La Comissió Europea va presentar el seu pla de treball pel 2023 al Consell Europeu. El programa s’emmarca en tres realitats complementàries.

• La primera és que només es pot fer front de debò a uns reptes de tal magnitud de manera col·lectiva, com una sola Unió. Europa ha demostrat una vegada i una altra que estarà a l’alçada de les circumstàncies, ja sigui en l’àmbit de les vacunes, la recuperació econòmica, les sancions o el suport a Ucraïna.
• La segona realitat és que aquestes crisis només posen en relleu la necessitat que Europa continuï accelerant la transformació radical anunciada a l’inici d’aquest mandat, ja sigui per fer front a les crisis climàtica i de la natura, per aconseguir que les nostres economies i democràcies siguin més resilients, les nostres indústries més competitives i les nostres societats més justes, o per reforçar la nostra posició geopolítica.
• La tercera realitat és que aquesta successió de crisi sense precedents, que està afectant tan intensament les vides quotidianes dels europeus, no es pot afrontar mantenint l’statu quo. Caldrà reaccionar amb rapidesa de manera contínua, tant per anticipar els reptes futurs com per respondre a les necessitats més quotidians.

1.Compliment de les sis grans ambicions

1.1 El Pacte Verd Europeu

La Comissió ja ha presentat la majoria de les propostes clau per a la consecució del Pacte Verd Europeu i seguiran prestant ple suport als col·legisladors per garantir que es pugui assolir un acord abans que finalitzi aquesta legislatura. Aquest any, és fonamental assolir un acord ràpid sobre el paquet de mesures «Objectiu 55».

Proposaran una reforma integral del mercat de l’electricitat de la UE a principis de 2023, una de les conseqüències de la qual seria deslligar l’efecte del preu del gas sobre el de l’electricitat.

Per tal de contribuir a ampliar la nostra economia de l’hidrogen verd, crearem un nou Banc Europeu de l’Hidrogen per invertir 3 000 milions EUR en la posada en marxa d’un mercat de l’hidrogen renovable a la UE, una de les funcions del qual serà ajustar l’oferta a la demanda.

El 2023 prendran mesures per reduir els residus i el seu impacte mediambiental, parant especial atenció als residus alimentaris i tèxtils, una de les qüestions que es van debatre durant la Conferència sobre el Futur d’Europa.

Després de consultar les principals parts interessades, proposaran una revisió específica de la legislació relativa al registre, l’avaluació i l’autorització de les substàncies i barreges químiques (REACH) per tal de garantir l’avantatge competitiu i la innovació europees mitjançant la promoció de substàncies químiques sostenibles, la simplificació i la racionalització del procés reglamentari, la reducció de la càrrega i la protecció de la salut humana i el medi ambient.

1.2 Una Europa adaptada a l’era digital

Proposaran una Llei Europea de Matèries Primes Fonamentals que garanteixi un subministrament adequat i diversificat per a l’economia digital d’Europa i per a la transició ecològica, i concedeix prioritat a la reutilització i el reciclatge.

La Comissió proposarà una recomanació sobre la pirateria dels continguts en directe que aportarà un conjunt d’eines per lluitar contra la retransmissió il·legal d’esdeveniments en directe, especialment esportius.

El nostre mercat únic és una eina clau per garantir que la salut i la seguretat de les persones a tota la Unió siguin una prioritat. Per això respondran a la Resolució legislativa del Parlament Europeu amb una proposta sobre detecció, registre i vigilància de l’amiant. Així contribuiran a garantir que tots els Estats membres incrementin els objectius de control, localització i eliminació d’aquesta substància perillosa.

Per tal d’impulsar una mà d’obra que compti amb les capacitats requerides, fomentar la competitivitat de les empreses europees, en particular les pimes, i aprofitar tot el potencial de la doble transició ecològica i digital de manera socialment justa, 2023 serà l’Any Europeu de les Competències, iniciativa amb què s’aspira a oferir el reciclatge i el perfeccionament professional necessaris de la nostra mà d’obra i a atraure les capacitats adequades al nostre continent.

1.3 Una economia al servei de les persones

Hem presentat iniciatives importants encaminades a l’aplicació del Pla d’Acció del Pilar Europeu de Drets Socials. Presentaran una iniciativa sobre la digitalització dels sistemes de seguretat social i les xarxes de seguretat social en suport de la mobilitat laboral, en el marc dels treballs en curs sobre la targeta europea de seguretat social, ESSPASS.

