“Un altra economia col·laborativa és possible?”

Des de la crisi econòmica de 2008, vivim una època d’enorme incertesa econòmica, social i mediambiental on s’estan produint grans transformacions en les conductes dels individus. Les perspectives econòmiques i laborals són incertes i la desconfiança en el sistema polític s’ha apoderat dels consumidors a nivell mundial. Tot això ha donat lloc a un fenomen de solidaritat social i associacionisme ciutadà, que busca reivindicar drets socials i reinventar el sistema.

L’auge de l’economia col.laborativa també és fruit d’un cert canvi de valors d’acord amb els quals perd importància la propietat dels béns preferint-se a canvi la possibilitat d’utilització del servei que aquests béns proporcionen. Aquest canvi de valors es produeix en gran mesura a causa de que la crisi econòmica ha provocat una disminució en la renda disponible dels individus i és més difícil accedir al crèdit.

Amb l’expressió “economia col.laborativa” es fa referència als nous sistemes de producció i consum de béns i serveis sorgits a principis d’aquest segle gràcies a les possibilitats ofertes pels avenços de la tecnologia de la informació per intercanviar i compartir aquests béns i serveis, que permeten reduir les asimetries informatives i els costos de transacció que afecten a aquestes activitats, alhora que permeten incrementar l’escala en què es duen a terme i realitzar-les de forma diferent a la tradicional. Es basa en xarxes d’individus i comunitats interconnectades, en oposició a les institucions centralitzades, que estan transformant la forma de produir, de consumir, de finançar i de prestar.

Les realitats que inclou l’economia col.laborativa han rebut diverses denominacions al llarg dels anys i totes elles coexisteixen en l’actualitat. El terme originàriament emprat per descriure el fenomen va ser el de “consum col·laboratiu”, però va resultar insuficient per ser l’economia col·laborativa alguna cosa més que consum. També és freqüent el terme “economia d’iguals”, que s’aplica a plataformes que vinculen a particulars basades en la confiança entre ells, que faciliten tant compartir com la compravenda directa de productes i serveis. L’expressió que ha adquirit més popularitat és la de “economia d’ús compartit” o “economia del compartir” (sharing economy), que es basa en compartir béns infrautilitzats pels seus propietaris, com espais, eines o objectes, per obtenir beneficis monetaris o no monetaris.

En aquest article farem servir l’expressió “economia col.laborativa” que, entenem, inclou totes les anteriors i que és la que ha assumit la Unió Europea i la nostra Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència.

Els trets distintius de l’economia col.laborativa són el necessari ús d’internet, la interconnexió en xarxa de persones i/o actius, l’accés a l’ús d’actius tangibles i intangibles desaprofitats, l’assoliment d’interaccions significatives i la confiança i el caràcter obert, inclusiu i global

Com a activitats bàsiques de l’economia col·laborativa s’assenyalen el consum, la producció i l’aprenentatge col·laboratius i les finances i la governança col·laboratives.

Quins són els avantatges i els inconvenients de l’economia col·laborativa? Quant als avantatges s’assenyalen l’optimització dels recursos disponibles, ja que la reutilització i els serveis compartits contribueixen a la cura i sostenibilitat dels entorns; l’estalvi, la major oferta per als consumidors; els beneficis mediambientals i el desenvolupament d’una xarxa de microemprenedors que poden beneficiar-se d’aquest tipus d’iniciatives.

Pel que fa referència als inconvenients, s’assenyalen la manca de regulació i la competència deslleial; l’absència de regulació concreta fa que no hi hagi igualtat de condicions entre els sectors tradicionals i les noves plataformes d’economia col.laborativa; desprotecció del consumidor, a l’existir falta de regulació fa que quan es produeixen abusos els consumidors estiguin indefensos davant aquestes plataformes d’economia col.laborativa; monopolis, encara que aquestes plataformes poden ser beneficioses a nivell individual o per a petites comunitats, també poden generar monopolis en què el benefici que abans percebien molts ara només quedi en mans d’un; l’exclusivitat de les dades, en el sentit que si les empreses que generen big data sobre una població i les empreses d’economia col.laborativa són algunes de les que més pes tindran en el futur, les administracions públiques podrien veures sense la informació necessària per a realitzar una administració eficient. Finalment, s’assenyala que resulta difícil per als usuaris d’aquestes plataformes conèixer totes les funcions i prestacions que se’ls faciliten, ja que aquestes creixen a gran velocitat i és difícil estar al dia de totes les noves que van sorgint i de les que ens podem beneficiar.

