La foto dels dos operaris unint un cable d’alta tensió entre França i Espanya ha ocupat l’atenció mediàtica d’aquest cap de setmana. Aquest simple gest simbolitza la caiguda de l’enèsima frontera dins de la UE, en aquest cas l’energètica; i és un importantíssim pas endavant per a la integració europea, per a la lluita contra el canvi climàtic a través de l’eficiència energètica i sobretot per que els ciutadans tinguin una energia més barata i més segura gràcies a un mercat europeu de l’electricitat més interconnectat.

Fins ara la interconnexió elèctrica a banda i banda dels pirineus era només del 3% de la capacitat de producció instal·lada mentre que els experts consideren que per treure profit del mercat únic i millorar la seguretat d’abastament caldria que fos, com a mínim, d’ un 10%. Això convertia la península Ibèrica en una illa energètica i suposava un perill per a les comarques de Girona que es trobaven en un ‘cul d’ampolla’ energètic. La nova infraestructura, que entrarà en ple funcionament el proper mes de juny, no només duplicarà la capacitat d’interconnexió entre França i Espanya sinó que és una fita important per avançar cap a la Unió Energètica, una de les principals prioritats de la Comissió Juncker.

Però perquè és tan transcendental aquest gest d’unió energètica? En podem subratllar tres motius: l’econòmic, el mediambiental i el de seguretat en el subministrament, i els tres estan, mai més ben dit, interconnectats. Quanta més capacitat d’interconnexió energètica entre els diferents països, més competència entre les empreses d’electricitat de tota la Unió que seran capaces de fer arribar i vendre la seva energia fora de les fronteres del seu país i això n’abaratirà el preu final per als consumidors.

Les interconnexions també són un incentiu per a les energies renovables. No sempre es produeixen a tot arreu les condicions climàtiques propícies per a la generació d’energia verda. De vegades bufa el vent a un lloc, generant un excés d’electricitat, mentre que a un altre on no hi bufa hi ha una demanda insatisfeta. Fins ara aquesta electricitat es perdia. Amb l’interconnector es pot portar allà on cal sense haver d’engegar centrals més cares o més contaminants.

I finalment també cal tenir en compte que un augment en les interconnexions proporciona més seguretat en el subministrament energètic i redueix substancialment el risc d’apagades: si tenim més vies d’abastament, sempre tindrem un camí per fer arribar la corrent a qui la necessiti

El gest d’unir els dos cables d’alta tensió, doncs, és un gran pas que marca el camí cap al futur de l’energia. Aquest dimecres el vicepresident d’Unió Energètica, Maros Sefcovic; i el comissari de Política Climàtica i Energia, Miguel Arias Cañete, presentaran l’estratègia de la Comissió per a la Unió Energètica. Caldrà estar-ne atents, perquè se’n parlarà molt, d’interconectors. Nosaltres el divendres ja en vam viure un preludi.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europa a Barcelona

Quan la ciutadania no té clar si la Unió Europea és la solució o és el problema alguna cosa s’ha fet malament.

Vull començar per dir que s’ha acostumat malament a la ciutadania abusant de la frase feta que “la UE és la solució” als nostres mals. S’han dissenyat fulls de ruta, estratègies, llibres blancs, etc … utilitzant un llenguatge incomprensible que ha allunyat el projecte europeu dels ciutadans i ciutadanes a les que anava dirigit.

S’ha inventat una terminologia elitista parlant de pilars, esferes, eixos, i de no sé quantes paraules més, que no connecten a la ciutadania amb l’essència del que significa realment la Unió Europea. Si no sabem transmetre a la ciutadania, no podem esperar ni exigir que la ciutadania s’impliqui quan ella és incapaç d’entendre i comprendre allò que és difícil d’explicar.

I en canvi no hem fet pedagogia que la Unió Europea és el resultat de la nostra recent història i que suposa un projecte d’unió política ric per la pluralitat dels seus territoris i la diversitat de la seva ciutadania, d’un espai comú en constant diàleg intercultural i d’una zona d’intercanvi econòmica i comercial, en base a uns valors socials i drets fonamentals que suposen la nostra columna vertebral.

