Com cada any, el setembre acull la celebració del #SOTEU, el Debat sobre l’Estat de la Unió Europea (State of the European Union, per les sigles en anglès). Aquesta trobada anual, que marca l’inici del curs polític europeu, és un debat en què la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, exposa les iniciatives i les mesures proposades per als propers mesos. Aquest any, el discurs ha tingut una connotació especial, ja que és el darrer del mandat de l’actual Comissió Europea.

Ursula von der Leyen ha començat el seu discurs fent esment al procés electoral que viuran els europeus el 2024. Unes eleccions el resultat de les quals marcarà el futur d’Europa i el camí a seguir en aspectes tan importants com la gestió de la situació geopolítica actual, la lluita contra el canvi climàtic o la transició digital.

Responent avui, preparant el matí
L’inici del mandat actual de la Comissió Europea va estar marcat per la presentació del Pacte Verd Europeu. Avui dia, tal com ha indicat la presidenta, aquest pacte és l’epicentre de la nostra economia. S’ha convertit en una eina que aporta les estructures, finançament i incentius perquè empreses i professionals puguin desenvolupar les tecnologies i solucions per assolir la transició verda. El pas següent, anunciat per Von der Leyen, serà donar suport a la indústria en totes les fases d’aquesta transició. Per això, es presentaran diferents mesures com la Llei de Matèries Primes Fonamentals, se celebraran diàlegs sobre la transició cap a una energia més neta i es presentarà un paquet d’energia eòlica europea. “El futur de la nostra indústria de les tecnologies netes ha de ser made in Europe”, ha pronunciat la presidenta.

En aquest camí cap a la transició verda, cal trobar l’equilibri entre la protecció de la biodiversitat i l’aprovisionament present i futur d’aliments. Per això, la Comissió Europea vol posar el focus en el futur de l’agricultura de la UE.

Protegir la política social i fomentar la competitivitat
Un altre dels temes clau abordat per la presidenta de la Comissió al seu discurs ha estat el teixit empresarial europeu. Von der Leyen ha destacat els tres reptes principals a què la Unió Europea ha de fer front els propers anys: l’escassetat de mà d’obra, la inflació i la simplificació de l’activitat empresarial. Per posar solució al primer dels desafiaments, la presidenta ha anunciat que es convocarà una nova Cimera d’Interlocutors Socials, de nou a Val Duchesse, on s’abordarà des de la mà d’obra fins als nous reptes derivats de la intel·ligència artificial.

Amb vista a combatre la inflació, la presidenta ha volgut recordar el gran esforç realitzat, aconseguint l’últim any reduir enormement el preu de l’energia. Reproduir aquest model d’èxit en altres àmbits, com les matèries primeres fonamentals, pot ser la clau.

Les PIMEs són crucials en l’economia europea, però, a hores d’ara moltes no tenen la capacitat per fer front a l’administració i la burocràcia que se’n deriven. Per posar-hi solució, ha anunciat la creació de la figura d’un representant de la UE per a les PIME, dependent directament de la seva figura.

La transformació digital ha estat, juntament amb la transició verda, el camí a seguir de la Comissió Europea en els darrers anys. Avui dia, la digitalització ve unida a la Intel·ligència Artificial. Europa, en paraules de la presidenta, ha de liderar el camí cap a un nou marc mundial de la IA basat en barreres de protecció, governança i orientació de la innovació. La Unió Europea ha estat pionera en desenvolupar una llei integral d’IA favorable a la innovació al món. Aquest enfocament s’ha de posar en comú amb la resta del món i establir un organisme d’experts on s’estableixin els riscos i els beneficis de la IA per a la humanitat.

Una Europa més global i ampliada.
En matèria de política exterior, Von der Leyen va destacar el paper transcendental que està tenint Global Gateway. A través d’aquesta iniciativa, la Unió Europea està invertint en l’economia d’Amèrica Llatina, Sud-est Asiàtic ia tota Àfrica, “inversions en la prosperitat i la seguretat d’Europa en un món que canvia ràpidament”.

El Nou Pacte sobre Migració i Asil ha estat un dels grans èxits d’aquest mandat, per al qual han escoltat els Estats membres i han analitzat totes les rutes migratòries. Europa ha de gestionar les migracions des de la unitat, amb eficàcia i compassió. Una altra de les prioritats de la Comissió en aquesta matèria és el tràfic de persones. La Comissió organitzarà una Conferència Internacional sobre la Lluita contra el Trànsit Il·lícit de Persones per posar fi a aquesta pràctica.

