Sembla mentida com de ràpid ha passat una Setmana Santa en la qual fins i tot el Papa Francesc, en una basílica de Sant Pere inusualment buida, ha fet una crida a la solidaritat europea. Avui, a més a més, tornen (si més no a les regions on no se celebra el dilluns de Pasqua) algunes activitats econòmica que estaven restringides les dues darreres setmanes. Crec que és important recordar que els que puguin teletreballar han de quedar-se a casa i els que hagin d’anar al seu lloc de treball han d’extremar les mesures de seguretat. Una darrera reflexió abans de parlar-vos de coses europees: quan avui aplaudim els nostres sanitaris i sanitàries penseu en les 64.727 altes que s’han produït des del començament de l’epidèmia. Tots estem lluitant junts en aquesta epidèmia, encara que només sigui quedant-nos a casa, però el que ha aconseguit el sector de la salut des de la primera línia mereix tots els homenatges que els puguem fer des dels nostres balcons, avui potser, sota la pluja.

Volia explicar-vos molt breument l’acord al que va arribar l’Eurogrup el passat Dijous Sant i que des del meu punt de vista il·lustra que quan la Unió Europea treballa unida és capaç de fer coses impressionants. Pels que no ho sapigueu, l’Eurogrup es la reunió dels ministres d’economia i finances dels països que tenen l’euro com a moneda pròpia. L’Eurogrup havia rebut dels caps d’estat i de govern el mandat de proposar mesures a curt i mig termini per a fer front a la crisi econòmica generada per el Coronavirus.

Bàsicament ens enfrontem a tres problemes principals que afecten a treballadors, empreses i estats. D’una banda, l’aturada d’activitat ha fet que moltes empreses hagin demanat ERTOs (Expedientes de Regulació Temporal de l’Ocupació) que deixen sense feina a uns treballadors total o parcialment per un període de temps limitat. En segon lloc, les empreses, degut a la reducció o aturada total dels ingressos, no tenen diners per pagar les factures de lloguer, personal, impostos, etc.. Finalment, fer front a la pandèmia ha obligat a escalar el sistema sanitari per poder atendre l’onada de casos d’infectats de coronavirus que ha permès salvar tantes vides i reduir el nombre de víctimes mortals.

Per fer front a aquests tres desafiaments, tots els estats han hagut d’endeutar-se a gran escala. Ho han pogut fer, en gran mesura, perquè gràcies al Pacte d’Estabilitat i Creixement Europeu, les seves finances públiques estaven molt millor que fins i tot abans de la crisi (si més no, pel que fa al dèficit públic). A més a més, ja comptaven amb el suport del Banc Central Europeu que havia anunciat un programa de compra de deute pel Coronavirus de 750.000 milions d’euros.

Tanmateix, no tots els països estaven en igualtat de condicions. En primer lloc perquè la pandèmia ha castigat de forma especialment dura a certs països més que a d’altres (a Espanya i a Itàlia, en particular, però hem de veure que passa amb França i la pròpia Alemanya que ara estan en la corba de creixement). També, perquè no tots estaven en les mateixes condicions pel que fa al deute públic. I això feia que tinguessin més dificultats per a finançar-se als mercats, i calia, doncs, una protecció Europea (unes xarxes de seguretat) per que els països tinguessin els mateixos costos de finançament (els més baixos possibles) i s’evitessin així desequilibris entre estats. I això és exactament del que va fer l’Eurogrup proposant tres xarxes.

  1. Xarxa 1: treballadors. 100.000 milions d’euros proposats per la Comissió amb el programa SURE per finançar ERTOs i altres programes per protegir treballadors.
  2. Xarxa 2: empreses. 200.000 milions d’euros del Banc Europeu d’Inversions per reforçar els programes de liquiditat per empreses (especialment PIMEs) dels bancs de promoció locals (com ara els crèdits ICO).
  3. Xarxa 3: línia de crèdit del MEDE pels estats que poden arribar fins al 2% del PIB del país que el demani, sense més condicionalitat que dedicar-lo a les despeses directes o indirectes de salut, relacionades amb el Coronavirus.

Es tracta d’autèntica solidaritat Europea. Són fons (pressupost europeu), garanties o capital (BEI) en els que hi participen TOTS els estats membres. I és solidaritat a gran escala: més de mig bilió d’euros. Porto 20 anys treballant a la Comissió Europea i mai havia vist res de tan gran. Equival, si fa o no fa, a la meitat del PIB espanyol o a cinc vegades el pressupost comunitari.

