La Universitat de Reykjavík va acollir, els dies 11 i 12 de maig, la cloenda oficial del projecte Youth in Europe, en el qual han participat nou països en l’edició 2015-2017: Itàlia, Grècia, Portugal, França, Turquia, Malta, Letònia, Islàndia i Espanya. En aquesta ocasió es van avaluar els resultats del projecte en cadascun dels països participants, les properes fases a implementar i també la manera com es pot continuar treballant plegats.
La capital tarragonina, a través del Servei de Prevenció de les Addiccions i la coordinació amb l’oficina Europe Direct Tarragona, és l’única ciutat espanyola present en l’estudi, que en la seva última enquesta del 2015 analitza les dades aportades per 6.516 adolescents d’entre 15 i 16 anys. A Tarragona han participat 2.058 joves de tots els seus instituts, i d’aquesta manera s’ha convertit en la ciutat que ha aportat més dades de tots els països participants en aquesta darrera edició. De fet, s’ha realitzat l’enquesta a totes i tots els adolescents censats a Tarragona, per tant, la mostra és gairebé del 100%.
La meitat dels adolescents tarragonins admet haver-se emborratxat alguna vegada
Els resultats de l’enquesta han estat analitzats en profunditat per la Càtedra d’Inclusió Social i el Medical Anthropology Research Center de la Universitat Rovira i Virgili, sota la direcció del professor emèrit Oriol Romaní. Un estudi que revela que gairebé la meitat dels adolescents de Tarragona (47,8%) admet haver-se emborratxat alguna vegada a la vida, i només el 23% no ha consumit mai alcohol. En aquest sentit, Youth in Europe permet realitzar un profund estudi comparatiu dels hàbits i estils de vida entre adolescents a cada ciutat pel que fa a la mitjana europea. Així, a més d’avaluar les tendències de consum de tabac, alcohol i diferents drogues, l’informe les vincula a l’impacte de factors socials com l’atenció dels pares i la influència dels amics, els professors o l’esport.
En aquests moments, els resultats estan preparats per ser presentats a cada centre escolar que va participar en l’enquesta. A partir de les dades per centres i per barris es constituiran els fòrums participatius, amb totes i tots els agents claus del territori, per tal d’estudiar conjuntament les mesures preventives a implementar per aconseguir disminuir l’accés dels joves a les begudes alcohòliques i retardar l’edat d’inici en el consum, que se situa entorn dels 14 anys.
De Tarragona al món
El projecte ha tingut una important cobertura mediàtica arrel d’un article aparegut al diari digital britànic The Independent. Moltes ciutats s’han interessat pel projecte, tant catalanes com d’arreu de l’estat espanyol, així com països llatinoamericans com Equador, Bolívia, Brasil, Argentina o Xile, entre d’altres. De fet, el govern xilè ha convidat el Servei de Prevenció tarragoní a participar en el seminari “Niños y adolescentes libres de alcohol y drogas. Un método comprobado para nuestros barrios”, que tindrà lloc a Santiago de Xile el dijous 24 d’agost del 2017.
Youth in Europe es va gestar a Islàndia l’any 1998 i durant l’última dècada s’ha expandit a pràcticament tot el territori de la UE. La ciutat islandesa de Reykjavík i el Centre Islandès d’Investigació Social i Anàlisi (ICSRA) impulsen aquest programa amb fons europeus i patrocinadors com la farmacèutica Actavis Group. Tarragona, amb l’assessorament del ICSRA, aspira a coordinar les noves accions de ‘Youth in Europe’ de cara al període 2017-2019, així com el nou Planet Youth que es desenvoluparà a Llatinoamèrica.
Consulta aquí més informació sobre Youth in Europe.
Recupera en aquest enllaç els resultats de l’enquesta tarragonina.



































Com els eurodiputats en seu parlamentària, els participants en la simulació hauran de treballar en el marc de grups polítics i comissions sectorials, i hauran de debatre sobre algunes qüestions d’actualitat europea. En concret, treballaran simuladament com a membres dels grups de Socialdemòcrates Europeus, Liberals Europeus, Esquerra verda Europea i Democristians Europeus. Pel que fa a les comissions, hauran de debatre sobre Afers constitucionals; Medi ambient, salut pública i seguretat alimentària; Llibertats civils, justícia i afers interns; i Cultura i educació.

En l’acte d’inauguració de la trobada, la directora de l’Institut Campclar, Ester Maijó, junt amb l’equip de professors i els alumnes que participen en el projecte, ha donat la benvinguda a tots els participants. “Els centres educatius són com els castells humans típics de la nostra zona”, ha dit mentre obsequiava cada participant amb un joc del Nan Casteller. “Entre tots els membres de la comunitat som capaços de formar aquesta construcció on l’alumne se situa dalt de tot. Perquè hi arribi, però, necessitem la col·laboració de tothom. Avui vosaltres (referint-se als participants) també sou castellers”, ha exposat.
El centre d’informació Europe Direct Tarragona i l’Oficina Jove del Tarragonès han organitzat una jornada de formació destinada a aquelles persones que es dediquen a informar les persones joves de les oportunitats que tenen per fer mobilitat internacional.
Empreses, centres educatius i administració compromeses amb la Formació Professional Dual han compartit la seva experiència en la jornada que el centre d’informació Europe Direct Tarragona ha organitzat coincidint amb la Setmana Europea de la Formació Professional. Més formació i ocupabilitat estan directament relacionades. En aquest sentit, la Formació Professional ha de ser un motor per a la millora del mercat laboral, proveint de professionals els sectors productius.
L’FP Dual és un reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits per l’alumnat mitjançant el treball i la formació impartida per l’empresa. És un tipus de formació amb avantatges per tots els actors implicats. L’empresa recupera el model de l’aprenent, però adaptat al s. XXI i té una participació directa en el procés de formació de l’alumne a més de transmetre des del primer moment, la seva cultura pròpia (missió, valors…). Per la seva banda, l’alumne estudia i treballa en una empresa real i això, alhora, incrementa l’oportunitat de trobar un lloc de treball fix. Però també l’institut aconsegueix beneficis com l’enfortiment dels vincles amb l’empresa o la millora dels índexs d’inserció laboral que fa que es posicioni millor enfront altres instituts.