Al discurs, la presidenta ha volgut dedicar uns minuts a retre un petit homenatge a l’escriptora Victòria Amelina, víctima de la guerra, i reiterar que Europa estarà al costat d’Ucraïna. Ha anunciat que la Comissió proposarà ampliar la protecció temporal als ucraïnesos a la UE.

Per acabar, Ursula von der Leyen ha recuperat el missatge llançat a l’inici del discurs de la capacitat d’Europa per respondre davant la crida de la història. El moment geopolític actual fa que la mida i el pes importin. Europa ja ha demostrat que és capaç de créixer i experimentar un èxit econòmic que ha millorat la vida de milions de persones. Respectant el principi d’adhesió basat en els mèrits, la presidenta ha instat que la Unió Europea estigui preparada per a les noves adhesions, sense esperar la modificació del Tractat per avançar a l’ampliació. Per això, la Comissió començarà a fer exàmens de les polítiques previs a l’ampliació.

El projecte «Construir Europa amb les autoritats locals» se centra a millorar la capacitat de les autoritats locals per comunicar els assumptes relacionats amb la UE a l’àmbit local. Es tracta de crear una xarxa europea de representants polítics locals, amb la finalitat de promoure la comunicació dels assumptes europeus de la UE mitjançant una aliança sense precedents entre les estructures de govern d’Europa i locals.

Aquesta iniciativa es portarà a terme en col·laboració amb la Xarxa europea de corresponsals regionals i locals de la UE del Comitè de les Regions, iniciada el 2021, per connectar el treball del Comitè i de les Regions i els seus membres amb un públic més ampli de corresponsals locals presents a la UE.

El projecte s’adreça a les administracions locals interessades a associar-se amb la Comissió Europea amb l’objectiu de comunicar sobre el terreny assumptes de la UE i a tal efecte, nomenaran un electe local. En el cas de l’Ajuntament de Tarragona, aquesta persona és la consellera Montse Adan.

El projecte permetrà que els electes locals treballin de forma concertada i difonguin informació sobre els temes de la UE que afecten la seva circumscripció en l’àmbit local; impulsar la implicació de la ciutadania i promoure debats sobre temes europeus, així com sobre el futur d’Europa, i generar debat a escala local sobre la UE.

Com a membre de la Xarxa BELC, la consellera ha seguit el discurs anual de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von del Leyen a la seu del Parlament Europeu, a Estrasburg.

Cada any, al setembre, la Presidenta de la Comissió Europea pronuncia el seu discurs sobre l’Estat de la Unió davant del Parlament Europeu, anomenat SOTEU, i on fa balanç dels èxits dels anys anteriors i presenta les prioritats per a l’any següent. Aquest esdeveniment anual històric va ser instituït pel Tractat de Lisboa el 2010 per tal de fer més democràtica i transparent la vida política de la Unió.

És interessant estar atent al que anunciarà la Presidenta de la Comissió Europea, ja que repercutirà en la vida de tots els ciutadans en un futur proper, ja sigui sobre drets i llibertats fonamentals o sobre els beneficis concrets a les nostres vides de un entorn més ecològic i digital. El discurs sobre l’estat de la Unió Europea també donarà les eines necessàries per entendre els reptes del nostre temps, ja sigui la seguretat del nostre continent o les oportunitats socials i econòmiques que s’obren gràcies al fet que vivim junts en una Unió.

«Aquest és l’esperit d’Europa. Una Unió que es manté forta i unida. Una Unió que supera l’adversitat unida.»

En el seu discurs sobre l’estat de la Unió del 2023, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, presentarà les grans prioritats i les iniciatives emblemàtiques per al proper any, que beuen dels èxits i assoliments de la Unió Europea al llarg dels anys anteriors.

Aquest serà l’últim discurs d’aquesta legislatura, ja que el 2024 se celebraran eleccions europees.

Una Unió Europea més forta i resilient

En l’últim any, els europeus s’han enfrontat a una crisi energètica, han acollit milions de refugiats ucraïnesos en el desplaçament de persones més massiu d’ençà de la Segona Guerra Mundial i han impulsat l’economia amb inversions europees rècord.

Aquest ha estat un altre any de reptes sense precedents i una vegada més la UE ha estat a l’altura de les circumstàncies:

  • ha donat suport a Ucraïna i ha adoptat mesures contundents per exigir responsabilitats a Rússia;
  • ha impulsat les inversions dins i fora de la Unió;
  • ha guanyat la guerra energètica que Rússia ha lliurat contra Europa;
  • ha transformat la nostra economia amb l’acceleració de les transicions verda i digital;
  • ha protegit els valors fonamentals de la UE d’igualtat, inclusivitat i justícia social.