I aquí no acaba tot: L’Eurogrup va proposar treballar en un fons de recuperació europeu que estaria estretament vinculat al pressupost comunitari (o MFF, és a dir, el Marc financer plurianual) amb l’objectiu clar de promoure la convergència i evitar les fragmentacions. Com es finançarà aquest pla està per veure. El Papa Francesc, al seu missatge pasqual, demanava a la UE solucions innovadores. Em sumo a aquesta pregària, amén.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea

Avui és un dia important per a la Unió Europea perquè hi ha la reunió dels ministres de finances a l’Eurogrup, per parlar de mesures a nivell Europeu per dissenyar un pla de recuperació econòmica a nivell europeu. Hi ha grans expectatives a aquesta reunió, com ho va manifestar ahir la pujada de les borses, empeses també per les xifres encara tràgiques però relativament positives del nombre de contagis i morts a Italia i Espanya. Demà en parlaré d’aquesta reunió de ministres d’economia, però avui m’agradaria parlar d’una altre de les mesures que ha pres la Comissió Europea per assegurar-nos que les mascaretes, els respiradors, els aliments i altres productes essencials arribin allà on tenen que arribar.

Una de les mesures adoptades per contenir aquest virus tan contagiós ha estat el tancament de fronteres i la restricció de la mobilitat. Es una mesura comprensible però ha tingut efectes molt perniciosos. D’una banda, molta gent a qui l’epidèmia la va enganxar lluny de les seves llars es va trobar que no podia tornar a casa seva. En segon lloc, hi havia mercaderies essencials, com l’equipament mèdic o els aliments que es quedaven aturats a les fronteres en cues quilomètriques de camions. I finalment, els treballadors transfronterers (també del sector de la Salut, però d’altres, com els temporers que recullen la fruita) no podien arribar als seus llocs de treball i per tant, no podien fer feines essencials.

Per evitar aquests problemes, la Comissió ha proposat la creació de les anomenades vies verdes en els passos fronterers. A aquests carrils s’haurien d’agilitzar al màxim els procediments de controls administratius i sanitaris a allò que sigui estrictament imprescindible i d’aquesta manera garantir que el transport de mercaderies essencials es mantingui en moviment a tota la UE durant la pandèmia actual. Les recomanacions de la Comissió demanaven als estats que identifiquessin tots els punts de control rellevants a la xarxa transeuropea (TEN-T), que són les principals infraestructures de transport que creuen el continent. Aquests passos de frontera han de tenir un carril verd obert a tots els vehicles de mercaderies, siguin quines siguin les mercaderies que transportin. Pel carril verd, creuar la frontera, inclosos els controls i les proves de salut, no hauria de prendre més de 15 minuts.

La comissió insta als Estats membres a suspendre temporalment totes les restriccions d’accés per carretera existents actualment al seu territori, com ara prohibicions de cap de setmana, nocturnes o les que afecten a sectors concrets. Gràcies a les directrius de la Comissió sobre les vies verdes, presentades el 23 de març, i les continuades trucades de la presidenta von der Leyen i de la comissaria Vălean per aplicar-les el més ràpidament possible, hem vist clares millores dels fluxos de trànsit a les fronteres internes de la UE.

Una darrera reflexió. Cada nit aplaudim –amb raó- a tot el personal sanitari, però a mi m’agradaria també retre homenatge als transportistes, repartidors, xofers o maquinistes que fan possible que els hospitals, els supermercats i les indústries essencials segueixin rebent les mercaderies que necessiten. Des del començament de la crisi, els transportistes han seguit amb la seva feina indispensable sovint sense un lavabo on fer les seves necessitats o una cafeteria on parar a dinar. Les normes de la Comissió també fan recomanacions específiques sobre els treballadors del transport, com ara quins són els equips de protecció necessaris que els calen, així com les seves necessitats de salut, higiene i distanciament social. Fa una crida als Estats membres per proporcionar assistència sanitària als conductors que estan bloquejats a les fronteres i demana la disponibilitat d’instal·lacions sanitàries adequades i subministraments d’aliments i càtering a les principals rutes de transport.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Comencem la quarta setmana de confinament, que a més coincideix amb la Setmana Santa. Les xifres d’avui sobre noves infeccions i decessos segueixen sent tràgiques, però donen peu a l’esperança. El nombre de morts diaris se situa, per segona vegada en deu dies, per sota dels 700 i el creixement relatiu diari d’infeccions (diagnosticades) també continua la seva tendència a la baixa, arribant al seu punt més baix (3,3%) des de l’inici de la crisi. Tanmateix, la xifra més positiva de totes – i que parla també de les dones i els homes que estan treballant als hospitals- és el de persones recuperades: 2.357 més en només un dia.

Això, que és impressionant per sí mateix, encara ho és més si considerem les condicions dificilíssimes en les quals el personal sanitari fa la seva feina: amb gran escassetat de recursos pel que fa a material individual de protecció, respiradors o llits d’UCI. El tema dels equips de protecció és particularment greu si considerem que 19.400 professionals sanitaris s’han contagiat del COVID-19. Es increïble que una cosa aparentment tant trivial com una mascareta s’hagi convertit ara en un producte d’alta demanda impossible de trobar.

