Una UE més accessible per a tothom

La setmana passada va entrar en vigor a la UE la Llei Europea d’Accessibilitat. A partir d’aquest moment, productes i serveis clau —com ara telèfons, ordinadors, llibres electrònics, serveis bancaris i comunicacions electròniques— hauran de ser accessibles per a les persones amb discapacitat.

La Llei Europea d’Accessibilitat suposa un pas endavant per reduir els obstacles amb què es troben diàriament les persones amb discapacitat. Facilita la seva plena participació en la societat, per exemple, fent accessibles els equips informàtics i promovent l’ús de tecnologies de suport en l’àmbit laboral. També contribuirà a una mobilitat més gran, ja que el nivell d’accessibilitat serà similar a tota la UE.

La Llei estableix requisits comuns d’accessibilitat arreu de la Unió per a determinats productes i serveis, des de una mida de lletra adequada fins a funcions de text a veu en terminals de pagament d’autoservei, lectors electrònics i telèfons intel·ligents, entre d’altres. Això simplificarà les normes per als operadors econòmics, que fins ara s’enfrontaven a requisits d’accessibilitat divergents i sovint contradictoris entre països. La Comissió dona suport als Estats membres a través de reunions periòdiques amb els punts de contacte nacionals, especialment per abordar qüestions específiques de cada país.

Hadja Lahbib, comissària d’Igualtat, Preparació i Gestió de Crisis, ha declarat: «Al voltant de 100 milions de persones a la UE viuen amb alguna discapacitat. L’accessibilitat és una condició prèvia per a la participació en la societat. La Llei Europea d’Accessibilitat és una mesura d’igualtat i de justícia, però també de creixement i d’innovació. És un pas més per permetre que les persones amb discapacitat a tota la UE puguin gaudir de la seva vida en igualtat de condicions amb la resta. Celebrem aquest avenç, i ara cal posar-lo en pràctica i aplicar-lo, assegurant-nos que aquestes noves normes generin un canvi real i durador per a tothom».

/by
,

La Unió Europea a les aules: més de 1.400 alumnes participants en tallers i simulacions

Aquest curs, des d’Europe Direct Tarragona hem portat la Unió Europea a les aules per fomentar el pensament crític, la participació democràtica i el coneixement de les institucions europees entre les persones joves.

Amb un total de 1.486 alumnes participants, 21 centres educatius i 2 graus de la Universitat Rovira i Virgili (Ciències Júridiques i Magisteri), els tallers, les formacions i les simulacions del Parlament Europeu han permès apropar la realitat europea a les generacions que en seran protagonistes en un futur proper.

Les activitats s’han adaptat als diferents nivells educatius i han inclòs propostes diverses com ara:

  • Coneix Europa: jocs cooperatius per descobrir les institucions, països i valors de la UE (memorys, jocs de preguntes, banderes, l’oca europea…).

  • Tallers de desinformació: per aprendre a detectar notícies falses, entendre els riscos de la desinformació i promoure un ús crític dels mitjans digitals.

  • Simulacions del Parlament Europeu: jocs de rol on l’alumnat adopta el paper de diputades i diputats europeus per debatre, pactar i votar les lleis que proposen.

  • Xerrades divulgatives: sessions per conèixer millor les institucions europees, les prioritats actuals i les oportunitats de participació juvenil.

Mitjançant aquestes dinàmiques participatives i vivencials, les aules s’han convertit en espais on entendre com funciona la Unió Europea i quin paper hi podem jugar com a ciutadania activa i informada.

Perquè la Unió Europea del demà comença a les aules d’avui.

Aquestes accions formen part del compromís d’Europe Direct Tarragona per acostar Europa a la ciutadania i fomentar una participació activa, crítica i transformadora.

/by
,

La Comissió posa en marxa una estratègia per millorar la seguretat hídrica per a les persones, l’economia i el medi ambient

Brussel·les, 4 de juny de 2025

La Comissió ha adoptat l’Estratègia europea de resiliència hídrica, que té com a objectiu restaurar i protegir el cicle de l’aigua, garantir aigua neta i assequible per a tothom i crear una economia de l’aigua sostenible, resilient, intel·ligent i competitiva a Europa.

Aquesta estratègia global ajudarà els Estats membres a gestionar l’aigua de manera més eficient, mitjançant l’aplicació de la legislació vigent de la UE en matèria d’aigües i a través de més de trenta accions. Els Estats membres, les regions i els municipis, però també la ciutadania i les empreses, són agents clau de la resiliència hídrica.

L’aigua és essencial per a la nostra existència, però avui ja no és un recurs que puguem donar per garantit. Europa s’ha vist afectada per fenòmens meteorològics extrems com inundacions catastròfiques, sequeres prolongades i incendis forestals. Amb l’augment dels efectes del canvi climàtic, aquesta situació no farà sinó empitjorar. Cap país o regió no se’n lliura. Afecta per igual la ciutadania, el món agrícola, el medi ambient i les empreses, amb repercussions en la salut, el subministrament d’energia, aliments i aigua potable, així com pèrdues econòmiques creixents a tota la UE. Cinc dels deu principals riscos globals per a les empreses estan relacionats amb l’aigua.

