L’Autoritat de Preparació i Resposta davant d’Emergències Sanitàries (HERA) de la Comissió va assegurar el subministrament de 170.920 dosis addicionals de la vacuna de tercera generació de Bavarian Nordic per respondre a l’actual brot de verola del mico i cobrir les necessitats més immediates. Així, doncs, el nombre total de dosis adquirides directament per la UE per als Estats membres s’eleva a 334.540.

Aquestes dosis addicionals estaran disponibles per al lliurament abans que finalitzi l’any. Mentrestant, les vacunes contra la verola del mico finançades per la UE que ja s’han adquirit, continuaran lliurant-se als Estats membres de la UE, Noruega i Islàndia durant les properes setmanes i mesos.

La comissària de Salut i Seguretat Alimentària, Stella Kyriakides, ha declarat: «Si bé hem vist que el nombre de casos de virola d’un mico ha disminuït a la UE les últimes setmanes, l’amenaça no s’ha dissipat i no podem abaixar la guàrdia. Hem de continuar mantenint el ritme dels nostres esforços per protegir els nostres ciutadans, especialment els més vulnerables. La preparació és fonamental per respondre ràpidament a les emergències sanitàries. Gràcies a l’HERA, l’Autoritat Europea de Preparació i Resposta davant d’Emergències Sanitàries, hem adquirit 170 920 dosis addicionals de vacunes per als Estats membres. Això eleva el nombre total de dosis garantides als Estats membres per cobrir les necessitats urgents a més de 330.000. D’això tracta l’HERA, un pilar fonamental de la nostra Unió Europea de la Salut que compleix el seu mandat de protegir els nostres ciutadans».

A més, per tal de satisfer les necessitats a mitjà termini dels estats membres, l’HERA ha posat en marxa procediments d’adquisició conjunta de vacunes addicionals i opcions terapèutiques. Aquestes accions, juntament amb el dictamen de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) sobre l’ús intradèrmic de la vacuna contra la verola del mico, garantiran una protecció més ràpida de les persones més vulnerables i acceleraran la vacunació dels ciutadans en situació de risc .

Context

A dia 1 de setembre, s’havien notificat al voltant de 18.463 casos de verola de mico en 29 països de la UE/l’EEE des de l’inici del brot epidèmic. La verola del mico és un virus que es transmet dels animals als éssers humans i provoca símptomes molt similars, però de menys gravetat, als observats anteriorment en pacients amb verola. La malaltia és endèmica a l’Àfrica Occidental i Central i s’està propagant per primera vegada a Europa.

La Comissió s’ha compromès a construir una Unió Europea de la Salut més forta i activa, que estigui preparada i sigui capaç de respondre noves amenaces per a la salut. La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest la importància de la coordinació entre els països europeus, així com el valor afegit que aporta una resposta comuna davant de les amenaces sanitàries transfrontereres.

L’HERA és un pilar clau de la Unió Europea de la Salut i un actiu fonamental per intensificar la resposta i la preparació de la UE davant les emergències sanitàries. Es va crear l’octubre del 2021 amb l’objectiu de substituir les mesures immediates que es van adoptar com a resposta a la pandèmia per una estructura permanent, dotada de les eines i els recursos adequats per planificar amb antelació l’actuació de la UE quan es presentin emergències sanitàries. L’HERA servirà per anticipar les amenaces i possibles crisis sanitàries mitjançant la recopilació d’informació i el desenvolupament de les capacitats de resposta necessàries.

Des que va esclatar el brot de verola del mico, l’HERA, juntament amb altres serveis de la Comissió i els Estats membres, ha seguit de prop l’evolució de l’epidèmia a Europa i ha donat suport als esforços de preparació i resposta de tots els Estats membres .

L’HADEA és l’Agència Executiva Europea als àmbits de la Salut i Digital, creada per la Comissió. Executa programes europeus i finança accions i iniciatives en els àmbits de la salut, la seguretat alimentària, les tecnologies i les xarxes digitals, la indústria i l’espai.

Com podem assolir aquest objectiu?

A Europa s’estan duent a terme moltes activitats de plantació i regeneració natural, i la promesa dels 3 mil milions d’arbres posarà en marxa esforços addicionals i donarà visibilitat al que ja està passant.

Un aspecte important és que s’han de plantar i cultivar arbres addicionals respectant els principis ecològics. Això vol dir que l’arbre adequat s’ha de plantar al lloc correcte i amb el propòsit adequat. Això requereix una planificació i un seguiment a llarg termini.