Us he explicat en altres entrades que ha estat fent la Comissió per ajudar a aconseguir material de protecció mitjançant la contractació conjunta, alliberant fons estructurals per a destinar-los a sistemes sanitaris, coordinant l’increment de fabricació a nivell europeu, assegurant que les carreteres estiguin obertes al material sanitari o accelerant els estàndards per a fabricar nous productes.

Avui us vull parlar d’una reserva estratègica de material mèdic que pot ajudar a cobrir necessitats quan les vies de lliurament normals no donen a l’abast. La idea no és nova. Es tracta de tenir un fons de material d’emergències europeu que la Comissió cedeix als estats membres que ho necessitin amb més urgència. Per posar un exemple: si durant l’estiu, un país té més incendis forestals que els altres, pot comptar amb el reforç d’avions d’extinció europeus. El Centre de coordinació d’atenció a les emergències (ERCC) de la Comissió gestiona la distribució de l’equipament en funció d’on es necessiti més. Cada estat membre és responsable de la seva resposta a les crisi, però tothom es pot trobar en una situació extrema que desbordi la seva planificació. Aquí es on entraria RescEU.

Volem aplicar la mateixa filosofia al material mèdic. Per això, hem decidit crear un estoc d’emergència d’equips com ara ventiladors i mascaretes de protecció que poden donar suport als estats membres davant d’escassetats agudes d’equips necessaris per tractar pacients infectats, protegir els treballadors sanitaris i ajudar a retardar la propagació del virus. Aquesta reserva s’utilitzarà quan s’esgotin els mitjans nacionals i no estiguin disponibles les capacitats registrades al pool europeu de protecció civil per part d’altres països. De moment, la Comissió ha destinat 380 milions d’euros per a comprar els equips necessaris per aquest estoc que ben aviat estaran ja disponibles. El mecanisme RescEU, a més a més, pot mobilitzar un Cos Mèdic d’Emergències europeu que pot aportar personal sanitari a aquells països que tinguin el seu sistema de salut desbordat.

És un pas més enllà en el desenvolupament d’un autèntic mecanisme europeu de protecció civil. Com ens ha passat a tots en front d’aquesta pandèmia inesperada, s’ha hagut de  crear l’instrument sobre la marxa. Tanmateix aquesta reserva estratègica ja estarà llesta si ve una nova pandèmia i molt probablement ens caldrà tenir-la a punt per quan haguem de ser solidaris també més enllà de les nostres fronteres.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Ja som a dijous de la tercera setmana de confinament. Segueixen sent dies molt durs, amb moltes morts. Avui al conjunt de l’estat s’han superat les 10.000 morts, 950 en un sol dia. No puc deixar de pensar que darrera de cada xifra hi ha persones concretes, i famílies que no han pogut acompanyar als seus sers més estimats en el seu darrer moment. Estic segur que aquestes metges i infermers esgotats que els han tractat els han donat escalfor i afecte fins a l’últim moment darrera les seves mascaretes. Però no puc deixar de pensar en aquestes 10.000 persones, en les seves famílies i també en els metges i metgesses i en la resta del personal sanitari que les han tractades. És molt dur.

Ahir a més a més la premsa treia una altre dada esfereïdora: la de l’atur. El mes de març va tenir 834.000 persones ocupades menys i 300.000 persones més apuntades a l’atur. Aquí també parlem de cares, de noms i cognoms, de persones. Hi ha empreses que no han suportat un període tan llarg d’interrupció de l’activitat. Altres han hagut de reduir plantilla i d’altres no han contractat personal estacional, com al camp o al sector turístic.

Ja he explicat a altres posts com estem ajudant al sector sanitari amb diversos instruments per reforçar recursos, per comprar material o ajudant a la recerca de medicaments i vacunes. Avui, però, us vull explicar una nova iniciativa de la Comissió per evitar que la gent perdi la feina i les empreses sobrevisquin. Es tracta d’un projecte realment europeu que fiançarà la Comissió amb garanties de tots els estats membres i ajudarà els països que més ho necessitin a donar suport als empleats que per culpa de la crisis de la COVID19 només puguin treballar a temps parcial a garantir els ingressos necessaris fins que la situació millori. S’anomena SURE, comptarà amb 100.000 milions d’euros, i m’agradaria explicar-vos com funciona.

Us poso l’exemple d’un restaurant: és possible que després de l’epidèmia només es puguin servir un numero reduït de taules per disminuir el risc de contagi. No caldran tants cuiners ni tants cambrers. Però l’empresari vol que segueixen treballant tots no només per solidaritat –que també- sinó perquè coneixen la cuina, la sala i els clients. Són, de fet, el principal valor del restaurant: no el vol perdre. Per tant la meitat del personal vindrà dilluns, dimecres i divendres i l’altre meitat, dimarts, dijous i dissabtes. L’empresari pagarà –posem per cas- la meitat del sou i això serà complementat amb diners de l’estat, de manera que cada treballador tingui els ingressos que li permetin viure mentre duri aquesta situació anòmala.

