EDTgn organitza una jornada sobre economia circular a Tarragona

Europe Direct Tarragona organitza, el divendres 15 de desembre, una Jornada sobre Economia Circular per donar a conèixer l’estratègia Europa 2020, un propòsit europeu de reducció de residus i aprofitament de recursos, apostant per l’ús d’energies alternatives, que vol afavorir el creixement i l’ocupació als països membres de la Unió Europea. Aquesta jornada compta amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de la Fundació Tarragona Smat Mediterranean City tindrà lloc a Tarragona, a la Sala de Graus del Campus Catalunya.

La inauguració de la jornada anirà a càrrec del conseller d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, Francesc Roca, i del director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la URV, Santiago Castellà. S’allargarà durant tot el matí, amb tres ponències i una taula rodona, moderades pel director d’Eurolocal, Joaquim Millan. Tot plegat per enfocar els reptes de l’economia circular des de diversos vessants: social, econòmic, polític i empresarial.

Ponències i taula de rodona d’experiències
Les temàtiques socials als programes de la UE: gènere, economia circular i altres, serà la primera de les ponències, a càrrec de Paloma Pontón, de la URV. Tot seguit serà el torn de Francesc Gambús, diputat al Parlament Europeu i membre de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI), que contribuirà al debat amb una exposició sobre Una nova manera de produir, una nova manera de consumir.

A mig matí, després d’una petita pausa, es farà una ta taula rodona sobre La transició de l’economia europea cap a un model circular, un repte indefugible, en la qual diversos experts aportaran les seves experiències en economia circular i models més sostenibles, cadascú des del seu àmbit i empresa. Hi participaran el director de Comunicació de BASF a España i Portugal, Xavier Ribera; la sòcia fundadora de Simbiosy, Verònica Kuchinow, que oferirà la seva visió del paper dels municipis; Jordi Collado, col·laborador de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City que presentarà el projecte hélix; i Joaquim Braulio, de CVO de Group381.

Tancarà el debat, amb una ponència de cloenda, el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat (CADS), Arnau Queralt, qui analitzarà les actuacions destacades per l’impuls de l’economia circular a Catalunya.

Europa vol menys residus per a un futur més sostenible
L’economia circular forma part de l’estratègia Europa 2020 per afavorir el creixement i l’ocupació a Europa. Aquesta estratègia, que té el suport del Parlament Europeu i el Consell Europeu, es basa a millorar els resultats econòmics de les empreses fomentant un ús dels recursos més eficient i sostenible. L’objectiu és aconseguir un futur sostenible a llarg termini aprofitant els recursos al màxim i generant el mínim de residus. La jornada és gratuïta i pot ser una bona manera de conèixer aquesta política de futur, només cal confirmar assistència enviant un correu electrònic a:  [email protected]

/by

EDTgn participa en la jornada de la URV sobre emprenedoria social

Programa de la III Jornada d’Emprenedoria Social.

Europe Direct Tarragona participa el pròxim dimecres 13 de desembre a la III Jornada d’Emprenedoria Social, organitzada anualment per Universitat Rovira i Virgili (URV) a través de la Càtedra d’Emprenedoria i Creació d’Empreses (xarxa URV Emprèn), plataforma que coordina les actuacions d’emprenedoria al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Entre aquestes activitats hi ha la jornada anual, aquest any dedicada a l’economia col·laborativa, amb ponències i taules rodones per fomentar l’esperit emprenedor i la generació de noves iniciatives en diferents àmbits del nostre territori.

Tot i que el concepte d’”economia col·laborativa” en si mateix no és gaire conegut, sí que ho són cada vegada més iniciatives que s’emmarquen en aquest tipus de relació, en tots els sectors econòmics, algunes d’elles molt populars, com Verkami (per finançament de projectes) o Wallapop (venda d’articles de segona mà). La jornada de URV Emprèn vol donar a conèixer experiències i institucions implicades en aquest model econòmic alternatiu, entre elles la pròpia Unió Europea.

L’economia col·laborativa, dins a l’agenda Europea
En aquesta jornada, i sota el títol Una Agenda Europea per a l’economia col·laborativa, la responsable de l’oficina d’Informació Europe Direct Tarragona, Marta Domènech, explicarà el paper que juga aquest model productiu en la política de Brussel·les. I és que la UE ja ha manifestat que l’economia col·laborativa, com a emprenedoria social, forma part de l’agenda Europea i ha demanat als països comunitaris que busquin encaix legal per a plataformes com aquestes, ja que són una oportunitat.

A més del paper d’Europa, la trobada també oferirà una ponència per conèixer l’opinió i l’experiència d’Albert Cañigueral, fundador i editor de ConsumoColaborativo.com i connector d’OuiShare a Barcelona, i una taula rodona de bones pràctiques. En aquesta taula de debat hi participaran Ricard Espelt, investigador de cooperativisme de la plataforma a l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i membre de Katuma, cooperativa que promou el consum agroecològic de proximitat; Marcel Abbad, director de la Fundació Oportunitas, primera institució microfinancera de l’Estat; i Laura Pelay, vicepresidenta del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).

La inauguració de la IOII Jornada d’Emprenedoria Social, que es farà a la sala de graus de la Facultat d’Economia i Empresa de la URV,  a Reus, anirà a càrrec d’Antonio Terceño, degà d’aquesta facultat; Pere Segarra, director Càtedra URV d’Emprenedoria i Creació d’Empreses; i Josep Miquel Segura, president de l’Assemblea de Creu Roja Reus.

Consulta el programa aquí.

Les inscripcions es poden fer en aquest enllaç.

/by

“La formació professional, una clau d’oportunitats i de cohesió social”

Francesc Roca

Francesc Roca és conseller d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona

La Setmana Europea  de la Formació Professional del 20 al 24 de novembre és una iniciativa de la Comissió Europea que té com objectiu fer més atractiva la formació professional  i ressaltar exemples d’excel·lència i qualitat. És un moment per compartir: pràctiques docents innovadores, programes de formació professional d’èxit que fomentin el aprenentatge professional, les millores de les competències, el reciclatge professional , les relaciones escola –empresa. I és una oportunitat per conèixer les estratègies europees en matèria de formació professional.

Davant l’actual situació econòmica, la Unió Europea ha rellançat l’estratègia de Lisboa cap a un nou horitzó per a l’any 2020 amb l’objectiu d’aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Per a aconseguir-ho, són cabdals les actuacions que es determinen en relació a la formació i aprenentatge al llarg de la vida.

Més en concret, en el paper que la educació i formació han de jugar en la consecució dels objectius 2020, el Consell Europeu destaca que cal reforçar les oportunitats d’aprenentatge permanent per a tothom i en tots els nivells de l’educació i la formació, millorant en especial l’atractiu i l’adequació de la Formació Professional, i  augmentant la participació en l’aprenentatge dels joves i adults que s’enfronten a dificultats excepcionals per a accedir al mercat laboral.

Així mateix, destaca la necessitat de millorar la determinació de les necessitats en matèria de formació, incrementar la seva adequació al mercat laboral, facilitar l’accés a la formació permanent, a l’orientació, i garantir la transició entre el món de la formació i el de l’ocupació.

Segons estudis de l’OCDE, dos terços de l’ocupació que es generi fins al 2020 estarà relacionada amb categories professionals de tècniques vinculades a la Formació Professional.

Unes altres dades  publicades són les de  l’oficina d’estadística europea, Eurostat, què amb motiu del Dia internacional de la Joventut indiquen que els joves d’entre 20 i 24 anys que ni estudien ni treballen, s’han incrementat en els últims 10 anys i han passat de representar el 13,2% del 2006 al 22,2% a finals del 2015. En el conjunt de la Unió Europea (UE) aquest percentatge és del 17,3%.

El nombre joves que ni estudien ni treballen ha crescut a Espanya els últims nou anys el 9%. Espanya és el tercer país de la Unió Europea on més creix aquest col·lectiu, segons Eurostat. En el cas contrari hi ha Alemanya, el país on més ha disminuït la taxa que des del 2006 ha estat d’un 5,9%, seguit de Bulgària (5,3%), Suècia (3,4%), República Txeca (2,9%) i Polònia (2,8%).

En aquest marc 2020, la formació professional ha de respondre, tant a les necessitats de formació inicial, com a les necessitats de qualificació i requalificació de les persones per tal de facilitar la formació al llarg de la vida i donar a la societat una resposta de professionalització dinàmica i ajustada a les demandes socials i econòmiques de cada moment i de cada sector.

Aquesta nova perspectiva sobre la formació professional haurà de conduir a canviar l’estructura de la població activa del nostre país, caracteritzada per un elevat nombre de persones sense cap qualificació o sense qualificació reconeguda i un nombre insuficient de persones titulades en formació professional.

Un canvi en aquesta estructura afavorirà que hi hagi més persones formades i amb millor qualificació a fi i efecte d’afavorir la seva inserció, reinserció o progressió laboral, alhora que estimularà el foment de la iniciativa empresarial i augmentarà la competitivitat intel·ligent i sostenible de les nostres empreses.

Per a la consecució d’aquests objectius, l’actual formació professional ha de continuar impulsant enfocaments de formació oberts i flexibles que permetin als ciutadans definir la seva trajectòria individual.

A Catalunya, en els darrers anys s’ha impulsat  la definició i la posada en marxa d’un nou model que ja ha obert  la via per a començar una transformació de la formació professional com un projecte de país.

Tot i l’esforç fet, cal que s’avaluïn els resultats i no es perdin de vista els següents principis rectors alienats amb la missió d’una formació professional de present i de futur:

La innovació, per aportar noves perspectives per afrontar els reptes de futur i adaptar-se permanentment a les necessitats sectorials i territorials del sistema productiu.

La integració, per que tot el sistema de formació comparteixi una mateixa estratègia i uns objectius comuns.

La qualitat, un sistema de formació orientat a respondre tant a les necessitats de desenvolupament econòmic com a les de qualificació de les persones al llarg de la vida.

L’articulació, per a consolidar la coherència de tot el sistema facilitant les passarel·les amb l’educació general i amb l’ocupació.

L’accessibilitat, per a totes les persones al sistema de formació professional, el qual ha de formar part de l’espai europeu de formació i qualificació.

La flexibilitat, per adaptar-se a les necessitats de les empreses i les persones al llarg de la vida.

La participació activa de les empreses i dels agents socials, per a respondre a les seves necessitats i contribuir així a millorar la competitivitat de l’economia catalana.

La coresponsabilitat dels departaments de la Generalitat de Catalunya, de l’administració local i dels agents econòmics i socials.

En definitiva, un model que impulsi i estengui una cultura de formació permanent al llarg de la vida, i que contribueixi al prestigi de la formació professional en la societat i en les empreses. Un model de formació professional a on “tothom guanya”, on la col·laboració i la responsabilitat compartida és avui i demà necessària.

Francesc Roca
Conseller d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic
Ajuntament de Tarragona

/by

EDTgn col.labora amb la II Festa de la Infància de Mont-roig del Camp

Europe Direct Tarragona dóna suport aquest cap de setmana a la Festa de la Infància de Mont-roig del Camp. Aquesta segona edició es farà conjuntament diumenge 19 de novembre als poliesportius municipals de Mont-roig i Miami Platja, i inclou activitats per a tota la família.

A la Festa de la Infància, els nens i nenes podran trobar inflables i llit elàstic, jocs gegants i populars, tallers de pinta cares o un taller de pintura, que servirà per escollir la imatge del cartell per l’any vinent entre els dibuixos dels nens i nenes que hi participin. També hi haurà un photocall per tal que tothom es pugui emportar un record de la festa, i un taller dels bons desitjos, on els nens podran penjar els seus desitjos per a l’any vinent en un arbre especial.

La segona edició de la festa de la Infància de Mont-roig vol homenatjar tots els infants del municipi i, en especial, als nounats. Per aquest motiu, al programa destaca l’acte de benvinguda als nadons nascuts entre l’1 de novembre del 2016 i el 31 d’octubre d’aquest 2017, i que són prop d’un centenar.

La festa coincideix amb el Dia Universal dels Drets de l’Infant, que se celebra el 20 de novembre a tot el món des que l’any 1989 les Nacions Unides van aprovar la Convenció sobre els Drets de l’Infant.

Des d’Europe Direct Tarragona són moltes les activitats que s’organitzen per donar a conèixer Europa i els drets fonamentals, com a europeus, dels nens de la província: jocs, xerrades, activitats per a escoles…

/by

La “revolució Erasmus”: cultura i identitat europea

Ferran Tarradellas i Espuny, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Article publicat al “Diari de Tarragona”

“L’Erasmus hauria de ser obligatori. No només per estudiants, també per taxistes, electricistes i d’altres treballadors”. La idea, tan agosarada com suggeridora, la va llançar l’escriptor i semiòleg Umberto Eco l’any 2012, en una trobada d’alcaldes europeus. Eco sostenia que el programa de mobilitat que la UE va llançar fa trenta anys ha suposat una veritable revolució i ha ajudat, més que cap altra iniciativa, a configurar una identitat europea. “És la cultura, i no la guerra, el que fonamenta la identitat europea”, va deixar escrit.

L’Erasmus és, sens dubte, un dels programes més coneguts i millor valorats de la Unió Europea. Va començar el 1987 com un programa d’intercanvi universitari amb la participació d’11 països i poc més de tres mil estudiants que, per primer cop, accedien a l’experiència de completar els seus estudis a l’estranger. Avui són 33 països (els 28 Estats membres de la UE més Turquia, l’Antiga República Iugoslava de Macedònia, Noruega, Islàndia i Liechtenstein) i més de 600.000 persones l’any que hi participen. A més, assumint -si més no parcialment- la idea d’Umberto Eco d’ampliar l’Erasmus perquè se’n pugui beneficiar més gent, des de 2014 Erasmus s’ha convertit en Erasmus + i s’adreça no només a persones que cursin estudis universitaris sinó també a estudiants d’altres nivells d’educació, a professors, a aprenents, treballadors en pràctiques i voluntaris.

Aquest 2017, any en què celebrem el 30è aniversari, s’ha arribat a la xifra de 9 milions de beneficiaris del programa Erasmus. Nou milions de persones que han accedit a l’experiència d’estudiar, treballar, formar-se o participar en projecte de voluntariat en un altre país. Nou milions de vides que han eixamplat els seus horitzons i s’han acostat a d’altres llengües i cultures. Nou milions d’europeus que han adquirit una formació, unes habilitats i un bagatge que els preparen millor per al futur i que ajuden a bastir, de retruc, una societat més plural i més oberta. Només cal parlar amb antics estudiants Erasmus per copsar el potencial d’una experiència capaç de marcar un abans i un després en les vides de molts joves.

Al llarg d’aquest any, des de la Representació a Barcelona hem anat recollit els testimonis de persones, algunes conegudes, d’altres anònimes, que ens han explicat el que va significar per a ells viure i estudiar en un altre país de la UE. Des dels cantants David Carabén, de Mishima; Joan Enric Barceló, d’Els Amics de les Arts, i Anna Roig, d’Anna Roig i l’ombre de ton chien, fins a la periodista Ariadna Oltra, el psicòleg Rafael Santandreu o l’actriu i directora de cinema Elena Martín. Tots ells han participat en un Erasmus i tots coincideixen que l’experiència els ha marcat, tan professionalment com personalment.

El vicepresident de la Comissió Europea, Jyrki Kateinen, ell mateix ex-estudiant Erasmus, deia també amb motiu del 30è aniversari que “la mobilitat amplia els nostres horitzons i ens fa més forts”. La frase és vàlida per a les persones que participen en l’Erasmus, individualment, però s’aplica també, i sobretot, a la societat europea en conjunt, que s’enforteix gràcies a aquests intercanvis.

L’Erasmus + té un pressupost de 14.700 milions d’euros entre 2014 i 2020 i la voluntat de la Comissió Europea és no només mantenir, sinó seguir augmentant els recursos i l’abast d’aquest programa. “Cada euro que invertim en Erasmus + és una inversió per al futur; el futur d’una persona jove i de la nostra idea d’Europa”, ha dit el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. El president de la Comissió també ha deixat clar que el 30è aniversari d’Erasmus és una bona ocasió per fer balanç dels èxits d’aquest programa, però també és el moment de començar a preparar el que ha de ser a partir de 2020. “Ara que celebrem els nou milions de participants al programa, ens hem d’assegurar que som nou vegades més ambiciosos amb el seu futur”.

Una de les iniciatives que la Comissió ha posat en marxa per començar a preparar el futur del programa és la plataforma Erasmus + Generation Online Meeting Point. Es tracta d’una pàgina web que ofereix als joves i a organitzacions i entitats l’oportunitat de participar en debats amb experts en temes de joventut, educació i formació. Els participants poden proposar temes, identificar problemes i presentar solucions. Perquè tot i que potser no arribem, com somniava Eco, a fer anar d’Erasmus tots i cadascun dels europeus; si que voldríem que l’experiència estigui a l’abast del màxim de ciutadans possible i que tots aquells que desitgin estudiar o formar-se en un altre país de la UE trobin les facilitats per fer-ho.

/by

La URV participa en un projecte europeu per a la detecció precoç de l’osteoporosi

PoCosteo és el nom d’un projecte europeu que vol desenvolupar un dispositiu per identificar els individus amb alt risc d’osteoporosi i per tant de fractures. La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona participa en aquest projecte per detectar la malaltia en la fase inicial, juntament amb altres set socis europeus, coordinats per la Universitat de Gant (Bèlgica).

L’objectiu del projecte és desenvolupar i validar un dispositiu de diagnòstic ràpid, al mateix mateix ambulatori, per tal d’identificar les persones amb alt risc d’osteoporosi i fractura osteoporòtica. El sistema PoCOsteo utilitzarà un test que proporcionarà els resultats en temps real durant la consulta. A més, el test, més senzill i que redueix el cost de la prova actual, el podran fer tècnics no qualificats, fins i tot en zones rurals, on l’accés als equipaments és limitat. Per altra banda, també es redueix el dolor i la incomoditat del pacient.

Redueix costos i complicacions per al pacient 

L’envelliment de la població ha fet de l’osteoporosi una prioritat sanitària a molts llocs del món.

La detecció d’individus amb risc d’osteoporosi i l’inici d’un tractament adequat abans de les fractures comportaria un estalvi i una millora important per a la salut de molta gent, ja que com a conseqüència de l’envelliment de la societat, l’osteoporosi (os porós) i les seves complicacions cada vegada són més freqüents, i aquesta malaltia òssia és ja una prioritat sanitària a molts llocs del món.

El projecte compta amb el suport del Programa Marc Horitzó 2020 de la Unió Europea, que financia projectes d’investigació i innovació en diverses àrees en el context europeu, i que preveu una inversió total de gairebé 80.000M€ per al període 2014-2020. Investigadors, empreses, centres tecnològics i entitats públiques poden accedir-hi. Trobareu més informació sobre com participar en aquest programa aquí.

/by