Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Després de tot el soroll generat al voltant de les negociacions del TTIP arran de les suposades filtracions m’agradaria aclarir alguns conceptes que estan apareixent i que poden provocar confusions. En primer lloc, l’acord de lliure comerç entre la UE i els EUA encara s’està negociant, tot just la setmana passada es va acabar la 13a ronda de negociacions entre les dues parts. Això vol dir que encara no hi ha cap acord tancat i que per tant no hi ha cap resultat que pugui ser ni beneficiós ni perjudicial per els ciutadans europeus.

Els documents que s’han fet públics no són en cap cas el resultat de les negociacions, són simplement una juxtaposició de les posicions de les dues parts negociadores. És ben normal que en una negociació cada part tingui interessos diferents però no ens cansarem de dir que la UE mai acceptarà un acord que suposi la rebaixa dels estàndards europeus pel que fa a la protecció dels consumidors, medi ambient o seguretat alimentària. Tal com afirma la comissària de Comerç, Cecilia Malsmstrom: “En els camps de negociació on la UE i els EUA tenim posicions molt allunyades simplement no hi haurà acord”. Per posar exemples concrets podem afirmar que el TTIP no canviarà les lleis europees dels Productes Genèticament Modificats, sobre les hormones a la carn de vedella, ni limitarà la capacitat dels governs per fer lleis que protegeixin el medi ambient.

Contràriament al que s’ha dit, la indústria europea no ha tingut un accés privilegiat als documents publicats, ha gaudit del mateix nivell d’informació que altres parts interessades com sindicats, grups de consumidors o organitzacions mediambientals.
Finalment cal apuntar que la Comissió Europea, en una clara voluntat de transparència, ha publicat el seu posicionament en tots els capítols de les negociacions, les podeu trobar a la pàgina web (http://trade.ec.europa.eu/doclib/press/index.cfm?id=1230) juntament amb una fitxa explicativa de fàcil comprensió. Per tant, pel que fa a la part europea no hi ha res de nou, res que no haguéssim dit of et públic entre els documents filtrats.

Tal com estem veient les negociacions per arribar a un acord de lliure comerç són llargues, nosaltres tenim clar, però, que no tancarem cap acord que no sigui beneficiós per als ciutadans europeus ni que no respecti els alts estàndards de protecció que té la UE. Seguirem treballant per complir amb el mandat que ens van fer els 28 Estats membres: arribar a un acord just i equilibrat amb els EUA en matèria comercial.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

 

Alfonso González Bondia

Alfonso González Bondia, professor de Dret Internacional de la Universitat Rovira i Virgili

No corren bons temps per als europeistes. Hem d’acceptar que Europa és un conjunt d’Estats amb les seves misèries i les seves grandeses, però també és un continent que ha posat en marxa un dels projectes institucionals més ambiciosos de la història contemporània, el de la Unió Europea.

La Unió Europea ha estat clau en el progrés dels seus membres, tot i que no ha evitat la que està caient. I no ho ha fet, perquè els Estats no havien pensat que s’haurien d’enfrontar a crisis com les que estem vivint i perquè tampoc estaven disposats a que les institucions europees tinguessin el poder necessari per fer-ne front, imposant la seva autoritat a la dels mateixos Estats.

Ara cal decidir cap a on anem i es plantegen dues alternatives: ho deixem definitivament sota el control dels governs dels Estats o reforcem el poder dels ciutadans a través del Parlament Europeu. Amb tot el camí recorregut per millorar el control democràtic de la Unió Europea, ens ho deixarem perdre?

Alfonso González Bondia

Professor de Dret Internacional Públic de la Unversitat Rovia i Virgili.

Alfonso González Bondia serà el convidat de l’última sessió del curs del cicle #eurotertúlies, que porta per títol “Quo Vadis UE?”, on es posarà a debat el futur de la Unió Europea en un ambient distès i informal.

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Aquest dimarts un grup d’alcaldes de diferents ciutats europees entre els quals s’hi trobava Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona, s’han reunit a Brussel·les amb la comissària de Política Regional, Corina Cretu; i el comissari de Migració, Dimitris Avrammopoulos, per debatre sobre el paper de les ciutats en el principal repte que afronta avui Europa: la gestió de la crisi de refugiats. Jo mateix m’he reunit amb Colau aquesta setmana a Barcelona i n’hem parlat. D’una cosa n’estic segur: Barcelona i altres ciutats europees han demostrat una gran solidaritat envers els refugiats. Com a barceloní estic orgullós que la meva ciutat es mostri disposada a acollir persones que fugen de l’horror de la guerra. És el mateix esperit que he trobat a altres ciutats i pobles que he visitat i que mostren que els valors europeus que avui reivindiquem per fer front a aquesta crisi han estat ben compresos a nivell local.

Les ciutats juguen un paper clau en aquesta crisi i sobretot en la integració dels refugiats en la nostra societat. Temes tan importants com l’allotjament, l’educació, l’ocupació… recauen sovint directament en els ens locals i per això és de vital importància que Europa escolti els alcaldes, que els doni també el suport que necessiten.

D’això tractava la taula rodona que va reunir a Brussel·les els dos comissaris i diversos alcaldes o representants de ciutats com ara París, Roma o Atenes. Una reunió durant la qual la Comissària Cretu va explicar que per primera vegada els municipis europeus disposen de 15.000 milions d’euros del Fons Europeu de Desenvolupament Regional, els coneguts fons FEDER, que poden gestionar directament; i va emplaçar als batlles de les ciutats a utilitzar-los per dissenyar i implementar bones polítiques d’integració.

La crisi dels refugiats, ha mostrat clarament que el principi de subsidiarietat està ben viu a la dinàmica europea. La crisi dels refugiats només es pot resoldre a nivell comunitari, amb un compromís fort dels Estats membres per aplicar la solidaritat europea i acollir la part de refugiats que els pertoca. Però aquests refugiats acabaran arribant finalment als pobles i a les ciutats. I cal ajudar els municipis a fer realitat els valors europeus per a cada refugiat i per a cada refugiada, per a cada nen i cada ancià, per a cada malalt, per a cada víctima de la guerra. Si la crisi dels refugiats té una solució europea, aquesta solució també serà municipal.

 

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Aquest any es compleixen 30 anys de l’adhesió d’Espanya i Portugal a la UE. Queda molt per fer. Les darreres ampliacions encara han d’adaptar-se. S’ha de superar la situació de crisi global que hem patit. Hi ha polítiques clau que encara estan lluny de ser “comunitàries”: immigració, política fiscal, unió bancària, defensa, seguretat … Però no hi ha cap dubte que si alguna cosa bona ha fet la UE ha estat la defensa dels valors democràtics.

El 12 juny 1985 va culminar el que probablement hagi estat el procés d’adhesió més complex i llarg de tota la història de la UE, i que ha servit d’exemple i guia per a altres estats. L’acte de la signatura, que es va fer al Saló de les Columnes del Palau Reial de Madrid el 12 de juny de 1985, va exemplificar el desig d’Espanya i Portugal d’entrar de la mà a Europa. Van descartar signar a Brussel·les i van organitzar dues cerimònies de signatura, una a Lisboa i l’altra a Madrid, el mateix dia.

Els primers eurodiputats espanyols que és van incorporar al Parlament Europeu, al gener de 1986, van ser designats per les Corts. Espanya va celebrar les primeres eleccions per escollir els seus eurodiputats el 10 de juny de 1987. L’any 1989 és van celebrar eleccions europees als 12 països que formaven part de la UE en aquell moment i el Parlament Europeu resultant va triar com a president Enrique Barón, qui és convertia en el primer espanyol a presidir la cambra, de 1989 a 1992. Més tard ho farien José María Gil-Robles, de 1997 a 1999 i Josep Borrell, de 2004 a 2007.

Durant aquests 30 anys, Espanya ha estat al capdavant de polítiques tant importants com la lluita antiterrorista i l’euroordre de detenció, la ciutadania europea o la política de cohesió, i haver liderat les relacions exteriors d’Europa amb Llatinoamèrica i la ribera sud de la Mediterrània. Encara que hi hagi qui en dubti, els Eurobaròmetres ens indiquen que Espanya és un estat molt europeista, ocupant el cinquè lloc per pes i població en la llista dels 28 estats membres.

Com va dir Enrique Barón al 1989, Europa “no té dret a fracassar, el seu èxit ha de ser considerat patrimoni de la humanitat”. La UE és una història d’èxits i algun desencert però que a dia d’avui podem dir que no s’ha acabat. Ens queda molt de camí per recórrer plegats.

Aquest article ha estat publicat el dia 12 de juny de 2015 a Tarragona21.com

melissafotoblogDurant un any, vaig participar en el projecte “Start to Voti Europe” del Servei de Voluntariat Europeu, a Bucarest.

En realitat vaig descobrir el SVE una mica per casualitat. No coneixia el programa però sempre vaig voler fer voluntariat i com m’encanta conèixer altres cultures, finalment vaig poder unir allò que era útil amb el que m’agrada.

Vaig contactar amb la meva associació d’enviament que em va explicar tot el que havia de fer, al novembre de 2013. Després d’enviar fins a 5 sol·licituds per a diferents projectes, al cap de dues setmanes em van trucar des de Romania i vam començar amb tota la paperassa per poder-me’n anar. Arribava a Bucarest el dia 1 de juny.

El meu projecte consistia en treballar amb adolescents per mostrar-los la importància de la democràcia i exercir el dret a vot en les eleccions europees. Vam treballar amb ells els diferents partits i després vam simular la celebració d’unes eleccions.

Però vaig fer moltes més coses. Aprendre romanès, fer classes de dansa, treballar amb nens d’un orfenat amb qui vam muntar una obra de teatre, i molt més. No vaig parar!

Vivíem 5 voluntaris en un petit pis. Al principi vam notar la falta de privacitat però vam aprendre a compartir i a demanar i rebre ajuda quan ho necessitàvem. Al final érem com una gran família. Va ser sens dubte el millor de la meva experiència com a voluntària.

Gràcies al SVE he crescut molt en poc temps i he descobert el que vull fer la resta de la meva vida: treballar amb nens malgrat haver estudiat periodisme. No, no va ser tot perfecte i tampoc he canviat el món però la meva manera de veure la vida ha canviat completament i espero haver contribuït a que altres persones també s’hagin plantejat canviar la seva.

No puc explicar tota la meva experiència en poques paraules perquè el SVE ha estat una de les millors experiències de la meva vida!

Melissa Rodrigues

Staiger Programa Eurodyssée

Podeu llegir més sobre el Servei de Voluntariat Europeu aquí

_mg_3977_2La nostra és la primera generació d’europeus que no ha viscut en guerra: els nostres avis, besavis, rebesavis, i potser algun dels nostres pares, va patir alguna de les guerres fins fa 70 anys van devastar Europa. El dia 9 de maig, Dia d’Europa, celebrem –sobretot- la Pau. Una pau que ara donem, potser erròniament, per garantida, però que és, sense cap mena de dubte, l’èxit més important de la Unió Europea.

El dia 9 de maig celebrem l’aniversari de l’anomenada Declaració Schuman. Un dia com aquest d’ara fa 64 anys l’aleshores ministre d’Afers Exteriors Francès, Robert Schuman, va proposar que els antics enemics de la segona guerra mundial posessin en comú el carbó i l’acer: els materials que fins aleshores havien servit per fer la guerra, ara s’utilitzarien per fer la pau. La declaració Schuman van permetre la creació de la CECA (la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) l’embrió de l’actual Unió Europea. El que va néixer com un mercat sectorial amb sis membres (Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg) és ara una unió de 28 Estats, 500 milions d’habitants, institucions comunes, moneda única i llibertat de moviment.

Hem fet molt de camí des que aquell 9 de maig de 1950. Tanmateix, ara ens enfrontem a reptes diferents que els que afrontaren els pares fundadors. La crisi econòmica, l’atur, la globalització, el envelliment de la població, la inestabilitat política a les nostres fronteres exteriors, tant al sud com a l’est, etc.

El 9 de maig, Dia d’Europa, és un dia per celebrar i per recordar tots aquells motius que ens fan sentir orgullosos de ser europeus; un dia per pensar en els valors que ens identifiquen: la pau, la solidaritat, la democràcia, l’Estat de Dret…; i també un dia per pensar que, si fa 64 anys uns quants europeus van ser capaços de convertir el somni d’aconseguir una Europa Unida, ara a nosaltres ens toca treballar per mantenir aquest somni i transmetre els valors que ens han convertit en un espai de pau, llibertat i prosperitat.

Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

M’apropio d’aquesta expressió de la comissària de Política Regional, Corina Cretu per resumir la manera com la Comissió vol que es gastin els 868,4 milions d’euros que Catalunya rebrà dels fons europeus FEDER durant el període 2014 -2020. Els fons FEDER són els fons europeus destinats al Desenvolupament Regional, un element clau per estimular el creixement sostenible i la creació d’ocupació de qualitat a Catalunya en els propers anys. Els propers set anys Catalunya rebrà un 68,1% més que el període anterior i això representarà una inversió total de 1.676,9 milions d’euros, afegint la part que correspon a les administracions catalanes.

Per què Catalunya, que és una regió amb una renda per càpita superior a la mitjana europea rebrà més fons? La raó és fàcil d’entendre si considerem que la prioritat numero u de la Comissió es accelerar la sortida de la crisi i la creació d’ocupació: Es tracta de fer servir les regions desenvolupades i tractores per de liderar i empènyer la recuperació de l’economia. I per això l’accent és posa no tant en les infraestructures bàsiques amb rendiments a llarg terme (el ciment) sinó en allò que pot crear creixement i ocupació ara (el coneixement).

Durant els últims gairebé 30 anys Espanya ha estat la principal beneficiària de la Política de Cohesió Europea en termes absoluts. S’hi ha destinat uns 160.000 milions d’euros, dels quals uns 6.000 milions han anat a Catalunya. Amb aquests diners s’han construït o renovat escoles, hospitals i museus; s’han dut a terme projectes e renovació urbana, s’ha donat suport a les pimes; s’ha cofinançat una extensa xarxa de parcs tecnològics i s’ha estimulat la investigació i la transferència de coneixement.

Totes aquestes inversions han deixat una empremta evident i ara, tornant a la frase del títol, ens cal orientar aquests fons que vénen de la UE per evolucionar cap a un model de desenvolupament més intel·ligent, competitiu, sostenible i integrador amb línia amb l’estratègia Europa 2020 i amb les prioritats de la Comissió Juncker. És per això que els més de 868 milions d’euros que Catalunya rebrà dels fons FEDER es destinaran a cinc grans prioritats catalitzadores del creixement:

  1. Potenciar la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació
  2. Millorar l’ús i la qualitat de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
  3. Potenciar la competitivitat de les pimes
  4. Afavorir la transició a una economia baixa en carboni
  5. Conservar i protegir el medi ambient i la promoció de l’eficiència dels recursos.

Ara que ja tenim els fons assignats cal que els gestors del programa, els potencials beneficiaris i als diversos agents socials i econòmics aprofitin al màxim aquests fons, garanteixin una bona selecció dels projectes i els executin de manera eficaç. Si això és així no tinc cap dubte que aquests fons ajudaran a estimular el creixement sostenible de l’economia i a crear llocs de treball amb alt valor afegit que tant necessitem.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Més informació aquí

La Unió Europea és un sistema polític complex configurat per diferents tipologies d’actors que tenen diverses funcions i actuen com a pesos i contrapesos dins del conjunt.

Entendre l’organització i el funcionament de la Unió no és fàcil, i això, unit al fet que només el Parlament Europeu és escollit directament pels ciutadans, crea un desconeixement i un sentiment de llunyania de les institucions europees per part d’aquests. Es percep la política que es fa des de Brussel•les com una “política d’altes esferes”, distant, poc propera, i en algunes ocasions inclús poc transparent, amb un senyalat dèficit democràtic en el qual s’ha anat fent camí però encara en queda per recórrer, i és vital que aquest és vagi de la mà de la ciutadania.

D’aquí de d’importància d’iniciatives com la II Simulació del Parlament Europeu que permeten, per una banda, experimentar en primera persona com s’organitzen i funcionen les institucions i, per tant, serveixen per apropar aquestes i els seus representants als ciutadans de carrer. Però, per altra banda, i per mi el més important, configuren un canal de participació; donant la oportunitat de fer propostes i/o crítiques de manera interactiva i que aquestes siguin escoltades.

En aquest sentit l’esdeveniment organitzat per Europe Direct i la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV hem sembla una ocasió que mereix no ser desaprofitada, ja que, en tinguem constància o no, són moltes les decisions que es prenen a Europa i que ens afecten en el nostre dia a dia i futur.

Per això jo he decidit participar, perquè vull ser partícip d’aquest camí, perquè crec que Europa pertany als seus ciutadans i que aquests han de tenir un paper actiu, i perquè jo no desaprofito ocasions de ser escoltada. I tu?

Meritxell Fernández Sancho
Estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració

2013-07-01 17.26.08Malgrat que en parlem massa poc, o que només en parlem quan arriba el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la igualtat entre homes i dones es troba en l’ADN europeu: el Tractat de Roma, al 1957, ja incloïa el principi d’igualtat entre homes i dones; amb el Tractat d’Amsterdam, al 1999, la promoció de la igualtat de gènere esdevé una de les tasques de la UE, que adquireix competències per combatre-la. A més, la Carta de Drets Fonamentals de la UE prohibeix qualsevol tipus de discriminació, també per raó de gènere. La igualtat de gènere, doncs, és un dels valors que ens fa europeus.

Mirant els resultats del darrer eurobaròmetre que la Comissió ha publicat en motiu del 8 de març, queda clar que els ciutadans europeus mantenen i comparteixen aquest valor: 9 de cada 10 estan d’acord amb el fet que combatre la desigualtat entre homes i dones és necessari per fer una societat més justa. Europa no es pot permetre el luxe de deixar perdre la meitat del seu talent: les dones han de participar en tots els aspectes de la nostra societat, sobretot en càrrecs directius, tant del sector públic com del sector privat.

Malgrat els esforços i els progressos que ja s’han fet, les desigualtats entre homes i dones continuen i algunes xifres són especialment alarmants: segons el darrer estudi les dones cobren un 16% menys que els homes , la taxa d’atur entre les dones és gairebé 12 punts percentuals per sobre de les els homes, les pensions femenines són un 39% mes baixes i les dones només ocupen un 20% dels càrrecs directius en les grans empreses.

I la Comissió tampoc pot tirar la primera pedra: malgrat els esforços del president Juncker, actualment només hi ha un 31% de comissàries. I si mirem entre els alts càrrecs i els càrrecs intermedis de la Comissió, les dones en representen únicament un 27,5% i un 31,4% respectivament. Encara estem lluny de l’objectiu que ens hem marcat, situar-los al 40% al 2019.

Sigui com sigui la UE ha de seguir treballant com ha fet fins ara per aconseguir la igualtat de gènere i acabar amb la bretxa salarial que encara pateixen les dones. La igualtat entre homes i dones és, com he explicat en el primer paràgraf, un dels nostres valors, d’aquells que ens fan europeus, i –a més-, és evident que necessitem el talent femení per tirar endavant la nostra societat. Homes i dones han de tenir les mateixes oportunitats, drets i llibertats.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

La foto dels dos operaris unint un cable d’alta tensió entre França i Espanya ha ocupat l’atenció mediàtica d’aquest cap de setmana. Aquest simple gest simbolitza la caiguda de l’enèsima frontera dins de la UE, en aquest cas l’energètica; i és un importantíssim pas endavant per a la integració europea, per a la lluita contra el canvi climàtic a través de l’eficiència energètica i sobretot per que els ciutadans tinguin una energia més barata i més segura gràcies a un mercat europeu de l’electricitat més interconnectat.

Fins ara la interconnexió elèctrica a banda i banda dels pirineus era només del 3% de la capacitat de producció instal·lada mentre que els experts consideren que per treure profit del mercat únic i millorar la seguretat d’abastament caldria que fos, com a mínim, d’ un 10%. Això convertia la península Ibèrica en una illa energètica i suposava un perill per a les comarques de Girona que es trobaven en un ‘cul d’ampolla’ energètic. La nova infraestructura, que entrarà en ple funcionament el proper mes de juny, no només duplicarà la capacitat d’interconnexió entre França i Espanya sinó que és una fita important per avançar cap a la Unió Energètica, una de les principals prioritats de la Comissió Juncker.

Però perquè és tan transcendental aquest gest d’unió energètica? En podem subratllar tres motius: l’econòmic, el mediambiental i el de seguretat en el subministrament, i els tres estan, mai més ben dit, interconnectats. Quanta més capacitat d’interconnexió energètica entre els diferents països, més competència entre les empreses d’electricitat de tota la Unió que seran capaces de fer arribar i vendre la seva energia fora de les fronteres del seu país i això n’abaratirà el preu final per als consumidors.

Les interconnexions també són un incentiu per a les energies renovables. No sempre es produeixen a tot arreu les condicions climàtiques propícies per a la generació d’energia verda. De vegades bufa el vent a un lloc, generant un excés d’electricitat, mentre que a un altre on no hi bufa hi ha una demanda insatisfeta. Fins ara aquesta electricitat es perdia. Amb l’interconnector es pot portar allà on cal sense haver d’engegar centrals més cares o més contaminants.

I finalment també cal tenir en compte que un augment en les interconnexions proporciona més seguretat en el subministrament energètic i redueix substancialment el risc d’apagades: si tenim més vies d’abastament, sempre tindrem un camí per fer arribar la corrent a qui la necessiti

El gest d’unir els dos cables d’alta tensió, doncs, és un gran pas que marca el camí cap al futur de l’energia. Aquest dimecres el vicepresident d’Unió Energètica, Maros Sefcovic; i el comissari de Política Climàtica i Energia, Miguel Arias Cañete, presentaran l’estratègia de la Comissió per a la Unió Energètica. Caldrà estar-ne atents, perquè se’n parlarà molt, d’interconectors. Nosaltres el divendres ja en vam viure un preludi.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europa a Barcelona