Obert fins diumenge el termini de les beques Robert Schuman per a titulats universitaris

Si sou graduats universitaris, teniu fins al 15 d’octubre a mitjanit per presentar la vostra sol·licitud a les anomenades beques Robert Schuman, períodes de pràctiques al Parlament Europeu. S’hi convoquen 300 places i les pràctiques tenen una durada de cinc mesos –de l’1 de març al 31 de juliol de 2018– no prorrogables.

Les beques Robert Schuman tenen com a objectiu que els joves puguin completar els coneixements adquirits durant els seus estudis i que coneguin l’activitat de la Unió Europea i, en concret, del Parlament Europeu. Els sol·licitants han d’estar en possessió del títol universitari abans que clogui la convocatòria de la beca, el 15 d’octubre.

Candidatures en línia

Hi ha tres modalitats: l’opció general està oberta a tots els titulats universitaris, la modalitat de periodisme i la modalitat Premi Sàkharov, aquesta darrera pensada per a candidats interessats a aprofundir en la feina del Parlament Europeu relacionada amb els drets humans.

La candidatura s’ha de presentar a través de l’acta de candidatura en línia habilitada pel Parlament Europeu i el formulari ha d’emplenar-se, en un temps màxim de 30 minuts, en anglès, francès o alemany.

A més de la modalitat triada, els candidats hauran d’indicar les seves preferències per realitzar les pràctiques: alguna de les tres seus del Parlament Europeu –Estrasburg, Brussel·les o Luxemburg– o alguna de les ciutats on el Parlament Europeu té una Oficina d’Informació.

Actualment el sou de la beca són 1.293,96€ al mes per als becaris a Brussel·les o Luxemburg, mentre que a Espanya és de 1.139,98€, però cada 1 de gener aquest import s’actualitza.

La propera oportunitat al març

Aproximadament vuit setmanes després de la data límit de presentació de la convocatòria, els candidats rebran un missatge per comunicar-los si han estat o no seleccionats o inclosos en una llista de reserva (per si algun dels candidats escollits rebutja la beca).

El Parlament Europeu convoca dos cops a l’any aquestes beques: Les inscripcions per a la propera convocatòria es podran fer del 15 de març fins al 15 de maig a mitjanit i el període de pràctiques anirà de l’1 d’octubre al 28/29 de febrer.

/by

La iniciativa WIFI4EU portarà wifi gratuït als espais públics de tota Europa

El Parlament Europeu ha donat llum verda a la iniciativa WIFI4EU amb l’objectiu d’oferir wifi gratuït a espais públics com biblioteques, hospitals, parcs i museus. Es preveu instal·lar punts wifi gratuïts a més de 6.000 localitats de tota Europa abans del 2020.

El Parlament, la Comissió i el Consell han previst un pressupost de 120 milions d’euros per a aquest projecte, tot i que aquesta xifra encara no és definitiva. En una segona fase, fins al 2025, el projecte també preveu que la tecnologia 5G d’accés a Internet arribi a totes les àrees urbanes, les principals carreteres i la xarxa ferroviària.

Connexió sense restriccions

La convocatòria per optar als fons s’obrirà previsiblement a principis de 2018 i aleshores cada entitat podrà enviar la seva sol·licitud, que es tramitarà només a través del portal web. En principi, l’assignació del finançament es farà per ordre de sol·licitud, tot i que es buscarà aconseguir un cert equilibri geogràfic en la distribució dels beneficiaris.

Els organismes públics que vulguin optar al programa hauran d’oferir una connexió gratuïta, lliure de qualsevol restricció de temps o data, i no podrà aparèixer publicitat ni fer servir les dades personals amb finalitats comercials.

En paraules de l’eurodiputat portuguès Carlos Zorrinho, la iniciativa WIFI4EU “contribuirà a fer la societat europea més competitiva i inclusiva”, ja que “amb independència del seu lloc de residència i nivell d’ingressos, tots els ciutadans europeus podran gaudir d’una connexió wifi de qualitat”.

/by

Un ampli programa d’activitats celebrarà les Jornades Europees del Patrimoni a Tarragona

Tarragona s’uneix aquest cap de setmana a la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni amb una programació especial d’activitats amb les quals es vol apropar el patrimoni i donar a conèixer la història i evolució de la ciutat als habitants i visitants. Amb motiu de les jornades, la manifestació cultural més participativa i més important d’Europa, l’Ajuntament de Tarragona ha programat diverses activitats: Jornades de portes obertes al Museu i Necròpolis Paleocristiana i al Museu Nacional Arqueològic o un recorregut pel camí de ronda entre les platges de la Móra i la Llarga, que organitza el Museu d’Història.

Una mar de patrimoni
Sota aquest títol s’emmarquen les activitats que han organitzat conjuntament el Museu d’Història i el Museu del Port de Tarragona. La visita guiada “Entre cales i pins deixaren senyals” entre les platges de la Móra i la Llarga es farà els matins de dissabte i diumenge a les 9 hores, i servirà per apreciar l’empremta humana en diversos moments històrics en aquest tram del litoral.

El dissabte a les 21 h, el Museu del Port de la ciutat acollirà el concert de petit format “Vent de dalt” a càrrec de la compositora i cantant tarragonina Mariona Forteza, acompanyada del guitarrista Carlos Garrido, amb un repertori que inclou temes dedicats a Tarragona i al mar. I diumenge al matí, també organitzat pel Museu del Port, es farà una passejada per la part baixa de la ciutat guiada pel catedràtic d’arqueologia clàssica de la Universitat Rovira i Virgili, Joaquín Ruiz de Arbulo, per conèixer diferents indrets on s’han evidenciat vestigis del port romà i la seva activitat. Consulteu aquestes activitats aquí.

I a la resta de la província…
A més a més, palaus, monestirs, jardins, castells i fàbriques, entre altres edificis històrics a tota la província de Tarragona, obriran les seves portes aquest cap de setmana, durant les Jornades Europees de Patrimoni. La programació especial inclourà, per exemple, jornades de portes obertes al patrimoni històric de Calafell, visites guiades a espais com el castell d’Escornalbou o el call jueu de Falset, o un taller sobre plantes medicinals medievals a Calafell. Totes les propostes, que teniu agrupades en aquest enllaç, són gratuïtes i obertes a tota la ciutadania, només cal inscripció prèvia.

Les Jornades Europees del Patrimoni són una iniciativa conjunta del Consell d’Europa i la Comissió Europea. Es tracta de la manifestació cultural europea més participativa i més important en relació al patrimoni: cada any s’organitzen a tota Europa més de 70.000 actes per tal de contribuir a la difusió del patrimoni comú i la necessitat de preservar-lo i protegir-lo.

/by

El Parlament Europeu sobre la situació a Catalunya: defensa la llei, reclama diàleg i condemna la violència

El ple del Parlament Europeu d’aquest dimecres s’ha centrat en el referèndum català. És la primera vegada que l’Eurocambra aborda la situació a Catalunya i ho ha fet per demanar diàleg a les institucions.

El vicepresident primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans ha iniciat el debat titulat “Estat de dret, Constitució i drets fonamentals a Espanya, arran dels esdeveniments a Catalunya” dient que: “No es pot ignorar la llei. És fonamental que les Constitucions de cadascun dels nostres Estats membres siguin respectades”. D’altra banda, Timmermans ha condemnat la violència el diumenge 1 d’octubre a Catalunya: “Tots hem vist unes imatges espantoses. La violència no és una resposta a res en política, ni una solució. Ho sabem bé a Europa”, per això ha fet una crida a passar de la confrontació al diàleg: “És l’hora de parlar i trobar una sortida dins de l’ordre constitucional d’Espanya”.

També altres líders europeus, com l’alemany Manfred Weber, president del Partit Popular Europeu, ha dit que “la violència no és una resposta” i ha reclamat diàleg, “unitat en lloc de divisió”: “Seieu tots junts. Cal un diàleg pacífic”.

El líder del grup socialdemòcrata, Gianni Pitella, també ha reclamat el mateix: “És l’hora de la unitat, no de les divisions. Pareu”. “La gestió d’aquesta crisi s’hauria d’haver fet de manera diferent. Canviar la Constitució és possible”, ha dit l’italià, que no renunciarà “a la idea que es pot ser català, espanyol i europeu sense crear noves fronteres”.

Ryszard Antoni Legutko, dels Conservadors i Reformistes Europeus, criticava la gestió de la crisi: “ha estat horrorosa. Desoladora. Ens quedaran les imatges en la memòria durant molt de temps”, ha descrit. D’altra banda, ha defensat que correspon al Govern espanyol i al Govern català trobar una solució al problema.

El líder dels liberals, Guy Verhofstadt, ha declarat que “no es pot anar contra la llei, però no pots solucionar una divisió tan profunda com aquesta només amb la llei”. I ha demanat diàleg: “Cal parlar. És l’única sortida”. El líder dels liberals sosté que “hi ha una solució per a la situació a Espanya: una Espanya federal en una Espanya europea. El futur és una Espanya multilingüe i multicultural en una Europa multilingüe i multicultural”.

Patrick Le Hyaric, de l’Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica, ha reclamat a la Comissió Europea “que condemni la violència, la repressió a Catalunya”. “No podem acceptar la proclamació unilateral de Catalunya”, però tampoc no es pot ignorar l’aspiració democràtica a expressar-se dels catalans: “els pobles tenen dret a l’autodeterminació”.

La co-presidenta dels Verds/ALE, Ska Keller, creu que Europa s’ha d’involucrar en la mediació per resoldre el problema i que “el que ha passat a Espanya és inacceptable. Una violència tan desproporcionada no es pot justificar, es pensi el que es pensi sobre el referèndum”. Per això, “cal una solució política“

Raymond Finch, del grup Europa de la Llibertat i de la Democràcia Directa, ha sol·licitat al Govern espanyol la “creació d’una comissió d’investigació independent sobre la violència” i que, un cop aquesta hagi presentat els seus resultats, s’acordi la celebració d’un referèndum vinculant.

Marcel de Graaff, copresident del grup Europa de les Nacions i les Llibertats, ha insistit que ”la violència no forma part de la política” i ha estat molt crític amb la Comissió Europea i el Parlament, tot i que “estic a favor de l’Estat de Dret”.

Steven Woolfe, diputat no adscrit, ha dit que la UE hauria d’haver condemnat immediatament la violència.

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha finalitzat el debat amb una declaració afirmant que del Parlament surt una crida a favor del diàleg i demanant “que torni la política a les institucions”.

 

Seguiu l’actualitat europea a Tarragona a través del blog d’Europe Direct Tarragona, el punt d’informació i assessorament de l’Ajuntament de Tarragona per tot allò que té relació amb la Unió Europea. També ens podeu seguir a Facebook, al nostre perfil de Twitter i ens trobareu a la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona ciutat. A més, l’Oficina d’Europe Direct a Tarragona organitza activitats per apropar la UE a la ciutadania; podeu consultar-les totes aquí.

/by

L’INS Campclar rep el premi Segell Europeu de les Llengües

L’INS Campclar de Tarragona ha aconseguit el premi European Language Label Award 2017 pel projecte “Fit for Work in Europe” a un dels quatre millors projectes d’innovació en ensenyament i aprenentatge de llengües. El premi és un reconeixement a l’esforç d’aquest centre per tal que els alumnes aprenguin llengües amb mètodes originals.

El projecte Erasmus+ “Fit for Work in Europe” es va desenvolupar en llengua anglesa, però a més durant 3 anys els alumnes del centre que hi han participat han pogut entrar en contacte amb altres llengües com el francès, l’alemany, el polonès i l’hongarès, mitjançant cursets d’idiomes als diferents països que van visitar.

“Seguirem treballant en projectes europeus”

El premi es va entregar a Varsòvia (Polònia) i va ser recollit per la coordinadora polonesa del projecte, Elzbieta Zadrozniak, professora de llengua anglesa de l’institut II Liceum Ogólnokształcące z Oddziałami Dwujęzycznymi im. św. Królowej Jadwigi, i la seva directora. “Aquest premi suposa un gran reconeixement per part de la Comissió Europea al nostre projecte, del qual ens sentim molt orgullosos”, va explicar. A l’acte de recollida del premi es va fer la presentació del projecte amb la projecció del tríptic i del tràiler, ambdós realitzats per alumnes participants.

A l’acte de recollida del premi es va fer la presentació del projecte amb la projecció del tríptic i del tràiler, realitzats pels alumnes participants.

Des de l’INS Campclar, declaren que “aquest premi ens dóna una gran força i motivació per seguir treballant en projectes europeus Erasmus+ com hem fet fins ara”.

L’European Language Label Award 2017 és un reconeixement de la Comissió Europea a les activitats i projectes innovadors en el camp de l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües.

/by

Europa anima a sumar-se al #BeActive per promoure l’activitat física

Aquesta setmana se celebra la Setmana Europea de l’Esport, una iniciativa de la Comissió Europea per tal de promoure l’esport i l’activitat física a tots els països de la Unió.

Amb aquest objectiu, del 23 al 30 de setembre, s’han organitzat un gran nombre d’activitats esportives a tots els països de la UE. Totes aquestes activitats es poden trobar a la xarxa amb l’etiqueta #BeActive. En el cas de Tarragona, per exemple, s’han adherit al #BeActive un recorregut per l’embassament de Riudecanyes el passat cap de setmana, organitzat per Riudecanyes Aventura, o les activitats que organitza el Club Excursionista Sense Fronteres d’Els Pallaresos el dissabte dia 30: una cursa de BTT, iniciació a l’escalada per a menors de 10 anys i una gimcana esportiva-cultural.

Encara sou a temps
Si sou professionals de l’àmbit esportiu i entitats catalanes compromeses en la difusió de l’activitat física i l’esport, podeu participar activament d’aquesta iniciativa fins al 30 de setembre i difondre la vostra activitat per tota Europa, fent ús del lema #BeActive i utilitzant l’etiqueta #esportcat. Per això, us heu de donar d’alta com a entitat organitzadora en la Plataforma de Registre creada per aquesta finalitat i, després, registrar l’activitat.

La iniciativa va començar el 2015 i aquest 2017 mantindrà la seva estructura al voltant dels següents temes específics: entorn educatiu, lloc de treball, activitats a l’aire lliure, i clubs esportius i gimnasos. Correu, salteu, escaleu, balleu…, però sumeu-vos al repte: feu-vos una foto o vídeo mentre feu esport i pengeu la imatge a Facebook, Instagram o Twitter amb el hashtag #BeActive.

/by

Tarragona, seu de la 13a Conferència de la Comissió Mediterrània de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica

Imatge: Turisme de Tarragona

Aquesta setmana Tarragona acollirà la 13a Conferència de la Comissió Mediterrània de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE), que se centrarà en la cooperació econòmica d’Europa a l’àrea mediterrània i a l’Àfrica. Divendres 29 i dissabte 30 la ciutat prendrà el testimoni de Barcelona, Palma de Mallorca, Tunis, Nàpols, Mònaco, Marsella, Rabat i Istanbul i serà l’escenari del debat sobre els reptes socioeconòmics en una Mediterrània en canvi.

Entre els temes que es tractaran a la conferència destaquen la cooperació econòmica d’Europa a l’àrea mediterrània i a l’Àfrica, així com els principals reptes socials de la regió, especialment pel que fa a la integració sociolaboral de dones i joves i la gestió de les migracions. La conferència està organitzada per la LECE i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) en col·laboració amb la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona i l’Obra Social ‘la Caixa’. Es preveu que participin com a ponents el ministre d’Afers Exteriors del Govern espanyol, Alfonso Dastis; el secretari general de la Unió per la Mediterrània, Fathallah Sijilmassi; el secretari general de la Unió del Magreb Àrab, Taïeb Baccouche; el president de la MED Confederation i exministre de Finances de Tunísia, Jaloul Ayed; l’exministre d’Economia i Finances del Marroc, Fathalla Oualalou; l’exambaixador de la UE a Turquia, Tunísia, Líbia, Síria i Marroc, Marc Pierini, i el secretari general de la LECE, Jerry van Waterschoot.

Presentació dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2018

Durant les jornades també es farà una presentació dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2018, a la qual assistiran alts funcionaris nacionals i europeus, representants d’empreses i del món financer, i destacades figures del món acadèmic i polític, que formen part de la LECE, una associació sense ànim de lucre creada el 1946, que va donar un impuls significatiu a la integració europea i el segueix donant, ja que centra part de la seva atenció en aquells països que, tot i no formar part de la UE, volen integrar-se o millorar les relacions amb aquesta.

Per la seva banda, en els darrers anys i amb motiu de la celebració dels Jocs Mediterranis, l’IEMed, integrat per la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació del Govern d’Espanya i l’Ajuntament de Barcelona, s’ha compromès a impulsar la ciutat de Tarragona com a seu de trobades mediterrànies: l’octubre de 2014 va portar a Tarragona la conferència internacional d’EuroMeSCo, la principal xarxa de think tanks en política i seguretat a la Mediterrània integrada per 106 instituts de 36 països; el desembre de 2015 va tenir lloc l’acció comú entre xarxes nacionals de la Fundació Anna Lindh per al Diàleg entre Cultures, que va aplegar representants de 108 entitats de 12 països; i la ciutat també ha estat seu de diverses exposicions, com “Ramon Llull i l’encontre entre cultures” el 2016; o “Testimonis: cristians a l’Orient, doblement vulnerables”, que es va poder visitar enguany des de finals de març a mitjans d’abril.

/by

La URV impartirà un nou mòdul Jean Monnet sobre les polítiques de la UE contra la pobresa

Inauguració del Mòdul Jean Monnet a l’URV a càrrec de Marta Domènech, responsable de l’Oficina Europe Direct Tarragona.

La URV impartirà formació sobre les polítiques socials de la Unió Europea per combatre la pobresa a través d’un Mòdul Jean Monnet, que la Comissió Europea ha concedit a la Universitat per tres cursos (2017-18, 2018-19 i 2019-20). El mòdul porta per títol “Els reptes de la UE en l’agenda social: pobresa, desigualtat i inclusió social”, i estarà coordinat pel director de la Càtedra d’Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, el professor Angel Belzunegui. El Mòdul Jean Monnet, que s’inclou dins l’assignatura de Treball Social “Estructura de la població i anàlisi de les desigualtats”, ha començat aquest 15 de setembre i consta de tretze sessions, set de les quals seran obertes al públic.

Europe Direct apropa Europa a la Universitat

La inauguració del Mòdul Jean Monnet el divendres passat va anar a càrrec de Marta Domènech, responsable de l’oficina Europe Direct Tarragona. Precisament, una de les institucions amb qui més col·labora Europe Direct Tarragona és la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la qual organitza diverses activitats al llarg del curs acadèmic.

Pel que fa al mòdul Jean Monnet, les sessions del curs tindran lloc cada divendres al campus Catalunya i tractaran de l’agenda social i les polítiques de la Unió Europea per combatre l’exclusió social i la pobresa. A les sessions obertes al públic es debatrà i s’exposaran, per exemple, les polítiques territorials de benestar a Europa o els programes de la UE sobre igualtat de gènere. El professorat del mòdul està format per Santiago Castellà (URV), Francesc Valls (URV), Francisco Ayala (URJC), Hilde Sánchez-Morales (UNED), Lina Gálvez (UPO), Luis Moreno (CSIC), Eloísa del Pino (CSIC), Inma Pastor (URV), Paloma Pontón (URV) i Angel Belzunegui (URV), que fa les tasques de coordinador del mòdul.

Els mòduls Jean Monnet són finançats per la Comissió Europea a través del programa Erasmus + amb l’objectiu d’oferir cursos sobre qüestions específiques de la UE, com el regionalisme, el diàleg intercultural o les relacions internacionals i la diplomàcia. En definitiva, es tracta de promoure l’excel·lència en l’ensenyament i la recerca en l’àmbit dels estudis sobre la Unió Europea arreu del món.
Aquesta és la primera edició del mòdul, que es repetirà els propers dos cursos: 2018-2019 i 2019-2020.

Orígens i objectius
La Unió Europea va iniciar el Programa Jean Monnet el 1989, i actualment és present en 72 països, on més de 700 universitats ofereixen Cursos Jean Monnet com a part de la seva oferta acadèmica. En l’actualitat existeixen en el món 162 Centres Jean Monnet, 875 Càtedres Jean Monnet i més de 1.000 Mòduls Jean Monnet d’Estudis Europeus. Aquests projectes porten el nom de Jean Monnet, considerat el Pare d’Europa, i agrupen 1.500 professors, i arriben a comptar amb 500.000 estudiants cada any. El Programa Jean Monnet busca fomentar l’ensenyament, la investigació i la reflexió en àrees relacionades amb la integració europea, no només en universitats europees, sinó també d’arreu del món.

Per a més informació sobre aquestes sessions clica aquí.

/by

Juncker dibuixa una Europa unida el 2025 al debat sobre l’Estat de la Unió

Cada setembre, el president de la Comissió Europea dóna el tret de sortida al curs polític europeu amb el debat sobre l’estat de la Unió, que s’ha celebrat avui dimecres al Parlament Europeu. El discurs d’avui del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, s’ha pogut seguir a través de web streaming, Facebook i a Twitter, amb el hashtag #SOTEU. El debat ja es va obrir previament a les aportacions dels 500 milions de ciutadans que formen part de la Unió Europea, també els tarragonins, que van poder emplenar un qüestionari, que la Comissió Europea va posar a la seva disposició.

Enguany, el discurs del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, prenia especial rellevància pels reptes que afronta la UE després del Brexit, i en matèria de seguretat i lluita contra el terrorisme després dels últims atemptats a Barcelona i Cambrils.

“Un sol capità” per a la Comissió i pel Consell

El debat sobre l’Estat de la Unió (SOTEU per les seves sigles en anglès) ha començat a les 9 h amb unes paraules a càrrec del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, i ha seguit amb el discurs de Jean-Claude Juncker, per acabar amb les intervencions dels líders dels vuit grups al Parlament Europeu i altres eurodiputats.

Durant el seu discurs, Juncker ha fet balanç de la gestió de l’executiu comunitari durant l’últim any i ha fet algunes propostes molt concretes. Sobre el funcionament de la Unió, per exemple, la seva idea és unificar en una sola figura les presidències de la Comissió Europea i del Consell perquè “Europa tingui un sol capità” i sigui més fàcil d’entendre per als ciutadans.

També ha parlat sobre els nous reptes de seguretat davant el terrorisme i la crisi migratòria que viu el continent: “Europa és i ha de ser el continent de solidaritat on aquells que fugen de la persecució puguin trobar refugi.” I ha agraït a Itàlia la seva feina “incansable i noble”: “Itàlia està salvant l’honor d’Europa en el Mediterrani”. En la mateixa línia, s’ha referit al Cos Europeu de Solidaritat: “Estic particularment orgullós dels joves europeus i del Cos de Solidaritat europeu”.

Una Europa més forta i més unida
Des del debat de 2016, hi ha hagut importants canvis polítics, com el Brexit i la futura sortida del Regne Unit, que segons Juncker “no és el final de tot”. En contrapartida, el president de la Comissió aposta per l’entrada d’altres països membres a l’euro i una Europa més unida en el futur: “Ara és el temps per construir una Europa més forta, més unida i més democràtica per 2025”.

/by

Quina Europa volem?

El curs polític europeu comença aquest 13 de setembre amb el debat sobre l’estat de la Unió. Un debat on es decidirà el futur de la Unió Europea en els anys vinents i que està obert a les aportacions dels 500 milions de ciutadans que formen part de la Unió Europea.

Els tarragonins també poden traslladar la seva visió sobre el futur d’Europa emplenant aquest qüestionari. Les aportacions poden servir per al discurs sobre l’estat de la Unió, que pronunciarà el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, davant el Parlament Europeu i on exposarà la seva visió d’Europa per al 2025.

El debat es fa cada any, però en aquesta edició pren especial rellevància, ja que Europa es troba en un context de canvi del panorama polític i econòmic, amb el Brexit al centre del debat i també els problemes en matèria de seguretat i lluita contra el terrorisme. Davant aquest context, la resposta de la UE ha de garantir un futur segur, pròsper i integrador per a Europa. En aquest sentit, la Comissió Europea ha plantejat en el Llibre Blanc sobre el futur d’Europa, que es va presentar al març, cinc escenaris possibles per al futur europeu:

  • Escenari 1: Seguir igual. La UE dels 27 se centra en el compliment de les directrius que va presentar Jean-Claude Juncker a la Comissió en ser escollit president el 2014.
  • Escenari 2: Només mercat únic. La UE dels 27 se centra gradualment en el mercat únic en no arribar a acords els diferents Estats membres en altres àmbits.
  • Escenari 3: Els que volen fer més, poden fer més. La UE dels 27 segueix funcionant com fins ara, però permet als Estats membres que ho demanin una major col·laboració en àmbits específics, com defensa, seguretat interior o temes socials.
  • Escenari 4: Fer menys, però ser més eficients: L’atenció se centra a augmentar i accelerar actuacions en determinats àmbits escollits com a prioritaris i deixa de banda altres que no ho són.
  • Escenari 5: Fer molt més i conjuntament. Els estats membres decideixen compartir més competències, recursos i decisions en tots els àmbits.

Per seguir el debat minut a minut

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, pronunciarà el discurs el 13 de setembre i es podrà seguir a través de web streaming amb traducció simultània al castellà. També s’ha creat un esdeveniment de Facebook, on es podrà debatre amb altres usuaris, i a Twitter es podrà seguir i participar amb el hashtag #SOTEU.

/by