Per què és important aquest sistema? D’una banda el treballador conserva la seva feina i uns ingressos dignes mentre duri la crisi. En segon lloc, quan el restaurant torni a funcionar amb l’ocupació normal comptarà amb els cuiners que saben preparar els plats i els cambrers que saben com servir-los tal i com els agrada als clients. L’empresa no tanca i els treballadors no perden la feina. La recuperació econòmica és més ràpida, perquè els treballadors i l’empresari poden seguir pagant les factures, comprant al mercat i pagant l’hipoteca. Es a dir l’economia rutlla.

El que fa la Comissió Europea és demanar 100.000 milions d’euros als mercats amb la garantia de tots els estats membres, és a dir, en condicions molt més avantatjoses i després aportar aquests diners als estats que més ho necessitin (com el nostre) per poder desenvolupar aquests programes d’emergència per treballadors a temps parcial. D’aquesta manera, junts aconseguim salvar llocs de treball i empreses amb un cost infinitament més baix que si cada Estat ho fes per separat. Ara cal, que el Parlament Europeu i els estats membres l’aprovin el més aviat possible per començar a aconseguir aquests fons, enviar-los als estats i que els treballadors puguin rebre’ls els més aviat possible.

Seguim avençant en la tercera Setmana de confinament. Malauradament, les xifres que ens arriben segueixen sent dramàtiques i cal que seguim donant suport a la feina dels hospitals quedant-nos a casa. Ahir mentre aplaudíem al balcó amb la meva germana comentàvem que estem vivint temps estranys. Portem dues setmanes i mitja confinats, molts teletreballant, altres sense poder anar a treballar; la policia patrulla els carrers i ens pot demanar què fem fora de casa. De fet, molts estats de la Unió Europea han pres mesures que restringeixen temporalment un dret tan fonamental com el de la llibertat de moviment o la llibertat de reunió. Un es pot preguntar, què passa amb els drets fonamentals durant una crisi sanitària com la que estem vivint?

La Comissió Europea és guardiana dels Tractats, i tenim el deure de vetllar per la correcta aplicació de tota la legislació europea, inclosa la carta de drets fonamentals. I aquesta és una responsabilitat que l’executiu europeu és pren molt seriosament. La setmana passada (el 25 de març) el Col·legi de comissaris va debatre sobre les mesures d’emergència adoptades per diversos governs de la UE en les darreres setmanes per protegir la salut pública. Algunes d’aquestes mesures tenen un gran abast i la Comissió fa un seguiment de prop del seu contingut i del seu desenvolupament.

La nostra posició és clara: Si bé es poden permetre mesures extraordinàries en les circumstàncies actuals (que òbviament, són extraordinàries), és fonamental que es respectin els principis i valors fonamentals que s’estableixen l’article 2 dels Tractats (és a dir, la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte als drets humans). Aquestes mesures d’emergència sempre s’han de limitar a allò que sigui necessari (per exemple, per combatre la pandèmia), han de ser estrictament proporcionades i limitades en el temps, és a dir, mentre duri la crisi. A més a més, els governs han de vetllar perquè aquestes mesures siguin sotmeses a control regular de les autoritats competents, com ara els parlaments. A la llum d’aquests principis, la Comissió seguirà estretament, en un esperit de cooperació, l’aplicació d’aquestes mesures extraordinàries als Estats Membres concernits. A tots ells.

La llei que el parlament hongarès ha aprovat per donar més poders a l’executiu ha provocat mostres de preocupació, en especial pel que fa referència a la llibertat de premsa. Com ha fet amb la resta de socis comunitaris i aplicant els mateixos principis, la Comissió analitzarà la llei hongaresa i controlarà de prop la seva aplicació per part del govern, inclosa l’aplicació de disposicions que criminalitzen les fake news.

Perquè com ja he explicat, la desinformació és quelcom que preocupa també a les institucions europees i que cal combatre. Però és molt important deixar clar que també en aquests temps difícils cal garantir la seguretat jurídica i la llibertat d’expressió. De fet, en temps de crisi, és més important que mai que els periodistes puguin fer la seva feina lliurement.

Citant el comissari de Justícia, Didier Reynders, “La Comissió dona ple suport als estats membres de la UE en la seva lluita contra el Coronavirus. Si bé entenem que els estats membres adopten mesures extraordinàries en aquest context, aquestes mesures han de ser estrictament proporcionades i respectar els drets i valors fonamentals com ara l’estat de dret”.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea

Seguim avençant en la tercera setmana de confinament. Ahir parlava en aquest mateix bloc que malgrat trobar-nos en el  moment més dur del nostre confinament, especialment pels metges i per tot el personal sanitari que està salvant vides en condicions molt difícils, hi ha motius per a l’esperança.

