Entrades

La Unió Europea ha pres diverses mesures per continuar avançant en la igualtat salarial entre dones i homes.

El 4 de novembre se celebra el Dia Europeu de la Igualtat salarial, coincidint amb el dia de l’any a partir del qual les dones deixem de percebre el nostre salari, de manera simbòlica, respecte als companys homes que fan la mateixa feina. Això vol dir que les dones treballem 58 dies gratis de mitjana l’any.

Aquest dilluns doncs, les ciutadanes europees tenim molt camí encara per reivindicar la igualtat salarial. I és que el salari de les dones europees és encara un 16% més baix que els homes, una xifra millorada només un 0,2% respecte a l’any passat i que és insuficient per una societat on la Igualtat és un dels seus principis fonamentals.

Per això, el vicepresident primer Frans Timmerans, la comissaria d’Ocupació, Assumptes Socials, Capacitats i Mobilitat Laboral; Marianne Tyssen, i la comissaria de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere; Věra Jourová, han fet aquesta declaració conjunta amb motiu del Dia Europeu:

“Seixanta anys després que el principi d’igualtat de retribució quedés consagrat en els Tractats Europeus, les dones de tota Europa segueixen sense veure adaptada la legislació a la realitat del seu dia a dia. En comparació als seus companys de treball, les dones europees treballen sense cobrar durant dos mesos de l’any, i els avenços per posar fi amb aquesta situació són encara massa lents.

Malgrat que en els últims cinc anys hem anat fent passos en la bona direcció, cal fer-ho més i més despresa. És el que els nostres ciutadans esperen de nosaltres.

Nou de cada deu ciutadanes europees, tant dones com homes, consideren inacceptable que la retribució de les dones sigui inferior a la dels homes per fer la mateixa feina.

El coneixement és poder i, per tant, com més transparència al voltant de les causes subjacents de la bretxa salarial, millor la podrem abordar. La transparència salarial és important per poder ser capaços de detectar els casos de discriminació salarial i perquè els empleats i els clients puguin treure les seves pròpies conclusions i actuar en conseqüència. De fet, el 64% dels europeus han declarat estar a favor de la publicació del salari mitjà segons el lloc de treball i gènere en la seva empresa.

La transparència salarial, conjuntament amb altres solucions com la distribució equitativa de les responsabilitats familiars entre homes i dones (possible segons la Nova Directiva de la UE sobre els permisos parentals i per als cuidadors), ens ajudaria a abordar les causes profundes de la bretxa salarial entre homes i dones.

Per tant, rebem amb satisfacció l’anunci de la presidenta electa, Von der Leyen, de posar sobre la taula les mesures que introdueixin la transparència salarial, amb caràcter vinculat, durant els primers 100 dies del seu nou mandat.

Hem de seguir lluitant contra la bretxa salarial entre homes i dones, en benèfic d’una mà d’obra més eficaç i d’una societat més justa.”

Dilluns 4N es visibilitzarà de nou aquesta desigualtat amb l’objectiu de posar-hi fi. Mentre són diverses les mesures que ha pres Europa per avançar en aquest camí: prioritzar la igualtat de gènere com a objectiu per a l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible; o desenvolupar el Pla d’Acció “Abordar la bretxa salarial entre homes i dones”, i legislar sobre aquest tema. Podeu ampliar més informació del que està fent la UE en el camp de la bretxa salarial en aquest enllaç.

Rercorda que pots seguir tota l’actualitat europea al nostre blog Directe a Europa, i en els nostres perfils de xarxes socials a Facebook, Twitter i Instagram.

Inma Pastor, responsable del projecte “European Union contributions to gender mainstreaming and citizenship”, recull el Premi a l’Impacte Social de la Recerca de mans del president del Consell Social, Joan Pedrerol. Foto: URV

El projecte sobre igualtat de gènere “European Union contributions to gender mainstreaming and citeizenship”, conegut amb l’acrònim G-Net i que ha comptat amb finançament europeu del programa Erasmus+, ha rebut aquest dimecres el II Premi Consell Social Universitat Rovira i Virgili (URV) a l’Impacte Social de la Recerca, en la modalitat ex post de ciències social i humanitats.

G-Net és una xarxa d’universitats de l’Amèrica Llatina i Europa que desenvolupen materials docents i imparteixen cursos sobre gènere i les polítiques de gènere en el procés d’integració de la Unió Europea (UE), en aquest cas com a cas de bones pràctiques per ser adoptades a Llatinoamèrica.

