Entrades

Una nova enquesta de l‘Eurobaròmetre sobre la democràcia i la ciutadania de la UE, publicada per la Comissió Europea, posa de manifest que la immensa majoria dels europeus (el 91%) està familiaritzat amb l’expressió “ciutadania de la Unió Europea”. Es tracta del major grau de coneixement des de 2007 i representa una pujada constant des del 87% registrat el 2015. Gairebé tots els europeus estan ben informats dels seus drets electorals, tant a nivell nacional com europeu. 
La vicepresidenta de Valors i Transparència, Věra Jourová, ha assegrat que “m’alegra observar que cada vegada més europeus coneixen els seus drets com a ciutadans de la UE: el dret a residir en un altre Estat membre, a rebre igualtat de tracte amb independència de seva nacionalitat ia gaudir de sufragi actiu i passiu en les eleccions europees. No obstant això, també necessiten conèixer la manera de protegir aquests drets quan no es respectin. Desitjo capacitar els ciutadans europeus perquè puguin aprofitar plenament el que ofereix Europa”.
Per la seva banda, el comissari de Justícia i Consumidors, Didier Reynders, ha declarat que “el foment de la ciutadania de la UE i de la participació en la vida democràtica segueix sent una de les màximes prioritats de la Comissió. Per tant, és molt encoratjador comprovar que una majoria aclaparadora d’europeus sap el que vol dir concretament ser ciutadà de la Unió Europea. La Comissió Europea s’ha compromès igualment a vetllar perquè els ciutadans puguin seguir gaudint de tots els drets que els confereix la ciutadania de la Unió. Això val especialment en aquests temps de pandèmia de COVID19, en els quals hem de ser especialment vigilants per protegir els drets dels ciutadans”.
La Comissió Europea ha iniciat una consulta pública sobre els drets de la ciutadania de la UE.

Tarragona té instalades 4 estacions per valorar diariament la qualitat de l’aire. Foto wikipedia.

Aquests dies se celebra a Bratislava el Fòrum Europeu «Aire Pur», una cita que on els responsables polítics i les parts interessades comparteixen coneixements per col·laborar en l’aplicació de les polítiques europees, nacionals i locals en matèria de qualitat de l’aire. Un tema d’interès per la ciutadania europea, si mirem les dades de la darrera enquesta de l’Eurobaròmetre.

I és que més de dos terços dels europeus (71%) pensen que la Unió Europea ha de proposar més mesures per a millorar la qualitat de l’aire, i consideren que aquesta s’ha deteriorat els darrers deu anys. El grup més nombrós d’enquestats (44%) creu que la manera més eficaç d’abordar els problemes de qualitat de l’aire és mitjançant controls de contaminació més estrictes a les activitats industrials i de producció energètica.

L’enquesta ha pres el pols a 27.565 europeus de tots els estats membres, sobre un tema que provoca més de 400.000 morts prematures a l’any i altes despeses en atenció sanitària, dies de treball perduts i danys a cultius i edificis. Destaca entre les respostes que 7 de cada deu diuen haver pres almenys una mesura per a reduir les emissions nocives en l’aire, la qual cosa representa un augment de vuit punts percentuals en comparació amb l’enquesta que es va fer l’any 2017.

La Unió Europea disposa des de maig de 2018 de la Comunicació «Una Europa que protegeix: Aire pur per a tots» amb mesures per prendre arreu del territori. La iniciativa comunitària aporta coneixements especialitzats, intercanvis de bones pràctiques, orientació als Estats membres i a les empreses, suport a la inversió i ajuts per a millorar la qualitat de l’aire per a tots; a més també emprèn accions legals davant el Tribunal de Justícia europeu en cas que algun Estat membre no respecti les lleis comunitàries. Amb tot, més de la meitat de la població consultada creu que no es fa prou per promoure la bona qualitat de l’aire que respirem.

Pots seguir tota l’actualitat europea a través del nostre blog Directe a Europa i a les xarxes socials: Facebook, TwitterInstagram.

El nombre de ciutadans europeus que creu que el seu país s’ha beneficiat de la pertinença a la UE va en augment. Concretament, un 64% dels europeus pensen així, un percentatge que puja fins al 70% dels ciutadans quan parlem d’Espanya, el que suposa un increment de 15 punts respecte a l’any passat. Per altra banda, un 57% dels europeus pensa que ser membre de la UE és bo (en el cas d’Espanya, la xifra puja fins al 62%). Aquests són els resultats de la darrera enquesta del Parlament Europeu, que es coneix com a Eurobaròmetre, basat en entrevistes directes a 27.881 ciutadans dels 28 Estats membres, de les quals 1.009 s’han fet a Espanya, entre el 23 de setembre i el 2 d’octubre.

