, ,

El Dia d’Europa 2025: un mes per acostar Europa a la ciutadania de Tarragona

Al llarg de tot el mes de maig, Europe Direct Tarragona ha impulsat un ampli programa d’activitats per celebrar el Dia d’Europa 2025 i apropar el projecte europeu a la ciutadania, amb la col·laboració d’escoles, instituts, universitats, entitats i institucions de la ciutat i del territori.

Enguany, la celebració ha anat molt més enllà del 9 de maig, data oficial del Dia d’Europa, i ha inclòs una gran varietat de propostes que han permès reflexionar sobre els valors de la Unió Europea, promoure la participació democràtica i reforçar el sentiment de pertinença europea entre la ciutadania de totes les edats.

Durant el mes, s’han dut a terme xerrades sobre polítiques europees als centres educatius del Camp de Tarragona, i s’han organitzat tallers sobre desinformació sota el títol “Què sé jo sobre Europa?”, adreçats a alumnat de formació professional, entitats locals i centres educatius. A la Universitat Rovira i Virgili, l’alumnat va participar en les ja tradicionals simulacions del Parlament Europeu, una experiència que els acosta de manera pràctica al funcionament de les institucions europees i al debat parlamentari.

La pluja ens va obligar a ajornar l’activitat “Coneix Europa” que havíem de fer amb els i les alumnes de primària de Tarragona sortint a l’espai públic per descobrir elements clau del projecte europeu. D’altra banda, el compromís amb el medi ambient i la sostenibilitat es va fer visible uns dies més tard, a través de l’acció Let’s Clean Up Europe, amb neteges d’espais naturals impulsades conjuntament amb centres educatius i joves de centres ocupacionals de la ciutat.

La dimensió intercultural ha estat present amb la rebuda d’alumnes Erasmus+ i amb el contacontes “Kalòpsia, un món no tant diferent”, una proposta per treballar la diversitat cultural a les escoles del Camp de Tarragona. El programa es va completar amb l’exposició “Dones pioneres a Europa” a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus, que ha permès reivindicar el paper de les dones en la construcció europea.

A tot plegat, cal sumar-hi la il·luminació especial de la façana de l’Ajuntament de Tarragona i la presència de banderes de la Unió Europea als autobusos urbans, que van donar visibilitat a la celebració a l’espai públic i van reforçar el caràcter compartit d’aquest projecte comú que és Europa.

El balanç d’aquesta edició del Dia d’Europa 2025 és molt positiu: la diversitat d’activitats i el bon nivell de participació reflecteixen l’interès creixent de la ciutadania per entendre i viure Europa des de la proximitat. Des d’Europe Direct Tarragona seguirem treballant per mantenir aquesta complicitat i continuar construint una Europa més propera, justa i democràtica.

/by

L’Eurobaròmetre mostra un nivell rècord de confiança en la UE i un ferm suport a l’euro i a la política comuna de seguretat i defensa

L’última enquesta de l’Eurobaròmetre, publicada avui, revela que s’ha assolit el nivell més elevat de confiança en la Unió Europea dels últims 18 anys i el suport més gran a l’euro registrat mai. En el context geopolític actual, els europeus també voldrien que la UE fos més forta i assertiva mitjançant una política comuna de defensa i seguretat, alhora que la pau es manté com el valor que representa més bé la UE.

La confiança en la UE, al nivell més alt en 18 anys

El 52 % dels europeus confia en la UE, el resultat més alt des del 2007. El nivell de confiança en la UE és més gran entre el jovent de 15 a 24 anys (el 59 %). I un altre rècord dels últims 18 anys: el 52 % dels europeus afirma que confia en la Comissió Europea, i la puntuació és especialment elevada entre la gent jove (un 57 %).  Alhora, el 36 % dels europeus assegura confiar en el govern del seu estat membre i el 37 %, en el seu parlament.

Tres quartes parts dels enquestats (el 75 %) —el nivell més alt en més de dues dècades— afirmen sentir-se ciutadans de la UE.

Així mateix, més de sis de cada deu europeus (el 62 %) també són optimistes sobre el futur de la UE.

Els europeus donen un ferm suport a l’euro

L’enquesta de l’Eurobaròmetre ha posat de manifest el suport més gran a la moneda comuna registrat mai, tant a la UE (un 74 %) com a la zona euro (un 83 %). Pel que fa a la percepció de la situació de l’economia europea, el 44 % dels europeus considera que és bona, mentre que el 48 % la considera dolenta. La majoria de ciutadans (el 43 %) encara pensa que la situació econòmica europea es mantindrà estable els propers dotze mesos.

Els europeus volen una UE més forta i assertiva

Gairebé set de cada deu enquestats (el 69 %) opina que la Unió Europea és un lloc d’estabilitat en un món turbulent.

Quasi nou de cada deu europeus (el 88 %) estan d’acord que hi ha d’haver més cooperació regulada entre els països i les regions del món. Més de quatre de cada cinc ciutadans de la UE (el 86 %) concorden que l’augment dels aranzels duaners és perjudicial per a l’economia mundial. Tanmateix, el 80 % dels enquestats està d’acord que, si altres països augmenten els seus drets sobre les importacions procedents de la UE, la UE ha de respondre amb la imposició d’aranzels duaners per defensar els seus interessos.

Més de vuit de cada deu (el 81 %) dona suport a una política comuna de defensa i seguretat entre els estats membres, cosa que suposa el nivell més alt de suport des del 2004. Alhora, el 78 % estan preocupats per la defensa i la seguretat de la UE en els pròxims cinc anys.

En relació amb les prioritats del pressupost de la UE, els ciutadans europeus volen que el pressupost de la UE es destini a defensa i seguretat (un 43 %), ocupació, afers socials i salut pública (un 42 %) i educació, formació, joventut, cultura i mitjans de comunicació (un 34 %, estable). Amb un 40 %, el de la seguretat i la defensa és també l’àmbit principal que els ciutadans creuen que s’ha de beneficiar de l’augment dels fons de la UE, seguit de la transició energètica i l’energia assequible (un 32 %).

Segons els europeus, la UE ha d’adoptar mesures a mitjà termini en l’àmbit de la seguretat i la defensa (el 39 %), seguit de l’economia (29 %), la migració (24 %) i el clima i el medi ambient (24 %). Alhora, el 44 % de la ciutadania europea creu que garantir la pau i l’estabilitat és el que repercutirà més positivament en la seva vida a curt termini, seguit de garantir l’alimentació, la salut i els subministraments industrials a la UE (27 %) i de crear més oportunitats laborals (el 26 %).

La pau (41 %, +2 punts percentuals) continua sent el valor que representa més bé la UE, seguit de la democràcia (33 %, –2 punts percentuals) i el respecte de l’estat de dret, la democràcia i els drets fonamentals (28 %, nou element).

Un suport estable i continuat a la resposta de la UE davant de la guerra d’Ucraïna

Davant de la guerra d’agressió russa contra Ucraïna, el 80 % dels europeus enquestats estan d’acord a acollir a la UE les persones que fugen de la guerra, i més de tres quartes parts dels europeus (76 %) donen suport a la prestació d’ajuda financera i humanitària a Ucraïna. El 72 % dels ciutadans de la UE estan d’acord amb les sancions econòmiques al govern, les empreses i els particulars russos, alhora que sis de cada deu (60 %) aproven que la UE concedeixi l’estatus de país candidat a Ucraïna i el 59 % concorden que la UE financi la compra i el subministrament d’equipament militar a aquest país.

La invasió russa d’Ucraïna es continua considerant la qüestió més important a nivell de la UE (el 27 %) d’un total de quinze elements (seguida de la situació internacional, amb un 24 %, i la seguretat i la defensa, amb un 20 %). El 77 % dels europeus enquestats estan d’acord que la invasió russa d’Ucraïna constitueix una amenaça per a la seguretat de la UE.

Rerefons

L’Eurobaròmetre estàndard 103 (primavera de 2025) es va dur a terme entre el 26 de març i el 22 d’abril de 2025 als vint-i-set estats membres de la Unió Europea. Es va entrevistar de manera presencial un total de 26 368 ciutadans de la UE. També es van efectuar entrevistes a nou països candidats i candidats potencials (tots excepte Ucraïna) i al Regne Unit.

 

Font

/by
,

La UE prepara equips d’extinció d’incendis i una flota d’aeronaus per ajudar els països que pateixin incendis forestals

Per preparar-se davant el risc d’incendis forestals, que és més gran durant els mesos d’estiu, la UE ha format equips de bombers i mitjans aeris a fi d’ajudar els països europeus que es puguin veure afectats per incendis forestals.

Durant els mesos de juliol i agost es posicionaran estratègicament uns 650 bombers de catorze països europeus en ubicacions clau d’alt risc d’Espanya, França, Grècia i Portugal per tal de poder oferir suport ràpidament als cossos de bombers locals. D’aquesta manera, s’augmentarà el nombre de bombers a cada país.

A més, hi haurà vint-i-dos avions i quatre helicòpters d’extinció d’incendis estacionats a deu estats membres per intervenir en cas de necessitat. Aquests recursos, coordinats i cofinançats a través del Mecanisme de Protecció Civil de la UE, contribuiran a mitigar els riscos i permetran respondre a les crisis de manera més ràpida i contundent. Aquests actius s’afegeixen a les capacitats nacionals.

Resum de la flota d’estiu amb suport de la UE

  • França: quatre avions amfibis mitjans i un helicòpter.
  • Grècia: quatre avions amfibis mitjans.
  • Croàcia: dos avions amfibis mitjans.
  • Itàlia: dos avions amfibis mitjans.
  • Espanya: dos avions amfibis mitjans.
  • Suècia: quatre avionetes.
  • Portugal: dues avionetes.
  • Xipre: dues avionetes.
  • Txèquia: dos helicòpters.
  • Eslovàquia: un helicòpter.

A més, ja estan preparats perquè la UE els pugui mobilitzar a través del Mecanisme —en estreta col·laboració amb els estats membres i els estats participants— uns altres dinou equips terrestres d’extinció d’incendis (d’una trentena de bombers cadascun) i un equip d’assessorament i avaluació.

Es crearà un equip específic de suport en cas d’incendis forestals al Centre de Coordinació de la Resposta a Emergències de la UE, que funciona permanentment, per tal de supervisar els riscos i analitzar les dades científiques.

