Ahir va ser el segon diumenge en confinament i les notícies que rebíem (l’estat d’alarma s’allarga dues setmanes més) indiquen que hi haurà més diumenges com aquest. Tots sabem per què estem tancats a casa. Estem intentant reduir el nombre d’infeccions per alleugerir la càrrega terrible del sistema de salut i per poder salvar tantes vides com sigui possible.

Tanmateix, tots som conscients que l’aturada total de la nostra societat té un impacte molt gran també en la nostra economia. Aquí també hi ha molt de patiment. Avui llegia que els pagesos tenen por de perdre les collites de primavera, entre la que hi ha, per exemple, la dels calçots. Hi ha molta preocupació entre els petits empresaris i els autònoms, i també al sector –importantíssim a Catalunya- del turisme que perdrà, com a mínim, la temporada de Setmana Santa.

Per calcular l’impacte de la crisi he mirat alguns estudis publicats recentment. Per exemple, l’Afi (Analistes financeres internacionals) estima que el PIB espanyol cauria un 2,6% el 2020 si la paràlisi actual dura fins a finals d’abril (45 dies). Les pèrdues de llocs d’ocupació afectarien principalment els contractes temporals, amb la taxa d’atur augmentant del 3% al 16%.

Quasi tots els estats membres han fet plans d’emergència per mitigar les conseqüències de la crisi i salvar tantes empreses i llocs de treball com sigui possible. Per permetre això, la Comissió Europea va activar el 20 d’abril la clàusula general d’escapament, que preveu el Pacte de Creixement i Estabilitat. Amb l’activació d’aquesta clàusula, els estats membres tenen carta blanca per endeutar-se tant com considerin necessari per afrontar la crisi sanitària i ajudar  les empreses, als autònoms i els treballadors. Espanya ja ha proposat un pla d’uns 200.000 milions d’euros, en torn un d’un 20% del PIB.

Dues paraules sobre el Pacte de Creixement i Estabilitat: es tracta d’un conjunt de regles dissenyades per garantir que els països de la Unió Europea tinguin finances públiques sòlides i coordinin les seves polítiques fiscals. Gràcies a aquestes regles hem aconseguit una reducció important dels dèficits, una contenció de l’endeutament dels estats i un estímul a l’economia que portava, fins l’arribada del coronavirus, set anys de creixement i unes taxes d’ocupació mai vistes a Europa (a prop del 75% de la població en edat laboral).

En el cas d’Espanya, cal recordar que el 2011 teníem dèficits de l’11% i una prima de risc de més de 600 punts. En aquestes condicions el deute públic es va enfilar fins al 100% del PIB. Us imagineu si la crisi del coronavirus ens hagués caigut en aquestes condicions? Ara tenim un dèficit de menys del 3%, i això deixa al govern molt més marge de maniobra per poder endeutar-se i afrontar a la crisi.

A més a més, el Banc Central Europeu ja ha anunciat un programa de 750.000 milions d’euros per evitar que a cap especulador se li acudeixi apostar contra algun estat de la Unió inflant artificialment la prima de risc. Ara ha estat Lagarde qui ha entonat el famós whatever it takes de Mario DraghiUn cop fet això cal pensar en solucions fiscals a més llarg termini. La presidenta Von der Leyen ha suggerit la creació de “Coronabons”, és a dir, de deute públic mutualitzat, al menys mentre duri la crisi. Caldrà veure com reaccionen a aquesta iniciativa els caps d’estat i de govern.

Tot i així, tal com explicava al principi, reduir l’impacte econòmic de la pandèmia no només depèn d’Europa: tots podem col·laborar a la recuperació quedant-nos a casa. M’explico: com us deia, l’Afi pronosticava una caiguda del 2,6% el 2020 si la paràlisi actual dura fins a finals d’abril (45 dies). Si el problema s’allarga entre 15 i 25 dies més, el PIB s’ensorraria fins un 6%. Molts analistes (Standard & Poors, Bank of America o Goldman Sachs) creuen que si la durada del confinament no és gaire llarga, podríem trobar-nos amb una crisi en forma de V. Es a dir, que a una caiguda ràpida de l’economia podria seguir una recuperació igual de ràpida, amb creixements el 2021 d’entre el 4,3 i el 5,2% el 2021. Però, cal ser estrictes. Si la situació s’allarga i comencen a tancar empreses, podríem tenir una crisi en forma de L. La recuperació trigaria molt més.

