Entrades

Nenes i nenes fins a 14 anys canten nadales i reciten poemes acompanyats de la Steaua. Font: Wikimedia Commons

Nens i nenes fins a 14 anys canten nadales i reciten poemes acompanyats de la Steaua. Font: Wikimedia Commons

Ja només queden 5 dies per Nadal! Festes d’alegria, joia i il·lusió per a petits i grans. A Romania, avui, 20 de desembre, se celebra el dia de Ignat, moment important que precedeix i avisa de l’arribada del Nadal.

El dia de Ignat especial importància en les zones rurals i en els pobles més petits, on tradicionalment en aquest dia es fa la matança del porc per començar, així, a preparar els plats típics de les festes nadalenques, com són els cârnati, un tipus de salsitxa amb all i pebre.

Arreu del país, i especialment en aquestes zones més rurals, se celebren costums que tenen la música, les nadales, els poemes, les llegendes i els balls com a protagonistes de les celebracions nadalenques. Una de les més importants se celebra la vigília de Nadal, el Colindatori, on petits i grans vestits amb les robes tradicionals de cada regió visiten les cases dels pobles cantant nadales i repartint els millors desitjos i propòsits. En senyal d’agraïment els hi regalen colaci (un pa tradicional romanès), nous, fruits secs, pomes, dolços o algun dineret. Un altre dels costums romanesos, i un dels més macos d’aquestes festivitats, és la Steaua (l’estrella) amb els més petits com a protagonistes. Nens i nenes fan una estrella de fusta i la decoren amb papers de colors lluents per anar de casa en casa cantants cançons, poemes i llegendes que anuncien el naixement del nen Jesús.

Són molts els costums per aquestes dates, i fins passat cap d’any, com el Viflaimul, una representació d’inspiració bíblica; els balls de disfresses, com el Capra, ball de la cabra; l’Ursul, ball dels ossos; o el Plugusorul en el qual joves vestits amb robes tradicionals surten als carrers a cantar cançons per demanar una bona collita. Tots, però, comparteixen l’esperit, la joia i l’alegria d’aquestes dates.

Els romanesos feliciten les festes nadalenques dient…

Crăciun fericit și

un An Nou Fericit

Romania forma part de la Unió Europa des de l’any 2007. Hi viuen 19.942.642 milions d’ habitants, la seva capital és Bucarest i la seva llengua oficial el romanès.

28 països, 28 tradicions a #EuropeTGN durant el #NadalTGN, segueix-nos a Twitter i Facebook. I no et perdis les novetats d’aquest blog Directe a Europa!

Clica en els noms dels països i coneix més tradicions de Nadal a Europa:               PAÏSOS BAIXOS – ALEMANYA – LETÒNIA – BULGÀRIA – ESLOVÈNIA – REPÚBLICA TXECA – POLÒNIA – CROÀCIA – LUXEMBURG – HONGRIA – IRLANDA – ESTÒNIA –  DINAMARCA – LITUÀNIA – SUÈCIA – XIPRE – FINLÀNDIA – FRANÇA – REGNE UNIT

El Boxing day és un dia ple d'activitat al Regne Unit.

El Boxing day és un dia ple d’activitat al Regne Unit.

Al Regne Unit també és tradició celebrar el 26 de desembre, com nosaltres tenim el dia de Sant Esteve, tot i que la festivitat anglosaxona no té res a veure amb la nostra. Aquí és un dia per menjar uns bons canelons i allargar la tarda a la taula amb els nostres familiars i amics. Ben bé al contrari que al Regne Unit, on se celebra el Boxing Day.

El Boxing Day, traduït dia de les caixes, és per als britànics un dia tan important com el mateix dia de Nadal. Tradicionalment era el dia en què els patrons repartien les estrenes entre els seus empleats, el que es coneix també com l’aguinaldo, que en molts casos eren diners. També era un dia per promoure les donacions i els regals per als més pobres.

L’origen d’aquest Boxing Day no és gens clar i trobem diverses teories, totes al voltant de la figura de les caixes. Per exemple, es diu que en l’Edat Antiga aquest dia els nobles lliuraven caixes amb menjar i fruita, sobrants dels àpats nadalencs, als seus servents. També podria tenir el seu origen en el fet que aquest dia les esglésies repartien la recaptació de les seves caixes entre els més pobres. I, fins i tot, hi ha qui diu que eren els empleats i els aprenents qui portaven una caixeta a la feina aquest dia perquè el patró els hi poses diners.

