Tots a l’una per salvar feines i empreses

Ja som a dijous de la tercera setmana de confinament. Segueixen sent dies molt durs, amb moltes morts. Avui al conjunt de l’estat s’han superat les 10.000 morts, 950 en un sol dia. No puc deixar de pensar que darrera de cada xifra hi ha persones concretes, i famílies que no han pogut acompanyar als seus sers més estimats en el seu darrer moment. Estic segur que aquestes metges i infermers esgotats que els han tractat els han donat escalfor i afecte fins a l’últim moment darrera les seves mascaretes. Però no puc deixar de pensar en aquestes 10.000 persones, en les seves famílies i també en els metges i metgesses i en la resta del personal sanitari que les han tractades. És molt dur.

Ahir a més a més la premsa treia una altre dada esfereïdora: la de l’atur. El mes de març va tenir 834.000 persones ocupades menys i 300.000 persones més apuntades a l’atur. Aquí també parlem de cares, de noms i cognoms, de persones. Hi ha empreses que no han suportat un període tan llarg d’interrupció de l’activitat. Altres han hagut de reduir plantilla i d’altres no han contractat personal estacional, com al camp o al sector turístic.

Ja he explicat a altres posts com estem ajudant al sector sanitari amb diversos instruments per reforçar recursos, per comprar material o ajudant a la recerca de medicaments i vacunes. Avui, però, us vull explicar una nova iniciativa de la Comissió per evitar que la gent perdi la feina i les empreses sobrevisquin. Es tracta d’un projecte realment europeu que fiançarà la Comissió amb garanties de tots els estats membres i ajudarà els països que més ho necessitin a donar suport als empleats que per culpa de la crisis de la COVID19 només puguin treballar a temps parcial a garantir els ingressos necessaris fins que la situació millori. S’anomena SURE, comptarà amb 100.000 milions d’euros, i m’agradaria explicar-vos com funciona.

Us poso l’exemple d’un restaurant: és possible que després de l’epidèmia només es puguin servir un numero reduït de taules per disminuir el risc de contagi. No caldran tants cuiners ni tants cambrers. Però l’empresari vol que segueixen treballant tots no només per solidaritat –que també- sinó perquè coneixen la cuina, la sala i els clients. Són, de fet, el principal valor del restaurant: no el vol perdre. Per tant la meitat del personal vindrà dilluns, dimecres i divendres i l’altre meitat, dimarts, dijous i dissabtes. L’empresari pagarà –posem per cas- la meitat del sou i això serà complementat amb diners de l’estat, de manera que cada treballador tingui els ingressos que li permetin viure mentre duri aquesta situació anòmala.

Per què és important aquest sistema? D’una banda el treballador conserva la seva feina i uns ingressos dignes mentre duri la crisi. En segon lloc, quan el restaurant torni a funcionar amb l’ocupació normal comptarà amb els cuiners que saben preparar els plats i els cambrers que saben com servir-los tal i com els agrada als clients. L’empresa no tanca i els treballadors no perden la feina. La recuperació econòmica és més ràpida, perquè els treballadors i l’empresari poden seguir pagant les factures, comprant al mercat i pagant l’hipoteca. Es a dir l’economia rutlla.

El que fa la Comissió Europea és demanar 100.000 milions d’euros als mercats amb la garantia de tots els estats membres, és a dir, en condicions molt més avantatjoses i després aportar aquests diners als estats que més ho necessitin (com el nostre) per poder desenvolupar aquests programes d’emergència per treballadors a temps parcial. D’aquesta manera, junts aconseguim salvar llocs de treball i empreses amb un cost infinitament més baix que si cada Estat ho fes per separat. Ara cal, que el Parlament Europeu i els estats membres l’aprovin el més aviat possible per començar a aconseguir aquests fons, enviar-los als estats i que els treballadors puguin rebre’ls els més aviat possible.