Hi ha moltes maneres d’acomiadar l’any: a la ciutat, a la muntanya, a la neu, en un teatre, assistint a un concert de música clàssica o, fins i tot, menjant llenties. Si encara no saps com celebraràs l’última nit del 2017, des del bloc d’Europe Direct, t’expliquem com acomiaden l’any a algunes de les ciutats d’Europa. Trobaràs tradicions per a tot els gustos!

L’home dels nassos té tants nassos com dies té l’any.

El raïm de la sort i l’home dels nassos
A Espanya, la tradició per acabar l’any és menjar 12 grans de raïm, un per cada una de les 12 campanades de les 12 de la nit. Qui aconsegueixi menjar tots els grans abans que acabin de tocar les campanes, tindrà sort els 12 mesos de l’any. Aquesta tradició és relativament nova: va començar l’any 1909 i el motiu no és un altre que un excedent enorme en la collita de raïm.

Per altra banda, els nens i les nenes catalans el dia 31 de desembre han de buscar l’Home dels Nassos, un personatge de l’imaginari català que es diu que té tants nassos com dies té l’any. Nens i nenes se l’imaginen com un personatge amb 365 nassos a la cara, sense pensar que com que és 31 de desembre i només queda un dia perquè s’acabi l’any, en realitat aquest home només té un nas, com la resta. Amb el pas del temps, el personatge s’ha convertit en un capgròs que durant el matí del dia 31 va pels carrers d’alguns municipis repartint caramels entre els més petits I a la tarda dóna el tret de sortida a la cursa de Sant Silvestre.

Creuer pel Sena en un dels Bateaux Mouches

Des de sopar llenties a trencar plats
A Itàlia, la notte di Capodanno (cap d’any), és tradició sopar un plat de llenties perquè es pensa que així l’any nou portarà riquesa i diners. Com més llenties es mengin, més riquesa s’aconseguirà l’any següent. És un costum molt antic i ja els romans obsequiaven llenties per any nou com a símbol de bona sort.
A Dinamarca és tradició pujar a una cadira amb la primera campanada de la nit de cap d’any i saltar amb l’última campanada, es creu que és una manera d’atraure la fortuna. I per a Any Nou, s’han de trencar les vaixelles velles. Les peces de la vaixella trencada es deixen a la porta de les cases perquè la muntanya de plats trencats simbolitza el nombre d’amics que es tenen.
A França de la nit de cap d’any se celebra tradicionalment a casa amb els amics i no amb la família, i se’n diu réveillon. Consisteix bàsicament en un sopar a base d’ostres i foie. Després, quan toquen les dotze, el brindis es fa amb xampany, és clar. També podeu fer un creuer pel Sena en un dels Bateaux Mouches.
A Alemanya és costum deixar una part del sopar per a després de la mitjanit; simbòlicament és una manera d’assegurar-se un rebost ben assortit per a l’any següent. També reben l’any nou sortint al carrer per llençar petards i focs d´artifici amb la intenció d’allunyar els mals esperits.
A Grècia i Xipre els infants reben regals el primer dia de l’any, que és Sant Basili. A més, a Xipre es menja un pastís que té una moneda amagada i que porta sort a qui la troba; una tradició molt semblant a la del nostre tortell de Reis.

Tradicional concert de Cap d’Any.

Cada any, el matí de l’1 de gener aproximadament uns 1.000 milions de persones de 70 països gaudeixen del concert d’any nou de la Filharmònica de Viena (Austria), que enguany arriba a la 77 edició. El concert es va fer per primera vegada el 1940 i només ha estat suspès un cop, el 1945. I com a curiositat, les flors que decoren la sala de concerts del “Musikverein” són un regal cada any de la ciutat de San Remo (Italia). Aquest any el concert el dirigirà Riccardo Muti i, és previst, que acabi com sempre, amb el Vals del Danubi blau de Johann Strauss (fill) seguit de la Marxa Radetzky. Mentre sona aquesta marxa, tota l’audiència aplaudeix al compàs de la música mentre el director deixa, per uns instants, la direcció de l’orquestra per dirigir el públic.

