168_copiaLa pobresa energètica és la incapacitat de què una llar pugui satisfer una quantitat mínima de serveis d’energia per les seves necessitats. Aquesta incapacitat ha augmentat en els darrers anys i es deguda a 3 principals fonts: l’estat dels edificis, el preu de l’energia i els ingressos de la ciutadania. La pobresa energètica col·loca a ciutadans d’arreu de Catalunya, Espanya i Europa en un alt risc d’exclusió social. D’aquí la necessitat d’accions coordinades en aquests àmbits.

A nivell europeu existeix diferents accions i organismes que han pres consciencia sobre la problemàtica real que suposa en l’Europa del segle XXI.

La Plataforma Europea contra la Pobresa i l’Exclusió Social, creada l’any 2010 per la Comissió Europea, configura una iniciativa emblemàtica dins de l’estratègia Europa 2020 per un creixement sostenible, intel·ligent e integrador. El seu objectiu és ajudar als països de la UE a treballar per millorar la pobresa i l’exclusió social. Basa les seves mesures en 5 camps d’actuació:

  • Realitzar mesures en l’àmbit de polítiques: mercat de treball, renta mínima, sanitat, educació, habitatge i accés a comptes bancaris.
  • Utilitzar millor els fons europeus per ajudar a la inclusió social.
  • Defensar l’existència de proves sòlides del que funciona i no en matèria d’innovació de política social abans de realitzar l’aplicació global d’aquestes.
  • Col·laborar amb la societat civil per afrontar amb millor eficàcia les reformes realitzades en política social.
  • Millorar la coordinació entre les polítiques dels països membres.

La Comissió Europea, també en el marc de l’estratègia Europa 2020, proposa la creació de la Unió Energètica Europea, i la pobresa energètica és un tema inclòs en el debat. La manera més eficaç de fer front a la problemàtica és una combinació de mesures, i entre aquestes, les millores en eficiència energètica, són la solució ideal a llarg termini. La creació d’un mercat energètic comú rebaixaria el preu als consumidors i facilitaria les accions de polítiques socials en aquest àmbit.

D’altra banda, el Comitè Econòmic i Social Europeu ha realitzat l’informe Pobresa energètica per una acció europea coordinada” per prevenir i lluitar contra la pobresa energètica. Entre altres mesures, proposa protegir als ciutadans davant la pobresa energètica i impedir la seva exclusió social, així com prendre mesures per garantir que qualsevol persona a Europa tingui un accés a l’energia garantit i a preus raonables.


Viatjar, conèixer gent de tot el món, practicar idiomes… aquestes són algunes de les primeres respostes que ens venen al cap quan ens pregunten què fa Europa per a nosaltres. Però Europa és molt més que això. La UE s’ocupa de molt diverses polítiques, des dels drets humans fins al transport o el comerç. Tots som Europa.

Voleu veure el video produït per Europe Direct Tarragona i realitzat per Olalon!?

IMG_1016Eurodysse és un programa d’intercanvi de l‘Assemblea de les Regions d’Europa (ARE) que ofereix pràctiques a l’estranger als joves de 18 a 30 anys, que estan buscant feina.

A Tarragona Ràdio n’han parlat la Cyrielle Marlet i l’Anna Nogueira

Accés a l’entrevista

_mg_3977_2La nostra és la primera generació d’europeus que no ha viscut en guerra: els nostres avis, besavis, rebesavis, i potser algun dels nostres pares, va patir alguna de les guerres fins fa 70 anys van devastar Europa. El dia 9 de maig, Dia d’Europa, celebrem –sobretot- la Pau. Una pau que ara donem, potser erròniament, per garantida, però que és, sense cap mena de dubte, l’èxit més important de la Unió Europea.

