Europa pregunta, la ciutadania respon: com funcionen les consultes públiques de la Unió Europea?

La UE obre una consulta sobre el tabac, però també recorda una cosa important: els ciutadans poden participar en les futures lleis europees

La Comissió Europea ha posat en marxa una nova consulta pública per revisar la normativa europea sobre el tabac i els productes relacionats amb la nicotina. La iniciativa afecta qüestions com els cigarrets tradicionals, els vapejadors, les bosses de nicotina o altres dispositius electrònics que han guanyat presència en els últims anys, especialment entre els joves.

Però més enllà del debat sobre el tabac, aquesta iniciativa també serveix per recordar una eina sovint poc coneguda: les consultes públiques europees. Un mecanisme que permet a ciutadans, entitats, professionals o empreses participar directament en l’elaboració de futures normes de la Unió Europea.

Què és una consulta pública europea?

Les consultes públiques són processos oberts que la Comissió Europea utilitza abans de preparar noves lleis o reformes legislatives. L’objectiu és recollir opinions, experiències i propostes de totes les parts implicades abans de prendre decisions.

Aquestes consultes es fan habitualment a través del portal oficial “Have your say” (“Digueu-hi la vostra”), on qualsevol ciutadà europeu pot participar-hi de manera gratuïta i online.

La idea forma part del principi europeu de “millor legislació”: intentar que les normes europees no es facin només des dels despatxos institucionals, sinó també escoltant la societat.

I no es tracta només de grans empreses o experts. També hi poden participar particulars, associacions, professionals sanitaris, investigadors, administracions locals o organitzacions socials.

Per què ara es revisa la normativa del tabac?

La Comissió Europea considera que la legislació actual ha estat útil i ha contribuït a reduir el tabaquisme i les morts relacionades amb el tabac a tota la UE. Però el mercat ha canviat molt ràpidament.

Quan es van aprovar les directives actuals, molts dels productes que avui formen part del debat pràcticament no existien o tenien una presència mínima. És el cas dels vapejadors, els productes escalfats o les bosses de nicotina.

La preocupació principal és l’augment del consum d’aquests productes entre adolescents i joves. Brussel·les considera que alguns formats, aromes o estratègies comercials poden actuar com una porta d’entrada a l’addicció a la nicotina.

Per això, la revisió podria comportar canvis en aspectes com:

  • la publicitat i el patrocini,
  • l’etiquetatge,
  • la comercialització,
  • el control dels aromes,
  • o les restriccions d’accés per a menors.

Aquesta revisió s’emmarca també dins l’objectiu europeu d’aconseguir una “generació sense tabac” abans de l’any 2040.

Les consultes públiques realment serveixen?

Sí, tot i que no decideixen directament les polítiques europees. Les aportacions recollides serveixen per orientar futures propostes legislatives, detectar problemes o ajustar normatives.

Un dels casos més coneguts va ser la consulta sobre el canvi d’hora estiu-hivern l’any 2018. Hi van participar més de 4,5 milions de persones i una gran majoria es va mostrar favorable a eliminar el canvi horari. Tot i això, després els estats membres no van arribar a un acord i el sistema continua vigent.

Aquest exemple mostra una realitat important: les consultes influeixen, però les decisions finals continuen depenent de les institucions europees i dels governs estatals.

Actualment, a banda de la consulta sobre el tabac, la UE també té oberts processos participatius sobre salut digital, intel·ligència artificial, energia, protecció dels oceans, agricultura o drets dels consumidors.

Europa també es construeix participant

Moltes vegades es percep la Unió Europea com una estructura llunyana o difícil d’entendre. Però eines com les consultes públiques intenten precisament acostar les institucions a la ciutadania i obrir canals de participació directa.

La consulta sobre la normativa del tabac estarà oberta fins al 14 d’agost de 2026 i les aportacions serviran de base per preparar una futura proposta legislativa abans de finals d’any.

Perquè Europa no només legisla. També pregunta.

