Programa de treball del 2025 de la Comissió

La Comissió ha adoptat el seu programa de treball del 2025, on exposa la seva ambició d’impulsar la competitivitat, millorar la seguretat i reforçar la resiliència econòmica a la UE.

El programa de treball se centra en les iniciatives emblemàtiques que la Comissió adoptarà el primer any del seu mandat, per tal de donar resposta als temes que més importen als europeus. El programa correspon a la necessitat de més oportunitats, innovació i creixement per als nostres ciutadans i empreses, per fomentar en última instància una UE més segura i pròspera. Les iniciatives proposades recentment es recullen en un annex específic juntament amb les avaluacions i els controls d’adequació anunciats avui.

Avançar junts: principals resultats del programa de treball de la Comissió de 2025

  • Prosperitat sostenible i competitivitat: la Brúixola per a la Competitivitat anunciada recentment orientarà els esforços de creixement sostenible, juntament amb l’Estratègia de la UE per a les empreses emergents i en expansió, que empoderarà els empresaris mitjançant un millor accés al capital. L’element central del pla de col·laboració per a la descarbonització i la competitivitat és el Pacte Industrial Net, que aplanarà el camí cap a un objectiu proposat de reducció d’emissions del 90% d’aquí al 2040.
  • Defensa i seguretat: en un context de tensions en el panorama geopolític, la UE intensificarà els seus esforços per salvaguardar la seguretat i garantir la pau, amb plans per construir un futur sòlid per a la defensa europea. En invertir col·lectivament i estratègicament en la cooperació amb l’OTAN, la UE persegueix reforçar la seva indústria de defensa i reduir-ne les dependències. L’Estratègia de Preparació de la Unió millorarà l’anticipació de les crisis i la resiliència, i en sortirà reforçada per iniciatives com l’estratègia d’emmagatzematge de la UE i la Llei de Medicaments Essencials per garantir l’obtenció de recursos clau.
  • Suport a les persones i reforçament de les nostres societats i el nostre model social: amb l’objectiu de consolidar el model social únic i altament apreciat d’Europa i reforçar la justícia social, la Comissió liderarà els esforços per modernitzar les polítiques socials mitjançant el nou pla d’acció sobre el pilar europeu de drets socials. Per tal d’adaptar-se a les transformacions tecnològiques, demogràfiques i sectorials, la Comissió presentarà la Unió de Capacitats per vetllar perquè tots els treballadors tinguen l’educació i la formació que necessiten.
  • Manteniment de la nostra qualitat de vida: la Comissió presentarà una visió sobre l’agricultura i l’alimentació a fi de garantir un marc estable per als agricultors i formularà un full de ruta amb les propostes fonamentals. El pacte dels oceans crearà un marc unificat sobre les polítiques en la matèria, per tal de preservar la salut dels oceans i estimular l’economia blava de la UE. A més, l’estratègia europea de resiliència hídrica adoptarà un enfocament «de la font al mar» per gestionar eficaçment els recursos hídrics i fer front als efectes del canvi climàtic com les inundacions i les sequeres. Un paquet de simplificació de la política agrícola comuna abordarà els motius de complexitat i càrrega administrativa per als agricultors i les administracions nacionals.
  • Protecció de la democràcia i defensa dels valors: iniciatives del tipus de l’Escut de la Democràcia abordaran amenaces com l’auge de l’extremisme i la desinformació. La Comissió també té previst millorar les estratègies per lluitar contra la discriminació per motius de gènere, discapacitat, orientació sexual o raça, per exemple mitjançant una estratègia renovada sobre la igualtat de les persones LGBTIQ i una nova estratègia contra el racisme.
  • Una Europa global: treure el màxim profit del nostre poder i les nostres associacions: encara que treballar per la llibertat d’Ucraïna segueix sent una prioritat, la UE s’ha compromès a vetllar per una pau justa, completa i duradora basada en la solució de dos Estats al Pròxim Orient. Un Pacte Mediterrani i una estratègia per al Mar Negre se centraran en la cooperació regional, la inversió econòmica i la seguretat, mentre una nova agenda estratègica UE-Índia aportarà un plantejament integral per definir àmbits d’interès estratègic comú.
  • Obtenir resultats junts i preparar la nostra Unió per al futur: la Comissió té previst presentar un nou marc financer pluriennal centrat a simplificar l’accés al finançament de la UE i millorar l’efecte financer per donar suport al finançament nacional, privat i institucional. A més, l’atenció prestada a les revisions de les polítiques prèvies a l’ampliació continuarà avaluant les conseqüències i els efectes de l’ampliació a totes les polítiques de la UE, vetllant perquè les nostres polítiques puguin continuar funcionant amb eficàcia en una Unió més àmplia.