Val la pena quedar-se a casa. Val la pena pels nostres avis, pels nostres metges i metgesses, pels malalts. Però guardant la disciplina i acurtant la durada d’aquesta aturada forçosa també ens ajudem a nosaltres mateixos, a tots els treballadors, als empresaris, a la nostra economia i ajudem a evitar que després d’una terrible crisi sanitària no tinguem també una terrible crisi econòmica.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Bon dia a tots.

Estic segur que molts de vosaltres donaríeu el que fos per poder sortir una mica. I en canvi, hi ha gaire bé 100.000 europeus que el que volen és precisament el contrari: tornar a casa. Tots hem vist a la televisió històries de parelles que estaven en lluna de mel, visitant amics, en viatges de feina o simplement de vacances que s’han trobat amb les fronteres tancades i sense manera humana de tornar a la llar.

Les competències consulars pertanyen als estats membres. Tanmateix, el Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) ajuda als ciutadans de la UE a través de la seva xarxa de corresponsals consulars locals a les 142 delegacions (ambaixades) de la UE. Això és important en particular a llocs on algun país no té consolat o allí on els serveis consulars es troben desbordats. A més a més, la Unió Europea pot ajudar molt organitzant retorns per ciutadans de diversos països de la Unió fent possible el que per a un sol estat membre hauria estat molt complicat.

Entre altres coses, el “kit d’eines consular” de la UE inclou informació pràctica per als ciutadans de la UE que es troben en països tercers sobre les seves opcions per tornar a casa, per exemple amb consells sobre com gestionar les restriccions de viatges a tot el món. La prioritat és repatriar ciutadans de la UE mitjançant vols comercials però quan aquesta opció ja no és possible, el Centre Europeu de Coordinació de Respostes (ERCC, pel seu acrònim en anglès) de la Direcció General de Resposta a les Crisi, juntament amb el SEAE i els estats membres de la UE, adopta mesures per avaluar situacions difícils a nivell mundial que exigeixen actius especials (vols, vaixells).

Per això contem amb el Mecanisme Europeu de protecció civil que gestiona el Comissari de Gestió de Crisi Janez Lenarcic. Des del començament de la crisi, el mecanisme europeu de protecció civil ha tornat a casa seva a 1.159 ciutadans europeus d’arreu del món.

Aquesta setmana sense anar més lluny estem organitzant total de 13 vols per retornar ciutadans europeus des d’Egipte, Marroc, Filipines, Tunísia i Argentina. A començament de setmana, dos vols organitzats amb aquest mecanisme van fer possible el retorn de 604 ciutadans europeus que s’havien quedat atrapats al Marroc.

A altres països, com Kuwait, hem arribat a un acord amb el seu govern, per omplir amb ciutadans europeus el vol de tornada d’un charter que les autoritats kuwaitís han fletat per transportar els seus nacionals des d’Europa.

Fa dos dies, va ser un vol des de Hanoi, Vietnam, el que va retornar ciutadans de diverses nacionalitats , després que el ministre d’exteriors de Txèquia demanés a l’alt representant per la Política Exterior i de Seguretat Comuna, Josep Borrell, que ajudés en la repatriació dels seus compatriotes.

A l’Iran, la coordinació de la UE amb les capitals, va permetre la repatriació de 630 europeus, en general amb vols comercials. I us podria explicar històries similars de Sri Lanka o de les Maldives

Són històries amb final més o meys feliç, però n’hi ha molts d’altres que encara busquen la manera de poder tornar i passar en confinament amb les seves famílies. En això també volem ajudar.

