Avui la Comissió proposa noves normes sobre envasos per a tota la UE per tal d’escometre aquesta font tant de residus com de frustració per als consumidors que no para de créixer. Cada europeu genera, de mitjana, gairebé 180 kg de residus d’envasos l’any. Els envasos són uns dels principals usuaris de matèries verges: el 40 % del plàstic i el 50 % del paper que es fan servir a la UE es destinen als envasos. Si no es prenen mesures, la UE veurà un augment dels residus d’envasos del 19 % d’ara al 2030, i en el cas dels residus d’envasos de plàstic l’increment arribaria al 46 %.
Aquesta nova normativa pretén aturar aquesta tendència. Pel que fa als consumidors, les normes vetllaran perquè es disposi d’opcions d’envasos reutilitzables, desapareguin els envasos innecessaris, es limiti el sobreenvasat i s’empri un etiquetatge clar que ajudi a reciclar correctament. Quant a la indústria, aquestes normes generaran noves oportunitats de negoci, especialment per a les empreses petites, reduiran la necessitat de matèries verges, estimularan la capacitat de reciclatge d’Europa i rebaixaran la nostra dependència dels recursos primaris i els proveïdors externs. Les normes situaran el sector de l’embalatge en la direcció adequada per assolir la neutralitat climàtica com a tard el 2050.
La Comissió també aportarà més claredat als consumidors i a la indústria pel que fa als plàstics d’origen biològic, els compostables i els biodegradables, ja que indicarà en quines aplicacions són realment beneficiosos des del punt de vista ambiental i com s’han de dissenyar, eliminar i reciclar.
Les propostes són els elements clau del Pla d’acció per a l’economia circular del Pacte Verd Europeu i estan orientades a fer que els productes sostenibles siguin la norma. També responen a demandes concretes que van expressar els europeus en la Conferència sobre el Futur d’Europa.
Prevenir els residus d’envasos, impulsar la reutilització i el reomplert i fer que tots els envasos siguin reciclables com a tard el 2030
La revisió de la normativa de la UE en matèria d’envasos i residus d’envasos que es proposa persegueix tres objectius principals. En primer lloc, evitar que es generin residus d’envasos: reduir-ne la quantitat, limitar els envasos innecessaris i fomentar les solucions d’envasos reutilitzables i reomplibles. En segon lloc, impulsar el reciclatge de qualitat («reciclatge de cicle tancat»): fer que, com a tard el 2030, tots els envasos que hi hagi al mercat de la UE siguin reciclables d’una manera que resulti viable econòmicament. I, finalment, reduir la necessitat de recursos naturals primaris i crear un mercat operatiu de matèries primeres secundàries: incrementar l’ús de plàstics reciclats en els envasos mitjançant objectius vinculants.
- L’objectiu principal és de reduir els residus d’envasos un 15 % per càpita i per estat membre d’ara al 2040, en relació amb els valors de 2018. Això suposaria una disminució global dels residus de la UE d’un 37 % en comparació amb un supòsit en què no canviés la normativa. La reducció s’assolirà mitjançant tant la reutilització com el reciclatge.
- Per impulsar la reutilització o el reomplert d’envasos, que en els darrers vint anys han registrat una forta davallada, les empreses hauran d’oferir als consumidors un percentatge determinat dels seus productes en envasos reutilitzables o reomplibles; per exemple, les begudes i els àpats per emportar o els paquets del comerç electrònic. També hi haurà una certa estandardització dels formats d’envasos i un etiquetatge clar dels envasos reutilitzables.
- Per abordar la qüestió dels envasos clarament innecessaris, es prohibiran determinats tipus d’envasos, com ara els envasos d’un sol ús per a aliments i begudes que es consumeixin a l’interior d’un restaurant o cafeteria, els envasos d’un sol ús per a la fruita i la verdura, les ampolles de xampú en miniatura i altres envasos en miniatura dels hotels.
- Algunes de les mesures busquen que el 2030 els envasos siguin completament reciclables. Un exemple n’és la definició de criteris de disseny per als envasos; la creació de sistemes obligatoris de devolució i retorn de les ampolles de plàstic i les llaunes d’alumini; i la informació clara sobre quins tipus d’envasos ¾molt limitats¾ han de ser compostables perquè els consumidors els puguin llençar a la brossa orgànica.
- També hi haurà l’obligació que els fabricants incloguin una proporció mínima de contingut reciclat en els envasos de plàstic nous. Això, al seu torn, ajudarà a revaloritzar el plàstic reciclat com a matèria primera, com ha demostrat l’exemple de les ampolles de PET en el context de la Directiva sobre plàstics d’un sol ús.
La proposta dissiparà els dubtes sobre quins envasos van a cada contenidor. Cada envàs durà una etiqueta que indiqui de quin material està fet i a quina categoria de residus pertany. Aquestes mateixes etiquetes figuraran als contenidors de recollida de residus. Arreu de la UE es faran servir els mateixos símbols.
Les mesures que es proposen faran que el 2030 les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle provinents dels envasos s’hagin reduït fins als 43 milions de tones, respecte dels 66 milions que es registrarien si no es modifica la normativa. Aquesta disminució equival aproximadament a les emissions anuals de Croàcia. El consum d’aigua es reduirà en 1,1 milions de m3. Els costos del dany ambiental per a l’economia i la societat es reduiran en 6 400 milions d’euros en comparació amb la hipòtesi de referència de 2030.
Les indústries d’envasos d’un sol ús hauran d’invertir en un procés de transició, però la repercussió econòmica global a la UE i la creació de llocs de treball són positives. Es preveu que només l’impuls de la reutilització generi més de 600 000 llocs de treball en el sector de la reutilització d’ara al 2030, molts dels quals seran en petites o mitjanes empreses locals. Preveiem que apareguin moltes solucions innovadores d’envasat que facilitin la reducció, la reutilització i el reciclatge. També es preveu que les mesures suposin un estalvi: cada europeu podria estalviar-se gairebé 100 euros l’any, si les empreses traslladen la reducció de costos als consumidors.
Dissipar la confusió al voltant dels plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables
L’ús i la fabricació de plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables no ha parat de créixer. Per tal que aquests plàstics tinguin un efecte mediambiental positiu, cal que es donin certes condicions, d’altra manera no fan més que reforçar la contaminació per plàstics, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat.
El nou marc de la Comissió aclareix com es pot integrar aquests plàstics en un futur sostenible.
La biomassa que es fa servir per produir plàstics d’origen biològic ha de provenir de fonts sostenibles i s’ha d’obtenir sense malmetre el medi ambient i respectant el principi de l’ús en cascada de la biomassa: els fabricants han de donar prioritat a l’ús de residus orgànics i subproductes com a primera matèria. A més, per tal de prevenir el rentat verd i l’engany als consumidors, els fabricants han d’evitar afirmacions genèriques sobre els plàstic com ara «plàstic d’origen biològic» o «bioplàstic». Quan informin sobre productes amb contingut d’origen biològic, els fabricants han d’especificar la proporció exacta i mesurable de plàstic d’origen biològic que conté cada producte (per exemple: «aquest producte conté un 50 % de plàstic d’origen biològic»).
Els plàstics biodegradables s’han de tractar amb prudència. Tenen lloc en un futur sostenible, però cal que es dediquin a aplicacions concretes en què quedin demostrats el benefici ambiental i el valor per a l’economia circular que comporten. Els plàstics biodegradables no poden ser una carta blanca per a la generació de residus. Igualment, cal que estiguin l’etiqueta indiqui quant de temps triguen a biodegradar-se, en quines circumstàncies i en quin entorn. Els productes que és probable que es llencin a la brossa, com ara els que regula la Directiva sobre plàstics d’un sol ús, no es poden descriure ni etiquetar com a biodegradables.
Els plàstics compostables industrialment només s’han de fer servir si reporten beneficis ambientals, si no van en detriment de la qualitat del compost i si es disposa d’un sistema adequat de recollida i tractament de residus biològics. Els envasos compostables industrialment només es permetran en les bossetes de te, les monodosis dures i toves de cafè, les enganxines de la fruita i la verdura i les bosses de plàstic molt lleugeres. Els productes sempre han d’indicar que estan certificats per al compostatge industrial, de conformitat amb les normes de la UE.
Passos següents
Ara el Parlament Europeu i el Consell estudiaran la proposta sobre els envasos i els residus d’envasos en el procediment legislatiu ordinari.
El marc estratègic en matèria de plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables servirà de guia per a la feina futura de la UE en aquest àmbit, com ara els requisits d’ecodisseny per als productes sostenibles, els programes de finançament o els debats internacionals. La Comissió anima la ciutadania, les administracions públiques i les empreses a fer servir aquest marc estratègic en les seves decisions en matèria de polítiques públiques, inversions o adquisicions.
Rerefons
Les mercaderies necessiten envasos per protegir-les i poder-les transportar amb seguretat, però els envasos i els residus d’envasos tenen un efecte significatiu sobre el medi ambient i en l’ús de matèries verges. El volum de residus d’envasos augmenta i, sovint, més ràpid que no pas el PIB. Els residus d’envasos a la UE s’han incrementat més d’un 20 % els últims deu anys i es preveu que d’ara al 2030, si no es prenen mesures, creixin un altre 19 %.
Els plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables estan apareixent en el nostre dia a dia com a alternatives als plàstics convencionals. Els ciutadans els trobaran, per exemple, en els envasos, els béns de consum i els articles tèxtils, entre d’altres. Com que duen la partícula «bio» al nom, els consumidors tenen la percepció que són bons per al medi ambient. Això, però, només és veritat fins a cert punt.
El paquet de mesures que presentem avui per abordar aquestes qüestions arriba després del primer paquet de mesures de l’economia circular, que es va adoptar el març del 2022. Aquest últim estava format pel nou Reglament sobre ecodisseny dels productes sostenibles i l’Estratègia de la UE per als productes tèxtils sostenibles i circulars, i proposava noves mesures per empoderar els consumidors i donar-los un paper més rellevant en la transició verda.