La Comissió aprova cada any un programa de treball on s’estableix la llista d’actuacions que emprendrà l’any següent.

Més info Commission work programme 2025

/by

Polònia exerceix la presidència del Consell de la Unió Europea durant el primer semestre de l’any

Des de l’1 de gener, Polònia exerceix la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea durant el primer semestre de l’any. Dimecres 22 de gener, el cap del Govern, Donald Tusk, va presentar les prioritats de la Presidència polonesa als diputats del Parlament Europeu a la sessió plenària d’Estrasburg.

Tenint en compte el context geopolític actual, la Presidència polonesa estructura el seu programa de treball al voltant del reforçament de la seguretat europea en totes les seves dimensions: exterior, interior, informativa, econòmica, energètica, alimentària i sanitària. Per això, se centra en set prioritats:

  • Seguretat i defensa: millor cooperació amb l’OTAN per augmentar la seguretat europea mitjançant un pressupost ampliat per a la despesa militar que reforci la indústria de defensa;
  • Protecció de persones i fronteres: resposta adequada de la UE a les amenaces híbrides i millora de la política migratòria i de tornada per garantir l’eficàcia de l’espai Schengen;
  • Resistència a les interferències estrangeres i la desinformació: reforç dels mecanismes per prevenir la desinformació i la manipulació estrangera mitjançant educació cívica i enfortiment de la societat civil;
  • Assegurar la seguretat i la llibertat de negocis: suport a les transicions digital, energètica i climàtica treballant en reptes com la càrrega burocràtica i la competència deslleial;
  • Transició energètica: reducció de les dependències estrangeres per reforçar la seguretat energètica i assegurar preus assequibles a ciutadans i empreses;
  • Agricultura competitiva i resilient: suport a les zones rurals i als sectors agrícoles més vulnerables dins de la UE mentre es garanteix un compliment dels estàndards de qualitat, seguretat i sostenibilitat per part de tercers països,
  • Seguretat sanitària: reforç de la indústria europea afavorint la transformació digital de la sanitat i millora de la seguretat mèdica des de la perspectiva dels pacients.

A més, la Presidència polonesa abordarà els reptes pel que fa al canvi climàtic i garantir la competitivitat de la UE

Més informació

https://polish-presidency.consilium.europa.eu/en/programme/priorities/

/by

Declaració de la Comissió Europea amb motiu de la plena incorporació de Bulgària i Romania a l’espai Schengen

La Comissió acull amb satisfacció la decisió unànime del Consell de suprimir els controls fronterers terrestres interns amb Romania i Bulgària a partir de l’1 de gener de 2025. Aquest pas important completa la plena adhesió d’ambdós països a l’espai Schengen. Això no només reforça l’espai Schengen, sinó que també enforteix el mercat interior, augmenta els viatges, el comerç i el turisme. Un espai Schengen robust reforça la unitat de la UE i fa que la Unió Europea sigui més forta a escala global.

A partir de l’1 de gener de 2025, els ciutadans podran viatjar sense controls fronterers terrestres a i entre Bulgària i Romania.

Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea:
“Avui és un dia d’alegria per a tots els búlgars, romanesos i per a tota la nostra Unió. Ambdós estats membres s’uniran plenament a la zona de lliure circulació més gran del món. Això és important per a tots nosaltres, ciutadans i empreses europees. Junts en recollirem els beneficis d’una Unió més forta i connectada.”

Des del desembre passat, quan el Consell va decidir donar la benvinguda a Romania i Bulgària a l’espai Schengen, ambdós estats membres han pres totes les mesures necessàries per garantir una aplicació fluida de les normes de Schengen a partir del 31 de març de 2024. En aquesta data, es van aixecar els controls a les fronteres internes aèries i marítimes, i les normes de Schengen van començar a aplicar-se, inclosa l’emissió de visats Schengen.

Els marcs de cooperació que la Comissió va posar en marxa al març d’aquest any amb Bulgària i Romania es basen en la implementació reeixida de projectes pilot per a procediments ràpids d’asil i retorn. Ambdós països continuaran donant suport als esforços europeus conjunts per abordar la seguretat de la UE a les seves fronteres externes i afrontar els desafiaments migratoris. La Comissió també continuarà oferint suport financer i assistència de Frontex a ambdós estats membres.

Tal com es va destacar en l’Informe sobre l’estat de Schengen 2024, Schengen es manté fort i continua sent la destinació més visitada del món. Garantint un viatge suau i segur per a una regió amb una població de gairebé 450 milions de persones, l’espai Schengen és essencial per a la Unió Europea, la seva gent i les seves empreses. Amb Bulgària i Romania ara plenament integrades a Schengen, fem un pas crucial més per construir una Unió forta i connectada.

/by

Polònia assumeix la presidència del Consell de la Unió Europea per segona vegada

Tretze anys després de la primera presidència polonesa i vint anys després d’unir-se a la UE, Polònia presenta un programa de presidència ambiciós, l’objectiu principal del qual és implementar les prioritats establertes al voltant del tema de la seguretat.

L’agressió armada continuada de Rússia contra Ucraïna amenaça la seguretat de tot el continent, però també és una guerra contra els principis i valors que representa la Unió Europea. La presidència polonesa farà esforços per respectar-los i promoure’ls dins de la UE, subratllant el paper especial de la societat civil.

La presidència polonesa coincideix amb l’inici del cicle institucional, que ofereix una oportunitat per establir objectius, suggerir solucions i iniciar processos per als pròxims cinc anys. L’1 de gener de 2025 comença un període de treball intens per aconseguir una Europa segura i pròspera per a les futures generacions.

La presidència polonesa donarà suport a les activitats que enforteixin la seguretat europea en moltes de les seves dimensions: externa, interna, informativa, econòmica, energètica, alimentària i sanitària.

Més informació a https://polish-presidency.consilium.europa.eu/en/programme/programme-of-the-presidency/

/by

Consells i informacions útils per als ciutadans que viatgin dins i fora de la UE 

La majoria (75,5 %, segons les darreres dades d’Eurostat) de ciutadans de la UE prefereixen passar les vacances dins del seu estat membre, però els que decideixen marxar viatgen majoritàriament a algun altre indret de la UE (podeu consultar les dades aquí). 

 

La legislació de la Unió Europea regula aspectes importants durant el període de vacances com els drets dels passatgers, les compres transfrontereres o les tarifes que ens poden cobrar les companyies telefòniques quan fem servir el mòbil i altres dispositius dins de la UE. A més, els ciutadans disposen d’un seguit d’eines i recursos que ajuden a planificar el viatge i poden ser d’utilitat en cas d’incidències o imprevistos. La targeta sanitària europea, el telèfon gratuït d’emergències a la UE, una aplicació mòbil amb les normes de trànsit als diferents països, el contacte dels consolats europeus fora de la Unió o la informació sobre què s’ha de fer per viatjar amb mascotes en són alguns exemples.

Drets dels passatgers

La Unió Europea és la primera regió del món en comptar amb un conjunt regulat de drets que protegeixen els passatgers, independentment del mitjà de transport que utilitzin. La legislació europea protegeix els viatgers que es desplacen en avió, en vaixell, en tren i en autobús, i preveu un seguit d’indemnitzacions en casos com els retards, la pèrdua d’equipatge o les cancel·lacions, així com les obligacions per a les companyies en matèria d’informació i assistència durant el viatge.

Podeu consultar els vostres drets com a passatgers aquí.

Viatgers amb discapacitat o mobilitat reduïda

Tant si viatgen amb avió, com amb transport ferroviari, vaixell o autobús, les persones amb mobilitat reduïda han de tenir garantit el mateix accés al transport que qualsevol altra persona. A més en tots els casos tenen dret a assistència gratuïta per part de les companyies.

Podeu consultar els vostres drets com a passatgers amb discapacitat o amb mobilitat reduïda aquí.

Per viatjar amb cotxe: aplicació sobre normes de trànsit a tota la UE

Quin és el límit de velocitat a les autopistes franceses? He de portar casc quan vaig amb moto per Suècia? Quin equipament de seguretat haig de dur sempre dins del cotxe quan condueixo per Eslovàquia? Les persones que viatgen amb cotxe o moto per la Unió Europea poden trobar tota aquesta informació a l’aplicació Going Abroad, desenvolupada per la Comissió Europea i disponible tant per a Apple com per a Android. També podeu disposar de tota la informació en aquesta pàgina web.

Protecció dels consumidors 

Si viatgeu a la UE i feu compres en un altre país, recordeu que arreu de la Unió Europea prevalen un seguit de drets dels consumidors, com ara el dret a disposar d’informació clara sobre el producte o servei, el preu i el cost d’enviament. També heu de conèixer els vostres drets si alguna cosa surt malament. Segons la normativa europea, si heu comprat un producte que està defectuós, no funciona o no es correspon a l’anunci, el venedor ha de reparar-lo, canviar-lo, aplicar-hi un descompte o tornar-vos els diners. També teniu dret a canviar qualsevol compra en un termini de catorze dies sense justificació. Trobeu-ne tota la informació aquí.

Números d’emergència: 112 i 116000

Els ciutadans de la Unió Europea disposen d’un número d’emergència únic i gratuït per a tota la UE. Es pot trucar al 112 des de qualsevol telèfon fix o mòbil i us atendrà un especialista que transferirà directament la trucada al servei d’emergència corresponent (policia, bombers, etc.)