La investigació ha estat liderada per Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV, i està impulsada pel grup de recerca Social & Business Resarch Laboratoy (SBRLab), coordinat també des de Tarragona per Angel Gabriel Beluznegui.

La igualtat de gènere, una prioritat a la UE

Des que G-Net es va posar en marxa l’any 2014, es calcula que ha tingut un impacte directe en més de 4.600 persones. A més, ha posat a disposició pública nombrosos materials, especialment destinats a estudiants, responsables tècnics, polítics i investigadors  llatinoamericans. L’objectiu és donar a conèixer a fons com s’ha incorporat la perspectiva de gènere i la igualtat d’oportunitats entre els països membres de la UE, perquè l’experiència .

La igualtat de gènere és un dels objectius de l’agenda del desenvolupament 2030 de Nacions Unides, amb la qual la UE està compromesa. Des de EDTgn també estem compromesos amb les polítiques d’igualtat d’oportunitats i col·laborem amb activitats que realitza l’Observatori per la Igualtat al territori, com en l’organització de la jornada d’Igualtat del passat mes d’abril a Tarragona. Per a més informació, podeu seguir el fil #EDTgnIgualtat.

5 premiats més

Imatge dels investigadors i investigadores premiats en la segona edició del Premi a l’Impacte Social de la Recerca. Foto: URV

La URV ha premiat a 5 projectes més pel seu impacte social:

Podeu trobar més informació sobre aquests en els enllaços que us deixem. Des de EDTGN us donem l’enhorabona a tots i totes!

La jornada s’ha celebrat a l’Aula Magna de la URV.

L’eurodiputat Ernest Urtasun, coordinador de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere, ha estat aquest matí a Tarragona per participar en una jornada sobre polítiques d’Igualtat en el marc de la Unió Europea (UE), organitzada per l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el centre d’informació Europe Direct Tarragona (EDTgn).

La comissió coordinada per l’europarlamentari català impulsa polítiques europees en àrees relacionades amb les dones i els seus drets, com la conciliació laboral i familiar, per consolidar un permís de paternitat a tots els països de la Unió; la violència de gènere, que viu un repunt els darrers anys i que encara és tabú en molts estats; la bretxa salarial, on es lluita per la transparència salarial també a les empreses; la participació femenina en el món econòmic; i els drets sexuals i reproductius de les dones, un camp on “el Parlament Europeu no té competències però on ja s’ha aconseguit que es votés a favor d’un avortament segur i en condicions”, ha explicat el ponent al centenar d’inscrits a la jornada, entre els quals membres de la comunitat universitària.

 

Economia versus igualtat

Representants de les administracions locals han donat la seva visió de les polítiques d’Igualtat que es promouen al nostre territori.

Urtasun ha explicat la fiscalització de les polítiques europees que duu a terme la Comissió de Drets de la Dona com una tasca “necessària”, que “desperta i topa amb recels en alguns àmbits, especialment quan es tracta de donar una perspectiva d’igualtat de gènere a les polítiques econòmiques” de la Unió. Així, ha posat d’exemple el fet que les rebaixes dels impostos sobre rendes de capital afavoreixen els homes, que són els que acumulen aquests capitals; mentre que mantenir el gravamen en les rendes de classe mitjana i baixa perjudica sobretot a les dones.

Per a l’eurodiputat del grup dels Verds/Aliança Lliure Europea, “l’opinió pública no és prou conscient de com la crisi econòmica ha fet retrocedir els drets de les dones i la igualtat social, i el pitjor de tot és que no es percep com un problema”. Urtasun és el ponent de l’informe “Igualtat de Gènere i Polítiques fiscals a la UE”, on es fa palesa la falta de perspectiva de gènere en matèria econòmica, i n’ha parlat avui relacionant-ho amb casos com la recent reforma de les pensions a Espanya, reclamada des de la UE sense criteri d’igualtat; i de com la penalització de les pensions a persones amb inestabilitat laboral acaba també perjudicant majoritàriament al col·lectiu femení.