En el context de l’Any Europeu de les Competències, també actualitzaran el marc de qualitat per als períodes de pràctiques per tractar qüestions com ara la remuneració justa i l’accés a la protecció social.

Proposaran una Recomanació del Consell sobre el desenvolupament de les condicions marc per a l’economia social amb l’objectiu d’ajudar els Estats membres a adaptar millor les seves polítiques i la seva legislació a les necessitats específiques de les entitats de la economia social.

Per vetllar perquè la moneda comuna de la Unió estigui adaptada a l’era digital, presentarem una proposta que establirà els principis d’un euro digital abans de la possible emissió per part del Banc Central Europeu.

1.4 Una Europa més forta al món

Les sancions contra Rússia continuaran en vigor mentre continuï l’agressió contra Ucraïna i l’ocupació o l’annexió il·legal de territori ucraïnès. També actualitzarem el nostre conjunt d’instruments de sancions, de manera que contempli la corrupció. La realitat cruel de la guerra confirma la necessitat d’intensificar els esforços de la UE en l’àmbit de la seguretat i la defensa. Prenent com a base la Brúixola Estratègica de la UE, el 2023 presentaran l’estratègia espacial de la UE per a la seguretat i defensa, així com una nova estratègia de seguretat marítima de la UE.

Prosseguiran a la cooperació amb els països candidats dels Balcans Occidentals, juntament amb Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia, amb vista a la seva futura adhesió a la Unió. Mantindranel nostre suport a l’Associació Oriental i al veïnatge meridional. A més, contribuiran activament als treballs de la futura Comunitat Política Europea per arribar a altres països d’Europa que no es troben al procés d’adhesió. També presentaran una nova agenda per a Amèrica Llatina i el Carib.

Continua sent fonamental millorar l’eficiència i l’eficàcia en la prestació de l’ajuda, en particular mitjançant l’augment de les capacitats pròpies de la UE per respondre situacions de crisi. Entre altres mesures, abans de la temporada d’incendis forestals de 2023, duplicarem la nostra capacitat d’extinció d’incendis i afegirem a la nostra flota deu avions amfibis lleugers i tres helicòpters.

1.5 Promoció del nostre mode de vida europeu

L’Any Europeu de la Joventut 2022 ha ofert una immensa quantitat d’oportunitats perquè els joves europeus en reforcin les capacitats, les competències i la participació cívica. Al llarg de l’Any Europeu de les Capacitats seguirem posant especial èmfasi a la joventut.

Atès que només el 15% dels joves han cursat estudis, formació o aprenentatge professional a un altre país de la UE, la Comissió proposarà actualitzar la normativa vigent de la UE en matèria de mobilitat per motius d’aprenentatge perquè els estudiants

puguin transitar més fàcilment entre sistemes educatius: un pas clau cap a l’assoliment d’un Espai Europeu d’Educació d’aquí al 2025.

A l’àmbit de la salut, la Comissió continuarà aplicant l’ambiciós Pla Europeu de Lluita contra el Càncer, un dels pilars d’una Unió Europea de la Salut forta. Presentarem una recomanació sobre els càncers prevenibles mitjançant vacunació i una actualització de la recomanació sobre els entorns lliures de fum. Un altre pilar fonamental de la Unió Europea de la Salut, recomanat per la Conferència sobre el Futur d’Europa, és la creació d’un espai europeu de dades sanitàries. La Comissió respondrà a una altra proposta de la Conferència sobre el Futur de

Europa presentant un enfocament global de la salut mental, una qüestió social de primer ordre que va posar en relleu la pandèmia.

La Comissió proposarà una revisió de la Directiva relativa a la lluita contra els abusos sexuals de menors. Aquesta revisió afrontarà els nous reptes que planteja el canvi tecnològic i atendrà la necessitat d’incrementar la prevenció, la investigació i el

enjudiciament dels delictes d’abús sexual de menors, així com de recolzar i protegir les víctimes infantils, tant a internet com fora d’internet, d’acord amb l’Estratègia Global de la UE sobre els drets de la infància.

1.6 Un nou impuls a la democràcia europea

El 2023, la Comissió presentarà un paquet per a la defensa de la democràcia per tal de conferir més profunditat al Pla d’Acció per a la Democràcia Europea, promoure unes eleccions lliures i justes, lluitar més intensament contra la desinformació i donar suport a la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació, en particular desenvolupant l’espai cívic i la participació ciutadana per consolidar la resiliència democràtica des de dins.

La Comissió ha presentat propostes per reforçar les eleccions al Parlament Europeu donant suport a la seva integritat i promovent una participació més gran a través de normes relatives a la transparència i la segmentació de la publicitat política, a l’estatut i al finançament

dels partits polítics europeus i les fundacions polítiques europees i als drets electorals dels europeus desplaçats. Estem disposats a donar suport també als col·legisladors a la seva feina sobre la proposta del Parlament Europeu relativa a una nova llei electoral. Seria important disposar de les noves normes a temps per a les properes eleccions al Parlament Europeu, que se celebraran el 2024.

La Comissió continuarà construint una Unió de la Igualtat mitjançant una iniciativa emblemàtica en defensa dels drets de les persones amb discapacitat que proposarà la creació duna targeta europea de discapacitat per tal de garantir el reconeixement mutu d’aquesta condició a tots els Estats membres.

La Unió de la Igualtat es veurà encara més reforçada si els col·legisladors arriben a un acord sobre les iniciatives proposades a matèria de lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica i de transparència retributiva. En el context de l’aplicació del Pla d’Acció de la UE Antiracisme per al 2020-2025, la Comissió continuarà treballant per garantir una protecció eficaç contra la discriminació per motius d’origen racial o ètnic, també per part dels cossos i les forces de seguretat.

Amb l’objectiu de garantir que els drets dels consumidors es continuïn protegint i aplicant als mercats, tant a internet com fora d’internet, la Comissió proposarà modificacions de les normes que regeixen la cooperació entre les autoritats de protecció dels consumidors per ajudar a desincentivar les pràctiques comercials deslleials i donar suport a unes investigacions més eficaces sobre les infraccions de la legislació en matèria de protecció dels consumidors. La Comissió cercarà eines per reforçar el seu marc de transparència, en particular pel que fa a l’accés als documents.

Conclusió

L’objectiu és conformar una Unió capaç de posar en comú les seves fortaleses per fer front als reptes més importants, des del canvi climàtic i la pèrdua de naturalesa fins a les pandèmies i la seguretat regional. Una Unió enèrgica que defensi els valors i l’Estat de Dret. Una Unió pròspera, fundada en una economia forta, en la solidaritat intergeneracional i en un mercat únic sense igual, que ofereixi una protecció social sense precedents. Una Unió sense divisions, amb una veu forta al món, que actuï com a líder mundial davant dels reptes generacionals.

Avui la Comissió proposa noves normes sobre envasos per a tota la UE per tal d’escometre aquesta font tant de residus com de frustració per als consumidors que no para de créixer. Cada europeu genera, de mitjana, gairebé 180 kg de residus d’envasos l’any. Els envasos són uns dels principals usuaris de matèries verges: el 40 % del plàstic i el 50 % del paper que es fan servir a la UE es destinen als envasos. Si no es prenen mesures, la UE veurà un augment dels residus d’envasos del 19 % d’ara al 2030, i en el cas dels residus d’envasos de plàstic l’increment arribaria al 46 %.

Aquesta nova normativa pretén aturar aquesta tendència. Pel que fa als consumidors, les normes vetllaran perquè es disposi d’opcions d’envasos reutilitzables, desapareguin els envasos innecessaris, es limiti el sobreenvasat i s’empri un etiquetatge clar que ajudi a reciclar correctament. Quant a la indústria, aquestes normes generaran noves oportunitats de negoci, especialment per a les empreses petites, reduiran la necessitat de matèries verges, estimularan la capacitat de reciclatge d’Europa i rebaixaran la nostra dependència dels recursos primaris i els proveïdors externs. Les normes situaran el sector de l’embalatge en la direcció adequada per assolir la neutralitat climàtica com a tard el 2050.

La Comissió també aportarà més claredat als consumidors i a la indústria pel que fa als plàstics d’origen biològic, els compostables i els biodegradables, ja que indicarà en quines aplicacions són realment beneficiosos des del punt de vista ambiental i com s’han de dissenyar, eliminar i reciclar.

Les propostes són els elements clau del Pla d’acció per a l’economia circular del Pacte Verd Europeu i estan orientades a fer que els productes sostenibles siguin la norma. També responen a demandes concretes que van expressar els europeus en la Conferència sobre el Futur d’Europa. 

Prevenir els residus d’envasos, impulsar la reutilització i el reomplert i fer que tots els envasos siguin reciclables com a tard el 2030

La revisió de la normativa de la UE en matèria d’envasos i residus d’envasos que es proposa persegueix tres objectius principals. En primer lloc, evitar que es generin residus d’envasos: reduir-ne la quantitat, limitar els envasos innecessaris i fomentar les solucions d’envasos reutilitzables i reomplibles. En segon lloc, impulsar el reciclatge de qualitat («reciclatge de cicle tancat»): fer que, com a tard el 2030, tots els envasos que hi hagi al mercat de la UE siguin reciclables d’una manera que resulti viable econòmicament. I, finalment, reduir la necessitat de recursos naturals primaris i crear un mercat operatiu de matèries primeres secundàries: incrementar l’ús de plàstics reciclats en els envasos mitjançant objectius vinculants.

• L’objectiu principal és de reduir els residus d’envasos un 15 % per càpita i per estat membre d’ara al 2040, en relació amb els valors de 2018. Això suposaria una disminució global dels residus de la UE d’un 37 % en comparació amb un supòsit en què no canviés la normativa. La reducció s’assolirà mitjançant tant la reutilització com el reciclatge.
• Per impulsar la reutilització o el reomplert d’envasos, que en els darrers vint anys han registrat una forta davallada, les empreses hauran d’oferir als consumidors un percentatge determinat dels seus productes en envasos reutilitzables o reomplibles; per exemple, les begudes i els àpats per emportar o els paquets del comerç electrònic. També hi haurà una certa estandardització dels formats d’envasos i un etiquetatge clar dels envasos reutilitzables.
• Per abordar la qüestió dels envasos clarament innecessaris, es prohibiran determinats tipus d’envasos, com ara els envasos d’un sol ús per a aliments i begudes que es consumeixin a l’interior d’un restaurant o cafeteria, els envasos d’un sol ús per a la fruita i la verdura, les ampolles de xampú en miniatura i altres envasos en miniatura dels hotels.
• Algunes de les mesures busquen que el 2030 els envasos siguin completament reciclables. Un exemple n’és la definició de criteris de disseny per als envasos; la creació de sistemes obligatoris de devolució i retorn de les ampolles de plàstic i les llaunes d’alumini; i la informació clara sobre quins tipus d’envasos ¾molt limitats¾ han de ser compostables perquè els consumidors els puguin llençar a la brossa orgànica.
• També hi haurà l’obligació que els fabricants incloguin una proporció mínima de contingut reciclat en els envasos de plàstic nous. Això, al seu torn, ajudarà a revaloritzar el plàstic reciclat com a matèria primera, com ha demostrat l’exemple de les ampolles de PET en el context de la Directiva sobre plàstics d’un sol ús.

La proposta dissiparà els dubtes sobre quins envasos van a cada contenidor. Cada envàs durà una etiqueta que indiqui de quin material està fet i a quina categoria de residus pertany. Aquestes mateixes etiquetes figuraran als contenidors de recollida de residus. Arreu de la UE es faran servir els mateixos símbols.

Les mesures que es proposen faran que el 2030 les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle provinents dels envasos s’hagin reduït fins als 43 milions de tones, respecte dels 66 milions que es registrarien si no es modifica la normativa. Aquesta disminució equival aproximadament a les emissions anuals de Croàcia. El consum d’aigua es reduirà en 1,1 milions de m³. Els costos del dany ambiental per a l’economia i la societat es reduiran en 6 400 milions d’euros en comparació amb la hipòtesi de referència de 2030.

Les indústries d’envasos d’un sol ús hauran d’invertir en un procés de transició, però la repercussió econòmica global a la UE i la creació de llocs de treball són positives. Es preveu que només l’impuls de la reutilització generi més de 600 000 llocs de treball en el sector de la reutilització d’ara al 2030, molts dels quals seran en petites o mitjanes empreses locals. Preveiem que apareguin moltes solucions innovadores d’envasat que facilitin la reducció, la reutilització i el reciclatge. També es preveu que les mesures suposin un estalvi: cada europeu podria estalviar-se gairebé 100 euros l’any, si les empreses traslladen la reducció de costos als consumidors. 

Dissipar la confusió al voltant dels plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables

L’ús i la fabricació de plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables no ha parat de créixer. Per tal que aquests plàstics tinguin un efecte mediambiental positiu, cal que es donin certes condicions, d’altra manera no fan més que reforçar la contaminació per plàstics, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat.

El nou marc de la Comissió aclareix com es pot integrar aquests plàstics en un futur sostenible.

La biomassa que es fa servir per produir plàstics d’origen biològic ha de provenir de fonts sostenibles i s’ha d’obtenir sense malmetre el medi ambient i respectant el principi de l’ús en cascada de la biomassa: els fabricants han de donar prioritat a l’ús de residus orgànics i subproductes com a primera matèria. A més, per tal de prevenir el rentat verd i l’engany als consumidors, els fabricants han d’evitar afirmacions genèriques sobre els plàstic com ara «plàstic d’origen biològic» o «bioplàstic». Quan informin sobre productes amb contingut d’origen biològic, els fabricants han d’especificar la proporció exacta i mesurable de plàstic d’origen biològic que conté cada producte (per exemple: «aquest producte conté un 50 % de plàstic d’origen biològic»).

Els plàstics biodegradables s’han de tractar amb prudència. Tenen lloc en un futur sostenible, però cal que es dediquin a aplicacions concretes en què quedin demostrats el benefici ambiental i el valor per a l’economia circular que comporten. Els plàstics biodegradables no poden ser una carta blanca per a la generació de residus. Igualment, cal que estiguin l’etiqueta indiqui quant de temps triguen a biodegradar-se, en quines circumstàncies i en quin entorn. Els productes que és probable que es llencin a la brossa, com ara els que regula la Directiva sobre plàstics d’un sol ús, no es poden descriure ni etiquetar com a biodegradables.

Els plàstics compostables industrialment només s’han de fer servir si reporten beneficis ambientals, si no van en detriment de la qualitat del compost i si es disposa d’un sistema adequat de recollida i tractament de residus biològics. Els envasos compostables industrialment només es permetran en les bossetes de te, les monodosis dures i toves de cafè, les enganxines de la fruita i la verdura i les bosses de plàstic molt lleugeres. Els productes sempre han d’indicar que estan certificats per al compostatge industrial, de conformitat amb les normes de la UE.

Passos següents

Ara el Parlament Europeu i el Consell estudiaran la proposta sobre els envasos i els residus d’envasos en el procediment legislatiu ordinari.

El marc estratègic en matèria de plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables servirà de guia per a la feina futura de la UE en aquest àmbit, com ara els requisits d’ecodisseny per als productes sostenibles, els programes de finançament o els debats internacionals. La Comissió anima la ciutadania, les administracions públiques i les empreses a fer servir aquest marc estratègic en les seves decisions en matèria de polítiques públiques, inversions o adquisicions.

Rerefons

Les mercaderies necessiten envasos per protegir-les i poder-les transportar amb seguretat, però els envasos i els residus d’envasos tenen un efecte significatiu sobre el medi ambient i en l’ús de matèries verges. El volum de residus d’envasos augmenta i, sovint, més ràpid que no pas el PIB. Els residus d’envasos a la UE s’han incrementat més d’un 20 % els últims deu anys i es preveu que d’ara al 2030, si no es prenen mesures, creixin un altre 19 %.

Els plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables estan apareixent en el nostre dia a dia com a alternatives als plàstics convencionals. Els ciutadans els trobaran, per exemple, en els envasos, els béns de consum i els articles tèxtils, entre d’altres. Com que duen la partícula «bio» al nom, els consumidors tenen la percepció que són bons per al medi ambient. Això, però, només és veritat fins a cert punt.

El paquet de mesures que presentem avui per abordar aquestes qüestions arriba després del primer paquet de mesures de l’economia circular, que es va adoptar el març del 2022. Aquest últim estava format pel nou Reglament sobre ecodisseny dels productes sostenibles i l’Estratègia de la UE per als productes tèxtils sostenibles i circulars, i proposava noves mesures per empoderar els consumidors i donar-los un paper més rellevant en la transició verda.