Discurs sobre l’estat de la Unió 2025

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, pronunciarà el primer discurs sobre l’estat de la Unió del seu segon mandat davant del Parlament Europeu el dimecres 10 de setembre a les 9 h a Estrasburg.

Aquest és un moment democràtic clau, en què la presidenta exposa la seva visió, assenyala les prioritats de la UE i anuncia les principals iniciatives polítiques del curs vinent. Un cop acabada la intervenció, s’obrirà un debat amb els membres del Parlament Europeu.

Com seguir el debat?

  • Televisió: El canal 3/24 el retransmetrà en català gràcies a l’acord entre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i les institucions europees a Barcelona.

  • En línia: El debat es podrà veure en directe a través d’EbS+ (Europe by Satellite) en totes les llengües oficials de la Unió Europea.

Els mitjans interessats poden incrustar el senyal de TV3 amb aquest codi:

<div class="embed-container">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" scrolling="no" src="https://www.3cat.cat/3cat/video/oca1/embed/" width="640"></iframe>
</div>

Debat amb joves a Barcelona

La Representació de la Comissió Europea a Barcelona organitza un esmorzar amb joves per seguir en directe el discurs a la seva seu (Passeig de Gràcia, 90) i posteriorment analitzar-lo en una taula rodona.

L’acte serà moderat per l’excorresponsal de TV3 a Brussel·les, Joan Raventós, i comptarà amb la participació de:

  • Julia Jiménez, presidenta de Debat.org

  • Taha Zitan, president de Joventut Europea Federalista de Catalunya

  • Teresa Gutiérrez, secretària executiva d’Impus Europe

  • Mariona Muns, delegada de Grups de Treball d’Equip Europa Catalunya

També hi intervindrà el director de la Representació, Manuel Szapiro, i dos herois locals que reflecteixen els valors europeus:

  • Ahmed Mansur, jove originari de Ghana que va poder estudiar a Barcelona i marxar d’Erasmus al seu país d’origen per aportar-hi el seu coneixement. Escolta el seu testimoni al minut 4:56 d’aquest vídeo.

  • Agnès Arbat, fundadora i directora d’Oxolife, empresa innovadora en fertilitat premiada enguany amb el Premi Europeu a les Dones Innovadores. Més informació.

👉 Inscripcions per assistir al debat

Rerefons

El discurs sobre l’estat de la Unió marca l’inici del diàleg entre la Comissió, el Parlament i el Consell Europeu per elaborar el programa de treball anual de la Comissió.

Enguany, el discurs també serà una ocasió per retre homenatge a herois quotidians, ciutadans que serveixen d’inspiració per a tota la societat europea.

Més informació

/by

El Mecanisme de Protecció Civil de la UE respon a múltiples incendis forestals arreu del continent

Durant la setmana passada, Grècia, Espanya, Bulgària, Montenegro i Albània van activar el Mecanisme de Protecció Civil de la UE per ajudar a fer front als incendis forestals que s’estan produint simultàniament a tot Europa.

Ahir, Espanya va activar per primera vegada el Mecanisme de Protecció Civil de la UE davant els incendis forestals. La Comissió Europea ha mobilitzat ràpidament dos avions rescEU estacionats a França, que es preveu que es despleguin avui mateix.

Grècia va activar el Mecanisme el 12 d’agost. Com a resposta, es preveu el desplegament dels dos helicòpters suecs rescEU actualment estacionats a Bulgària. Els bombers preposicionats procedents de Txèquia, Moldàvia i Romania també van participar en els esforços per extingir els incendis.

A Bulgària, sis països (Txèquia, Eslovàquia, França, Hongria, Romania i Suècia) van mobilitzar aeronaus a través del Mecanisme, inclosos els helicòpters rescEU estacionats a Suècia.

A Albània, la Comissió va mobilitzar mitjans aeris rescEU procedents de Croàcia, Bulgària, Itàlia, Txèquia i Eslovàquia. A Montenegro, la Comissió va mobilitzar recursos rescEU estacionats a Txèquia, Croàcia i Itàlia. Sèrbia, Hongria i Bòsnia i Hercegovina també van desplegar mitjans aeris com a part d’ofertes bilaterals, i Àustria va oferir equips terrestres d’extinció d’incendis.

El Mecanisme de Protecció Civil de la UE ja s’ha activat 16 vegades durant l’actual temporada d’incendis, atès que els països d’Europa lluiten contra una onada de calor acompanyada d’un elevat nombre d’incendis forestals catastròfics arreu del continent. El nombre d’activacions per al 2025 ja és igual al total d’activacions per incendis forestals de 2024 durant tota la temporada. Copernicus també s’ha activat per als incendis a Grècia, Espanya i Bulgària.

/by
, ,

Europe Direct Tarragona rep un diploma per la seva participació a la campanya Let’s Clean Up Europe

Europe Direct Tarragona ha rebut un diploma en reconeixement a la seva participació a la campanya Let’s Clean Up Europe, una iniciativa europea que promou la conscienciació ambiental i la implicació ciutadana en la neteja d’espais naturals.

En aquesta edició, hi han participat més de 600 persones de centres educatius i entitats del territori:

  • Col·legi Joan XXIII

  • Escola Pràctiques

  • Col·legi Santa Teresa de Jesús

  • Institut Pons d’Icart

  • Institut Sant Pere i Sant Pau

  • IE Arrabassada

  • Col·legi Lestonnac

  • CNO Tarragonès

  • Fundació Gentis

Les accions de neteja s’han dut a terme en diversos espais emblemàtics de Tarragona: el Pont del Diable, l’Anella Mediterrània i la Platja de l’Arrabassada.

Aquesta campanya ha estat una oportunitat per sumar esforços entre alumnat, professorat i entitats, i per reflexionar sobre la importància de mantenir nets i cuidats els nostres entorns naturals.

Amb accions com aquesta, Europe Direct Tarragona reforça el seu compromís amb la sostenibilitat, la participació ciutadana i els valors europeus.

/by

Un pressupost ambiciós per a una Europa més forta: 2028-2034

Europa s’enfronta a un nombre creixent de reptes en nombrosos àmbits, com ara la seguretat, la defensa, la competitivitat, la migració, l’energia i la resiliència climàtica. Aquests reptes no són temporals, sinó que reflecteixen canvis geopolítics i econòmics sistèmics que requereixen una resposta contundent i amb visió de futur.

Per això, la Comissió Europea presenta avui la seva proposta d’un Marc Financer Plurianual ambiciós i dinàmic. Aquest marc dotarà Europa d’un pressupost d’inversió a llarg termini que estigui a l’altura de les seves ambicions de convertir-se en una societat i una economia independents, pròsperes, segures i dinàmiques durant la pròxima dècada.

Alhora, la Comissió està posant en marxa un procés de reflexió estructurat per a la revisió de l’Arquitectura Antifrau de la UE. Aquesta revisió complementa els treballs preparatoris del pròxim marc financer i té com a objectiu garantir una protecció reforçada i més eficient dels interessos financers de la Unió.

La presidenta Ursula von der Leyen ha declarat:

El nostre nou pressupost a llarg termini contribuirà a protegir la ciutadania europea, enfortirà el model social europeu i farà prosperar la nostra indústria. En temps d’inestabilitat geopolítica, el pressupost permetrà a Europa forjar el seu propi destí, d’acord amb la seva visió i ideals. Un pressupost que doni suport a la pau i la prosperitat i promogui els nostres valors és la millor eina que podem tenir en aquests temps d’incertesa.

Podeu trobar més informació sobre el pròxim Marc Financer Plurianual en línia, en un comunicat de premsa i a la secció de preguntes i respostes. També està disponible en línia un comunicat de premsa sobre l’Arquitectura Antifrau de la UE. Properament es publicaran fitxes informatives sobre les diferents decisions incloses en la proposta de MFP d’avui.

/by
,

La UE busca un acord mundial ambiciós per fer front a la contaminació per plàstics

A partir d’avui, la Comissió Europea participarà en les negociacions sobre el Tractat Mundial sobre els Plàstics (CIN-5.2) a Ginebra (Suïssa), amb l’objectiu d’assolir un acord efectiu per abordar la urgent qüestió de la contaminació per plàstics.

Segons dades del PNUMA de 2021, la producció mundial de plàstics ha arribat a la xifra impactant de 400 milions de tones l’any, però només se n’incinera un 12 % i només se’n recicla un 9 %. Això deixa una quantitat substancial de residus plàstics sense tractar, que contaminen el medi ambient, inclosos els oceans i els rius.

Davant d’aquestes xifres alarmants, la UE defensa un tractat que abordi tot el cicle de vida dels plàstics, des de la producció fins a l’eliminació, i que inclogui mesures per eliminar gradualment determinats productes plàstics que suposen un risc significatiu per a la salut humana i el medi ambient. La UE també continuarà defensant disposicions eficaces sobre la gestió ambientalment correcta dels residus plàstics.

La comissària de Medi Ambient, Resiliència Hídrica i Economia Circular Competitiva, Jessika Roswall, assistirà al segment ministerial de les negociacions el 12 d’agost, on remarcarà la necessitat de cooperació mundial per frenar la contaminació per plàstics.

«Si es manté l’statu quo, la producció de plàstic es triplicarà d’aquí a 2060», ha advertit.
«La UE manté el seu ferm compromís de trobar una solució mundial per frenar la contaminació per plàstics, i esperem que totes les parts demostrin flexibilitat i obertura durant les negociacions. Hem d’acordar polítiques mundials eficaces que beneficiïn tant les persones com el planeta».

Les negociacions, que s’allargaran fins al 14 d’agost, són la continuació d’una sessió anterior celebrada el desembre de 2024, que va aconseguir avenços significatius cap a un acord que finalment no es va poder assolir.

/by
,

La Comissió presenta directrius i un prototip d’aplicació per a la verificació de l’edat amb l’objectiu de crear un espai en línia més segur per a infants i joves

La Comissió ha presentat unes directrius sobre la protecció de les persones menors d’edat, així com un prototip d’aplicació per a la verificació de l’edat en el marc del Reglament de Serveis Digitals. Aquestes iniciatives permetran que infants i joves puguin continuar gaudint de les oportunitats que ofereix el món digital —d’aprenentatge, creativitat i comunicació— tot minimitzant els riscos que hi poden trobar, com l’exposició a continguts o conductes perjudicials.

Directrius sobre la protecció de les persones menors d’edat
Les directrius tenen per objectiu garantir que les persones menors d’edat disposin d’un alt nivell de privacitat, seguretat i protecció a les plataformes en línia. Són fruit d’un procés de consulta extens i inclusiu, en què també s’ha tingut en compte l’opinió dels i les joves.

Entre d’altres, les directrius ofereixen recomanacions sobre els punts següents:

Disseny addictiu: Les persones menors d’edat són especialment vulnerables a pràctiques que poden fomentar conductes addictives. Es recomana reduir la seva exposició a aquests elements i desactivar funcions que promouen l’ús excessiu, com ara les ratxes de connexió o les notificacions de lectura.

Ciberassetjament: Es proposa empoderar les persones menors perquè puguin bloquejar o silenciar altres usuaris, evitar que siguin afegides a grups sense el seu consentiment exprés i prohibir que es puguin descarregar o fer captures de pantalla de continguts publicats per menors, per evitar la difusió no desitjada de continguts íntims o sexualitzats.

Continguts nocius: Alguns sistemes de recomanació poden portar infants i joves cap a situacions de risc. Les directrius demanen que les plataformes prioritzin les preferències expressades pels usuaris en lloc de basar-se en el seu comportament de navegació. Si una persona jove diu que no vol veure un tipus de contingut, aquest no s’ha de tornar a recomanar.

Contactes no desitjats de desconeguts: Es recomana que els perfils de menors siguin privats per defecte, de manera que no siguin visibles per persones que no siguin a la seva llista de contactes, per reduir el risc de contactes no desitjats.

Aquestes directrius adopten un enfocament basat en el risc, en línia amb el Reglament de Serveis Digitals, i reconeixen que les plataformes poden comportar diferents tipus de riscos per a les persones menors d’edat segons la seva naturalesa, mida, objectius i base d’usuaris. Les mesures adoptades han de ser adequades i no restringir de forma desproporcionada o injustificada els drets de les persones menors.

Solució per a la verificació de l’edat
El prototip d’aplicació per verificar l’edat és fàcil d’utilitzar i protegeix la privacitat mitjançant l’establiment d’un «patró de referència» a l’hora de verificar l’edat en línia. Per exemple, permetrà demostrar que una persona és major de 18 anys per accedir a continguts restringits per edat, sense necessitat de revelar dades com l’edat exacta o la identitat. Ningú podrà veure ni reconstruir quins continguts consulta cada usuari.

Aquesta aplicació es posarà a prova i s’adaptarà en col·laboració amb els estats membres, les plataformes digitals i les persones usuàries. Els estats pioners (Dinamarca, Grècia, Espanya, França i Itàlia) seran els primers a adoptar la solució amb l’objectiu de posar en marxa una aplicació nacional personalitzada. Aquest prototip es podrà integrar dins una app nacional o funcionar de manera independent.

Les directrius especifiquen quan i com les plataformes han de comprovar l’edat de les persones usuàries. Es recomana fer-ho en plataformes amb continguts per a adults o amb riscos elevats per a la seguretat dels menors. La verificació ha de ser precisa, fiable, robusta, no intrusiva i no discriminatòria.

Context
Les directrius sobre la protecció de les persones menors s’han elaborat mitjançant un procés exhaustiu que ha inclòs estudis, una crida a dades, tallers amb agents clau (a l’octubre de 2024 i al juny de 2025), la col·laboració amb persones expertes i una consulta pública específica.

El pla de verificació de l’edat es va començar a desenvolupar a principis de 2025. Estableix les bases per a un desplegament més ampli de serveis digitals amb control d’edat, partint de les mateixes especificacions tècniques que les carteres europees d’identitat digital (eID), previstes per abans de finals de 2026. Això assegura la compatibilitat entre sistemes i en facilita la integració.

Aquestes directrius i el pla de verificació de l’edat s’emmarquen en els debats del grup de treball sobre la protecció dels menors dins de la Junta Europea de Serveis Digitals. Completen les accions de la Comissió Europea en aquest àmbit, com ara l’Estratègia Europea per a una Internet millor per a la infància, la Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual i les iniciatives futures com la Llei de Justícia Digital.

Declaracions:
Henna Virkkunen, vicepresidenta executiva per a la Sobirania Tecnològica, la Seguretat i la Democràcia

«Garantir que infants i joves naveguin amb seguretat és una prioritat fonamental d’aquesta Comissió. Les directrius per a les plataformes digitals combinades amb el nou pla de verificació de l’edat suposen un gran pas endavant. Les plataformes ja no tenen excusa per continuar utilitzant pràctiques que posen en perill els infants».

Caroline Stage, ministra d’Afers Digitals de Dinamarca

«Els infants mereixen una infància digital segura. Aquesta és una de les meves prioritats durant la Presidència danesa. Sense una verificació adequada de l’edat, no podem protegir-les en línia. Les directrius presentades avui i l’aplicació de verificació d’edat representen un avenç important. Agraeixo a la Comissió la seva serietat en la protecció dels menors i espero que impulsem aquesta prioritat políticament. Estudiaré immediatament les opcions a nivell nacional per establir una edat mínima d’accés a les xarxes socials. Cal fer tot el possible per protegir els menors en línia».

/by
,

25 centres catalans participaran del programa d’Escoles Ambaixadores del Parlament el curs 2025-2026

Els objectius d’aquest programa del Parlament Europeu són fomentar la ciutadania activa entre els joves europeus i apropar la UE i les seves institucions als alumnes de centres d’ensenyament secundari, en particular als grups de 3r i 4t d’ESO, de 1r i 2n de Batxillerat i de grau mitjà de Formació Professional

Celebració del Dia d'Europa 2025Vuit centres educatius de la província de Barcelona, tres de Tarragona, tres de Girona i tres més de Lleida seran Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu durant el curs 2025-2026. En aquesta iniciativa, que des de fa deu anys vol familiaritzar els participants amb el funcionament del treball legislatiu i polític de la UE i les seves institucions, també hi participen 8 centres educatius en qualitat d’Escoles Mentores.

Dels 25 centres catalans que en formaran part com a Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu, vuit ho faran per primer cop: l’Institut Escola del Treball (Barcelona), l’Institut Escola Pere Viver (Terrassa), l’INS Torre Vicens (Lleida), l’INS Gaudí (Reus), l’INS Jaume Vicens Vives (Girona), l’Escola Pia Mataró, l’Institut de Vic i l’Institut Vila-seca (Vila-seca, Tarragona).

En el conjunt d’Espanya, 191 centres educatius formaran part de la iniciativa (127 Escoles Ambaixadores i 64 Escoles Mentores). A escala europea, en la darrera edició hi han participat unes 2.000 escoles i 35.000 estudiants.

Escoles Ambaixadores 2025-2026

Centre Localitat Província
Jesuïtes Sarrià Barcelona Barcelona
Institut Moianès Moià Barcelona
Institut Pons d’Icart Tarragona Tarragona
Institut Maria Rúbies Lleida Lleida
Institut Pau Vila Sabadell Barcelona
Institut Josep Lluís Sert Castelldefels Barcelona
Institut Illa de Rodes Roses Girona
Institut Josep Brugulat Banyoles Girona
Institut Joan Solà Torrefarrera Lleida
Institut Escola del Treball Barcelona Barcelona
Institut Escola Pere Viver Terrassa Barcelona
Institut de Vic Vic Barcelona
Escola Pia Mataró Mataró Barcelona
INS Gaudí Reus Tarragona
Institut Vila-seca Vila-seca Tarragona
INS Jaume Vicens Vives Girona Girona
INS Torre Vicens Lleida Lleida

Els centres seleccionats poden ser membres del programa com a Escoles Ambaixadores durant un màxim de tres cursos acadèmics. Llavors, les institucions educatives participants poden optar a seguir vinculades a la iniciativa com a Escoles Mentores del Parlament Europeu. En aquesta edició, els centres que en formen part en aquesta categoria són els següents:

Centre Localitat Província
Col·legi Sant Gabriel Barcelona Barcelona
Escola Pia Nostra Senyora Barcelona Barcelona
Escola El Cim Terrassa Barcelona
Fundació Llor Sant Boi de Llobregat Barcelona
Institut Badia i Margarit Igualada Barcelona
Institut d’Antoni Martí i Franquès Tarragona Tarragona
Institut Salvador Espriu Salt Girona
Institut de Celrà Celrà Girona

Sobre el programa d’Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu

Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu és un programa inaugurat el curs acadèmic 2015-2016 per la Direcció General de Comunicació de la institució. Per apropar el treball legislatiu i polític de l’Eurocambra als alumnes, els centres que en formen part es comprometen a implicar un grup de fins a 50 alumnes, a qui es distingeix com a “Ambaixadors Júnior” del Parlament Europeu, així com a mantenir en les seves instal·lacions un InfoPoint actualitzat sobre el Parlament Europeu; a treballar materials en línia proporcionats per la institució (disponibles en els 24 idiomes oficials de la UE i les llengües cooficials a Espanya); a dur a terme activitats al llarg del curs acadèmic relacionades amb la UE; i a celebrar el 9 de maig, Dia d’Europa.

Celebració conjunta dels centres educatius catalans del Dia d’Europa

Enguany el 9 de maig, 600 alumnes de 21 centres educatius d’arreu de Catalunya es van reunir per celebrar de forma conjunta el Dia d’Europa per tercer any consecutiu, al centre cívic Cotxeres de Sants.

L’acte va comptar amb un videomissatge de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i amb un discurs del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa. Entre les activitats destacades va tenir lloc l’enregistrament d’un especial del programa LOFT de 3Cat, conduït per Berta Aroca, Gal·la Castelltort i Alberto Gadel, que va abordat temes com l’addicció als mòbils, la salut mental i la desinformació, així com experiències del programa Erasmus+ d’estudiants dels instituts participants. El divulgador científic Pere Estupinyà va dinamitzar un taller sobre intel·ligència artificial i desinformació.

 

/by

Una UE més accessible per a tothom

La setmana passada va entrar en vigor a la UE la Llei Europea d’Accessibilitat. A partir d’aquest moment, productes i serveis clau —com ara telèfons, ordinadors, llibres electrònics, serveis bancaris i comunicacions electròniques— hauran de ser accessibles per a les persones amb discapacitat.

La Llei Europea d’Accessibilitat suposa un pas endavant per reduir els obstacles amb què es troben diàriament les persones amb discapacitat. Facilita la seva plena participació en la societat, per exemple, fent accessibles els equips informàtics i promovent l’ús de tecnologies de suport en l’àmbit laboral. També contribuirà a una mobilitat més gran, ja que el nivell d’accessibilitat serà similar a tota la UE.

La Llei estableix requisits comuns d’accessibilitat arreu de la Unió per a determinats productes i serveis, des de una mida de lletra adequada fins a funcions de text a veu en terminals de pagament d’autoservei, lectors electrònics i telèfons intel·ligents, entre d’altres. Això simplificarà les normes per als operadors econòmics, que fins ara s’enfrontaven a requisits d’accessibilitat divergents i sovint contradictoris entre països. La Comissió dona suport als Estats membres a través de reunions periòdiques amb els punts de contacte nacionals, especialment per abordar qüestions específiques de cada país.

Hadja Lahbib, comissària d’Igualtat, Preparació i Gestió de Crisis, ha declarat: «Al voltant de 100 milions de persones a la UE viuen amb alguna discapacitat. L’accessibilitat és una condició prèvia per a la participació en la societat. La Llei Europea d’Accessibilitat és una mesura d’igualtat i de justícia, però també de creixement i d’innovació. És un pas més per permetre que les persones amb discapacitat a tota la UE puguin gaudir de la seva vida en igualtat de condicions amb la resta. Celebrem aquest avenç, i ara cal posar-lo en pràctica i aplicar-lo, assegurant-nos que aquestes noves normes generin un canvi real i durador per a tothom».

/by
,

La Unió Europea a les aules: més de 1.400 alumnes participants en tallers i simulacions

Aquest curs, des d’Europe Direct Tarragona hem portat la Unió Europea a les aules per fomentar el pensament crític, la participació democràtica i el coneixement de les institucions europees entre les persones joves.

Amb un total de 1.486 alumnes participants, 21 centres educatius i 2 graus de la Universitat Rovira i Virgili (Ciències Júridiques i Magisteri), els tallers, les formacions i les simulacions del Parlament Europeu han permès apropar la realitat europea a les generacions que en seran protagonistes en un futur proper.

Les activitats s’han adaptat als diferents nivells educatius i han inclòs propostes diverses com ara:

  • Coneix Europa: jocs cooperatius per descobrir les institucions, països i valors de la UE (memorys, jocs de preguntes, banderes, l’oca europea…).

  • Tallers de desinformació: per aprendre a detectar notícies falses, entendre els riscos de la desinformació i promoure un ús crític dels mitjans digitals.

  • Simulacions del Parlament Europeu: jocs de rol on l’alumnat adopta el paper de diputades i diputats europeus per debatre, pactar i votar les lleis que proposen.

  • Xerrades divulgatives: sessions per conèixer millor les institucions europees, les prioritats actuals i les oportunitats de participació juvenil.

Mitjançant aquestes dinàmiques participatives i vivencials, les aules s’han convertit en espais on entendre com funciona la Unió Europea i quin paper hi podem jugar com a ciutadania activa i informada.

Perquè la Unió Europea del demà comença a les aules d’avui.

Aquestes accions formen part del compromís d’Europe Direct Tarragona per acostar Europa a la ciutadania i fomentar una participació activa, crítica i transformadora.

/by
,

La Comissió posa en marxa una estratègia per millorar la seguretat hídrica per a les persones, l’economia i el medi ambient

Brussel·les, 4 de juny de 2025

La Comissió ha adoptat l’Estratègia europea de resiliència hídrica, que té com a objectiu restaurar i protegir el cicle de l’aigua, garantir aigua neta i assequible per a tothom i crear una economia de l’aigua sostenible, resilient, intel·ligent i competitiva a Europa.

Aquesta estratègia global ajudarà els Estats membres a gestionar l’aigua de manera més eficient, mitjançant l’aplicació de la legislació vigent de la UE en matèria d’aigües i a través de més de trenta accions. Els Estats membres, les regions i els municipis, però també la ciutadania i les empreses, són agents clau de la resiliència hídrica.

L’aigua és essencial per a la nostra existència, però avui ja no és un recurs que puguem donar per garantit. Europa s’ha vist afectada per fenòmens meteorològics extrems com inundacions catastròfiques, sequeres prolongades i incendis forestals. Amb l’augment dels efectes del canvi climàtic, aquesta situació no farà sinó empitjorar. Cap país o regió no se’n lliura. Afecta per igual la ciutadania, el món agrícola, el medi ambient i les empreses, amb repercussions en la salut, el subministrament d’energia, aliments i aigua potable, així com pèrdues econòmiques creixents a tota la UE. Cinc dels deu principals riscos globals per a les empreses estan relacionats amb l’aigua.

Avui dia, la resiliència hídrica i la gestió sostenible de l’aigua han d’estar al centre de la nostra agenda per millorar la seguretat de la UE d’acord amb els escenaris climàtics, fer les nostres empreses més competitives i innovadores i fer d’Europa un lloc més atractiu per a la inversió. És una oportunitat per a les empreses i les investigadores europees, que estan ben posicionades per liderar el camí, ja que representen el 40 % de les patents de tecnologies relacionades amb l’aigua a escala mundial.

La presidenta Ursula von der Leyen ha declarat:
«L’aigua és vida. La resiliència hídrica és clau per a la ciutadania, el món agrícola, el medi ambient i les empreses. L’Estratègia de resiliència hídrica de la Comissió marca el camí cap a una economia de l’aigua sostenible, resilient, intel·ligent i competitiva. Hem d’actuar ara per protegir aquest recurs escàs».

Establir una visió europea comuna sobre la resiliència hídrica

L’Estratègia es centra en tres objectius clau per a una acció comuna:

1. Restaurar i protegir el cicle de l’aigua, des de la font fins al mar. Per aconseguir-ho, és fonamental aplicar amb eficàcia el marc legal existent de la UE per a l’aigua dolça —inclosa la Directiva marc de l’aigua i la Directiva sobre la gestió d’inundacions—, tot centrant-se tant en la qualitat com en la quantitat de l’aigua. També caldrà intensificar els esforços per millorar la retenció d’aigua al sòl, prevenir eficaçment la contaminació i combatre contaminants com els PFAS en l’aigua potable.

2. Crear una economia intel·ligent de l’aigua per impulsar la competitivitat, atreure inversions i promoure la indústria de l’aigua de la UE. Per a això, és essencial millorar l’eficiència i la gestió sostenible dels recursos hídrics. Per aquest motiu, la Comissió ha publicat avui una Recomanació sobre eficiència hídrica, que estableix principis per reduir el consum d’aigua. L’objectiu és millorar l’eficiència hídrica almenys un 10 % d’aquí a 2030, i es recomana als Estats membres que fixin objectius propis en funció de la seva realitat. També és important reduir les fuites d’aigua a les canonades, que en alguns països arriben fins al 57 %, i modernitzar les infraestructures hídries amb finançament públic i privat i solucions digitals.

3. Garantir aigua neta i assequible i sanejament per a tothom. Per aconseguir-ho, l’Estratègia subratlla el paper fonamental de la ciutadania i les empreses en l’estalvi d’aigua. Es promouran bones pràctiques i es fomentarà la conscienciació pública i sectorial.

A nivell global, la UE reforçarà el seu paper en la promoció de la resiliència hídrica mundial a través de la cooperació internacional i les aliances, predicant amb l’exemple mitjançant la iniciativa Global Gateway.

Tota la societat ha de comprometre’s

La Comissió proposa accions clau en cinc àmbits per assolir els objectius de l’Estratègia:

  1. Governança i aplicació
    S’establiran diàlegs estructurats amb els Estats membres i trobades periòdiques amb regions i ciutats per compartir bones pràctiques, identificar dificultats, fomentar la cooperació transfronterera i simplificar la normativa europea quan sigui possible.

  2. Inversions
    Es reforçarà el finançament a través de la política de cohesió i es crearà una fulla de ruta per als crèdits a la natura. El BEI (Banc Europeu d’Inversions) posarà en marxa un nou programa i instrument d’assessorament per a l’aigua sostenible, amb més de 15.000 milions d’euros disponibles per al període 2025-2027. Cal intensificar la inversió privada.

  3. Accelerar la digitalització i la IA
    Un pla d’acció europeu per a la digitalització de l’aigua permetrà aprofitar el potencial de la IA per a una gestió sostenible. Comptadors intel·ligents i dades satel·litàries podran millorar la detecció de fuites i les previsions.

  4. Impulsar la recerca i la innovació
    La Comissió impulsarà una estratègia de recerca i innovació per a la resiliència hídrica i crearà una Acadèmia Europea de l’Aigua. La inversió en coneixement, indústria i capacitats serà clau.

  5. Seguretat i preparació
    Es milloraran els sistemes d’alerta primerenca i seguiment en temps real per a inundacions i sequeres, en coordinació entre nivells europeu, estatal i local.

L’Agència Europea del Medi Ambient ha publicat avui un informe complementari sobre el potencial d’estalvi d’aigua i mesures associades.

Properes etapes

La Comissió començarà a desplegar les accions destacades i controlarà els avenços de la Recomanació sobre eficiència hídrica.

A partir del desembre de 2025, s’organitzarà cada dos anys un Fòrum de Resiliència Hídrica amb participació de tots els agents interessats.

El 2027, es farà una revisió intermèdia dels avenços assolits.

Context

Els sistemes hídrics europeus estan sota pressió per la gestió insostenible, la contaminació i l’augment de la demanda urbana, industrial i agrícola, agreujada pel canvi climàtic.

Segons l’Eurobaròmetre de 2024, el 78 % de la població europea creu que la UE hauria de fer més per abordar els reptes relacionats amb l’aigua.

L’estratègia va ser anunciada a les orientacions polítiques 2024-2029 de la Comissió. Per elaborar-la, es van tenir en compte gairebé 600 aportacions i les darreres dades sobre l’estat de l’aigua a la UE. Només el 37 % de les masses d’aigua superficial tenen bon estat ecològic i només el 29 % bon estat químic.

També s’ha tingut en compte el dictamen del Parlament Europeu (maig de 2025), el CESE i el Comitè de les Regions.

/by