Entrades

La Comissió renova el portal “Digui’ns el que pensa”

La Comissió Europea ha renovat el portal “Digui’ns el que pensa” on es convida a tots els ciutadans (empreses i organitzacions no governamentals) a donar la seva opinió sobre les iniciatives de la Comissió en fases clau del procés legislatiu. El portal és més fàcil d’usar, de manera que el públic pugui dir la seva accedint directament a les consultes més recents des de la pàgina d’inici.

Maroš Šefčovič, vicepresident de Relacions Interinstitucionals i Prospectiva, ha declarat que “estem augmentant la nostra difusió. Vull animar les parts interessades i als ciutadans, fins i tot a aquells que no tenen un coneixement profund de l’elaboració de polítiques de la UE, a contribuir a les nostres iniciatives segons van prenent forma abans i després de la seva adopció per la Comissió. Aquesta és una altra forma essencial de garantir que la nostra legislació està a l’altura de les normes de qualitat més estrictes”.

La nova versió millorarà encara més la consulta i la comunicació de la Comissió amb el ciutadà i augmentarà la transparència. L’objectiu és millorar la qualitat de l’elaboració de polítiques de la UE gràcies a les aportacions de totes les parts interessades, mitjançant el portal.

Actualment hi ha tres consultes públiques al portal “Digui’ns el que pensa”:

  • Llei de Serveis Digitals
  • Estratègia per a una Mobilitat Intel·ligent i Sostenible
  • Nova agenda del consumidor
/0 Comments/by

“Per què ens qüestionem Europa?” a la segona #eurotertúlies de 2018

Cartell de la segona de les #eurotertúlies del 2018.

Aquest mes d’abril arriba la segona de les #eurotertúlies de l’any, una trobada organitzada pel Centre Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que forma part d’un cicle de xerrades per reflexionar sobre temes d’actualitat de la Unió Europea (UE). La iniciativa fa tres anys que se celebra amb una bona resposta per part dels assistents, majoritàriament universitaris tarragonins, que se sumen al debat aportant la seva visió sobre Europa i debatent amb el ponent sobre la situació actual. La cita està oberta a la ciutadania en general.

En aquest cas, l’eurotertúlia d’abril ens convida a reflexionar sobre un tema candent: “Per què ens qüestionem Europa?”, a partir de l’exposició del ponent convidat Héctor Sánchez Margalef, investigador del Barcelona Centre of International Affairs (CIDOB).

El debat tindrà lloc el pròxim dimecres 11 de març, a dos quarts de vuit del vespre, al Tradicionarius (carrer Antoni Rovira i Virgili, 32).

*Héctor Sánchez Margalef (@sanchezmargalef) és investigador del Barcelona Centre of International Affairs (CIDOB). Llicenciat en Ciències Polítiques i Máster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament per la Universitat Autònoma de Barcelona. Expert en dinàmiques euromediterrànies, governança europea i nous moviments polítics.

Més d’una vintena de participants van reflexionar sobre l’estat del projecte europeu en la primera de les #eurotertúlies de l’any. Els interessats en assistir en aquesta nova cita poden inscriure’s en aquest enllaç.

Podeu seguir tota l’actualitat d’aquest cicle a través de l’etiqueta #eurotertúlies. I recordeu que podeu seguir tota l’actualitat del Centre Europe Direct Tarragona al nostre Bloc, Facebook, Twitter, i Instagram.

/by

#EuroparlaTGN: gran experiència dels eurodiputats universitaris en la V Simulació del PE

Debat, comissions, introduir esmenes, negociació, com portar al Plenari una proposta de resolució; regular o no intervenir? Drets fonamentals o llibertats personals? Un centenar d’alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han tingut aquest dimecres l’oportunitat de posar-se en la pell dels eurodiputats i les eurodiputades i familiaritzar-se amb el dia a dia de l’activitat política del Parlament Europeu (PE), tot reflexionant sobre el paper de les institucions comunitàries.

Un centenar d’alumnes de la URV van viure l’experiència de ser eurodiputat per un dia.

L’experiència ha estat possible gràcies al centre d’informació Europe Direct Tarragona (EDTgn) i la facultat de Ciències Jurídiques de la URV, organitzadors de la V Simulació del Parlament Europeu al Campus Catalunya, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, així com del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City, i l’Observatori de la Igualtat de la URV.

Segons coincidien els seus participants, tots ells estudiants universitaris, ha estat “una gran experiència”, ja que “tot i la brevetat, ets conscient de com és la dinàmica parlamentària i ha estat molt enriquidor”, diuen Paula Biosca i Santiago Mateo. Aquests dos estudiants, de segon curs de grau de Dret a Tarragona,  creuen que és molt interessant conèixer i reflexionar sobre l’impacte de les decisions del PE i dels 751 eurodiputats, que representen a 505 milions d’habitants dels 28 Estats membres de la Unió Europea (UE). “Ho tornaria a repetir”, diuen quan se’ls pregunta per la seva participació en la iniciativa d’eurodiputats per un dia.

En el paper dels eurodiputats
La Simulació del PE ha estat un matí d’intensa activitat al Campus Catalunya de la URV, on els joves tarragonins han pogut debatre sobre qüestions de summa actualitat, que formen part de l’agenda europea i ciutadana, com la igualtat de gènere i la bretxa socials entre homes i dones, la minimització dels residus o l’impacte de les fake news.

Els alumnes han defensat la postura política del seu grup en les Comissions de la Simulació.

La metodologia de treball de la Simulació ha estat, a més, molt enriquidora, ja que primer s’han reunit per tractar els temes en grups polítics, per després defensar els “seus” posicionaments en les Comissions Parlamentàries on hi són representats eurodiputats de tots els partits: “El que més els ha costat és assumir el rol ideològic, ja que alguns s’han trobat defensant idees contraposades o diferents de les seves pròpies, però això ho ha fet encara més interessant”, explica Susana Borràs, professora de Dret Internacional de la URV i una de les dinamitzadores de la jornada per assegurar que el contingut de les resolucions eren competència de les institucions europees i que el sentit del vot ha estat legal i correcte. Cal tenir en compte que EDTgn farà arribar les resolucions adoptades en la Simulació als eurodiputats catalans.

A l’igual que destaquen els alumnes, per a aquesta professora la Simulació “ha estat un exercici molt instructiu, que complementa molt bé la teoria que aprenen a les aules i que els ajuda a entendre el funcionament del Parlament Europeu”. “Hem tractat els temes molt ràpid, i són qüestions que requereixen molta reflexió, ja que a mesura que entres en el debat vas canviant de posició i vas matisant”, explica Jordi Creixell. “T’adones de la necessitat d’aprofundir i dominar molt un tema, no es pot tractar de manera superficial, calen molts estudis perquè el que es decideix afecta a la vida de milions de persones i és molta la responsabilitat d’un eurodiputat”, coincideixen Biosca i Mateo.

Consciència europeista

Taula sessió plenària simulació parlament europeu presidida per Sergi Barrera. Asessor jurídic principal Alfonso González Bondia i, Secretari José Castellá Surribas.

De fet, el coordinador de l’Oficina del PE a Barcelona, Sergi Barrera, que avui presidia la sessió plenària simulada a la universitat, ha instat als joves a prendre consciència que els temes que es decideixen a la Unió, i que es voten en el Parlament, ens afecten a tots com a ciutadans. I els ha posat d’exemple qüestions que els interessen, com les compres en línia o la privacitat a les xarxes socials, per dir-los que “cal una legislació europea, no només en l’àmbit local o regional. I els joves, que sou el futur, heu de ser els principals defensors d’Europa, perquè si no decidiu quin futur voleu per Europa ho farà un altre”.

La tramitació d’una proposta de llei, que en la Simulació s’ha fet en un matí, tarda en realitat una mitjana de 16 mesos en el PE, però l’important és conèixer les institucions i prendre consciència europeista. “Hi ha hagut debat, i diferents postures també; i hem vist que a vegades, moltes vegades, han estat difícils de casar per arribar a un acord, com la realitat mateixa”, diu la directora d’EDTgn, Marta Domènech, que ja pensa en la següent edició de la Simulació del PE per l’any vinent, mentre repassa el debat que s’ha produït a la xarxa amb l’etiqueta #europarlaTGN, i que tindrà continuïtat en el debat amb eurodiputats que ja s’està preparant per al pròxim 7 de maig.

Segueix-nos!

Per estar al dia de les activitats europeistes a Tarragona, seguiu la pàgina web d’Europe Direct Tarragona i els nostres perfils a les xarxes socials, tant a Facebook com a Twitter. També podeu estar al dia de l’activitat del Parlament Europeu a través de la web de l’Oficina del Parlament a Barcelona i dels seus perfils de Facebook i Twitter.

Clica a les fotos per veure el recull de fotos de la V Simulació Parlament Europeu

/by

Benvinguts al gran debat sobre el futur d’Europa

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

A diferència de la majoria dels himnes nacionals, l’himne d’Europa no és una cançó de guerra. És l’Himne de l’Alegria, una melodia de Beethoven que posa música a uns versos del poeta alemany Friedrich Schiller. En alemany, per cert, les paraules ‘pau’ i ‘alegria’ s’assemblen força (‘frieden’ i ‘freude’) la qual cosa em fa pensar que el nostre himne és una celebració de l’alegria de la pau. L’alegria d’haver canviat l’odi per la solidaritat, la ruïna per la prosperitat, la guerra per la pau. El 9 de maig, Dia d’Europa, és una bona ocasió per recordar-ho, especialment aquest any que celebrem el 60è aniversari de la signatura dels Tractats de Roma, l’acta de naixement de l’actual UE.

Fa seixanta anys els sis països fundadors de la UE van relegar els fantasmes del passat i van assentar les bases d’un projecte que no només va permetre reconstruir i portar la pau a un continent arrasat després d’un conflicte de dimensions tràgiques sinó que, al llarg dels anys, ha creat un espai de lliure circulació de persones, un mercat únic, una moneda comuna, un tribunal de justícia, un espai europeu d’educació, un Consell Europeu de Recerca que dóna suport a investigadors excel·lents i atrau talent… I allò que va començar amb sis països s’ha ampliat, ha consolidat la democràcia i ha aconseguit reunificar el continent.

Però si els èxits d’aquests 60 anys de projecte europeu són evidents, també ho és el fet que Europa afronta un conjunt de crisis simultànies que l’obliguen a replantejar-se el futur. Just quan la recuperació de la crisi econòmica es començava a sentir la Unió s’ha vist desbordada per un seguit de reptes majúsculs: la guerra de Síria i la crisi de refugiats, el Brèxit, les tensions amb Rússia, el terrorisme…

És el moment de buscar noves respostes a una pregunta que ens ha acompanyat sempre: quina és la pròxima etapa? Ningú pot donar una resposta única, perquè Europa no es pot governar a través de decrets ni dirigir des d’una ‘torre de marfil’. Com ha dit el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, “Europa no és Brussel·les, ni les seves institucions… Europa és al cor de la gent, és el sentiment que compartim un destí comú”. Per això, la qüestió sobre el futur d’Europa s’ha de sotmetre a la ciutadania.

Fa temps que participo, arreu de Catalunya, en el que anomenem ‘Diàlegs ciutadans’ i que són ni més ni menys que trobades amb la gent. Trobades per parlar amb els ciutadans i escoltar quines són les seves preocupacions, idees, queixes i inquietuds. En aquestes visites em reuneixo també amb representants d’ajuntaments, petits empresaris, estudiants… He fet més d’una trentena d’aquests diàlegs i la pregunta clau és la mateixa: quina Europa voleu?