A la pràctica, la combinació adequada d’espècies d’arbres s’ha de plantar no només als boscos, sinó també a les zones rurals i urbanes. No s’ha de plantar arbre en zones d’alt valor natural com ara torberes, torberes i prats. La plantació d’arbres a les ciutats pot ser molt beneficiosa fins i tot en nombres més reduïts, mentre que la plantació a les zones rurals pot aportar sinergies addicionals quan es combina amb l’agroforestal o les característiques del paisatge.

Per saber-ne més consulta: https://environment.ec.europa.eu/strategy/biodiversity-strategy-2030/3-billion-trees_en

L’1 de juliol es produeix un nou canvi en la presidència rotatòria del Consell de la Unió: la República Txeca agafa el relleu de França, qui ha presidit aquesta institució durant els últims 6 mesos, i assumeix la presidència del Consell en un context marcat per la pandèmia i, sobretot, per la guerra a Ucraïna.

El primer ministre txec, Petr Fiala, argumentava en el seu discurs del 15 de juny, on explicava l’enfocament txec sobre la presidència del Consell, que l’agressió bèl·lica russa a Ucraïna ha demostrat que s’han de revaluar moltes de les premisses i plantejaments actuals de la Unió Europea sobre les seves polítiques i el seu paper en el món. És en aquest context que es va decidir que l’eslògan de la presidència txeca del Consell de la Unió durant el segon semestre del 2022 seria “Europa com a tasca: repensar, reconstruir i repotenciar”, en referència al títol del discurs (“Europa com a tasca”) que el president txec, Václav Havel, va pronunciar l’any 1996 en el marc de l’entrega del Premi Carlemany d’aleshores. Segons fonts oficials, aquest lema busca servir com una crida a la responsabilitat i l’acció decidida a partir de la defensa dels valors europeus, raó per la qual es marca el triple repte de “repensar, reconstruir i repotenciar Europa”.

Així doncs, la presidència txeca ha identificat cinc grans àrees prioritàries pel seu mandat, les quals estan profundament influenciades pel context de la guerra a Ucraïna:

1) la gestió de la crisi dels refugiats i la recuperació d’Ucraïna després de la guerra, fent ús de tots els programes disponibles per ajudar a Ucraïna en la defensa de la seva integritat territorial i ajudarà als països europeus a crear les infraestructures i condicions necessàries per a que els drets dels refugiats, especialment dels infants i les dones, siguin respectats en tot moment i es puguin integrar fàcilment en les societats dels Estats membres de la UE;

2) la seguretat energètica, en referència a la urgència de no ser tant depenent del gas, el petroli i altres fonts energètiques provinents de Rússia, així com a la necessitat de fer de la transició energètica una realitat (tot i que les fonts oficials de la presidència txeca posen èmfasi en la importància de gestionar, primer i abans de tot, el curt termini, és a dir, en la reducció de la dependència europea vers els combustibles fòssils russos);

3) reforçar les capacitats de defensa d’Europa i la seguretat del ciberespai, especialment amb l’OTAN, tot intentant reduir la dependència tecnològica de l’exterior i treballant per millorar la sobirania tecnològica europea;

4) la resiliència estratègica de l’economia europea, partint de la premissa que la resiliència en aquest camp es podrà potenciar per mitjà de la millora de la competitivitat tecnològica europea basada en les capacitats de producció pròpies, l’aprofundiment del lliure comerç amb les nacions democràtiques del món i fent realitat la transició verda i digital; i per últim,

5) la resiliència de les institucions democràtiques, claus per la defensa i desenvolupament dels valors europeus i l’estat de dret, per mitjà de mesures com la millora de la transparència en el finançament dels partits polítics, garantint la independència dels mitjans de comunicació, establint diàlegs oberts amb la ciutadania (com ha estat la celebració de la Conferència sobre el Futur d’Europa) i implementant mesures per promoure i preservar els drets i llibertats fonamentals a Europa com el Pla d’Acció Europeu sobre Drets Humans i Democràcia.

Aquestes prioritats, al mateix temps, s’emmarquen en l’anomenat “programa trio”: el programa conjunt que les tres presidències del Consell consecutives (França de gener a juny d’enguany, República Txeca de juliol a desembre i Suècia de gener a juliol del 2023) acorden per donar continuïtat a la feina del Consell de la Unió. Les prioritats compartides que figuren en el programa trio són: protegir a la ciutadania i les seves llibertats; construir els fonaments econòmics pel model europeu de futur (és a dir, preparar l’economia europea pels reptes futurs); construir una Europa climàticament neutra, verda, equitativa i social, tot promovent la bio-economia alhora que permetrà les diferències regionals i locals, com a part essencial de l’assoliment del Pacte Verd Europeu; i promoure els interessos i valors europeus al món.