Avui en dia, i seguint l’esperit d’aquesta tradició, és costum tenir algun detall (ja no el dia 26, sinó uns dies abans) amb les persones que et serveixen durant l’any: carters, repartidors, jardiners… o inclús policies i bombers. Es continua promovent la solidaritat, participant en alguna activitat de beneficència o realitzant donacions i regals als més pobres. I, fins i tot, la celebració va més enllà, i aquest dia és festa nacional i a tot el país se succeeixen els esdeveniments esportius i hi ha molta activitat. I és que el 26 de desembre es dedica tot el dia a jugar, fer esport, anar d’excursió, patinar o, els menys actius, a mirar esdeveniments esportius a la televisió, amb la família i els amics. I, per si no n’hi hagués prou, és el dia en què comencen les rebaixes al Regne Unit… activitat a dojo!

El Boxing day, solidaritat, detalls, esport i compres, un dia ple d’activitats al gust de tots.

Els britànics feliciten les festes nadalenques dient…

Merry Christmas and

Happy New Year

Regne Unit és un dels sis Estats fundadors de la Unió Europea, l’any 1958. Hi viuen 64.308.261 milions d’habitants, la seva capital és Londres i la seva llengua oficial, l’anglès.

28 països, 28 tradicions a #EuropeTGN durant el #NadalTGN, segueix-nos a Twitter i Facebook. I no et perdis les novetats d’aquest blog Directe a Europa!

Clica en els noms dels països i coneix més tradicions de Nadal a Europa:               PAÏSOS BAIXOS – ALEMANYA – LETÒNIA – BULGÀRIA – ESLOVÈNIA – REPÚBLICA TXECA – POLÒNIA – CROÀCIA – LUXEMBURG – HONGRIA – IRLANDA – ESTÒNIA –  DINAMARCA – LITUÀNIA – SUÈCIA – XIPRE – FINLÀNDIA – FRANÇA

Els Treize desserts no falten a taula pel Sopar de Nadal.

Els Treize desserts no falten a taula pel Sopar de Nadal.

Arreu d’Europa el Nadal és ple de tradicions i curiositats! Menús del sopar de Nadal, platstípics, postres, rituals al voltant de la taula… són diferents segons el país, regió i, fins i tot, família. Al sud de França, la tradició diu que en el Sopar de Nadal s’han de servir 13 postres!

En la Nuit de Noël, la Nit de Nadal, les famílies celebren el Gros Souper i esperen l’arribada del Pare Noel. Gros Souper és el nom pel qual es coneix el Sopar de Nadal, on les famílies seuen a taula per compartir bons desitjos i degustar delícies com el foie-gras, el boudin blanc o gall d’indi rostit, entre altres. La il·lusió i l’esperit nadalenc són presents en totes les taules franceses però el menú varia segons família i regió, i una tradició popular present en el sopar és la dels Treize desserts.

Aquesta tradició és originària de la ciutat de Marsella i amb el temps es va anar fent popular a tota la Provença francesa i sud de França. La xifra, 13, representa Jesús i els 12 apòstols, i, si bé no existeix una llista de postres a servir, alguns són més coneguts i sempre presents a taula. Entre aquests destaquen le gibacié, una galeta de farina amb oli d’oliva i flor de taronja; les nougats blancs et noirs, torrons blancs i negres; les fruits et les friandises, fruites i llaminadures com pomes, peres, dàtils, …; i les quatre mendiants, els quatre captaires: ametlles, raïm, figues i avellanes, cada un dels colors dels quals representa una de les congregacions més importants: les carmelites, els dominics, els franciscans o els agustins.

Sense dubte, aquesta tradició francesa és un dels costums més llaminers de tota Europa, ja que la tradició exigeix fer un mos a cada una de les 13 postres per, així, tenir sort durant tot l’any.

Els francesos feliciten les festes nadalenques dient…

Joyeux Noël et
Bonne Année

França és un dels sis Estats fundadors de la Unió Europea, l’any 1958. Hi viuen 65.856.609 milions d’habitants, la seva capital és París i la seva llengua oficial el françès.

28 països, 28 tradicions a #EuropeTGN durant el #NadalTGN, segueix-nos a Twitter i Facebook. I no et perdis les novetats d’aquest blog Directe a Europa!