L’enquesta del Parlament Europeu se centra en la visió dels ciutadans sobre la pertinença a la UE i els seus beneficis, si consideren que la seva veu compta a la UE, la percepció que tenen sobre el Parlament Europeu, així com les seves prioritats, accions i missió. L’enquesta confirma la percepció cada cop més favorable dels ciutadans vers la UE, seguint amb la tendència positiva des del 2016. Destaca que el 47% dels enquestats consideren que la seva veu compta a la UE, el que és el millor resultat des de les eleccions europees de 2009.

Millora la imatge del Parlament Europeu

Seu del Parlament a Estrasburg.

El percentatge de ciutadans que tenen una imatge neutral del Parlament Europeu és del 42%, mentre que el 33% en té una imatge positiva, vuit punts més que l’any passat. El 21% dels enquestats diuen tenir una imatge negativa, 7 punts menys que el 2016. Més de la meitat dels enquestats (55%) van declarar estar interessats en les eleccions europees de 2019, i el 47% pensa que el Parlament Europeu hauria de tenir un paper més rellevant en el futur, una opinió que comparteixen més de sis de cada deu espanyols (62%).

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha afirmat: “El resultat d’aquest estudi d’opinió és molt positiu i encoratjador. Mostra que la confiança en les nostres institucions i el nostre treball continua creixent i que estem deixant enrere la crisi dels darrers anys”. També ha valorat que “la gent veu cada cop més a la UE com un actor clau per afrontar els grans reptes i protegir-los contra amenaces comunes com el terrorisme, l’atur o la pobresa i l’exclusió social. Per a nosaltres, com el Parlament dels ciutadans, això significa que hem de lliurar i que treballarem encara més per satisfer les esperances i les expectatives de la gent”.

Una Unió que protegeix…
L’anterior estudi, publicat al març d’enguany, ja mostrava que els ciutadans són cada vegada més conscients que la UE està actuant en àrees que consideren prioritàries i reconeixen aquesta tasca. Per això, esperen que la UE els protegeixi contra determinades amenaces: el terrorisme (58%), l’atur (43%), la pobresa i l’exclusió (42%), i la migració descontrolada (35%). A Espanya les tres principals preocupacions són l’atur (70%), el terrorisme (62%) i la pobresa i l’exclusió (59%).

… i garanteix els drets fonamentals
Els ciutadans esperen que la UE garanteixi també els drets fonamentals (44%), la llibertat de viatjar, treballar i estudiar a tota la UE (36%), drets laborals (34%), pensions adequades (34%) i benestar econòmic (33%). També esperen particularment que el Parlament Europeu defensi els drets humans (56%), la llibertat d’expressió (34%) i la igualtat entre homes i dones (32%).

El nombre de ciutadans europeus que creu que el seu país s’ha beneficiat de la pertinença a la UE va en augment. Concretament, un 64% dels europeus pensen així, un percentatge que puja fins al 70% dels ciutadans quan parlem d’Espanya, el que suposa un increment de 15 punts respecte a l’any passat. Per altra banda, un 57% dels europeus pensa que ser membre de la UE és bo (en el cas d’Espanya, la xifra puja fins al 62%). Aquests són els resultats de la darrera enquesta del Parlament Europeu, que es coneix com a Eurobaròmetre, basat en entrevistes directes a 27.881 ciutadans dels 28 Estats membres, de les quals 1.009 s’han fet a Espanya, entre el 23 de setembre i el 2 d’octubre.

L’enquesta del Parlament Europeu se centra en la visió dels ciutadans sobre la pertinença a la UE i els seus beneficis, si consideren que la seva veu compta a la UE, la percepció que tenen sobre el Parlament Europeu, així com les seves prioritats, accions i missió. L’enquesta confirma la percepció cada cop més favorable dels ciutadans vers la UE, seguint amb la tendència positiva des del 2016. Destaca que el 47% dels enquestats consideren que la seva veu compta a la UE, el que és el millor resultat des de les eleccions europees de 2009.

Millora la imatge del Parlament Europeu

Seu del Parlament a Estrasburg.

El percentatge de ciutadans que tenen una imatge neutral del Parlament Europeu és del 42%, mentre que el 33% en té una imatge positiva, vuit punts més que l’any passat. El 21% dels enquestats diuen tenir una imatge negativa, 7 punts menys que el 2016. Més de la meitat dels enquestats (55%) van declarar estar interessats en les eleccions europees de 2019, i el 47% pensa que el Parlament Europeu hauria de tenir un paper més rellevant en el futur, una opinió que comparteixen més de sis de cada deu espanyols (62%).