Ateneu l’europeu al Parc de Nadal de Tarragona.

L’Oficina Europe Direct Tarragona (EDTgn) ha presentat aquest dimecres al Parc de Nadal Ateneu l’europeu, un personatge pensat per al públic infantil i juvenil, que vesteix els colors característics de la bandera europea, i que vol donar a conèixer els valors fonamentals de la Unió Europea (UE): Dignitat, Igualtat, Solidaritat, Ciutadania, Justícia i Llibertat.

D’ençà que l’oficina europea va obrir les seves portes a la ciutat, l’any 2009, ha participat cada any en el Parc de Nadal, fins ara donant suport als tallers i activitats organitzats pel Club dels Tarraconins. En aquesta edició, en canvi, EDTgn aposta per estar present al Parc infantil amb activitats pròpies, amb l’objectiu com sempre de donar-se a conèixer a la ciutadania.

L’espectacle teatral explica fets històrics de la UE a través de la música i la màgia.

Apropar la UE als tarragonins
Així, el Centre d’Informació europeu a Tarragona proposa als visitants del Parc de Nadal aprendre sobre la Unió, els seus estats membres, institucions, història comuna, valors i curiositats, i fer-ho a través de dues activitats alternatives en què demana la interacció del públic. D’una banda, un espectacle teatral on a través de la música i la màgia, Ateneu l’europeu explica fets històrics de la UE per anar descobrint els sis principis fonamentals de la construcció europea i el que representen per a les persones que vivim en aquesta part del món. De l’altra, una partida dinamitzada del Joc de l’Oca a l’europea, on nens i nenes poden aprendre d’una manera amena i divertida mentre avancen en un tauler gegant a mesura que van contestant preguntes sobre la Unió. A aquest joc, que porta per títol Tira els daus i descobreix Europa, ja hi han jugat més d’un miler d’alumnes gràcies a les activitats que organitza EDTgn a les escoles de la ciutat.

L’objectiu és apropar la UE als ciutadans tarragonins, especialment a les noves generacions d’europeus, perquè des del seu coneixement contribueixin a la construcció de l’Europa per als ciutadans del futur, tot valorant els avenços històrics que ha suposat el projecte comú per als països membres.

Els dos cartells dels espectacles que l’Ateneu l’europeu protagonitzarà al Parc de Nadal de Tarragona.

Properes actuacions
Després d’inaugurar els espectacles programats en aquesta edició del Parc de Nadal, Ateneu l’europeu protagonitzarà dues actuacions més a l’escenari del recinte del Palau Firal de Tarragona: el dissabte 30 de desembre a les 11.30 hores, i el dimarts 2 de gener a les 18.45 hores.

A més, també estarà a la plaça del Sol del Parc, on protagonitzarà quatre partides del joc de l’oca europeu. Els nens i nenes podran jugar a Tira el dau i descobreix Europa!, i aprendre mentre s’ho passen bé amb Ateneu l’europeu el diumenge 31 de desembre, a les 11.30 hores, i el dijous 4 de gener, darrer dia del Parc, en tres torns: a les 11.30 hores, a les 12.45 hores i a les 17.30 hores.

Més informació de l’oferta d’Europe Direct Tarragona per a escoles aquí.

Alumnes de 3r primària Escola Campclar.

L’Oficina Europe Direct Tarragona dóna suport al programa ‘Fer Salut Mola’, impulsat pel Servei de Promoció de la Salut – Salut Escolar de l’Ajuntament de Tarragona per fomentar hàbits saludables entre els escolars de la ciutat. La iniciativa, que promou la dieta mediterrània, va adreçada als infants de 8 i 9 anys, que estan a 3r curs d’Educació Primària. Fins al moment ja hi han participat 225 alumnes de set escoles de Tarragona: Campclar, Ponent, Mediterrani, La Floresta, Riuclar, El Serrallo i La Salle Torreforta.