L’entrada –ho recordareu- tenia la imatge del raig de llum que entrava al final d’un túnel. Doncs aquest matí, mentre llegia el diari, m’he trobat amb un article del Josep Corbella titulat precisament “Ja es veu llum al final del túnel”. Parla, òbviament, de la caiguda de nous contagis que fa pensar en que no estem tan lluny del pic de la corba. Tanmateix, el que més m’ha cridat l’atenció és la coincidència amb una idea en la que crec fermament: que la solidaritat és el que farà que ens en sortim, que la solidaritat és l’oli que alimenta la flama de l’esperança. Deia el Josep Corbella que “si cada país lliura la seva guerra particular contra el virus, ningú estarà segur, perquè no tots ho podran combatre amb el mateix èxit. Encara que sigui per egoisme, el que més necessita ara la humanitat és solidaritat”.

Aquestes paraules em recordaven molt a les que la presidenta de la Comissió, Úrsula von der Leyen, va pronunciar el passat 26 de març al plenari d’un Parlament Europeu vuit, però que va ressonar a tota Europa gràcies a les xarxes socials. Deia la presidenta –i perdó per la longitud de la cita- :  “Si hi ha alguna cosa més contagiosa que aquest virus és l’amor i la compassió. I enfront de l’adversitat, el poble europeu està mostrant com de forts podem ser. Els petits gestos de bondat, compassió i solidaritat estan ajudant a difondre l’esperança per tot Europa. De les tasques de voluntariat a les cançons entonades als balcons. De l’enviament de postals als que estan sols a la realització de compres per als més grans. Dels hotels que ofereixen gratuïtament habitacions als restaurants que donen aliments. Dels perfumistes de luxe i els fabricants de vodka que ara produeixen gel desinfectant als fabricants d’automòbils i les cases de moda que ara produeixen màscares de protecció o respiradors. […]. Aquest és l’exemple que ha de seguir la Unió Europea. Aportant cada un de nosaltres el nostre granet de sorra, aconseguirem ajudar-nos molt mútuament. I el nostre paper com a institucions europees i responsables polítics i líders d’Europa és demostrar aquesta mateixa confiança, aquesta mateixa unitat i aquest mateix lideratge. […] Perquè en aquesta crisi, i en general en la nostra Unió, només ajudant-nos mútuament ens ajudarem a nosaltres mateixos.

No obstant això, part del que va passar les últimes setmanes resulta dolorós de relatar. Quan Europa realment necessitava suport mutu, hi va haver masses que només van mirar pel seu propi interès en un primer moment. Quan Europa realment necessitava un afany de «tots per un», hi va haver masses que van optar per respondre «tot per a mi» en un primer moment. […] Per això en les últimes setmanes hem pres mesures excepcionals i extraordinàries per coordinar i fer possible l’actuació necessària. Des de llavors la situació ha anat millorant i els Estats membres estan començant a ajudar-se mútuament i, per tant, a ajudar-se a si mateixos. Ara Europa està intensificant realment la seva actuació”.

Ja he parlat en altres entrades d’aquesta acció conjunta, però ara m’agradaria mostrar alguns exemples d’aquesta solidaritat que alimenta l’esperança europea en dos àmbits concrets: el repartiment de material i atenció sanitaris, i la repatriació d’europeus a l’estranger. Diferents länder alemanys estan oferint llits de les seves UCIs a pacients italians. El mateix fa Luxemburg amb pacients francesos. El Tirol austríac està rebent material protector d’Itàlia, però també pacients italians per a les seves UCIs. Grècia ha pagat amb fons europeus 500 unitats mòbils per poder realitzar tests a domicili. França ha donat 1 milió de mascaretes a Itàlia i 20.000 equips de protecció individual. Alemanya enviarà 1 milió de mascaretes i 300 respiradors a Itàlia, 8 milions de guants a Àustria, 100,000 mascaretes a Romania i 60.000 a Suècia. Àustria donarà 1,5 milions de mascaretes a Itàlia, mentre que la República Txeca ha ofert 10.000 equips de protecció a Itàlia i 10.000 més a Espanya.

Des del començament del brot, més de 4.020 ciutadans de la UE atrapats a l’estranger han estat retornats a casa seva  a bord de 25 vols de repatriació facilitats i cofinançats pel mecanisme europeu de protecció civil. El 30% dels passatgers repatriats eren ciutadans europeus de nacionalitat diferent al país organitzador del vol. Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Letònia, Luxemburg i Txèquia, però també el Regne Unit, van repatriar més de 1.150 ciutadans de la UE de diferents estats membres. Actualment hi ha més de 100 vols organitzats per 12 països previstos en els propers dies i tots comptaran amb seients a disposició d’altres ciutadans de la UE i del Regne Unit.

