L’eurodiputat Ernest Urtasun, coordinador de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere, ha estat aquest matí a Tarragona per participar en una jornada sobre polítiques d’Igualtat en el marc de la Unió Europea (UE), organitzada per l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el centre d’informació Europe Direct Tarragona (EDTgn).
La comissió coordinada per l’europarlamentari català impulsa polítiques europees en àrees relacionades amb les dones i els seus drets, com la conciliació laboral i familiar, per consolidar un permís de paternitat a tots els països de la Unió; la violència de gènere, que viu un repunt els darrers anys i que encara és tabú en molts estats; la bretxa salarial, on es lluita per la transparència salarial també a les empreses; la participació femenina en el món econòmic; i els drets sexuals i reproductius de les dones, un camp on “el Parlament Europeu no té competències però on ja s’ha aconseguit que es votés a favor d’un avortament segur i en condicions”, ha explicat el ponent al centenar d’inscrits a la jornada, entre els quals membres de la comunitat universitària.
Economia versus igualtat
Urtasun ha explicat la fiscalització de les polítiques europees que duu a terme la Comissió de Drets de la Dona com una tasca “necessària”, que “desperta i topa amb recels en alguns àmbits, especialment quan es tracta de donar una perspectiva d’igualtat de gènere a les polítiques econòmiques” de la Unió. Així, ha posat d’exemple el fet que les rebaixes dels impostos sobre rendes de capital afavoreixen els homes, que són els que acumulen aquests capitals; mentre que mantenir el gravamen en les rendes de classe mitjana i baixa perjudica sobretot a les dones.
Per a l’eurodiputat del grup dels Verds/Aliança Lliure Europea, “l’opinió pública no és prou conscient de com la crisi econòmica ha fet retrocedir els drets de les dones i la igualtat social, i el pitjor de tot és que no es percep com un problema”. Urtasun és el ponent de l’informe “Igualtat de Gènere i Polítiques fiscals a la UE”, on es fa palesa la falta de perspectiva de gènere en matèria econòmica, i n’ha parlat avui relacionant-ho amb casos com la recent reforma de les pensions a Espanya, reclamada des de la UE sense criteri d’igualtat; i de com la penalització de les pensions a persones amb inestabilitat laboral acaba també perjudicant majoritàriament al col·lectiu femení.
Incorporar el criteri de gènere abans que una llei arribi al Parlament Europeu
Per tot això, l’eurodiputat ha reivindicat la necessitat de continuar impulsant polítiques d’igualtat de gènere a la UE, com fa la Comissió de la qual forma part, emetent opinions sobre iniciatives legislatives que impulsen altres comissions, i que permeten incorporar el criteri de gènere abans que una proposta de llei arribi al Parlament Europeu per a la seva aprovació. En alguns casos, s’envien esmenes concretes del reglament o la directiva que s’està debatent en una altra comissió perquè es tingui en compte la desigualtat entre homes i dones en el redactat de la futura llei.
El paper de la universitat i l’administració local
Entre els assistents, també representants de G-Net, la xarxa europea al voltant de la igualtat de gènere de la qual forma part la URV i que en altres s’encarrega de promoure i donar a conèixer les aportacions de la UE en aquest camp. La directora de l’Observatori, Inma Pastor, ha aprofitat la seva intervenció per deixar clara la “necessitat de disposar d’eines i fer recerca en el camp de la Igualtat de gènere per lluitar contra les desigualtats entre homes i dones que es donen en la nostra societat”.
I és que “les dades posen en evidència les diferències de gènere i la necessitat de fer polítiques”, ha dit Pastor, alhora que ha reivindicat la “transversalitat que han de tenir” les polítiques d’igualtat, que per altra banda ha considerat “imprescindibles per fer efectiva la integració europea”. Per la seva banda, el vicerector de la URV, Jordi Tous, ha celebrat que s’estigui incorporant la perspectiva de gènere en la recerca universitària, cosa que ha considerat “imprescindible si volem avançar, cal estudiar i donar a conèixer a la societat quina és la realitat, i així beneficiar al nostre entorn proper”.
La jornada ha acabat amb una taula rodona amb representants de les administracions públiques del territori que col·laboren amb l’Observatori i el projecte G-Net, i que han donat a conèixer als assistents les seves actuacions en aquest camp. El debat s’ha pogut seguir en xarxes socials amb l’etiqueta #EDTgnIgualtat.