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar al març un llibre blanc amb cinc possibles escenaris de futur per a la Unió Europea i va obrir el gran debat sobre el futur de la Unió. Ha de ser un debat obert, sense tabús, catastrofismes ni utopies. Un debat sincer i aprofundit sobre què volem que sigui la nostra unió.

Fa seixanta anys Europa va aconseguir el que semblava inabastable: convertir una successió infinita de guerres i destrucció en un llarg període de pau i prosperitat. Però aquesta Europa no és una realitat immutable. Per celebrar el Dia d’Europa, us convido a participar en aquest debat: parleu, opineu, feu-vos sentir! Europa sempre ha estat una elecció i avui ho segueix essent. I la darrera paraula l’han de tenir els ciutadans.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by

Trenta anys formant part d’una història d’èxits i desencerts!

Aquest any es compleixen 30 anys de l’adhesió d’Espanya i Portugal a la UE. Queda molt per fer. Les darreres ampliacions encara han d’adaptar-se. S’ha de superar la situació de crisi global que hem patit. Hi ha polítiques clau que encara estan lluny de ser “comunitàries”: immigració, política fiscal, unió bancària, defensa, seguretat … Però no hi ha cap dubte que si alguna cosa bona ha fet la UE ha estat la defensa dels valors democràtics.

El 12 juny 1985 va culminar el que probablement hagi estat el procés d’adhesió més complex i llarg de tota la història de la UE, i que ha servit d’exemple i guia per a altres estats. L’acte de la signatura, que es va fer al Saló de les Columnes del Palau Reial de Madrid el 12 de juny de 1985, va exemplificar el desig d’Espanya i Portugal d’entrar de la mà a Europa. Van descartar signar a Brussel·les i van organitzar dues cerimònies de signatura, una a Lisboa i l’altra a Madrid, el mateix dia.

Els primers eurodiputats espanyols que és van incorporar al Parlament Europeu, al gener de 1986, van ser designats per les Corts. Espanya va celebrar les primeres eleccions per escollir els seus eurodiputats el 10 de juny de 1987. L’any 1989 és van celebrar eleccions europees als 12 països que formaven part de la UE en aquell moment i el Parlament Europeu resultant va triar com a president Enrique Barón, qui és convertia en el primer espanyol a presidir la cambra, de 1989 a 1992. Més tard ho farien José María Gil-Robles, de 1997 a 1999 i Josep Borrell, de 2004 a 2007.

Durant aquests 30 anys, Espanya ha estat al capdavant de polítiques tant importants com la lluita antiterrorista i l’euroordre de detenció, la ciutadania europea o la política de cohesió, i haver liderat les relacions exteriors d’Europa amb Llatinoamèrica i la ribera sud de la Mediterrània. Encara que hi hagi qui en dubti, els Eurobaròmetres ens indiquen que Espanya és un estat molt europeista, ocupant el cinquè lloc per pes i població en la llista dels 28 estats membres.

Com va dir Enrique Barón al 1989, Europa “no té dret a fracassar, el seu èxit ha de ser considerat patrimoni de la humanitat”. La UE és una història d’èxits i algun desencert però que a dia d’avui podem dir que no s’ha acabat. Ens queda molt de camí per recórrer plegats.

Aquest article ha estat publicat el dia 12 de juny de 2015 a Tarragona21.com

/by

La pobresa energètica a la UE

168_copiaLa pobresa energètica és la incapacitat de què una llar pugui satisfer una quantitat mínima de serveis d’energia per les seves necessitats. Aquesta incapacitat ha augmentat en els darrers anys i es deguda a 3 principals fonts: l’estat dels edificis, el preu de l’energia i els ingressos de la ciutadania. La pobresa energètica col·loca a ciutadans d’arreu de Catalunya, Espanya i Europa en un alt risc d’exclusió social. D’aquí la necessitat d’accions coordinades en aquests àmbits.