Avui dia, la resiliència hídrica i la gestió sostenible de l’aigua han d’estar al centre de la nostra agenda per millorar la seguretat de la UE d’acord amb els escenaris climàtics, fer les nostres empreses més competitives i innovadores i fer d’Europa un lloc més atractiu per a la inversió. És una oportunitat per a les empreses i les investigadores europees, que estan ben posicionades per liderar el camí, ja que representen el 40 % de les patents de tecnologies relacionades amb l’aigua a escala mundial.

La presidenta Ursula von der Leyen ha declarat:
«L’aigua és vida. La resiliència hídrica és clau per a la ciutadania, el món agrícola, el medi ambient i les empreses. L’Estratègia de resiliència hídrica de la Comissió marca el camí cap a una economia de l’aigua sostenible, resilient, intel·ligent i competitiva. Hem d’actuar ara per protegir aquest recurs escàs».

Establir una visió europea comuna sobre la resiliència hídrica

L’Estratègia es centra en tres objectius clau per a una acció comuna:

1. Restaurar i protegir el cicle de l’aigua, des de la font fins al mar. Per aconseguir-ho, és fonamental aplicar amb eficàcia el marc legal existent de la UE per a l’aigua dolça —inclosa la Directiva marc de l’aigua i la Directiva sobre la gestió d’inundacions—, tot centrant-se tant en la qualitat com en la quantitat de l’aigua. També caldrà intensificar els esforços per millorar la retenció d’aigua al sòl, prevenir eficaçment la contaminació i combatre contaminants com els PFAS en l’aigua potable.

2. Crear una economia intel·ligent de l’aigua per impulsar la competitivitat, atreure inversions i promoure la indústria de l’aigua de la UE. Per a això, és essencial millorar l’eficiència i la gestió sostenible dels recursos hídrics. Per aquest motiu, la Comissió ha publicat avui una Recomanació sobre eficiència hídrica, que estableix principis per reduir el consum d’aigua. L’objectiu és millorar l’eficiència hídrica almenys un 10 % d’aquí a 2030, i es recomana als Estats membres que fixin objectius propis en funció de la seva realitat. També és important reduir les fuites d’aigua a les canonades, que en alguns països arriben fins al 57 %, i modernitzar les infraestructures hídries amb finançament públic i privat i solucions digitals.

3. Garantir aigua neta i assequible i sanejament per a tothom. Per aconseguir-ho, l’Estratègia subratlla el paper fonamental de la ciutadania i les empreses en l’estalvi d’aigua. Es promouran bones pràctiques i es fomentarà la conscienciació pública i sectorial.

A nivell global, la UE reforçarà el seu paper en la promoció de la resiliència hídrica mundial a través de la cooperació internacional i les aliances, predicant amb l’exemple mitjançant la iniciativa Global Gateway.

Tota la societat ha de comprometre’s

La Comissió proposa accions clau en cinc àmbits per assolir els objectius de l’Estratègia:

  1. Governança i aplicació
    S’establiran diàlegs estructurats amb els Estats membres i trobades periòdiques amb regions i ciutats per compartir bones pràctiques, identificar dificultats, fomentar la cooperació transfronterera i simplificar la normativa europea quan sigui possible.

  2. Inversions
    Es reforçarà el finançament a través de la política de cohesió i es crearà una fulla de ruta per als crèdits a la natura. El BEI (Banc Europeu d’Inversions) posarà en marxa un nou programa i instrument d’assessorament per a l’aigua sostenible, amb més de 15.000 milions d’euros disponibles per al període 2025-2027. Cal intensificar la inversió privada.

  3. Accelerar la digitalització i la IA
    Un pla d’acció europeu per a la digitalització de l’aigua permetrà aprofitar el potencial de la IA per a una gestió sostenible. Comptadors intel·ligents i dades satel·litàries podran millorar la detecció de fuites i les previsions.

  4. Impulsar la recerca i la innovació
    La Comissió impulsarà una estratègia de recerca i innovació per a la resiliència hídrica i crearà una Acadèmia Europea de l’Aigua. La inversió en coneixement, indústria i capacitats serà clau.

  5. Seguretat i preparació
    Es milloraran els sistemes d’alerta primerenca i seguiment en temps real per a inundacions i sequeres, en coordinació entre nivells europeu, estatal i local.

L’Agència Europea del Medi Ambient ha publicat avui un informe complementari sobre el potencial d’estalvi d’aigua i mesures associades.

Properes etapes

La Comissió començarà a desplegar les accions destacades i controlarà els avenços de la Recomanació sobre eficiència hídrica.