Clica en els noms dels països i coneix més tradicions de Nadal a Europa:               PAÏSOS BAIXOS – ALEMANYA – LETÒNIA – BULGÀRIA – ESLOVÈNIA – REPÚBLICA TXECA – POLÒNIA – CROÀCIA – LUXEMBURG – HONGRIA – IRLANDA – ESTÒNIA –  DINAMARCA – LITUÀNIA – SUÈCIA – XIPRE – FINLÀNDIA

 

 

L'estimat Pare Noel espera les visites de petits i grans.

L’estimat Pare Noel espera les visites de petits i grans.

Només queda una setmana per la Nit més esperada de l’any i per l’arribada del Pare Noel! Són moltes les llegendes al voltant d’aquest personatge i el seu origen, però per als finlandesos no hi ha cap dubte; l’únic i original viu a Lapònia, Finlàndia!

La nit del 24, la Nit de Nadal, és el moment més important de les festes nadalenques per als finlandesos. Aquesta nit, es passa en família compartint un bon sopar, decorant l’arbre de nadal, bevent glögi; vi calent suec, i esperant l’arribada de Joulupukki, el Pare Noel. Aquest vestit amb roba càlida de color vermell i pujat al seu trineu tirat per rens, porta regals o carbó a tots els nens i nenes. El ren més conegut, per ser qui va al capdavant, és en Rudolph, que com diu la popular cançó Rudolph the RedNosed Reindeer, gràcies a la llum vermella del seu nas il·lumina i marca el camí a seguir en la freda nit d’hivern.

El Pare Noel ens visita un cop cada any…però i si som nosaltres els que el volem visitar? La seva llar es troba a Korvatunturi un lloc màgic i remot enmig de les muntanyes de Lapònia i que només el mateix Pare Noel, la Mare Noel, els rens i els seus ajudants elfs són capaços de trobar. Per això, va decidir muntar unes “oficines” a Rovaniemi, per poder rebre visites de petits i grans durant tot l’any. I així, gaudir de l’autèntic esperit nadalenc en qualsevol moment!

Com ja sabeu, una de les feines més importants del Pare Noel és llegir i contestar els milers de cartes que rep cada any d’arreu del món. Us deixem la direcció per si li voleu escriure: Santa Claus, Oficina Principal de Correus de Santa Claus, 96930 Napapiiri, Finlàndia.

En la seva llar es viu la màgia del Nadal…

 

Els finlandesos feliciten les festes nadalenques dient…

                        Hyvää Joulua ja                                                  God Jul och

                   Onnellista uutta vuotta                                           Gott Nytt År

                             (finès)                                                                  (suec)

Finlàndia forma part de la Unió Europa des de l’any 1995. Hi viuen 5.451.270 milions habitants, la seva capital és Hèlsinki i la seva llengua oficial el finès i el suec.

28 països, 28 tradicions a #EuropeTGN durant el #NadalTGN, segueix-nos a Twitter i Facebook. I no et perdis les novetats d’aquest blog Directe a Europa!

Clica en els noms dels països i coneix més tradicions de Nadal a Europa:               PAÏSOS BAIXOS – ALEMANYA – LETÒNIA – BULGÀRIA – ESLOVÈNIA – REPÚBLICA TXECA – POLÒNIA – CROÀCIA – LUXEMBURG – HONGRIA – IRLANDA – ESTÒNIA –  DINAMARCA – LITUÀNIA – SUÈCIA – XIPRE – MALTA

Trobem representacions artesanals arreu del país. L'autor d'aquesta Charles Gauci. Font: Presepju Malta

Trobem representacions artesanals arreu del país. L’autor d’aquesta Charles Gauci. Font: Presepju Malta

L’ambient Nadalenc ja es respira arreu d’Europa! I Malta no és una excepció. Els carrers, botigues i llars dels maltesos, i cada racó de l’illa s’omple de llums de colors, arbres de Nadal y decoracions Nadalenques. Un dels elements decoratius més tradicionals i de més rellevància arreu de l’illa són els presepju.

Els maltesos tenen especial devoció pels presepju: els pessebres no poden faltar en totes les esglésies i llars de l’illa, ben visibles i destacats per ser admirats. Els artesans maltesos construeixen les seves pròpies representacions, que són veritables obres d’art, i les exhibeixen orgullosos obrint les portes de les seves cases o col·locant l’obra a la finestra perquè tots els vianants la puguin contemplar. La mida d’aquests inclús pot ocupar un garatge sencer! Una de les millors i més famoses exhibicions d’aquests pessebres artesanals la trobem al Auberge d’Italie.