Tots ells han creat, amb l’ajuda dels seus pares, la recepta d’una amanida saludable després d’una activitat a l’escola en la qual van conèixer la piràmide de l’alimentació i  la importància de la dieta mediterrània. Les receptes havien de complir uns requisits: incloure aliments diferents i de molts colors, així que han incorporat vegetals de fulla verda, verdures i fruites de temporada, de vegades combinats amb llegums i cereals, fruita seca i herbes aromàtiques, entre altres aliments. Tot plegat per aprendre que menjar sa i equilibrat és fonamental per a la nostra salut i benestar.

L’anàlisi de les diferents receptes permet a nens i nenes reflexionar sobre la necessitat de consumir aliments saludables, a base de fibra, vitamines i minerals. A més, durant l’activitat se selecciona una de les receptes que han fet els alumnes i tots participen en la seva elaboració al menjador de l’escola, de manera que tots els participants tasten l’amanida.

Finalment, i per tal de posar en pràctica els coneixements adquirits amb el ‘Fer Salut Mola’, Europe Direct TGN obsequia els alumnes que fan aquesta activitat amb una carmanyola per poder portar a l’escola cada matí el seu esmorzar saludable, incorporant nous aliments a la seva dieta.

Alumnes de 3r primària Escola Campclar.

L’Oficina Europe Direct Tarragona dóna suport al programa ‘Fer Salut Mola’, impulsat pel Servei de Promoció de la Salut – Salut Escolar de l’Ajuntament de Tarragona per fomentar hàbits saludables entre els escolars de la ciutat. La iniciativa, que promou la dieta mediterrània, va adreçada als infants de 8 i 9 anys, que estan a 3r curs d’Educació Primària. Fins al moment ja hi han participat 225 alumnes de set escoles de Tarragona: Campclar, Ponent, Mediterrani, La Floresta, Riuclar, El Serrallo i La Salle Torreforta.

Tots ells han creat, amb l’ajuda dels seus pares, la recepta d’una amanida saludable després d’una activitat a l’escola en la qual van conèixer la piràmide de l’alimentació i  la importància de la dieta mediterrània. Les receptes havien de complir uns requisits: incloure aliments diferents i de molts colors, així que han incorporat vegetals de fulla verda, verdures i fruites de temporada, de vegades combinats amb llegums i cereals, fruita seca i herbes aromàtiques, entre altres aliments. Tot plegat per aprendre que menjar sa i equilibrat és fonamental per a la nostra salut i benestar.

L’anàlisi de les diferents receptes permet a nens i nenes reflexionar sobre la necessitat de consumir aliments saludables, a base de fibra, vitamines i minerals. A més, durant l’activitat se selecciona una de les receptes que han fet els alumnes i tots participen en la seva elaboració al menjador de l’escola, de manera que tots els participants tasten l’amanida.

Finalment, i per tal de posar en pràctica els coneixements adquirits amb el ‘Fer Salut Mola’, Europe Direct TGN obsequia els alumnes que fan aquesta activitat amb una carmanyola per poder portar a l’escola cada matí el seu esmorzar saludable, incorporant nous aliments a la seva dieta.

L’oficina Europe Direct Tarragona us desitja BON NADAL en diferents idiomes europeus! Sabeu com es felicita el Nadal a la resta d’Europa?

Alemanya: FROHE WEIHNACHTEN! Àustrià: FROHE WEIHNACHTEN! Bèlgica: PRETTIGE KERSTDAGEN! FOHE WEIHNACHTEN! JOYEUX NOËL! Bulgària: VESEL KOLEDA! Croàcia: SRETAN BOŽIĆ Dinamarca: GLÆDELIG JUL  Eslovàquia: VELSELÉ VIANOCE! Eslòvenia: VESEL BOŽIĆ! Espanya: BON NADAL!FELIÇ NAVIDAD EGUBERRI ON – ERÓS NADAU Estònia: HÄID JÕULE Finlàndia: HYVÄÄ JOULUA França: JOYEUX NOËL! Grècia: ΚΑΛΑ ΧΡΙΣΤΟΥΓΕΝΝΑ! Hongria: KELLEMES KARASCONYI UNNEPEKET! Irlanda: NOLLAIG SHONA! – MERRY CHRISTMAS! Itàlia: BUON NATALE! Letònia:  PRIECĪGUS ZIEMASSVĒTKUS! Lituània: LINKSMŲ KALĖDŲ! Luxemburg: SCHÉI KRËSCHTDEEG! Malta: IL-MILIED IT-TAJJE! Països Baixos: PRETTIGE KERSTDAGEN! Polònia: WESOŁYCH ŚWIĄT! Portugal: FELIZ NATAL! Regne Unit: MERRY CHRISTMAS! República Txeca: VESELÉ VÁNOCE! Romania: Suècia: GOD JUL! Xipre: ΚΑΛΑ ΧΡΙΣΤΟΥΓΕΝΝΑ!