Perdoneu si m’ha sortit una entrada massa llarga. De fet encara podria ser-ho més, perquè hi ha més exemples. És probable que ben aviat siguem nosaltres els que haguem de mostrar solidaritat cap a altres germans europeus que ara estan començant a sentir el cop de la crisi. I després caldrà que continuem sent solidaris en la recuperació econòmica. Si entre tots aconseguim que aquest sigui el temps de la solidaritat, també farem que aquest sigui el temps de l’esperança. I ens en sortirem.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Enfilem la tercera setmana de confinament, amb noves mesures més dràstiques que duraran fins després de Setmana Santa. També anem cap a les dues setmanes més dures pels nostres sistemes sanitaris i durant les quals veurem el nombre més alt de morts. És més important que mai que respectem la crida a quedar-nos a casa. Hem arribat fins aquí i hem d’arribar fins al final. Cada minut que passem tancats salvem vides.

Tinc l’esperança que els propers dies també comencem a rebre dades positives sobre el nombre d’infectats. Ja portem 15 dies de confinament i aquest és, precisament, el màxim de temps que el virus pot estar latent sense manifestar-se. Tinc l’esperança fonamentada que veurem xifres positives de reducció de les infeccions els propers dies.

Pel que fa a Europa, i malgrat que hi ha motius de preocupació, també tinc motius fonamentats per a l’esperança. Els exemples de solidaritat europea es multipliquen. Al principi de la crisi la reacció de molts estats membres va ser la introducció de límits a l’exportació de material sanitari. En gran mesura gràcies a la intervenció de la Comissió, pràcticament ja no queden restriccions i s’estan ajudant els uns als altres, per exemple, Alemanya ha dit que enviaria un milió de mascaretes a Itàlia, França ja hi ha enviat 20.000 equips de protecció individual i els hospitals alemanys estan atenent pacients provinents de França i del nord d’Itàlia. A nosaltres ens ha arribat ajuda des de Txèquia, concretament 10.000 equips de protecció individual;  i Albània, el nou país candidat, ha enviat metges a Itàlia. Però hem vist altres mostres dels estats membres que han permès el pas de mercaderies necessàries  han convidat ciutadans europeus d’altres països en els vols de retorn a Europa.

 En segon lloc, la reacció del Banc Central Europeu ha estat ràpida i contundent. El whatever it takes no ha trigat anys en arribar –com a la crisi del 2008- sinó dies. Ara el BCE està disposat a comprar deute per un total de 870.000 milions (el 7,3% del PIB europeu) i si fes falta podria tornar a revisar les seves decisions en la mateixa línia. Una segona consideració sobre la moneda única: l’euro segueix sent fort i estable i per tant el poder adquisitiu dels estats membres no s’ha vist perjudicat per una devaluació que s’hagués pogut produir en cas de dependre de bancs centrals nacionals. Això és molt important quan hem de comprar material sanitari a gran escala a un mercat on la demanda global ha inflat els preus terriblement.

En tercer lloc, Europa afronta aquesta crisi molt millor preparada que abans del 2008. Ara tenim un fons de rescat (el Mecanisme Europeu d’ Estabilitat) amb mes de 400.000 milions de potència; el nostre sistema financer està sanejat; tots els estats membres tenien dèficits substancialment inferiors al 3%; i venim de set anys de creixement ininterromput, amb índexs d’ocupació propers al 75%. Malauradament, la crisi no ens ha deixat temps de reduir encara més el deute públic i per desgràcia, el virus ha atacat primer a dos dels estats més endeutats.

En aquestes circumstàncies, el cop del coronavirus ens ha deixat ben estabornits però no K.O.

Però ara és el moment d’Europa, el moment de contraatacar. És cert que el resultat del darrer Consell Europeu ha estat decebedor per a molts, fins al punt que el propi Jacques Delors va sortir del seu silenci per advertir del “virus” de la manca de solidaritat entre estats. I en la meva modèstia faig una crida a aquesta solidaritat. Europa és el que els estats volen que sigui. I a cada crisi que hem passat, si hem actuat plegats, n’hem sortit més forts. Ara tenim una oportunitat única i a sobre la taula tenim fortaleses: el MEDE, el pressupost comunitari (el famós MFF), la liquiditat del BCE i uns objectius clars (economia verda, digitalització, política social). Amb tot això es pot fer un ambiciós pla de reconstrucció europea. Aquests dies parlem molt de la Xina. En xinès, la paraula “crisi” significa el mateix que “oportunitat”. Està en mans dels estats aprofitar aquesta oportunitat per superar la crisi. I la paraula màgica per fer-ho és solidaritat.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Seguim al centre d’una de les pitjors setmanes i les necessitats de tota mena es multiplicaran cada dia que passi i augmenti el número de casos abans que arribem al pic. Ara ha arribat l’hora de resistir i de mirar de dirigir tots els recursos i tots els esforços a ampliar la capacitat del nostre sistema sanitari i de la nostra economia.

Quedar-nos a casa és el millor que podem fer tots. Aquesta també és una molt bona manera d’ajudar.

Però per als que estan als hospitals calen, a més a més, equips de tota mena (protecció individual, respiradors, tests d’anàlisi) per poder atendre l’onada de nous pacients –molts d’ells greus- que arriben cada dia.

