Abans del discurs sobre l’estat de la Unió que pronunciarà la presidenta von der Leyen el 13 de setembre de 2023, la Comissió ha publicat una visió general del seu treball i els assoliments aconseguits al llarg de l’any passat: https://state-of-the-union.ec.europa.eu/publications/state-union-2023-documents_en

Aquesta publicació exhaustiva descriu les accions de la UE en resposta a la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna i els esforços per reduir la dependència de la UE dels combustibles fòssils russos, així com els avanços en altres prioritats polítiques de la Comissió. Es detallen les mesures adoptades per la Comissió per reforçar la prosperitat i la resiliència de la UE a través de NextGenerationEU i REPowerEU, així com per accelerar l’aplicació del Pacte Verd Europeu i fer realitat la Dècada Digital d’Europa.

També inclou una visió general de l’engegament de la UE amb els seus socis d’arreu del món, especialment en relació amb la seva agenda comercial, i destaca les iniciatives adoptades per reforçar els pilars de la democràcia europea i construir una Unió de la igualtat.

La informació més recent sobre el discurs sobre l’estat de la Unió del 2023 es pot consultar a la pàgina web específica sobre l’estat de la Unió: https://state-of-the-union.ec.europa.eu/index_es

La Comissió va proposar un reglament sobre la seguretat de les joguines que revisa les normes actuals a fi de protegir les criatures dels possibles riscos que  poden comportar les joguines. Les joguines comercialitzades a la UE ja es troben entre les més segures del món. Les normes que s’han proposat milloraran encara més aquesta protecció, especialment pel que fa a les substàncies químiques nocives. Les normes també pretenen reduir l’elevat nombre de joguines que no són segures i encara es venen a la UE, especialment per internet, de manera que augmentarà la igualtat de condicions entre les joguines fabricades a la UE i les importades. I, alhora, es continuarà garantint la lliure circulació de les joguines en el mercat únic.

La proposta que es basa en les normes vigents, actualitza els requisits de seguretat que han de complir les joguines per ser comercialitzades a la UE, tant si es fabriquen a la mateixa Unió Europea com en altres llocs. Més concretament:

  • Augmentar la protecció contra les substàncies químiques nocives: la proposta no només manté la prohibició actual d’usar substàncies carcinògenes, mutàgenes o tòxiques per a la reproducció en les joguines, sinó que també prohibeix l’ús d’altres substàncies químiques nocives. La proposta se centra en les substàncies químiques especialment perjudicials per als infants. Per exemple, prohibirà l’ús en les joguines de substàncies químiques que afectin el sistema endocrí (disruptors endocrins) i de substàncies químiques que afectin el sistema respiratori o resultin tòxiques per a un òrgan determinat.
  • Reforçar el control del compliment: la proposta garanteix que a la UE només s’hi venguin joguines segures. Totes les joguines hauran de tenir un passaport digital de producte, que contindrà informació sobre el compliment del Reglament proposat. Els importadors hauran de presentar passaports digitals de producte de totes les joguines que entrin per les fronteres de la UE, també les que es venguin per internet. Un nou sistema informàtic examinarà tots els passaports digitals dels productes que passin per les fronteres exteriors i identificarà els enviaments que s’hagin de sotmetre a uns controls més rigorosos a les duanes. D’altra banda, els inspectors nacionals continuaran sent responsables de dur a terme inspeccions de les joguines. A més, si es detecten joguines problemàtiques que presentin riscos no previstos expressament en el Reglament, la proposta permet que la Comissió n’exigeixi la retirada del mercat.

Amb motiu de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, ens han visitat el Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea (Coreper I) a Tarragona.

El Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea (Coreper I) han tingut unes jornades a Tarragona intenses. Han pogut fer una ruta per conèixer la Tàrraco romana, acabant amb un sopà a l’amfiteatre amb representants de l’Ajuntament de Tarragona.

També han pogut visitar el complex industrial de Repsol a Tarragona i ha conegut els projectes de transformació que la companyia desenvolupa en els seus centres de la Península Ibèrica (Tarragona, Puertollano, Bilbao, A Coruña, Cartagena i Sines) per convertir-los en pols multienergètics descarbonitzats, adaptant-los a l’ús de noves matèries primeres i al desenvolupament de l’economia circular. Les palanques per a aquest canvi són, principalment, l’economia circular, l’hidrogen renovable i les tecnologies de captura, ús i emmagatzematge de CO2.

Han pogut també fer visites al Monestir de Poblet, on han poder parlar amb el Pare abat, Octavi Vilà, que els ha rebut a la sala capitular; i al Parc Samà de Cambrils.

Aquesta visita és l’única prevista per als membres del Coreper I a Espanya durant la Presidència espanyola del Consell de la UE.

 

COREPER I

El Coreper és el principal òrgan preparatori del Consell de la Unió Europea. El Coreper I està format pels representants permanents adjunts de cada Estat membre de la Unió, amb rang d’ambaixador, i prepara els treballs del Consell sobre Energia, Transport, MediAmbient i Indústria, entre altres.

 

Per saber-ne més podeu escoltar l’entrevista que ens van fer a Ràdio Ciuat Tarragona: https://rctgn.cat/podcast/programes/carrer-major-tarragona/la-visita-tarragonina-de-membres-representats-de-tots-els-paisos-de-la-ue/

 

La immensa majoria dels europeus (93%) creu que el canvi climàtic és un problema greu per al món, segons una nova enquesta de l’Eurobaròmetre. Més de la meitat (58%) pensa que s’ha d’accelerar la transició cap a una economia ecològica davant de les pujades dels preus de l’energia i la preocupació pel subministrament de gas després de la invasió russa d’Ucraïna. Des d’una perspectiva econòmica, el 73% dels europeus està d’acord que el cost dels danys provocats pel canvi climàtic és molt superior al de les inversions necessàries per a la transició ecològica i tres quartes parts dels europeus (el 75% ) coincideixen que l’adopció de mesures en matèria de clima conduirà a la innovació.

Suport a la reducció d’emissions, les energies renovables i l’eficiència energètica
Gairebé nou de cada deu ciutadans de la UE (el 88 %) creuen que s’haurien de reduir al mínim les emissions de gasos d’efecte hivernacle i compensar-se les emissions restants, de manera que la UE sigui climàticament neutra d’aquí al 2050. Prop de nou de cada deu europeus (el 87 %) considera importants que la (el 85%) creu que és important que la UE prengui mesures per millorar l’eficiència energètica, per exemple animant les persones a aïllar casa, instal·lar panells solars o adquirir cotxes elèctrics. Set de cada deu enquestats (el 70%) creuen que disminuir les importacions de combustibles fòssils pot millorar la seguretat energètica i beneficiar la UE des del punt de vista econòmic.

Ciutadans compromesos amb l’acció individual i la reforma estructural
La majoria dels ciutadans de la UE ja estan prenent mesures en matèria de clima en el seu àmbit personal (el 93%) i opten conscientment per la sostenibilitat a la seva vida quotidiana. Tot i això, a la pregunta de qui incumbeix la lluita contra el canvi climàtic, els ciutadans posen èmfasi en la necessitat d’altres reformes que complementin l’acció individual i assenyalen també la responsabilitat dels governs nacionals (el 56 %), de la UE (el 56 %) i de les empreses i la indústria (el 53 %).
Els ciutadans europeus també perceben l’amenaça del canvi climàtic a la seva vida quotidiana. De mitjana, més d’un terç dels europeus se senten personalment exposats a riscos i amenaces relacionats amb el clima i el medi ambient, i en set Estats membres, principalment al sud d’Europa, però també a Polònia i Hongria, són més de la meitat els que se senten així. El 84% dels europeus està d’acord que abordar el canvi climàtic i les qüestions mediambientals ha de ser una prioritat per millorar la salut pública, mentre que el 63% dels enquestats coincideix que la preparació davant dels efectes del canvi climàtic pot tenir resultats positius per als ciutadans de la UE.

Context
L’Eurobaròmetre especial 538 sobre el canvi climàtic va enquestar 26 358 ciutadans de diferents grups socials i demogràfics als vint-i-set Estats membres de la UE. L’enquesta es va dur a terme entre el 10 de maig i el 15 de juny de 2023. Totes les entrevistes es van realitzar en presència dels enquestats, ja fos físicament a casa seva oa través de videotrucades.
Els resultats del darrer Eurobaròmetre estàndard de primavera del 2023, publicat recentment el 10 de juliol, coincideixen plenament amb els d’aquesta enquesta específica sobre el canvi climàtic. L’Eurobaròmetre estàndard va posar de manifest que els ciutadans de la UE continuen recolzant aclaparadorament la transició energètica, consideren el medi ambient i el canvi climàtic com un dels problemes importants a què s’enfronta la UE i esperen una inversió massiva en energies renovables.
El Pacte Verd Europeu figura entre les màximes prioritats de la Comissió Europea. Transformarà la UE en una economia verda moderna, eficient en l’ús dels recursos i competitiva, sense deixar enrere ningú ni enlloc. La Llei Europea del Clima estableix un objectiu de neutralitat climàtica jurídicament vinculant per al 2050 i introdueix l’objectiu intermedi de reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle com a mínim un 55 %, respecte als nivells del 1990, d’aquí al 2030 amb el paquet de propostes legislatives «Objectiu 55. Aquest paquet legislatiu està actualment en una fase molt avançada i propera a l’adopció. Els progressos recents a la Llei de Restauració de la Natura, el Reglament sobre la desforestació i les iniciatives per promoure productes sostenibles i reduir els residus d’envasos garantiran, així mateix, que la Unió Europea posi fi a la pèrdua de biodiversitat i avenç cap a una economia circular.

El programa Tarragona Moves On ofereix pràctiques en empreses europees a l’alumnat dels cursos de formació del Servei Municipal d’Ocupació

El programa de mobilitat internacional Tarragona Moves On permet fer estades de formació professional en empreses d’estats membres de la Unió Europea. Subvencionada dins el programa educatiu europeu Erasmus +, la iniciativa permet a l’alumnat dels cursos impartits pel Servei Municipal d’Ocupació – Tarragona Impulsa acreditats amb un Certificat de Professionalitat realitzar unes pràctiques laborals a l’estranger.

“Es tracta d’un valor afegit a la formació i experiència rebuda”, explica la tècnica de Tarragona Impulsa encarregada del programa, Sonsoles Martín. Es mantenen reunions regulars amb la persona interessada i, en cas de disposar de competències lingüístiques, se’ls envia habitualment a Països Baixos o Polònia, territoris que utilitzen l’anglès com a llengua vehicular.

L’idioma no és un inconvenient

Si no és el cas, els alumnes es desplacen a Itàlia, on gràcies a les similituds respecte el català i el castellà és molt més fàcil fer-se entendre. Des de Tarragona Impulsa remarquen que “el no saber idiomes no ha de ser un inconvenient i a interessar-se igualment per aquestes pràctiques”. A més, el projecte ofereix la possibilitat d’estudiar un curs d’idioma en línia per millorar les competències, a més de fer diverses sessions per treballar amb els participants temes d’interès del país de destinació.

Els participants de Tarragona Moves On porten a terme pràctiques durant un mes en una empresa del sector on han fet la formació de Tarragona Impulsa. L’objectiu no és altre que posar en pràctica els coneixements adquirits durant el curs en un altre país. El projecte està totalment subvencionat i inclou des de la gestió de recerca d’empreses, el viatge d’anada i tornada, l’estada i un pocket money per cobrir les despeses diàries.

Un programa de mobilitat internacional per a totes les edats

Des de Tarragona Impulsa s’intenta que l’alumne no hagi de posar diners pel seu compte i, fins i tot, Sonsoles Martín explica que “els animem a organitzar-se els diners perquè els caps de setmana facin petits viatges i coneguin la zona”. “Més enllà d’una experiència professional, volem que coneguin altres ciutats i facin turisme i integració cultural”, detalla la tècnica.

Sonsoles Martín defineix Tarragona Moves One com un programa interessant, en el qual es troben amb perfils de persones adultes. Explica que en moltes ocasions “les estades a l’estranger es relacionen amb els joves i aquí hi pot participar tothom”. De fet, creu que la gent més gran que ha obtingut la beca marxa “encara amb més il·lusió”. És un fet que ressalta Martín, ja que per a ells l’important és gaudir de la vivència, sortir de la zona de confort i viure en un altre país. “Els empodera moltíssim i tornen a casa canviats i motivats per l’experiència viscuda”, comenta la Sonsoles.

Una experiència recomanable ‘al mil per cent’

El Hamza Khyar ha tornat fa uns mesos d’Itàlia. Havia estudiat una formació professional dual de gericultura a Tarragona i va desplaçar-se al país de la pasta i la pizza per treballar en una residència a Forli, una ciutat mitjana situada a mig camí entre Bolonya i San Marino. Recomana fer la beca de mobilitat internacional “al mil per cent” i la qualifica “com una experiència molt bonica en un altre país i una cultura diferent”.

Al Hamza li agrada molt viatjar, conèixer altres cultures i idiomes. Gairebé no parlava italià però l’idioma no ha estat pas un impediment per poder desenvolupar la seva feina i gaudir del país. Li ha servit per guanyar experiència i ha conegut altres mètodes “que no utilitzem a Espanya”.

El tarragoní té clar que els coneixements adquirits li serviran per a les oportunitats laborals que obtingui a Tarragona. De moment, a la Xarxa Santa Tecla. Just quan es trobava a Bolonya li van trucar per incorporar-se en el seu retorn. De la vivència, el Hamza destaca “l’exquisit tracte de la gent i el bé que em van tractar, tant els meus companys de feina com els pacients”.

Dues beques pendents

Actualment, s’està fent procés de selecció per dues beques que queden pendents de Tarragona Moves On (una per a Països Baixos i una altra per Polònia) i resten a l’espera de la resolució de les noves beques sol·licitades per l’any 2023-2024.

La visualització interactiva proporciona informació sobre els beneficiaris de les convocatòries estatals i catalanes a Catalunya finançades pel Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). Cal tenir en compte que les dades que es mostren estan en constant evolució i s’actualitzaran de manera periòdica a partir de dades oficials, sense pretendre ser una font de dades exhaustiva.

L’origen de les dades prové de les resolucions definitives d’atorgament publicades a la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya, la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS), les pàgines web dels ministeris i d’altres organismes dependents convocants.

Pots personalitzar la visualització de les dades d’acord amb els teus interessos i preferències.

https://fonseuropeus.gencat.cat/

 

Avui comença la presidència d’Espanya del Consell de la Unió Europea. Durarà 6 mesos, des de l’1 de juliol del 2023 fins al 31 de desembre.

Però això què comporta?

La Presidència del Consell de la UE és una funció crucial per a l’estabilitat i el funcionament d’Europa. A més, la Presidència no exerceix un individu, sinó un país sencer.

El sistema de Presidències rotatòries existeix des dels inicis de la integració europea. Aquesta funció situa el focus de l’atenció política del continent sobre cadascun dels vint-i-set Estats membres durant un semestre, en què asseguraran el funcionament correcte de gran part de la UE.

Des del mercat únic —que és el mercat únic més gran del món— fins al medi ambient, passant per la seguretat o el subministrament energètic, pràcticament res a Europa escapa a la seva tasca.

La Presidència recau a cada Estat membre només una vegada cada tretze anys i mig, i és tot un esdeveniment.

La presidència s’assigna a un estat membre.

La Presidència -representada per un membre del Govern del país que l’exerceix- presideix les reunions del Consell. Ara mateix és el torn de Suècia.

Els ministres dels vint-i-set països es reuneixen al Consell per debatre sobre legislació que serà aplicable a tota la UE i per assolir acords sobre això. Els ministres participen als debats del Consell que entren dins l’àmbit de les seves responsabilitats.

Per exemple, si s’està debatent la legislació mediambiental, es reuniran els ministres de Medi Ambient de tots els Estats. Bàsicament, la Presidència rotatòria presideix tota la tasca del Consell.

 

La Presidència té quatre comeses principals al si del Consell:

  • la continuïtat del programa de la UE;
  • l’elaboració de legislació ben concebuda;
  • la cooperació entre Estats membres;
  • la cooperació i coordinació amb les altres institucions de la UE

 

 

 

La Presidència fa de «mediador neutral», situant-se per sobre dels seus propis interessos nacionals, per garantir així l’eficàcia. La Presidència exerceix una tasca fonamental juntament amb les altres institucions, ja que la col·laboració és indispensable perquè la UE pugui complir els seus objectius.

Funció de la Presidència

Presideix la majoria de reunions, comitès i grups de treball del Consell. Una excepció important són les reunions del Consell d’Afers Exteriors, presidides per l’alt representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, elegit per a un mandat de cinc anys.

La Presidencia planifica y preside las reuniones de ministres i òrgans preparatoris (10 formacions + 150 grups de treball).

La Presidència del Consell també organitza reunions formals i informals a Brussel·les, a Luxemburg i al país amfitrió.

Amb això, es dóna més visibilitat a assumptes destacats i pot tenir un paper important a l’hora de connectar amb la ciutadania i els seus problemes.

Per exemple, el setembre del 2022, Txèquia, que ocupava la Presidència, va organitzar una reunió especial de ministres d’Energia per abordar l’augment desenfrenat de les factures de gas i d’electricitat dels consumidors.

La Presidència representa el Consell en les relacions amb altres institucions de la UE. Negocia texts legislatius amb el Parlament Europeu i tracta amb la Comissió Europea.

Aquesta estreta col·laboració permet a les institucions assolir acords sobre legislació mitjançant debats i negociacions informals.

De fet, la Presidència transforma les prioritats de la UE en decisions formals concretes, guiada pel Consell Europeu.

El Consell Europeu (els dirigents de la UE) es reuneix periòdicament per fixar la direcció i les prioritats polítiques generals de la UE.

La Presidencia también colabora con el presidente del Consejo Europeo (que, recordemos, es distinto del Consejo de la UE) y con el alto representante de la Unión para Asuntos Exteriores y Política de Seguridad.

La Comissió Europea va presentar ahir dues propostes per garantir que els ciutadans i les empreses puguin continuar accedint a bitllets i monedes en euros i pagant amb ells a tota la zona de l’euro, i per establir el marc d’un possible nou format digital de l’euro Banc Central Europeu podria emetre en el futur com a complement de l’efectiu.
L’euro continua sent un símbol de la unitat i de la fortalesa d’Europa. A tota la zona de l’euro i fora, els ciutadans i les empreses han acostumat, durant més de dues dècades, a pagar amb monedes i bitllets en euros. Si bé el 60% de les persones enquestades voldria continuar tenint l’opció d’utilitzar diners en efectiu, un nombre cada vegada més gran de persones opta per pagar digitalment, utilitzant targetes i aplicacions emeses per bancs i altres empreses digitals i financeres. Aquesta propensió es va veure accelerada per la pandèmia de COVID-19.
Per tal de reflectir aquestes tendències, la Comissió va proposar ahir dos conjunts complementaris de mesures per vetllar perquè les persones tinguin les dues opcions de pagament, efectiu i digital, quan vulguin pagar amb diners del banc central:
– Una proposta legislativa sobre el curs legal de l’efectiu en euros per salvaguardar el paper de l’efectiu i garantir que estigui àmpliament acceptat com a mitjà de pagament i que sigui fàcilment accessible per a les persones i les empreses de tota la zona de l’euro.
– Una proposta legislativa per la qual s’estableix el marc jurídic per a un possible euro digital com a complement dels bitllets i les monedes en euros. Aquest marc garantirà que les persones i les empreses puguin gaudir d’una opció addicional, a més de les opcions privades actuals, a l’hora de pagar digitalment amb una forma de diners públics àmpliament acceptats, barats, segurs i resilients a la zona de l’euro, com ara complement de les solucions privades que hi ha actualment. Si bé la proposta d’ahir, una vegada adoptada pel Parlament Europeu i el Consell, establiria el marc jurídic per a l’euro digital, en última instància correspondrà al Banc Central Europeu decidir si emet l’euro digital i quan fer-ho.

El paquet de mesures en detall
Curs legal dels bitllets i monedes en euros
L’efectiu en euros és de «curs legal» a la zona de l’euro. Aquesta proposta té per objecte establir en la legislació allò que això significa realment, centrant-se en les dues «es»: acceptació i accés. Tot i que l’acceptació d’efectiu és alta de mitjana a tota la zona de l’euro, han sorgit problemes en alguns estats membres i sectors. Alhora, algunes persones tenen dificultats per accedir a l’efectiu, per exemple, com a conseqüència del tancament de caixers automàtics i sucursals bancàries.
La proposta d’ahir té per objecte salvaguardar l’acceptació permanent i generalitzada d’efectiu a tota la zona de l’euro i, també, vetllar perquè les persones tinguin prou accés a l’efectiu per poder pagar així si així ho desitgen.
Els Estats membres hauran de garantir l’acceptació generalitzada dels pagaments en efectiu, així com un accés suficient i real a l’efectiu mateix. Hauran de fer un seguiment de la situació, informar sobre això i adoptar mesures per solucionar qualsevol problema detectat. La Comissió podrà intervenir per introduir les mesures que consideri necessàries.
La proposta garantirà que tots els ciutadans de la zona de l’euro tinguin llibertat per triar el mètode de pagament preferit, a més d’accés a serveis bàsics de subministrament d’efectiu. Garantirà la inclusió financera dels grups vulnerables que tendeixen a dependre més dels pagaments en efectiu, com ara la gent gran.

Euro digital
Per adaptar-se a la digitalització creixent de l’economia, el Banc Central Europeu (BCE), igual que molts altres bancs centrals de tot el món, està estudiant la possibilitat d’introduir un euro digital com a complement de l’efectiu. L’euro digital oferiria als consumidors una solució alternativa de pagament a escala europea, a més de les opcions existents actualment. Això significaria més possibilitats d’elecció per als consumidors i un paper més important de l’euro internacional.
Com ara l’efectiu, l’euro digital estaria disponible juntament amb els mitjans de pagament privats nacionals i internacionals existents, com ara targetes o aplicacions. Funcionaria com una cartera digital. Les persones i les empreses podrien pagar amb l’euro digital a qualsevol moment ia qualsevol lloc de la zona de l’euro.
És important assenyalar que estaria disponible per a pagaments tant en línia com fora de línia, és a dir, els pagaments podrien efectuar-se des d’un dispositiu a un altre sense connexió a internet, en una zona remota o aparcaments subterranis. Mentre que les transaccions en línia oferirien el mateix nivell de privadesa de les dades que els mitjans digitals de pagament existents, els pagaments fora de línia garantirien un alt grau de privadesa i protecció de dades per als usuaris, ja que els permetrien realitzar pagaments digitals revelant menys dades personals del que fan ara quan fan pagaments amb targeta, de manera exactament igual que pagant en efectiu, i revelant el mateix que quan retiren efectiu d’un caixer automàtic. Ningú podria veure què paguen les persones amb l’euro digital fora de línia.
Els bancs i altres proveïdors de serveis de pagament de tota la UE distribuirien l’euro digital entre els ciutadans i les empreses. Els serveis digitals bàsics de l’euro es prestarien gratuïtament als particulars. Per fomentar la inclusió financera, les persones que no tinguin un compte bancari podrien obrir i mantenir un compte en una oficina de correus o una altra entitat pública, com ara una autoritat local. A més, seria fàcil dutilitzar, fins i tot per a les persones amb discapacitat.
Els comerciants de tota la zona de l’euro haurien d’acceptar l’euro digital, tret dels comerciants molt petits que optin per no acceptar pagaments digitals, ja que el cost de crear una nova infraestructura per acceptar pagaments en euros digitals seria desproporcionat en aquest cas.
L’euro digital també podria constituir una base sòlida per a una innovació més gran, en facilitar als bancs oferir solucions innovadores als seus clients, per exemple.
L’àmplia disponibilitat i l’ús generalitzat dels diners digitals del banc central també seria important per a la sobirania monetària de la UE, sobretot si altres bancs centrals de tot el món comencessin a desenvolupar monedes digitals. També és important en el context del desenvolupament del mercat de criptomonedes.
La proposta d’ahir estableix el marc jurídic i els elements essencials de l’euro digital, que, una vegada adoptada pel Parlament Europeu i el Consell, permetrien al Banc Central Europeu introduir-hi un euro digital àmpliament utilitzable i disponible. Correspon al BCE decidir si emet l’euro digital i quan fer-ho. Aquest projecte requerirà un important treball tècnic addicional per part del BCE.

L’estudiant Ariadna Ferreres Boquera, de l’Institut Comte de Rius de Tarragona, és la guanyadora de la segona edició del Premi Europa Jove convocat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i la Fundació Catalunya Europa. El seu treball de recerca titulat Economia sostenible: el valor compartit com a estratègia empresarial ha estat el més ben valorat pel jurat per la qualitat de la recerca, la profunditat d’anàlisi i l’esforç personal.

El jurat també ha concedit aquest any dos accèssits als treballs de recerca: An approximation to Brexit in Northern Ireland de Pol Morales Borràs de l’Institut Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat; L’extrema dreta 2.0. Què és? Quina influència té a la societat i com es pot combatre? de Luís Martín Miguel de l’Escola Súnion de Barcelona. En ambdós casos, per l’interès i la complexitat de la temàtica.

Premi Europa Jove

El Premi Europa Jove, organitzat per la Representació de la Comissió Europa a Barcelona i la Fundació Catalunya Europa és el primer premi que distingeix treballs d’alumnes de batxillerat sobre temes europeus amb l’objectiu de promoure el coneixement, la recerca i l’interès dels joves per la realitat de la UE. En aquesta segona edició s’han rebut 51 treballs d’alumnes de 43 centres. L’autora del treball premiat rebrà 700 euros i l’oportunitat de viatjar a Brussel·les per conèixer les institucions europees juntament amb els dos autors dels accèssits.

Acte de lliurament

L’acte de lliurament del premi es preveu fer el mes de juny a la seu de la Representació de la Comissió Europea. Durant la cerimònia també es donaran a conèixer les bases del Premi Europa Jove del curs 2023-2024.

Celebrem el Dia d’Europa amb l’alumnat i professorat de Tarragona que participa del programa Erasmus+.

Comencem l’acte recordant el perquè de la creació de la Unió Europea i dels beneficis que tenim gràcies a la seva creació.

Parlem de les experiències dels Erasmus+ per part de professors i alumnes, i de les diferents tipologies d’intercanvis que hi ha: els d’estudis i els de pràctiques externes. Tots asseguren que ha estat una de les millors experiències que han viscut.

L’acte el fem a l’ Institut Martí i Franquès de Tarragona, que s’acomiada de ser escola ambaixadora del Parlament Europeu.

Els centres assistents han estat l’Institut Martí i Franquès, l’Institut Sant Pere i Sant Pau, l’Institut Tarragona, l’Institut Comte de Rius i l’Institut Vidal i Barraquer.