Ens trobem a les portes de Nadal i es bo saber que malgrat se celebra arreu d’Europa, tots els països tenen les seves pròpies tradicions. A continuació, us n’expliquem algunes.
Segons la tradició, Alemanya és el país on va néixer l’arbre de Nadal al segle VIII. Després del sopar de Nadal sona una campaneta, és el senyal que els regals esperen sota l’arbre però per poder obrir els paquets cal cantar «Stille Nacht, heilige Nacht» (Nit de pau).
A Àustria els regals no els porta Santa Claus, sinó el nen Jesús, grassonet, ros i amb el cap ple de rínxols, que baixa cada Nadal envoltat d’àngels. L’Any Nou a Viena es rep al carrer ballant el vals, naturalment, mentre les campanes de la catedral donen les dotze.
Un arbre adornat amb banderes de diferents països es posa a les cases de Finlàndia per a representar l’agermanament de països i cultures. El 24 és el moment del vell Joulupukki, pare Noel. Els nens es vesteixen de gnoms per ajudar perquè visita cada casa, reparteix regals i escolta les cançons que els petits li dediquen.
El 24 de desembre els nens de Grècia van de casa en casa entonant cants i poemes acompanyats d’un triangle, els reben amb fruites i galetes casolanes. El dinar de Nadal és molt familiar. Els nens reben els seus regals el 1 de gener i és Sant Basili qui els porta.
Una costum d’Irlanda és col·locar una espelma vermella a la finestra el dia 24 per donar la benvinguda als visitants i recordar als absents. A més de pinyes, grèvol, heura, en moltes cases es posa el pessebre o almenys un bressol en què es col·loca al Nen Jesús el matí del dia de Nadal.
Els holandesos reben a Sant Nicolau a mitjans de novembre, que arriba d’Espanya on viu tot l’any. El 5 de desembre, amb el seu ajudant Pere el Negre, reparteix les joguines. Tots els regals han d’estar empaquetats amb molta imaginació i anar acompanyats d’un poema dedicat.
BONES FESTES A TOTHOM!