Ens trobem en un moment clau de la història recent europea, tenim un projecte que ens ha ofert pau, drets, progrés i solidaritat, però cal que la ciutadania assumeixi que és el seu projecte, sinó ho fa el projecte haurà fracassat.

Joaquim MILLAN ALEGRET
Secretari General del Consell Català del Moviment Europeu

_mg_3898Fa més de 60 anys Europa estava a punt de viure un dels episodis que marcarien el futur del continent. La creació de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) va ser un punt d’inflexió per a la història Europea.  Després d’anys de conflicte,  França i Alemanya signaven –juntament amb els tres països del Belenlux i Itàlia- un acord que es va convertir en l’embrió de l’actual Unió Europea, un acord que ja posava l’accent en el carbó, una font d’energia.

Avui, més de 60 anys després el paisatge energètic a Europa ha canviat però aconseguir una veritable Unió Energètica, un mercat únic en el sector de l’energia en el qual els ciutadans es puguin beneficiar d’una competència reali on el subministrament energètic deixi de ser un motiu de vulnerabilitat per a la Unió segueix sent  clau per Europa i una de les prioritats de la Comissió Juncker.

Perquè la Unió Energètica passi de ser un dels punts en la llista de prioritats de la Comissió a una realitat tangible, el proper 25 de febrer l’executiu comunitari presentarà una proposta d’Unió Energètica, una proposta que per primera vegada tindrà un enfocament global implicant tots els sectors d’activitat, que mirarà més enllà de les fronteres de la Unió  i que tindrà com a principals pilars la seguretat energètica, un mercat interior d’energia, la descarbonització i l’ús de les renovables, la reducció energètica dels sectors que més en consumeixen (el del  transport i de la construcció), i la implicació de la recerca.

Però perquè és tan important avançar cap a una Unió Energètica? la Unió Europea importa el 53% de l’energia que consumeix i la factura que en paga ascendeix als 400 mil milions d’euros, això ens fa extremament vulnerables i dependents. Aquestes xifres gegants poden fer-nos despistar però a Europa hi ha un 10% dels ciutadans que viuen en la pobresa energètica, una situació inacceptable.

Malgrat els esforços que s’han fet fins ara, encara no gaudim d’un mercat únic sinóde 28 mercats separats i això provoca que sovint una decisió a nivell nacional tingui conseqüències al país veí. La Unió Energètica ha d’acabar amb aquesta anomalia dins de la Unió Europea. A més a més, encara hi ha “illes energètiques” com la Península ibèrica on l’escàs nivell d’interconnexió impedeix la compra i venda d’energiaa la resta de la Unió.

La Unió Energètica té l’objectiu de solucionar tots  aquests problemes i millorar la vida dels ciutadans tot fomentant la lliure competència pròpia d’un mercat únic, potenciant les energies renovables i disminuint la dependència energètica que pateix Europa i que, com podem comprovar hivern rere hivern, ens fa extremadament vulnerables. Com el tractat del Carbó que fa seixanta anys va posar els fonaments a la Europa moderna, la proposta del dia 25 també pot ser un altre pas important en la història de la integració europea.

Ferran TARRADELLAS
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

timthumb.phpA la darrera campanya electoral al Parlament Europeu el lema institucional va ser “Acció, reacció, decisió” en un intent per connectar a
mb la ciutadania i promoure un interès per les esmentades eleccions europees. Almenys es va aconseguir que globalment es mantingués la participació i no seguis la davallada de les darreres ocasions.

Realment si fem una ullada en perspectiva a casa nostre veiem que la gent ha entès que davant la desconfiança creixent amb la política en general i amb les institucions en particular (monarquia, senat, tribunal constitucional,…) calia reaccionar. Per tant, han decidit assumir un nou rol públic que ha significat fer política i no deixar que la facin els partits tradicionals que han fracassat en molts casos (corrupció, incapacitat per liderar, falta de democràcia interna,…).

Ho hem vist a les darreres eleccions gregues i el seu resultat. El fracàs estrepitós dels partits anomenats tradicionals, es a dir, els que fins ara tenien el poder, ha propiciat una nova manera de fer política en alguns dels països de la UE. Ni millor, ni pitjor, sinó diferent. I no agrada perquè bàsicament vol dir fer fora als que fins ara han viscut del sistema polític. No entro a valorar els riscos que això comporta en alguns casos.