Nombrosos estudis apunten ja que l’economia col.laborativa té poc d’aquest adjectiu, arribant a parlar-se de “capitalisme de plataforma”, ja que tals plataformes no comparteixen ni la propietat ni els beneficis amb els usuaris que, de fet, són els que generen valor dins d’elles. Sorgeix així, en contraposició, un nou moviment que pretén tornar a l’arrel de l’adjectiu col·laboratiu i donar lloc a plataformes en què la propietat, el benefici i la responsabilitat siguin realment distribuïts. És el cas del cooperativisme de plataforma, és a dir, de les plataformes propietat dels usuaris que proporcionen recursos que les fan funcionar, ja sigui en forma de treball o de béns o com a consumidors d’un producte o servei, que es governen de forma democràtica i distribuïda i que fins i tot arriben a repartir els beneficis entre els seus copropietaris productors-consumidors. És l’extensió dels fonaments de les cooperatives a les plataformes col·laboratives.

El Parlament Europeu, per la seva banda, assenyala que la Unió Europea ha d’aprofitar els beneficis de l’economia col.laborativa, la qual no s’ha de veure com una amenaça per a l’economia tradicional, però demana normes clares pel que fa a la necessària protecció dels consumidors, el respecte als drets laborals, el compliment de les obligacions fiscals, el règim de responsabilitat de les plataformes col·laboratives i una competència justa. I demana normes que contribueixin a promoure-la, en comptes de restringir-la.

Lluís Carreras Roig
Professor Economia de la URV

 

Artícle publicat al Diari de Tarragona el 8 de desembre de 2017.

L’oficina Europe Direct Tarragona particia en una jornada sobre economia col·laborativa el dimecres 13 de desembre, clica aquí per a més informació.

/by

Institucions europees a Brussel·les: qui és qui?

Barri europeu a Brussel.les.

A dintre de la Unió Europea hi ha diverses institucions amb unes funcions concretes, i les principals tenen seu a Brussel·les, però no sempre queda clar qui és qui ni qui fa què. Us hem preparat una breu guia per ajudar a moure-us per les institucions europees de la capital belga.

Brussel·les es considera el centre de la Unió perquè alberga una seu de cadascuna de les tres institucions principals de la UE: de la Comissió Europea, del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea. És cert que les institucions que governen la Unió Europea tenen seus repartides entre Brussel·les, Luxemburg i Estrasburg, però es considera que la capital belga és el centre perque té seus d’aquestes tres institucions i també del Consell Europeu (que no és el mateix que el Consell de la Unió Europea). I per això, la zona de Brussel·les que acull les principals institucions de la Unió Europea es coneix popularment amb el nom de barri europeu.

Qui fa què?

  • Comissió Europea
    La Comissió Europea és l’òrgan executiu, és a dir, proposa les lleis, que més tard el Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu debatran i aprovaran. Després, la Comissió és la que aplica la legislació comunitària i supervisa que es respectin els Tractats. Hi ha 27 comissaris i cada és responsable d’un o més àmbits d’activitat. Els governs dels Estats membres consensuen el nom dels comissaris de les diferents àrees, tot i que aquests no han d’actuar en representació dels seus països sinó de l’interès general de la UE. Els comissaris són nomenats per un període de cinc anys juntament amb el president, que és escollit per Parlament Europeu i que fins al 2019 és Jean-Claude Juncker. Trobareu més informació sobre la Comissió aquí.
  • Parlament Europeu
    El Parlament Europeu és l’únic organisme de la Unió Europea escollit directament pels ciutadans. Representa als més de 500 milions d’europeus i pren moltes de les principals decisions polítiques i legislatives conjuntament amb el Consell Europeu. Dins del Parlament Europeu els diputats s’organitzen en ‘Comissions permanents’ especialitzades en diferents àmbits (ex: Comissió d’Economia, Comissió de Desenvolupament Regional) i formades per funcionaris experts en la matèria. El president del Parlament és escollit per un període de 2 anys i mig, la meitat de la legislatura, i actualment és Antonio Tajani. En aquest enllaç trobareu tota la informació sobre el Parlament.
  • Consell de la Unió Europea
    El Consell el formen un ministre de cada Estat membre de la Unió. Hi ha consells de diferents temes: per exemple Consell d’Agricultura, Consell de Medi Ambient, etc. Té poder pressupostari i legislatiu, juntament amb el Parlament Europeu, el que vol dir que és l’organisme que participa en la presa de decisions de la UE. La presidència és rotatòria cada 6 mesos. Actualment, Estònia té, per primera vegada, la Presidència del Consell de la UE, fins a final de 2017. En aquest enllaç trobareu més informació sobre aquest organisme.
  • Consell Europeu
    A diferència del Consell de la Unió Europea, el Consell Europeu determina les prioritats polítiques, però no té cap poder legislatiu. El formen els caps d’estat o de govern dels països membres de la Unió Europea, que es reuneixen, almenys dos cops l’any, per acordar les directrius de les polítiques de la UE. El president d’aquest organisme és elegit pel Consell Europeu per un període de dos anys i mig i la seva tasca és coordinar tots els Caps d’Estat de la UE i dotar de coherència els objectius de les presidències rotatòries del Consell de la Unió Europea. El passat mes de març Donald Tusk, ex-primer ministre de Polònia, va ser reelegit president del Consell Europeu per dos anys i mig més. Aquí podeu seguir tota l’actualitat del Consell europeu.
/by

Ja és Nadal a Europa: mercats i tradicions d’arreu de la UE

L’esperit nadalenc envaeix molts pobles i ciutats europeus molt abans de Nadal. Us convidem a conèixer algunes de les tradicions nadalenques de la resta d’Europa, podreu passejar pels millors mercats i fires que es fan aquest desembre arreu d’Europa i així tindreu la possibilitat de viure el Nadal europeu en totes les seves versions. Voleu seguir-nos en aquest viatge nadalenc per la UE?

Al novembre ja és Nadal… per a alguns
El Nadal comença molt aviat als Països Baixos. A la seva capital, Amsterdam ja a mitjans de novembre arriba Sinterklass (Sant Nicolau), un personatge molt semblant al Pare Noel per la seva llarga barba blanca i barret vermell. També els nens eslovens ja han començat el compte enrere per obrir els regals perquè a Eslovènia la nit del dia 5 de desembre arriba Sveti Miklavž (Sant Nicolau) i reparteix els regals.

Kleeschen, Sant Nicolau, a Luxemburg.

Per altra banda, també el 5 de desembre a Croàcia, Santa Bàrbara (Svieta Bara), marca el moment de plantar blat a les llars croates. El božićna pšenica, el blat de Nadal, és símbol de prosperitat i la creença és que com més alt creixi millor serà l’any que està a punt de començar.

L’endemà, el 6 de desembre, arribarà el torn per als nens i nenes luxemburguesos, que es despertaran impacients per obrir els regals que durant la nit els ha portat Kleeschen (Sant Nicolau). I és que el 6 de desembre és Niklosdag, el dia de Sant Nicolau.

Mercats, pessebres i escenaris de conte
A Polònia, la plaça del Mercat de Cracòvia, la segona ciutat polonesa, el dijous dia 7 s’omplirà de pessebres que són veritables obres d’art gràcies al Szopi Karkowskie, el concurs de pessebres que se celebra el primer dijous del mes de desembre i que es remunta al segle XIX.

Estrasburg, la capital del Nadal.

I si Cracòvia és la capital dels pessebres, la ciutat d’Estrasburg és coneguda com la capital del Nadal gràcies al seu mercat nadalenc, el més antic de França (va començar el 1570), i que és també el més gran d’Europa. En realitat, tota la ciutat és un immens mercat de Nadal, amb més de tres-centes parades repartides per diversos mercats i que s’allarguen cinc setmanes, des de finals de novembre fins al 30 de desembre.

Un altre dels mercats més antics, és el de Viena, que va néixer fa més de set-cents anys. El podeu trobar a la Rathausplatz de Viena (plaça de l’Ajuntament) amb centenars de parades, però també n’hi ha d’altres repartits per tota la ciutat.

A la capital d’Europa, el mercat de Nadal que s’instal·la al centre de Brussel·les és tot un esdeveniment anomenat “Winter Wonders“, que inclou més de 200 parades, atraccions de fira, una pista de gel coberta, actuacions musicals en directe…

Mercat de Brussel·les.

I si us acosteu a Praga, veureu que tota la ciutat s’ha omplert de mercats nadalencs i tothom es prepara per a les festes. Carrers i places guarnits i il·luminats fan que el Nadal a la capital txeca sembli un Nadal de conte.

Festes més sostenibles
A alguns mercats nadalencs europeus, més enllà de les tradicionals compres, també es pot contribuir a un Nadal més sostenible. Per exemple, al bosc de Heidsmörk, l’Associació Forestal de Reykjavík organitza un mercat on venen arbres de Nadal dels seus boscos i permet als visitants tallar-los ells mateixos. Per cada arbre que venen, l’Associació es compromet a plantar-ne 30. Un altre d’aquest mercats on es poden trobar regals respectuosos amb el medi ambient I a més, sense cap producte d’origen animal, es a dir vegans, és el mercat de Glasgow.

Clica en els noms dels països i coneix més tradicions de Nadal a Europa:

PAÏSOS BAIXOS – ALEMANYA – LETÒNIA – BULGÀRIA – ESLOVÈNIA – REPÚBLICA TXECA – POLÒNIA – CROÀCIA – ÀUSTRIA – LUXEMBURG – HONGRIA – IRLANDA – ESTÒNIA – DINAMARCA – ESLOVÀQUIA– LITUÀNIA – SUÈCIA – XIPRE –ITÀLIA – MALTA –  FINLÀNDIA – FRANÇA – REGNE UNIT – ROMANIA –PORTUGAL –  BÈLGICA – GRÈCIA – ESPANYA

/by