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha afirmat: “El resultat d’aquest estudi d’opinió és molt positiu i encoratjador. Mostra que la confiança en les nostres institucions i el nostre treball continua creixent i que estem deixant enrere la crisi dels darrers anys”. També ha valorat que “la gent veu cada cop més a la UE com un actor clau per afrontar els grans reptes i protegir-los contra amenaces comunes com el terrorisme, l’atur o la pobresa i l’exclusió social. Per a nosaltres, com el Parlament dels ciutadans, això significa que hem de lliurar i que treballarem encara més per satisfer les esperances i les expectatives de la gent”.

Una Unió que protegeix…
L’anterior estudi, publicat al març d’enguany, ja mostrava que els ciutadans són cada vegada més conscients que la UE està actuant en àrees que consideren prioritàries i reconeixen aquesta tasca. Per això, esperen que la UE els protegeixi contra determinades amenaces: el terrorisme (58%), l’atur (43%), la pobresa i l’exclusió (42%), i la migració descontrolada (35%). A Espanya les tres principals preocupacions són l’atur (70%), el terrorisme (62%) i la pobresa i l’exclusió (59%).

… i garanteix els drets fonamentals
Els ciutadans esperen que la UE garanteixi també els drets fonamentals (44%), la llibertat de viatjar, treballar i estudiar a tota la UE (36%), drets laborals (34%), pensions adequades (34%) i benestar econòmic (33%). També esperen particularment que el Parlament Europeu defensi els drets humans (56%), la llibertat d’expressió (34%) i la igualtat entre homes i dones (32%).

2013-07-01 17.26.08Malgrat que en parlem massa poc, o que només en parlem quan arriba el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la igualtat entre homes i dones es troba en l’ADN europeu: el Tractat de Roma, al 1957, ja incloïa el principi d’igualtat entre homes i dones; amb el Tractat d’Amsterdam, al 1999, la promoció de la igualtat de gènere esdevé una de les tasques de la UE, que adquireix competències per combatre-la. A més, la Carta de Drets Fonamentals de la UE prohibeix qualsevol tipus de discriminació, també per raó de gènere. La igualtat de gènere, doncs, és un dels valors que ens fa europeus.

Mirant els resultats del darrer eurobaròmetre que la Comissió ha publicat en motiu del 8 de març, queda clar que els ciutadans europeus mantenen i comparteixen aquest valor: 9 de cada 10 estan d’acord amb el fet que combatre la desigualtat entre homes i dones és necessari per fer una societat més justa. Europa no es pot permetre el luxe de deixar perdre la meitat del seu talent: les dones han de participar en tots els aspectes de la nostra societat, sobretot en càrrecs directius, tant del sector públic com del sector privat.

Malgrat els esforços i els progressos que ja s’han fet, les desigualtats entre homes i dones continuen i algunes xifres són especialment alarmants: segons el darrer estudi les dones cobren un 16% menys que els homes , la taxa d’atur entre les dones és gairebé 12 punts percentuals per sobre de les els homes, les pensions femenines són un 39% mes baixes i les dones només ocupen un 20% dels càrrecs directius en les grans empreses.

I la Comissió tampoc pot tirar la primera pedra: malgrat els esforços del president Juncker, actualment només hi ha un 31% de comissàries. I si mirem entre els alts càrrecs i els càrrecs intermedis de la Comissió, les dones en representen únicament un 27,5% i un 31,4% respectivament. Encara estem lluny de l’objectiu que ens hem marcat, situar-los al 40% al 2019.

Sigui com sigui la UE ha de seguir treballant com ha fet fins ara per aconseguir la igualtat de gènere i acabar amb la bretxa salarial que encara pateixen les dones. La igualtat entre homes i dones és, com he explicat en el primer paràgraf, un dels nostres valors, d’aquells que ens fan europeus, i –a més-, és evident que necessitem el talent femení per tirar endavant la nostra societat. Homes i dones han de tenir les mateixes oportunitats, drets i llibertats.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

01-eu-in-the-world-banner-2El comissari de la UE de Cooperació Internacional i Desenvolupament, Neven Mimica, ha presentat una nova enquesta de l’Eurobaròmetre que mostra que el nombre de persones a favor d’incrementar l’ajut al desenvolupament i la cooperació ha augmentat considerablement i els europeus segueixen tenint una actitud molt positiva davant aquesta situació.

El 67% dels enquestats a tot Europa creu que s’ha d’incrementar l’ajuda al desenvolupament. Un percentatge més elevat que en els últims anys, tot i la situació econòmica que s’està vivint. Gairebé dos terços afirmen que la lluita contra la pobresa en els països en desenvolupament hauria de constituir una prioritat per a la UE.

