Entrades

Aquest dilluns 14 de desembre, el gimnàs de l’escola Riu Clar es transformarà en el Parlament Europeu d’Estrasburg. Des de les 9 del matí, els infants de 6è de l’escola coneixeran de primera mà el funcionament d’aquesta institució europea i participaran en una sessió simulada d’un plenari. La mesa d’aquest parlament estarà presidida per l’alcalde Pau Ricomà i el conseller d’Educació Manel Castaño.

Aquesta Simulació del Parlament Europeu per a alumnes de Primària  s’organitza en 3 mòduls: el primer és la presentació de l’activitat, on es farà una xerrada sobre la història, el funcionament, les institucions i valors de la UE, i es decidiran els temes a debatre en els quatre grups, amb posicionaments diferents, en els que es repartiran els alumnes per simular el treball de les comissions parlamentàries.

En el segon mòdul, els diferents grups (comissions) es reuniran per separat per debatre i arribar a una resolució que després presentaran al ple del Parlament. També hauran d’escollir un portaveu que la defensarà davant dels seus companys. I, finalment, el tercer mòdul seria la simulació d’una sessió plenària on es presentaran, debatran i es portaran a votació les diferents resolucions presentades pels grups de treball.

Amb la Simulació del Parlament Europeu volem contribuir a desenvolupar actituds i aptituds fonamentals en els infants, a l’hora que els alumnes coneixen el funcionament d’una de les institucions fonamentals de la UE, el Parlament.

Fins ara l’experiència s’havia dut a terme amb estudiants universitaris de Ciències Jurídiques de la URV, durant sis edicions, amb molt bona acollida per part dels participants. Aquest curs, la iniciativa de convertir-se en eurodiputats per un dia s’amplia també a Primària i, de cara al 2021, també està previst portar-ho a les aules de Secundària. La iniciativa, que forma part de la guia de recursos educatius de l’oficina Europe Direct Tarragona, permet als participants debatre sobre temes d’actualitat, alhora que coneixen el funcionament del Parlament Europeu en primera persona.

I recorda que pots seguir tota l’actualitat europea al nostre blog Directe a Europa, i a les nostres xarxes socials: FacebookTwitter i Instagram.

Les institucions europees a Barcelona ofereixen als joves l’oportunitat de capbussar-se en la realitat comunitària tot escrivint un article sobre la UE. Enguany arribem a la XIIIa edició i el concurs està dedicat al paper que juga la Unió Europea davant la crisi climàtica.

Cal escriure un text periodístic (article, crònica, entrevista, reportatge, opinió…) sobre el paper que ha de jugar Europa davant la crisi climàtica i hi poden participar joves de fins a 30 anys que estiguin estudiant en un centre universitari de la UE o que s’hagin llicenciat o graduat en els darrers 5 anys.

Els guanyadors del concurs participaran en un viatge de periodistes a Brussel·les i coneixeran de prop les institucions europees. A més, els articles seleccionats es publicaran al diari Ara.

Aquest concurs l’organitza la Representació de la Comissió Europea a Barcelona amb el suport de l’Oficina del Parlament Europeu i l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.

Els articles es poden enviar fins el 19 d’abril i podeu consultar les bases aquí

Image George Steiner. Font: Wikimedia.

L’escriptor, pensador i crític literari George Steiner ha mort aquest 3 de febrer als 90 anys a Cambridge. Fill de jueus vienesos va ser professor d’universitats com les de Stanford, Nova York i Princeton i crític literari de The New Yorker durant més de tres dècades. Un humanista, un pensador i un estudiós del llenguatge, entre les seves obres destaquen “La mort de la tragèdia”, “Després de Babel”, “Antígonas”, “Nostàlgia de l’absolut” i “La idea d’Europa”, un text que l’actor Oscar Intente ha representat diversos cops a la nostra ciutat, convidat per Europe Direct Tarragona per promoure el debat i reflexionar als tarragonins al voltant del projecte europeu.

Al començament de la Segona Guerra Mundial, la família d’Steiner, que tenia la previsió de sortir de Viena el 1924 cap a la capital francesa, va sortir de França uns mesos abans de la invasió alemanya de París i es va dirigir cap a Nova York, on George Steiner va continuar amb els seus estudis i va obtenir la nacionalitat nord-americana.

Pensador i crític del seu temps

Aquestes paraules de George Steiner al periodista Borja Bell en una entrevista al diari El País el 2016 reflecteixen el seu pensament i la seva concepció del món: “Estic fastiguejat per l’educació escolar d’avui, que és una fàbrica de incultes i no respecta la memòria. I que no fa res perquè els nens aprenguin les coses de memòria. El poema que viu en nosaltres viu amb nosaltres, canvia com nosaltres, i té a veure amb una funció molt més profunda que la de el cervell. Representa la sensibilitat, la personalitat”.

Imatge d’un monòleg, dirigit i interpretat per Òscar Intente, inspirat en una conferència de George Steiner, a Tarragona.

En la seva professió docent, es va trobar a joves amb una clara falta de voluntat d’implicar-se en la política: “Els joves tenen repugnància pel propi procés polític, i això és molt seriós. Aristòtil va dir que si no veniu a l’àgora per exercir la política, no us heu de queixar que els bandits prenen el poder”. Quan va començar a donar classes a la Universitat de Cambridge, la majoria dels seus estudiants tenien l’ambició de fer política d’alt nivell, entrar al Parlament britànic, mentre que avui en dia, pocs d’ells es veuen temptats a fer una carrera política.

George Steiner assegurava que “el futur és cada cop més complex. Estem atabalats de preguntes a les quals no podem donar respostes. L’immens flux de dades sobrepassa la nostra capacitat limitada.”

Discurs a la gal·la dels premis Príncep d’Astúries 2001

Entre molts altres reconeixements, Geroge Steiner va rebre l’any 2001  el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats, com un dels més destacats humanistes dels nostres temps. Us deixem l’enllaç del seu discurs al recollir aquest premi, perquè en gaudiu de la lectura: “Sota les circumstàncies actuals, vull dir que alguns problemes són més grans que els nostres cervells. Això pot ser una preocupació, però també és una font d’esperança”.

Pots seguir tota l’actualitat europea a través del nostre blog Directe a Europa i a les xarxes socials: Facebook, TwitterInstagram.

Tarragona té instalades 4 estacions per valorar diariament la qualitat de l’aire. Foto wikipedia.

Aquests dies se celebra a Bratislava el Fòrum Europeu «Aire Pur», una cita que on els responsables polítics i les parts interessades comparteixen coneixements per col·laborar en l’aplicació de les polítiques europees, nacionals i locals en matèria de qualitat de l’aire. Un tema d’interès per la ciutadania europea, si mirem les dades de la darrera enquesta de l’Eurobaròmetre.

I és que més de dos terços dels europeus (71%) pensen que la Unió Europea ha de proposar més mesures per a millorar la qualitat de l’aire, i consideren que aquesta s’ha deteriorat els darrers deu anys. El grup més nombrós d’enquestats (44%) creu que la manera més eficaç d’abordar els problemes de qualitat de l’aire és mitjançant controls de contaminació més estrictes a les activitats industrials i de producció energètica.

L’enquesta ha pres el pols a 27.565 europeus de tots els estats membres, sobre un tema que provoca més de 400.000 morts prematures a l’any i altes despeses en atenció sanitària, dies de treball perduts i danys a cultius i edificis. Destaca entre les respostes que 7 de cada deu diuen haver pres almenys una mesura per a reduir les emissions nocives en l’aire, la qual cosa representa un augment de vuit punts percentuals en comparació amb l’enquesta que es va fer l’any 2017.

La Unió Europea disposa des de maig de 2018 de la Comunicació «Una Europa que protegeix: Aire pur per a tots» amb mesures per prendre arreu del territori. La iniciativa comunitària aporta coneixements especialitzats, intercanvis de bones pràctiques, orientació als Estats membres i a les empreses, suport a la inversió i ajuts per a millorar la qualitat de l’aire per a tots; a més també emprèn accions legals davant el Tribunal de Justícia europeu en cas que algun Estat membre no respecti les lleis comunitàries. Amb tot, més de la meitat de la població consultada creu que no es fa prou per promoure la bona qualitat de l’aire que respirem.

Pots seguir tota l’actualitat europea a través del nostre blog Directe a Europa i a les xarxes socials: Facebook, TwitterInstagram.

El Cos Europeu de Solidaritat és una oportunitat per a joves i per a organitzacions públiques i privades.

La Comissió Europea ha obert una nova convocatòria de finançament per al Cos Europeu de Solidaritat que comptà amb un pressupost de 117 milions d’euros. L’objectiu és donar suport a les organitzacions que realitzen projectes solidaris i alhora que els joves puguin participar en accions de voluntariat, per aprendre i desenvolupar el seu potencial.

Si ets una organització pública o privada, legalment establerta en un Estat Membre de la Unió Europea, pots participar i presentar sol·licitud. Per activitats de voluntariat, pràctiques i treball en l’àmbit de la solidaritat,  només fa falta estar en posició del segell qualitat, que pots sol·licitar aquí.

El termini de presentació dels projectes és del 5 de febrer a l’1 d’octubre de 2020, dependent el tipus d’acció. Pots llegir les bases de la convocatòria al Diari Oficial de la Unió Europea, i  consultar tota la informació del programa en aquesta guia. A més, qualsevol dubte et pots posar en contacte amb “la Agencia Nacional Española de la Juventud”.

Ets jove i vols formar part del Cos de Voluntariat Europeu?
En els últims 3 anys, més de 175.000 joves europees s’han inscrit a la base de dades del Cos de Solidaritat Europeu. En vols formar part? Si tens entre 18 i 30 pots inscriure’t a la borsa de voluntaris europeus, on et pots posar en contacte amb les organitzacions per fer un voluntariat o treballar en projectes que beneficien la teva comunitat o altres estats membres de la UE. Pots trobar més informació i registrar-te aquí.

A més, els joves inscrits podran rebre ajuda econòmica per desenvolupar els seus propis projectes en les seves comunitats locals.

Oportunitats europees
El Cos Europeu de Solidaritat és només una de les moltes oportunitats que t’ofereix la Unió Europea. Pots consultar més oportunitats de mobilitat europea per treballar, fer pràctiques, estudia o fer un voluntariat al nostre blog.

I recorda, pots seguir tota l’actualitat europea a través del nostre blog Directe a Europa i a les xarxes socials: Facebook, TwitterInstagram.

Els alumnes de les dues escoles del barri han pogut gaudir de l’espectacle i inaugurar el mural.

Units en la diversitats! El lema de la Unió Europea (UE) i els valors fonamentals del projecte europeu: Dignitat, Solidaritat, Igualtat, Ciutadania, Justícia i Llibertat han estat aquest matí el leitmotivde la celebració del Dia d’Europa avui a un dels barris de la ciutat: Bonavista, en un acte organitzat per Europe Direct Tarragona (EDTgn).

Tots els escolars de 6è curs d’aquesta zona de la ciutat han participat en l’activitat organitzada pel centre d’informació de la UE que fa deu anys va obrir l’Ajuntament de Tarragona per apropar les institucions i projectes europeus als ciutadans tarragonins, i que tot just aquest any celebra el seu desè aniversari.

Ha estat al centre cívic de Bonavista, on a partir d’ara els valors i el lema de la Unió estaran ben visibles en una de les parets del pati exterior, gràcies al mural realitzat per l’artista riba-rojana Roser Gay, una il·lustració que amb motiu de la celebració del Dia d’Europa a Tarragona també s’ha fet arribar als alumnes de Primària de tots els centres educatius de la ciutat.

Els nens i nenes de 6è del barri han descobert l’essència del projecte europeu a través d’un espectacle de música, jocs, màgia durant el qual el personatge dinamitzat d’EDTgn Ateneu l’Europeu, el personatge que Europe Direct apropa les institucions i el projecte als centres escolars de Tarragona.