/by

Intercanviar per compartir: els mercats d’intercanvi i l’economia circular guanyen protagonisme

Cada vegada més ciutats i barris impulsen mercats d’intercanvi com una alternativa sostenible al consum tradicional. Més enllà de canviar objectes, aquestes iniciatives promouen una manera diferent d’entendre el consum, basada en la reutilització, la reducció de residus i la responsabilitat compartida amb el medi ambient.

A Tarragona, el mercat d’intercanvi celebrat al Centre Cívic de Sant Salvador s’emmarca precisament en aquesta idea: demostrar que petits gestos quotidians poden contribuir a construir una societat més sostenible, més conscient i més alineada amb els objectius ambientals europeus.

Donar una segona vida als objectes

Roba, llibres, joguines, petits electrodomèstics, objectes de decoració o materials escolars. Moltes de les coses que deixem d’utilitzar continuen sent útils per a altres persones. Els mercats d’intercanvi parteixen d’aquesta idea tan simple com efectiva: abans de llençar, reutilitzar.

Aquest model ajuda a reduir la generació de residus i evita el consum innecessari de nous productes. També contribueix a disminuir l’impacte ambiental associat a la fabricació, el transport i l’embalatge de molts objectes de consum habitual.

La reutilització és, de fet, una de les grans prioritats de les polítiques ambientals de la Unió Europea. En aquest sentit, l’economia circular aposta per mantenir els productes i materials en ús el màxim temps possible, allargant-ne la vida útil i reduint al mínim els residus.

És un canvi de mentalitat. Passar del “comprar i llençar” a “reutilitzar, reparar i compartir”.

Economia circular i residu zero: una responsabilitat compartida

Els mercats d’intercanvi també tenen un component social molt important. Són espais de trobada, participació i comunitat. Espais on les persones comparteixen objectes, però també converses, experiències i maneres diferents d’entendre el consum.

Aquesta filosofia connecta directament amb els objectius europeus vinculats a la sostenibilitat i al Pacte Verd Europeu, que impulsa mesures per avançar cap a una economia més eficient en l’ús dels recursos i amb menys impacte ambiental.

Al mateix temps, iniciatives com aquestes ajuden a fer visible el concepte de residu zero. És a dir, intentar reduir al màxim allò que acaba convertint-se en deixalla. No sempre és possible eliminar completament els residus, però sí reduir-los considerablement a través d’hàbits més responsables.

Portar una bossa reutilitzable, reparar abans de substituir, consumir menys plàstic o donar una segona oportunitat als objectes són accions petites, però amb un impacte real quan es fan de manera col·lectiva.

Els mercats d’intercanvi són, en aquest sentit, una mostra pràctica que la sostenibilitat no és només una gran estratègia europea o una qüestió institucional. També és una decisió quotidiana que es construeix des dels barris, les escoles, les entitats i la ciutadania.

Per això, activitats com la celebrada a Sant Salvador van molt més enllà d’un simple mercadet. Representen una manera diferent de relacionar-nos amb el consum, amb els recursos i amb el nostre entorn.

Perquè cuidar Europa també és cuidar els espais on vivim. I sovint, els grans canvis comencen amb gestos molt senzills.

/by

La Unió Europea vol facilitar els desplaçaments en tren per tot Europa: un viatge, un bitllet i més drets

La Unió Europea impulsa noves mesures per simplificar la reserva de trajectes ferroviaris entre països i reforçar la protecció dels passatgers en els viatges amb diversos operadors.

Reservar un viatge en tren per Europa de vegades és més difícil del que podria semblar. Especialment quan el trajecte inclou diferents països, diverses companyies ferroviàries o múltiples connexions. Sovint, els usuaris es troben amb plataformes fragmentades, bitllets separats i dificultats per saber què passa si es perd un enllaç entre trens.

Per això, la Comissió Europea ha presentat un nou paquet de propostes que busca simplificar els viatges ferroviaris a la Unió Europea i avançar cap a una experiència molt més integrada, clara i accessible per als passatgers. L’objectiu és ambiciós però molt concret: que viatjar en tren per Europa sigui tan fàcil com reservar un únic trajecte, encara que impliqui diversos operadors i diferents països.

