El programa Erasmus+ Sport proporciona grans oportunitats de finançament i cooperació transnacional per administracions, entitats, associacions i organismes que duguin a terme projectes esportius lligats amb les prioritats de la UE dintre d’aquest sector.

Com a novetat, al període 2021-2027, les activitats esportives es distribueixen dintre de dues accions clau, tot i que de moment només se n’ha desenvolupat una:

  • ACTION KEY 2: Relacionada amb la cooperació i els projectes col·laboratius.
  • ACTION KEY 1: Es basa amb la mobilitat i preveu que en un futur es puguin presentar projectes de mobilitat de personal esportiu.

ACTION KEY 2

  • Associacions en cooperació: La seva finalitat és el desenvolupament i execució d’activitats conjuntes per fomentar l’esport i l’activitat física; combatre les diferents amenaces que poden sorgir, com el dopatge; fomentar les curses duals; etc.
  • Associacions a petita escala: Per organitzacions base, sense experiència i que s’acaben d’incloure en el programa.
  • Esdeveniments esportius europeus sense ànim de lucre: Tenen com objectiu fomentar l’activitat esportiva i executar les estratègies de la UE per la inclusió social mitjançant l’esport, lluitar contra la discriminació, etc.
  • Desenvolupament de capacitat en l’àmbit de l’esport: És una novetat d’aquest 2022 i es centra en la cooperació internacional, de forma que promociona valors comuns, i es basa en la no discriminació de cap tipus i igualtat de gènere; integració de migrants i reconciliació post-conflicte.

 

PRIORITATS I OBJECTIUS DELS DIFERENTS INSTRUMENTS DEL PROGRAMA

  • Impulsar estils de vida saludable per a tothom mitjançant la implementació de diferents iniciatives i recomanacions; promocionant l’esport i l’activitat física com a eina de salut i promocionant tota pràctica física i esportiva.
  • Promocionar la integritat i els valors de l’esport per combatre el dopatge, la corrupció, millorar la bona governança i promoure els valors positius de l’Esport.
  • Promoure l’educació a l’esport i a través d’aquest a partir del desenvolupament de diferents habilitats i la promoció de les curses duals i la qualitat dels entrenaments.
  • Combatre la violència, el racisme i la intolerància en l’esport.
  • Integració i inclusió social de col·lectius vulnerables.
  • Fonamentació de la transformació verda o àmbit
  • Introducció de dispositius digitals en el dia a dia de les entitats esportives.
  • Voluntariat en l’esport i inclusió social.

REQUISITS DELS DIFERENTS TIPUS D’ORGANITZACIONS

  • Associacions de cooperació:
  1. Ha de ser un projecte transnacional amb almenys 3 entitats de 3 països del Programa.
  2. S’ha de centrar en una prioritat específica i/o una horitzontal.
  3. Les activitats s’han de desenvolupar als països de les entitats involucrades.
  4. Ha de durar entre 12 i 36 mesos.
  5. Finançament amb un menú de 3 imports lump sums.
  • Associacions a petita escala
  1. Projecte transnacional amb almenys 2 entitats de 2 Països del Programa.
  2. Ha d’incloure al menys un club esportiu.
  3. Les activitats s’han de desenvolupar als països de les entitats involucrades.
  4. Ha de durar entre 6 i 24 mesos.
  5. Finançament amb un menú de 2 imports lump sums.
  • Desenvolupament de capacitat en l’àmbit de l’esport:
  1. Ha d’haver mínim 4 organitzacions de mínim 3 països diferents, amb almenys 1 organització de com a mínim 2 Estats Membres de la UE i països tercers associats al programa i, a més a més, almenys dos organitzacions de com a mínim un país tercer no associat al programa de la Regió 1 (Albània, Bòsnia i Hercegovina, Kosovo i Montenegro).
  2. Ha de durar entre 12 i 36 mesos.
  3. Finançament amb lump sum entre 100 mil i 200 mil euros.
  • Esdeveniments Esportius Europeus sense ànim de lucre:

Els requisits d’aquest tipus d’instrument varia depenent del tipus de pressupost.