En conclusió, la presidència txeca del Consell de la Unió estarà profundament i principalment marcada pels esdeveniments que transcorren en el marc de la guerra a Ucraïna, la qual condiciona significativament l’enfocament de les mesures a implementar a curt termini en el marc de les prioritats del programa trio i del programa de la pròpia presidència txeca. Resta per veure fins a quin punt el context actual i el curt termini poden acabar absorbint i condicionant el mig i llarg termini de les polítiques i estratègies de la Unió Europea, tant a nivell intern com a extern, i com aquest possible escenari afectarà a tot el plantejament de “repensar, reconstruir i repotenciar” a Europa.

Informació sobre el programa de la presidència txeca al Consell de la Unió
https://czech-presidency.consilium.europa.eu/en/

S’ha aprovat un informe on els eurodiputats animen a incorporar la perspectiva de gènere a les polítiques per aturar el sensellarisme i les dificultats d’accés a habitatge i energia assequibles i adequades. ⁣

El deteriorament de la situació social i econòmica ha incrementat totes les formes d‟abús i violència cap a les dones. Els eurodiputats insten els Estats membres a donar suport a les dones que escapen de la violència de gènere, ja que una vida lliure de violència és fonamental perquè participin al mercat laboral, assoleixin el seu ple potencial i tinguin independència econòmica.⁣

La crisi del COVID-19 ha demostrat el paper de les dones empleades als sectors social, assistencial, educatiu, sanitari, minorista i de la neteja, fonamental perquè les nostres societats segueixin funcionant. ⁣

Els eurodiputats plantegen utilitzar eines d’avaluació del treball neutres des del punt de vista del gènere per avaluar millor i remunerar de manera més justa les feines en què predominen les dones. Això permetria garantir la igualtat de retribució per la mateixa feina i per treball de valor idèntic, reforçant l’emprenedoria de les dones a les petites i mitjanes empreses.⁣

A més, assegurar guarderies públiques i privades accessibles i de qualitat milloraria les oportunitats de les dones al mercat laboral.⁣

Els eurodiputats insisteixen que els Estats membres han d’evitar la discriminació de gènere en les polítiques fiscals i eliminar l’IVA sobre els productes d’higiene femenina. ⁣

Finalment, afirmen que els països de la UE haurien de tenir en compte la dimensió de gènere en reformar els seus sistemes de pensions, i incloure una compensació pel treball assistencial no remunerat.⁣

Segons Eurostat, el 2020 el risc de pobresa a la UE era més elevat per a les dones (22.9%) que els homes (20.9%). Des del 2017, la bretxa de gènere en aquest àmbit ha augmentat en 21 Estats membres. A causa del fort vincle entre pobresa femenina i infantil, un de cada quatre nens a la UE està en risc de pobresa o exclusió social.

L’1 de juliol de 2022, va entrar en vigor el nou Reglament sobre itinerància millorat.

«En itinerància com a casa» es prorroga fins al 2032: el mecanisme que permet als viatgers de la UE i de l’EEE trucar, enviar missatges i navegar a l’estranger sense costos addicionals. Les noves normes també aportaran beneficis importants a les empreses i els ciutadans de la UE, que gaudiran d’una experiència d’itinerància millor, amb la mateixa qualitat de servei mòbil a l’estranger que al seu país. Les noves normes milloren així mateix l’accés a les comunicacions d’emergència a tota la UE i garanteixen una informació clara sobre els serveis que poden estar subjectes a recàrrecs addicionals.

Margrethe Vestager, vicepresidenta executiva per a una Europa adaptada a l’Era Digital, ha declarat: Gràcies al nostre Reglament sobre la itinerància, tots hem pogut gaudir de la «itinerància com a casa». Tots podem fer trucades, enviar missatges i fer servir internet quan viatgem per la UE sense costos addicionals. I aquest és un avantatge molt tangible del nostre mercat únic europeu. La pròrroga d’aquestes normes mantindrà la competitivitat dels preus entre operadors i permetrà als consumidors continuar gaudint de serveis gratuïts d’itinerància durant els propers deu anys.

Per part seva, Thierry Breton, comissari de Mercat Interior, ha afirmat: ¿Recorden quan havíem de desconnectar les dades mòbils en els viatges per Europa per no acabar amb una factura d’itinerància exorbitant? Doncs bé, allò ja és història, i volem que ho continuï sent en els propers deu anys. Més velocitat i més transparència: seguim millorant la vida dels ciutadans de la UE.

Major velocitat d’internet mòbil durant els viatges
Els consumidors ara tenen dret a la mateixa qualitat d’internet mòbil a l’estranger que la que tenen al seu país. Els operadors de serveis mòbils han de garantir que els consumidors tinguin accés a les xarxes 4G, o 5G més avançades, si estan disponibles a la destinació que visiti el consumidor. Els consumidors han de poder trobar informació sobre la disponibilitat de xarxes als seus contractes de serveis mòbils i als llocs web dels operadors.