A més, clica al nom de cada país i descobreix tradicions, costums, nadales i receptes per conèixer una mica més el Nadal arreu d’Europa!

 

 

L’Ateneu l’europeu amb els nens de sisè de l’Escola de pràctiques de Tarragona.

L’Oficina Europe Direct Tarragona (EDTgn) ha creat un personatge per donar a conèixer els valors fonamentals de la Unió Europea (UE): Dignitat, Igualtat, Solidaritat, Ciutadania, Justícia i Llibertat. Es tracta d’Ateneu l’europeu: aquest és el nom del personatge que aquesta setmana s’ha estrenat davant els alumnes de 6è curs de Primària de l’Escola de Pràctiques, coincidint amb una fita: ja són un miler de nens i nenes els que han jugat una partida a Tira els daus i descobreix Europa, el joc creat per l’oficina europea tarragonin per celebrar el Dia d’Europa l’any 2016.

I és que d’ençà que es va estrenar, el 9 de maig de l’any passat, aquest joc gegant de l’oca, que gira al voltant de la temàtica de la Unió Europea, ha visitat escoles de Tarragona, però també ha viatjat a altres indrets d’arreu de Catalunya, València, Castelló i fins al Llenguadoc per posar a provar els coneixements sobre Europa dels escolars catalans. A més de la partida sobre un tauler gegant, el joc s’acompanya d’una versió reduïda perquè els infants puguin jugar-hi també a casa.

Un any i mig després, i donada la bona acollida que té aquesta activitat als centres educatius, l’oficina EDTgn ha decidit dinamitzar les partides del joc amb Ateneu l’Europeu, qui es presenta com el personatge més peculiar de la Unió, i que també servirà per a altres activitats que impulsa el centre d’Informació europeu a la ciutat. Tot plegat després de comprovar la motivació extra que representa l’estratègia del joc per als alumnes dels centres escolars quan estudien Europa.

Els dos cartells dels espectacles que l’Ateneu l’europeu protagonitzarà al Parc de Nadal de Tarragona.


Actuacions al Parc de Nadal
Ateneu l’europeu és un personatge pensat per al públic infantil i juvenil, que vesteix els colors característics de la bandera europea. A banda de visitar les escoles, Ateneu l’Europeu estarà present també aquest any al Parc de Nadal que organitza l’Ajuntament de Tarragona al Palau de Fires i Congressos, del 27 de desembre al 4 de gener. El personatge protagonitzarà dos espectacles que demanen de la participació del públic per posar a prova els seus coneixements sobre la Unió. Un és el joc de l’oca que ja coneixen els escolars, l’altre una representació teatral que dimarts 27 estrenarà l’oferta d’espectacles a l’escenari del Parc infantil d’aquest any.

L’objectiu és apropar la UE als ciutadans tarragonins, especialment a les noves generacions d’europeus, i que des del seu coneixement contribueixin a la construcció de l’Europa per als ciutadans del futur, tot valorant els avenços històrics que ha suposat el projecte comú per als països membres.

El públic infantil, els escolars i també els mestres, són una de les prioritats en l’activitat de l’oficina Europe Direct Tarragona. A més del joc Tira els daus i descobreix Europa, el centre d’informació ofereix xerrades i materials per alumnes i mestres, assistència en l’elaboració de treballs, suport a les iniciatives que impulsen els centres al voltant del tema europeu i a la celebració del Dia d’Europa… I també posa a disposició de la comunitat educativa el suport tècnic i logístic per impulsar i participar en programes educatius europeus, dins el programa Erasmus+ de la UE.