Una de les primeres mesures d’urgència que la Comissió va aplicar ràpidament va ser molt senzilla: demanar als estats membres que no tornessin els diners dels Fons Estructurals i del Fons Social Europeu que no s’haguessin gastat. Si ho preferiu, va modificar el reglament d’aquests programes perquè les autoritats dels països –molts d’aquests fons es gestionen a nivell regional- destinessin els diners allà on fos més urgent destinar-los.

Aquest canvi urgent de regles permetrà als estats membres disposar de 37.000 milions d’euros de liquiditat immediata. En el cas d’Espanya, estem parlant d’uns mil milions d’euros, que no és poc. A més a més, la Comissió proposa avençar les quotes d’aquests fons pels mesos de març i abril que pugen a 866 milions d’euros més. Amb les regles aprovades per via d’urgència, aquests diners es poden destinar a l’adquisició d’equipament, medicines, tests, material protector o respiradors.

A més a més, amb el Fons Social Europeu també es pot donar assistència urgent de forma immediata per serveis socials com per exemple les residencies d’ancians o residències per persones amb minusvàlues físiques o mentals.

Tot aquest conjunt de mesures és el que la Comissió –amb la seva reputada originalitat per trobar noms administratius- ha anomenat la Iniciativa d’Inversions per combatre el Coronavirus (una traducció sui generis de Coronavirus Response Investement iniciative).

Per a fer-ho una mica més planer, els serveis de la Comissió estan cercant fins el darrer euro no gastat del nostre pressupost per a destinar-lo a combatre la crisi sanitària i econòmica de la manera més ràpida, flexible i efectiva possible. I una manera de fer això, es evitant que els Estats ens tornin els diners que no han gastat per tornar-se’ls a enviar. Ja els tenen: que els utilitzin ràpidament.

En paral·lel, ja estem treballant per veure com el proper pressupost 2021-2027 de la Unió Europea, el Marc Financer Plurianual que encara estant discutint els estats membres, es podrà fer servir per a la recuperació després de la crisi. La presidenta Von der Leyen ha suggerit que aquesta quantitat podria ascendir fins als 11.000 milions d’euros per a Espanya. El que volem es destinar el màxim de diners a inversions en empreses, treball, infraestructures i sobre tot en la gent que més ho necessita per a tornar a posar Europa dempeus i en marxa.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

 

Des de les representacions de la Comissió Europea als estats membres, cada dia enviem a Brussel·les un informe explicant la situació que estem vivint. A mesura que ens endinsem a la segona setmana de confinament, les xifres que transmetem són cada cop més preocupants. Sé que sempre dic el mateix, però voldria expressar a tots els que actualment estan treballant als hospitals la meva admiració, el meu suport i el meu desig que la situació millori el més aviat possible.

Sens dubte, el confinament de tots ajudarà els nostres sanitaris al moment actual, reduint la càrrega dels hospitals. Però més tard o més d’hora ens caldrà un medicament, una cura, que ens permetí tractar aquesta malaltia sense haver d’arribar de nou a les mesures dramàtiques d’aquests dies. Molts científics a tot el món treballen dia i nit per mirar de trobar la vacuna o el tractament que funcioni. Les nostres possibilitats d’èxit augmenten dramàticament si som capaços de fer-ho junts.

Us ho explico amb un exemple: els dilluns de Pasqua, a centre Europa, hi ha la tradició d’amagar ous pintats de colors que els nens de la família cerquen pel jardí. El primer que troba l’ou se’l queda. El normal és que cada nen cerqui pel seu compte. És divertit veure com els nens exploren un cop i un altre al mateix lloc que algun dels seus germans havien explorat un minut abans. Però no sempre és així. Un cop, els quatre fills d’una família (suïssa) que conec, es van dividir el jardí en quatre parts i van aplicar la mateixa metodologia de recerca. En cinc minuts tenien tots els ous.

Crec que Europa hauria fer el mateix. Quan es tracta de provar medicaments experimentals amb assaigs clínics, cal un enfocament coherent entre tots els estats membres de la UE. Per fer-ho tenim una eina molt potent que ja s’ha posat en marxa: l’Agència Europea de Medicaments. Tots la recordareu perquè Barcelona va postular per acollir la seva seu quan Gran Bretanya (que la tenia a Londres) va decidir sortir de la UE. L’agència és l’organisme regulador que dona les certificacions perquè un nou medicament arribi al mercat de forma segura amb l’estalvi de temps, diners i paperassa que això suposa si ho comparem amb els temps en que hi havia 28 agències nacionals.

Ara que cal trobar urgentment nous medicaments contra el COVID19, la Comissió ha fet una crida a la indústria i l’àmbit acadèmic a llançar assajos clínics multinacionals per a un tractament de coronavirus perquè d’aquesta manera augmentem les possibilitats de tenir resultats ràpids sobre diverses opcions terapèutiques. En altres paraules, ha demanat trobar els ous de manera conjunta.