El Comissari Mimica, ha declarat que “l’objectiu de l’Any Europeu per al Desenvolupament és informar els ciutadans europeus sobre la cooperació al desenvolupament, destacant els resultats que la Unió, actuant conjuntament amb els estats membres, ha aconseguit com el major donant mundial. M’alegra comprovar que, tot i la incertesa econòmica en tota la UE, els ciutadans continuen mostrant un gran suport a un fort paper europeu en el desenvolupament.B0yeoM8IMAAS-w4.jpg large

L’Any Europeu del Desenvolupament 2015 va ser proposat per la Comissió Europea i aprovat unànimement pel Parlament Europeu i el Consell. Es tracta d’una oportunitat per presentar el ferm compromís de la UE i els seus Estats membres per eradicar la pobresa a tot el món. Donarà, a més, l’oportunitat d’informar els ciutadans dels reptes i esdeveniments que tenim per davant al llarg d’aquest any clau per al desenvolupament, el que facilitarà el debat.

Es tracta del primer any europeu que tracta de les relacions exteriors. Cada mes de l’any es dedicarà a un tema especial: gener se centrarà en la posició d’Europa en el món, febrer a l’educació, març referirà a les qüestions de gènere i abril serà el mes de la salut.

20130716-eyd2015La Unió Europea és el major donant d’ajuda al desenvolupament del món. Quatre anys després de l’adopció de l’Agenda pel Canvi (el pla de la Comissió Europea per reenfocar l’ajuda al desenvolupament i assegurar-se que arriba a tots els sectors i països on és més necessària), 2015 és el moment ideal per donants i parts interessades per analitzar junts què s’ha aconseguit i, encara més important, què necessita fer-se encara.

Tot i l’actual crisi econòmica, el suport al desenvolupament continua sent alta a tota la UE, més de 85% dels ciutadans afirmen que Europa ha de seguir ajudant els països en vies de desenvolupament tot i la crisi econòmica, de acord amb un recent Eurobaròmetre.

L’Any Europeu del Desenvolupament serà una oportunitat clau per reforçar la consciència entorn del desenvolupament i mostrar als contribuents Europeus com cada euro gastat en desenvolupament beneficia tant a les persones que viuen en països desenvolupament com els propis ciutadans de la UE.

El Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides (PMA) és la major agència humanitària que lluita contra la fam al món, proporcionant assistència alimentària en emergències i treballant amb les comunitats per millorar la nutrició i augmentar la resiliència. Durant l’any 2013, el PMA va brindar assistència a més de 80 milions de persones en 75 països.

Coincidint amb l’inici oficial de l’Any Europeu del Desenvolupament, s’ha inaugurat una exposició que visitarà diferents ciutats europees. Totes les famílies fotografiades per Terry reben assistència del Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides (PMA), gràcies al finançament del Departament d’Ajuda Humanitària i Protecció Civil de la Comissió Europea (ECHO).

Us convidem a visitar la pàgina web del projecte www.familymeal.eu

B0yeoM8IMAAS-w4.jpg largeEl Departament d’Ajuda Humanitària i Protecció Civil de la Comissió Europea (ECHO) coordina les activitats d’ajuda humanitària de la Comissió Europea i dels Estats membres de la Unió Europea. La UE (sumant els esforços dels Estats membres i de Comissió Europea) és el major donant d’ajuda humanitària al món. En 2013 va proporcionar ajuda humanitària a més de 124 milions de persones en 90 països fora de la UE per un import total de 1.350 milions d’euros.

140424_poster2La Direcció General de Justícia de la UE ha posat en marxa una campanya de conscienciació sobre els drets dels consumidors per tal de donar a conèixer l’existència d’uns drets a escala europea, tant a l’hora de comprar com de vendre.

Segons els darrers Eurobaròmetres, només un 40% dels consumidors i comerciants coneixen exactament la garantia dels productes i aproximadament un 30% sap la durada del període de reflexió en les seves compres per internet. És per aquest motiu, que la campanya va dirigida especialment als joves d’entre 18 i 25 anys, majors de 60 anys i propietaris de petites empreses.

Els consumidors de la UE tenim cinc drets essencials:

  • Dret a una publicitat que s’ajusti a la realitat
  • Drets a què ens canviïn o arreglin els productes defectuosos
  • Dret a contractes sense clàusules abusives
  • Dret al retorn dels productes adquirits en línia en un temps màxim de 14 dies
  • Dret a l’ajuda gratuïta dels Centres Europeus del Consumidor per a resoldre els problemes amb compres efectuades a l’estranger