Més informació de l’oferta d’activitats per a escoles aquí.

Taula de la jornada d’Economia Circular a Tarragona.

Economia circular. O el que és el mateix: una nova manera de produir i de consumir, implicant a les empreses i els governs però també a la ciutadania, per canviar el model productiu basat a produir, consumir i llençar per tornar a produir i començar un nou cicle que es demostra esgotat i insostenible. Com a mostra d’aquest esgotament, unes xifres: cada europeu consumeix 14 tones de matèries primeres a l’any i genera 5 tones de residus. I som més de 500 milions d’europeus…

Europe Direct Tarragona ha portat aquests dies el debat sobre l’economia i el nou model productiu a la Universitat Rovira i Virgili (URV) per conèixer l’agenda i els passos que està donant la Unió Europea en aquest àmbit. L’organització de la Jornada sobre Economia Circular i estratègia Europa 2020 s’ha fet conjuntament amb la URV i la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, a la sala de graus del Campus Catalunya.

L’eurodiputat Francesc Gambús, membre de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI).

Reduir emissions i complir amb Kioto
El debat i la necessitat de canvis està servit, i així ho ha exposat a Tarragona Francesc Gambús, diputat del Parlament Europeu i membre de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI). Les institucions europees treballen amb un horitzó: reduir el 80% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle l’any 2050 respecte a les dades de 1990, quan es publica el primer informe preocupant del canvi climàtic. En dos anys, per al 2020, ja hem d’haver reduït el 20% de les emissions, per complir amb els compromisos del Protocol de Kioto, l’acord internacional impulsat per les Nacions Unides. Per Gambús, només hi ha una opció: economia circular.

Segons l’eurodiputat, aquest nou model ja és una realitat a Europa i crearà els pròxims anys 400.000 llocs de treball a la UE, dels quals 50.000 a Espanya i 10.000 a Catalunya. Tot això, promovent la innovació, protegint la natura, reduint la dependència exterior, apostant per allargar la vida útil de les coses, reciclant i reutilitzant un producte. En aquest sentit, la UE ja ha pres mesures legislatives importants, reformant quatre directives relacionades amb la gestió de residus, abocadors, envasos i aparells elèctrics, a partir de les quals s’estan ja desplegant noves lleis arreu de la Unió, “a tots els nivells i que implicar a tots els estaments socials, si volem fer efectiva l’economia circular, més sostenible”, diu l’eurodiputat.

La jornada va servir per conèixer exemples reals que s’estan fent al territori per avançar en aquest model econòmic sostenible, que permet “reduir l’impacte sobre el medi ambient però també per ser competitius”, segons va reconèixer Xavier Ribera, director de Comunicació de BASF a Espanya i Portugal, qui entre altres projectes va presentar les càpsules de cafè compostables que han desenvolupat per a l’empresa Novell. També es van poder conèixer iniciatives de simbiosi industrial, com la de Manresa, on teixit empresarial i social intercanvien recursos, perquè segons la  Verònica Kuchinowde, Símbiosy, “la innovació molts cops està en la manera de fer les coses”. O el projecte Hèlix, que a través del reciclatge de gots de plàstic promou material per impressores 3D, amb el suport de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City. Perquè com va dir Joaquim Braulio, de CVO de Group381, “cada vegada que fem l’acció de comprar estem decidint en quin món volem viure. Hi ha tot un coneixement tècnic per impulsar l’economia circula però depèn de les persones, de cada un de nosaltres”.

Aquesta no ha estat l’única contribució del d’Europe Direct TGN en el debat sobre el nou model econòmic, ja que també ha participat en la III Jornada d’Emprenedoria Social sobre economia col·laborativa, on es va reivindicar la necessitat d’una legislació europea davant l’impacte de les plataformes digitals en el mercat i la vida dels ciutadans.

Si voleu ampliar la informació sobre les polítiques d’energia i canvi climàtic a la Unió Europeu us convidem a visitar la pàgina web de l’eurodiputat Gambús, dedicat a medi ambient, indústria i economia circular.

Marta Domènech, responsable del centre d’informació Europe Direct Tarragona

El paper de la Unió Europea (UE) en l’economia col·laborativa ha estat un dels temes a debat aquest any en la III Jornada d’Emprenedoria Social, organitzada per la càtedra URV Emprèn de la Universitat Rovira i Virgili. La responsable de l’oficina Europa Direct Tarragona, Marta Domènech, va presentar l’agenda europea per a l’economia col·laborativa, en una exposició i el consegüent debat que va posar sobre la taula la necessitat i la urgència de disposar d’una legislació comuna per a tots els països de la Unió, també el nostre, davant una realitat social que supera i avança molt més ràpidament del que ho fa el debat al Parlament europeu per aprovar aquesta legislació.

Per a la UE, aquest nou model productiu que és l’economia col·laborativa, marcada per l’impacte de les plataformes digitals, és una oportunitat i com a tal forma part de les 10 prioritats Junker, que dicten la política de la Comissió Europea, especialment per l’efecte que pot tenir en la reducció de l’atur juvenil i la incorporació de les noves generacions en el mercat laboral. És per això que des del Parlament Europeu s’està treballant en una directiva que impacti en la legislació de tots els Estats membres, i que tingui en compte especialment qüestions com la fiscalitat, la protecció els usuaris de les plataformes digitals i la relació laboral i ocupacional en aquesta economia col·laborativa.

Europa es posiciona a partir de l’any 2014

El degà d’Economiques de la URV, el director de la Càtedra URV d’Emprenedoria i Creació d’Empreses i el president de l’Assemblea de Creu Roja Reus, durant la inauguració.

De fet, aquests temes van ser abordats per la Comissió Europea en l’Agenda Europea per a l’economia col·laborativa, on la Comissió dóna orientacions sobre com s’hauria d’aplicar la legislació vigent de la UE en un sector cada cop més dinàmic i en ràpida evolució. També formen part del debat quins requisits s’han de fixar per accedir al mercat i qui és responsable en cas de sorgir problemes.

Els darrers anys, diferents institucions de la UE s’han posicionat sobre aquesta realitat. El 2014 el Comitè Econòmic i Social Europeu va emetre un dictamen que analitzava els riscos i avantatges d’aquest model col·laboratiu per als consumidors. I el 2015 el Comitè de les Regions també va presentar les seves pròpies conclusions, establint quatre modalitats diferents dins l’economia col·laborativa: Acces Economy (sobre la comercialització a l’accés o lloguer de béns i serveis), Gig Economy  (treballs ocasionals a través del mercat digital), Collaborative Economy (implica als usuaris en el procés productiu) i la Pooling Economy (d’iniciatives de propietat o gestió col·lectiva).


Cinc principis clau per al marc legal europeu
En qualsevol cas, el públic present a la jornada, vinculat al món universitari i de l’empresa, amb perfils professionals del món econòmic i també jurídic, va deixar clara la seva opinió sobre la urgència de disposar d’un marc legal europeu davant la realitat social. I és que el món acadèmic, i també els experts que van participar ahir a la jornada, van deixar clar que el concepte d’economia col·laborativa va molt més enllà ja de les plataformes digitals, i el seu futur ha d’anar lligat amb l’economia social i solidària.

Ponent de la plataforma Ouishare defensant la necessitat d’interacció entre economia col·laborativa i economia social.

Segons l’experta Alícia Trepat, de Ouishare, “les plataformes digitals positives han de seguir cinc principis: la inclusió, la participació, l’autonomia, el reconeixement de valor i el benestar. I aquesta és la clau quan demanem a Europa un marc legal per a les empreses i els ciutadans”, afegeix.

Canvi en el model productiu i les empreses
Els diferents ponents d’ahir coincidien que cal no oblidar ni descuidar el vessant social d’aquest nou model productiu: “Això ja no va de maximitzar beneficis ni maximitzar el creixement. La realitat ens ha superat i les empreses que no estiguin impregnades de conceptes socials faran un mal negoci en el futur”, va dir el degà de la facultat d’Economia i Empresa de la URV, Antonio Terceño, felicitant al director de la Càtedra, Pere Segarra, per la iniciativa i el treball que fa la URV Emprèn al territori, també per promoure un debat que és necessari, per exemple amb aquesta Jornada d’Emprenedoria Social que es fa cada any.

I és que l’economia col·laborativa està en evolució i no s’atura, supera els tempus polítics, i la principal preocupació com es va posar sobre la taula ahir és l’impacte sobre les persones: “Seria terrible si ens trobem, en un futur no llunyà, que el mercat ofereix feina però no podem treballar per falta d’un marc legal”, afegeix Trepat.

Nova jornada Economia Circular divendres
El debat entorn el model econòmic i el paper de la Unió Europe continua divendres, amb una jornada sobre Economia Circular i estratègia Europa 2020, organitzada per Europe Direct Tarragona també amb el suport de la URV, en aquest cas al Campus Catalunya, a Tarragona. Podeu consultar el cartell d’aquesta nova jornada d’Economia Circular en aquest enllaç. L’entrada és gratuïta.

Santiago Castellà (opinió)

Santiago Castellà, Director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la URV.

La Jornada de trabajo organizada este próximi viernes por Europe Direct Tarragona y la Catedra Tarragona Smart Mediterranean City nos invita algunas reflexiones sobre la invitación que múltiples documentos de la Unión Europea nos hacen hacia una economía regenerativa y circular. Cuando París acoge su cumbre sobre el clima que conmemora los acuerdos de hace dos años, conviene atender a los cambios no solo productivos sino también de actitud que se están produciendo.

Y es que una nueva concepción emerge con fuerza en la contextopedia de las ciudades inteligentes de la mano del eje de la sostenibilidad: la de Economía Circular. Una expresión que, por su acierto conceptual, está llamada a morir de éxito, incorporándose como un nuevo paradigma o cuanto menos como una aproximación generalizada al análisis de la realidad de sectores económicos, formas de producción y territorios. Frente al modelo de desarrollo lineal progresivo, de huida hacia delante, del capitalismo industrial, emerge un modelo circular, que no rechaza el avance y el progreso en espiral, pero que pretende no dejar a su paso un escenario de tierra quemada.  Los elevados daños ambientales y la brutal degradación del planeta en las últimas décadas han hecho que desde concepciones basadas en la sostenibilidad se busque respuestas efectivas para un crecimiento y un desarrollo realmente sostenible. Superadas, a mi entender, la concepción anti-crecimiento que partía de la piterpanesca pregunta de ¿Por qué hemos de crecer?, emerge con la Economía Circular una concepción global e integradora, capaz de combinar alquímicamente innovación (creatividad), crecimiento (riqueza) y respeto radical por el medio ambiente.

La Economía Circular tiene hoy su principal foco de investigación y difusión en la Fundación creada por Ellen McArthur, la galardonada navegante a vela que en 2005 rompió el récord mundial de la circunnavegación más rápida en solitario del mundo. Retirada de la competición deportiva, en 2010, impulsó una fundación que recogiendo ideas de campos diversos –energías renovables, pensamiento sistémico, biomimetismo, simbiosis industrial, “cradle to cradle”, economía azul…-. Se trata de una economía, inicialmente industrial, reparadora, que pretende retornar a la naturaleza de forma adecuada todo lo de ella extraído, basándose en el modelo de los sistemas de retroalimentación, especialmente los sistemas vivos.  Se trata de una alternativa a nuestro actual modelo de producción lineal basado en agotar las reservas naturales para crear cientos de residuos amontonados en vertederos. La idea es que los residuos son alimento, que la diversidad es un potencial, y la energía ha de ser renovable. Volveremos sobre ello con más espacio, pero hay que recordar que en 2012 la Comisión Europea en su documento “Para una Europa eficiente en recursos” afirma que “En un mundo con una creciente presión sobre los recursos y el medio ambiente, la UE no tiene más remedio que ir a por la transición a una economía regenerativa circular y en última instancia, que utilice eficazmente los recursos”.

Santiago Castellà, Director de la Càtedra Tarragona
Smart Mediterranean City de la Universitat Rovira i Virgili

Artícle publicat al Diari de Tarragona el 13 de desembre de 2017.

L’oficina Europe Direct Tarragona particia en una jornada sobre economia circular el divendres 15 de desembre, més informació aquí.
Fent boca del que es parlarà us deixem l’article d’opinió de l’Eurodiputat Francesc Gambús,  aquí.

L’eurodiputat Franscesc Gambús.

Som conscients que estem llençant el nostre planeta a la paperera? Ens adonem que el canvi climàtic ja és una realitat i està provocant desastres irreversibles?

Quedeu-vos amb aquesta dada: cada europeu consumeix 14 tones de matèries primeres a l’any i en genera unes altres 5 tones de residus. Dóna per pensar.

Què ens ha portat fins aquí? El model econòmic vinculat al creixement industrial dels segles XIX i XX basat en produir, consumir i llençar és insostenible. Malgrat això, aquest model ens ha proporcionat als europeus prou recursos per desenvolupar un estat del benestar que no existeix enlloc més del món. Fins aquí una definició ràpida del problema i, alhora, del repte al qual hem de fer front. I, què podem fer ara?

Hem de transformar aquest model econòmic que malbarata massa recursos i anar cap a una economia més sostenible, més eficient, més responsable. El concepte de sostenibilitat vol dir que hem de repensar-ho tot per poder-nos donar una nova manera de produir i de consumir que no ens arruïni el planeta, però que alhora ens proporcioni els recursos necessaris per mantenir allò de bo que tenia el que hem viscut fins ara: llocs de treball i estat del benestar. Aquest model econòmic ens ha de servir perquè prosperi Europa, però també la resta de països del món, on tots puguem avançar en benestar i també en oportunitats. Un  món que és de tots i que entre tots l’hem de preservar.

El que es coneix com a economia circular és un canvi de model econòmic global plenament sostenible i que es concentra en produir i consumir responsablement, reduir, reutilitzar, reciclar i reaprofitar els nostres recursos, reparar per donar una nova vida al producte, repensar les nostres accions i els productes… Així es converteix un sistema lineal en què tot acaba a l’abocador cap a un sistema circular on res es perd, tot es transforma i tot s’aprofita.

Aquesta solució circular és la gran aposta de la Unió Europea per avançar cap aquesta economia sostenible, eficient, que genera llocs de treball i ens dóna recursos per fer créixer el pilar social. Les directives europees que estem treballant per dur a terme aquesta revolució econòmica aborden tots els sectors i àmbits: la transformació dels residus en recursos, la reducció dels abocadors, amb vocació d’eliminar-los, l’ecodisseny i el disseny intel·ligent, la gestió dels envasos, la reutilització de l’aigua, l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables, el combat contra el malbaratament alimentari i la lluita per a la reducció d’emissions, entre molts altres. Són línies comunes que cada Estat ha d’aplicar i que són les eines europees per complir amb els objectius de l’Acord de París contra el canvi climàtic.

La solució circular ha vingut per quedar-se i és un compromís conjunt davant un repte global indefugible. És per això que ens cal una implicació transversal de tots els sectors econòmics, de les institucions i, per descomptat, de la ciutadania, que probablement és la més disposada a posar-se mans a la feina.

Per no llençar el planeta a la paperera i deixar un món millor als nostres fills, hem d’aplicar  aquesta nova manera de consumir i de produir. I més d’hora que tard.

El repte és conjunt, la solució és circular.

Francesc Gambús
Eurodiputat independent en el Grup del Partit Popular Europeu

L’oficina Europe Direct Tarragona organitza en una jornada sobre economia circular el divendres 15 de desembre, més informació aquí.
Fent boca del que es parlarà us deixem l’article d’opinió de Santiago Castellà, Director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la URV, aquí.