Una de les exposicions més destacades de l’illa és The Crib in The Priority, una exhibició composta per pessebres creats, en la seva totalitat, per pares i fills. Durant el seu recorregut es poden degustar dolços nadalencs.

Però no només es creen representacions artesanals. Un dels pessebres més importants i que més visites rep és el Bethlehem f’ Ghajnsielem. Aquest pessebre vivent és una autèntica recreació del poble on va néixer Jesús! Els preparatius comencen amb mesos d’antelació per construir cada detall; el mercat, la fusteria, la taverna… es construeix tot un poble! Per aquestes dates, 150 actors li donen vida i tampoc falten els animals vius. Si el visites fins i tot et donen un mapa, com si d’un veritable poble es tractes, perquè no et perdis res!

Són moltes les exposicions i els pessebres, i els maltesos es passen aquestes dates recorrent l’illa per visitar aquestes obres d’art, és la tradició!

Els maltesos feliciten les festes nadalenques dient…

           Il-Milied Ħieni u                                          Merry Christmas and

    s-Sena t-Tajba                                           Happy New Year

(maltès)                                                             (anglès)

Malta forma part de la Unió Europa des de l’any 1958. Hi viuen 425.384 mil habitants, la seva capital és Valeta i les seves llengües oficials, el maltès i l’anglès.

28 països, 28 tradicions a #EuropeTGN durant el #NadalTGN, segueix-nos a Twitter i Facebook. I no et perdis les novetats d’aquest blog Directe a Europa!

Clica en els noms dels països i coneix més tradicions de Nadal a Europa:               PAÏSOS BAIXOS – ALEMANYA – LETÒNIA – BULGÀRIA – ESLOVÈNIA – REPÚBLICA TXECA – POLÒNIA – CROÀCIA – LUXEMBURG – HONGRIA – IRLANDA – ESTÒNIA –  DINAMARCA – LITUÀNIA – SUÈCIA – XIPRE

La Befana és la bruixa que porta els regals als nens italians i la podem trobar representada per nines arreu d'Italia.

La Befana és la bruixa que porta els regals als nens italians i la podem trobar representada en nines com aquesta.

Queden 10 dies per a Nadal, 9 per a la nit més desitjada de l’any per petits i grans! A Itàlia les festes nadalenques s’allarguen des del 24 de desembre al 6 de gener. Així 14 dies de celebracions, d’il·lusió, màgia i amor que acaben amb l’arribada de la Befana.

Segons la llegenda, els Reis Mags anant cap a Betlem es van perdre i van demanar ajuda a la vella Befana. Ella va donar indicacions als tres Reis i aquests com a mostra de generositat van convidar a la Befana a acompanyar-los i tenir el privilegi de conèixer el nen Jesús. Ella, cansada, va preferir quedar-se a casa però al cap d’una estona es va penedir de la seva decisió. Compungida, va preparar un cistell de dolços i va sortir a la recerca dels tres Reis Mags per visitar al nen Jesús. Per desgràcia, però, es va perdre pel camí i no els va poder trobar…

Per això, el dia 5 de gener, la bruixa Befana damunt de la seva escombra vola per sobre les teulades de les llars italianes repartint regals i dolços als més petits, amb l’esperança de trobar el nen sant i aconseguir el seu perdó. A Itàlia, és aquest personatge, i no els tres Reis Mags de l’Orient, el protagonista de les cavalcades d’arreu del país, i el més esperat per als nens petits, tot i que amb l’arribada de Befana es posa el punt final a les festes nadalenques.

Els italians feliciten les festes nadalenques dient…

Buon Natale e

felice Anno Nuovo

Itàlia és un dels sis Estats fundadors de la Unió Europea, l’any 1958. Hi viuen 60.782.668 milions d’habitants, la seva capital és Roma i la seva llengua oficial l’italià.

28 països, 28 tradicions a #EuropeTGN durant el #NadalTGN, segueix-nos a Twitter i Facebook. I no et perdis les novetats d’aquest blog Directe a Europa!

