Ferran Tarradellas, al seu despatx de Barcelona.
Amb motiu dels 30 anys de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea entrevistem Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.
EDTGN. Aquest any se celebra el 30è aniversari de l’entrada del nostre país a la Unió Europea, llavors Comunitat Econòmica Europea (CEE), com va viure aquella època Ferran Tarradellas?
Ferran Tarradellas. Pocs dies després de la nostra adhesió a la UE jo complia els 20 anys. És una època de la vida en que un té tota mena d’il·lusions i l’entrada a la Unió Europea en va afegir unes quantes. Poder formar part del bloc de països més pròsper, democràtic i pacífic del món era per tothom un gran anhel. L’any 1986 jo estava estudiant Història Moderna i sabia molt bé què havia estat Europa abans de la creació de la UE: un gran camp de batalla. La Unió Europea (llavors CCE) era una garantia que una guerra no es podria tornar a repetir, i no oblidem que el record de la revolta del 23F encara estava fresc en aquella època. Per mi també era una porta oberta a un món no tan fàcil de conèixer. Volar era encara molt car i l’únic que podíem fer en aquella època era comprar un inter-rail i fer hores de tren d’un lloc a l’altre. Quina diferència amb el que els joves poden fer ara!
EDTGN. Recorda alguna anècdota d’aquella època?
F. T. Recordo que quan el meu pare em parlava de les grans capitals europees sempre mencionava Reus, París i Londres. Aquesta frase, que es referia a les tres grans capitals de l’aiguardent, era potser un referent mític pels joves dels anys 80 pel que fa a l’obertura de fronteres cap a Europa. En efecte, després de visitar Reus i d’altres grans capitals del vermut i l’aiguardent vaig fer els meus dos primers viatges més enllà dels Pirineus per visitar, precisament, París l’any 1987 i Londres el 1988, en el marc d’un curs d’anglès que vaig fer a Bournemouth l’estiu d’aquell any. Va ser en aquest curs en el que vaig poder copsar per primera vegada la riquesa i la diversitat de la cultura europea, fent amics italians, austríacs i francesos. D’aquella època recordo una intensa relació epistolar (amb cartes de paper, sobres i segells) que després em va portar a fer un inter-rail per França, Itàlia i Àustria per veure els meus amics. Quan trenta anys després veig que els joves poden volar on vulguin amb companyies low cost a trobar-se amb els amics que han fet durant les seves estades Erasmus, me n’adono de com ha canviat la joventut gràcies a la Unió Europea!
EDTGN. Quins canvis hem experimentat com a ciutadans europeus en aquestes tres dècades?
F. T. Segurament seria difícil posar-nos a fer una llista de tots els canvis que hem viscut durant els darrers 30 anys com a societat i com a país. Alguns subratllarien l’obertura comercial, d’altres l’avenç en l’estat del benestar, en la mobilitat educativa i professional… i un llarg etcètera, que moltes vegades troba un mateix denominador comú: la pertinença a la Unió Europea. Formar part de la UE vol dir formar part d’un projecte polític que ha aconseguit convertir el que havia estat un continent devastat per les guerres en un espai de pau, democràcia i llibertat; vol dir compartir uns valors que ens defineixen; vol dir participar d’una idea d’Europa que fa de la solidaritat una de les seves raons de ser; vol dir gaudir dels drets de ser ciutadans europeus i també complir amb els deures que això comporta.
EDGTG. Vist en perspectiva, quins creu que són els moments més importants que ha donat la Unió Europea al nostre país?
F. T. Durant aquests 30 anys hi ha hagut moments d’expansió i també de crisi econòmica, hem estat testimoni de la major ampliació de la Unió i avui seguim afrontant reptes molt importants. En aquests 30 anys hem creat una generació d’europeus, en gran part gràcies el programa Erasmus, que veuen Europa com casa seva, que es desplacen sense passaport i sense controls fronterers, que tenen parelles d’altres nacionalitats, que compren i venen productes més enllà de les seves fronteres i que comparteixen els valors europeus. I tot això només en 30 anys!
EDTGN. Quins són els reptes més importants que tenim per davant com a ciutadans europeus?
F. T. Europa en els darrers temps s’ha vist obligada a centrar-se en les urgències i això fa més difícil abordar d’altres prioritats. La Comissió presidida per Jean-Claude Juncker, que va prendre possessió el novembre de 2014, va començar fent front a tres crisis de primer ordre: primer la de l’euro, amb Grècia a l’epicentre, desprès la terrible tragèdia dels refugiats i finalment el referèndum al Regne Unit. En tots tres casos la Comissió ha treballat de manera continuada i obstinada per coordinar la resposta europea i trobar solucions a problemes que han posat Europa i el projecte europeu en el punt de mira i que han fet que fins i tot alguns l’hagin posat en dubte.
