Entrades

Europa, la nostra agricultura i la COVID19

Fa una setmana celebràvem el Dia d’Europa, l’aniversari de l’anomenada “Declaració Schuman” que va marcar l’inici de la construcció europea: un procés gradual, basat en petites passes i en la progressiva integració d’interessos econòmics que, amb el temps, han anat incrementant la integració a nivell polític.

Després de dos mesos de confinament, aquesta és una bona excusa per mirar enrere i veure el que la Comissió Europea ha fet per permetre el funcionament dels mercats agroalimentaris en aquest context tan complicat.

Aquesta crisi ha demostrat la fortalesa del sistema agroalimentari europeu, la resiliència del sector agrícola i la capacitat de les institucions europees per garantir l’accés a l’alimentació als  500 milions de consumidors europeus.

Al llarg d’aquests dos mesos els agricultors i empleats del sector agroalimentari no han parat de treballar per poder garantir el nostre abastiment alimentari diari. La feina incansable d’aquests herois i heroïnes als camps, granges, hivernacles, escorxadors i botigues d’alimentació ens ha permès d’omplir cada dia el plat.

Des de les institucions europees s’ha vetllat de manera permanent perquè uns mercats tan interconnectats i interdependents com ho son els mercats agroalimentaris funcionessin en tot moment i que les diverses cadenes de valor no es tallessin.

En primer lloc, s’ha garantit el funcionament del mercat únic europeu agroalimentari. Durant el mes de març, la Comissió Europea ja va establir els ‘corredors verds’ per reduir al mínim els controls fronterers i garantir el pas de tots els béns, inclosos els agroalimentaris. També es van adoptar accions per garantir que els treballadors temporals del sector agroalimentari, considerats com a treballadors crítics, es poguessin desplaçar entre països.

En segon lloc, s’ha simplificat l’administració per a tots els beneficiaris de la Política Agrícola Comuna (PAC): s’han flexibilitzat les normes d’ajuts d’estat per permetre noves ajudes al sector, també s’han modificat els terminis de gestió de la PAC, s’han ajornat les sol·licituds, s’han adaptat els controls… i s’han augmentat els avançaments en els pagaments de la PAC als beneficiaris.

En tercer lloc, des de la Comissió Europea també s’ha seguit al detall l’evolució dels diferents mercats agrícoles i s’ha intervingut en els casos on s’han observat desequilibris. Per exemple, en el cas del sector lacti i els càrnics (boví, oví i caprí) des de Brussel·les s’han concedit ajuts a l’emmagatzematge privat. En sectors com el de la fruita, les hortalisses i el vi, es permet als Estats modificar els mecanismes de suport existents per controlar els excessos d’oferta (com les retirades o destil·lació de crisis). També s’han relaxat les normes de competència en els sectors làctic, de flors i patates, per tal de permetre l’autoregulació del sector i poder gestionar així l’excés d’oferta d’aquests mesos.

I després de la gestió de la crisi, ara cal mirar cap al futur i organitzar la reconstrucció. La Comissió Europea està preparant un paquet financer de recuperació econòmica perquè la Unió Europea surti al més aviat possible de la recessió actual. I els propers dies es presentarà una nova estratègia: ‘De la granja a la taula’ per oferir al sector agroalimentari europeu un horitzó a llarg termini que, basat en el model de desenvolupament sostenible, reforci la seva resiliència davant de futures crisis i ens permeti apropar la producció als consumidors.

La Declaració Schuman del 9 de maig de 1950 (ara fa justament 70 anys) establia que Europa es farà gràcies a realitzacions concretes, que creïn en primer lloc una solidaritat de fet. La producció agrícola i l’alimentació són un dels millors exemples d’aquestes ‘realitzacions concretes’ que han construït Europa i que, com s’està demostrant, tenen un impacte directe i positiu en la qualitat de vida dels ciutadans europeus.