Prevenció de recàrrecs ocults inesperats
En els viatges amb avió o amb vaixell, els telèfons mòbils poden connectar-se de manera automàtica a la xarxa de bord, subministrada per satèl·lits. Tot i això, la utilització de serveis de connexió mòbil a través de xarxes no terrestres pot donar lloc a costos molt elevats. Les noves normes sobre itinerància obliguen els operadors a protegir els seus usuaris i a avisar-los quan els telèfons es connecten a xarxes no terrestres. A més, els operadors han d’interrompre automàticament els serveis mòbils si els serveis mòbils a través de xarxes no terrestres arriben als 50 euros o un altre límit predeterminat. Els operadors podran oferir serveis addicionals, com ara la possibilitat de renunciar a la itinerància en avions i vaixells.

Estar més informats per triar amb criteri
Els consumidors han de poder prendre decisions amb coneixement de causa sobre l’ús de serveis que puguin comportar costos addicionals. Així, en viatjar a l’estranger, trucar als serveis d’atenció al client o d’assistència de les companyies d’assegurances i de les companyies aèries, o enviar missatges per participar en concursos o esdeveniments, pot ser més car que fer-ho des del país. Els operadors han de garantir que faciliten als usuaris la informació sobre els tipus de números de telèfon que puguin comportar costos addicionals si els marquen o hi accedeixen des de l’estranger. Els operadors han d’informar els consumidors a través de missatges SMS automàtics enviats en creuar la frontera a un altre país de la UE, així com als contractes de serveis.

112 — Comunicacions d’emergència durant els desplaçaments
Les noves normes sobre itinerància garanteixen que els ciutadans coneguin el número únic europeu d’emergència 112, que poden utilitzar a qualsevol lloc de la UE per contactar amb els serveis d’emergència. Com a molt tard el juny del 2023, els operadors hauran d’enviar un missatge automàtic als seus clients que viatgin a l’estranger per informar-los dels mitjans alternatius disponibles per accedir als serveis d’emergència, per exemple, a través de missatges en temps real o aplicacions. Els ciutadans que no puguin fer trucades de veu poden utilitzar aquests mitjans alternatius.

Preus més baixos entre operadors, millors condicions per als consumidors
El nou Reglament sobre itinerància estableix tarifes majoristes més baixes, reduint per als operadors el cost d’utilitzar xarxes a l’estranger per prestar serveis als clients quan aquests es troben a l’estranger. Els límits màxims de les tarifes a l’engròs es fixen en nivells que garanteixen que els operadors puguin mantenir i recuperar el cost de la prestació de serveis d’itinerància als consumidors.

– Per als serveis de dades, el nou Reglament estableix els següents límits a l’engròs: 2 €/GB el 2022, 1,8 €/GB el 2023, 1,55 €/GB el 2024, 1,3 €/GB el 2025, 1,1 €/GB el 2026 i 1 €/GB del 2027 en endavant.
– Per a la telefonia vocal: 0,022 €/min el 2022-2024 i 0,019 €/min del 2025 en endavant.
– Per als missatges SMS: 0,004 €/SMS el 2022-2024 i 0,003 €/SMS del 2025 en endavant.

Unes tarifes a l’engròs més baixes beneficien els consumidors, ja que han de garantir que tots els operadors puguin oferir abonaments d’itinerància competitius d’acord amb el principi d’«en itinerància com a casa».

Context
Gràcies al Reglament sobre itinerància de la UE, des del 2017 els ciutadans gaudeixen de la itinerància gratuïta per trucar, enviar missatges i utilitzar dades mòbils a l’estranger sense costos addicionals. La revisió de les normes ha posat de manifest que hi ha marge de millora. A l’últim Eurobaròmetre de febrer de 2021, el 33% dels enquestats que van viatjar a l’estranger tenien una velocitat d’internet mòbil inferior a la que solien tenir al seu país, i el 28% un estàndard de xarxa inferior a l’estranger (és a dir , una xarxa 3G al lloc de la 4G). A més, un estudi realitzat pel Centre Comú de Recerca va arribar a la conclusió que el 25% dels clients han patit una vegada, com a mínim, pitjor qualitat del servei en itinerància que l’ofert al seu país, fins i tot quan les condicions de la xarxa podien oferir una millor qualitat. Atès que l’anterior Reglament sobre itinerància expirava el 30 de juny de 2020 i, perquè tots els usuaris de telèfons mòbils i Internet poguessin continuar connectant-se sense cost addicional en viatjar pels Estats membres, la Comissió va proposar, el febrer de 2021, un nou Reglament sobre itinerància millorat.