Però acabaré amb la història del vaixell Gran Princess, que segurament molts de vosaltres heu llegit als diaris. Una vintena dels 3.500 passatgers d’aquest creuer que navegava pel Pacífic van donar positiu al test del COVID19. Després d’alguns dies a alta mar, el vaixell va arribar a Oakland, Califòrnia on finalment van poder desembarcar. Gràcies al mecanisme de protecció civil europeu, tots els ciutadans europeus van aconseguir retornar als seus països.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Bon dia a tots. No sé si us passa a vosaltres, però el primer que faig quan em desperto és mirar el mòbil. Sé que no s’ha de fer però suposo que tots estem preocupats pel que passa i  volem saber les darreres informacions, amb l’esperança de trobar una bona notícia o d’entendre –si em permeteu parafrasejar a Quim Monzó- el per què de tot plegat. És humà.

Tanmateix, la pròpia Organització Mundial de la Salut (OMS) advertia que l’esclat i la resposta a la COVID-19 ha anat acompanyada d’una “infodèmia” massiva, d’una sobreabundància d’informació –alguna exacta i d’altres que no– que també pot tenir conseqüències molt dolentes per a la nostra salut.

En efecte, l’observatori europeu contra la desinformació feta fora de la UE,  el East StratCom TaskForce, ja ha recollit des del 22 de gener molts casos de desinformació relacionats amb el coronavirus que podeu consultar a la seva base de dades pública. La plaga de les fake news no és nova, però quan hi ha una pandèmia en curs les conseqüències en la salut pública poden ser greus.

Es calcula que al voltant d’un set per cent de les converses en xarxes socials al voltant del Coronavirus conté desinformació. Algunes de les històries que circulen inclouen que els emigrants han portat el coronavirus; que es tracta d’una arma biològica desenvolupada pels Estats Units, el Regne Unit o la Xina (segons qui difongui el bulo); que el coronavirus té a veure amb el 5G (que m’expliquin com) o que hi ha remeis casolans d’origen natural (l’all, les taronges, arrels, pastanagues o fruites exòtiques) que són infal·libles contra el coronavirus (òbviament, sense cap base científica).

Què cal fer Davant d’aquesta pandèmia desinformativa? El meu primer consell, feu cas de la informació de les autoritats, i en especial de les autoritats sanitàries. En una societat democràtica com la nostra, totes les autoritats estan sotmeses a controls parlamentaris, dels tribunals, però també i especialment, dels mitjans de comunicació. El meu segon consell, és que seguiu les informacions de mitjans de comunicació seriosos que us donin confiança: els bons periodistes signen els seus articles. Finalment, quan us arribi una notícia sospitosa mireu de contrastar-la amb “fact-checkers”, és a dir, amb plataformes que miren de detectar notícies falses. Mentre preparava aquest post, he fet una ullada a maldita.es, un dels “fact-checkers” més consultats que ja compta amb la seva secció sobre el coronavirus. Algun dels “bulos” que hi surten són simplement al·lucinants.

Finalment, no esteu tota l’estona mirant notícies sobre la  COVID19. L’excés d’informació –en especial quan estem confinats- pot afectar molt negativament el nostre ànim i la nostra psicologia. Al final dels informatius caldria posar un advertiment com el de les begudes alcohòliques: “consumeixi notícies responsablement”.

Una darrera reflexió. No us desanimeu si les bones noves triguen en arribar. La situació anirà a pitjor abans que comenci a millorar. Però esteu convençuts d’una cosa: el confinament, la higiene, la limitació dels contactes socials són les millors armes que ara tenim per lluitar contra la pandèmia. Cada dia que passem tancats a casa ens emprenya, però al coronavirus encara més.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

El 10 de març vam llençar una nova crida a investigadors amb un pressupost de 140 milions d’euros per trobar nous diagnòstics, tractaments i vacunes.[/caption]

Avui farà sis dies que vam començar el nostre confinament.

Crec que tots som conscients que quedant-nos a casa el que fem és mirar de reduir la velocitat de propagació de l’epidèmia. De fet, estem guanyant temps per no saturar el nostre sistema sanitari i evitar el seu col·lapse. És un gran exercici de solidaritat amb els metges i personal sanitari, però també amb la nostra gent gran, els més vulnerables a aquest nou virus.