Les mesures també formen part de l’estratègia europea per impulsar el transport sostenible i fomentar l’ús del ferrocarril, especialment en els trajectes de llarga distància i transfronterers.

Cap a un sistema de reserva més simple i transparent

Actualment, moltes persones que volen viatjar en tren per Europa es troben amb una realitat poc pràctica. Comparar opcions, trobar connexions compatibles o reservar bitllets entre diferents operadors pot convertir-se en una tasca complicada.

La situació és especialment evident en els trajectes internacionals. En molts casos, el passatger ha de comprar diversos bitllets per separat perquè cada companyia ferroviària utilitza el seu propi sistema de reserva. Això dificulta la planificació i, sobretot, genera incertesa davant possibles incidències.

La proposta de la Comissió Europea vol canviar aquest escenari. Les noves normes permetrien que els usuaris poguessin trobar, comparar i comprar trajectes combinats de diferents operadors ferroviaris dins una mateixa plataforma i en una sola transacció.

Això significa que una persona podria reservar un únic bitllet per a un viatge que inclogui diversos trens i companyies, sense haver de gestionar reserves independents. Aquest sistema podria funcionar tant a través de plataformes especialitzades com directament als serveis de venda dels mateixos operadors ferroviaris.

A més, les noves mesures també preveuen una presentació més neutral i transparent de les opcions de viatge. Les plataformes hauran de mostrar les ofertes sense afavorir determinades companyies i, sempre que sigui possible, informar també de les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades a cada trajecte.

L’objectiu és doble: facilitar la decisió dels usuaris i promoure opcions de mobilitat més sostenibles.

Més protecció per als passatgers

Un dels principals problemes dels viatges ferroviaris amb diversos bitllets és la protecció limitada dels passatgers en cas d’incidència. Si un retard provoca la pèrdua d’una connexió reservada amb un altre operador, les responsabilitats sovint queden fragmentades.

La Comissió Europea planteja reforçar els drets dels usuaris precisament en aquestes situacions. Amb el nou model de bitllet únic, els passatgers tindrien una protecció completa durant tot el trajecte, encara que participin diferents companyies ferroviàries.

En cas de perdre una connexió, els usuaris podrien accedir a assistència, alternatives de transport, reemborsaments o compensacions. Tot plegat amb unes condicions més clares i homogènies a escala europea.

La proposta també inclou noves obligacions per garantir que les relacions comercials entre plataformes i operadors siguin justes, raonables i no discriminatòries. La idea és evitar que algunes empreses monopolitzin l’accés a la venda de bitllets o limitin la visibilitat d’altres opcions de viatge.

Un impuls al tren com a transport del futur

Aquest paquet de mesures s’emmarca dins l’estratègia europea per potenciar el ferrocarril com una alternativa sostenible davant altres mitjans de transport més contaminants.

La Unió Europea considera que el tren jugarà un paper clau en la mobilitat dels pròxims anys, especialment en un context de lluita contra el canvi climàtic i de reducció d’emissions.

Per això, Brussel·les també treballa en iniciatives per impulsar les connexions ferroviàries internacionals i l’alta velocitat europea, així com en la millora dels sistemes digitals d’intercanvi de dades entre operadors i estats membres.

Les propostes presentades ara hauran de ser debatudes i aprovades pel Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea dins del procediment legislatiu ordinari.

Mentrestant, la idea d’un viatge europeu més simple, connectat i accessible continua avançant. Una aposta que busca facilitar la vida quotidiana dels ciutadans i, al mateix temps, reforçar una manera de moure’s més sostenible i integrada a escala continental.

/by

Europa també es construeix des de Tarragona: joventut, participació i sentiment europeista. La crònica des de Ràdio Cambrils

Les activitats del Dia d’Europa i el testimoni d’una estudiant de la URV posen en valor les oportunitats, els valors i el sentiment de pertinença a la Unió Europea des del territori

El mes de maig és, tradicionalment, un dels moments més intensos per a Europe Direct Tarragona. Coincidint amb la celebració del Dia d’Europa, el 9 de maig, el territori s’omple d’activitats, tallers, exposicions i espais de reflexió que apropen la Unió Europea a la ciutadania. Aquest 2026, a més, la commemoració ha tingut un significat especial amb motiu dels 40 anys de l’adhesió d’Espanya i Portugal a la Unió Europea.

En una nova intervenció a Ràdio Cambrils, la responsable d’Europe Direct Tarragona, Marta Domènech, va fer balanç d’unes setmanes marcades per una intensa agenda d’activitats i per una participació molt activa de centres educatius, entitats i ciutadania. Un programa que també va servir per posar rostre al compromís europeista dels joves del territori a través del testimoni de l’estudiant Alexandra Balsan.

Un Dia d’Europa viscut al carrer

Enguany, les activitats del Dia d’Europa s’han allargat durant diverses setmanes i han tingut presència en diferents municipis i espais de les comarques tarragonines. Des de les activitats de Sant Jordi fins a finals de maig, Europe Direct Tarragona ha impulsat accions divulgatives, culturals i participatives amb l’objectiu d’apropar Europa a la ciutadania.

Una de les particularitats d’aquesta edició ha estat la vinculació amb el món de l’esport. Diverses iniciatives han incorporat simbologia europea en competicions i activitats esportives, reforçant la idea que els valors europeus també es reflecteixen en l’esforç col·lectiu, el respecte i el treball en equip.

La celebració també ha coincidit amb un context geopolític que ha reforçat el sentiment de pertinença europea entre la ciutadania. Tal com expliquen diferents eurobaròmetres, el suport a la Unió Europea ha crescut en els darrers anys, especialment davant els grans reptes internacionals i la necessitat de trobar respostes compartides.

En aquest marc, també s’ha inaugurat a la Biblioteca Pere Anguera de Reus una exposició sobre els 40 anys de la incorporació d’Espanya a la Unió Europea, una mostra que posa en relleu l’impacte que la pertinença europea ha tingut sobre els municipis, les institucions i la vida quotidiana de la ciutadania.

L’exemple d’una jove europeista

Durant el programa de Ràdio Cambrils també va participar Alexandra Valsan, estudiant de Dret a la Universitat Rovira i Virgili i actual estudiant en pràctiques a Europe Direct Tarragona. Amb només 21 anys, Alexandra representa una nova generació de joves profundament implicats en el projecte europeu.

La seva trajectòria l’ha portat a participar en iniciatives europeistes com Equipo Europa o l’aliança universitària Aurora, així com en trobades internacionals i espais de representació estudiantil arreu d’Europa. Recentment, també ha participat en el procés de selecció del prestigiós College of Europe, una institució acadèmica especialitzada en estudis europeus que forma futurs professionals vinculats a les institucions comunitàries.

Tot i no haver accedit encara al programa, Alexandra ha arribat a la fase final del procés de selecció, un assoliment especialment destacat tenint en compte la seva edat i el fet que encara no ha finalitzat els estudis universitaris.

El seu testimoni exemplifica com Europa també es construeix des de les aules, des de la participació juvenil i des de les oportunitats de mobilitat, formació i cooperació que ofereix la Unió Europea. Al mateix temps, posa en valor la importància d’acostar les institucions europees als joves i fer-les més accessibles i properes.

Apropar Europa al territori

Des d’Europe Direct Tarragona es continua treballant perquè la ciutadania conegui millor què és la Unió Europea, com funciona i quines oportunitats ofereix. A través d’activitats divulgatives, col·laboracions amb centres educatius i presència als mitjans de comunicació, el centre busca fomentar la participació, el debat i la reflexió sobre el futur d’Europa.

Perquè Europa no és només una realitat institucional o política. També és una experiència quotidiana que es viu des del territori, des de l’educació, des de la cultura i des de les persones que treballen cada dia per construir una societat més oberta, diversa i connectada.