A partir del desembre de 2025, s’organitzarà cada dos anys un Fòrum de Resiliència Hídrica amb participació de tots els agents interessats.

El 2027, es farà una revisió intermèdia dels avenços assolits.

Context

Els sistemes hídrics europeus estan sota pressió per la gestió insostenible, la contaminació i l’augment de la demanda urbana, industrial i agrícola, agreujada pel canvi climàtic.

Segons l’Eurobaròmetre de 2024, el 78 % de la població europea creu que la UE hauria de fer més per abordar els reptes relacionats amb l’aigua.

L’estratègia va ser anunciada a les orientacions polítiques 2024-2029 de la Comissió. Per elaborar-la, es van tenir en compte gairebé 600 aportacions i les darreres dades sobre l’estat de l’aigua a la UE. Només el 37 % de les masses d’aigua superficial tenen bon estat ecològic i només el 29 % bon estat químic.

També s’ha tingut en compte el dictamen del Parlament Europeu (maig de 2025), el CESE i el Comitè de les Regions.

/by
, ,

El Dia d’Europa 2025: un mes per acostar Europa a la ciutadania de Tarragona

Al llarg de tot el mes de maig, Europe Direct Tarragona ha impulsat un ampli programa d’activitats per celebrar el Dia d’Europa 2025 i apropar el projecte europeu a la ciutadania, amb la col·laboració d’escoles, instituts, universitats, entitats i institucions de la ciutat i del territori.

Enguany, la celebració ha anat molt més enllà del 9 de maig, data oficial del Dia d’Europa, i ha inclòs una gran varietat de propostes que han permès reflexionar sobre els valors de la Unió Europea, promoure la participació democràtica i reforçar el sentiment de pertinença europea entre la ciutadania de totes les edats.

Durant el mes, s’han dut a terme xerrades sobre polítiques europees als centres educatius del Camp de Tarragona, i s’han organitzat tallers sobre desinformació sota el títol “Què sé jo sobre Europa?”, adreçats a alumnat de formació professional, entitats locals i centres educatius. A la Universitat Rovira i Virgili, l’alumnat va participar en les ja tradicionals simulacions del Parlament Europeu, una experiència que els acosta de manera pràctica al funcionament de les institucions europees i al debat parlamentari.

La pluja ens va obligar a ajornar l’activitat “Coneix Europa” que havíem de fer amb els i les alumnes de primària de Tarragona sortint a l’espai públic per descobrir elements clau del projecte europeu. D’altra banda, el compromís amb el medi ambient i la sostenibilitat es va fer visible uns dies més tard, a través de l’acció Let’s Clean Up Europe, amb neteges d’espais naturals impulsades conjuntament amb centres educatius i joves de centres ocupacionals de la ciutat.

La dimensió intercultural ha estat present amb la rebuda d’alumnes Erasmus+ i amb el contacontes “Kalòpsia, un món no tant diferent”, una proposta per treballar la diversitat cultural a les escoles del Camp de Tarragona. El programa es va completar amb l’exposició “Dones pioneres a Europa” a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus, que ha permès reivindicar el paper de les dones en la construcció europea.

A tot plegat, cal sumar-hi la il·luminació especial de la façana de l’Ajuntament de Tarragona i la presència de banderes de la Unió Europea als autobusos urbans, que van donar visibilitat a la celebració a l’espai públic i van reforçar el caràcter compartit d’aquest projecte comú que és Europa.

El balanç d’aquesta edició del Dia d’Europa 2025 és molt positiu: la diversitat d’activitats i el bon nivell de participació reflecteixen l’interès creixent de la ciutadania per entendre i viure Europa des de la proximitat. Des d’Europe Direct Tarragona seguirem treballant per mantenir aquesta complicitat i continuar construint una Europa més propera, justa i democràtica.

/by

L’Eurobaròmetre mostra un nivell rècord de confiança en la UE i un ferm suport a l’euro i a la política comuna de seguretat i defensa

L’última enquesta de l’Eurobaròmetre, publicada avui, revela que s’ha assolit el nivell més elevat de confiança en la Unió Europea dels últims 18 anys i el suport més gran a l’euro registrat mai. En el context geopolític actual, els europeus també voldrien que la UE fos més forta i assertiva mitjançant una política comuna de defensa i seguretat, alhora que la pau es manté com el valor que representa més bé la UE.

La confiança en la UE, al nivell més alt en 18 anys

El 52 % dels europeus confia en la UE, el resultat més alt des del 2007. El nivell de confiança en la UE és més gran entre el jovent de 15 a 24 anys (el 59 %). I un altre rècord dels últims 18 anys: el 52 % dels europeus afirma que confia en la Comissió Europea, i la puntuació és especialment elevada entre la gent jove (un 57 %).  Alhora, el 36 % dels europeus assegura confiar en el govern del seu estat membre i el 37 %, en el seu parlament.

Tres quartes parts dels enquestats (el 75 %) —el nivell més alt en més de dues dècades— afirmen sentir-se ciutadans de la UE.