Després de la retransmissió en directe del discurs de l’estat de la Unió, tindrà lloc un debat-esmorzar amb joves especialitzats en temes europeus per analitzar les valoracions i les noves propostes de la presidenta Von der Leyen.

En aquest debat hi participen:

• Ada Font, membre de Joves Europeus Federalistes de Catalunya

• Viviane Ogou, presidenta de Puerta de África i delegada del Consell de Joventut de Barcelona al Caucus Jove

• Maria Serra, ambaixadora del Pacte Europeu pel Clima

Modera l’acte:

Eudald Espluga, filòsof, escriptor i periodista cultural

 

Streaming del debat.

Tmbé es podrà seguir tot l’acte en streaming.

Abans del discurs sobre l’estat de la Unió que pronunciarà la presidenta von der Leyen el 13 de setembre de 2023, la Comissió ha publicat una visió general del seu treball i els assoliments aconseguits al llarg de l’any passat: https://state-of-the-union.ec.europa.eu/publications/state-union-2023-documents_en

Aquesta publicació exhaustiva descriu les accions de la UE en resposta a la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna i els esforços per reduir la dependència de la UE dels combustibles fòssils russos, així com els avanços en altres prioritats polítiques de la Comissió. Es detallen les mesures adoptades per la Comissió per reforçar la prosperitat i la resiliència de la UE a través de NextGenerationEU i REPowerEU, així com per accelerar l’aplicació del Pacte Verd Europeu i fer realitat la Dècada Digital d’Europa.

També inclou una visió general de l’engegament de la UE amb els seus socis d’arreu del món, especialment en relació amb la seva agenda comercial, i destaca les iniciatives adoptades per reforçar els pilars de la democràcia europea i construir una Unió de la igualtat.

La informació més recent sobre el discurs sobre l’estat de la Unió del 2023 es pot consultar a la pàgina web específica sobre l’estat de la Unió: https://state-of-the-union.ec.europa.eu/index_es

La Comissió va proposar un reglament sobre la seguretat de les joguines que revisa les normes actuals a fi de protegir les criatures dels possibles riscos que  poden comportar les joguines. Les joguines comercialitzades a la UE ja es troben entre les més segures del món. Les normes que s’han proposat milloraran encara més aquesta protecció, especialment pel que fa a les substàncies químiques nocives. Les normes també pretenen reduir l’elevat nombre de joguines que no són segures i encara es venen a la UE, especialment per internet, de manera que augmentarà la igualtat de condicions entre les joguines fabricades a la UE i les importades. I, alhora, es continuarà garantint la lliure circulació de les joguines en el mercat únic.

La proposta que es basa en les normes vigents, actualitza els requisits de seguretat que han de complir les joguines per ser comercialitzades a la UE, tant si es fabriquen a la mateixa Unió Europea com en altres llocs. Més concretament:

  • Augmentar la protecció contra les substàncies químiques nocives: la proposta no només manté la prohibició actual d’usar substàncies carcinògenes, mutàgenes o tòxiques per a la reproducció en les joguines, sinó que també prohibeix l’ús d’altres substàncies químiques nocives. La proposta se centra en les substàncies químiques especialment perjudicials per als infants. Per exemple, prohibirà l’ús en les joguines de substàncies químiques que afectin el sistema endocrí (disruptors endocrins) i de substàncies químiques que afectin el sistema respiratori o resultin tòxiques per a un òrgan determinat.
  • Reforçar el control del compliment: la proposta garanteix que a la UE només s’hi venguin joguines segures. Totes les joguines hauran de tenir un passaport digital de producte, que contindrà informació sobre el compliment del Reglament proposat. Els importadors hauran de presentar passaports digitals de producte de totes les joguines que entrin per les fronteres de la UE, també les que es venguin per internet. Un nou sistema informàtic examinarà tots els passaports digitals dels productes que passin per les fronteres exteriors i identificarà els enviaments que s’hagin de sotmetre a uns controls més rigorosos a les duanes. D’altra banda, els inspectors nacionals continuaran sent responsables de dur a terme inspeccions de les joguines. A més, si es detecten joguines problemàtiques que presentin riscos no previstos expressament en el Reglament, la proposta permet que la Comissió n’exigeixi la retirada del mercat.