Clica en els noms dels països i coneix més tradicions de Nadal a Europa:               PAÏSOS BAIXOS – ALEMANYA – LETÒNIA – BULGÀRIA – ESLOVÈNIA – REPÚBLICA TXECA – POLÒNIA – CROÀCIA – LUXEMBURG – HONGRIA – IRLANDA – ESTÒNIA –  DINAMARCA – LITUÀNIA – SUÈCIA – XIPRE

Joves cantant en el dia de Santa Llúcia i aquesta al capdavant amb la corona d'espelmes. Font: wikipedia

Joves cantant en el dia de Santa Llúcia i aquesta al capdavant amb la corona d’espelmes. Font: wikipedia

El 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, marca el punt intermedi del calendari d’Advent, que va començar fa dues setmanes. I, en la cultura sueca, Santa Llúcia és una de les celebracions més importants de l’any.

Santa Llúcia és la celebració de la llum en el fosc hivern suec. En aquest dia, nens i joves d’arreu del país es vesteixen amb llargues túniques blanques i en la més absoluta foscor, només il·luminada per la llum de les espelmes, canten nadales tradicionals als carrers, escoles, esglésies… i en cada racó del país! A la televisió se celebra un concurs on els suecs han de triar la millor Santa Llúcia del país.

Aquest dia, els nens i joves caminen en fila amb una noia o nena al capdavant, simbolitzant Santa Llúcia. Aquesta porta una corona de set espelmes al cap, i va seguida de tota una comitiva encapçalada per les seves donzelles (nenes o noies amb una corona de nabius), nens o nois estrella (que porten una estrella i un con al cap, amb el dibuix també d’una estrella) i, tancant el grup, nens o nois disfressats de Pare Noel i de ninot de gingebre. A la mà tots porten una espelma per il·luminar el camí, menys Santa Llúcia, ja que ella ha de tenir les mans lliures per poder donar menjar, segons la tradició. Les galetes de gingebre o els lussekatter es reparteixen tal dia com avui.

Us deixem la recepta del lussekatter, que literalment significa Llúcia-gats, per si voleu provar de fer aquest dolç tradicional suec del dia Santa Llúcia:

Ingredients per a 24:

1 g de safrà
50 g de llevat
200 g de sucre
300 ml de llet
1 ou
150-200 g de mantega
1 cullerada de sal
750 g de farina
100 g de panses
(1 ou i 2 cullerades d’aigua per decorar)
Preparació:
Els lussekatter típic dolç de la celebració de Santa Llúcia a Suècia. Font: wikipedia

Els lussekatter típic dolç de la celebració de Santa Llúcia a Suècia. Font: wikipedia

En un morter, piquem el safrà amb una cullerada de sucre. A continuació, en un bol esmicolem el llevat i hi afegim unes cullerades de llet i la mantega fosa; ho barregem bé i hi posem la resta d’ingredients, excepte les panses. Hem de pastar la massa amb una mescladora durant 10 minuts i, tot seguit, hi afegim la majoria de panses i perquè agafi cos ho deixem reposar durant 30 minuts més a temperatura ambient. Passat aquest temps, dividim la massa en 24 porcions, els hi donem forma 8 i posem una pansa a la meitat de cada figura. Col·loquem les porcions en una safata i els cobrim amb un drap durant 90 minuts, fins que hagin doblat la seva grandària. Aleshores, és el moment de coure-les al forn a 220 graus, durant 5-10 minuts, fins que agafin color. Acabats de sortir del forn, només caldrà pintar els brioixos amb ou (al que li afegirem unes cullerades d’aigua) i deixar que es refredin a la mateixa safata del forn abans de fer-los-hi un bon mos. Bon profit!!

Els suecs feliciten les festes nadalenques dient…

God Jul och

Gott Nytt År

Suècia forma part de la Unió Europea des de l’any 1995. Hi viuen 9.644.864 milions d’habitants, la seva capital és Estocolm i la seva llengua oficial el suec.

28 països, 28 tradicions a #EuropeTGN durant el #NadalTGN, segueix-nos a Twitter i Facebook. I no et perdis les novetats d’aquest blog Directe a Europa!