Així mateix, més de sis de cada deu europeus (el 62 %) també són optimistes sobre el futur de la UE.

Els europeus donen un ferm suport a l’euro

L’enquesta de l’Eurobaròmetre ha posat de manifest el suport més gran a la moneda comuna registrat mai, tant a la UE (un 74 %) com a la zona euro (un 83 %). Pel que fa a la percepció de la situació de l’economia europea, el 44 % dels europeus considera que és bona, mentre que el 48 % la considera dolenta. La majoria de ciutadans (el 43 %) encara pensa que la situació econòmica europea es mantindrà estable els propers dotze mesos.

Els europeus volen una UE més forta i assertiva

Gairebé set de cada deu enquestats (el 69 %) opina que la Unió Europea és un lloc d’estabilitat en un món turbulent.

Quasi nou de cada deu europeus (el 88 %) estan d’acord que hi ha d’haver més cooperació regulada entre els països i les regions del món. Més de quatre de cada cinc ciutadans de la UE (el 86 %) concorden que l’augment dels aranzels duaners és perjudicial per a l’economia mundial. Tanmateix, el 80 % dels enquestats està d’acord que, si altres països augmenten els seus drets sobre les importacions procedents de la UE, la UE ha de respondre amb la imposició d’aranzels duaners per defensar els seus interessos.

Més de vuit de cada deu (el 81 %) dona suport a una política comuna de defensa i seguretat entre els estats membres, cosa que suposa el nivell més alt de suport des del 2004. Alhora, el 78 % estan preocupats per la defensa i la seguretat de la UE en els pròxims cinc anys.

En relació amb les prioritats del pressupost de la UE, els ciutadans europeus volen que el pressupost de la UE es destini a defensa i seguretat (un 43 %), ocupació, afers socials i salut pública (un 42 %) i educació, formació, joventut, cultura i mitjans de comunicació (un 34 %, estable). Amb un 40 %, el de la seguretat i la defensa és també l’àmbit principal que els ciutadans creuen que s’ha de beneficiar de l’augment dels fons de la UE, seguit de la transició energètica i l’energia assequible (un 32 %).

Segons els europeus, la UE ha d’adoptar mesures a mitjà termini en l’àmbit de la seguretat i la defensa (el 39 %), seguit de l’economia (29 %), la migració (24 %) i el clima i el medi ambient (24 %). Alhora, el 44 % de la ciutadania europea creu que garantir la pau i l’estabilitat és el que repercutirà més positivament en la seva vida a curt termini, seguit de garantir l’alimentació, la salut i els subministraments industrials a la UE (27 %) i de crear més oportunitats laborals (el 26 %).

La pau (41 %, +2 punts percentuals) continua sent el valor que representa més bé la UE, seguit de la democràcia (33 %, –2 punts percentuals) i el respecte de l’estat de dret, la democràcia i els drets fonamentals (28 %, nou element).

Un suport estable i continuat a la resposta de la UE davant de la guerra d’Ucraïna

Davant de la guerra d’agressió russa contra Ucraïna, el 80 % dels europeus enquestats estan d’acord a acollir a la UE les persones que fugen de la guerra, i més de tres quartes parts dels europeus (76 %) donen suport a la prestació d’ajuda financera i humanitària a Ucraïna. El 72 % dels ciutadans de la UE estan d’acord amb les sancions econòmiques al govern, les empreses i els particulars russos, alhora que sis de cada deu (60 %) aproven que la UE concedeixi l’estatus de país candidat a Ucraïna i el 59 % concorden que la UE financi la compra i el subministrament d’equipament militar a aquest país.

La invasió russa d’Ucraïna es continua considerant la qüestió més important a nivell de la UE (el 27 %) d’un total de quinze elements (seguida de la situació internacional, amb un 24 %, i la seguretat i la defensa, amb un 20 %). El 77 % dels europeus enquestats estan d’acord que la invasió russa d’Ucraïna constitueix una amenaça per a la seguretat de la UE.

Rerefons

L’Eurobaròmetre estàndard 103 (primavera de 2025) es va dur a terme entre el 26 de març i el 22 d’abril de 2025 als vint-i-set estats membres de la Unió Europea. Es va entrevistar de manera presencial un total de 26 368 ciutadans de la UE. També es van efectuar entrevistes a nou països candidats i candidats potencials (tots excepte Ucraïna) i al Regne Unit.

 

Font

/by
,

La UE prepara equips d’extinció d’incendis i una flota d’aeronaus per ajudar els països que pateixin incendis forestals

Per preparar-se davant el risc d’incendis forestals, que és més gran durant els mesos d’estiu, la UE ha format equips de bombers i mitjans aeris a fi d’ajudar els països europeus que es puguin veure afectats per incendis forestals.