Aquest plantejament proactiu posa de manifest el compromís de la UE d’avançar-se a les catàstrofes —també les que s’han agreujat a causa del canvi climàtic— i d’unir forces per protegir vides, cases i el medi ambient.

Rerefons

Les actuacions de prevenció, preparació i resposta als incendis forestals contribueixen conjuntament a salvar vides, preservar els mitjans de subsistència i protegir el medi ambient. És determinant disposar d’experts en incendis forestals, de bombers ben formats, d’eines tecnològiques eficaces i de diversos mitjans de resposta a l’abast.

Qualsevol país del món afectat per incendis forestals pot sol·licitar assistència a través del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió. Un cop activat, el Centre de Coordinació de la Resposta a Emergències de la UE, que està operatiu les 24 hores, coordina i cofinança la prestació d’assistència, que ofereixen voluntàriament els estats membres de la UE i uns altres deu estats participants al Mecanisme (Islàndia, Noruega, Sèrbia, Macedònia del Nord, Montenegro, Turquia, Bòsnia i Herzegovina, Albània, Moldàvia i Ucraïna).

A més, la UE ha creat la Reserva Europea de Protecció Civil per comptar amb un nombre crític de mitjans de protecció civil disponibles de manera immediata que permetin una resposta col·lectiva més ferma, ràpida i coherent davant les catàstrofes. Aplega recursos dels vint-i-set estats membres i dels deu estats participants al Mecanisme, a punt per desplegar-los ràpidament a les zones afectades. Aquests recursos poden consistir en equips d’extinció d’incendis, experts o equipament especialitzat. La Reserva Europea de Protecció Civil funciona amb aportacions voluntàries que posteriorment la UE avalua i certifica. Els països contribuents conserven la decisió final sobre si desplegar aquests actius.

En cas que una emergència requereixi assistència vital addicional, la mateixa reserva estratègica de la UE, rescEU, pot intervenir a fi de proporcionar més recursos per respondre a les catàstrofes que afectin els europeus. RescEU abasta, entre d’altres, una flota de mitjans aeris d’extinció d’incendis, avions d’evacuació mèdica, una reserva de material mèdic i hospitals de campanya, entre d’altres. Funciona a partir de la concessió de subvencions als estats membres perquè adquireixin aquests recursos, i la decisió final sobre el seu desplegament correspon a la Comissió Europea.

El Centre de Coordinació de la Resposta a Emergències també segueix l’evolució dels incendis forestals amb l’ajuda de sistemes d’alerta ràpida, com ara el Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals, mentre que el servei de cartografia d’emergències per satèl·lit de la UE, Copernicus, complementa les operacions amb informació detallada des de l’espai.

 

Font

/by
,

Oberta la convocatòria del programa Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu per al curs 2025-2026 – Data límit 9 de maig

Els centres interessats s’hi podran inscriure per al curs 2025-2026 fins el 9 de maig. La convocatòria està destinada a alumnes de 3r i 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat i FP. El programa vol augmentar el coneixement d’Europa i la democràcia parlamentària entre els joves.

La Direcció General de Comunicació del Parlament Europeu organitza, per onzè any consecutiu, el programa educatiu “Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu” (EPAS), destinat als alumnes de centres d’educació secundària, de formació professional i d’educació especial (3r i 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat i FP). El programa té per objecte estimular el coneixement d’Europa i de la democràcia parlamentària europea entre el jovent, proporcionant-los un coneixement actiu de la Unió Europea, i del Parlament Europeu en particular. No es tracta només d’ensenyar dades sobre la Unió Europea, sinó també de donar-los l’oportunitat d’experimentar la ciutadania europea.

Més detalls a la web del programa d’Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu.

Els centres que participen al programa es comprometen a:

  • Assistir a una formació obligatòria a Madrid (amb les despeses cobertes pel Parlament Europeu) que se celebrarà a principis del curs 2025-2026, i una de coordinació dels centres catalans a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona a l’octubre.
  • Mantenir un InfoPoint sobre el Parlament Europeu actualitzat en el seu centre educatiu a un lloc visible.
  • Treballar amb uns materials didàctics proporcionats pel Parlament Europeu.
  • Portar a terme activitats durant el curs relacionades amb la Unió Europea.
  • Celebrar el Dia d’Europa, el 9 de maig.

En el formulari s’inscriuran tots els centres escolars que es vulguin presentar al programa. Els centres que ara mateix siguin Escoles Ambaixadores no necessiten inscriure’s per aquesta via. Els centres que ja hagin estat escoles ambaixadores i hagin abandonat o completat el programa no es poden tornar a inscriure. Entre els centres que s’inscriguin es farà un procés de selecció amb una doble avaluació de les sol·licituds remeses, per la qual cosa preguem que aquestes siguin tan detallades i concretes com sigui possible. Per triar els centres es tindran en compte la motivació, els recursos que es destinaran al programa, les activitats fetes sobre Europa, l’equilibri geogràfic, el tipus i entorn de centre, buscant un equilibri entre comunitats autònomes, zones urbanes i zones rurals. El nombre de places cada any és molt limitat.

La data límit és el 9 de maig de 2025 a les 23h59. Si us plau, no ompliu el formulari exclusivament en majúscules. Es requeriran les dades següents: dades del centre, dades de la persona coordinadora, motivació de l’equip del centre i experiència europea del centre.

Accés al formulari d’inscripció

En la present edició participen a Catalunya 14 centres com a Escoles Ambaixadores i 8 com a Escoles Mentores (aquelles que ja han completat el cicle de tres anys però continuen col·laborant). A nivell estatal, el programa compta amb 117 escoles ambaixadores i 50 mentores, i a escala europea hi participen unes 2.000 escoles i 35.000 estudiants.

/by

La Comissió Europea ofereix 36.000 passis de tren per a joves de 18 anys

Vols descobrir Europa de manera gratuïta?

La Comissió Europea ha obert una nova convocatòria del programa DiscoverEU, posant a disposició gairebé 36.000 bons de viatge perquè joves de tot Europa puguin viatjar gratuïtament pel continent.

Les persones seleccionades podran viatjar en tren durant 30 dies entre l’1 de juliol de 2025 i el 30 de setembre de 2026, tot descobrint nous països, cultures i formes de viure. Una oportunitat única per aprendre, créixer i viure experiències inoblidables!

La convocatòria s’adreça a joves nascudes entre l’1 de juliol de 2006 i el 30 de juny de 2007, residents a la Unió Europea o en països associats al programa Erasmus+.

Les inscripcions estan obertes fins al dimecres 16 d’abril a les 12.00 h (hora central europea) i es fan a través del Portal Europeu de la Joventut. Per participar, cal respondre un petit qüestionari sobre la Unió Europea.

🔊 Glenn Micallef, comissari d’Equitat Intergeneracional, Joventut, Cultura i Esport, ha destacat:
«DiscoverEU obre la porta a l’aventura, a l’aprenentatge i a experiències que no s’obliden. Estic molt content d’engegar aquesta convocatòria de primavera del 2025, que donarà a milers de joves l’oportunitat d’explorar Europa, ampliar els seus coneixements i crear records per a tota la vida. Si tens 18 anys i estàs a punt per a un gran viatge, no deixis passar aquesta oportunitat. Presenta la teva candidatura ara!»

📌 Tots els detalls de la convocatòria i el formulari de participació els trobaràs al comunicat de premsa oficial.

/by

Estratègia de Preparació de la Unió per prevenir amenaces i crisis emergents i respondre-hi

Brussel·les, 26 de març de 2025

La Comissió Europea i l’Alta Representant han presentat avui l’Estratègia de Preparació de la Unió, amb l’objectiu de donar suport als estats membres i reforçar la capacitat d’Europa per prevenir les amenaces emergents i reaccionar davant les crisis.

Aquesta iniciativa arriba en un context de creixents desafiaments per a la Unió Europea, amb crisis cada cop més complexes: des de tensions geopolítiques i conflictes, amenaces híbrides i cibernètiques, manipulació de la informació i ingerències externes, fins al canvi climàtic i l’augment de catàstrofes naturals. La UE ha d’estar preparada per protegir les persones i garantir el funcionament dels serveis essencials que sostenen la democràcia i la vida quotidiana.

L’Estratègia inclou 30 accions clau i un Pla d’Acció detallat, amb l’objectiu de fomentar una “cultura de la preparació des del disseny” en totes les polítiques europees.

Declaracions institucionals

“Les noves realitats exigeixen un nou nivell de preparació a Europa. La ciutadania, els estats membres i les empreses necessiten eines adequades per actuar, prevenir les crisis i respondre amb rapidesa. Des d’alertes davant incendis fins a famílies que viuen en zones inundables, hem de garantir que tothom sàpiga què fer. Europa està preparada per donar suport i salvar vides.”
— Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea

Objectius i accions clau de l’Estratègia

🔹 Protegir les funcions socials essencials

  • Establir criteris mínims de preparació per a serveis essencials com hospitals, escoles, transports i telecomunicacions.
  • Millorar les reserves estratègiques d’equips i materials crítics.
  • Enfortir l’adaptació al canvi climàtic i garantir l’accés a recursos naturals clau, com l’aigua.

🔹 Fomentar la preparació de la població

  • Promoure mesures pràctiques, com disposar de provisions bàsiques per a 72 hores.
  • Integrar l’educació en preparació a l’escola i crear el Dia Europeu de la Preparació.

🔹 Millorar la coordinació en resposta a crisis

  • Crear un centre de crisi de la UE que integri les estructures existents.

🔹 Reforçar la cooperació civil i militar

  • Organitzar simulacres conjunts a escala europea amb forces armades, protecció civil, sanitat, cossos de seguretat i bombers.
  • Fomentar les inversions de doble ús.

🔹 Augmentar la capacitat d’anticipació i prospectiva

  • Desenvolupar una avaluació global de riscos i amenaces per prevenir crisis naturals o híbrides.

🔹 Enfortir la col·laboració públic-privada

  • Crear un grup de treball mixt sobre preparació.
  • Establir protocols d’emergència amb empreses per garantir la disponibilitat de materials i serveis essencials.

🔹 Reforçar la cooperació amb socis externs

  • Col·laborar amb socis estratègics com l’OTAN en mobilitat militar, canvi climàtic, ciberseguretat i tecnologia.

Amb aquest enfocament proactiu, la UE vol construir un continent més resilient, segur i preparat per als reptes del segle XXI.

Context

L’Informe Niinistö sobre el reforç de la preparació de la UE adverteix de la urgència d’enfortir les capacitats civils i militars davant crisis relacionades amb la salut, la migració, el clima, la defensa o l’economia. Reivindica un canvi profund de mentalitat i una responsabilitat compartida, més enllà dels estats, per prioritzar la preparació des d’una perspectiva europea integral.

L’estratègia aposta per un enfocament que impliqui tota l’administració pública (local, regional, nacional i europea) i tota la societat: persones, comunitats locals, societat civil, empreses, agents socials i el món acadèmic i científic.

Els darrers esdeveniments —com la resposta coordinada a la pandèmia de la COVID-19— han evidenciat que la cooperació entre la UE i els estats membres permet obtenir millors resultats per a tothom.

/by

La Unió de les Competències: preparar les persones per a una Europa competitiva

La Unió de les Competències contribuirà a desenvolupar el capital humà de la nostra Unió per reforçar la competitivitat de la UE. Aquesta iniciativa clau dels primers cent dies de l’actual Comissió permetrà:

  • assolir nivells més elevats de competències bàsiques, per exemple amb el pilot del Programa de Suport a les Competències Bàsiques;
  • oferir oportunitats al llarg de tota la vida als adults per a la millora de competències i el reciclatge professional, per exemple a través del projecte pilot d’una Garantia de Competències;
  • facilitar a les empreses la contractació arreu de la UE, per exemple mitjançant una Iniciativa de Portabilitat de les Competències;
  • atreure i conservar les competències i el talent que necessita l’economia europea, per exemple amb l’acció «Tria Europa», que busca atreure els millors talents d’arreu del món;
  • disposar d’una base sòlida de governança, assentada en el nou Consell Europeu d’Alt Nivell sobre Competències, que comptarà amb la informació d’un Observatori Europeu d’Intel·ligència en matèria de Competències.

Aquesta iniciativa empoderarà les persones de tot Europa, des de l’edat escolar fins a la de jubilació, amb les competències que necessiten per prosperar. També fomentarà la portabilitat de les competències arreu del continent gràcies a la lliure circulació de coneixements i innovació.

La Comunicació sobre la Unió de les Competències s’acompanya d’un Pla d’Acció sobre Competències Bàsiques i un Pla Estratègic d’Educació en l’àmbit CTEM per millorar les competències en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, promoure les carreres en aquestes disciplines, atreure-hi més nenes i dones i impulsar la preparació de cara a les transicions digital i cap a les tecnologies netes.

Nous objectius per al 2030

La Comissió proposa una sèrie de nous objectius per al 2030:

  • el percentatge de baix rendiment en alfabetisme funcional, matemàtiques, ciències i competències digitals ha de ser inferior al 15 %, i el percentatge d’alt rendiment en alfabetisme funcional, matemàtiques i ciències ha de ser com a mínim el 15 %;
  • el percentatge d’alumnes matriculats en disciplines CTEM a la fase inicial de la formació professional de grau mitjà ha de ser com a mínim el 45 %, i que almenys 1 de cada 4 siguin dones;
  • el percentatge d’alumnes matriculats en disciplines CTEM a l’ensenyament universitari ha de ser com a mínim el 32 %, i que almenys 2 de cada 5 siguin dones;
  • el percentatge d’alumnes matriculats en programes de doctorat en l’àmbit TIC ha de ser com a mínim el 5 %, i que almenys 1 de cada 3 siguin dones.

Construir una base sòlida a través de l’educació i la formació

L’educació i la formació tenen un paper essencial a l’hora de generar feines i vides de qualitat; per exemple, contribuirem a millorar l’alfabetisme funcional, les matemàtiques, les ciències, les competències digitals i les competències cíviques amb la prova pilot del Programa de Suport a les Competències Bàsiques. Juntament amb els estats membres, la Comissió desenvoluparà i aportarà finançament per a un marc de mesures d’intervenció eficaces (com ara l’alerta precoç, el seguiment, el suport personalitzat i la creació de xarxes). Aquest programa adreçat a infants i joves amb dificultats per adquirir competències bàsiques millorarà els nivells d’assoliment d’aquest grup.

Millora de les competències i reciclatge professional periòdics per norma

Desenvolupar noves competències ha de ser una part recurrent i essencial de la vida professional de les persones en economies canviants com les nostres.

La Comissió elaborarà un projecte pilot de Garantia de Competències per oferir als treballadors afectats per processos de reestructuració o en risc d’atur l’oportunitat de continuar desenvolupant la seva carrera professional en una altra empresa o un altre sector.

La Unió també optimitzarà i reforçarà les acadèmies de competències de la UE en què s’ofereixin les competències que necessiten les empreses per a la transició ecològica i el Pacte Industrial Net.

Ajudar a la lliure circulació de persones qualificades

La circulació de competències permetrà assolir tot el potencial del mercat únic. Amb l’objectiu d’oferir més oportunitats als treballadors i les empreses, la Iniciativa de Portabilitat de les Competències facilitarà el reconeixement i l’acceptació de les competències i les qualificacions arreu de la UE, independentment d’on s’hagin adquirit. La iniciativa promourà l’ús de credencials digitals.

Fer de la UE un imant per al talent

La Unió de les Competències reforçarà la capacitat de la UE per atreure, desenvolupar i retenir talents clau, tant de de la pròpia Unió com d’arreu del món.

Per exemple, la Comissió obrirà una convocatòria pilot d’accions Marie Skłodowska-Curie anomenada «Triar Europa», amb un pressupost de 22,5 milions d’euros, per atreure els millors talents a escala mundial gràcies a unes condicions científiques excel·lents, tant contractuals com de treball, i grans perspectives de desenvolupament professional.

A més, un cop el Parlament i el Consell hagin adoptat la proposta, la Comissió crearà una Reserva de Talents de la UE per facilitar la contractació de treballadors de fora de la UE en tots els nivells de qualificació, especialment en les ocupacions en què hi ha més escassetat de personal qualificat. Enguany es presentarà una estratègia en matèria de visats per facilitar l’arribada dels millors estudiants, treballadors qualificats i investigadors.

Una nova governança robusta

Per fer realitat la Unió de les Competències són imprescindibles la responsabilitat col·lectiva i més ambició i inversions, així com una aplicació efectiva de les reformes. Per assolir-ho, la Unió de les Competències se sustentarà en una governança robusta que comptarà amb un Observatori Europeu d’Intel·ligència en matèria de Competències. L’observatori aportarà dades i prospectiva en matèria de competències i permetrà detectar les escassetats de competències en sectors crítics o estratègics en les fases inicials.

Un nou Consell Europeu d’Alt Nivell sobre Competències, que aplegarà proveïdors d’educació i formació, representants empresarials i els interlocutors socials, proporcionarà als responsables de formular les polítiques públiques de la UE una visió integral de l’àmbit de les competències. A partir de la informació de l’Observatori, el Consell arribarà a una visió coordinada i definirà les principals mesures necessàries per reforçar el nostre capital humà.

Atès que el capital humà, la formació i les competències són un element fonamental de la competitivitat europea, la Comissió té previst d’introduir una nova Recomanació de la UE sobre educació i competències en el cicle del Semestre Europeu que aporti orientacions per als estats membres i altres actors pertinents.

Font

/by

El cost de la vida i el medi ambient són les principals preocupacions dels joves a la Unió Europea

  • L’augment dels preus hauria de ser la màxima prioritat a tot Europa, segons els joves de 16 a 30 anys
  • L’ocupació, l’augment dels preus i l’habitatge, les prioritats per als joves espanyols
  • El 76% dels joves europeus creu que ha estat exposat a desinformació en els darrers set dies, i el 70% confia en la seva capacitat per reconèixer-la

Les xarxes socials són la font d’informació principal per als joves d’entre 16 i 30 anys, i la majoria és conscient dels riscos de la desinformació en línia.

Aquestes són les conclusions principals de l’Enquesta sobre Joventut de l’Eurobaròmetre publicada aquest dilluns pel Parlament Europeu.

L’augment dels preus i el cost de vida preocupen el 40% dels joves de 16 a 30 anys. Un terç dels enquestats considera que la Unió Europea hauria de centrar la seva atenció en el medi ambient i el canvi climàtic els cinc anys vinents, i el 31% creu que la situació econòmica i la creació d’ocupació haurien de ser una prioritat.

Gairebé tres de cada deu (29%) volen prioritzar la UE la protecció social, el benestar i l’accés a l’atenció mèdica. Més d’un de cada cinc enquestats va destacar l’educació i la formació (27%), l’habitatge (23%) i la defensa i la seguretat de la UE (21%) com a prioritats importants. A Espanya, la situació econòmica, la creació d’ocupació (41%), l’habitatge (35%) i l’augment dels preus (35%) haurien de ser les tres prioritats de la Unió Europea a la legislatura vinent.

«Escoltar els joves europeus i les seves preocupacions és vital per als polítics, els legisladors i la democràcia europea. Els joves d’avui estan preocupats per l’augment dels preus, el canvi climàtic, la seguretat i les oportunitats de trobar una bona feina. Aquestes són preocupacions que hem d’abordar a cada decisió que prenguem ia cada llei que aprovem. En cas contrari, correm el risc de perdre una generació desil·lusionada», ha assegurat la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.

Les xarxes socials superen la televisió com a font d’informació principal

Les xarxes socials són la font d’informació principal sobre temes polítics i socials per al 42% dels enquestats de 16 a 30 anys, mentre que la televisió ocupa el segon lloc (39%). La preferència per la televisió és especialment notable entre els joves de 25 a 30 anys, que també tendeixen a utilitzar més plataformes de notícies en línia i la ràdio en comparació amb els joves de 16 a 18 anys.

Els participants més joves (16-18 anys) confien més a les xarxes socials (45%) que als de 25-30 anys (39%) i recorren més a amics o familiars per informar-se (29% davant 23%).

«La manera com accedim a la informació està canviant ràpidament. Com que la majoria dels joves obtenen les seves notícies principalment a través de les xarxes socials, tant els polítics com les plataformes de xarxes socials tenen una responsabilitat especial en la lluita contra el fenomen creixent de la desinformació», ha afegit la presidenta Metsola.

La televisió continua sent la principal font d’informació per als joves a Portugal (53%), Itàlia (52%), Eslovènia (45%) i França (43%). La premsa digital i/o les plataformes de notícies en línia i la ràdio són fonts d’informació per al 26% dels joves i el 16% dels més grans dins del grup enquestat. A l’edició de 2021 de l’enquesta, les principals fonts de notícies van ser les xarxes socials i els llocs web de notícies (ambdós esmentats pel 41% dels enquestats).

A Espanya, les xarxes socials (49%) i la televisió (44%) són les fonts d’informació principals, seguit de familiars i amics (35%).

Instagram i TikTok, les xarxes socials més utilitzades per informar-se

Instagram és la principal plataforma per obtenir notícies polítiques i socials entre els joves (47%), seguida de TikTok (39%). X (anteriorment Twitter) només és utilitzat pel 21% dels joves, segons l’enquesta. La meitat dels joves espanyols (51%) també trien Instagram per informar-se, davant de TikTok (43%) i de X (36%).

Els joves són conscients de la seva exposició a la desinformació

Una gran majoria (76%) dels joves creuen que han estat exposats a la desinformació ia notícies falses.

A nou països de la UE, inclosa Espanya, més de la meitat dels enquestats afirmen haver estat exposats a desinformació «sovint» o «molt sovint», amb les proporcions més altes a Malta (59%), Hongria (58%), Grècia (57%), Luxemburg (55%) i Bèlgica (54%). A Espanya, la xifra se situa al 51%. Per contra, la proporció dels que creuen que mai no han estat exposats a desinformació i notícies falses és més gran a Romania (19%), seguida de Bulgària (11%).

El 70% dels participants a l’enquesta confia en la seva capacitat per reconèixer la desinformació. Els enquestats de Malta i Croàcia van ser els més segurs de la seva habilitat per identificar notícies falses, mentre que els d’Àustria, Alemanya i Eslovènia van ser els que se’n van sentir menys segurs. A Espanya el 67% dels joves mostren confiança, però només el 15% per cert es declara «molt segur».

Fitxa tècnica

L’Enquesta sobre Joventut de l’Eurobaròmetre va ser realitzada per Ipsos entre el 25 de setembre i el 3 d’octubre del 2024 als 27 Estats membres de la UE. Es van enquestar un total de 25.863 joves entre 16 i 30 anys mitjançant entrevistes web assistides per ordinador (CAWI) utilitzant panells en línia. Els resultats es van ponderar segons la proporció d‟aquest grup d‟edat dins de cada país de la UE.

Els resultats complets es poden trobar aquí.

Els joves debaten l’acció de la UE a l’EYE2025

Els resultats de l’Enquesta sobre Joventut de l’Eurobaròmetre proporcionen una visió detallada de la participació política dels joves europeus i de les necessitats i preocupacions que tenen. Aquestes troballes ajudaran a garantir que l’esdeveniment de la joventut insígnia del Parlament, EYE2025 (Esdeveniment Europeu de la Joventut 2024), abordi els temes que més importen als joves de la UE.

El registre per a l’ EYE2025 és obert fins al 21 de febrer. Del 13 al 14 de juny del 2025, l’esdeveniment reunirà milers de joves de tota la UE per debatre, intercanviar idees i contribuir a la construcció del futur d’Europa a la seu del Parlament a Estrasburg.

Font

/by

Programa de treball del 2025 de la Comissió

La Comissió ha adoptat el seu programa de treball del 2025, on exposa la seva ambició d’impulsar la competitivitat, millorar la seguretat i reforçar la resiliència econòmica a la UE.

El programa de treball se centra en les iniciatives emblemàtiques que la Comissió adoptarà el primer any del seu mandat, per tal de donar resposta als temes que més importen als europeus. El programa correspon a la necessitat de més oportunitats, innovació i creixement per als nostres ciutadans i empreses, per fomentar en última instància una UE més segura i pròspera. Les iniciatives proposades recentment es recullen en un annex específic juntament amb les avaluacions i els controls d’adequació anunciats avui.

Avançar junts: principals resultats del programa de treball de la Comissió de 2025

  • Prosperitat sostenible i competitivitat: la Brúixola per a la Competitivitat anunciada recentment orientarà els esforços de creixement sostenible, juntament amb l’Estratègia de la UE per a les empreses emergents i en expansió, que empoderarà els empresaris mitjançant un millor accés al capital. L’element central del pla de col·laboració per a la descarbonització i la competitivitat és el Pacte Industrial Net, que aplanarà el camí cap a un objectiu proposat de reducció d’emissions del 90% d’aquí al 2040.
  • Defensa i seguretat: en un context de tensions en el panorama geopolític, la UE intensificarà els seus esforços per salvaguardar la seguretat i garantir la pau, amb plans per construir un futur sòlid per a la defensa europea. En invertir col·lectivament i estratègicament en la cooperació amb l’OTAN, la UE persegueix reforçar la seva indústria de defensa i reduir-ne les dependències. L’Estratègia de Preparació de la Unió millorarà l’anticipació de les crisis i la resiliència, i en sortirà reforçada per iniciatives com l’estratègia d’emmagatzematge de la UE i la Llei de Medicaments Essencials per garantir l’obtenció de recursos clau.
  • Suport a les persones i reforçament de les nostres societats i el nostre model social: amb l’objectiu de consolidar el model social únic i altament apreciat d’Europa i reforçar la justícia social, la Comissió liderarà els esforços per modernitzar les polítiques socials mitjançant el nou pla d’acció sobre el pilar europeu de drets socials. Per tal d’adaptar-se a les transformacions tecnològiques, demogràfiques i sectorials, la Comissió presentarà la Unió de Capacitats per vetllar perquè tots els treballadors tinguen l’educació i la formació que necessiten.
  • Manteniment de la nostra qualitat de vida: la Comissió presentarà una visió sobre l’agricultura i l’alimentació a fi de garantir un marc estable per als agricultors i formularà un full de ruta amb les propostes fonamentals. El pacte dels oceans crearà un marc unificat sobre les polítiques en la matèria, per tal de preservar la salut dels oceans i estimular l’economia blava de la UE. A més, l’estratègia europea de resiliència hídrica adoptarà un enfocament «de la font al mar» per gestionar eficaçment els recursos hídrics i fer front als efectes del canvi climàtic com les inundacions i les sequeres. Un paquet de simplificació de la política agrícola comuna abordarà els motius de complexitat i càrrega administrativa per als agricultors i les administracions nacionals.
  • Protecció de la democràcia i defensa dels valors: iniciatives del tipus de l’Escut de la Democràcia abordaran amenaces com l’auge de l’extremisme i la desinformació. La Comissió també té previst millorar les estratègies per lluitar contra la discriminació per motius de gènere, discapacitat, orientació sexual o raça, per exemple mitjançant una estratègia renovada sobre la igualtat de les persones LGBTIQ i una nova estratègia contra el racisme.
  • Una Europa global: treure el màxim profit del nostre poder i les nostres associacions: encara que treballar per la llibertat d’Ucraïna segueix sent una prioritat, la UE s’ha compromès a vetllar per una pau justa, completa i duradora basada en la solució de dos Estats al Pròxim Orient. Un Pacte Mediterrani i una estratègia per al Mar Negre se centraran en la cooperació regional, la inversió econòmica i la seguretat, mentre una nova agenda estratègica UE-Índia aportarà un plantejament integral per definir àmbits d’interès estratègic comú.
  • Obtenir resultats junts i preparar la nostra Unió per al futur: la Comissió té previst presentar un nou marc financer pluriennal centrat a simplificar l’accés al finançament de la UE i millorar l’efecte financer per donar suport al finançament nacional, privat i institucional. A més, l’atenció prestada a les revisions de les polítiques prèvies a l’ampliació continuarà avaluant les conseqüències i els efectes de l’ampliació a totes les polítiques de la UE, vetllant perquè les nostres polítiques puguin continuar funcionant amb eficàcia en una Unió més àmplia.

La Comissió aprova cada any un programa de treball on s’estableix la llista d’actuacions que emprendrà l’any següent.

Més info Commission work programme 2025

/by

Polònia exerceix la presidència del Consell de la Unió Europea durant el primer semestre de l’any

Des de l’1 de gener, Polònia exerceix la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea durant el primer semestre de l’any. Dimecres 22 de gener, el cap del Govern, Donald Tusk, va presentar les prioritats de la Presidència polonesa als diputats del Parlament Europeu a la sessió plenària d’Estrasburg.

Tenint en compte el context geopolític actual, la Presidència polonesa estructura el seu programa de treball al voltant del reforçament de la seguretat europea en totes les seves dimensions: exterior, interior, informativa, econòmica, energètica, alimentària i sanitària. Per això, se centra en set prioritats:

  • Seguretat i defensa: millor cooperació amb l’OTAN per augmentar la seguretat europea mitjançant un pressupost ampliat per a la despesa militar que reforci la indústria de defensa;
  • Protecció de persones i fronteres: resposta adequada de la UE a les amenaces híbrides i millora de la política migratòria i de tornada per garantir l’eficàcia de l’espai Schengen;
  • Resistència a les interferències estrangeres i la desinformació: reforç dels mecanismes per prevenir la desinformació i la manipulació estrangera mitjançant educació cívica i enfortiment de la societat civil;
  • Assegurar la seguretat i la llibertat de negocis: suport a les transicions digital, energètica i climàtica treballant en reptes com la càrrega burocràtica i la competència deslleial;
  • Transició energètica: reducció de les dependències estrangeres per reforçar la seguretat energètica i assegurar preus assequibles a ciutadans i empreses;
  • Agricultura competitiva i resilient: suport a les zones rurals i als sectors agrícoles més vulnerables dins de la UE mentre es garanteix un compliment dels estàndards de qualitat, seguretat i sostenibilitat per part de tercers països,
  • Seguretat sanitària: reforç de la indústria europea afavorint la transformació digital de la sanitat i millora de la seguretat mèdica des de la perspectiva dels pacients.

A més, la Presidència polonesa abordarà els reptes pel que fa al canvi climàtic i garantir la competitivitat de la UE

Més informació

https://polish-presidency.consilium.europa.eu/en/programme/priorities/

/by