Per cert, el problema ha estat que aquests partits tradicionals ho han fet molt i molt malament i no han volgut fer els deures que des de fa temps la ciutadania ha demanat i reclamat. Ja veiem com l’única sortida per no perdre més poder es avançar les eleccions, quina llàstima.

Però aquest nou rol que ha assumit la ciutadania ha de ser responsable, transparent, viable i eficaç. La gent vol tornar a confiar en la política i en lo públic com una manera de resoldre els problemes quotidians, els conflictes socials i de solventar els reptes socioeconòmics, però no a qualsevol preu. Ja no ens trobem en una època de canvis, sinó que estem davant d’una època que ha canviat. Dependrà de tots nosaltres decidir quin futur volem perquè aquest cop no hi hauran excuses.

Joaquim Millán Alegret, director d’Eurolocal

Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, aseegura que aquest 2015 ha de canviar el món. L’Any Europeu del Desenvolupament ha d’ajudar sens dubte, a l’erradicació de la pobresa i el desenvolupament sostenible.

Entre tots ho hem de fer possible!

Ho podeu llegir al Circ de Tarragona

Acabat de començar el 2015, a ningú se li escapa que l’atur i, més concretament, l’atur juvenil continua sent un dels problemes més grans del nostre país però també a nivell de la UE. És veritat que a casa nostra la situació és molt més greu que en la resta de països del nostre entorn d’aquí que des de totes les administracions, inclòs l’Ajuntament de Tarragona estiguem obligats a buscar tots els recursos necessaris per aportar solucions a aquest greu problema.

Durant el passat 2014, des de la Conselleria de Treball i Activació Econòmica hem aportat solucions en aquesta direcció, tot i que som conscients que la magnitud de la demanda ha sobrepassat les nostres possibilitats. Des de Tarragona Impulsa hem generat les condicions per donar suport a l’emprenedoria mentre, en paral·lel, hem promogut plans de formació i ocupació per aquelles persones que tenen majors dificultats per retornar al mercat de treball.

Està clar que en un món globalitzat les solucions han deixat de ser unilaterals i requereixen cooperació entre administracions. És aquí on intervé de manera decisiva l’oficina Europe Direct Tarragona que també depèn d’aquesta conselleria. En aquest sentit, el 2015 farem un gran esforç per divulgar una eina molt potent que des d’Europa hem aconseguit posar al nostre abast. Aquesta eina és el Pla de Garantia Juvenil.

El Pla és una iniciativa conjunta a nivell europeu que te com a objectiu la lluita contra la desocupació juvenil. Amb aquest pla, es vol garantir que tots els joves menors de 25 anys, inscrits o no en els serveis d’ocupació, rebin una oferta concreta i de bona qualitat en un termini de 4 mesos després de la fi de la seva formació o l’inici del seu període d’atur. L’oferta pot consistir en un treball, un període de pràctiques, una formació en una empresa o un curs en un centre d’ensenyament i s’haurà d’adaptar a les necessitats i situacions individuals.

Per accedir-hi s’ha de tenir nacionalitat espanyola o ser ciutadans de la Unió o dels Estats que formen part de l‘Acord Econòmic Europeu o ciutadans suissos que es trobin a Espanya en exercici de la lliure circulació i residència. Pel que fa a l’edat s’ha de tenir més de 16 anys i menys de 25, o menys de 30 anys en el cas de persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent, en el moment de sol·licitar la inscripció en el Fitxer del Sistema Nacional de Garantia Juvenil. A més, s’ha de presentar una declaració expressa de tenir interès a participar en el Sistema Nacional de Garantia Juvenil, adquirint un compromís de participació activa en les actuacions que es desenvolupin en el marc de la Garantia Juvenil.

Aquests són els principals requisits però per fer-ho tot més senzill, l’oficina Europe Direct de l’Ajuntament de Tarragona, situada a la planta baixa de l’edifici de Lletres de la plaça Imperial Tarraco i a l’Oficina Jove hi ha personal especialitzat que us atendrà i us informarà amb més concreció de tots els passos que cal fer per donar-vos d’alta al Fitxer del Sistema Nacional de Garantia Juvenil.