L’Agència Europea de Medicaments treballa per oferir una opinió científica sobre tots els tractaments d’investigació sobre coronavirus a partir de les dades disponibles. I a partir d’aquí ha preparat un seguit de recomanacions per a tots els estats. Tot plegat hauria de servir al nostre objectiu final de disposar d’una teràpia autoritzada al més aviat possible, però una teràpia eficaç i sense riscos per als pacients, amb assajos i probes perfectament valorades.

Som conscients que la situació pot ser molt diferent entre els estats membres (i en alguns casos, com el nostre, fins i tot dins dels estats membres) i que cada país és responsable d’implementar els seus propis procediments per fer tests i assajos. Però creiem que val la pena que tots apliquem les recomanacions europees per a les estratègies de prova. I això per tres motius: en primer lloc perquè aquestes recomanacions estan basades en els consells científics del Centre Europeu pel Control de les Malalties (l’ECDC), prenen en compte les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut i estan complementades pel grup consultiu d’experts. En segon lloc perquè aplicant aquestes recomanacions europees es pot determinar un sistema de priorització de les proves, tenint en compte l’estat actual de les investigacions. En altres paraules, evitar tornar a cercar l’ou al mateix indret on ja havia mirat algú altre. Finalment, compartint els resultats, els investigadors poden tenir noves pistes per a les seves pròpies recerques.

La col·laboració entre europeus, també en l’àmbit de les proves clíniques, ens pot ajudar a estalviar recursos preciosos, i sobre tot el més preciós de tots: el temps. Perquè el trobar una teràpia segura el més aviat possible, pot salvar motes vides.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Enfilem la segona setmana de confinament sabent que aquesta setmana serà molt dura. Tot el meu suport als sanitaris i equips mèdics que hauran de fer front a la onada de nous casos. Voldria compartir amb ells i amb tots vosaltres les bones notícies que m’han arribat des d’Itàlia: sembla que tant la tendència de nous casos, com la decessos comença a girar. Ahir van haver-hi a Itàlia 3.780 nous casos, és a dir, 177 menys que el dia anterior, i 602  morts, 49 menys que un dia abans. Segueixen sent xifres esgarrifoses, però deixen veure una mica de llum al final del túnel.

Mentrestant, la situació segueix sent crítica i hem de seguir donant suport als nostres sanitaris en especial aportant-los el material que necessiten. En el segon post d’aquest diari de confinament us explicava què fa la Comissió per ajudar a la producció i distribució de material mèdic en general i de protecció, en particular. Us parlava en aquella ocasió d’una gran licitació transfronterera que pot ser cabdal per l’aprovisionament d’aquests productes. En què consisteix aquesta gran licitació?

L’acord de contractació conjunta ( o APL, com s’anomena en el seu acrònim anglès) va ser una de les lliçons apreses l’any 2014, quan es va produir la crisi de l’èbola. Es va veure aleshores, que quan es produeix una greu amenaça transfronterera a la salut es dispara la demanda de certs productes (com vacunes, antivirals o equips de protecció) i es produeix una competència ferotge entre països, fent pujar artificialment els preus i desabastint els mercats. Amb l’APL, la Comissió volia crear una eina que d’una banda permetés un accés equitatiu a preus equilibrats, i a més a més facilités la producció i la distribució d’aquest material gràcies a una negociació i una comanda conjunta. La Comissió va fer la seva proposta el 2014 mateix i el 2020 s’hi van apuntar 26 països de la Unió més el Regne Unit i Noruega.

Quan la Comissió llança la licitació contacta en paral·lel  les empreses i als estats membres que vulguin participar-hi. Els estats exposen les seves necessitats i la Comissió negocia amb els productors. Un cop adjudicada la licitació, els estats membres participants reben la quantitat total de les mesures ordenades o reservades. La taxa de lliurament depèn de la capacitat de producció dels fabricants i dels criteris d’assignació aplicables. L’assignació final de les quantitats disponibles es decidida pel Comitè Directiu Específic en funció de la urgència de cada estat membre. Un cop més, solidaritat europea.

Fins a dia d’avui, s’han posat en marxa quatre contractacions conjuntes relacionades amb COVID-19: guants i vestits, proteccions oculars, respiradors i equips de laboratori. Es probable que es vagin fent noves licitacions en el context de COVID-19 si sorgeix la necessitat, com per exemple, per a medicaments en quan es trobi un tractament que funcioni.

L’acord de contractació conjunta té molts avantatges. Permet als estats  membres més petits accedir a mercats amb molta demanda. Fa que els productors puguin planificar millor l’increment de la seva producció gràcies a la seguretat de la demanda i aconsegueix que els preus, mitjançant el volum de compra i la negociació de la Comissió, siguin més baixos, estalviant així recursos preciosos per a altres necessitats. I és una mostra clara de que junts som molt més forts, també quan comprem.

Ferran Tarradellas Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona