Els vídeos #històriesUE donen a conèixer relats personals d’èxit gràcies als ajuts de la UE

El programa Erasmus+, a més de d’oferir oportunitats a les persones per a la formació o estudis a Europa, també posa a l’abast dels l’opció de participar en programes de voluntariat (a través del Servei de Voluntariat Europeu) amb l’objectiu que desenvolupin les seves capacitats tot col·laborant en la feina diària d’organitzacions que es dediquin, entre d’altres coses, a l’assistència social, la protecció del medi ambient o la cultura.

Justament, el Servei de Voluntariat Europeu és l’eix central del vídeo #històriesUE d’aquest mes de setembre, on la Rut Martí exposa com va anar a Irlanda per participar en un programa de voluntariat i això li ha permès ampliar horitzons.

#històriesUE

Aquest any 2016 se celebra el 30è aniversari de l’adhesió d’Espanya a la UE. Per això, des de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona es publica una història cada mes sobre la vessant més personal del què es pot aconseguir amb els ajuts europeus. Darrera cada una d’aquestes històries, la majoria sobre persones anònimes, hi ha el somni de poder tirar endavant un projecte gràcies a l’ajut rebut per part de la UE a través d’alguns dels seus programes.

Aquestes són totes les històries:

En aquest enllaç podeu trobar les diferents oportunitats que ofereix Europa en diferents àmbits (formació, ocupació, voluntariat…).

També podeu trobar tots els vídeos del projecte #històriesUE i altres peces interessants a l’apartat de Videoteca de la nostra pàgina web.

/by

La Comissió Europea revisa la fi del roaming per evitar abusos

Telèfon mòbil roamingLes persones que utilitzin la targeta SIM d’un Estat membre de la UE on resideixen (o amb el qual mantenen vincles estables) i viatgin a un altre país de la UE podran, a partir del 15 de juny de 2017, utilitzar el seu dispositiu mòbil de la mateixa manera que ho farien al seu. S’entén per vincles estables els treballadors que diàriament passen a un altre país a treballar, treballadors expatriats que tornen freqüentment al seu país d’origen o els estudiants d’Erasmus. Els usuaris que estiguin dins d’aquestes condicions pagaran els preus del seu país d’origen en fer trucades, enviar missatges de text o navegar per la xarxa amb els seus dispositius mòbils.

Aquest és el nou enfocament que els membres del Col·legi de Comissaris han acordat de cara a una eliminació de les tarifes d’itinerància que beneficiï tots els europeus. També han conclòs que no es poden imposar als consumidors límits temporals o de volum en l’ús dels seus dispositius mòbils en altres països de la UE i, a la vegada, proporcionen eines de salvaguarda a les operadores davant de possibles abusos.

Així, les operadores podran advertir els seus usuaris i aplicar petits recàrrecs en cas de detectar, per exemple, un tràfic de dades nacional insignificant comparat amb el d’itinerància o llargs períodes d’inactivitat d’una determinada targeta SIM lligats a un ús principal en itinerància.

La proposta definitiva s’adoptarà de cara al 15 de desembre de 2016, una vegada l’Organisme de Reguladors Europeus de Comunicacions Electròniques (ORECE), els Estats membres i totes les parts interessades hi hagin dit la seva.

Història de la fi del roaming

Des de fa gairebé deu anys la CE ha treballat per reduir les tarifes d’itinerància que les operadors aplicaven als seus clients quan utilitzaven el seu dispositiu mòbil des d’un altre país. Des del 2007 aquests preus han disminuït més d’un 90%. La fi del roaming arribarà el juny de l’any que ve.

Per a més informació podeu consultar aquest enllaç.

/by

Coneix els eurodiputats catalans que treballen al Parlament Europeu

L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona ha editat una sèrie de vídeos que retraten la feina dels nou eurodiputats catalans que formen part de la VIIIa legislatura de la institució (2014-2019). Es tracta de peces curtes, d’un minut i mig de durada, en què ells mateixos expliquen la seva tasca, com treballen i les qüestions que més els preocupen. Tots ells, a més, posen en valor la feina que es fa des de l’eurocambra, un punt de trobada de tots els Estats membres de la UE.

Així, s’han posat davant de la càmera a exposar el seu dia a dia Santiago Fisas, Teresa Giménez Barbat, Francesc Gambús, Javi López, Ernest Maragall, Javier Nart, Josep Maria Terricabras, Ramon Tremosa i Ernest Urtasun.

Des d’aquest vídeo podeu accedir a la llista de reproducció amb els perfils dels nou eurodiputats.

/by

Propostes per millorar l’estat de la Unió

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Molt probablement la paraula «Soteu» significa ben poc per a la majoria de vosaltres. És un acrònim angles que vol dir «estat de la Unió Europea». El Soteu o discurs anual sobre l’estat de la Unió és un dels moments crucials del calendari polític europeu. L’edició del 2016, que el president de la Comissió Europea ha pronunciat davant l’eurocambra el passat 14 de setembre, ha despertat una expectació mediàtica sense precedents potser perquè la UE no es troba en el seu millor moment.

El Brèxit, la crisi econòmica, els atacs terroristes o l’arribada massiva de refugiats han sotmès la Unió a pressions sense precedents que precisen d’una redefinició d’Europa. Per aquest motiu, el president Juncker ha fet una crida aferrissada en defensa de la unitat perquè la Unió Europea respongui a les necessitats reals dels ciutadans. En paraules seves, «hem d’oferir una Europa millor, una Europa que protegeixi i preservi la manera de viure dels europeus, que doni poder als nostres ciutadans i que els defensi dins i fora de les nostres fronteres».

Segons la meva lectura personal, el discurs del president Juncker presenta una Europa més social, que cerca el creixement econòmic sense renunciar al model social europeu; en segon lloc, proposa mesures per reactivar l’economia i completar el mercat interior en molts àmbits: inversions, sector digital, energia o capitals; finalment, l’Europa de Juncker serà una Europa que se centri en les coses grans, en aquelles en què hi aporta més valor afegit. Això vol dir unió econòmica i monetària, seguretat o política exterior i de defensa.

Aquesta visió d’Europa no és purament filosòfica, sinó que es concentra en mesures ben concretes per als propers dotze mesos. Per exemple:

  • Ocupació i creixement: «Europa ha d’invertir en els seus joves, en les persones desocupades i en les empreses emergents (start-ups); avui proposem duplicar la durada i la capacitat de finançament del Fons europeu d’inversions estratègiques».
  • Connectivitat: «Avui proposem que el 2020 tots els pobles i ciutats d’Europa estiguin  equipats amb connexió wifi gratuïta a les principals zones d’activitat».
  • Drets d’autor: «Vull que els periodistes, editors i autors cobrin per la seva feina independentment del fet que l’hagin feta en uns estudis o en a la sala d’estar de casa, tant si es difon on line, com off line».
  • Unió dels mercats de capital: «Una economia gairebé totalment depenent dels crèdits bancaris és perjudicial per a l’estabilitat financera; també és perjudicial per als negocis com hem pogut comprovar durant la crisi financera; és per aquest motiu que és urgent agilitzar la creació de la unió dels mercats de capital; avui la Comissió posarà damunt taula un full de ruta concret per fer-ho».
  • Migració: «Avui engegarem un pla d’inversió exterior ambiciós per al continent africà i per als nostres països veïns, que tindrà el potencial per atreure inversions per valor de 44 000 milions d’euros, una xifra que pot arribar fins als 88 000 milions si també hi contribueixen els Estats membres».
  • Seguretat: «Defensarem les nostres fronteres amb una nova guàrdia costanera i fronterera».
  • Defensa: «Per tenir una defensa europea forta, la indústria de defensa europea ha d’innovar; és per això que proposem que abans no acabi l’any hi hagi un fons europeu de defensa per accelerar i promoure la recerca i la innovació en aquest àmbit».

El discurs sobre l’estat de la Unió dóna el tret de sortida al diàleg entre el Parlament i el Consell per preparar el programa de treball de la Comissió per a l’any vinent. És el punt de partida d’un any intens que pot marcar el començament d’una nova Europa.

Podeu llegir el text del SOTEU aquí.

Més informació del SOTEU en aquest enllaç.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by

Seguiu el discurs sobre l’estat de la Unió #SOTEU

Quins són els reptes més urgents de la Unió Europea i quina és la visió de futur dels nostres representants polítics a Estrasburg?

Seguiu aquí en directe el discurs sobre l’estat de la Unió

#SOTEU 2016

Avui dimecres 14 de setembre, a partir de les 9 del matí, els ciutadans europeus tenim l’oportunitat de seguir en directe el debat sobre l’estat de la Unió, una cita anual que obre el curs polític a Europa des de fa sis anys. Així, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, es dirigirà als europarlamentaris per exposar-los la situació europea i fer balanç de la gestió de l’executiu comunitari el darrer any, repassant els avenços del programa de govern establert al novembre del 2014, quan va prendre possessió del càrrec de president (les deu prioritats Junker). Per endavant, també, els reptes més importants que la UE en aquests moments: política migratòria, creixement econòmic i recuperació de la inversió, i quin és el futur d’Europa després del resultat del Brèxit.

Després de la intervenció del president de la Comissió, intervindran els líders dels vuit grups polítics amb representació al Parlament Europeu i altres eurodiputats, en un debat que es preveu que s’allargui fins al voltant de les 12 del migdia, un cop Junker doni resposta a les preguntes i intervencions dels membres de l’eurocambra.

#SOTEU a les xarxes socials

El debat sobre l’estat de la Unió que es pot seguir a les xarxes socials amb l’etiqueta #SOTEU, per les seves sigles en anglès. També, per primera vegada, serà retransmès en directe en català pel Canal 3/24 de Televisió de Catalunya, gràcies a  la col·laboració de les institucions europees a Barcelona, que també organitzen un esmorzar-debat a l’Aula Europa de la capital catalana per seguir aquesta retransmissió. Així, un cop acabi el discurs, promouran el debat amb diversos ponents: Kolja Bienert, president d’Horitzó Europa; Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu; Esther Gabarró de Sexy Europe; Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona; i Pere Almeda, membre de la Fundació Catalunya Europa. El debat serà moderat per: Jaume Ríos, president de deba-t.org.

I com és habitual, la retransmissió del debat al Parlament Europeu estarà disponible pel canal audiovisual de notícies de la Comissió.

I a la pàgina web sobre l’estat de la Unió de la Comissió Europea.

Seguiu-nos a twitter i facebook.

/by