Discurs de la presidenta Ursula von der Leyen en la sessió plenària de Parlament Europeu sobre la resposta coordinada europea al brot de la COVID-19

Només és autèntic el text pronunciat

Excel·lentíssim senyor President:
Senyories:
En primer lloc vull donar les gràcies a tots els que han fet possible la celebració d’aquesta sessió extraordinària en aquestes circumstàncies no menys extraordinàries. Resulta difícil concebre fins a quin punt i de quina manera ha canviat el món des de la nostra última trobada. En un instant, un virus sorgit en l’altre extrem de l’planeta s’ha transformat en una pandèmia letal amb conseqüències tràgiques també aquí, a Europa.

D’un dia a l’altre han canviat les nostres maneres de vida. Els nostres carrers han quedat deserts. Les nostres portes s’han tancat. I hem passat de la rutina quotidiana al combat de la nostra vida. En aquest temps hem estat testimonis de la fragilitat de la vida. I hem assistit, al cor d’Europa, a una tragèdia de dimensions inimaginables fa tot just unes setmanes. El meu més profund sentir està amb totes les víctimes i tots els seus cercles pròxims. I els meus pensaments i els meus millors desitjos es dirigeixen als que estan lluitant per les seves vides en aquest mateix moment, o als que estan malalts a casa seva. No esteu sols.

Però per dur que colpegi el virus, la seva fortalesa no és més gran que la de la ciutadania europea. Voldria retre homenatge a les dones i als homes implicats en aquesta lluita. Penso en el personal d’infermeria, els metges i els assistents sanitaris, a Itàlia i a tot Europa, que s’han llançat al combat sense la més mínima vacil·lació. Herois que no escatimen cap esforç, dia rere dia, per salvar els nostres pares i avis, als nostres amics i companys, a propis i estranys. Europa té amb tots vostès un deute de gratitud. Penso en els reposadors i en els recollidors d’escombraries. Al personal funerari i en els assistents escolars. En els transportistes i en el personal de neteja. En els obrers i en els que treballen a les fleques. En tots aquells que contribueixen al fet que el nostre món segueixi girant. Europa té amb tots vostès un deute de gratitud.

Però si alguna cosa fa única a aquesta lluita és que cada un de nosaltres té un paper que exercir. Cada un de nosaltres pot ajudar a pagar aquest deute. Mantenint la distància de separació, podem frenar la propagació de virus. Les xifres dels últims dies mostren que és possible invertir la tendència, però només si cada un de nosaltres fa el que li correspon. Sí, és dolorós mantenir-nos allunyats dels nostres familiars, especialment quan ens preocupa la seva salut física i mental. És dolorós que alguns hagin de romandre en una llar que no és per a ells un lloc grat o un lloc segur. És dolorós que alguns hagin hagut de cacel·lar plans o vegin perillar objectius pels quals havien treballat dur. Per això estic convençuda que, malgrat que estiguem guardant una distància major de l’habitual entre nosaltres, també hem de col·laborar més estretament que mai.

Hem de vetllar els uns pels altres i recolzar-nos mútuament en aquest tràngol. Perquè, si hi ha alguna cosa més contagiosa que aquest virus és l’amor i la compassió. I enfront de l’adversitat, el poble europeu està mostrant com de forts podem ser. Els petits gestos de bondat, compassió i solidaritat estan ajudant a difondre l’esperança per tot Europa. De les tasques de voluntariat a les cançons entonades als balcons. De l’enviament de postals als que estan sols a la realització de compres per als més grans. Dels hotels que ofereixen habitacions als restaurants que donen aliments. Dels perfumistes de luxe i els fabricants de vodka que ara produeixen gel desinfectant als fabricants d’automòbils i les cases de moda que ara produeixen màscares de protecció. Aquest és l’exemple que ha de seguir la Unió Europea. Aportant cada un de nosaltres el nostre granet de sorra, aconseguirem ajudar-nos mútuament.

I el nostre paper com a institucions europees i responsables polítics i líders d’Europa és demostrar aquesta mateixa confiança, aquesta mateixa unitat i aquest mateix lideratge. Tots nosaltres compartim aquesta responsabilitat. Cap de nosaltres pot obrar pel seu compte i, per descomptat, cap Estat membre pot fer front a aquesta crisi en solitari. Perquè en aquesta crisi, i en general en la nostra Unió, només ajudant-nos mútuament ens ajudarem a nosaltres mateixos.

No obstant això, part del que va passar les últimes setmanes resulta dolorós de relatar. Quan Europa realment necessitava suport mutu, hi va haver massa Estats que només van mirar pel seu propi interès en un primer moment. Quan Europa realment necessitava un afany de «tots per un», hi va haver massa Estats que van optar per respondre «tot per a mi» en un primer moment. I quan Europa realment necessitava demostrar que la nostra Unió no és només «per quan brilla el sol», massa Estats es van negar a compartir el seu paraigua en un primer moment. Però no hi va haver d’esperar molt abans que alguns sentissin les conseqüències de les seves pròpies actuacions descoordinades. Per això en les últimes setmanes hem pres mesures excepcionals i extraordinàries per coordinar i fer possible l’actuació necessària.

Des de llavors la situació ha anat millorant i els Estats membres estan començant a ajudar-se mútuament i, per tant, a ajudar-se a si mateixos. Ara Europa està intensificant realment la seva actuació. Però la ciutadania europea està pendent dels passos que es donaran a continuació. I tots sabem el que està en joc. El que fem ara importa, a dia d’avui i de cara a el futur.

Senyories:

El brot de coronavirus és, sobretot, una emergència de salut pública. I res ens aturarà en el nostre afany per salvar vides. Per a això, tenim la sort de comptar amb els millors professionals sanitaris de l’món. A Milà i a Madrid i en moltes altres localitats estan obrant miracles cada dia. Però com hem vist, tant allà com en altres llocs la magnitud del brot està posant a prova les seves capacitats fins a l’extrem. Necessiten amb urgència els equips adequats, els necessiten en les quantitats adequades i els necessiten ara mateix. Però, en comptes d’això, hem assistit a el bloqueig de remeses crucials encallades durant dies en alguns punts o en les fronteres.

Per això hem hagut d’assumir la nostra responsabilitat i fer tot el possible per posar fi a aquests bloquejos. Per això estem constituint la primera reserva d’emergència europea d’equips mèdics, com respiradors, màscares de protecció i material de laboratori. La Comissió finançarà el 90% d’aquesta reserva d’emergència a través de RescEU.

Per això hem pres mesures de calat per protegir la disponibilitat de subministraments essencials d’equips, com màscares de protecció i roba de protecció, sotmetent-los a una autorització d’exportació. Per això hem posat en marxa diversos procediments d’adquisició conjunta amb els Estats membres per kits de diagnòstic, respiradors i equips de protecció. S’han sumat vint Estats membres.

Des de dimarts, sabem que els productors poden atendre les seves comandes de màscares de protecció, guants, ulleres protectores i pantalles facials. Està previst que els primers lliuraments comencin en les pròximes setmanes. I, tenint en compte que davant d’una pandèmia el coneixement salva vides, hem establert un equip europeu d’experts científics perquè ens ajudi a prendre mesures coordinades que tots puguem seguir. Estic dirigint personalment les seves reunions dos cops per setmana, el que no ha fet més que refermar la meva convicció que necessitem recórrer a tot el que ens fa forts per superar junts aquesta situació i més endavant poder aixecar-nos de nou.

I per això el nostre actiu més sòlid és el nostre singular mercat únic. Una resposta europea eficaç només pot coordinar-se si el nostre mercat interior i les nostres fronteres funcionen com cal. Una crisi sense fronteres no pot resoldre erigint barreres entre nosaltres. No obstant això, aquest va ser exactament el primer reflex de molts països europeus. No té cap sentit. I a més contravé l’essència del nostre esperit europeu. Perquè no hi ha ni un sol Estat membre que pugui satisfer les seves pròpies necessitats quan es tracta de subministraments i equips mèdics vitals. Ni un de sol.

Així doncs, la lliure circulació de béns i serveis és el nostre actiu més sòlid -i, sent sincers, l’únic- per assegurar que els subministraments puguin arribar allà on són més necessaris. No té sentit que alguns països decidissin unilateralment paralitzar les exportacions a altres països dins el mercat interior. Per això va intervenir la Comissió quan alguns països van bloquejar les exportacions d’equips de protecció a Itàlia. Per això hem emès unes directrius sobre mesures frontereres per protegir la salut i mantenir la disponibilitat de béns i de serveis essencials. Per això estem demanant «carrils verds» prioritaris per al transport de mercaderies essencials.

Aquests corredors han d’assegurar que travessar la frontera no porti més de quinze minuts. I contribuiran a garantir que els béns i subministraments puguin arribar allà on es necessitin i que tots puguem evitar les situacions d’escassetat. Em dol que hàgim hagut de fer-ho, però el nostre enfocament coordinat està aportant els seus fruits. El mercat interior ja està funcionant millor. I tots ens alegrem quan sentim que hi ha hospitals de Saxònia que han acollit pacients de la Llombardia, mentre altres pacients de la regió francesa del Gran Est estan sent atesos al Gran Ducat de Luxemburg. Dos exemples que demostren que només ajudant-nos mútuament podem ajudar-nos de veritat a nosaltres mateixos.

Senyories:

El ventall de mesures que hem adoptat posa de manifest que ens trobem en una situació sense precedents. Ara bé, com he assenyalat abans, els ciutadans europeus estan pendents del que passarà a continuació. Per descomptat, esperen que fem tot el que estigui al nostre abast per salvar el major nombre de vides possible, però també estan pensant en el dia després. Estan pensant a quin lloc de treball tornaran, què passarà amb la seva empresa o amb el seu ocupador, amb els seus estalvis o amb la seva hipoteca. Estaran preocupats pels seus pares, pels seus veïns i per la comunitat en què viuen. Sabran que els seus governs van haver de prendre decisions difícils per salvar vides.

Ara bé, també recordaran qui va estar aquí per ajudar-los i qui no. Recordaran a qui van fer alguna cosa i als que no van fer res. I recordaran les decisions que prenguem avui i les que no prenguem. El fet és que d’aquí a no gaire temps arribarà el dia després. I la nostra tasca és garantir que aquell dia, i tots els dies successius, la UE estigui a disposició dels que la necessitin. El que estem fent ara realment sí que importa.

Per això hem llançat la Iniciativa d’Inversió en Resposta al Coronavirus per facilitar l’assignació de 37 000 milions EUR a mitigar les repercussions de la crisi i a salvar vides, llocs de treball i empreses. Per això hem adoptat les normes temporals sobre ajudes estatals més flexibles que s’hagin conegut, perquè els Estats membres puguin oferir un salvavides a les empreses. Els primers expedients han estat aprovats en un temps rècord, en qüestió d’hores.

Per això hem activat per primera vegada en la nostra història la clàusula general de salvaguarda de l’Pacte d’Estabilitat i Creixement. Això significa que els Estats membres poden fer servir tota la seva capacitat per donar suport als que treballen i als que no treballen, per donar suport a les empreses, grans i petites, i per ajudar els ciutadans en aquests moments difícils, siguin qui siguin, vinguin d’on vinguin.

Senyories:

Aquesta és l’Europa que hauria de recordar la gent el dia després. Una Europa que treballa contra rellotge quan sembla que el món sencer s’ha aturat. Una Europa que està a disposició dels seus ciutadans i els seus Estats membres quan més ho necessiten. Una Europa que anteposa l’empatia i la compassió a tota la resta.

Una Europa que en moments de necessitat és a el mateix temps resistent i altruista. Aquesta és l’Europa que anhelem. És justament l’Europa amb la qual somiaven els homes i les dones que van fundar aquest projecte, els nostres pares i mares, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial. Quan van crear aquesta unió de persones i nacions, eren conscients de les doloroses conseqüències que comporten l’egoisme i el nacionalisme exacerbat. Tenien davant seu la tasca de forjar una aliança que, basada en la confiança mútua, desenvolupés una força comuna. I a partir d’aquella gran idea va sorgir, en algunes dècades, una comunitat singular de llibertat i pau: la nostra Unió Europea.

Avui un enemic invisible posa a prova els valors fonamentals de la nostra Unió. Un cop més, hem de confiar mútuament entre nosaltres. Un cop més, hem de ajudar-nos els uns als altres en aquests difícils moments. La nostra obligació i la nostra prioritat són ara, en primera instància, salvar les vides i els mitjans de subsistència de les europees i els europeus. Però arribarà el dia, espero que en un futur no molt llunyà, en què haurem de mirar cap endavant i forjar entre tots la recuperació.

Serà el moment d’extreure lliçons i decidir què Unió Europea volem per a el futur. I, en aquest procés, hem d’evitar caure en el debat fals i estèril de si necessitem més o menys Europa. El nostre esforç ha de centrar-se més aviat en determinar com podem aprofitar aquesta tempesta perquè aconseguim resistir millor la propera.

Perquè ens uneix a tots -de nord a sud, d’est a oest- el desig d’una pàtria, Europa, resistent i en la qual valgui la pena viure. Hem de ser conscients d’això! Les decisions que estem prenent avui romandran en la memòria durant molt de temps. I s’asseuran les bases de la Unió Europea esdevenidora.

Ens trobem davant d’una cruïlla. Ens dividirà aquest virus definitivament entre rics i pobres? ¿Entre els que tenen molt i els que no tenen res? O ens mantindrem com un continent sòlid, com un interlocutor seriós en l’escena mundial? Podrem fins i tot sortir enfortits d’aquesta situació? Davant la crisi, ¿seran les nostres comunitats capaços d’unir-se més, podran les nostres democràcies guanyar en estimació?

Tots els gestos d’ajuda, afecte i dignitat que estem observant a tot Europa ens mostren que tenim motius per ser optimistes de cara a el futur. La nostra Europa té a la mà tot el necessari -i estem disposats a fer el que faci falta- per superar aquesta crisi. Senyories: en els últims dies, molts de vosaltres heu citat aquella frase de Jean Monnet en la qual deia que Europa es forjaria en les crisis. Aquesta frase segueix plenament vigent.

Però hi ha una cita d’un altre dels nostres pares fundadors que, al meu entendre, resumeix també on ens trobem ara. Konrad Adenauer va dir: «La història és la suma total de les coses que es podrien haver evitat». Benvolguts amics, la història ens observa. Fem el correcte junts, amb un cor gran, no amb vint petits.

¡Viva Europa! Long live Europe! Vive L’Europe!

Brussel·les 26 de març de 2020