La Càtedra Universitat i Regió del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili (URV) dedica l’article central de la seva darrera newsletter a analitzar la política regional europea i el paper de Catalunya i Tarragona en la realitat comunitària, en un article titulat “La Unió Europea i les seves regions”, escrit pel director de la Càtedra, Francesc Xavier Grau.

Grau, exrector de la universitat tarragonina i actualment Director Acadèmic de la Global University Network for Innovation (GUNI), destaca l’esperança que suposa el model de societat de la UE, basat en la justícia social, per a la resta del món i reivindica el concepte de ciutadania europea, més enllà del preponderant paper dels Estats.

L’autor repassa la història de la Unió, des del Tractat de Roma (1957) fins a l’actualitat, amb les diferents ampliacions i reptes. Parla en el seu article de com les principals polítiques d’inversions de l’actual Govern de la UE (2014-2020) estan enfocades a atendre les necessitats de desenvolupament de les diverses regions, i cita programes com el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons de Cohesió (FC) i el Fons Social Europeu per analitzar l’important impacte d’aquestes inversions en camps com l’educació, l’ocupació, l’energia, el medi ambient, la recerca i la innovació.

Catalunya i Tarragona, regions europees

L’article acaba amb dades sobre Catalunya i Tarragona, citant fonts de l’Eurostat, l’extensa i molt detallada base de dades estadístiques sobre els estats i les regions a la que podeu accedir a través d’aquest enllaç. Catalunya se situa com la quarta regió quant a població, amb gairebé 7,5 milions d’habitants, per darrere de Île de France, Lombardia i Andalusia; i la cinquena en el rànquing del PIB, després de Île de France, Lombardia, Oberbayem i Rhòne-Alpes.

Per consultar més dades o aprofundir en aquesta temàtica, us convidem a llegir íntegrament l’article de Francesc Xavier Grau tot consultant la newsletter, que porta per títol Catalunya Sud, Regió del Coneixement, tota una declaració d’intencions del paper de la Càtedra en el territori.

Podeu seguir l’actualitat de l’oficina Europe Direct Tarragona a través del nostre perfil de twitter @EuropeDirectTGN i a la nostra pàgina facebook, o subscrivint-vos al nostre blog i newsletter.

Tens previst viatjar per la UE aquest estiu? Ja no hauràs de patir per la factura del teu telèfon mòbil! I és que aquest dijous finalitza el roaming a la UE, és a dir, que les persones que utilitzin la targeta SIM d’un Estat membre de la UE on resideixen (o amb el qual mantenen vincles estables) i viatgin a un altre dels 28 països de la UE ja poden utilitzar el seu dispositiu mòbil de la mateixa manera que ho farien al seu. Els usuaris que estiguin dins d’aquestes condicions pagaran els preus del seu país d’origen en fer trucades, enviar missatges de text o navegar per la xarxa amb els seus dispositius mòbils.

Alguns detalls

Cal tenir en compte que l’eliminació dels sobrecostos per itinerància afecta tots els Estats membres de la UE, així com els de l’Espai Econòmic Europeu, com són Islàndia, Noruega i Liechtenstein, però hi continuarà havent roaming a Andorra, Suïssa o El Vaticà.

A partir d’avui, doncs, realitzar trucades des de qualsevol Estat membre costarà el mateix que a l’Estat d’origen, i rebre trucades, que fins ara costava diners, serà gratuït. Tampoc tindrà costos addicionals navegar per internet o utilitzar aplicacions de missatgeria instantània com WhatsApp o Telegram.

En aquest sentit, però, s’ha de vigilar també amb el que la UE considera “abusos” o un ús fraudulent de la desaparició del roaming, és a dir, aquells usuaris que es vulguin aprofitar de la situació per pagar menys contractant una companyia d’un altre Estat membre. Així, els beneficis es contemplen per viatges de feina, vacances… No per a estades llargues de més de 4 mesos.

Per a més informació podeu consultar aquest enllaç.

La consellera de Governació, Meritxell Borràs, i l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i altres autoritats, durant la visita al passeig de la Boca de la Mina de Reus. Imatge: Ajuntament de Reus.

El projecte de millora i recuperació del passeig de la Boca de la Mina, impulsat per l’Ajuntament de Reus, es beneficiarà dels fons europeus FEDER que financen, entre d’altres, iniciatives que reivindiquin el patrimoni natural i cultural. Així, es tracta d’una actuació que es desenvoluparà fins a l’any 2020 i que compta amb un pressupost de 3,1 milions d’euros, dels quals la Generalitat de Catalunya en finançarà 1,5 milions d’euros a través dels Fons Europeu de Desenvolupament Regional.

Aquesta iniciativa té per objectiu condicionar i dignificar un espai de gran valor natural, patrimonial i cultural com és el passeig de la Boca de la Mina, i dinamitzar-hi diferents usos que contribueixen a mantenir-ne la identitat. La millora de l’espai es completa amb la creació d’un parc botànic amb cultius tradicionals i una zona d’esbarjo. Així, es preveu una intervenció global amb la millora de la fixació del ferm amb una intervenció de caràcter natural, treballs en el drenatge de l’aigua de pluja i en l’enllumenat al llarg del passeig, així com la recuperació d’elements històrics de valor (fonts, bancs, tanques) i de part de l’arbrat.

El projecte també inclou la creació del Jardí Agrari del Camp, una zona verda de quasi 10.000 m2, i del Parc de les Olors, amb espècies que siguin presents a l’entorn, que visquin amb poca aigua i disposades de manera que s’eviti una concentració de barreges d’olors en l’època de floració. Una altra actuació inclosa al projecte és l’organització de rutes teatralitzades al passeig per divulgar la història i els valors d’un espai singular, desconegut per la població no reusenca. Alhora, també s’ha previst la creació d’una xarxa d’itineraris culturals i de paisatge, així com per a la millora de la salut. Finalment, en el marc del projecte es podrà desenvolupar una xarxa d’espais lliures del municipi en connectivitat amb la xarxa d’espais naturals del Camp de Tarragona, millorar la integració del barri Gaudí en el conjunt de la ciutat i potenciar l’ús de les noves tecnologies dins del projecte Reus Smart City.

Àrea d’actuació del projecte. Imatge: Ajuntament de Reus.

La Comissió Europea ha proposat un pressupost de 341,5 milions d’euros per als pròxims tres anys i una base jurídica específica per al Cos Europeu de Solidaritat. Així es contribuirà a consolidar la iniciativa i a crear més oportunitats per als joves. De fet, es preveu que des d’ara i fins a finals del 2020 hi puguin participar uns 100.000 joves. D’aquesta manera, a més d’oferir voluntariat, pràctiques i llocs de feina, el Cos Europeu de Solidaritat també posarà a disposició dels participants l’oportunitat de crear els seus propis projectes de solidaritat o de presentar-se voluntaris com a grup.

Durant una primera fase, que es va posar en marxa el passat mes de desembre, es van mobilitzar vuit programes diferents per tal d’oferir oportunitats de voluntariat, pràctiques o llocs de feina en el marc del Cos. Ja s’hi han apuntat més de 30.000 joves i els primers ja han començat les seves activitats a les seves destinacions.

Pel que fa al tipus d’activitats que s’oferiran a partir d’ara hi ha:

  • Les col·locacions solidàries donaran suport als joves per a la realització d’activitats de voluntariat durant un període de fins a 12 mesos, períodes de pràctiques normalment de 2 a 6 mesos, i llocs de treball, de conformitat amb la legislació nacional pertinent, de 2 a 12 mesos.
  • Els equips de voluntariat permetran que grups de 10 a 40 joves voluntaris de diferents països aconsegueixin obtenir, conjuntament, un resultat durant un període de 2 setmanes a 2 mesos.
  • Els projectes de solidaritat permetran a petits grups d’almenys 5 participants crear i aplicar projectes de solidaritat a escala local, per la seva pròpia iniciativa, durant un període de 2 a 12 mesos.
  • Les activitats de creació de xarxes contribuiran a atraure acabats d’arribar al Cos Europeu de Solidaritat, permetran l’intercanvi de bones pràctiques, proporcionaran un suport posterior a la col·locació i establiran xarxes d’antics alumnes.

Totes aquestes accions oferiran als joves de tot Europa noves oportunitats per a implicar-se en activitats solidàries que facin front a reptes socials i reforcin les comunitats. Paral·lelament, contribuiran a millorar les capacitats i competències que els joves necessiten per al seu propi desenvolupament personal i professional, al principi de les seves carreres.

Antecedents

Aquesta proposta es produeix en el moment de la celebració del 30è aniversari d’Erasmus, que va començar com un modest programa d’intercanvi d’educació superior i que, actualment, sota la denominació d’Erasmus+ ofereix una àmplia gamma d’oportunitats d’aprenentatge en diferents àmbits.

Per a més informació, pots consultar la pàgina de Facebook del Cos Europeu de Solidaritat i també inscriure-t’hi!

La Comissió Europea (CE), el Banc Europeu d’Inversions (BEI) i l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) han presentat aquest matí a Tarragona les oportunitats que ofereix el Pla d’Inversions per a Europa. Conegut també com a Pla Juncker, preveu mobilitzar 500.000 milions d’euros d’aquí al 2020 i podria beneficar fins a 580.000 pimes a Catalunya. Per això, les institucions implicades animen els empresaris a treure’n el màxim profit presentant projectes innovadors que puguin obtenir finançament.

L’acte, organitzat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i el BEI, amb el suport d’Europe Direct Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, ha tingut lloc a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Tarragona, i forma part d’un seguit de jornades programades a diverses ciutats d’Espanya per tal d’explicar als empresaris, sobre el terreny, com es poden presentar projectes i aconseguir el finançament necessari per estimular l’economia i l’ocupació al seu entorn.

Aquest dijous, entre altres, hi han participat el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas; el  cap de l’oficina del grup BEI a Espanya, Alberto Barragán; el delegat del govern de la Generalitat a Tarragona; Òscar Peris; el regidor d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, Francesc Roca; la sotsdirectora d’Estratègia i Avaluació de l’ICO, Rosario Casero; i el membre del comitè executiu de la Cambra de Tarragona, Lluís Colet.

Tarragona, un territori amb futur

Tarradellas, el primer a intervenir, ha apuntat que “el Pla d’Inversions per a Europa és una proposta concreta per aconseguir una de les prioritats de la comissió Juncker: el creixement econòmic i augment d’ocupació”. A la vegada, ha destacat el caràcter innovador i obert de l’empresariat català i ha animat els empresaris “a treure el màxim profit d’aquest pla presentant projectes amb un alt valor afegit”.

En la mateixa línia, però en clau tarragonina, Òscar Peris ha indicat que “el Camp de Tarragona és un territori pròsper, amb un pol petroquímic i un port molt importants, tot i que afectats per mancances d’infraestructures”. Així mateix, ha remarcat que “les pimes són molt importants pel creixement econòmic del territori”.

“Treballem per millorar l’entorn empresarial a Europa. El Pla d’Inversions es basa a millorar el marc d’inversió, fer que el finançament arribi a l’economia real i mobilitzar el finançament per a la inversió”, ha explicat Westman, per la qual cosa “ofereix a les pimes una gran oportunitat per impulsar els seus negocis”.

Cal recordar que el BEI és un instrument de la UE per a aplicar les seves polítiques, i que només finança projectes que són sostenibles en el temps i amb el medi ambient. Així, Barragán ha detallat que els sectors prioritaris per a ells són les pimes, les infraestructures, les iniciatives de lluita contra el canvi climàtic i també aquelles lligades a la innovació.

Finalment, Casero ha exposat que “la Comissió posa finançament, però cal que els privats també contribueixin”. Així mateix, ha recomanat a les start-ups “que no vagin al banc per a buscar finançament, sinó que busquin una societat gestora de capital de risc”.

A la recerca de la innovació empresarial

El Pla d’Inversions per a Europa es va posar en marxa el 2015 amb l’objectiu de donar resposta a la caiguda en la inversió que va provocar la crisi econòmica. S’adreça tant a les pimes com a grans empreses, així com a institucions i d’altres organismes públics i privats, i ofereix garanties de finançament per tal d’impulsar la inversió pública i privada i, alhora, permet donar visibilitat a projectes innovadors i estratègics d’arreu d’Europa, proporcionar assistència tècnica i aconseguir que la liquiditat arribi a l’economia real.

De fet, la manca de liquiditat és un dels problemes que més afecta les pimes. El Pla d’Inversions per a Europa vol contribuir a resoldre aquesta situació proporcionant finançament en forma de crèdits del BEI a aquells projectes que tenen un valor afegit important i ajuden a generar creixement i ocupació però que, pel seu nivell de risc, es troben amb dificultats per finançar-se a través de les vies habituals. La innovació i  la producció sostenible són un factor clau a l’hora de seleccionar els projectes.

Objectiu: mobilitzar 500.000 milions d’euros a tota la UE

Des que es va posar en marxa el Pla ja s’han aprovat 45 operacions a Espanya, amb un finançament de 4.000 milions d’euros a càrrec del BEI. Un finançament que permetrà atraure inversions complementàries públiques i privades i que mobilitzarà, en total, 27.800 milions d’euros. Al conjunt de la UE, el Grup BEI ha aprovat fins a 477 projectes que representen una inversió de més de 34.000 milions d’euros i que mobilitzaran prop de 183.000 milions.

Trobareu més informació sobre el Pla d’Inversions per a Europa en aquest enllaç.

A més, també podeu conèixer testimonis d’empresaris espanyols que han aconseguit finançament a través del Pla en aquest vídeo.

La Universitat de Reykjavík va acollir, els dies 11 i 12 de maig, la cloenda oficial del projecte Youth in Europe, en el qual han participat nou països en l’edició 2015-2017: Itàlia, Grècia, Portugal, França, Turquia, Malta, Letònia, Islàndia i Espanya. En aquesta ocasió es van avaluar els resultats del projecte en cadascun dels països participants, les properes fases a implementar i també la manera com es pot continuar treballant plegats.

La capital tarragonina, a través del Servei de Prevenció de les Addiccions i la coordinació amb l’oficina Europe Direct Tarragona, és l’única ciutat espanyola present en l’estudi, que en la seva última enquesta del 2015 analitza les dades aportades per 6.516 adolescents d’entre 15 i 16 anys. A Tarragona han participat 2.058 joves de tots els seus instituts, i d’aquesta manera s’ha convertit en la ciutat que ha aportat més dades de tots els països participants en aquesta darrera edició. De fet, s’ha realitzat l’enquesta a totes i tots els adolescents censats a Tarragona, per tant, la mostra és gairebé del 100%.

La meitat dels adolescents tarragonins admet haver-se emborratxat alguna vegada

Els resultats de l’enquesta han estat analitzats en profunditat per la Càtedra d’Inclusió Social i el Medical Anthropology Research Center de la Universitat Rovira i Virgili, sota la direcció del professor emèrit Oriol Romaní. Un estudi que revela que gairebé la meitat dels adolescents de Tarragona (47,8%) admet haver-se emborratxat alguna vegada a la vida, i només el 23% no ha consumit mai alcohol. En aquest sentit, Youth in Europe permet realitzar un profund estudi comparatiu dels hàbits i estils de vida entre adolescents a cada ciutat pel que fa a la mitjana europea. Així, a més d’avaluar les tendències de consum de tabac, alcohol i diferents drogues, l’informe les vincula a l’impacte de factors socials com l’atenció dels pares i la influència dels amics, els professors o l’esport.

En aquests moments, els resultats estan preparats per ser presentats a cada centre escolar que va participar en l’enquesta. A partir de les dades per centres i per barris es constituiran els fòrums participatius, amb totes i tots els agents claus del territori, per tal d’estudiar conjuntament les mesures preventives a implementar per aconseguir disminuir l’accés dels joves a les begudes alcohòliques i retardar l’edat d’inici en el consum, que se situa entorn dels 14 anys.

De Tarragona al món

El projecte ha tingut una important cobertura mediàtica arrel d’un article aparegut al diari digital britànic The Independent. Moltes ciutats s’han interessat pel projecte, tant catalanes com d’arreu de l’estat espanyol, així com països llatinoamericans com Equador, Bolívia, Brasil, Argentina o Xile, entre d’altres. De fet, el govern xilè ha convidat el Servei de Prevenció tarragoní a participar en el seminari “Niños y adolescentes libres de alcohol y drogas. Un método comprobado para nuestros barrios”, que tindrà lloc a Santiago de Xile el dijous 24 d’agost del 2017.

Youth in Europe es va gestar a Islàndia l’any 1998 i durant l’última dècada s’ha expandit a pràcticament tot el territori de la UE. La ciutat islandesa de Reykjavík i el Centre Islandès d’Investigació Social i Anàlisi (ICSRA) impulsen aquest programa amb fons europeus i patrocinadors com la farmacèutica Actavis Group. Tarragona, amb l’assessorament del ICSRA, aspira a coordinar les noves accions de ‘Youth in Europe’ de cara al període 2017-2019, així com el nou Planet Youth que es desenvoluparà a Llatinoamèrica.

Consulta aquí més informació sobre Youth in Europe.

Recupera en aquest enllaç els resultats de l’enquesta tarragonina.

La crisi de refugiats, el Brexit, l’euroescepticisme o la independència catalana són només alguns dels temes que s’han posat sobre la taula en el col·loqui amb tres eurodiputats catalans que ha tingut lloc aquest divendres a Tarragona. En aquesta ocasió, els representants europeus que han visitat la ciutat han estat Santiago Fisas (Partit Popular Europeu), Ramon Tremosa (Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa) i Jordi Solé (Verds/Aliança Lliure Europea), que han participat en aquesta activitat organitzada pel centre d’informació Europe Direct Tarragona, l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili.

Un debat conduït pel periodista Xavier Graset que ha tingut lloc a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV, i en què han conversat directament amb el públic, majoritàriament joves universitaris, sobre els temes més candents i controvertits de l’agenda europea.

Alta implicació i participació del públic

El tema que ha encetat el col·loqui ha estat l’aplicació de l’article 7 dels Tractats de la Unió Europea a països com Hongria o Polònia, per haver-se apartat dels valors democràtics europeus. Lligat a aquesta qüestió s’ha parlat també de l’eurofòbia, i de què hauria passat si a les darreres eleccions franceses hagués guanyat Le Pen i no Macron.

Pel que fa al Brexit, potser un dels assumptes que ha comportat més discussió, Fisas ha remarcat que “no és bo que el Regne Unit surti de la Unió Europea”, però al mateix temps ho veu com “una oportunitat, perquè en segons quins aspectes, era un llast i frenava el seu funcionament”. Per Tremosa, “perdem un gran país, però Europa perd un equilibri nord-sud”, mentre que Solé ha assegurat que “perdem un Estat membre que no hi ha estat mai del tot”.

Un altre punt que s’ha tractat àmpliament és la crisi dels refugiats i el perquè Catalunya no ha pogut acollir la xifra que estava preparada per rebre. Solé s’ha preguntat “per què no se sanciona aquells estats que s’han compromès a acollir i després no compleixen”, a la vegada que ha lamentat, com Tremosa, que Europa no tingui competències en aquest sentit. De fet, aquest últim ha qualificat de la situació de “lamentable”. Per la seva banda, Fisas ha volgut diferenciar “els refugiats polítics, amb els quals tenim el deure europeu d’acollir-los, dels immigrants econòmics, amb qui les circumstàncies són diferents”.

En clau tarragonina, les úniques matèries que s’han tractat són els Jocs Mediterranis del 2018 i la situació del Delta de l’Ebre. Referent a la primera qüestió, Fisas s’ha mostrat optimista respecte al finançament, alhora que ha assegurat que “s’està fent un projecte sostenible”. Pel que fa a la segona, Tremosa ha afirmat que “estem demanant la implicació del govern espanyol per salvar el delta” i, en la mateixa línia, Solé creu que “no s’ha entès el clam del territori”. Per Fisas “s’ha de fer tot per evitar la regressió del delta, però també buscar l’equilibri amb l’aprofitament de l’aigua per part dels regants”.

Acostar Europa a la ciutadania

L’objectiu d’aquesta trobada és fomentar el debat sobre els temes que es tracten a Brussel·les i acostar l’activitat europarlamentària a la ciutat de Tarragona. Una activitat que s’organitza anualment, juntament amb d’altres que miren de donar a conèixer la Unió Europea als ciutadans.

GALERIA D’IMATGES (clica per veure-les en gran)

Clica per descarregar el programa de l’activitat.

Des que va esclatar la crisi econòmica i financera mundial, la Unió Europea ha patit les conseqüències d’uns nivells d’inversió massa baixos. Està clar, doncs, que cal fer un esforç a escala europea per contrarestar aquesta tendència i tornar a situar Europa en el camí de la recuperació econòmica.

Per aprofundir en aquesta qüestió dijous 25 de maig, a partir de les 9 del matí, la Cambra de Comerç de Tarragona acollirà la jornada #investEU “El Pla d’Inversions per a Europa: oportunitats de creixement”. Una sessió organitzada per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i l’European Investment Bank, amb el suport d’Europe Direct Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona. Es tracta d’una activitat gratuïta per a la qual cal inscriure’s prèviament en aquest enllaç.

Hi assistiran Ann Westman, economista sènior a la Representació de la Comissió Europea a Espanya; Alberto Barragán, cap de l’oficina del Grup Banc Europeu d’Inversions a Espanya; o Rosario Casero, subdirectora d’estratègia i avaluació de l’Instituto Oficial de Crédito (ICO).

Entre els aspectes que de ben segur es posaran sobre la taula, hi ha el Centre Europeu d’Assessorament per a la Inversió, el Portal Europeu de Projectes d’Inversió, els préstecs a través d’intermediaris financers o l’Enterprise Europe Network.

Tot plegat per oferir opcions de creixement a Europa que, justament, inverteixin la tendència a la baixa de les inversions per impulsar la creació d’ocupació i la recuperació econòmica, a més de donar suport a les inversions que millorin la competitivitat europea i a aquelles que contribueixin a facilitar la construcció d’un mercat únic més ben interconnectat.

En aquest enllaç us podeu inscriure a la jornada.

També podeu descarregar el programa de l’activitat.

Tarragona ha viscut, durant gairebé dues setmanes, una intensa programació per commemorar el Dia d’Europa, que se celebra cada 9 de maig, amb activitats que van de les xerrades al teatre, passant per una jornada professional o una nova sessió de l’#eurotertúlies.

Així, el 3 de maig es va realitzar la jornada “La necessària internacionalització de les ciutats i territoris”, que va tenir una molt bona acollida, i el dia 10 es va representar, al Palau de Congressos, l’obra de teatre La idea d’Europa, que va fer reflexionar els joves assistents sobre el fet de ser europeu i el pes de la història i la cultura europees.

Apropar Europa als més infants i joves

Els infants també van esdevenir protagonistes de la celebració del Dia d’Europa, sobretot el mateix 9 de maig amb el projecte “La fira de turisme” que van organitzar els alumnes de 6è de l’escola El Miracle. Una iniciativa amb la qual van demostrar haver après de forma transversal i multidisciplinar el funcionament de la UE i també els detalls d’alguns dels seus Estats membres.

Així mateix, diversos centres educatius han acollit xerrades sobre diferents aspectes de la UE, i durant la setmana del 8 al 12 de maig, el joc “Tira el dau i descobreix Europa” va estar instal·lat a l’escola Joan XXIII, amb el qual van jugar els alumnes de cicle superior de primària i també els de 1r i 2n d’ESO.

Campanya “Let’s clean up Europe”

L’última de les activitats de la programació va tenir lloc dissabte a la platja de la Móra, en el marc de la campanya “Let’s clean up Europe”. Hi van participar una trentena de persones que van recollir 16,60 quilos de brossa, sobretot micro-plàstics, burilles i palets d’orella de la sorra, uns materials que sempre van quedant a la sorra ja les màquines no els poden agafar i els enterren, i són dels més contaminants pel medi ambient.

Francesc Roca, regidor d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, considera que “el Dia d’Europa és i ha de seguir sent el dia de la ciutadania, una ciutadania europea que ens invita a reflexionar que Europa ha de ser un referent en matèria social, educativa, ocupació, ecològica, industrial, cultural”. En definitiva, “una Europa intercultural i d’acollida, i que pensi en les persones”, conclou.

Clica per veure el cartell en gran.

Divendres 19 de maig, a les 12 del migdia i a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV, tindrà lloc una nova edició del col·loqui amb eurodiputats que organitzen periòdicament el centre d’informació Europe Direct Tarragona, l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili.

En aquesta ocasió, els ponents seran Santiago Fisas (PPE), Ramon Tremosa (ALDE) i Jordi Solé (Verds/ALE), que es posaran a l’abast de la ciutadania i hi conversaran per tal de fer-li arribar el dia a dia de la seva tasca a Brussel·les. I és que l’objectiu d’aquesta trobada és fomentar el debat sobre els temes més candents de l’agenda europea i acostar l’activitat europarlamentària a la ciutat de Tarragona. L’acte serà moderat pel periodista Xavier Graset.

Aquest debat té lloc tan sols uns dies després de la celebració del Dia d’Europa. Si hi voleu assistir, confirmeu la vostra presència al correu electrònic [email protected]. També el podreu seguir a les xarxes socials a través de l’etiqueta #europarlaTGN.

Per seguir l’activitat d’Europe Direct Tarragona podeu visitar el web d’Europe Direct TGN, el blog Directe a Europa o les xarxes socials Facebook, a la pàgina Europe Direct Tarragona, i a Twitter, amb l’usuari @EuropeDirectTGN.