Europe Direct Tarragona ha participat en la realització d’una visita virtual al Parlament Europeu i a la Comissió Europea, on han intervingut com a ponents membres d’aquestes institucions europees i com assistents els alumnes de la facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
L’activitat ha volgut donar a conèixer el paper del Parlament i de la Comissió i els treballs que duen a terme en temps de pandèmia sobre les qüestions d’economia, medi ambient, salut i democràcia.
Aprofundint en la institució que vetlla pels interessos dels ciutadans europeus
La visita virtual al Parlament Europeu (PE) ha estat dirigida per Maria Luisa Muga García i per Ton Orobitg i Roselló, responsables de les visites dins del Parlament. La trobada virtual ha fet un breu recorregut per l’origen de la Unió Europea (UE), els tractats constitutius i les posteriors reformes i ampliacions. Al llarg de la xerrada s’ha explicat el funcionament del Parlament i la tasca dels diferents grups polítics i de les comissions parlamentàries. Els ponents han destacat la funció del Parlament com a colegislador amb el Consell i la seva capacitat de decisió respecte a l’aprovació del pressupost de la Unió. Cal recordar que el Parlament Europeu és l’única institució que representa directament als ciutadans. També han comentat els esforços i les adaptacions que s’han dut a terme per tal que el Parlament pugui mantenir el seu ritme de treball tot i la pandèmia.
El Parlament Europeu que es va conformar a partir de les eleccions de 2019 és un parlament més fragmentat que en la legislatura anterior. Segons l’Eurobaròmetre realitzat al 2019 després de les eleccions europees, el 56% dels enquestats va considerar que la seva veu com a ciutadà sí conta a la UE. Tenint en compte que aquest ha estat el percentatge més alt obtingut des que es va preguntar per primer cop al 2002, podem observar un increment de la percepció de la ciutadania favorable a la legitimació democràtica de la UE. A més a més, les principals preocupacions dels enquestats van ser les qüestions mediambientals relacionades amb el canvi climàtic i les qüestions econòmiques i de creixement, així com la immigració.
Els treballs de la institució que vetlla pels interessos generals de la Unió
La visita informativa a la Comissió Europea (CE) ha estat moderada des de Brussel·les per Maria José Pastor, membre del centre de visites de la Comissió. Estructurada en tres panells diferents, la visita ha començat amb la intervenció de Ferran Tarradellas Espuny, que ha analitzat els reptes que enfronta l’actual Comissió liderada per Úrsula Von der Leyen, explicant com es va produir l’elecció de l’actual presidenta. Seguidament han intervingut Ana Armengol Torio i Isabel de la Mata Barranco, que han destacat el camí que està seguint la Comissió Europea des de l’inici de la pandèmia dins els àmbits d’acció pel clima i de salut i seguretat alimentària. Finalment, Dimitri Barua i Raquel Cortés Herrera han comentat les eines necessàries per una democràcia sana, fent referència a la Conferència sobre el futur d’Europa i al Pla d’Acció per a la Democràcia Europea.
Les prioritats polítiques de la UE
Les sis prioritats polítiques de la Comissió Von Der Leyen son: (1) la creació d’un pacte verd europeu, (2) el disseny d’una economia al servei de la gent, (3) aconseguir una Europa preparada per a l’era digital, (4) la promoció de l’estil de vida europeu, (5) establir una Europa més forta en el món i (6) donar una nova embranzida de la democràcia europea.
Pel que fa a l’acció climàtica a nivell europeu, és important tenir en compte que una part important dels fons de recuperació establerts a causa de la pandèmia anirà destinada a la inversió verda. En el cas dels plans de recuperació i resiliència europeus, el 37% ha d’anar destinat a la despesa per la lluita contra el canvi climàtic. Des de la geopolítica estratègica, podem observar que la UE s’ha posicionat en els darrers anys a la davantera dins l’escenari internacional pel que fa a les mesures destinades a combatre el canvi climàtic i s’espera que arribi a ser considerada líder global en aquest àmbit. Així, a l’Acord de París de 2015 la Unió va desenvolupar un paper molt important dedicant-se a negociar, des de la diplomàcia climàtica i el multilateralisme, per tal de portar als països participants a un acord, que finalment va ser signat per 175 països. En aquesta conferència es van arribar a dos compromisos principals: l’objectiu de limitar l’increment de l’escalfament global per sota d’1,5°C i augmentar la capacitat de resiliència al canvi climàtic, mitjançant la creació de plans i estratègies nacionals.