Tancament de la convocatòria:

  • 23 de març del 2022 per a Associacions de cooperació, Associacions a petita escala i Esdeveniments Esportius sense ànim de lucre.
  • 7 d’abril del 2022 per al Desenvolupament de capacitats en l’àmbit de l’esport.

 

BENEFICIS DE PODER GAUDIR D’UN AJUT DEL PROJECTE ERASMUS+ESPORT

  • Més prestigi, experiència i reconeixement per l’entitat esportiva.
  • Permet eixamplar els límits de la intervenció i obrir nous horitzons vencent la por al desconegut.
  • Comporta l’adquisició d’idees innovadores i ens obliga a conèixer i pensar amb les necessitats de la societat actual i futura
  • Projectes i metodologia que pot perdurar en el temps.

RECOMANACIONS

  • Col·laborar amb projectes que segueixen les línies i objectius de l’entitat.
  • Utilitzar activitats i projectes ja existents i adaptar-los a les diferents propostes metodològiques.
  • Tenir una entitat que doni suport en l’assessorament pel que respecta la relació i gestió del projecte.
  • Tenir personal que domini la llengua anglesa per fer més fàcil la comunicació amb els altres Estats.

 

Julia Figueres Benito

Fes que se senti la teva veu! 2022 és l’Any Europeu de la Joventut, que posa el focus sobre la importància de la joventut europea per a construir un futur millormés ecològic, més inclusiu i digital. L’Any Europeu de la Joventut és el moment ideal per a avançar amb confiança i esperança amb la perspectiva de l’etapa posterior a la pandèmia; tindràs moltes oportunitats d’aprendre, compartir la teva visió, conèixer a persones i participar en activitats en tota Europa. Descobreix el que l’Any et reserva i uneix-te a la Joventut #EuropeanYearOfYouth.

La Comissió coordinarà al llarg de 2022 una sèrie d’activitats en estret contacte amb el Parlament Europeu, els Estats membres, les autoritats regionals i locals, les organitzacions juvenils i els propis joves. Les iniciatives que s’estan desenvolupant en el marc de l’Any Europeu de la Joventut comptaran amb el suport de 8 milions EUR d’Erasmus+ i del Cos Europeu de Solidaritat com a complement específic de l’Any Europeu de la Joventut decidit per l’autoritat pressupostària per a 2022. Altres programes i instruments de la Unió també contribuiran significativament als objectius i activitats d’aquest any Europeu. Els joves europeus gaudiran de moltes oportunitats d’adquirir coneixements, capacitats i competències per al seu desenvolupament professional i per a reforçar el seu compromís cívic per a configurar el futur d’Europa.

European Youth Goals 2019-2027 - Youth for Europe

Per a honrar, secundar i col·laborar amb els joves a tots els nivells, l’Any Europeu de la Joventut perseguirà quatre objectius:

  • Renovar les perspectives positives per als joves, prestant especial atenció als efectes negatius que la pandèmia de COVID-19 ha tingut en ells, i alhora ressaltar com la transició ecològica i la digital i altres polítiques de la Unió ofereixen oportunitats als joves i a la societat en general;
  • Fer costat als joves, també mitjançant el treball en l’àmbit de la joventut, especialment als joves amb menys oportunitats, procedents d’entorns desfavorits i diversos o pertanyents a grups vulnerables i marginats, perquè adquireixin els coneixements i competències pertinents i es converteixin així en ciutadans actius i compromesos, inspirats per un sentiment de pertinença europeu;
  • Fer costat als joves perquè comprenguin millor i promoguin activament les diverses oportunitats de què disposen, ja sigui a nivell de la UE, nacional, regional o local, per a donar suport al seu desenvolupament personal, social, econòmic i professional;
  • Integrar la política de la joventut en els àmbits polítics pertinents de la Unió, d’acord amb l’Estratègia de la UE per a la Joventut 2019-2027, a fi de fomentar que la perspectiva de la joventut s’incorpori a l’elaboració de polítiques a tots els nivells.

L’impacte i el llegat de totes les activitats i oportunitats de participació han de durar després de 2022. Encara que els actuals programes de la UE dedicats a la joventut, com Erasmus+ i el Cos Europeu de Solidaritat, exerciran òbviament un paper central en l’execució i el finançament de les activitats, l’Any Europeu de la Joventut aspira a ser intersectorial i secundar-se en totes les polítiques de la UE.

• Vuit de cada deu espanyols creuen que Espanya s’ha beneficiat de pertànyer a la UE i són dels més interessats en que el Parlament Europeu jugui un paper més important (77%)

• Salut pública (60%), lluita contra la pobresa i l’exclusió social (48%) i suport a l’economia i creació d’ocupació (47%) han de ser les prioritats de la UE, segons els enquestats espanyols

• La igualtat de gènere (35%), la democràcia (31%) i la llibertat d’expressió (25%) són els principals valors de la UE que ha de defensar el PE, en opinió dels espanyols

La nova enquesta de l’Eurobaròmetre publicada aquest dimarts mostra que el suport dels ciutadans a la UE, i al PE en particular, ha crescut durant la pandèmia de la Covid-19.

Prop d’un terç dels enquestats a nivell europeu (32%) van triar la democràcia com el principal valor europeu que cal defensar, seguit de la llibertat d’expressió i de consciència (27%) i la protecció dels drets humans a la UE i al món (25%). El creixent extremisme, la desinformació i l’afebliment de l’Estat de dret preocupen als ciutadans europeus.

Així es recull en el nou Eurobaròmetre encarregat pel Parlament Europeu, amb uns resultats que reflecteixen els recollits a l’última enquesta sobre el Futur d’Europa, publicada conjuntament pel Parlament i la Comissió Europea a mitjans de gener del 2022. En aquesta ocasió, nou de cada deu europeus estaven d’acord en que encara hi ha feina per fer per a reforçar la democràcia a la UE.

Onze estats membres situen la defensa de la democràcia primer: Suècia, Alemanya, Finlàndia, Itàlia, Dinamarca, Àustria, Luxemburg, Malta, Polònia, Txèquia i Hongria (en aquests dos últims casos, la protecció dels drets humans empatava en primera posició).

La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha rebut els resultats de l’enquesta amb satisfacció: «Com bé han assenyalat els ciutadans, defensar la democràcia és el valor europeu més important per sobre de tots. No podem donar la democràcia per suposada; l’extremisme, l’autoritarisme i el nacionalisme són amenaces creixents per al nostre projecte europeu comú».

En el cas d’Espanya, la democràcia quedava en segona posició (31%), amb la igualtat entre homes i dones com a primer valor a defensar per a un 35% dels enquestats, la qual cosa suposa la segona xifra més alta en aquest aspecte, només superada pel 37% dels enquestats a França. En aquest sentit, en tercer lloc per a Espanya se situa la llibertat d’expressió i de consciència (25%).

Suport majoritari a la UE i més acció, especialment en salut pública

Els resultats d’aquest Eurobaròmetre també mostren el suport dels ciutadans a la Unió Europea, especialment per la seva actuació durant la pandèmia. En aquest sentit, el 81% dels espanyols enquestats asseguren que Espanya s’ha beneficiat de formar part de la Unió Europea, la qual cosa suposa un increment de 6 punts respecte a l’anterior enquesta i un dels majors creixements després d’Itàlia (creix 11 punts fins al 63%) i Luxemburg (creix 7 punts fins al 92%). La mitjana europea se situa en un 72%.

A més, el 77% dels enquestats a Espanya vol que el Parlament Europeu tingui un paper més important en la presa de decisions, xifra només superada pel 89% d’enquestats a Xipre. En concret, la salut pública és, clarament, la principal prioritat política per als europeus (el 42% així ho assenyalen), i en concret per als espanyols: fins a un 60% la situen en primer lloc, només superats per Portugal (72%) i Xipre (61%).

El segon assumpte prioritari és la lluita contra la pobresa i l’exclusió social (40% a nivell UE i 48% a nivell espanyol), i l’acció contra el canvi climàtic, que queda situada en tercer lloc en la mitjana europea (39%), però que en el cas d’Espanya passa al quart lloc, superada pel suport a l’economia i la creació d’ocupació (47%). A nivell europeu, els més joves sí que situen la lluita contra el canvi climàtic com a principal prioritat per al Parlament, al costat del focus sobre el futur d’Europa.

Més informació sobre el que es fa des d’Europa

Aquest Eurobaròmetre també apunta un interès sostingut dels ciutadans europeus per saber-ne més sobre el treball de la UE. En concret, fins a un 43% dels enquestats vol tenir més informació sobre com es gasten exactament els fons europeus als seus països (xifra una mica superior a la mitjana a Espanya, amb el 49%). Però els ciutadans també volen conèixer més detalls sobre les conseqüències directes i concretes de la legislació europea al seu país (30%), l’activitat concreta dels eurodiputats (29%), així com sobre què està fent la UE per a superar la pandèmia de COVID-19 (29%).

«Els ciutadans volen i es mereixen més informació sobre l’impacte concret de les polítiques i decisions de la UE en la seva vida diària», ha afirmat la presidenta Roberta Metsola. «El Parlament Europeu ha deixat clar que el desemborsament dels Plans de Recuperació de la UE ha d’estar basat en plans clars i aprovats, estar subjecte a un control i a una transparència consistents i garantir el respecte als nostres valors democràtics fonamentals», ha assenyalat Metsola.

El suport dels ciutadans a la UE i la imatge que tenen de les seves institucions es manté positiva, especialment respecte al PE. En aquest sentit, ha crescut el percentatge de ciutadans a nivell europeu que valoren la labor del Parlament Europeu: un 36% té una percepció positiva de la seva tasca, la qual cosa suposa un increment de 12 punts des de 2015, i 3 punts respecte a 2019, previ a la crisi del coronavirus. El 45% veu al PE de manera neutral i tan sols un 17% de manera negativa.

Aquest corrent positiu sobre l’Eurocambra també es reflecteix en l’últim Eurobaròmetre Estàndard de la Comissió Europea 95.1, que mostrava que el Parlament Europeu és la institució europea en la qual més confien els ciutadans.

Així mateix, fins a un 49% dels espanyols té una imatge positiva de la UE i tan sols un 8% veu a la UE de manera negativa. Finalment, fins a un 63% dels ciutadans europeus són optimistes sobre el futur de la UE (71% en el cas d’Espanya, que es troba entre els 6 països més optimistes).

Context

L’Eurobaròmetre de tardor de 2021 del Parlament Europeu es va dur a terme entre l’1 de novembre i el 2 de desembre de 2021 als 27 estats membres de la UE. L’enquesta es va realitzar amb entrevistes en persona, completada amb entrevistes en línia en cas necessari a causa de les restriccions relacionades amb la Covid-19. Es van realitzar un total de 26.510 entrevistes, amb els resultats a nivell europeu ponderats d’acord amb les dimensions de la població de cada país.

 

 

L’informe complet està disponible aquí:  https://europa.eu/eurobarometer/surveys/detail/2612

El 31 de gener es va celebrar “El teu consum pot canviar el món!”, una celebració conjunta dels centres educatius de Tarragona del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP).

Aquest és un acte del projecte d’Educació per la Pau, organitzat per l’Ajuntament de Tarragona, amb la participació de la Conselleria d’Educació –a través de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona- Projecte Educatiu de Ciutat-Ciutat Amiga de la Infància–, de la Conselleria de Cooperació i el Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat de Tarragona i Europ Direct, impulsat pel Grup de Tarragona de la Xarxa d’educadores i educadors per a una Ciutadania Global i gràcies a la implicació i el treball dels centres educatius participants, enguany el Col·legi La Salle Torreforta, l’Escola Pau Delclòs, l’Escola de Pràctiques, les Escoles d’Educació Especial Estela, Sant Rafael i Solc, l’Institut Pons d’Icart, l’Institut Torreforta i l’Escola Municipal de Música de Tarragona.

Aquest curs hem celebreat la 10a edició del projecte “Educació per la Pau i celebració conjunta del DENIP”. Un projecte que planteja línies de treball sobre l’educació per la Pau, que puguin ser desenvolupades i assumides pel major nombre d’escoles de la ciutat, a través d’activitats compartides i de l’avaluació de les mateixes.

Durant aquests 10 anys s’han anat desenvolupant propostes que, cada vegada més, han volgut posar en el centre de les accions a l’alumnat, implicant-lo i facilitant el seu posicionament front a qüestions i problemes de la nostra societat. Hem treballat la Pau com a concepte, la crisi dels refugiats, la convivència, la diversitat, las desigualtats de gènere, la violència masclista, la crisi climàtica o el desenvolupament sostenible entre altres temes.

Per aquest curs la proposta s’ha centrat en el desenvolupament sostenible i el consum responsable, tenint en compte la importància i els efectes que té l’actual model de consum a nivell social i ambiental. Creiem que és molt important portar aquesta reflexió a l’alumnat, fent-nos preguntes en relació al nostre consum, la procedència dels productes, el malbaratament dels mateixos, la nostra petjada ecològica amb els nostres hàbits de consum… Plantejant-nos què podem fer cadascú de nosaltres per a contribuir a minimitzar els efectes, tant ambientals, com socials. Com a consumidors, hem de prendre consciència del gran poder que hi ha darrere les nostres compres, cosa que sovint ens passa desapercebuda. El consum no és únicament un mitjà de supervivència, sinó també una forma de relacionar-se i comunicar-se amb un mateix i amb els altres. Per això, cal avançar cap a un consum alternatiu i responsable, basat en tres pilars fonamentals: un consum d’acord amb valors ètics, un consum solidari amb els exclosos de la ‘mà invisible del mercat’ i un consum ecològic que tingui en compte l’impacte mediambiental.

Com diu Arcadi Oliveres en el seu darrer llibre Paraules d’Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar, publicat tot just abans de la seva mort aquest passat 2021, “No cal canviar la muntanya de cop. Tampoc podem. Cal anar canviant l’actitud dia a dia. Jo sempre he dit que la nostra actitud com a consumidors pot produir canvis”. Ens hem de preguntar què podem fer cadascú de nosaltres. Canviar les nostres pràctiques i els nostres hàbits dins i fora de casa, per tal de contribuir a la justícia social. “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, transformen el món”, en paraules d’Eduardo Galeano. Per això el lema utilitzat per l’acte del DENIP 2022: “EL teu consum pot canviar el món!”

L’acte conjunt de celebració del DENIP és una de les activitats realitzades dins del projecte i té com a objectiu posar en comú els diferents treballs, que els centres educatius han fet durant el primer trimestre del curs, així com compartir reflexions i propostes entorn a l’educació per la pau. Aquest acte es celebra cada any en el marc del Palau Firal i de Congressos de la ciutat i congrega a tot l’alumnat i professorat participant. Com el curs passat, però, degut a la situació provocada per la pandèmia, l’acte es podrà seguir virtualment i en podrà gaudir tothom que ho desitgi.

L’acte ha comptat amb la presencia i salutació del conseller d’Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona, Manel Castaño i de la representant de la Xarxa d’educadores i educadors per a una Ciutadania Global de Catalunya, Assumpta Zapata. El projecte continuarà durant la resta del curs i té previst realitzar durant el mes de maig una activitat, també conjunta, a l’“Anella verda” de Tarragona i la presentació de l’Exposició dels 10 anys del projecte.

Què és el DENIP?

El DENIP és una iniciativa d’Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment, impulsada fa més de 40 anys pel mestre mallorquí Llorenç Vidal i es considera l’experiència més important d’Educació per a la Pau del nostre temps. Es celebra el 30 de gener. 30 de gener en commemoració de la mort del líder pacifista Mahatma Gandhi (2 d’octubre de 1869-30 de gener de 1948).

El dia 30 de gener de l’any 1948, Gandhi va ser assassinat per un extremista hindú, un home de la seva mateixa cultura i religió. Gandhi deia que la Índia havia de ser un país de convivència entre les diferents cultures i religions, va alliberar la Índia de la colonització britànica i va treballar durament per la convivència entre els hindús i els musulmans. L’home que el va matar no acceptava fer la pau amb la resta de cultures que convivien a la Índia. El DENIP vol recordar i fer viure a les futures generacions la necessitat de l’educació per la tolerància, la solidaritat, el respecte als Drets Humans, la no violència i la pau.

Moltes escoles celebren actes diversos en els seus centres, que tenen per objectiu, entre d’altres, sensibilitzar que la pau és molt més que l’absència de guerres i baralles, conèixer i familiaritzar-se amb els conceptes de no-violència, pau positiva i procediments de reivindicació no-violenta, dels drets humans, conèixer persones que lluiten per la pau i per la justícia al món i aprendre a resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant.

Malgrat que el dia de la celebració és un de sol, el DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. És aquest, també, un dels objectius principals del grup de treball “Educació per la Pau” de Tarragona.

Objectiu general del projecte “Educació per la Pau”

Aquesta proposta vol convertir-se en un compromís de la comunitat educativa de Tarragona –dins del Projecte Educatiu de Ciutat i com a Ciutat Educadora–, en l’Educació per la Pau, del qual la celebració conjunta del DENIP és, tant sols un acte simbòlic compartit i de participació amb la ciutadania del treball realitzat a les aules.

La cultura de pau és un conjunt de valors, actituds i comportaments que reflecteixen el respecte a la vida, a l’ésser humà i la seva dignitat. La cultura de pau posa en primer plànol els drets humans, el rebuig a la violència en totes les seves formes i l’adhesió als principis de llibertat, justícia, solidaritat, igualtat i tolerància, així com la comprensió entre els pobles, els col·lectius i les persones. La pau és, a més de l’absència de violència directa, que hi hagi relacions equitatives entre les persones, que hi hagi justícia social, respecte dels drets humans i estat de dret, etc. La pau no és un estat, sinó un procés que pot millorar constantment les relacions entre les persones i les condicions estructurals.

Construir la pau i posar fi a la cultura de la violència és una responsabilitat de totes les persones, i per això és necessària una educació que valori i promogui les actituds no-violentes en tots els àmbits de les nostres relacions. Actituds que afavoreixin la cooperació, que valorin la igualtat entre els gèneres, la riquesa de la diversitat i que busquin la comunicació efectiva i empàtica, promovent la participació democràtica i activa de la ciutadania per a la construcció d’un món més just i sostenible.

Tenim un món que genera desigualtats (econòmiques, socials, de gènere, culturals…) i estem patint una gran degradació mediambiental. És necessari proposar un model que posi la vida de les persones i la conservació del planeta en el centre de l’acció, per construir un món millor, més just i més igualitari, que són alguns dels objectius de l’Educació per la Pau.

Com el curs passat, a més del projecte desenvolupat amb els centres educatius, s’ha portat a terme durant el primer trimestre la proposta de formació per al professorat “Taller sobre consum responsable”, organitzat per Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona i durant aquest trimestre es realitzarà el curs “Formació per a professorat: 3 Itineraris d’Educació per la Justícia Global (Tèxtil, Electrònica Justa i Sobirania Alimentària)”, a càrrec del SETEM i patrocinat per Oxfam Intermón. Aquest curs compta amb la col·laboració de l’ICE de l’URV. Tota l’experiència de la proposta “Educació per la Pau i celebració conjunta del DENIP”està publicada a KAIDARA, el portal educatiu d’Oxfam Intermón: http://www.kaidara.org/es/Educacionparalapazydenip