Ricard Ramon i Sumoy

Cap d’Unitat adjunt de la Direcció General d’Agricultura de la Comissió Europea

Aquest article ha estat publicat al Diari de Tarragona el 19/05/2020

/0 Comments/by

S’obre el gran debat sobre el futur d’Europa

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Quo Vadis Europa? Avui, a punt de celebrar el 60è aniversari del Tractat de Roma que va donar origen a l’actual Unió Europea, és moment de mirar enrere i sentir-nos orgullosos de tot el que hem aconseguit plegats, de recordar i si cal recuperar els valors que ens han mantingut units: la pau, la democràcia i la solidaritat. Tanmateix, també és el moment de mirar endavant i de preguntar-nos si el model que tenim pot millorar-se i quina Europa volem per les generacions futures.

És per aquest motiu que el president Juncker acaba de presentar el Llibre blanc sobre el futur d’Europa, un full de ruta amb cinc possibles escenaris de futur per a la UE. Aquest document obre un procés de reflexió col·lectiu que implicarà el Parlament Europeu, els parlaments nacionals, els governs, els pobles i regions d’Europa, la societat civil, a tothom que tingui alguna cosa a dir.

Fa 60 anys, i amb el somni d’aconseguir una Europa unida i un futur sense guerres, els pares fundadors de la Unió Europea es van embarcar en un viatge llarg i ple de dificultats: el de la integració europea. Van canviar les armes i el camp de batalla pels acords i per la creació d’un espai comú de pau, democràcia, prosperitat i estat de dret. Però avui, 60 anys després, ens trobem en una cruïlla: hi ha veus que pensen que la UE ha de tenir més competències i que s’ha d’avançar cap a la integració i n’hi ha que, al contrari, qüestionen el valor afegit que aporta la Unió als seus ciutadans.

Després del Brèxit i de veure com la UE no ha pogut afrontar amb tota la rapidesa i eficiència que requerien la crisi econòmica o la crisi dels refugiats, és moment de pensar com podem adaptar la nostra unió a 27 a les necessitats i els reptes del segle XXI. Per donar forma al nostre futur cal que ens hi impliquem. El debat ha començat.

El Llibre blanc només és el tret de sortida d’aquest debat, la contribució del president Juncker a la cimera de caps d’Estat i de Govern que tindrà lloc a Roma el proper 25 de març. Aquest document ha de servir fer fomentar un debat molt necessari. Des de la Representació de la Comissió a Barcelona fa anys que vam llençar una sèrie de diàlegs ciutadans per conèixer quina Europa volem des de Catalunya i les Illes Balears. He recorregut personalment més de 30 pobles i ciutats recollint les inquietuds i propostes dels ciutadans sobre el futur de la UE. I ho seguiré fent, la propera cita és el 23 de març a la Roca del Vallès. Com he fet fins ara, transmetré els comentaris dels catalans i balears a Brussel·les perquè alimentin el debat sobre el futur de la UE que ha de cristal·litzar-se amb el discurs sobre l’Estat de la Unió del president Juncker el setembre del 2017.

El president Juncker ho ha deixat molt clar: cal escoltar als ciutadans, perquè són els ciutadans els que tenen la darrera paraula sempre. I és per això, que aquesta reflexió només pot concloure quan els ciutadans europeus diguin la seva, és a dir, a les eleccions al Parlament Europeu que se celebraran el 2019.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by

Ferran Tarradellas: “Menys ciment i més coneixement”

M’apropio d’aquesta expressió de la comissària de Política Regional, Corina Cretu per resumir la manera com la Comissió vol que es gastin els 868,4 milions d’euros que Catalunya rebrà dels fons europeus FEDER durant el període 2014 -2020. Els fons FEDER són els fons europeus destinats al Desenvolupament Regional, un element clau per estimular el creixement sostenible i la creació d’ocupació de qualitat a Catalunya en els propers anys. Els propers set anys Catalunya rebrà un 68,1% més que el període anterior i això representarà una inversió total de 1.676,9 milions d’euros, afegint la part que correspon a les administracions catalanes.

Per què Catalunya, que és una regió amb una renda per càpita superior a la mitjana europea rebrà més fons? La raó és fàcil d’entendre si considerem que la prioritat numero u de la Comissió es accelerar la sortida de la crisi i la creació d’ocupació: Es tracta de fer servir les regions desenvolupades i tractores per de liderar i empènyer la recuperació de l’economia. I per això l’accent és posa no tant en les infraestructures bàsiques amb rendiments a llarg terme (el ciment) sinó en allò que pot crear creixement i ocupació ara (el coneixement).

Durant els últims gairebé 30 anys Espanya ha estat la principal beneficiària de la Política de Cohesió Europea en termes absoluts. S’hi ha destinat uns 160.000 milions d’euros, dels quals uns 6.000 milions han anat a Catalunya. Amb aquests diners s’han construït o renovat escoles, hospitals i museus; s’han dut a terme projectes e renovació urbana, s’ha donat suport a les pimes; s’ha cofinançat una extensa xarxa de parcs tecnològics i s’ha estimulat la investigació i la transferència de coneixement.

Totes aquestes inversions han deixat una empremta evident i ara, tornant a la frase del títol, ens cal orientar aquests fons que vénen de la UE per evolucionar cap a un model de desenvolupament més intel·ligent, competitiu, sostenible i integrador amb línia amb l’estratègia Europa 2020 i amb les prioritats de la Comissió Juncker. És per això que els més de 868 milions d’euros que Catalunya rebrà dels fons FEDER es destinaran a cinc grans prioritats catalitzadores del creixement:

  1. Potenciar la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació
  2. Millorar l’ús i la qualitat de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
  3. Potenciar la competitivitat de les pimes
  4. Afavorir la transició a una economia baixa en carboni
  5. Conservar i protegir el medi ambient i la promoció de l’eficiència dels recursos.

Ara que ja tenim els fons assignats cal que els gestors del programa, els potencials beneficiaris i als diversos agents socials i econòmics aprofitin al màxim aquests fons, garanteixin una bona selecció dels projectes i els executin de manera eficaç. Si això és així no tinc cap dubte que aquests fons ajudaran a estimular el creixement sostenible de l’economia i a crear llocs de treball amb alt valor afegit que tant necessitem.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Més informació aquí

/by

Ferran Tarradellas: “La igualtat de gènere, un valor europeu”

2013-07-01 17.26.08Malgrat que en parlem massa poc, o que només en parlem quan arriba el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la igualtat entre homes i dones es troba en l’ADN europeu: el Tractat de Roma, al 1957, ja incloïa el principi d’igualtat entre homes i dones; amb el Tractat d’Amsterdam, al 1999, la promoció de la igualtat de gènere esdevé una de les tasques de la UE, que adquireix competències per combatre-la. A més, la Carta de Drets Fonamentals de la UE prohibeix qualsevol tipus de discriminació, també per raó de gènere. La igualtat de gènere, doncs, és un dels valors que ens fa europeus.

Mirant els resultats del darrer eurobaròmetre que la Comissió ha publicat en motiu del 8 de març, queda clar que els ciutadans europeus mantenen i comparteixen aquest valor: 9 de cada 10 estan d’acord amb el fet que combatre la desigualtat entre homes i dones és necessari per fer una societat més justa. Europa no es pot permetre el luxe de deixar perdre la meitat del seu talent: les dones han de participar en tots els aspectes de la nostra societat, sobretot en càrrecs directius, tant del sector públic com del sector privat.

Malgrat els esforços i els progressos que ja s’han fet, les desigualtats entre homes i dones continuen i algunes xifres són especialment alarmants: segons el darrer estudi les dones cobren un 16% menys que els homes , la taxa d’atur entre les dones és gairebé 12 punts percentuals per sobre de les els homes, les pensions femenines són un 39% mes baixes i les dones només ocupen un 20% dels càrrecs directius en les grans empreses.

I la Comissió tampoc pot tirar la primera pedra: malgrat els esforços del president Juncker, actualment només hi ha un 31% de comissàries. I si mirem entre els alts càrrecs i els càrrecs intermedis de la Comissió, les dones en representen únicament un 27,5% i un 31,4% respectivament. Encara estem lluny de l’objectiu que ens hem marcat, situar-los al 40% al 2019.

Sigui com sigui la UE ha de seguir treballant com ha fet fins ara per aconseguir la igualtat de gènere i acabar amb la bretxa salarial que encara pateixen les dones. La igualtat entre homes i dones és, com he explicat en el primer paràgraf, un dels nostres valors, d’aquells que ens fan europeus, i –a més-, és evident que necessitem el talent femení per tirar endavant la nostra societat. Homes i dones han de tenir les mateixes oportunitats, drets i llibertats.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by

Ferran Tarradellas: “Una frontera menys, l’elèctrica”

La foto dels dos operaris unint un cable d’alta tensió entre França i Espanya ha ocupat l’atenció mediàtica d’aquest cap de setmana. Aquest simple gest simbolitza la caiguda de l’enèsima frontera dins de la UE, en aquest cas l’energètica; i és un importantíssim pas endavant per a la integració europea, per a la lluita contra el canvi climàtic a través de l’eficiència energètica i sobretot per que els ciutadans tinguin una energia més barata i més segura gràcies a un mercat europeu de l’electricitat més interconnectat.

Fins ara la interconnexió elèctrica a banda i banda dels pirineus era només del 3% de la capacitat de producció instal·lada mentre que els experts consideren que per treure profit del mercat únic i millorar la seguretat d’abastament caldria que fos, com a mínim, d’ un 10%. Això convertia la península Ibèrica en una illa energètica i suposava un perill per a les comarques de Girona que es trobaven en un ‘cul d’ampolla’ energètic. La nova infraestructura, que entrarà en ple funcionament el proper mes de juny, no només duplicarà la capacitat d’interconnexió entre França i Espanya sinó que és una fita important per avançar cap a la Unió Energètica, una de les principals prioritats de la Comissió Juncker.

Però perquè és tan transcendental aquest gest d’unió energètica? En podem subratllar tres motius: l’econòmic, el mediambiental i el de seguretat en el subministrament, i els tres estan, mai més ben dit, interconnectats. Quanta més capacitat d’interconnexió energètica entre els diferents països, més competència entre les empreses d’electricitat de tota la Unió que seran capaces de fer arribar i vendre la seva energia fora de les fronteres del seu país i això n’abaratirà el preu final per als consumidors.

Les interconnexions també són un incentiu per a les energies renovables. No sempre es produeixen a tot arreu les condicions climàtiques propícies per a la generació d’energia verda. De vegades bufa el vent a un lloc, generant un excés d’electricitat, mentre que a un altre on no hi bufa hi ha una demanda insatisfeta. Fins ara aquesta electricitat es perdia. Amb l’interconnector es pot portar allà on cal sense haver d’engegar centrals més cares o més contaminants.

I finalment també cal tenir en compte que un augment en les interconnexions proporciona més seguretat en el subministrament energètic i redueix substancialment el risc d’apagades: si tenim més vies d’abastament, sempre tindrem un camí per fer arribar la corrent a qui la necessiti

El gest d’unir els dos cables d’alta tensió, doncs, és un gran pas que marca el camí cap al futur de l’energia. Aquest dimecres el vicepresident d’Unió Energètica, Maros Sefcovic; i el comissari de Política Climàtica i Energia, Miguel Arias Cañete, presentaran l’estratègia de la Comissió per a la Unió Energètica. Caldrà estar-ne atents, perquè se’n parlarà molt, d’interconectors. Nosaltres el divendres ja en vam viure un preludi.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europa a Barcelona

/by

Ferran Tarradellas: “Energia per fer funcionar la Unió”

_mg_3898Fa més de 60 anys Europa estava a punt de viure un dels episodis que marcarien el futur del continent. La creació de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) va ser un punt d’inflexió per a la història Europea.  Després d’anys de conflicte,  França i Alemanya signaven –juntament amb els tres països del Belenlux i Itàlia- un acord que es va convertir en l’embrió de l’actual Unió Europea, un acord que ja posava l’accent en el carbó, una font d’energia.

Avui, més de 60 anys després el paisatge energètic a Europa ha canviat però aconseguir una veritable Unió Energètica, un mercat únic en el sector de l’energia en el qual els ciutadans es puguin beneficiar d’una competència reali on el subministrament energètic deixi de ser un motiu de vulnerabilitat per a la Unió segueix sent  clau per Europa i una de les prioritats de la Comissió Juncker.