 

Incorporar el criteri de gènere abans que una llei arribi al Parlament Europeu

Per tot això, l’eurodiputat ha reivindicat la necessitat de continuar impulsant polítiques d’igualtat de gènere a la UE, com fa la Comissió de la qual forma part, emetent opinions sobre iniciatives legislatives que impulsen altres comissions, i que permeten incorporar el criteri de gènere abans que una proposta de llei arribi al Parlament Europeu per a la seva aprovació. En alguns casos, s’envien esmenes concretes del reglament o la directiva que s’està debatent en una altra comissió perquè es tingui en compte la desigualtat entre homes i dones en el redactat de la futura llei.

 

El paper de la universitat i l’administració local

El vicerector de la URV i la directora de l’Observatori d’Igualtat han inaugurat la jornada.

Entre els assistents, també representants de G-Net, la xarxa europea al voltant de la igualtat de gènere de la qual forma part la URV i que en altres s’encarrega de promoure i donar a conèixer les aportacions de la UE en aquest camp. La directora de l’Observatori, Inma Pastor, ha aprofitat la seva intervenció per deixar clara la “necessitat de disposar d’eines i fer recerca en el camp de la Igualtat de gènere per lluitar contra les desigualtats entre homes i dones que es donen en la nostra societat”.

I és que “les dades posen en evidència les diferències de gènere i la necessitat de fer polítiques”, ha dit Pastor, alhora que ha reivindicat la “transversalitat que han de tenir” les polítiques d’igualtat, que per altra banda ha considerat “imprescindibles per fer efectiva la integració europea”. Per la seva banda, el vicerector de la URV, Jordi Tous, ha celebrat que s’estigui incorporant la perspectiva de gènere en la recerca universitària, cosa que ha considerat “imprescindible si volem avançar, cal estudiar i donar a conèixer a la societat quina és la realitat, i així beneficiar al nostre entorn proper”.

La jornada ha acabat amb una taula rodona amb representants de les administracions públiques del territori que col·laboren amb l’Observatori i el projecte G-Net, i que han donat a conèixer als assistents les seves actuacions en aquest camp. El debat s’ha pogut seguir en xarxes socials amb l’etiqueta #EDTgnIgualtat.

 

2013-07-01 17.26.08Malgrat que en parlem massa poc, o que només en parlem quan arriba el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la igualtat entre homes i dones es troba en l’ADN europeu: el Tractat de Roma, al 1957, ja incloïa el principi d’igualtat entre homes i dones; amb el Tractat d’Amsterdam, al 1999, la promoció de la igualtat de gènere esdevé una de les tasques de la UE, que adquireix competències per combatre-la. A més, la Carta de Drets Fonamentals de la UE prohibeix qualsevol tipus de discriminació, també per raó de gènere. La igualtat de gènere, doncs, és un dels valors que ens fa europeus.

Mirant els resultats del darrer eurobaròmetre que la Comissió ha publicat en motiu del 8 de març, queda clar que els ciutadans europeus mantenen i comparteixen aquest valor: 9 de cada 10 estan d’acord amb el fet que combatre la desigualtat entre homes i dones és necessari per fer una societat més justa. Europa no es pot permetre el luxe de deixar perdre la meitat del seu talent: les dones han de participar en tots els aspectes de la nostra societat, sobretot en càrrecs directius, tant del sector públic com del sector privat.

Malgrat els esforços i els progressos que ja s’han fet, les desigualtats entre homes i dones continuen i algunes xifres són especialment alarmants: segons el darrer estudi les dones cobren un 16% menys que els homes , la taxa d’atur entre les dones és gairebé 12 punts percentuals per sobre de les els homes, les pensions femenines són un 39% mes baixes i les dones només ocupen un 20% dels càrrecs directius en les grans empreses.

I la Comissió tampoc pot tirar la primera pedra: malgrat els esforços del president Juncker, actualment només hi ha un 31% de comissàries. I si mirem entre els alts càrrecs i els càrrecs intermedis de la Comissió, les dones en representen únicament un 27,5% i un 31,4% respectivament. Encara estem lluny de l’objectiu que ens hem marcat, situar-los al 40% al 2019.

Sigui com sigui la UE ha de seguir treballant com ha fet fins ara per aconseguir la igualtat de gènere i acabar amb la bretxa salarial que encara pateixen les dones. La igualtat entre homes i dones és, com he explicat en el primer paràgraf, un dels nostres valors, d’aquells que ens fan europeus, i –a més-, és evident que necessitem el talent femení per tirar endavant la nostra societat. Homes i dones han de tenir les mateixes oportunitats, drets i llibertats.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona