Entrades

Bon dia a tots i totes! Seguim avençant en la tercera setmana de confinament. Ahir parlava en aquest mateix bloc que malgrat trobar-nos en el  moment més dur del nostre confinament, especialment pels metges i per tot el personal sanitari que està salvant vides en condicions molt difícils, hi ha motius per a l’esperança.

L’entrada –ho recordareu- tenia la imatge del raig de llum que entrava al final d’un túnel. Doncs aquest matí, mentre llegia el diari, m’he trobat amb un article del Josep Corbella titulat precisament “Ja es veu llum al final del túnel”. Parla, òbviament, de la caiguda de nous contagis que fa pensar en que no estem tan lluny del pic de la corba. Tanmateix, el que més m’ha cridat l’atenció és la coincidència amb una idea en la que crec fermament: que la solidaritat és el que farà que ens en sortim, que la solidaritat és l’oli que alimenta la flama de l’esperança. Deia el Josep Corbella que “si cada país lliura la seva guerra particular contra el virus, ningú estarà segur, perquè no tots ho podran combatre amb el mateix èxit. Encara que sigui per egoisme, el que més necessita ara la humanitat és solidaritat”.

Aquestes paraules em recordaven molt a les que la presidenta de la Comissió, Úrsula von der Leyen, va pronunciar el passat 26 de març al plenari d’un Parlament Europeu vuit, però que va ressonar a tota Europa gràcies a les xarxes socials. Deia la presidenta –i perdó per la longitud de la cita- :  “Si hi ha alguna cosa més contagiosa que aquest virus és l’amor i la compassió. I enfront de l’adversitat, el poble europeu està mostrant com de forts podem ser. Els petits gestos de bondat, compassió i solidaritat estan ajudant a difondre l’esperança per tot Europa. De les tasques de voluntariat a les cançons entonades als balcons. De l’enviament de postals als que estan sols a la realització de compres per als més grans. Dels hotels que ofereixen gratuïtament habitacions als restaurants que donen aliments. Dels perfumistes de luxe i els fabricants de vodka que ara produeixen gel desinfectant als fabricants d’automòbils i les cases de moda que ara produeixen màscares de protecció o respiradors. […]. Aquest és l’exemple que ha de seguir la Unió Europea. Aportant cada un de nosaltres el nostre granet de sorra, aconseguirem ajudar-nos molt mútuament. I el nostre paper com a institucions europees i responsables polítics i líders d’Europa és demostrar aquesta mateixa confiança, aquesta mateixa unitat i aquest mateix lideratge. […] Perquè en aquesta crisi, i en general en la nostra Unió, només ajudant-nos mútuament ens ajudarem a nosaltres mateixos.

No obstant això, part del que va passar les últimes setmanes resulta dolorós de relatar. Quan Europa realment necessitava suport mutu, hi va haver masses que només van mirar pel seu propi interès en un primer moment. Quan Europa realment necessitava un afany de «tots per un», hi va haver masses que van optar per respondre «tot per a mi» en un primer moment. […] Per això en les últimes setmanes hem pres mesures excepcionals i extraordinàries per coordinar i fer possible l’actuació necessària. Des de llavors la situació ha anat millorant i els Estats membres estan començant a ajudar-se mútuament i, per tant, a ajudar-se a si mateixos. Ara Europa està intensificant realment la seva actuació”.

Ja he parlat en altres entrades d’aquesta acció conjunta, però ara m’agradaria mostrar alguns exemples d’aquesta solidaritat que alimenta l’esperança europea en dos àmbits concrets: el repartiment de material i atenció sanitaris, i la repatriació d’europeus a l’estranger. Diferents länder alemanys estan oferint llits de les seves UCIs a pacients italians. El mateix fa Luxemburg amb pacients francesos. El Tirol austríac està rebent material protector d’Itàlia, però també pacients italians per a les seves UCIs. Grècia ha pagat amb fons europeus 500 unitats mòbils per poder realitzar tests a domicili. França ha donat 1 milió de mascaretes a Itàlia i 20.000 equips de protecció individual. Alemanya enviarà 1 milió de mascaretes i 300 respiradors a Itàlia, 8 milions de guants a Àustria, 100,000 mascaretes a Romania i 60.000 a Suècia. Àustria donarà 1,5 milions de mascaretes a Itàlia, mentre que la República Txeca ha ofert 10.000 equips de protecció a Itàlia i 10.000 més a Espanya.

Des del començament del brot, més de 4.020 ciutadans de la UE atrapats a l’estranger han estat retornats a casa seva  a bord de 25 vols de repatriació facilitats i cofinançats pel mecanisme europeu de protecció civil. El 30% dels passatgers repatriats eren ciutadans europeus de nacionalitat diferent al país organitzador del vol. Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Letònia, Luxemburg i Txèquia, però també el Regne Unit, van repatriar més de 1.150 ciutadans de la UE de diferents estats membres. Actualment hi ha més de 100 vols organitzats per 12 països previstos en els propers dies i tots comptaran amb seients a disposició d’altres ciutadans de la UE i del Regne Unit.

Perdoneu si m’ha sortit una entrada massa llarga. De fet encara podria ser-ho més, perquè hi ha més exemples. És probable que ben aviat siguem nosaltres els que haguem de mostrar solidaritat cap a altres germans europeus que ara estan començant a sentir el cop de la crisi. I després caldrà que continuem sent solidaris en la recuperació econòmica. Si entre tots aconseguim que aquest sigui el temps de la solidaritat, també farem que aquest sigui el temps de l’esperança. I ens en sortirem.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

La Comissió ha emès nous consells pràctics per garantir que, dins de la UE, els treballadors mòbils, en particular els que exerceixen ocupacions crítiques en la lluita contra la pandèmia de coronavirus, puguin arribar al seu lloc de treball. Això inclou, entre altres, als qui treballen en els sectors de la salut i l’alimentació, a més d’altres serveis essencials, com la cura de nens, l’atenció a la gent gran i el personal crític dels serveis públics.

Pel que fa als treballadors de temporada, en particular en el sector agrícola, es demana als Estats membres que intercanviïn informació sobre les seves diferents necessitats a nivell tècnic i que estableixin procediments específics per a garantir a aquests treballadors un pas fluid, per tal de respondre a l’escassetat de mà d’obra derivada de la crisi. En aquestes situacions, els Estats membres han de tractar a aquests treballadors com a treballadors crítics i comunicar als ocupadors la necessitat de garantir una protecció adequada de la salut i la seguretat.

La Comissió ha presentat també unes directrius sobre l’aplicació de la restricció temporal dels viatges no essencials a la UE.

Les Directrius aclareixen també que els Estats membres han de permetre que els treballadors fronterers en general puguin seguir creuant les fronteres si el treball en el sector en qüestió segueix estant autoritzat en l’Estat membre d’acollida. Els Estats membres han de donar als treballadors transfronterers el mateix tracte que als treballadors nacionals.

Margaritis Schinas, vicepresident de Promoció del Nostre Mode de Vida Europeu, ha declarat que “gairebé tots els Estats membres de la UE estan aplicant la restricció de viatjar a la UE. Com més uniformes siguin les mesures nacionals, més fàcil els resultarà als ciutadans de tercers països entendre-les i respectar-les “.

Per la seva banda, la comissària d’Afers d’Interior, Ylva Johansson, ha explicat que “volem garantir que tots els guàrdies de fronteres a les fronteres exteriors de la UE facilitin el retorn dels ciutadans de la UE bloquejats a l’estranger i que puguin viatjar les persones amb funcions o necessitats essencials, a el temps que prenem mesures adequades i proporcionades per vetllar per la salut i la seguretat públiques “.

Discurs de la presidenta Ursula von der Leyen en la sessió plenària de Parlament Europeu sobre la resposta coordinada europea al brot de la COVID-19

Només és autèntic el text pronunciat

Excel·lentíssim senyor President:
Senyories:
En primer lloc vull donar les gràcies a tots els que han fet possible la celebració d’aquesta sessió extraordinària en aquestes circumstàncies no menys extraordinàries. Resulta difícil concebre fins a quin punt i de quina manera ha canviat el món des de la nostra última trobada. En un instant, un virus sorgit en l’altre extrem de l’planeta s’ha transformat en una pandèmia letal amb conseqüències tràgiques també aquí, a Europa.

D’un dia a l’altre han canviat les nostres maneres de vida. Els nostres carrers han quedat deserts. Les nostres portes s’han tancat. I hem passat de la rutina quotidiana al combat de la nostra vida. En aquest temps hem estat testimonis de la fragilitat de la vida. I hem assistit, al cor d’Europa, a una tragèdia de dimensions inimaginables fa tot just unes setmanes. El meu més profund sentir està amb totes les víctimes i tots els seus cercles pròxims. I els meus pensaments i els meus millors desitjos es dirigeixen als que estan lluitant per les seves vides en aquest mateix moment, o als que estan malalts a casa seva. No esteu sols.

Però per dur que colpegi el virus, la seva fortalesa no és més gran que la de la ciutadania europea. Voldria retre homenatge a les dones i als homes implicats en aquesta lluita. Penso en el personal d’infermeria, els metges i els assistents sanitaris, a Itàlia i a tot Europa, que s’han llançat al combat sense la més mínima vacil·lació. Herois que no escatimen cap esforç, dia rere dia, per salvar els nostres pares i avis, als nostres amics i companys, a propis i estranys. Europa té amb tots vostès un deute de gratitud. Penso en els reposadors i en els recollidors d’escombraries. Al personal funerari i en els assistents escolars. En els transportistes i en el personal de neteja. En els obrers i en els que treballen a les fleques. En tots aquells que contribueixen al fet que el nostre món segueixi girant. Europa té amb tots vostès un deute de gratitud.

Però si alguna cosa fa única a aquesta lluita és que cada un de nosaltres té un paper que exercir. Cada un de nosaltres pot ajudar a pagar aquest deute. Mantenint la distància de separació, podem frenar la propagació de virus. Les xifres dels últims dies mostren que és possible invertir la tendència, però només si cada un de nosaltres fa el que li correspon. Sí, és dolorós mantenir-nos allunyats dels nostres familiars, especialment quan ens preocupa la seva salut física i mental. És dolorós que alguns hagin de romandre en una llar que no és per a ells un lloc grat o un lloc segur. És dolorós que alguns hagin hagut de cacel·lar plans o vegin perillar objectius pels quals havien treballat dur. Per això estic convençuda que, malgrat que estiguem guardant una distància major de l’habitual entre nosaltres, també hem de col·laborar més estretament que mai.

Hem de vetllar els uns pels altres i recolzar-nos mútuament en aquest tràngol. Perquè, si hi ha alguna cosa més contagiosa que aquest virus és l’amor i la compassió. I enfront de l’adversitat, el poble europeu està mostrant com de forts podem ser. Els petits gestos de bondat, compassió i solidaritat estan ajudant a difondre l’esperança per tot Europa. De les tasques de voluntariat a les cançons entonades als balcons. De l’enviament de postals als que estan sols a la realització de compres per als més grans. Dels hotels que ofereixen habitacions als restaurants que donen aliments. Dels perfumistes de luxe i els fabricants de vodka que ara produeixen gel desinfectant als fabricants d’automòbils i les cases de moda que ara produeixen màscares de protecció. Aquest és l’exemple que ha de seguir la Unió Europea. Aportant cada un de nosaltres el nostre granet de sorra, aconseguirem ajudar-nos mútuament.

I el nostre paper com a institucions europees i responsables polítics i líders d’Europa és demostrar aquesta mateixa confiança, aquesta mateixa unitat i aquest mateix lideratge. Tots nosaltres compartim aquesta responsabilitat. Cap de nosaltres pot obrar pel seu compte i, per descomptat, cap Estat membre pot fer front a aquesta crisi en solitari. Perquè en aquesta crisi, i en general en la nostra Unió, només ajudant-nos mútuament ens ajudarem a nosaltres mateixos.

No obstant això, part del que va passar les últimes setmanes resulta dolorós de relatar. Quan Europa realment necessitava suport mutu, hi va haver massa Estats que només van mirar pel seu propi interès en un primer moment. Quan Europa realment necessitava un afany de «tots per un», hi va haver massa Estats que van optar per respondre «tot per a mi» en un primer moment. I quan Europa realment necessitava demostrar que la nostra Unió no és només «per quan brilla el sol», massa Estats es van negar a compartir el seu paraigua en un primer moment. Però no hi va haver d’esperar molt abans que alguns sentissin les conseqüències de les seves pròpies actuacions descoordinades. Per això en les últimes setmanes hem pres mesures excepcionals i extraordinàries per coordinar i fer possible l’actuació necessària.

Des de llavors la situació ha anat millorant i els Estats membres estan començant a ajudar-se mútuament i, per tant, a ajudar-se a si mateixos. Ara Europa està intensificant realment la seva actuació. Però la ciutadania europea està pendent dels passos que es donaran a continuació. I tots sabem el que està en joc. El que fem ara importa, a dia d’avui i de cara a el futur.

Senyories:

El brot de coronavirus és, sobretot, una emergència de salut pública. I res ens aturarà en el nostre afany per salvar vides. Per a això, tenim la sort de comptar amb els millors professionals sanitaris de l’món. A Milà i a Madrid i en moltes altres localitats estan obrant miracles cada dia. Però com hem vist, tant allà com en altres llocs la magnitud del brot està posant a prova les seves capacitats fins a l’extrem. Necessiten amb urgència els equips adequats, els necessiten en les quantitats adequades i els necessiten ara mateix. Però, en comptes d’això, hem assistit a el bloqueig de remeses crucials encallades durant dies en alguns punts o en les fronteres.

Per això hem hagut d’assumir la nostra responsabilitat i fer tot el possible per posar fi a aquests bloquejos. Per això estem constituint la primera reserva d’emergència europea d’equips mèdics, com respiradors, màscares de protecció i material de laboratori. La Comissió finançarà el 90% d’aquesta reserva d’emergència a través de RescEU.

Per això hem pres mesures de calat per protegir la disponibilitat de subministraments essencials d’equips, com màscares de protecció i roba de protecció, sotmetent-los a una autorització d’exportació. Per això hem posat en marxa diversos procediments d’adquisició conjunta amb els Estats membres per kits de diagnòstic, respiradors i equips de protecció. S’han sumat vint Estats membres.

Des de dimarts, sabem que els productors poden atendre les seves comandes de màscares de protecció, guants, ulleres protectores i pantalles facials. Està previst que els primers lliuraments comencin en les pròximes setmanes. I, tenint en compte que davant d’una pandèmia el coneixement salva vides, hem establert un equip europeu d’experts científics perquè ens ajudi a prendre mesures coordinades que tots puguem seguir. Estic dirigint personalment les seves reunions dos cops per setmana, el que no ha fet més que refermar la meva convicció que necessitem recórrer a tot el que ens fa forts per superar junts aquesta situació i més endavant poder aixecar-nos de nou.