El dia 9 de maig celebrem l’aniversari de l’anomenada Declaració Schuman. Un dia com aquest d’ara fa 64 anys l’aleshores ministre d’Afers Exteriors Francès, Robert Schuman, va proposar que els antics enemics de la segona guerra mundial posessin en comú el carbó i l’acer: els materials que fins aleshores havien servit per fer la guerra, ara s’utilitzarien per fer la pau. La declaració Schuman van permetre la creació de la CECA (la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) l’embrió de l’actual Unió Europea. El que va néixer com un mercat sectorial amb sis membres (Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg) és ara una unió de 28 Estats, 500 milions d’habitants, institucions comunes, moneda única i llibertat de moviment.

Hem fet molt de camí des que aquell 9 de maig de 1950. Tanmateix, ara ens enfrontem a reptes diferents que els que afrontaren els pares fundadors. La crisi econòmica, l’atur, la globalització, el envelliment de la població, la inestabilitat política a les nostres fronteres exteriors, tant al sud com a l’est, etc.

El 9 de maig, Dia d’Europa, és un dia per celebrar i per recordar tots aquells motius que ens fan sentir orgullosos de ser europeus; un dia per pensar en els valors que ens identifiquen: la pau, la solidaritat, la democràcia, l’Estat de Dret…; i també un dia per pensar que, si fa 64 anys uns quants europeus van ser capaços de convertir el somni d’aconseguir una Europa Unida, ara a nosaltres ens toca treballar per mantenir aquest somni i transmetre els valors que ens han convertit en un espai de pau, llibertat i prosperitat.

Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Un estudi revela que als tarragonins ens falten coneixements sobre la Unió Europea titllant de preocupants els resultats. Mentre que els nens del municipi aproven al qüestionari realitzat pel Centre d’Informació Europe Direct Tarragona.

Els resultats entre els adults del municipi és preocupant, tal i com s’afirma a l’estudi, ja que qüestions com qui ocupa la presidència de l’actual Comissió Europea o quants estats formen part de la UE ha estat correctament resposta per una minoria dels enquestats. Tot i que s’han incorporat preguntes més instintives on els resultats son satisfactoris, també s’ha incorporat preguntes més difícils en les que s’han obtingut resultats no gaire positius. Solament un 14% dels tarragonins sap el nombre de diputats catalans que estan al Parlament Europeu, un 50% dels participants no saben quin dia es celebra el Dia d’ Europa i solament un 40% dels adults saben que ni el Consell d’Europa ni Noruega formen part de la UE. Una altra dada alarmant es que tan sols un 40% dels adults coneixen el número d’emergència 112.

Cal destacar que els ciutadans han aprovat les preguntes més practiques sobre el dret a viatjar per Europa sense passaport i el dret a ser atès en cas de malaltia gràcies a la targeta sanitària.

Per altre banda s’ha preguntat als ciutadans sobre el seu sentiment de pertinença i els resultats han mostrat que només un 5’6 dels enquestats senten en primera instancia que són europeus. Aquesta dada contrasta amb les 112 persones que es consideren “catalanes” abans de sentir-se “europees”, 37 ciutadans han afirmat sentir-se “europees abans de sentir-se “catalanes” i unes 5 persones s’ha definit tan sols com “espanyols”.

L’estudi alerta d’una falta de responsabilitat ciutadana ja que la majoria del enquestats no és conscient de les millores que ha comportat la UE en salut, mobilitat, educació.

Les dades mostren que els nens de Tarragona, en general, saben quina es la moneda, el dia oficial de la Unió Europea, identificar els colors de la bandera i el número d’emergència únic.

L’estudi te l’objectiu de plasmar la idea que els ciutadans de Tarragona tenen d’Europa mitjançant un qüestionari amb preguntes de cultura general. En total, han participat, 27 nens (d’entre 8 i 15 anys)  134 adults de diferents perfils. El treball ha estat portat a terme per Cyrielle Marlet i Ana Nogueria sota la dirección de Marta Domènech, responsable del Centre d’Informació Europe Direct Tarragona.