Clica en els noms dels països i coneix més tradicions de Nadal a Europa:               PAÏSOS BAIXOS – ALEMANYA – LETÒNIA – BULGÀRIA – ESLOVÈNIA – REPÚBLICA TXECA – POLÒNIA – CROÀCIA – LUXEMBURG – HONGRIA – IRLANDA – ESTÒNIA –  DINAMARCA – LITUÀNIA …

Els ornaments fets de palla o plàstic són realment espectaculars. Font: Lithuanian Music Hall Association

Els ornaments fets de palla o plàstic són realment espectaculars. Font: Lithuanian Music Hall Association

Continua el compte enrere per la Nit de Nadal! Ja només falten 12 dies per a la nit més esperada de l’any… A alguns països, com Lituània, la Nit de Nadal és encara més important que el mateix dia de Nadal. I si algun detall és singular del Nadal a Lituània, aquest és la palla.

A Lituània abans del Sopar de Nadal cal deixar-ho tot relluent! Netejar la casa a fons, canviar les tovalles, estovalles i llençols per uns de blancs… i que tota la família es faci un bon bany i es canviï de roba abans de seure a taula. Tots de vint-i-un botons! La tradicional taula de Nadal es cobreix amb estovalles blanques de lli i sota d’aquestes es posa una miqueta de palla, com a símbol i recordatori del naixement del nen Jesús. Si sou supersticiosos, la tradició diu que si el tros de palla és llarg es gaudirà d’una llarga vida, però si pel contrari aquest és curt, la vida també ho serà.

La palla està també present en les decoracions l’Arbre de Nadal, tot i que aquest costum és més recent. Antigament, els jornalers lituans feien servir decoracions fetes de palla per decorar les cases en dates assenyalades, com casaments o festes. Per això, quan a meitats del segle XX el Museu de Ciència i Indústria de Chicago va demanar a Juze Dauzvardis, dona del Consol General de Lituània, decorar un dels arbres de la famosa exposició internacional anual d’Arbres de Nadal aquesta va decidir utilitzar decoracions de palla, fent formes geomètriques. Aquestes eren tan diferents i originals que van fer ressaltar l’Arbre lituà entre tots els de l’exposició. De fet, la idea va calar tant que es va convertir en una tradició i ara els lituans compren o fan ells mateixos les seves pròpies decoracions amb palla, o paper, en forma d’estrella, flocs de neu i altres dissenys propis per decorar l’Arbre de Nadal. Els distingits adorns són ja un símbol del Nadal a Lituània i el resultat és espectacular!

Els lituans feliciten les festes nadalenques dient…

Linksmų šv. Kalėdų

ir laimingų Naujųjų Metų!

Lituània forma part de la Unió Europea des de l’any 2004. Hi viuen 2.943.472 milions d’habitants, la seva capital és Vílnius i la seva llengua oficial el lituà.

28 països, 28 tradicions a #EuropeTGN durant el #NadalTGN, segueix-nos a Twitter i Facebook. I no et perdis les novetats d’aquest blog Directe a Europa!

Clica en els noms dels països i coneix més tradicions de Nadal a Europa:               PAÏSOS BAIXOS – ALEMANYA – LETÒNIA – BULGÀRIA – ESLOVÈNIA – REPÚBLICA TXECA – POLÒNIA – CROÀCIA – LUXEMBURG – HONGRIA – IRLANDA – ESTÒNIA –  DINAMARCA

Una de les tradicions del sopar de nadal; tallar una poma per la meitat. L'estrella en el cor de la poma es símbol de bona sort. Font: Blesk

Una de les tradicions del sopar de nadal; tallar una poma per la meitat. L’estrella en el cor de la poma és símbol de bona sort. Font: Blesk

Arreu d’Europa, les festes nadalenques comparteixen la tradició de seure a taula amb familiars i amics. En els dinars i sopars copiosos que se celebren per aquestes dates existeixen multitud de tradicions, costums i supersticions al voltant d’aquests festins. A Eslovàquia, per exemple, la nit del Sopar de Nadal es coneix com la Nit de l’Abundància.

A l’hivern en aquest país es fa de nit a les 4 de la tarda, per això a les 6 de la tarda ja seuen a taula per gaudir del tradicional sopar de Nadal. Per aquesta ocasió especial, petits i grans es vesteixen amb les millors gales. El plat més destacat, com en altres països de l’est d’Europa, és el kapor: carpa que se serveix amb amanida de patates i maionesa. La particularitat d’aquest plat és que la carpa es compra alguns dies abans… i es manté viva a la banyera de les cases fins que arriba el moment de cuinar-la! Altres plats que no poden faltar són la sopa de col amb fongs, o els bobalky: nyoquis de formatge amb col. I, per descomptat, tampoc falten dolços i pastissos com kračun o štedrák.