Perquè la Unió Energètica passi de ser un dels punts en la llista de prioritats de la Comissió a una realitat tangible, el proper 25 de febrer l’executiu comunitari presentarà una proposta d’Unió Energètica, una proposta que per primera vegada tindrà un enfocament global implicant tots els sectors d’activitat, que mirarà més enllà de les fronteres de la Unió  i que tindrà com a principals pilars la seguretat energètica, un mercat interior d’energia, la descarbonització i l’ús de les renovables, la reducció energètica dels sectors que més en consumeixen (el del  transport i de la construcció), i la implicació de la recerca.

Però perquè és tan important avançar cap a una Unió Energètica? la Unió Europea importa el 53% de l’energia que consumeix i la factura que en paga ascendeix als 400 mil milions d’euros, això ens fa extremament vulnerables i dependents. Aquestes xifres gegants poden fer-nos despistar però a Europa hi ha un 10% dels ciutadans que viuen en la pobresa energètica, una situació inacceptable.

Malgrat els esforços que s’han fet fins ara, encara no gaudim d’un mercat únic sinóde 28 mercats separats i això provoca que sovint una decisió a nivell nacional tingui conseqüències al país veí. La Unió Energètica ha d’acabar amb aquesta anomalia dins de la Unió Europea. A més a més, encara hi ha “illes energètiques” com la Península ibèrica on l’escàs nivell d’interconnexió impedeix la compra i venda d’energiaa la resta de la Unió.

La Unió Energètica té l’objectiu de solucionar tots  aquests problemes i millorar la vida dels ciutadans tot fomentant la lliure competència pròpia d’un mercat únic, potenciant les energies renovables i disminuint la dependència energètica que pateix Europa i que, com podem comprovar hivern rere hivern, ens fa extremadament vulnerables. Com el tractat del Carbó que fa seixanta anys va posar els fonaments a la Europa moderna, la proposta del dia 25 també pot ser un altre pas important en la història de la integració europea.

Ferran TARRADELLAS
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by

Opinió: “Aquest cop no hi hauran excuses”

timthumb.phpA la darrera campanya electoral al Parlament Europeu el lema institucional va ser “Acció, reacció, decisió” en un intent per connectar a
mb la ciutadania i promoure un interès per les esmentades eleccions europees. Almenys es va aconseguir que globalment es mantingués la participació i no seguis la davallada de les darreres ocasions.

Realment si fem una ullada en perspectiva a casa nostre veiem que la gent ha entès que davant la desconfiança creixent amb la política en general i amb les institucions en particular (monarquia, senat, tribunal constitucional,…) calia reaccionar. Per tant, han decidit assumir un nou rol públic que ha significat fer política i no deixar que la facin els partits tradicionals que han fracassat en molts casos (corrupció, incapacitat per liderar, falta de democràcia interna,…).

Ho hem vist a les darreres eleccions gregues i el seu resultat. El fracàs estrepitós dels partits anomenats tradicionals, es a dir, els que fins ara tenien el poder, ha propiciat una nova manera de fer política en alguns dels països de la UE. Ni millor, ni pitjor, sinó diferent. I no agrada perquè bàsicament vol dir fer fora als que fins ara han viscut del sistema polític. No entro a valorar els riscos que això comporta en alguns casos.

Per cert, el problema ha estat que aquests partits tradicionals ho han fet molt i molt malament i no han volgut fer els deures que des de fa temps la ciutadania ha demanat i reclamat. Ja veiem com l’única sortida per no perdre més poder es avançar les eleccions, quina llàstima.

Però aquest nou rol que ha assumit la ciutadania ha de ser responsable, transparent, viable i eficaç. La gent vol tornar a confiar en la política i en lo públic com una manera de resoldre els problemes quotidians, els conflictes socials i de solventar els reptes socioeconòmics, però no a qualsevol preu. Ja no ens trobem en una època de canvis, sinó que estem davant d’una època que ha canviat. Dependrà de tots nosaltres decidir quin futur volem perquè aquest cop no hi hauran excuses.

Joaquim Millán Alegret, director d’Eurolocal

/by

L’any en que ha de canviar el món

Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, aseegura que aquest 2015 ha de canviar el món. L’Any Europeu del Desenvolupament ha d’ajudar sens dubte, a l’erradicació de la pobresa i el desenvolupament sostenible.

Entre tots ho hem de fer possible!

Ho podeu llegir al Circ de Tarragona

/by