Durant els mesos de juliol i agost es posicionaran estratègicament uns 650 bombers de catorze països europeus en ubicacions clau d’alt risc d’Espanya, França, Grècia i Portugal per tal de poder oferir suport ràpidament als cossos de bombers locals. D’aquesta manera, s’augmentarà el nombre de bombers a cada país.

A més, hi haurà vint-i-dos avions i quatre helicòpters d’extinció d’incendis estacionats a deu estats membres per intervenir en cas de necessitat. Aquests recursos, coordinats i cofinançats a través del Mecanisme de Protecció Civil de la UE, contribuiran a mitigar els riscos i permetran respondre a les crisis de manera més ràpida i contundent. Aquests actius s’afegeixen a les capacitats nacionals.

Resum de la flota d’estiu amb suport de la UE

  • França: quatre avions amfibis mitjans i un helicòpter.
  • Grècia: quatre avions amfibis mitjans.
  • Croàcia: dos avions amfibis mitjans.
  • Itàlia: dos avions amfibis mitjans.
  • Espanya: dos avions amfibis mitjans.
  • Suècia: quatre avionetes.
  • Portugal: dues avionetes.
  • Xipre: dues avionetes.
  • Txèquia: dos helicòpters.
  • Eslovàquia: un helicòpter.

A més, ja estan preparats perquè la UE els pugui mobilitzar a través del Mecanisme —en estreta col·laboració amb els estats membres i els estats participants— uns altres dinou equips terrestres d’extinció d’incendis (d’una trentena de bombers cadascun) i un equip d’assessorament i avaluació.

Es crearà un equip específic de suport en cas d’incendis forestals al Centre de Coordinació de la Resposta a Emergències de la UE, que funciona permanentment, per tal de supervisar els riscos i analitzar les dades científiques.

Aquest plantejament proactiu posa de manifest el compromís de la UE d’avançar-se a les catàstrofes —també les que s’han agreujat a causa del canvi climàtic— i d’unir forces per protegir vides, cases i el medi ambient.

Rerefons

Les actuacions de prevenció, preparació i resposta als incendis forestals contribueixen conjuntament a salvar vides, preservar els mitjans de subsistència i protegir el medi ambient. És determinant disposar d’experts en incendis forestals, de bombers ben formats, d’eines tecnològiques eficaces i de diversos mitjans de resposta a l’abast.

Qualsevol país del món afectat per incendis forestals pot sol·licitar assistència a través del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió. Un cop activat, el Centre de Coordinació de la Resposta a Emergències de la UE, que està operatiu les 24 hores, coordina i cofinança la prestació d’assistència, que ofereixen voluntàriament els estats membres de la UE i uns altres deu estats participants al Mecanisme (Islàndia, Noruega, Sèrbia, Macedònia del Nord, Montenegro, Turquia, Bòsnia i Herzegovina, Albània, Moldàvia i Ucraïna).

A més, la UE ha creat la Reserva Europea de Protecció Civil per comptar amb un nombre crític de mitjans de protecció civil disponibles de manera immediata que permetin una resposta col·lectiva més ferma, ràpida i coherent davant les catàstrofes. Aplega recursos dels vint-i-set estats membres i dels deu estats participants al Mecanisme, a punt per desplegar-los ràpidament a les zones afectades. Aquests recursos poden consistir en equips d’extinció d’incendis, experts o equipament especialitzat. La Reserva Europea de Protecció Civil funciona amb aportacions voluntàries que posteriorment la UE avalua i certifica. Els països contribuents conserven la decisió final sobre si desplegar aquests actius.

En cas que una emergència requereixi assistència vital addicional, la mateixa reserva estratègica de la UE, rescEU, pot intervenir a fi de proporcionar més recursos per respondre a les catàstrofes que afectin els europeus. RescEU abasta, entre d’altres, una flota de mitjans aeris d’extinció d’incendis, avions d’evacuació mèdica, una reserva de material mèdic i hospitals de campanya, entre d’altres. Funciona a partir de la concessió de subvencions als estats membres perquè adquireixin aquests recursos, i la decisió final sobre el seu desplegament correspon a la Comissió Europea.

El Centre de Coordinació de la Resposta a Emergències també segueix l’evolució dels incendis forestals amb l’ajuda de sistemes d’alerta ràpida, com ara el Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals, mentre que el servei de cartografia d’emergències per satèl·lit de la UE, Copernicus, complementa les operacions amb informació detallada des de l’espai.

 

Font

/by
,

Oberta la convocatòria del programa Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu per al curs 2025-2026 – Data límit 9 de maig

Els centres interessats s’hi podran inscriure per al curs 2025-2026 fins el 9 de maig. La convocatòria està destinada a alumnes de 3r i 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat i FP. El programa vol augmentar el coneixement d’Europa i la democràcia parlamentària entre els joves.