/by

9 de maig: la Declaració Schuman i el naixement d’una Europa unida

El 9 de maig es commemora el Dia d’Europa, una jornada que recorda i celebra l’origen del projecte europeu modern. Enguany, a més, la celebració coincideix amb els 40 anys de l’adhesió d’Espanya i Portugal a la Unió Europea, una fita que va transformar el futur de la península Ibèrica i del conjunt d’Europa.

Avui es recorda el moment en què va començar a prendre forma el projecte europeu tal com el coneixem avui. La data commemora la Declaració Schuman, presentada el 9 de maig de 1950 pel ministre francès d’Afers Exteriors, Robert Schuman, considerat un dels pares fundadors de la integració europea.

La proposta va arribar només cinc anys després del final de la Segona Guerra Mundial, en un continent devastat pel conflicte, la destrucció i la divisió política. Davant d’aquell context, Schuman va plantejar una idea innovadora: unir els interessos econòmics dels països europeus per evitar nous enfrontaments i construir una pau duradora.

La declaració proposava posar sota una autoritat comuna la producció de carbó i acer de França i Alemanya Occidental, dues matèries primeres clau per a la indústria i també per a la guerra. Poc després, sis països —França, Alemanya Occidental, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg— van crear la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, precedent directe de l’actual Unió Europea.

Un projecte basat en la cooperació i els valors comuns

Amb el pas de les dècades, aquell primer acord econòmic es va convertir en un projecte polític i social molt més ampli. La Unió Europea actual està formada per 27 estats membres que cooperen en àmbits molt diversos: economia, medi ambient, comerç, educació, recerca, drets socials, agricultura, mobilitat o política exterior, entre molts altres.

Les institucions europees treballen conjuntament per aprovar lleis comunes i coordinar polítiques que afecten directament el dia a dia de la ciutadania. El Parlament Europeu, elegit democràticament pels ciutadans i ciutadanes dels estats membres, comparteix funcions legislatives amb el Consell de la Unió Europea, mentre que la Comissió Europea impulsa i executa les polítiques comunes.

Més enllà de les institucions, la Unió Europea es fonamenta en uns valors compartits: la democràcia, la llibertat, els drets humans, la igualtat, la solidaritat i l’estat de dret. Aquests principis són la base de moltes de les polítiques europees i també de les oportunitats que la ciutadania pot gaudir.

Ser ciutadà europeu implica, per exemple, poder viure, estudiar o treballar en qualsevol país membre, accedir a programes de mobilitat com Erasmus+, beneficiar-se de drets comuns com a consumidor o participar en eleccions europees. També significa formar part d’un espai de cooperació que busca afrontar de manera conjunta reptes globals com el canvi climàtic, les crisis energètiques, la transformació digital o les desigualtats socials.

40 anys de l’adhesió d’Espanya i Portugal

Aquest 2026, el Dia d’Europa té un significat especial per a Espanya i Portugal, que celebrem el 40è aniversari de l’adhesió a les Comunitats Europees. L’entrada oficial es va produir l’1 de gener de 1986, després d’anys de negociacions i en un moment clau de consolidació democràtica als dos països.

L’adhesió va representar una obertura definitiva cap a Europa després de dècades de dictadures i aïllament polític. També va suposar importants transformacions econòmiques, socials i infraestructurals. En aquests quaranta anys, Espanya ha participat activament en la construcció europea i ha estat beneficiària de nombrosos programes i fons europeus, com els Next Generation, que han contribuït al desenvolupament positiu del territori.

Moltes de les infraestructures, projectes mediambientals, iniciatives educatives o programes de mobilitat que avui formen part de la realitat quotidiana han estat possibles gràcies a la cooperació europea.

El Dia d’Europa és, per tant, una oportunitat per recordar els orígens d’aquest projecte compartit, però també per reflexionar sobre el seu present i el seu futur. Un futur que continua construint-se des del diàleg, la cooperació i la participació de milions de ciutadans europeus.

/by

Més de 180 alumnes participen a l’acte central del Let’s Clean Up Europe 2026 a Tarragona

Més de 180 alumnes de diferents centres educatius han participat en una nova edició del Let’s Clean Up Europe, una acció europea de sensibilització ambiental que té com a objectiu conscienciar la ciutadania sobre la quantitat de residus que abandonem als espais naturals i urbans, així com promoure hàbits més sostenibles i responsables.

L’activitat, coordinada per Europe Direct Tarragona i amb el suport de la Fundació Formació i Treball, és una més de les accions de sensibilització ambiental impulsades des del territori. Els alumnes de l’escola César August, Institut Martí Franquès i Casa d’Oficis han recollit prop de 75 kg de residus en diversos espais que, a simple vista, podien semblar nets. Tot i això, en apropar-s’hi, l’alumnat ha pogut comprovar la gran quantitat de deixalles petites que s’acumulen al medi: burilles, plàstics, papers, tovalloletes, llaunes o envasos, entre altres.

La jornada ha combinat acció directa i reflexió. Més enllà de la recollida de residus, l’activitat ha servit perquè els i les participants prenguessin consciència de l’impacte que tenen els petits gestos quotidians sobre l’entorn. Sovint pensem que la brutícia és responsabilitat d’altres persones o que un sol residu no té importància, però la suma de petites accions acaba generant un problema ambiental important.

El Let’s Clean Up Europe és una iniciativa que es duu a terme a diferents països europeus i que posa de manifest que la protecció del medi ambient és una responsabilitat compartida. La lluita contra la contaminació, la reducció de residus i la preservació dels espais naturals forma part, també, dels objectius i compromisos de la Unió Europea en matèria de sostenibilitat i economia circular.

Des de l’organització es valora molt positivament la implicació dels centres educatius i la participació activa de l’alumnat, que ha mostrat una actitud compromesa i participativa durant tota la jornada. Aquest tipus d’activitats contribueixen a formar una ciutadania més conscient, crítica i implicada amb el futur del planeta.

En aquesta edició de 2026, també han fet neteges l’Escola Joan XXIII, l’Institut Escola Arrabassada, i els Instituts Sant Pere i Sant Pau, Pons d’Icart, Col·legi Santa Teresa de Jesús i Escola de Pràctiques. 

#letscleanupeurope #letscleanupcat #residus 

/by

Una Europa més forta, una societat més justa

Avui celebrem el Dia d’Europa. I més enllà de banderes o institucions, el que celebrem és una idea molt concreta: viure millor, junts.

Europa va néixer d’un somni senzill però ambiciós: que mai més la guerra separés els pobles del nostre continent. Per això Europa és, abans que res, pau. És diàleg en lloc de conflicte. És cooperació en lloc de divisió.

Però Europa també és, sobretot, drets. Drets que hem anat construint amb el temps: llibertat, democràcia, igualtat. I aquí és on tenim el gran repte d’avui. No es tracta només de legislar. Es tracta de fer efectius aquests drets per a tothom.

Perquè la realitat encara ens interpel·la: un de cada cinc europeus viu en risc de pobresa, moltes famílies tenen dificultats per accedir a un habitatge digne, i massa persones continuen trobant barreres —físiques, socials o econòmiques— per participar plenament en la societat.

Les persones amb discapacitat en són un exemple clar. No parlem només d’inclusió, parlem de drets. De poder estudiar, treballar, moure’s i viure amb autonomia i dignitat. En definitiva, de poder formar part de la societat en igualtat de condicions.

Per això cal més Europa. Més coordinació, més compromís i més capacitat d’actuar allà on encara no arribem. Perquè una Europa més forta serà, necessàriament, una Europa més justa.

Aquest any, a més, celebrem 40 anys de l’adhesió d’Espanya i Portugal a la Unió Europea. Quaranta anys que han transformat profundament el nostre país, ampliant drets, oportunitats i horitzons.

I ho hem volgut posar en valor també a través de l’esport. Perquè els valors que hi trobem —l’esforç, el respecte, la superació, el joc net— són exactament els mateixos que donen sentit al projecte europeu.

En un món cada vegada més complex, Europa no és una opció llunyana. És una eina imprescindible.

Perquè al final, tot es resumeix en una idea clara: la dignitat, la igualtat i les oportunitats no poden ser privilegis. Han de ser drets reals.

I això només ho aconseguirem amb més Europa.

/by

Els joves catalans reforcen el seu europeisme, però reclamen més participació

Una enquesta recent mostra un suport sòlid al projecte europeu i l’europeisme, especialment entre la joventut, tot i que persisteix la percepció que la ciutadania té poca influència en les decisions de la UE.

El sentiment europeista continua ben present a Catalunya, especialment entre els més joves. Així ho indica la segona enquesta publicada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona en el marc del 40è aniversari de l’adhesió a la Unió Europea. L’estudi posa de manifest que gairebé sis de cada deu catalans es consideren europeistes, una xifra que creix fins al 65% en el cas dels joves d’entre 18 i 24 anys.

Aquestes dades evidencien una base de suport sòlida cap al projecte europeu, que es manté malgrat els reptes actuals. Tot i això, l’enquesta també revela una percepció estesa entre la ciutadania: moltes persones consideren que la seva veu té poc o cap impacte en les decisions que es prenen a la Unió Europea.

Suport a la UE i demanda de més protagonisme ciutadà

L’estudi confirma que la valoració general de la Unió Europea és positiva. El 69% dels catalans considera que és beneficiós que Espanya en formi part, una xifra que es manté en línia amb altres indicadors europeus recents. Aquest suport es reforça també en la percepció dels beneficis acumulats al llarg dels 40 anys de pertinença, especialment en àmbits com l’economia i el comerç.

Pel que fa a les institucions europees, el Parlament Europeu es consolida com la més reconeguda entre la ciutadania, amb un 33% de mencions. A més, el 77% dels enquestats considera que aquesta institució hauria de tenir un paper més rellevant en el futur. Aquestes dades apunten a una voluntat clara de reforçar el paper democràtic de la UE.

Malgrat això, persisteix un nivell considerable de desconeixement institucional, que afecta més de la meitat de la població. Aquesta combinació de suport i distància evidencia la necessitat de continuar apropant les institucions europees a la ciutadania i de reforçar els mecanismes de participació.

Reptes compartits i mirada cap al futur

L’enquesta també analitza la percepció ciutadana sobre els grans reptes globals i el paper que ha de jugar la Unió Europea. En aquest sentit, destaca un ampli consens a favor d’una major coordinació entre els estats membres. El 89% dels enquestats considera que la UE hauria de respondre de manera conjunta davant amenaces a la integritat territorial, mentre que el 82% dona suport a una política comuna de seguretat i defensa.

A més, el 76% aposta perquè la Unió Europea tingui un paper actiu en la diplomàcia i la mediació internacional. Aquestes dades reflecteixen una clara preferència per una Europa més cohesionada i amb capacitat d’actuació en l’escenari global.

En altres àmbits, com el canvi climàtic, es manté el suport als objectius actuals, tot i amb una intensitat més moderada. També hi ha un consens ampli a favor de reforçar la regulació de les plataformes digitals, les xarxes socials i la intel·ligència artificial.

Pel que fa a les prioritats de futur, l’habitatge es consolida com una de les principals preocupacions de la ciutadania en relació amb el pressupost europeu 2028-2034. En matèria migratòria, predomina la preferència per una resposta coordinada a escala europea, combinada amb una demanda de control de fronteres.

En conjunt, els resultats dibuixen una societat que confia en el projecte europeu i en els seus beneficis, però que alhora reclama més protagonisme i una major connexió amb les institucions. Especialment entre els joves, aquest europeisme es presenta com una oportunitat per continuar construint una Europa més propera, participativa i alineada amb les necessitats de la ciutadania.

/by

Europa promou el treball digne amb drets, protecció i igualtat per a tothom

Amb motiu de l’1 de maig, Dia Internacional de les Persones Treballadores, la Unió Europea posa el focus en la importància de garantir unes condicions laborals justes, segures i equitatives. A través de diferents normes i iniciatives, Europa treballa per protegir els drets dels treballadors i adaptar-se als nous reptes del mercat laboral.

Un marc europeu per garantir condicions de treball justes

La Unió Europea promou un model laboral basat en la dignitat, la igualtat i la protecció social. Aquest compromís es concreta en el Pilar Europeu dels Drets Socials, que estableix els principis per assegurar unes condicions de treball justes a tots els estats membres.

Entre aquests principis, destaquen la necessitat de garantir entorns laborals segurs, salaris adequats i condicions d’ocupació transparents. L’objectiu és protegir el benestar de les persones treballadores alhora que es dona resposta a les necessitats de les empreses i es fomenta el creixement econòmic.

En aquest sentit, la UE impulsa iniciatives per assegurar que tots els treballadors rebin informació clara sobre les seves condicions laborals des del primer moment. Això inclou limitar els períodes de prova a un màxim de sis mesos i establir mecanismes de preavís en casos d’horaris imprevisibles.

Salut, seguretat i protecció en el lloc de treball

Un altre dels pilars fonamentals de la política laboral europea és la salut i la seguretat en el treball. La legislació de la UE estableix límits estrictes a l’exposició de substàncies nocives, com ara carcinògens, mutàgens o materials perillosos com el plom o l’amiant.

Aquestes normes s’actualitzen periòdicament per adaptar-se als avenços científics i tècnics, amb l’objectiu de prevenir malalties professionals i garantir entorns laborals més segurs. En total, la normativa europea inclou la regulació de desenes de substàncies potencialment perilloses.

Aquesta protecció no només té un impacte directe en la salut dels treballadors, sinó que també contribueix a una força laboral més saludable i productiva.

Salaris justos i igualtat retributiva

La UE també treballa per garantir que els treballadors rebin una remuneració adequada. Tot i que els salaris es determinen principalment a nivell nacional, les normes europees promouen l’existència de salaris mínims adequats i la seva actualització periòdica.

Un dels reptes pendents és la reducció de la bretxa salarial de gènere, que actualment se situa al voltant del 13 % a la UE. Per fer-hi front, s’han impulsat mesures de transparència retributiva que obliguen les empreses a informar sobre els nivells salarials, facilitant així la detecció i correcció de desigualtats.

Aquestes iniciatives tenen com a objectiu garantir la igualtat de retribució entre dones i homes per un mateix treball, reforçant la justícia social dins del mercat laboral.

Nous reptes: treball digital i conciliació

L’evolució del mercat laboral ha portat nous desafiaments, especialment amb l’auge de les plataformes digitals. La UE ha començat a establir normes per protegir els treballadors d’aquest sector, facilitant el seu accés a drets laborals i a la protecció social, com ara prestacions per malaltia o desocupació.

A més, també es busca limitar el control excessiu exercit per sistemes automatitzats, garantint una major transparència en la presa de decisions.

Paral·lelament, Europa impulsa mesures per millorar la conciliació entre la vida laboral i familiar. Entre aquestes, destaquen els permisos de paternitat, parental i per a cuidadors, així com la promoció de fórmules de treball flexible, com el teletreball o els horaris adaptats.

Aquestes polítiques permeten que les persones puguin desenvolupar la seva carrera professional sense renunciar a la seva vida personal, contribuint a una societat més equilibrada.

Una Europa més justa i inclusiva

En conjunt, les polítiques laborals de la Unió Europea reflecteixen un compromís ferm amb la construcció d’un mercat de treball més just, inclusiu i adaptat als nous temps. Garantir drets, protegir la salut i promoure la igualtat són elements clau per avançar cap a una economia sostenible i centrada en les persones.

En el marc de l’1 de maig, aquestes mesures recorden que el treball digne no és només un objectiu, sinó una base essencial per al futur d’Europa.

/by