A la UE també hi ha un número de telèfon comú (116 000) per denunciar la desaparició d’un menor. En aquest número un equip de professionals respondrà les preguntes jurídiques o administratives i oferirà suport psicològic.

Targeta Sanitària Europea

La Targeta Sanitària Europea (TSE) és un document que permet als ciutadans de la UE rebre el tractament mèdic necessari durant una estança temporal a qualsevol estat membre de la Unió en les mateixes condicions que els nacionals d’aquell estat.

La TSE és gratuïta i la pot demanar qualsevol ciutadà que estigui assegurat o cobert per un sistema de seguretat social estatal en qualsevol estat membre de la UE, Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa.

A Espanya, la targeta es pot sol·licitar a la seu electrònica de la Seguretat Social, al portal Tu Seguridad Social o per telèfon al número 901166565.

Viatjar amb mascotes

Els ciutadans de la UE poden viatjar lliurement amb el seu gos, gat o fura si disposen d’un passaport europeu per a animals de companyia. Aquest passaport l’expedeix qualsevol veterinari autoritzat i  hi han de constar les dades de la vacunació antiràbica. La mascota ha d’estar identificada amb un microxip electrònic amb el mateix codi que figura al passaport.

Si es vol viatjar amb mascotes que no siguin gossos, gats ni fures (conills, canaris, etc.) cal consultar la legislació del país de destí, disponible en aquesta pàgina web.

Protecció consular fora de la UE

En cas de trobar-se en un país on no hi hagi ambaixada o consolat del seu estat membre, un ciutadà de la UE pot demanar protecció consular a les autoritats diplomàtiques de qualsevol altre estat de la Unió en les mateixes condicions que els nacionals d’aquell estat.

Alguns exemples de situacions en les quals els ciutadans poden necessitar i reclamar protecció consular són:

  • pèrdua o robatori de passaport
  • accident o malaltia greu
  • delicte violent
  • arrest o detenció
  • ajuda d’urgència i repatriament (en casos com catàstrofes naturals, conflicte civil o militar o altres situacions d’emergència)
  • mort a l’estranger

Consulteu més informació sobre la protecció consular aquí.

Viatjar sense recàrrecs per itinerància

Si viatgeu a un altre país de la UE ja no heu de pagar recàrrecs per fer servir el vostre telèfon mòbil. Això es coneix com a «itinerància o roaming sense recàrrecs». Les trucades, missatges de text i l’ús de dades estan subjectes a les mateixes tarifes que les trucades, missatges i dades en el vostre país de residència.

 

/by

Eurobaròmetre: El sentiment de pertinença a la UE creix set punts entre els espanyols

  • El 76 % dels espanyols donen suport a la cooperació en matèria de defensa
  • La preocupació per l’habitatge passa a primer lloc entre les seves preocupacions

La Representació de la Comissió Europea a Espanya ha acollit avui la presentació de l’Eurobaròmetre de Tardor per a Espanya (EB 102).

El sentiment de pertinença a la Unió Europea ha mostrat una tendència a l’alça entre els espanyols en aquesta edició de l’Eurobaròmetre. Set de cada deu ciutadans espanyols (70 %) afirmen sentir-se units a la Unió Europea, superant la mitjana europea del 63 %. Aquest sentiment ha millorat en 3 punts percentuals respecte a la primavera de 2024 i en 7 punts en comparació amb la tardor de 2023.

La pràctica totalitat dels espanyols manifesta, en primer lloc, un clar sentiment de pertinença cap a la seva ciutat o el seu poble (94 % dels espanyols enfront del 89 % del conjunt dels europeus) i, en segon lloc, cap al seu propi país (91 % dels espanyols enfront del 92 % del conjunt dels europeus). En el primer cas, la dada és igual a la de l’Eurobaròmetre Standard 101 (primavera de 2024), si bé per al segon s’observa una millora (6 punts percentuals per sobre).

Durant la presentació, Lucas González Ojeda, director en funcions de la Representació de la Comissió Europea a Espanya, ha reflexionat sobre aquesta dada: “En l’ona de tardor, Espanya se situa entre els cinc països amb major sentiment europeista de la Unió Europea. L’impuls a la consciència de la ciutadania propiciat per les eleccions al Parlament Europeu, així com l’impacte positiu dels projectes finançats amb els fons NextGenerationEU, es perceben en cada racó del país. Això és algo que els ciutadans noten i es tradueix en un creixent sentiment de pertinença a la Unió Europea.”

El secretari general per a la UE, David Navarro, va fer un balanç de l’edició d’aquest tardor: “Els resultats de l’Eurobaròmetre indiquen que els ciutadans espanyols tenen un alt grau de confiança en la capacitat de la Unió de fer front als desafiaments comuns – des de temes relacionats amb les polítiques socials, com la creació d’oportunitats laborals fins a l’accés a l’habitatge, la millora de la qualitat i l’accés a l’educació, i la reducció de desigualtats, fins a altres relacionats amb els grans temes de l’agenda internacional, com el reforç de la pau i la stabilitat i de la seguretat i la defensa europees, i la defensa del clima i el medi ambient, el comerç internacional i la cooperació internacional.”

Principals problemes als quals la UE ha de fer front

L’informe també destaca els principals problemes que la Unió Europea ha d’abordar, segons els ciutadans espanyols. La immigració és mencionada per un de cada tres espanyols (34 %), amb un augment significatiu de 13 punts percentuals respecte a la primavera de 2024. Per al conjunt dels ciutadans europeus, aquest assumpte ocupa el segon lloc amb un 28 % de mencions. La guerra a Ucraïna i la situació internacional han acumulat el 27 % de les respostes dels espanyols, sent els següents problemes als quals ha de fer front la UE, després de la immigració.

Problemes als quals Espanya ha de fer front

Mentre que la gran majoria d’espanyols (88 %) i del conjunt de ciutadans de la Unió Europea (86 %) se senten satisfets amb la seva vida diària, dada molt similar a edicions anteriors, en aquesta ona de l’Eurobaròmetre Standard s’observen canvis importants en les principals preocupacions per part dels ciutadans espanyols:

L’habitatge és el problema principal per al 35 % dels espanyols, un augment significatiu de 18 punts percentuals respecte a la primavera de 2024. En el rànquing de preocupacions, aquest problema ha passat del cinquè al primer lloc.

La inflació continua sent una preocupació important per al 30 % dels espanyols, encara que ha disminuït en 8 punts percentuals respecte a la primavera de 2024.

La immigració és la tercera principal preocupació per al 21% dels espanyols, amb un augment de 7 punts percentuals respecte a la primavera de 2024.

La confiança a la Unió Europea es manté

El nivell de confiança en la Unió Europea es manté estable, amb un 51 % dels ciutadans espanyols confiants en la UE, una dada pràcticament igual a la de la primavera de 2024 i 9 punts percentuals més alt que a la tardor de 2023.

D’altra banda, la confiança en el govern nacional és significativament menor, amb un 27 % de confiança, 2 punts per sota de la primavera de 2024. En el cas de les autoritats locals i regionals és del 48 %, 6 punts per sota de la primavera de 2024.

Quant als mitjans de comunicació, el 57 % dels ciutadans espanyols considera que ofereixen informació fiable, tot i que un 58 % pensa que la cobertura mediàtica està subjecta a pressions.

On hauria de dirigir la Unió Europea el seu pressupost?

Al ser preguntats sobre a quins àmbits hauria de dirigir la Unió Europea el seu pressupost, per als espanyols les tres prioritats principals serien, en primer lloc, la despesa en ocupació, serveis socials i sanitat pública (62 %), en segon lloc, l’educació, formació, cultura i mitjans de comunicació (50 %) i, en tercer lloc, el finançament per a la investigació científica i la innovació (34 %).

Per al conjunt de ciutadans de la UE, la principal prioritat seria la despesa en ocupació, serveis socials i sanitat pública (44 %), seguida de la defensa i seguretat (35 %) i l’educació, formació, cultura i mitjans de comunicació (34 %); molt a prop d’aquests, com a segona i tercera prioritat, es situa el canvi climàtic i la protecció del medi ambient (33 %).

Veure l’informe de l’Eurobaròmetre per a Espanya

Veure la presentació de l’Eurobaròmetre per a Espanya

/by

Una nova enquesta de l’Eurobaròmetre mostra un nivell rècord de confiança en la UE dels darrers anys

  • L’últim Eurobaròmetre, publicat divendres passat, revela que s’ha assolit el nivell més elevat de confiança en la Unió Europea des del 2007 i el suport més gran a l’euro fins ara. L’enquesta també posa de manifest que els europeus tenen una visió més optimista del futur. Els agradaria veure una UE més forta i independent, especialment davant dels reptes mundials actuals. 
  • La confiança en la UE registra el nivell més alt en 17 anys

El 51 % dels europeus tendeix a confiar en la UE, el resultat més alt des del 2007. La confiança en la UE és més gran entre els joves d’entre 15 i 24 anys (el 59 %). El 51 % dels europeus va declarar confiar en la Comissió Europea, una altra xifra rècord en 17 anys.

Gairebé tres quartes parts dels enquestats (el 74 %) afirmen que se senten ciutadans de la UE, el nivell més alt en més de dues dècades. Així mateix, més de sis de cada deu europeus (el 61 %) també són optimistes sobre el futur de la UE.

Alhora, el 44 % dels ciutadans de la UE continua tenint una imatge positiva de la UE, mentre que el 38 % en té una imatge neutra i el 17 %, una imatge negativa.

També es van registrar tendències positives a la majoria dels països de l’ampliació en què es va fer l’enquesta. La major part de la ciutadania tendeix a confiar en la UE a Albània (el 81 %), Montenegro (el 75 %), Kosovo (el 70 %), Geòrgia (el 58 %), Macedònia del Nord i Bòsnia i Hercegovina (el 56 % en tots dos casos) i Moldàvia (el 52 %). La proporció de la població que tendeix a confiar en la UE a Turquia és del 42 % (+4 punts percentuals respecte de l’enquesta anterior), mentre que a Sèrbia és del 38 % (+2 punts percentuals). El 38 % dels enquestats del Regne Unit (+6 punts percentuals) comparteix aquesta opinió.

Els europeus volen una UE més forta, més independent i més resilient

Gairebé set de cada deu enquestats (el 69 %) estan d’acord que la UE disposa de competències i eines suficients per defensar els interessos econòmics d’Europa en l’economia mundial. Així mateix, un 69 % opina que la Unió Europea és un lloc d’estabilitat en un món turbulent.

Per al 33 % dels europeus, la seguretat i la defensa han de ser l’àmbit prioritari de l’acció de la UE a mitjà termini, seguides de prop per la migració (el 29 %), l’economia (el 28 %), l’acció climàtica i el medi ambient (el 28 %) i la salut (el 27 %). Alhora, el 44 % de la ciutadania europea creu que garantir la pau i l’estabilitat és el que repercutirà més positivament en la seva vida a curt termini, seguit de garantir l’alimentació, la salut i els subministraments industrials a la UE i de gestionar la migració (el 27 % en tots dos casos). Pel que fa a àmbits específics d’actuació de la UE al sector «net», els europeus consideren que la UE ha de donar prioritat a les energies renovables (el 38 %), seguides de les inversions en agricultura sostenible (el 31 %), les infraestructures energètiques (el 28 %) i les inversions en tecnologies netes (el 28 %).

El suport més gran a l’euro de la història i un creixent optimisme pel que fa a l’economia 

L’enquesta de l’Eurobaròmetre ha posat de manifest el suport més gran a la moneda comuna mai registrat, tant a la UE en conjunt (un 74 %) com a la zona de l’euro (un 81 %). Quant a la percepció de la situació de l’economia europea, el 48 % dels europeus (un punt més que a la primavera del 2024) considera que és bona, mentre que el 43 % (dos punts més) la considera dolenta. La percepció de la situació de l’economia europea no ha deixat de millorar des de la tardor del 2019. Un gran nombre de ciutadans (el 49 %) creu que la situació econòmica europea es mantindrà estable els propers dotze mesos.

Suport continuat a la resposta de la UE davant de la guerra d’Ucraïna

Davant la guerra d’agressió russa contra Ucraïna, gairebé nou de cada deu europeus (el 87 %) estan d’acord a proporcionar ajuda humanitària a les persones damnificades per la guerra. El 71 % de la ciutadania de la UE està a favor de les sancions econòmiques contra el Govern, les empreses i els particulars russos, i el 68 % està d’acord a prestar ajuda financera a Ucraïna. Sis de cada deu aproven que la Unió Europea concedeixi l’estatut de país candidat a Ucraïna i el 58 % està d’acord que la UE financi la compra i el subministrament d’equips militars per a Ucraïna.

La guerra d’Ucraïna es continua considerant la qüestió més important a escala de la UE (31 %) d’una llista de quinze temes (seguida de la immigració, amb un 28 %, i la situació internacional, amb un 22 %), mentre que el 76 % dels europeus enquestats consideren que la invasió russa d’Ucraïna constitueix una amenaça per a la seguretat de la UE.

Rerefons

L’Eurobaròmetre estàndard 102 (tardor de 2024) es va dur a terme entre el 10 d’octubre i el 5 de novembre de 2024 als vint-i-set estats membres. Es va entrevistar de manera presencial un total de 26 525 ciutadans de la UE. També es van efectuar entrevistes a nou països candidats i candidats potencials (tots excepte Ucraïna) i al Regne Unit.

 

Més informació

https://europa.eu/eurobarometer/surveys/detail/3215

/by

Compra amb seguretat!

El Black Friday és un gran esdeveniment de compres. Els llocs de vendes en línia i les botigues mostren promocions que sovint són molt importants. És una gran oportunitat per aconseguir una ganga, sempre que no oblidis els teus reflexos de consumidor ben informat!

És molt important durant aquests períodes de promoció atendre de manera reflexiva i crítica la informació publicitària que reps. 

Et donem alguns consells:

En comprar productes o contractar serveis a qualsevol part de la UE, tot consumidor té els mateixos drets en els aspectes següents:

  • Informació contractual
  • Preus i pagaments
  • IVA 
  • Enviament i entrega
  • Garanties i devolucions
  • Seguretat dels productes

 

Pren-te el teu temps

“Només en queden 3 en estoc”, “vàlid només durant 48 hores”, ofertes de prova gratuïtes que condueixen a una subscripció de pagament de la que serà difícil desfer-te: totes elles són pràctiques sovint manipuladores i destinades a influir en la seva elecció fent-lo creure en una falsa sensació d’urgència. Abans de comprar o validar la cistella de la compra, comprova els detalls dels productes i els preus assignats.

 

Compra amb compte

Abans de caure en la temptació de comprar en massa, fes-te aquesta pregunta: realment necessito aquest article?

Si opteu per un consum raonat, podreu evitar les compres impulsives i limitar el malbaratament i l’excés d’equipament.

 

Compra a llocs web de confiança

Els llocs de venda per internet han de mostrar la informació següent: raó social, NIF, adreça, telèfon i correu electrònic. Pots accedir-hi a través dels enllaços Avís legal i Condicions generals. NO COMPRES si no apareixen.

 

Comparar és estalviar

Si estàs interessat en un article en concret, compara preus amb antelació i poder comprovar la rebaixa que s’ha produït.

Informa’t sobre el preu complet del producte, incloent-hi l’IVA, les despeses d’enviament, el termini de lliurament, els mitjans de pagament disponibles, les garanties, les condicions, els terminis i el procediment de devolució.

 

Consum responsable

Consumint de manera responsable, pots aportar el teu granet de sorra al medi ambient cada dia. Sempre que sigui possible intenta triar productes duradors, resistents i reparables quan es tracti d’equips informàtics o electrodomèstics.

Les etiquetes energètiques, que especifiquen el consum d’energia dels electrodomèstics, són obligatòries per a molts equips i et poden ajudar a triar els productes amb coneixement de causa i de manera responsable.

 

Dret de desistiment

A la compres a distància o fora de l’establiment, excepte en determinades excepcions, hi ha un termini de 14 dies per rescindir el contracte sense justificar-ne el motiu. Així, si te’n penedeixes de la compra per internet, té 14 dies per tornar el producte.

 

No oblidis

Els productes rebaixats han de tenir LA MATEIXA QUALITAT DE SEMPRE: la norma no permet que es venguin com a rebaixats productes defectuosos.

No oblidis que aquests articles tenen la MATEIXA GARANTIA que els adquirits fora d’aquest període. La garantia legal mínima és, en productes nous, 2 anys i en productes de segona mà, 12 mesos.

Exigeix ​​i conserva el tiquet o factura ja que és la garantia del producte i que pot ser requerit per realitzar qualsevol gestió amb posterioritat a la compra: CONSERVI’L.

 

Més informació:

 

Article realitzat per Moya Kagne, en pràctiques a Europe Direct amb el programa Eurodyssey.

/by

“Ha arribat el moment d’unir-se”

La nova Comissió d’Ursula von der Leyen ha rebut l’aprovació definitiva del Parlament Europeu, cosa que permetrà a l’Executiu prendre possessió l’1 de desembre i iniciar el cicle legislatiu de cinc anys.

La Comissió proposada ha rebut 370 vots a favor, 282 en contra i 36 abstencions dels legisladors a Estrasburg, suficients per a la seva aprovació.

La presidenta electa de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha pronunciat el seu discurs al Ple del Parlament Europeu, en què ha presentat el seu equip de Comissaris designats i el seu programa, abans de la votació d’aprovació.

«La nostra generació d’europeus ha de tornar a lluitar per la llibertat i la sobirania». Amb aquestes paraules ha iniciat el seu discurs. Després de recordar la necessitat de romandre units i fidels als valors europeus, Von der Leyen ha assegurat als eurodiputats que ella i els 26 homes i dones que l’envolten s’esforçaran per treballar plegats i superar les diferències.

 

Restablir la competitivitat

«Puc dir-los que la primera gran iniciativa de la nova Comissió serà la ‘brúixola de la competitivitat’», que guiarà la política europea en els propers cinc anys. Aquesta brúixola, basada en l’informe Draghi, té tres pilars: innovació i reducció de la bretxa tecnològica, un pla comú per a la descarbonització i la competitivitat, reforçar la seguretat i reduir la dependència .

Sobre la base d’aquests tres pilars, Ursula von der Leyen ha afirmat que l’estratègia se centrarà en la competitivitat per «tancar» la bretxa amb els Estats Units i la Xina. I ha afegit que la llibertat i la sobirania de la Unió Europea depenen «més que mai» de la seva «fortalesa econòmica».

La presidenta de la Comissió Europea també ha insistit en la seva voluntat de posar en marxa un pla de «descarbonització i competitivitat a Europa».

 

Defensa europea

Ursula von der Leyen ha subratllat en el seu discurs la necessitat d’augmentar la despesa en defensa davant de l’amenaça russa. «Rússia gasta fins a 9% del seu PIB en defensa. Europa en gasta una mitjana de l’1,9%. Alguna cosa falla en aquesta equació», afirma.

La cap de l’Executiu europeu ha esmentat les guerres, conflictes i patiment a Ucraïna, Orient Mitjà i parts d’Àfrica. «Europa ha de tenir un paper més important a totes aquestes zones».

«No tenim temps per perdre» perquè les amenaces són serioses, reiterant la seva intenció de presentar un Llibre Blanc sobre el futur de la defensa europea els 100 primers dies del seu mandat.

 

Finançament

La presidenta de la Comissió ha plantejat la qüestió del finançament. Von der leyen assenyala que la inversió pública serà crucial, però que els pressupostos públics tenen un abast limitat. «Necessitem urgentment més inversió privada», i ha afegit que és important que les empreses europees poguessin trobar aquí a Europa el capital que necessiten.

 

Una política de cohesió i creixement més forta, centrada a les regions

«Vull que les regions i comunitats controlin el seu propi destí i contribueixin a configurar les nostres polítiques». Ursula von der Leyen ha destacat els reptes econòmics i socials a què s’enfronten les regions, com l’evolució demogràfica, el canvi climàtic o les necessitats d’infraestructures modernes. És essencial donar a les regions el pes polític que mereixen.

La presidenta de la Comissió Europea ha tancat la seva intervenció demanant als eurodiputats que confiïn en el seu equip, que elegeixin una Europa més forta, una Europa més unida i un futur de llibertat per a Europa.

 

Més informació: https://commission.europa.eu/towards-new-european-commission-2024-2029_en?prefLang=fr

 

Article realitzat per Moya Kagne, en pràctiques a Europe Direct amb el programa Eurodyssey.

/by

Tarragona durà a terme una innovadora iniciativa educativa per reduir el malbaratament alimentari a les escoles i conscienciar als més joves.

En el marc de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, Europe Direct Tarragona i l’empresa de serveis educatius i menjadors escolars Mou T Serveis i Lleure han presentat el projecte Fruitina, una proposta pionera que es començarà a implementar a l’escola El Carme de Tarragona i s’oferirà a la resta d’escoles de la ciutat. La campanya es durà a terme també a altres poblacions del Camp de Tarragona com Puigpelat, Nulles, Salou, Reus i Pallaresos on Mou T Serveis i Lleure està present.

Aquesta iniciativa pretén conscienciar els més petits sobre l’impacte econòmic, social i ambiental del malbaratament alimentari, un problema que a Europa suposa la pèrdua de 88 milions de tones d’aliments anualment.

De la mà de Fruitina, una superheroïna creada per inspirar els infants a valorar els aliments més enllà de la seva aparença i mitjançant activitats lúdiques i material visual atractiu, els nens i nenes aprendran que les fruites i verdures imperfectes o madures, també són aprofitables i saboroses, fomentant la seva creativitat a la cuina.

El projecte constarà de tres punts claus. En primer lloc, la implementació de “La Gran Missió”, que durant una setmana, els alumnes que fan ús del menjador escolar mesuraran les restes de menjar comestible sobrant de cada dia i enregistraran aquestes dades. L’objectiu és quantificar el malbaratament i fer visible el seu impacte. El segon punt serà la reflexió i debat on l’alumnat participarà de sessions guiades per monitors i monitores i es reflexionarà sobre la importància de no llençar menjar, el seu impacte ambiental i com poden contribuir a reduir-lo. L’últim dels punts serà el de visualitzar els resultats. Per ajudar els infants a entendre la magnitud del malbaratament, es traduiran els quilos de menjar malgastat conceptes visuals per a poder representar de manera clara els aliments desaprofitats.

Amb aquest projecte i amb l’ajuda de Fruitina, es vol promoure aquest model educatiu que busca inculcar valors de respecte pel menjar i sostenibilitat. L’objectiu final és que els infants es converteixin en agents de canvi, capaços de transmetre aquests valors a les seves famílies i a la comunitat.

Tarragona fa així un pas endavant en la lluita contra el malbaratament alimentari, amb la visió de crear un futur més sostenible i conscient.

/by