Més de 150 alumnes s’han reunit per veure l’obra de teatre “La Idea d’Europa”.

Què és Europa? Quina és la imatge que ens arriba del vell continent? Quin serà el seu present? I el seu futur? Més de 150 alumnes de Batxillerat de l’Institut de Tarragona i el Col•legi la Salle s’han reunit aquest matí al Palau de Congressos de Tarragona per veure l’obra “Una idea d’Europa”. Es tracta d’un monòleg, dirigit per Òscar Intente i inspirat en la conferència del pensador George Steiner, que reflexiona sobre qüestions relatives a la Unió Europea, amb l’objectiu de despertar la inquietud dels espectadors sobre la seva pròpia identitat i cultura europea.

L’obra gira al voltant dels principis i valors europeus, en un muntatge on la música de l’acordió de Ferran Martínez també hi té un paper important. Tot passa en un ambient de cafè que es converteix en un espai de debat, amb diaris, escacs, reflexions, trobades… tot plegat acaba sent una àgora i un embrió de revolucions que acaba portant el debat als espectadors que omplien la sala, en aquest cas alumnes tarragonins a punt de fer la majoria d’edat. Els alumnes participants han intercanviat opinions i exposat diferents postures sobre Europa, en un interessant debat promogut l’oficina Europe Direct Tarragona (EDTgn), organitzadora de l’acte. L’obra tornarà als escenaris de Tarragona el primer trimestre i a finals de 2019.

Programa de ràdio “Una mirada a Europa”

Els actors han participat en el primer programa “Una mirada a Europa”, juntament amb la responsable del Centre EDTgn, Marta Domènech.

L’obra de teatre ha coincidit amb l’estrena de l’espai radiofònic “Una mirada a Europa”, que a partir d’avui i cada darrer divendres del mes, a partir de les 10 del matí, emetrà Tarragona Ràdio (96,7FM). Es tracta d’un espai informatiu i de debat sobre la Unió Europea, un punt de reflexió del present i futur d’Europa per als ciutadans europeus de Tarragona. I és que “Europa forma part de les nostres vides, molt més del que ens pensem. Més del 80% de les lleis que s’apliquen en un ajuntament deriven d’iniciatives europees i molts cops no en som conscients”, com ha dit la responsable de EDTgn, Marta Domènech, en el primer programa radiofònic d’avui.

Així doncs, des de EDTgn us animem a sintonitzar cada darrer divendres del mes amb Tarragona Ràdio, a les 10 del matí, i conèixer les iniciatives europeistes que organitzem a la nostra demarcació. I recordeu que podeu consultar la nostra web Directe a Europa i seguir el nostre blog, i a les xarxes socials de Facebook, Twitter i Instagram.

Aquest dimarts 16 d’octubre se celebra el Dia Europeu de la reanimació cardiopulmonar (RCP), una diada creada pel Parlament Europeu que a partir d’aquest any se celebra més enllà de la Unió Europea, globalment, passant a ser el Dia Mundial de la RCP.

A la ciutat de Tarragona aquesta diada mundial també se celebra, en aquest cas atorgant una placa com a escoles cardioprotegides a l’Escola César August i al Col·legi Lestonnac després de la seva participació en el programa Salut Escola, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona i el Centre Europe Direct Tarragona.

Acte públic per celebrar el Dia Mundial de la RCP

Xapa creada per EDTGN amb els passos bàscis en la reanimació.

Els actes d’aquest Dia Mundial de la RCP continuen divendres al matí, amb un acte públic a la plaça Cuba del barri de Sant Pere i Sant Pau, aprofitant l’afluència de clients al mercat per fer demostracions de com actuar en diferents situacions d’emergència, i per posar en pràctica les tècniques de reanimació RCP amb maniquí. Hi participaran els alumnes de 6è curs i de l’ESO del barri. L’objectiu és difondre, ensenyar i conscienciar de la importància de conèixer la reanimació cardiopulmonar bàsica (RCP) i desfibril·lació semiautomàtica (DEA), ja que és un coneixement i una tècnica que salva vides. L’acte compta amb la col·laboració de la Creu Roja, Protecció Civil, SEM i el Servei Municipal de Promoció de la Salut. EDTGN col·labora amb el repartiment d’una xapa informativa a tots els assistents per recordar els passos bàsics en la reanimació: trucar, comprimir, descarregar i somriure.

Cartell del dia Mundial de la RCP.

El dia Mundial de la Conscienciació de l’Aturada Cardíaca se celebrà sota el lema “Tots els ciutadans poden salvar una vida”. L’acte a Tarragona, que forma part de les activitats que organitzen els centres educatius, és només un dels molts actes que es realitzaran a tot el món. Des de Europe Direct Tarragona us animem a conèixer les tècniques RCP i us recordem que en aquests casos podeu trucar al 112, el número europeu d’emergències.

Podeu trobar més informació a restartahear.eu, pàgina del Consell Català de la Ressuscitació, i a la pàgina del Comitè Internacional de la Ressuscitació (ILCOR). I en la pàgina del servei d’emergències de Catalunya els passos a seguir per realitzar la Reanimació.

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Cada setembre des que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa el president de la Comissió Europea pronuncia un discurs sobre l’estat de la Unió (SOTEU) que marca l’inici del curs polític, fa repàs de les fites assolides i defineix com s’afrontaran els reptes comuns. Aquest dimecres el president Juncker ha adreçat al ple del Parlament Europeu el seu quart discurs i el darrer d’aquesta legislatura, un discurs que arriba quan falta menys d’un any per a les eleccions europees del 2019 i en ple debat sobre com ha de ser la Unió amb 27 estats membres que quedarà quan el març es faci efectiu el Brèxit.

Ha arribat l’hora que la UE tingui més sobirania, que prengui les regnes del seu destí i que jugui un rol clau en els afers internacionals” Aquesta frase de Juncker mostra l’essència del SOTEU d’enguany en què el president ha expressat la necessitat que l’est i l’oest, el nord i el sud d’Europa  superin les seves diferències perquè puguem actuar de manera conjunta, unida i, així, ser més grans.

En el seu discurs, Juncker ha anunciat un paquet de mesures concretes per afrontar els grans reptes econòmics i socials que té la UE i construir una Europa més democràtica, sobirana i autònoma que jugui un paper rellevant en l’escena mundial i protegeixi els seus ciutadans.  Les mesures van des de la millora de la coordinació en la gestió de forneres fins a la lluita contra el canvi climàtic, la supressió del canvi horari o l’impuls al pilar social

El maig del 2019 els ciutadans europeus tornaran a tenir l’oportunitat de votar en unes eleccions europees, Juncker ha reiterat el seu suport al procés dels Spitzenkandidaten, el procés que el va dur a ell a ser el primer president de la Comissió escollit gràcies al resultat de les eleccions europees al 2014. El seu compromís amb el procés democràtic d’elecció dels representants europeus també s’ha vist reafirmat quan ha defensat les llistes transnacionals: “m’agradaria que fossin una realitat a les eleccions del 2024”.

En el seu darrer SOTEU, el president Juncker ha demanat que entre tots construïm una Europa que jugui un rol clau en els afers internacionals i sigui un arquitecte del món del futur; que l’est i l’oest d’Europa posin punt i final a les seves diferències i actuïn conjuntament; que es reforci el sistema democràtic en les eleccions europees a través del procés d’spitzenkandidaten i de llistes transnacionals; i que els estats no es repleguin en actituds nacionalistes poc sanes són els punts que el president Juncker subratlla en el seu darrer SOTEU.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Algunos partidos políticos europeos y algunas naciones podrían acabar padeciendo lo que denomino el síndrome de Busiris. Busiris, tirano egipcio que mostró una crueldad exacerbada hacia los extranjeros, persiguiéndolos y eliminándolos del antiguo Egipto. Erasmo de Roterdam, en el Elogio de la locura, hace referencia a que “no han faltado quienes ensalzaran, a expensas de su aceite y de su sueño, con bien meditados elogios, a Busiris”, entre otras calamidades del mismo género.

Vemos con preocupación cómo el nacionalismo identitario se abre paso en Europa de este a oeste y de norte a sur. El repliegue nacional puede ser un factor desencadenante de conflictos territoriales y culturales dentro de la misma Europa. El terrorismo islamista está siendo utilizado como coartada por las fuerzas más reaccionarias de Occidente para ensanchar su influencia entre una población que tiene la percepción de que no se está haciendo todo lo posible para frenarlo. La denominada crisis de los refugiados les ha venido como anillo al dedo para arremeter contra las políticas de acogida europeas, adoptando posiciones decididamente xenófobas, como estamos viendo en los últimos días en Italia y antes más en Holanda, Austria, Alemania, Polonia, Francia, Hungría o Finlandia. El incremento porcentual medio de votos a opciones de derecha extrema o de extrema derecha en el conjunto de los países de la UE ha sido aproximadamente de 13,5 puntos porcentuales. El año 2017 se celebraron elecciones generales en 10 países europeos y en la mitad de ellos la extrema derecha ha logrado aumentar considerablemente su presencia en los parlamentos: en Alemania, Francia, Austria, Holanda y República Checa, que agrupan al 25% de la población del continente. La clave del éxito ha sido una propaganda política que ha llegado a los electores a través del miedo a la desaparición de su identidad nacional, poniendo en el centro de la culpabilidad a los extranjeros y a las políticas de la Unión Europea.

La conexión forzada entre refugiados y terrorismo ha calado en una parte de la población más proclive a soluciones drásticas. La apuesta por el repliegue nacional como salida al tratamiento de estos fenómenos complejos puede poner en peligro, e incluso acarrear, la arquitectura de la UE tal como la conocemos en la actualidad. Los partidos xenófobos son al mismo tiempo los abanderados del anti-europeismo. La extrema derecha europea presenta a la UE ante la ciudadanía como un complejo burocrático incapaz de solucionar los problemas de seguridad transnacional. Luego la solución sería el repliegue nacional para garantizar las fronteras y reforzar las identidades nacionales ante una diluida identidad europea amenazada por los extranjeros. En este proceso de reforzamiento el islam aparece de manera global como una amenaza. Los atentados islamistas en territorio europeo vienen a reforzar esta idea sesgada y oportunista. La diagnosis de la extrema derecha tiene un alcance sin precedentes desde la Segunda Guerra Mundial: se trata de que Europa deje de actuar como tal en el escenario internacional para actuar cada país por su cuenta.

El auge del euroescepticismo y del antieuropeismo pone de relieve que el proyecto europeo no está ni mucho menos acabado, y que permanece a merced de los populismos (tanto de extrema derecha como de extrema izquierda). En el escenario europeo vemos como algunos de los estados más beligerantes con la Unión son estados de reciente incorporación (por ejemplo Polonia o Hungría). Quizás habría que decir sus clases dirigentes, no sabemos exactamente qué piensan sus poblaciones. Llama la atención porque se trata de estados que han sido y siguen siendo receptores netos de fondos europeos para modernizar sus economías y sus sociedades, como lo fueron en su día Portugal o España. Da la impresión que sólo se reclama a Europa para lo bueno, no para compartir soluciones a conflictos que deberían abordarse desde una política común comunitaria, como es el caso de los refugiados.

La Unión Europea necesita más política común frente a los nacionalismos centrígugos, y entre esta política común es aún más necesaria una política común de seguridad y de inmigración. Las fronteras europeas de la Unión han de ser exactamente eso, de la Unión y no han de quedar al albur de decisiones particulares de los estados. Pero para ello se necesita una mayor apuesta por la solidaridad entre todos los países y hacer efectivas las sanciones a aquellos miembros que hacen caso omiso de las recomendaciones de la Unión cuando no toman decisiones contrarias a la misma Unión. Hay que lanzar una advertencia seria a determinados gobiernos: no se puede pertenecer a un club sin aceptar las reglas.

Angel Belzunegui Eraso
Profesor de Sociología URV
Centre d’Estudis dels Conflictes Socials

Aquest article ha estat publicat amb data 28/06/18 al Diari de Tarragona.