Però no és la solució. La solució només arribarà quan trobem un tractament i una vacuna. I en això, la Comissió Europea també vol ajudar.

La recerca i la innovació són dos àmbits en els quals la Unió Europea ha demostrat la seva vàlua. Horitzó 2020 és el programa de recerca més important del món. Ja abans de la crisi, la Comissió havia invertit molt per estar millor preparats contra les pandèmies. Ara, alguns d’aquests projectes s’estan fent servir per a combatre el coronavirus.

Quan a finals de gener ja es va veure que el coronavirus podia ser una autèntica plaga, la Comissió, fent ús del seu pressupost de recerca d’emergència, va convidar  investigadors de tot Europa a presentar projectes de recerca que ens permetessin lluitar contra el COVID19 amb un pressupost de 47,5 milions d’euros. Vam rebre 96 projectes i en només quinze dies vam identificar els 17 més prometedors.

Llegir la llista dona moltes esperances. Per exemple, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia lidera un dels projectes seleccionats, que intenta desenvolupar un sistema ràpid de diagnòstic que redueixi la proba del coronavirus de vuit hores a només 30 minuts. Segur que molts de vosaltres vau veure a la directora del projecte, la Dra. Laura M. Lechuga, al programa especial sobre el COVID19 que va presentar la Raquel Sanz a TV3.

El Barcelona Supercomputing Center també participa en un projecte per trobar molècules que ataquin el coronavirus. Els supercomputadors europeus tenen la capacitat d’analitzar 3 milions de molècules per segon i compten amb una biblioteca de 500 mil milions de molècules a disposició dels investigadors. Amb aquestes eines es busquen solucions duals que combinen tractaments existents (pèptids terapèutics, anticossos monoclonals o antivirals d’ample espectre) i noves molècules que ataquin al virus, fent servir sistemes de model avançats i supercomputació.

El 10 de març vam llençar una nova crida a investigadors amb un pressupost de 140 milions d’euros per trobar nous diagnòstics, tractaments i vacunes. No us explicaré tots els projectes amb detall, però m’agradaria compartir amb vosaltres el darrer i més esperançador dels projectes de recerca que estem finançant amb 80 milions: el CureVac. L’està desenvolupant un prestigiós centre de Recerca de Tübingen, Alemanya, que intenta desenvolupar i escalar la producció d’una innovadora vacuna contra el coronavirus el més aviat possible.

Ara aniré a aplaudir als nostres metges, com cada nit. Però avui també vull aplaudir als nostres investigadors i investigadores. Ells i elles també estan treballant contra rellotge perquè són conscients que la solució vindrà del seu talent i del seu treball. Tots els hi devem molt.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Flu protection mask[/caption]

Ahir us explicava que la primera mesura de solidaritat europea va ser amb Xina, on vam fer arribar més de 30 tones de material mèdic, inclosos equips de protecció individual. Els metges que treballen amb pacients infectats necessiten estar correctament protegits per poder apropar-s’hi i tractar-los. Amb l’increment exponencial del nombre d’infectats, la demanda d’aquests equipaments també ha crescut exponencialment i en certes zones d’Europa, ara mateix a Itàlia però ben aviat passarà el mateix aquí, les mascaretes i la resta de material de protecció s’han convertit en un bé preuat. Això evidentment també val per als tests de prova, per als respiradors, per als reactius, per a les medicines antivíriques i per a una gran quantitat d’aprovisionaments que ben aviat seran, literalment, vitals.

Hem començat una cursa contra rellotge per intentar produir i distribuir al ritme que augmenta la demanda. La Comissió ha estat molt activa perquè en aquest àmbit Europa hi té molt a dir. Hem d’entendre que les indústries que produeixen els equips de protecció no treballen per mercats locals o nacionals. Treballen en el Mercat Únic Europeu i molt sovint són empreses internacionals que exporten a tot el món. De la mateixa manera que venen a tot arreu, els seus productes també tenen proveïdors d’arreu d’Europa i del món. Són empreses de dimensió essencialment europea i per aquest motiu cal adreçar el problema a nivell europeu. Com?