La Direcció General de Comunicació del Parlament Europeu organitza, per onzè any consecutiu, el programa educatiu “Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu” (EPAS), destinat als alumnes de centres d’educació secundària, de formació professional i d’educació especial (3r i 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat i FP). El programa té per objecte estimular el coneixement d’Europa i de la democràcia parlamentària europea entre el jovent, proporcionant-los un coneixement actiu de la Unió Europea, i del Parlament Europeu en particular. No es tracta només d’ensenyar dades sobre la Unió Europea, sinó també de donar-los l’oportunitat d’experimentar la ciutadania europea.

Més detalls a la web del programa d’Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu.

Els centres que participen al programa es comprometen a:

  • Assistir a una formació obligatòria a Madrid (amb les despeses cobertes pel Parlament Europeu) que se celebrarà a principis del curs 2025-2026, i una de coordinació dels centres catalans a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona a l’octubre.
  • Mantenir un InfoPoint sobre el Parlament Europeu actualitzat en el seu centre educatiu a un lloc visible.
  • Treballar amb uns materials didàctics proporcionats pel Parlament Europeu.
  • Portar a terme activitats durant el curs relacionades amb la Unió Europea.
  • Celebrar el Dia d’Europa, el 9 de maig.

En el formulari s’inscriuran tots els centres escolars que es vulguin presentar al programa. Els centres que ara mateix siguin Escoles Ambaixadores no necessiten inscriure’s per aquesta via. Els centres que ja hagin estat escoles ambaixadores i hagin abandonat o completat el programa no es poden tornar a inscriure. Entre els centres que s’inscriguin es farà un procés de selecció amb una doble avaluació de les sol·licituds remeses, per la qual cosa preguem que aquestes siguin tan detallades i concretes com sigui possible. Per triar els centres es tindran en compte la motivació, els recursos que es destinaran al programa, les activitats fetes sobre Europa, l’equilibri geogràfic, el tipus i entorn de centre, buscant un equilibri entre comunitats autònomes, zones urbanes i zones rurals. El nombre de places cada any és molt limitat.

La data límit és el 9 de maig de 2025 a les 23h59. Si us plau, no ompliu el formulari exclusivament en majúscules. Es requeriran les dades següents: dades del centre, dades de la persona coordinadora, motivació de l’equip del centre i experiència europea del centre.

Accés al formulari d’inscripció

En la present edició participen a Catalunya 14 centres com a Escoles Ambaixadores i 8 com a Escoles Mentores (aquelles que ja han completat el cicle de tres anys però continuen col·laborant). A nivell estatal, el programa compta amb 117 escoles ambaixadores i 50 mentores, i a escala europea hi participen unes 2.000 escoles i 35.000 estudiants.

/by

La Comissió Europea ofereix 36.000 passis de tren per a joves de 18 anys

Vols descobrir Europa de manera gratuïta?

La Comissió Europea ha obert una nova convocatòria del programa DiscoverEU, posant a disposició gairebé 36.000 bons de viatge perquè joves de tot Europa puguin viatjar gratuïtament pel continent.

Les persones seleccionades podran viatjar en tren durant 30 dies entre l’1 de juliol de 2025 i el 30 de setembre de 2026, tot descobrint nous països, cultures i formes de viure. Una oportunitat única per aprendre, créixer i viure experiències inoblidables!

La convocatòria s’adreça a joves nascudes entre l’1 de juliol de 2006 i el 30 de juny de 2007, residents a la Unió Europea o en països associats al programa Erasmus+.

Les inscripcions estan obertes fins al dimecres 16 d’abril a les 12.00 h (hora central europea) i es fan a través del Portal Europeu de la Joventut. Per participar, cal respondre un petit qüestionari sobre la Unió Europea.

🔊 Glenn Micallef, comissari d’Equitat Intergeneracional, Joventut, Cultura i Esport, ha destacat:
«DiscoverEU obre la porta a l’aventura, a l’aprenentatge i a experiències que no s’obliden. Estic molt content d’engegar aquesta convocatòria de primavera del 2025, que donarà a milers de joves l’oportunitat d’explorar Europa, ampliar els seus coneixements i crear records per a tota la vida. Si tens 18 anys i estàs a punt per a un gran viatge, no deixis passar aquesta oportunitat. Presenta la teva candidatura ara!»

📌 Tots els detalls de la convocatòria i el formulari de participació els trobaràs al comunicat de premsa oficial.

/by

Estratègia de Preparació de la Unió per prevenir amenaces i crisis emergents i respondre-hi

Brussel·les, 26 de març de 2025

La Comissió Europea i l’Alta Representant han presentat avui l’Estratègia de Preparació de la Unió, amb l’objectiu de donar suport als estats membres i reforçar la capacitat d’Europa per prevenir les amenaces emergents i reaccionar davant les crisis.

Aquesta iniciativa arriba en un context de creixents desafiaments per a la Unió Europea, amb crisis cada cop més complexes: des de tensions geopolítiques i conflictes, amenaces híbrides i cibernètiques, manipulació de la informació i ingerències externes, fins al canvi climàtic i l’augment de catàstrofes naturals. La UE ha d’estar preparada per protegir les persones i garantir el funcionament dels serveis essencials que sostenen la democràcia i la vida quotidiana.