A nivell europeu existeix diferents accions i organismes que han pres consciencia sobre la problemàtica real que suposa en l’Europa del segle XXI.

La Plataforma Europea contra la Pobresa i l’Exclusió Social, creada l’any 2010 per la Comissió Europea, configura una iniciativa emblemàtica dins de l’estratègia Europa 2020 per un creixement sostenible, intel·ligent e integrador. El seu objectiu és ajudar als països de la UE a treballar per millorar la pobresa i l’exclusió social. Basa les seves mesures en 5 camps d’actuació:

  • Realitzar mesures en l’àmbit de polítiques: mercat de treball, renta mínima, sanitat, educació, habitatge i accés a comptes bancaris.
  • Utilitzar millor els fons europeus per ajudar a la inclusió social.
  • Defensar l’existència de proves sòlides del que funciona i no en matèria d’innovació de política social abans de realitzar l’aplicació global d’aquestes.
  • Col·laborar amb la societat civil per afrontar amb millor eficàcia les reformes realitzades en política social.
  • Millorar la coordinació entre les polítiques dels països membres.

La Comissió Europea, també en el marc de l’estratègia Europa 2020, proposa la creació de la Unió Energètica Europea, i la pobresa energètica és un tema inclòs en el debat. La manera més eficaç de fer front a la problemàtica és una combinació de mesures, i entre aquestes, les millores en eficiència energètica, són la solució ideal a llarg termini. La creació d’un mercat energètic comú rebaixaria el preu als consumidors i facilitaria les accions de polítiques socials en aquest àmbit.

D’altra banda, el Comitè Econòmic i Social Europeu ha realitzat l’informe “Pobresa energètica per una acció europea coordinada” per prevenir i lluitar contra la pobresa energètica. Entre altres mesures, proposa protegir als ciutadans davant la pobresa energètica i impedir la seva exclusió social, així com prendre mesures per garantir que qualsevol persona a Europa tingui un accés a l’energia garantit i a preus raonables.

/by

II Simulació del Parlament Europeu a Tarragona

Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV promouen la II edició de la Simulació del Parlament Europeu on un centenar de ciutadans tindran l’oportunitat de fer les seves propostes i que aquestes siguin conegudes pels nostres representants al Parlament Europeu.

cartell_imatge

Quan?

La II Simulació del Parlament Europeu es durà a terme el proper dia 27 de març de 2015, a l’Aula Magna de la URV al campus Catalunya i serà presidida per Jaume Duch, portaveu del Parlament Europeu des de l’any 2006.

Per qui?

L’activitat comptarà amb la participació de 100 ciutadanes i ciutadans de les comarques del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, que faran les funcions d’eurodiputades i eurodiputats.

La participació a la II Simulació del Parlament Europeu està oberta a tots els ciutadans i ciutadanes de la demarcació de Tarragona. En el cas que els instituts vulguin participar-hi, els menors d’edat hauran d’anar acompanyats del tutor del seu centre escolar

Inscripció

Com funciona?

A la simulació, el Parlament Europeu estarà format per 100 eurodiputats i eurodiputades que es distribuiran equitativament en les diferents comissions creades:

  • Energia i medi ambient
  • Ciutadania
  • Formació i educació
  • Economia i treball

Cada comissió estarà dirigida per un dinamitzador i un assessor jurídic i entre els participants a cada comissió s’escollirà un portaveu i un ajudant de portaveu. Els dinamitzadors es comunicaran amb els membres de la seva comissió explicant quins són els temes que es poden tractar i amb la finalitat de consensuar el tema de debat en la sessió plenària i poder-ho treballar abans. A més, rebran informació i documentació que els pugui ser d’utilitat. L’ordre definitiu del dia de la Sessió Plenària serà lliurada a tots els participants i a la premsa, 72 hores abans de la simulació.

En finalitzar les reunions de les comissions se celebrarà una sessió plenària amb la participació de tots els eurodiputats i aquells ciutadans què hi vulguin assistir com a públic.

Inscripció

Programa de l’activitat (provisional)

8:30 h Arribada participants i recollida de la documentació a l’Aula Magna.
9:00 h Presentació de la jornada i breu explicació del seu funcionament, presentació de les comissions i assessors i dinamitzadors.
9:30 h Inici del treball de les comissions
11:00 h Pausa-cafè i temps per a redactar les propostes finals (dinamitzadors, assessors i portaveus)
11:30 h Debat dins de cada comissió sobre les propostes presentades a la resta
12:30 h Sessió Plenària
14:00 h Cloenda a càrrec de les autoritats

Després del Ple

Els acords adoptats a la II Simulació de Parlament Europeu es faran arribar l’actual Parlament Europeu a través de l’Oficina de d’Informació del Parlament Europeu a Barcelona i els eurodiputats catalans.

 Inscripció

Direcció de l’activitat: Alfonso González (URV) i Marta Domènech (Europe Direct Tarragona)

Coordinador: Joaquim Millán (Eurolocal)

Responsable de l’organització tècnica: Azahara Sánchez

Organitzen: Europe Direct Tarragona i Facultat de Ciències Jurídiques de la URV

Col•laboren: Europe Direct Girona i Universitat de Girona

Amb el suport de: Ajuntament de Tarragona, Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by

Il.luminem el Nadal amb responsabilitat

IMG_0523Un any més, Europe Direct Tarragona està present al Parc de Nadal amb el Club dels Tarraconins. La nostra proposta per enguany ha estat seguir amb el centre d’interès del Parc, la llum de Nadal, i d’aquesta manera, tots els infants que hi participen poden fer la seva bombeta de feltre i convertir-la en un clauer.

Aprofitem el nostre taller per explicar als més menuts la importància del consum energètic responsable: apagar la llum quan sortim de les habitacions, apagar la televisió en comptes de deixar-la en stand-by, o aprofitar al màxim la llum del sol. Tots aquests consells són per tal de concienciar als infants que ells també poden col·laborar per aconseguir els objectius de l’estratègia europea pel 2020.

Europa 2020 és l’estratègia de la Unió Europea per al creixement i l’ocupació iniciada el 2010 i amb una durada prevista de 10 anys. El seu objectiu no és només superar la crisi de la qual poc a poc es van recuperant les economies. Es tracta també de pal·liar les deficiències del nostre model de creixement i de crear les condicions necessàries per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador.

IMG_0519Els cinc objectius principals d’aquesta nova estratègia s’encaixen en els següents àmbits: ocupació, recerca i desenvolupament, clima i energia, educació, integració social i reducció de la pobresa.

Pel que fa a l’energia, els objectius són les següents:

  • Reduir les emissions de gasos d’un 20%
  • Produir 20% d’energies renovables
  • Augmentar del 20% l’eficiència energètica

Per assolir aquests objectius energètics, la sensibilització del públic és imprescindible. D’aquesta manera, al participar al nostre taller durant el Parc de Nadal, els nens aprenen com poden col·laborar a fer possibles aquests objectius de manera senzilla, amb gestos quotidians simples, però que marquen la diferència

/by

Nadal a la UE

panettone_thumbEns trobem a les portes de Nadal i es bo saber que malgrat se celebra arreu d’Europa, tots els països tenen les seves pròpies tradicions. A continuació, us n’expliquem algunes.

Segons la tradició, Alemanya és el país on va néixer l’arbre de Nadal al segle VIII. Després del sopar de Nadal sona una campaneta, és el senyal que els regals esperen sota l’arbre però per poder obrir els paquets cal cantar «Stille Nacht, heilige Nacht» (Nit de pau).