Una novetat és que la setmana passada es va arribar a un acord per l’adopció de la primera Llei Europea pel Clima, on l’element clau és convertir en legislació l’objectiu del Pacte Verd Europeu que vol aconseguir que la societat i l’economia europees siguin climàticament neutres l’any 2050. La idea de neutralitat climàtica recau sobre el fet que no és realista proposar que les emissions de gasos d’efecte hivernacle siguin inexistents, per tant l’objectiu es compensar aquestes emissions des de les estructures econòmiques de cada país i a nivell europeu en concret.
Respecte a la voluntat de donar una embranzida a la democràcia europea, el Pla d’Acció per a la Democràcia Europea és el principal instrument que tindrà aquesta Comissió. També és necessari destacar la creació de la Conferència sobre el futur d’Europa, una plataforma participativa amb la que s’espera començar un procés de consulta per captar el que els ciutadans esperen de la UE, on la intenció és que el factor clau sigui l’activisme de les noves generacions. La Conferència està dirigida a obrir la discussió sobre una sèrie de temes europeus mitjançant un seguit d’esdeveniments i actes participatius que s’organitzaran en els diferents Estats membres durant un any, per tal de generar conclusions que puguin ser transmeses a les institucions europees. S’espera així fer veure que la participació política va més enllà de participar en les eleccions, ja que mitjançant la plataforma digital creada per aquesta Conferència és possible consultar tots els actes, organitzar-ne de nous i compartir idees.
Article: Raquel Córdoba, estudiant de Relacions Internacionals de la URJC, en pràctiques a EDTGN.
“Del Camp, a Taula”, “Del Camp, a Taula”, “Del Camp, a Taula”… Cantant el nom de l’estratègia europea per un sistema alimentari més just, ecològic i sostenible, una trentena de nens i nenes de Torreforta, acompanyants de les seves mares i algun pare, i amb Ateneu l’Europeu de mestre de cerimònies, van participar aquest divendres en l’activitat organitzada per Europe Direct Tarragona (EDTGN) al Bibliomercat del barri. L’objectiu: donar a conèixer les polítiques per una Europa Verda, i més concretament l’estratègia Del Camp a Taula, i conscienciar als ciutadans tarragonins de què “No tenim planeta B”.
“Hem de comprar només el que necessitem”, va dir l’Ulises (6 anys), i “plantar més arbres”, va afegir el Mohamed (10 anys); “podem recollir aigua quan plou per regar l’hort”, segons l’Imran (10 anys); i “separar la brossa i no llençar menjar”, va dir la Sara (11 anys); “substituir el plàstic”, “intentar utilitzar coses que no contaminin tant”, “preservar el mar”, “anar caminant o en vehicle elèctric”; “separar la brossa”, “camps de futbol de sorra”, “donar un altre ús a tot allò que va a les escombraries”, “menjar més verdura, i reduir el consum de carn i peix perquè els animals no morin”, “no malgastar l’aigua”, “no tirar plàstic la mar”… Van estar moltes les idees que van sortir durant la dinàmica protagonitzada per l’Ateneu i els nens.
Com va dir Ateneu l’Europeu, “la clau per aquest canvi de model la tenim entre tots. Tots tenim idees per salvar el planeta” de tots els efectes negatius que comporta el canvi climàtic, des de l’augment de les temperatures i el risc d’inundacions i pluges torrencials, a la pèrdua de massa forestal i la desertització, passant per un augment del nivell del mar, la disminució del rendiment dels cultius, una major mortalitat i danys per onades de calor i tempestes, incendis forestals i la pèrdua de biodiversitat, amb la desaparició d’espècies com ja va passar fa milions d’any amb els dinosaures.