L’Estratègia inclou 30 accions clau i un Pla d’Acció detallat, amb l’objectiu de fomentar una “cultura de la preparació des del disseny” en totes les polítiques europees.

Declaracions institucionals

“Les noves realitats exigeixen un nou nivell de preparació a Europa. La ciutadania, els estats membres i les empreses necessiten eines adequades per actuar, prevenir les crisis i respondre amb rapidesa. Des d’alertes davant incendis fins a famílies que viuen en zones inundables, hem de garantir que tothom sàpiga què fer. Europa està preparada per donar suport i salvar vides.”
— Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea

Objectius i accions clau de l’Estratègia

🔹 Protegir les funcions socials essencials

  • Establir criteris mínims de preparació per a serveis essencials com hospitals, escoles, transports i telecomunicacions.
  • Millorar les reserves estratègiques d’equips i materials crítics.
  • Enfortir l’adaptació al canvi climàtic i garantir l’accés a recursos naturals clau, com l’aigua.

🔹 Fomentar la preparació de la població

  • Promoure mesures pràctiques, com disposar de provisions bàsiques per a 72 hores.
  • Integrar l’educació en preparació a l’escola i crear el Dia Europeu de la Preparació.

🔹 Millorar la coordinació en resposta a crisis

  • Crear un centre de crisi de la UE que integri les estructures existents.

🔹 Reforçar la cooperació civil i militar

  • Organitzar simulacres conjunts a escala europea amb forces armades, protecció civil, sanitat, cossos de seguretat i bombers.
  • Fomentar les inversions de doble ús.

🔹 Augmentar la capacitat d’anticipació i prospectiva

  • Desenvolupar una avaluació global de riscos i amenaces per prevenir crisis naturals o híbrides.

🔹 Enfortir la col·laboració públic-privada

  • Crear un grup de treball mixt sobre preparació.
  • Establir protocols d’emergència amb empreses per garantir la disponibilitat de materials i serveis essencials.

🔹 Reforçar la cooperació amb socis externs

  • Col·laborar amb socis estratègics com l’OTAN en mobilitat militar, canvi climàtic, ciberseguretat i tecnologia.

Amb aquest enfocament proactiu, la UE vol construir un continent més resilient, segur i preparat per als reptes del segle XXI.

Context

L’Informe Niinistö sobre el reforç de la preparació de la UE adverteix de la urgència d’enfortir les capacitats civils i militars davant crisis relacionades amb la salut, la migració, el clima, la defensa o l’economia. Reivindica un canvi profund de mentalitat i una responsabilitat compartida, més enllà dels estats, per prioritzar la preparació des d’una perspectiva europea integral.

L’estratègia aposta per un enfocament que impliqui tota l’administració pública (local, regional, nacional i europea) i tota la societat: persones, comunitats locals, societat civil, empreses, agents socials i el món acadèmic i científic.

Els darrers esdeveniments —com la resposta coordinada a la pandèmia de la COVID-19— han evidenciat que la cooperació entre la UE i els estats membres permet obtenir millors resultats per a tothom.

/by

La Unió de les Competències: preparar les persones per a una Europa competitiva

La Unió de les Competències contribuirà a desenvolupar el capital humà de la nostra Unió per reforçar la competitivitat de la UE. Aquesta iniciativa clau dels primers cent dies de l’actual Comissió permetrà:

  • assolir nivells més elevats de competències bàsiques, per exemple amb el pilot del Programa de Suport a les Competències Bàsiques;
  • oferir oportunitats al llarg de tota la vida als adults per a la millora de competències i el reciclatge professional, per exemple a través del projecte pilot d’una Garantia de Competències;
  • facilitar a les empreses la contractació arreu de la UE, per exemple mitjançant una Iniciativa de Portabilitat de les Competències;
  • atreure i conservar les competències i el talent que necessita l’economia europea, per exemple amb l’acció «Tria Europa», que busca atreure els millors talents d’arreu del món;
  • disposar d’una base sòlida de governança, assentada en el nou Consell Europeu d’Alt Nivell sobre Competències, que comptarà amb la informació d’un Observatori Europeu d’Intel·ligència en matèria de Competències.

Aquesta iniciativa empoderarà les persones de tot Europa, des de l’edat escolar fins a la de jubilació, amb les competències que necessiten per prosperar. També fomentarà la portabilitat de les competències arreu del continent gràcies a la lliure circulació de coneixements i innovació.

La Comunicació sobre la Unió de les Competències s’acompanya d’un Pla d’Acció sobre Competències Bàsiques i un Pla Estratègic d’Educació en l’àmbit CTEM per millorar les competències en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, promoure les carreres en aquestes disciplines, atreure-hi més nenes i dones i impulsar la preparació de cara a les transicions digital i cap a les tecnologies netes.

Nous objectius per al 2030

La Comissió proposa una sèrie de nous objectius per al 2030:

  • el percentatge de baix rendiment en alfabetisme funcional, matemàtiques, ciències i competències digitals ha de ser inferior al 15 %, i el percentatge d’alt rendiment en alfabetisme funcional, matemàtiques i ciències ha de ser com a mínim el 15 %;
  • el percentatge d’alumnes matriculats en disciplines CTEM a la fase inicial de la formació professional de grau mitjà ha de ser com a mínim el 45 %, i que almenys 1 de cada 4 siguin dones;
  • el percentatge d’alumnes matriculats en disciplines CTEM a l’ensenyament universitari ha de ser com a mínim el 32 %, i que almenys 2 de cada 5 siguin dones;
  • el percentatge d’alumnes matriculats en programes de doctorat en l’àmbit TIC ha de ser com a mínim el 5 %, i que almenys 1 de cada 3 siguin dones.

Construir una base sòlida a través de l’educació i la formació

L’educació i la formació tenen un paper essencial a l’hora de generar feines i vides de qualitat; per exemple, contribuirem a millorar l’alfabetisme funcional, les matemàtiques, les ciències, les competències digitals i les competències cíviques amb la prova pilot del Programa de Suport a les Competències Bàsiques. Juntament amb els estats membres, la Comissió desenvoluparà i aportarà finançament per a un marc de mesures d’intervenció eficaces (com ara l’alerta precoç, el seguiment, el suport personalitzat i la creació de xarxes). Aquest programa adreçat a infants i joves amb dificultats per adquirir competències bàsiques millorarà els nivells d’assoliment d’aquest grup.

Millora de les competències i reciclatge professional periòdics per norma

Desenvolupar noves competències ha de ser una part recurrent i essencial de la vida professional de les persones en economies canviants com les nostres.

La Comissió elaborarà un projecte pilot de Garantia de Competències per oferir als treballadors afectats per processos de reestructuració o en risc d’atur l’oportunitat de continuar desenvolupant la seva carrera professional en una altra empresa o un altre sector.

La Unió també optimitzarà i reforçarà les acadèmies de competències de la UE en què s’ofereixin les competències que necessiten les empreses per a la transició ecològica i el Pacte Industrial Net.

Ajudar a la lliure circulació de persones qualificades

La circulació de competències permetrà assolir tot el potencial del mercat únic. Amb l’objectiu d’oferir més oportunitats als treballadors i les empreses, la Iniciativa de Portabilitat de les Competències facilitarà el reconeixement i l’acceptació de les competències i les qualificacions arreu de la UE, independentment d’on s’hagin adquirit. La iniciativa promourà l’ús de credencials digitals.

Fer de la UE un imant per al talent

La Unió de les Competències reforçarà la capacitat de la UE per atreure, desenvolupar i retenir talents clau, tant de de la pròpia Unió com d’arreu del món.

Per exemple, la Comissió obrirà una convocatòria pilot d’accions Marie Skłodowska-Curie anomenada «Triar Europa», amb un pressupost de 22,5 milions d’euros, per atreure els millors talents a escala mundial gràcies a unes condicions científiques excel·lents, tant contractuals com de treball, i grans perspectives de desenvolupament professional.

A més, un cop el Parlament i el Consell hagin adoptat la proposta, la Comissió crearà una Reserva de Talents de la UE per facilitar la contractació de treballadors de fora de la UE en tots els nivells de qualificació, especialment en les ocupacions en què hi ha més escassetat de personal qualificat. Enguany es presentarà una estratègia en matèria de visats per facilitar l’arribada dels millors estudiants, treballadors qualificats i investigadors.

Una nova governança robusta

Per fer realitat la Unió de les Competències són imprescindibles la responsabilitat col·lectiva i més ambició i inversions, així com una aplicació efectiva de les reformes. Per assolir-ho, la Unió de les Competències se sustentarà en una governança robusta que comptarà amb un Observatori Europeu d’Intel·ligència en matèria de Competències. L’observatori aportarà dades i prospectiva en matèria de competències i permetrà detectar les escassetats de competències en sectors crítics o estratègics en les fases inicials.

Un nou Consell Europeu d’Alt Nivell sobre Competències, que aplegarà proveïdors d’educació i formació, representants empresarials i els interlocutors socials, proporcionarà als responsables de formular les polítiques públiques de la UE una visió integral de l’àmbit de les competències. A partir de la informació de l’Observatori, el Consell arribarà a una visió coordinada i definirà les principals mesures necessàries per reforçar el nostre capital humà.

Atès que el capital humà, la formació i les competències són un element fonamental de la competitivitat europea, la Comissió té previst d’introduir una nova Recomanació de la UE sobre educació i competències en el cicle del Semestre Europeu que aporti orientacions per als estats membres i altres actors pertinents.

Font

/by