En la Nit de l’Abundància la fruita juga també un paper protagonista; de fet és el que dóna nom a aquesta Nit de l’Abundància. I és que antigament, en els temps del comunisme, aquest era l’únic dia de l’any on es podien comprar fruites tropicals com pinyes, taronges, mandarines o plàtans. Per això, en la cultura eslava es recorda i es nomena aquesta nit com Nit de l’Abundància. L’única nit on podien trobar fruites tropicals sobre les taules eslaves. A més, un dels rituals a taula és partir una poma per la meitat i si el seu interior té forma d’estrella significa que la família tindrà sort durant el pròxim any.

Els eslovacs feliciten les festes nadalenques dient…

Veselé Vianoce

a Šťastný Nový rok.

Eslovàquia forma part de la Unió Europea des de l’any 2004. Hi viuen 5.415.949 milions d’habitants, la seva capital és Bratislava i la seva llengua oficial l’eslovac.

28 països, 28 tradicions a #EuropeTGN durant el #NadalTGN, segueix-nos a Twitter i Facebook. I no et perdis les novetats d’aquest blog Directe a Europa!

Clica en els noms dels països i coneix més tradicions de Nadal a Europa:               PAÏSOS BAIXOS – ALEMANYA – LETÒNIA – BULGÀRIA – ESLOVÈNIA – REPÚBLICA TXECA – POLÒNIA – CROÀCIA – LUXEMBURG – HONGRIA – IRLANDA – ESTÒNIA –  DINAMARCA 

Els segells d'aquest any han estat dissenyats per la mateixa Reina de Dinamarca i només es troben disponibles per aquestes dates.

Els segells d’aquest any han estat dissenyats per la mateixa Reina de Dinamarca i només es troben disponibles per aquestes dates.                             Font: Julemærkefonden

Nadal no seria Nadal sense les típiques felicitacions nadalenques que tots rebrem, d’una forma o altra, els darrers anys més digitals que en paper, per aquestes dates. Les cartes i postals de familiars i amics inunden les cases, el whatsapp i les nostres xarxes desitjant-nos unes bones festes. A Dinamarca, com antigament, es manté la tradició d’escriure-les a mà.

Els danesos, petits i grans, dediquen gran part del desembre a escriure personalment i a mà les felicitacions nadalenques que enviaran a amics i familiars. I és que us podeu imaginar res més especial que rebre aquella targeta o postal escrita a mà pel teu ser estimat? La dedicació i la personalització són valors indiscutibles, i més en l’era digital, i la il·lusió de trobar-te aquesta felicitació a mida al girar el pany de la bústia… indescriptible! Si, si, ho heu llegit bé, els danesos mantenen viu l’antic costum d’enviar-les per correu postal, en bona part pels típics i famosos segells de Nadal que animen a fer-ho. 

I és que els segells nadalencs danesos, amb 112 anys d’història, són els més antics del món! Aquests són produïts cada any per l’organització benèfica Julemærkefonden i la seva venda es destina a ajudar els nens més necessitats. El seu disseny va a càrrec d’artistes especials, inclús la mateixa Reina de Dinamarca Margrethe II demostra el seu talent en l’elaboració d’aquestes petites obres d’art.

El Nadal són festes d’il·lusió i solidaritat, valors que els danesos plasmen en aquest costum. No és d’estranyar que l’enviament de postals de Nadal sigui una tradició molt arrelada, ja que en aquest país es va inventar el correu postal!

Els danesos feliciten les festes nadalenques dient…

Glædelig jul og

Godt nytår

Dinamarca forma part de la Unió Europea des de l’any 1973. Hi viuen 5.627.235 milions d’habitants, la seva capital és Copenhague i la seva llengua oficial el danès.

28 països, 28 tradicions a #EuropeTGN durant el #NadalTGN, segueix-nos a Twitter i Facebook. I no et perdis les novetats d’aquest blog Directe a Europa!

Clica en els noms dels països i coneix més tradicions de Nadal a Europa:               PAÏSOS BAIXOS – ALEMANYA – LETÒNIA – BULGÀRIA – ESLOVÈNIA – REPÚBLICA TXECA – POLÒNIA – CROÀCIA – LUXEMBURG – HONGRIA – IRLANDA – ESTÒNIA