I per això el nostre actiu més sòlid és el nostre singular mercat únic. Una resposta europea eficaç només pot coordinar-se si el nostre mercat interior i les nostres fronteres funcionen com cal. Una crisi sense fronteres no pot resoldre erigint barreres entre nosaltres. No obstant això, aquest va ser exactament el primer reflex de molts països europeus. No té cap sentit. I a més contravé l’essència del nostre esperit europeu. Perquè no hi ha ni un sol Estat membre que pugui satisfer les seves pròpies necessitats quan es tracta de subministraments i equips mèdics vitals. Ni un de sol.

Així doncs, la lliure circulació de béns i serveis és el nostre actiu més sòlid -i, sent sincers, l’únic- per assegurar que els subministraments puguin arribar allà on són més necessaris. No té sentit que alguns països decidissin unilateralment paralitzar les exportacions a altres països dins el mercat interior. Per això va intervenir la Comissió quan alguns països van bloquejar les exportacions d’equips de protecció a Itàlia. Per això hem emès unes directrius sobre mesures frontereres per protegir la salut i mantenir la disponibilitat de béns i de serveis essencials. Per això estem demanant «carrils verds» prioritaris per al transport de mercaderies essencials.

Aquests corredors han d’assegurar que travessar la frontera no porti més de quinze minuts. I contribuiran a garantir que els béns i subministraments puguin arribar allà on es necessitin i que tots puguem evitar les situacions d’escassetat. Em dol que hàgim hagut de fer-ho, però el nostre enfocament coordinat està aportant els seus fruits. El mercat interior ja està funcionant millor. I tots ens alegrem quan sentim que hi ha hospitals de Saxònia que han acollit pacients de la Llombardia, mentre altres pacients de la regió francesa del Gran Est estan sent atesos al Gran Ducat de Luxemburg. Dos exemples que demostren que només ajudant-nos mútuament podem ajudar-nos de veritat a nosaltres mateixos.

Senyories:

El ventall de mesures que hem adoptat posa de manifest que ens trobem en una situació sense precedents. Ara bé, com he assenyalat abans, els ciutadans europeus estan pendents del que passarà a continuació. Per descomptat, esperen que fem tot el que estigui al nostre abast per salvar el major nombre de vides possible, però també estan pensant en el dia després. Estan pensant a quin lloc de treball tornaran, què passarà amb la seva empresa o amb el seu ocupador, amb els seus estalvis o amb la seva hipoteca. Estaran preocupats pels seus pares, pels seus veïns i per la comunitat en què viuen. Sabran que els seus governs van haver de prendre decisions difícils per salvar vides.

Ara bé, també recordaran qui va estar aquí per ajudar-los i qui no. Recordaran a qui van fer alguna cosa i als que no van fer res. I recordaran les decisions que prenguem avui i les que no prenguem. El fet és que d’aquí a no gaire temps arribarà el dia després. I la nostra tasca és garantir que aquell dia, i tots els dies successius, la UE estigui a disposició dels que la necessitin. El que estem fent ara realment sí que importa.

Per això hem llançat la Iniciativa d’Inversió en Resposta al Coronavirus per facilitar l’assignació de 37 000 milions EUR a mitigar les repercussions de la crisi i a salvar vides, llocs de treball i empreses. Per això hem adoptat les normes temporals sobre ajudes estatals més flexibles que s’hagin conegut, perquè els Estats membres puguin oferir un salvavides a les empreses. Els primers expedients han estat aprovats en un temps rècord, en qüestió d’hores.

Per això hem activat per primera vegada en la nostra història la clàusula general de salvaguarda de l’Pacte d’Estabilitat i Creixement. Això significa que els Estats membres poden fer servir tota la seva capacitat per donar suport als que treballen i als que no treballen, per donar suport a les empreses, grans i petites, i per ajudar els ciutadans en aquests moments difícils, siguin qui siguin, vinguin d’on vinguin.

Senyories:

Aquesta és l’Europa que hauria de recordar la gent el dia després. Una Europa que treballa contra rellotge quan sembla que el món sencer s’ha aturat. Una Europa que està a disposició dels seus ciutadans i els seus Estats membres quan més ho necessiten. Una Europa que anteposa l’empatia i la compassió a tota la resta.

Una Europa que en moments de necessitat és a el mateix temps resistent i altruista. Aquesta és l’Europa que anhelem. És justament l’Europa amb la qual somiaven els homes i les dones que van fundar aquest projecte, els nostres pares i mares, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial. Quan van crear aquesta unió de persones i nacions, eren conscients de les doloroses conseqüències que comporten l’egoisme i el nacionalisme exacerbat. Tenien davant seu la tasca de forjar una aliança que, basada en la confiança mútua, desenvolupés una força comuna. I a partir d’aquella gran idea va sorgir, en algunes dècades, una comunitat singular de llibertat i pau: la nostra Unió Europea.

Avui un enemic invisible posa a prova els valors fonamentals de la nostra Unió. Un cop més, hem de confiar mútuament entre nosaltres. Un cop més, hem de ajudar-nos els uns als altres en aquests difícils moments. La nostra obligació i la nostra prioritat són ara, en primera instància, salvar les vides i els mitjans de subsistència de les europees i els europeus. Però arribarà el dia, espero que en un futur no molt llunyà, en què haurem de mirar cap endavant i forjar entre tots la recuperació.

Serà el moment d’extreure lliçons i decidir què Unió Europea volem per a el futur. I, en aquest procés, hem d’evitar caure en el debat fals i estèril de si necessitem més o menys Europa. El nostre esforç ha de centrar-se més aviat en determinar com podem aprofitar aquesta tempesta perquè aconseguim resistir millor la propera.

Perquè ens uneix a tots -de nord a sud, d’est a oest- el desig d’una pàtria, Europa, resistent i en la qual valgui la pena viure. Hem de ser conscients d’això! Les decisions que estem prenent avui romandran en la memòria durant molt de temps. I s’asseuran les bases de la Unió Europea esdevenidora.

Ens trobem davant d’una cruïlla. Ens dividirà aquest virus definitivament entre rics i pobres? ¿Entre els que tenen molt i els que no tenen res? O ens mantindrem com un continent sòlid, com un interlocutor seriós en l’escena mundial? Podrem fins i tot sortir enfortits d’aquesta situació? Davant la crisi, ¿seran les nostres comunitats capaços d’unir-se més, podran les nostres democràcies guanyar en estimació?

Tots els gestos d’ajuda, afecte i dignitat que estem observant a tot Europa ens mostren que tenim motius per ser optimistes de cara a el futur. La nostra Europa té a la mà tot el necessari -i estem disposats a fer el que faci falta- per superar aquesta crisi. Senyories: en els últims dies, molts de vosaltres heu citat aquella frase de Jean Monnet en la qual deia que Europa es forjaria en les crisis. Aquesta frase segueix plenament vigent.

Però hi ha una cita d’un altre dels nostres pares fundadors que, al meu entendre, resumeix també on ens trobem ara. Konrad Adenauer va dir: «La història és la suma total de les coses que es podrien haver evitat». Benvolguts amics, la història ens observa. Fem el correcte junts, amb un cor gran, no amb vint petits.

¡Viva Europa! Long live Europe! Vive L’Europe!

Brussel·les 26 de març de 2020

La Comissió Europea ha declarat que els dos sistemes de garantia que Espanya destinarà a empreses i treballadors autònoms afectats pel brot de coronavirus són conformes a les normes de la UE en matèria d’ajudes estatals. Aquests sistemes de garantia van ser aprovats en el Marc Temporal adoptat per la Comissió el 19 de març de 2020 i per un import de 20.000 milions d’euros.

La vicepresidenta executiva Margrethe Vestager, responsable de la política de competència, ha declarat que “l’impacte econòmic del Covid19 és greu. Estem treballant, juntament amb els Estats membres, per pal·liar aquest impacte en la mesura del possible. I necessitem actuar de forma coordinada. Amb aquests dos sistemes de garantia sobre nous préstecs i operacions de refinançament, Espanya ajudarà els treballadors autònoms i les petites i mitjanes empreses afectats pel brot de coronavirus a capejar la crisi”.

Les mesures de garantia tenen com a finalitat limitar els riscos associats a l’emissió de préstecs d’explotació per a empreses que estiguin greument afectades per l’impacte econòmic del COVID19. L’objectiu de les mesures és garantir que aquestes empreses tinguin liquiditat per ajudar-les a salvaguardar els llocs de treball i continuar les seves activitats davant la difícil situació provocada pel brot de coronavirus.

El Parlament votarà mesures contra el coronavirus aquest dijous en un ple en el qual per primera vegada els eurodiputats no hi seran presents i emetran el seu vot de forma remota.

A l’agenda de la sessió hi figuren la Iniciativa d’inversió en resposta al coronavirus, que posarà a disposició dels països 37.000 milions d’euros del Fons de Cohesió per mitigar els efectes de la malaltia. També es presentarà una proposta per estendre l’abast del Fons europeu de solidaritat per a cobrir emergències de salut pública i permetre ajuda financera a aquells que estan greument afectats pel COVID-19. Finalment, es votarà una modificació legislativa per acabar amb els anomenats “vols fantasma” provocats per l’epidèmia.

La UE porta setmanes actuant per lluitar contra el coronavirus en aquells àmbits en els quals té competència. No obstant això, l’organització i gestió dels sistemes sanitaris segueixen sent responsabilitat de cada Estat membre. Per aquest motiu, la UE s’està centrant en ajudar els Estats membre en quatre àrees:

  • Limitar l’expansió del virus.
  • Garantir la disponibilitat de l’equipament mèdic.
  • Impulsar la recerca d’una vacuna.
  • Ajudar els Estats membre a afrontar l’impacte social i econòmic del virus.

Bon dia a tothom ! Enfilem la segona setmana de confinament sabent que aquesta setmana serà molt dura. Tot el meu suport als sanitaris i equips mèdics que hauran de fer front a la onada de nous casos. Voldria compartir amb ells i amb tots vosaltres les bones notícies que m’han arribat des d’Itàlia: sembla que tant la tendència de nous casos, com la decessos comença a girar. Ahir van haver-hi a Itàlia 3.780 nous casos, és a dir, 177 menys que el dia anterior, i 602  morts, 49 menys que un dia abans. Segueixen sent xifres esgarrifoses, però deixen veure una mica de llum al final del túnel.

Mentrestant, la situació segueix sent crítica i hem de seguir donant suport als nostres sanitaris en especial aportant-los el material que necessiten. En el segon post d’aquest diari de confinament us explicava què fa la Comissió per ajudar a la producció i distribució de material mèdic en general i de protecció, en particular. Us parlava en aquella ocasió d’una gran licitació transfronterera que pot ser cabdal per l’aprovisionament d’aquests productes. En què consisteix aquesta gran licitació?

L’acord de contractació conjunta ( o APL, com s’anomena en el seu acrònim anglès) va ser una de les lliçons apreses l’any 2014, quan es va produir la crisi de l’èbola. Es va veure aleshores, que quan es produeix una greu amenaça transfronterera a la salut es dispara la demanda de certs productes (com vacunes, antivirals o equips de protecció) i es produeix una competència ferotge entre països, fent pujar artificialment els preus i desabastint els mercats. Amb l’APL, la Comissió volia crear una eina que d’una banda permetés un accés equitatiu a preus equilibrats, i a més a més facilités la producció i la distribució d’aquest material gràcies a una negociació i una comanda conjunta. La Comissió va fer la seva proposta el 2014 mateix i el 2020 s’hi van apuntar 26 països de la Unió més el Regne Unit i Noruega.

Quan la Comissió llança la licitació contacta en paral·lel  les empreses i als estats membres que vulguin participar-hi. Els estats exposen les seves necessitats i la Comissió negocia amb els productors. Un cop adjudicada la licitació, els estats membres participants reben la quantitat total de les mesures ordenades o reservades. La taxa de lliurament depèn de la capacitat de producció dels fabricants i dels criteris d’assignació aplicables. L’assignació final de les quantitats disponibles es decidida pel Comitè Directiu Específic en funció de la urgència de cada estat membre. Un cop més, solidaritat europea.

Fins a dia d’avui, s’han posat en marxa quatre contractacions conjuntes relacionades amb COVID-19: guants i vestits, proteccions oculars, respiradors i equips de laboratori. Es probable que es vagin fent noves licitacions en el context de COVID-19 si sorgeix la necessitat, com per exemple, per a medicaments en quan es trobi un tractament que funcioni.

L’acord de contractació conjunta té molts avantatges. Permet als estats  membres més petits accedir a mercats amb molta demanda. Fa que els productors puguin planificar millor l’increment de la seva producció gràcies a la seguretat de la demanda i aconsegueix que els preus, mitjançant el volum de compra i la negociació de la Comissió, siguin més baixos, estalviant així recursos preciosos per a altres necessitats. I és una mostra clara de que junts som molt més forts, també quan comprem.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Ahir va ser el segon diumenge en confinament i les notícies que rebíem (l’estat d’alarma s’allarga dues setmanes més) indiquen que hi haurà més diumenges com aquest. Tots sabem per què estem tancats a casa. Estem intentant reduir el nombre d’infeccions per alleugerir la càrrega terrible del sistema de salut i per poder salvar tantes vides com sigui possible.

Tanmateix, tots som conscients que l’aturada total de la nostra societat té un impacte molt gran també en la nostra economia. Aquí també hi ha molt de patiment. Avui llegia que els pagesos tenen por de perdre les collites de primavera, entre la que hi ha, per exemple, la dels calçots. Hi ha molta preocupació entre els petits empresaris i els autònoms, i també al sector –importantíssim a Catalunya- del turisme que perdrà, com a mínim, la temporada de Setmana Santa.

Per calcular l’impacte de la crisi he mirat alguns estudis publicats recentment. Per exemple, l’Afi (Analistes financeres internacionals) estima que el PIB espanyol cauria un 2,6% el 2020 si la paràlisi actual dura fins a finals d’abril (45 dies). Les pèrdues de llocs d’ocupació afectarien principalment els contractes temporals, amb la taxa d’atur augmentant del 3% al 16%.

Quasi tots els estats membres han fet plans d’emergència per mitigar les conseqüències de la crisi i salvar tantes empreses i llocs de treball com sigui possible. Per permetre això, la Comissió Europea va activar el 20 d’abril la clàusula general d’escapament, que preveu el Pacte de Creixement i Estabilitat. Amb l’activació d’aquesta clàusula, els estats membres tenen carta blanca per endeutar-se tant com considerin necessari per afrontar la crisi sanitària i ajudar  les empreses, als autònoms i els treballadors. Espanya ja ha proposat un pla d’uns 200.000 milions d’euros, en torn un d’un 20% del PIB.

Dues paraules sobre el Pacte de Creixement i Estabilitat: es tracta d’un conjunt de regles dissenyades per garantir que els països de la Unió Europea tinguin finances públiques sòlides i coordinin les seves polítiques fiscals. Gràcies a aquestes regles hem aconseguit una reducció important dels dèficits, una contenció de l’endeutament dels estats i un estímul a l’economia que portava, fins l’arribada del coronavirus, set anys de creixement i unes taxes d’ocupació mai vistes a Europa (a prop del 75% de la població en edat laboral).

En el cas d’Espanya, cal recordar que el 2011 teníem dèficits de l’11% i una prima de risc de més de 600 punts. En aquestes condicions el deute públic es va enfilar fins al 100% del PIB. Us imagineu si la crisi del coronavirus ens hagués caigut en aquestes condicions? Ara tenim un dèficit de menys del 3%, i això deixa al govern molt més marge de maniobra per poder endeutar-se i afrontar a la crisi.

A més a més, el Banc Central Europeu ja ha anunciat un programa de 750.000 milions d’euros per evitar que a cap especulador se li acudeixi apostar contra algun estat de la Unió inflant artificialment la prima de risc. Ara ha estat Lagarde qui ha entonat el famós whatever it takes de Mario DraghiUn cop fet això cal pensar en solucions fiscals a més llarg termini. La presidenta Von der Leyen ha suggerit la creació de “Coronabons”, és a dir, de deute públic mutualitzat, al menys mentre duri la crisi. Caldrà veure com reaccionen a aquesta iniciativa els caps d’estat i de govern.

Tot i així, tal com explicava al principi, reduir l’impacte econòmic de la pandèmia no només depèn d’Europa: tots podem col·laborar a la recuperació quedant-nos a casa. M’explico: com us deia, l’Afi pronosticava una caiguda del 2,6% el 2020 si la paràlisi actual dura fins a finals d’abril (45 dies). Si el problema s’allarga entre 15 i 25 dies més, el PIB s’ensorraria fins un 6%. Molts analistes (Standard & Poors, Bank of America o Goldman Sachs) creuen que si la durada del confinament no és gaire llarga, podríem trobar-nos amb una crisi en forma de V. Es a dir, que a una caiguda ràpida de l’economia podria seguir una recuperació igual de ràpida, amb creixements el 2021 d’entre el 4,3 i el 5,2% el 2021. Però, cal ser estrictes. Si la situació s’allarga i comencen a tancar empreses, podríem tenir una crisi en forma de L. La recuperació trigaria molt més.

Val la pena quedar-se a casa. Val la pena pels nostres avis, pels nostres metges i metgesses, pels malalts. Però guardant la disciplina i acurtant la durada d’aquesta aturada forçosa també ens ajudem a nosaltres mateixos, a tots els treballadors, als empresaris, a la nostra economia i ajudem a evitar que després d’una terrible crisi sanitària no tinguem també una terrible crisi econòmica.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

La Comissió Europea ha publicat nous consells pràctics per garantir que les cadenes de subministrament de la UE segueixin funcionant. Cal que els Estats membres designin immediatament com “carrils verds” tots els passos fronterers interns pertinents de la xarxa transeuropea de transport (RTE-T). Els carrils verds han d’estar oberts per a tots els vehicles de mercaderies, independentment dels productes que transportin. El pas de la frontera, inclosos els controls i la inspecció sanitària, no ha de portar més de 15 minuts. La Comissió anima els Estats membres a crear aquests corredors de trànsit pels quals els conductors privats i els seus passatgers, com a treballadors sanitaris i de transport, així com els ciutadans de la Unió que siguin repatriats, independentment de la nacionalitat, puguin creuar els països directament i amb prioritat en qualsevol direcció que ho necessitin, dins de la RTE-T.

Adina Vălean, comissària responsable de Transports, ha declarat que “aquest document  té la finalitat de protegir les cadenes de subministrament de la Unió en aquestes difícils circumstàncies i garantir que les mercaderies i els treballadors del transport es puguin desplaçar on es necessiti sense perdre temps. Ara, més que mai, cal un enfocament col·lectiu i coordinat del transport transfronterer. A més, els carrils verds estan dissenyats específicament per protegir els treballadors de el sector del transport, que estan en la primera línia d’aquesta crisi. Aquest conjunt de recomanacions facilitarà la seva missió, ja de per si estressant, i farà que el seu treball sigui més segur”.

Després de la videoconferència dels ministres de transport de la Unió Europea celebrada el 18 de març, la Comissió va establir una xarxa de punts de contacte nacionals i una plataforma per facilitar informació sobre les mesures nacionals en matèria de transports adoptades pels Estats membres en resposta al coronavirus. Els punts de contacte nacionals han de donar suport al funcionament eficaç dels passos fronterers amb carril verd.

Bon dia a tots.

Estic segur que molts de vosaltres donaríeu el que fos per poder sortir una mica. I en canvi, hi ha gaire bé 100.000 europeus que el que volen és precisament el contrari: tornar a casa. Tots hem vist a la televisió històries de parelles que estaven en lluna de mel, visitant amics, en viatges de feina o simplement de vacances que s’han trobat amb les fronteres tancades i sense manera humana de tornar a la llar.

Les competències consulars pertanyen als estats membres. Tanmateix, el Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) ajuda als ciutadans de la UE a través de la seva xarxa de corresponsals consulars locals a les 142 delegacions (ambaixades) de la UE. Això és important en particular a llocs on algun país no té consolat o allí on els serveis consulars es troben desbordats. A més a més, la Unió Europea pot ajudar molt organitzant retorns per ciutadans de diversos països de la Unió fent possible el que per a un sol estat membre hauria estat molt complicat.

Entre altres coses, el “kit d’eines consular” de la UE inclou informació pràctica per als ciutadans de la UE que es troben en països tercers sobre les seves opcions per tornar a casa, per exemple amb consells sobre com gestionar les restriccions de viatges a tot el món. La prioritat és repatriar ciutadans de la UE mitjançant vols comercials però quan aquesta opció ja no és possible, el Centre Europeu de Coordinació de Respostes (ERCC, pel seu acrònim en anglès) de la Direcció General de Resposta a les Crisi, juntament amb el SEAE i els estats membres de la UE, adopta mesures per avaluar situacions difícils a nivell mundial que exigeixen actius especials (vols, vaixells).

Per això contem amb el Mecanisme Europeu de protecció civil que gestiona el Comissari de Gestió de Crisi Janez Lenarcic. Des del començament de la crisi, el mecanisme europeu de protecció civil ha tornat a casa seva a 1.159 ciutadans europeus d’arreu del món.

Aquesta setmana sense anar més lluny estem organitzant total de 13 vols per retornar ciutadans europeus des d’Egipte, Marroc, Filipines, Tunísia i Argentina. A començament de setmana, dos vols organitzats amb aquest mecanisme van fer possible el retorn de 604 ciutadans europeus que s’havien quedat atrapats al Marroc.

A altres països, com Kuwait, hem arribat a un acord amb el seu govern, per omplir amb ciutadans europeus el vol de tornada d’un charter que les autoritats kuwaitís han fletat per transportar els seus nacionals des d’Europa.

Fa dos dies, va ser un vol des de Hanoi, Vietnam, el que va retornar ciutadans de diverses nacionalitats , després que el ministre d’exteriors de Txèquia demanés a l’alt representant per la Política Exterior i de Seguretat Comuna, Josep Borrell, que ajudés en la repatriació dels seus compatriotes.

A l’Iran, la coordinació de la UE amb les capitals, va permetre la repatriació de 630 europeus, en general amb vols comercials. I us podria explicar històries similars de Sri Lanka o de les Maldives

Són històries amb final més o meys feliç, però n’hi ha molts d’altres que encara busquen la manera de poder tornar i passar en confinament amb les seves famílies. En això també volem ajudar.

Però acabaré amb la història del vaixell Gran Princess, que segurament molts de vosaltres heu llegit als diaris. Una vintena dels 3.500 passatgers d’aquest creuer que navegava pel Pacífic van donar positiu al test del COVID19. Després d’alguns dies a alta mar, el vaixell va arribar a Oakland, Califòrnia on finalment van poder desembarcar. Gràcies al mecanisme de protecció civil europeu, tots els ciutadans europeus van aconseguir retornar als seus països.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

El comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, ha acollit amb satisfacció el compromís de les principals plataformes digitals de continuar actuant per reduir la pressió sobre les infraestructures d’Internet arran de les mesures de distanciament social imposades per lluitar contra la pandèmia de coronavirus.

Des de Netflix, han anunciat una reducció, durant 30 dies, de la velocitat de transmissió binària en tots els seus serveis de transmissió en streaming a Europa, la qual cosa implicarà una reducció del 25% en el tràfic de les xarxes europees de Netflix.

El comissari recomana que les plataformes de flux continu ofereixin la resolució estàndard en lloc de la més elevada i que cooperin amb els operadors de telecomunicacions, que haurien d’adoptar mesures preventives i d’atenuació. El Comissari Breton ha animat als usuaris a utilitzar els ajustos que puguin reduir el consum de dades, inclòs l’ús de wifi o d’una menor resolució.

Tot i que la major demanda de connectivitat a Internet no està provocant, fins ara, una situació general de congestió de la xarxa, la Comissió i l’Organisme de Reguladors Europeus de Comunicacions Electròniques (ORECE) han establert un mecanisme d’informació especial per supervisar la situació del trànsit a internet a cada Estat membre i poder així respondre als problemes de capacitat.

La Comissió i el ORECE s’han compromès a participar en l’esforç col·lectiu per ajudar les persones i les empreses a prosseguir les seves activitats i contactes de la millor manera possible a través d’Internet durant aquests temps sense precedents.

La Comissió també està en contacte amb els organismes de radiodifusió europeus i altres serveis competents. El Comissari Breton ha declarat que “que milions d’europeus s’estan adaptant a les mesures de distanciament social gràcies a les plataformes digitals, que els ajuden en la seva teletreball, aprenentatge a distància i en el seu temps d’oci, em congratulo de les iniciatives de Google i Netflix per preservar el bon funcionament d’Internet durant la crisi relacionada amb el COVID-19″.