A Àustria els regals no els porta Santa Claus, sinó el nen Jesús, grassonet, ros i amb el cap ple de rínxols, que baixa cada Nadal envoltat d’àngels. L’Any Nou a Viena es rep al carrer ballant el vals, naturalment, mentre les campanes de la catedral donen les dotze.
Navidad_san_nicolasUn arbre adornat amb banderes de diferents països es posa a les cases de Finlàndia per a representar l’agermanament de països i cultures. El 24 és el moment del vell Joulupukki, pare Noel. Els nens es vesteixen de gnoms per ajudar perquè visita cada casa, reparteix regals i escolta les cançons que els petits li dediquen.

El 24 de desembre els nens de Grècia van de casa en casa entonant cants i poemes acompanyats d’un triangle, els reben amb fruites i galetes casolanes. El dinar de Nadal és molt familiar. Els nens reben els seus regals el 1 de gener i és Sant Basili qui els porta.

Una costum d’Irlanda és col·locar una espelma vermella a la finestra el dia 24 per donar la benvinguda als visitants i recordar als absents. A més de pinyes, grèvol, heura, en moltes cases es posa el pessebre o almenys un bressol en què es col·loca al Nen Jesús el matí del dia de Nadal.ap_black_pete_ll_121204_wg

Els holandesos reben a Sant Nicolau a mitjans de novembre, que arriba d’Espanya on viu tot l’any. El 5 de desembre, amb el seu ajudant Pere el Negre, reparteix les joguines. Tots els regals han d’estar empaquetats amb molta imaginació i anar acompanyats d’un poema dedicat.

BONES FESTES A TOTHOM!

/by

2015 – Any Europeu del Desenvolupament

20130716-eyd2015La Unió Europea és el major donant d’ajuda al desenvolupament del món. Quatre anys després de l’adopció de l’Agenda pel Canvi (el pla de la Comissió Europea per reenfocar l’ajuda al desenvolupament i assegurar-se que arriba a tots els sectors i països on és més necessària), 2015 és el moment ideal per donants i parts interessades per analitzar junts què s’ha aconseguit i, encara més important, què necessita fer-se encara.

Tot i l’actual crisi econòmica, el suport al desenvolupament continua sent alta a tota la UE, més de 85% dels ciutadans afirmen que Europa ha de seguir ajudant els països en vies de desenvolupament tot i la crisi econòmica, de acord amb un recent Eurobaròmetre.

L’Any Europeu del Desenvolupament serà una oportunitat clau per reforçar la consciència entorn del desenvolupament i mostrar als contribuents Europeus com cada euro gastat en desenvolupament beneficia tant a les persones que viuen en països desenvolupament com els propis ciutadans de la UE.

El Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides (PMA) és la major agència humanitària que lluita contra la fam al món, proporcionant assistència alimentària en emergències i treballant amb les comunitats per millorar la nutrició i augmentar la resiliència. Durant l’any 2013, el PMA va brindar assistència a més de 80 milions de persones en 75 països.

Coincidint amb l’inici oficial de l’Any Europeu del Desenvolupament, s’ha inaugurat una exposició que visitarà diferents ciutats europees. Totes les famílies fotografiades per Terry reben assistència del Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides (PMA), gràcies al finançament del Departament d’Ajuda Humanitària i Protecció Civil de la Comissió Europea (ECHO).

Us convidem a visitar la pàgina web del projecte www.familymeal.eu

B0yeoM8IMAAS-w4.jpg largeEl Departament d’Ajuda Humanitària i Protecció Civil de la Comissió Europea (ECHO) coordina les activitats d’ajuda humanitària de la Comissió Europea i dels Estats membres de la Unió Europea. La UE (sumant els esforços dels Estats membres i de Comissió Europea) és el major donant d’ajuda humanitària al món. En 2013 va proporcionar ajuda humanitària a més de 124 milions de persones en 90 països fora de la UE per un import total de 1.350 milions d’euros.

/by