Des del govern de Tarragona, comencen el 2015 prenent decisions i proposant solucions que millorin les condicions de vida i les perspectives de futur d’un col·lectiu tant important com el dels nostres joves que, paradoxalment, estan millor preparats que mai i, en canvi, tenen moltes dificultats per accedir al mercat laboral. Per això, fidels a la nostra consigna de “fets en comptes de paraules” us animem a conèixer aquest Pla i beneficiar-vos de les oportunitats i possibilitats que ofereix.

Xavier Tarrés: Conseller de Treball i Activació Econòmica i responsable oficina Europe Direct Tarragona.

Aquest article ha estat publicat el 12-1-15 al Diari Més Tarragona

La Comissió ha llançat un pla d’inversió de 315 mil milions d’euros per a Europa, la primera gran acció concreta del nou executiu Juncker. Ho explica Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Podeu llegir l’article al diari digital La República Checa

Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, reflexiona sobre el sentiment de pertenença a la UE de la ciutadania. La Unió Europea sempre ha treballat al servei dels ciutadans europeus, però mai de forma tan directa com ara.

Ho podeu llegir al diari digital Circ de Tarragona.

L’article d’opinió de Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona d’aquesta setmana, reflexiona sobre les interconnexions energètiques.

Ho podeu llegir al diari digital Tarragona21.

AnaOuriqueHas sentit parlar del programa Euroyissea? Si tens entre 18 i 30 anys, val la pena perdre cinc minuts i llegir el meu testimoni. Jo sóc de Portugal i em trobava acabant unes pràctiques professionals quan havia de pensar en el meu futur. La crisi econòmica és una realitat a tots els països. Per això, pensar en què fer, honestament, em va espantar. Després de navegar per internet, gràcies al Sr. Google, vaig trobar aquest programa d’intercanvi de l‘Assemblea de Regions d’Europa (ARE), que permet al candidat ocupar un lloc de treball en una regió d’Europa, i, en el meu cas, vaig escollir Catalunya.

El que fa aquest projecte diferent a d’altres és que permet assistir a un programa cultural durant el primer mes, amb un curs d’idioma al país on vas a fer les teves pràctiques laborals. Aquest és un valor afegit al teu Curriculum Vitae (CV), doncs t’ajuda a aprendre altres idioma, en el meu cas, el castellà i el català. En el món en què vivim, saber idiomes és sempre un avantatge i et posicions pel davant d’altres candidats. El Programa Eurodyseea ofereix allotjament, una beca, una assegurança d’accidents personals i un certificat de pràctiques final. En el cas de Catalunya, l’equip coordinador t’acompanya en les teves pràctiques i fa reunions mensuals per realitzar la teva feina i fa un seguiment, el que representa una major seguretat.

257Ja havia participat anteriorment al Programa Erasmus, així que estava perfectament preparada per viure en un altre país. Però si aquest no és el teu cas, no tinguis por. És normal trobar-te amb algun obstacle per superar, com ara l’idioma, però avui en dia tothom parla anglès. Som tants col·legues, en el meu cas vint, que sempre trobaràs persones que parlen el teu mateix idioma. Però, si pensem bé, això no ha de ser un obstacle ja que et fa créixer, t’ajuda a ser independent i et fa més fort.

Vaig començar la meva aventura el 27 de setembre 2014 i finalitzarà el 30 de març de 2015. Estic segura que aquests mesos a Europe Direct Tarragona (Ajuntament de Tarragona) m’ajudarà a créixer professionalment i a trobar una nova direcció per a la meva vida. I també em permetrà conèixer gent nova, noves cultures, nous llocs … Tot el què necessita un amant dels viatges!

Aquesta és, sens dubte, una excel·lent oportunitat per a aquells que vulguin dur a terme una experiència de treball fora de la seva zona de confort, aprendre nous mètodes de treball i una nova cultura o manera de vida. Esperaràs que les oportunitats et caiguin del cel? Si tens curiositat, vols més informació i vols saber quines regions participen en el programa, visita el lloc web oficial: www.eurodyssee.eu/es

Ana Ourique Nogueira, stagier del programa Eurodyssea