Però hem de seguir treballant per les prioritats. El president Juncker ha identificat 10 prioritats que estan marcant el seu mandat. Com no podia ser d’una altra manera la primera prioritat és promoure el creixement, l’ocupació i la inversió a la UE. Però entre les altres 9 prioritats hi podem trobar temes que són de plena actualitat i que ens afecten molt directament, com el disseny d’una Agenda Europea de Migració, la negociació de l’acord comercial amb els Estats Units (TTIP) o la creació d’una Unió Energètica per rebaixar la nostra dependència de les fonts d’energia importades i dels combustibles fòssils.
EDTGN. Quin és el paper de Tarragona a Europa?
F. T. Tarragona ja va ser una gran capital en temps dels romans i una importantíssima seu episcopal durant l’Edat Mitjana. Ha estat testimoni de grans desenvolupaments artístics i culturals, com ho demostra la ruta del Císter i actualment és un centre econòmic, industrial i logístic amb excel·lents productes agrícoles, vins de qualitat, un sector turístic molt dinàmic, un port de primera categoria i un posicionament punter en sectors com el de les energies renovables. Tarragona ha donat molt a Europa i ha rebut molt d’Europa. Crec que com a gran capital mediterrània té una vocació de pont entre el Vell Continent i els nostres veïns del sud del Mare Nostrum.
EDTGN. Vostè té una llarga experiència en les institucions europees, actualment al capdavant de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. Quina és la seva tasca?
F. T. El representant de la Comissió Europea és una mica com la cara, el ulls, les orelles i la veu de la Unió Europea a un territori. N’és el rostre, perquè representa a les institucions en actes públics i esdeveniments de tota mena, portant la dimensió europea a aquests actes. És també els ulls i les orelles de la UE, perquè està en contacte amb els ciutadans del seu territori i és l’encarregat de transmetre a Brussel·les les inquietuds, idees, problemes o oportunitats que identifica sobre el terreny. I també és la veu d’Europa, perquè té l’obligació de donar a conèixer als ciutadans que és el que les institucions fan amb el mandat democràtic que han rebut i amb els diners del contribuent que gestionen. Per aquest motiu viatjo sovint a Tarragona i també arreu de Catalunya. He participat als actes del dia d’Europa que se celebren el 9 de maig. M’he reunit amb regidors d’ajuntament de tots els colors polítics i vinc sovint a fer conferències, col·loquis, diàlegs amb els ciutadans, etc. La meva darrera visita a la ciutat va ser per inaugurar una exposició sobre l’ajut humanitari de la Unió Europea, amb motiu de l’Any Europeu del Desenvolupament. I per als propers mesos ja tinc previstes dues visites més a les comarques tarragonines, una per explicar el Pla d’Inversió per a Europa, i una altra per inaugurar una exposició sobre els 30 anys de l’adhesió a la UE que es podrà visitar a les Terres de l’Ebre.
FERRAN TARRADELLAS ESPUNY
Nascut a Barcelona (1966) i llicenciat en Periodisme i Història Moderna. Des de 1994 ha ocupat diversos càrrecs de la Unió Europea i en mitjans europeus. Els seus inicis estan lligats al Setmanari el Sol, a l’agència Europe Today i al grup de Comunicació Cives Europa AISBL. Ha estat responsable de les relacions amb la premsa de la Direcció General d’Energia i Transport de la Comissió Europea (2000-2006), portaveu d’Energia (2006-2010) i de Cooperació Internacional (2010-2011), i responsable del departament de Premsa Regional a la Representació de la Comissió a Espanya (2011-2012). Actualment és el Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.
El Ferran Tarradellas té un blog que actualitza regularment amb reflexions sobre temes d’actualitat europea: http://blogs.ec.europa.eu/barcelona i és molt actiu al seu compte de Twitter @TarradellasEU.
Com els eurodiputats en seu parlamentària, els participants en la simulació hauran de treballar en el marc de grups polítics i comissions sectorials, i hauran de debatre sobre algunes qüestions d’actualitat europea. En concret, treballaran simuladament com a membres dels grups de Democristians Europeus, Socialdemòcrates Europeus, Esquerra-Verda Europea i Liberals Europeus, i hauran de debatre en les comissions sectorials de Llibertats Civils; Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària; Afers constitucionals; i Drets de la Dona i Igualtat de Gènere.
Pocs dies després, el divendres 8 d’abril, i amb l’objectiu que els tarragonins puguin aprofundir en la tasca que porten a terme els diputats europeus, l’Oficina Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques organitzaran un col·loqui amb Francesc Gambús, eurodiputat del Partit Popular Europeu, Ramon Tremosa, de l’Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa, i Ernest Maragall, dels Verds/ALE. El debat estarà moderat pel periodista Xavier Grasset, i tindrà lloc a les 12 hores a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV.