En primer lloc, identificant les necessitats i les capacitats. El comissari del Mercat Interior, Thierry Breton ja ha realitzat nombroses videoconferències amb representants d’alt nivell de grans empreses fabricants d’equips de protecció personal de la UE. A aquestes trobades virtuals, s’hi han discutit diversos aspectes, com ara les existències disponibles o les barreres que troben al mercat únic. Un dels obstacles que es van identificar, van ser les prohibicions de certs estats membres a deixar sortir aquests materials. Aviat els governs d’aquests països van comprendre que a Europa calia aplicar la solidaritat i la coordinació perquè avui és Itàlia qui necessita material, però demà poden ser ells qui necessitin ajuda. En efecte, diumenge passat França i Alemanya van aixecar les barreres a l’exportació.

Les empreses consultades han manifestat la seva voluntat d’augmentar la producció per afrontar la demanda creixent. Per fer-ho, cal analitzar els problemes d’oferta, valorant diferents estàndards per ampliar les opcions. En paral·lel, la Comissió ha llançat una gran licitació transfronterera per a comprar aquest material. És una mena de súper-comanda en la qual hi participen la majoria d’estats europeus. Això facilitarà l’accés i la distribució  d’una forma més equitativa, a un preu molt més baix i reduirà el risc de manca d’existències

Ara que Europa és l’epicentre de la crisi del coronavirus, cal que aquests materials estiguin disponibles per als nostres sistemes sanitaris. Per això la Comissió va aprovar un seguit de requeriments sobre les exportacions fora de la UE de material de protecció personal. No se’n podran exportar sense autorització prèvia dels estats.

Una darrera reflexió. Com deia, els productors de material protector venen per tot Europa però necessiten matèries primeres de tot arreu. Cal que aquestes matèries arribin a les fàbriques i que els equips de protecció arribin als hospitals. I per això cal que el mercat interior segueixi funcionant. Hem de limitar al mínim que es bellugui la gent, però hem de garantir que les botigues tinguin menjar, les farmàcies medicines i els hospitals equipament.

Totes aquestes mesures tenen un objectiu primordial: que aquests sanitaris que aplaudim cada nit, les dones i els homes que estan a la primera línia de lluita contra el coronavirus puguin fer la seva feina ben protegits.

Si voleu més informació us l’estem concentrant a aquesta pàgina web.

Fins demà!!!

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Gràcies a tot el personal sanitari que sou a primera línia.[/caption]

Benvolguts amics i amigues. Suposo que, com molts de vosaltres, em trobo a casa tele-treballant. Seguint les indicacions de les autoritats, la Representació de la Comissió va interrompre les seves activitats externes, el seu contacte amb el públic el passat divendres i tot l’equip va a començar a treballar des de les seves llars aquell mateix dia.

Malgrat no estar a les nostres oficines, l’activitat de tot el personal de la Comissió Europea és frenètic. Ens enfrontem a la pitjor crisi sanitària del nostre continent des del 1918. Com qualsevol altre crisi, hi ha decisions difícils i tinc un gran respecte per totes i tots els que les han i les hauran de prendre, començant pels metges i el personal sanitari a qui ahir –com probablement molts de vosaltres- vaig aplaudir des del meu balcó per donar-los les gràcies i per animar-los. També tinc el mateix respecte per a totes les autoritats a tots els nivells, que estic segur que volen fer el millor per ajudar els malalts, els contagiats i a tota la ciutadania. La Comissió Europea també vol ajudar. I ho està fent.

M’agradaria començar per recordar que el primer exercici de solidaritat europeu va ser amb la Xina. El 23 de febrer passat, el Mecanisme Europeu de Protecció Civil va fer arribar a la regió de Wuhan, en aquell moment en plena expansió de les infeccions, mes de 30 tones de material mèdic (especialment protecció per personal sanitari) i al dia següent aprovava un paquet de 232 milions d’euros, per ajudar els països menys preparats a prendre mesures per afrontar el que venia. Per aquest motiu, és emocionant que ara la Xina, que en aquest moment està començant a sortir de la crisi sanitària, ens ajudi a nosaltres a fer-hi front, com s’ha vist amb l’arribada de material sanitari a Itàlia. Tot el meu agraïment.

Ara, Europa és l’epicentre de la pandèmia i les diferents autoritats estan prenent tota mena de mesures fortes per afrontar-la (escrivint això penso en els ciutadans d’Igualada i de la conca d’Òdena. Tot el meu suport per a tots ells). Europa pot i ha d’ajudar a totes les autoritats a fer front a aquesta amenaça global perquè només junts podem sortir-nos-en. Com?

Bàsicament la Comissió Europea vol ajudar en les següents àrees: la sanitat, facilitant la producció i distribució solidària de material mèdic, donant suport a la recerca o coordinant les diferents mesures; la mobilitat, buscant maneres d’aturar el virus sense aturar l’abastament de material mèdic, aliments o altres bens essencials; i l’economia, mirant de mitigar les conseqüències de la pandèmia en sous i salaris, i assegurant-nos que les empreses tenen la liquiditat per a seguir operant i que les administracions poden accedir als recursos que necessiten.

De tot plegat en parlaré cada dia al meu bloc, però si voleu trobar més informació, hem creat per vosaltres una pàgina web, en català, on podeu trobar les darreres informacions europees sobre el tema, com a complement del que ja publica la Comissió a la seva pàgina web.

Treballem per donar-vos tota la informació contrastada que puguem. Penseu que amb el COVID19 hi ha un altre virus que circula: el de la desinformació. Aneu amb compte perquè també és perillós. El meu consell “sanitari” en aquest àmbit és el següent: feu només cas a les informacions oficials o les de mitjans perfectament contrastats. Tota la resta pot ser molt perjudicial i no només per a la salut.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Aquest any estem de celebració: des de fa deu anys, els tarragonins i tarragonines compteu amb el Centre Europe Direct Tarragona, el centre dedicat a informar i apropar als ciutadans les institucions i polítiques de la Unió Europea. El Centre de Tarragona forma part de la xarxa de Centres d’Informació Europe Direct, que té prop de 500 punts d’informació arreu d’Europa. Les qüestions que resolen els centres Europe Direct tenen a veure, sobretot, amb la mobilitat a través de la Unió. Així, els ciutadans principalment pregunten sobre com treballar, viatjar, viure o estudiar en un altre país europeu. En aquest sentit, la tasca d’informació que ha realitzat el Centre a l’oficina de la plaça Imperial Tàrraco, ha resultat molt positiva.

Des dels seus inicis, el Centre Europe Direct Tarragona treballa conjuntament amb els veïns i el teixit associatiu de la ciutat a través de múltiples iniciatives. Vull aprofitar per recordar diferents col·laboracions que s’han realitzat ja sigui amb la xarxa de Centres Cívics; amb el Club dels Tarraconins; amb l’Equip de Prevenció de les Addiccions; les activitats i campanyes amb Salut Escolar; amb Joventut, a través d’activitats d’orientació laboral per als joves o bé incentivant la mobilitat internacional; o amb la Universitat Rovira i Virgili, organitzant la simulació del Parlament Europeu, les #eurotertúlies, el curs INSERLAB i col·laborant amb la Càtedra d’Inclusió Social en el mòdul Jean Monnet sobre les polítiques socials de la Unió Europea per combatre la pobresa.

En el repàs d’aquests deu anys tampoc podria passar per alt iniciatives tan destacades i innovadores com la creació de l’Ateneu Europeu o el Joc de l’Oca d’Europa, que es va presentar el 2016 sota el lema “Tira el dau i descobreix Europa”, i del qual ja s’han repartit més de 1500 exemplars a centres educatius. Així, els infants i joves poden aprendre sobre Europa i el seu funcionament de forma lúdica. Aquestes són només algunes mostres l’excel·lent tasca que realitza l’equip de l’Europe Direct Tarragona, amb la Marta Domènech al capdavant.

Prova d’aquesta bona feina és que l’any passat es va renovar el conveni amb el Centre Europe Direct Tarragona, que donarà continuïtat a aquesta activitat durant, com a mínim,tres anys més. Celebrem aquest desè aniversari, doncs, amb bones perspectives de cara al futur, quan comença un 2019 que també estarà carregat d’esdeveniments. Durant els primers mesos de l’any serà especialment important la campanya per les eleccions europees que tindran lloc el 26 de maig, coincidint amb les municipals. Per altra banda, el pròxim 9 de maig tindrà lloc la celebració del Dia d’Europa, amb un prometedor concert de l’Escola Municipal de Música.

Finalment, vull agrair, d’una banda, la col·laboració de totes les entitats i institucions que han col·laborat amb el Centre, i de l’altra, donar també les gràcies a tots els veïns i veïnes de la ciutat i del conjunt de les comarques tarragonines que en algun moment us heu apropat a la ‘finestra europea’ de la plaça Imperial Tàrraco o heu participat en alguna de les seves activitats. Sou vosaltres els que doneu sentit a aquesta tasca d’apropament al territori. Per molts anys, Europe Direct Tarragona!

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Article publicat al blog de la Comissió Europea a data 6 de març de 2019

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Cada setembre des que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa el president de la Comissió Europea pronuncia un discurs sobre l’estat de la Unió (SOTEU) que marca l’inici del curs polític, fa repàs de les fites assolides i defineix com s’afrontaran els reptes comuns. Aquest dimecres el president Juncker ha adreçat al ple del Parlament Europeu el seu quart discurs i el darrer d’aquesta legislatura, un discurs que arriba quan falta menys d’un any per a les eleccions europees del 2019 i en ple debat sobre com ha de ser la Unió amb 27 estats membres que quedarà quan el març es faci efectiu el Brèxit.

Ha arribat l’hora que la UE tingui més sobirania, que prengui les regnes del seu destí i que jugui un rol clau en els afers internacionals” Aquesta frase de Juncker mostra l’essència del SOTEU d’enguany en què el president ha expressat la necessitat que l’est i l’oest, el nord i el sud d’Europa  superin les seves diferències perquè puguem actuar de manera conjunta, unida i, així, ser més grans.

En el seu discurs, Juncker ha anunciat un paquet de mesures concretes per afrontar els grans reptes econòmics i socials que té la UE i construir una Europa més democràtica, sobirana i autònoma que jugui un paper rellevant en l’escena mundial i protegeixi els seus ciutadans.  Les mesures van des de la millora de la coordinació en la gestió de forneres fins a la lluita contra el canvi climàtic, la supressió del canvi horari o l’impuls al pilar social

El maig del 2019 els ciutadans europeus tornaran a tenir l’oportunitat de votar en unes eleccions europees, Juncker ha reiterat el seu suport al procés dels Spitzenkandidaten, el procés que el va dur a ell a ser el primer president de la Comissió escollit gràcies al resultat de les eleccions europees al 2014. El seu compromís amb el procés democràtic d’elecció dels representants europeus també s’ha vist reafirmat quan ha defensat les llistes transnacionals: “m’agradaria que fossin una realitat a les eleccions del 2024”.

En el seu darrer SOTEU, el president Juncker ha demanat que entre tots construïm una Europa que jugui un rol clau en els afers internacionals i sigui un arquitecte del món del futur; que l’est i l’oest d’Europa posin punt i final a les seves diferències i actuïn conjuntament; que es reforci el sistema democràtic en les eleccions europees a través del procés d’spitzenkandidaten i de llistes transnacionals; i que els estats no es repleguin en actituds nacionalistes poc sanes són els punts que el president Juncker subratlla en el seu darrer SOTEU.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Algunos partidos políticos europeos y algunas naciones podrían acabar padeciendo lo que denomino el síndrome de Busiris. Busiris, tirano egipcio que mostró una crueldad exacerbada hacia los extranjeros, persiguiéndolos y eliminándolos del antiguo Egipto. Erasmo de Roterdam, en el Elogio de la locura, hace referencia a que “no han faltado quienes ensalzaran, a expensas de su aceite y de su sueño, con bien meditados elogios, a Busiris”, entre otras calamidades del mismo género.

Vemos con preocupación cómo el nacionalismo identitario se abre paso en Europa de este a oeste y de norte a sur. El repliegue nacional puede ser un factor desencadenante de conflictos territoriales y culturales dentro de la misma Europa. El terrorismo islamista está siendo utilizado como coartada por las fuerzas más reaccionarias de Occidente para ensanchar su influencia entre una población que tiene la percepción de que no se está haciendo todo lo posible para frenarlo. La denominada crisis de los refugiados les ha venido como anillo al dedo para arremeter contra las políticas de acogida europeas, adoptando posiciones decididamente xenófobas, como estamos viendo en los últimos días en Italia y antes más en Holanda, Austria, Alemania, Polonia, Francia, Hungría o Finlandia. El incremento porcentual medio de votos a opciones de derecha extrema o de extrema derecha en el conjunto de los países de la UE ha sido aproximadamente de 13,5 puntos porcentuales. El año 2017 se celebraron elecciones generales en 10 países europeos y en la mitad de ellos la extrema derecha ha logrado aumentar considerablemente su presencia en los parlamentos: en Alemania, Francia, Austria, Holanda y República Checa, que agrupan al 25% de la población del continente. La clave del éxito ha sido una propaganda política que ha llegado a los electores a través del miedo a la desaparición de su identidad nacional, poniendo en el centro de la culpabilidad a los extranjeros y a las políticas de la Unión Europea.

La conexión forzada entre refugiados y terrorismo ha calado en una parte de la población más proclive a soluciones drásticas. La apuesta por el repliegue nacional como salida al tratamiento de estos fenómenos complejos puede poner en peligro, e incluso acarrear, la arquitectura de la UE tal como la conocemos en la actualidad. Los partidos xenófobos son al mismo tiempo los abanderados del anti-europeismo. La extrema derecha europea presenta a la UE ante la ciudadanía como un complejo burocrático incapaz de solucionar los problemas de seguridad transnacional. Luego la solución sería el repliegue nacional para garantizar las fronteras y reforzar las identidades nacionales ante una diluida identidad europea amenazada por los extranjeros. En este proceso de reforzamiento el islam aparece de manera global como una amenaza. Los atentados islamistas en territorio europeo vienen a reforzar esta idea sesgada y oportunista. La diagnosis de la extrema derecha tiene un alcance sin precedentes desde la Segunda Guerra Mundial: se trata de que Europa deje de actuar como tal en el escenario internacional para actuar cada país por su cuenta.

El auge del euroescepticismo y del antieuropeismo pone de relieve que el proyecto europeo no está ni mucho menos acabado, y que permanece a merced de los populismos (tanto de extrema derecha como de extrema izquierda). En el escenario europeo vemos como algunos de los estados más beligerantes con la Unión son estados de reciente incorporación (por ejemplo Polonia o Hungría). Quizás habría que decir sus clases dirigentes, no sabemos exactamente qué piensan sus poblaciones. Llama la atención porque se trata de estados que han sido y siguen siendo receptores netos de fondos europeos para modernizar sus economías y sus sociedades, como lo fueron en su día Portugal o España. Da la impresión que sólo se reclama a Europa para lo bueno, no para compartir soluciones a conflictos que deberían abordarse desde una política común comunitaria, como es el caso de los refugiados.

La Unión Europea necesita más política común frente a los nacionalismos centrígugos, y entre esta política común es aún más necesaria una política común de seguridad y de inmigración. Las fronteras europeas de la Unión han de ser exactamente eso, de la Unión y no han de quedar al albur de decisiones particulares de los estados. Pero para ello se necesita una mayor apuesta por la solidaridad entre todos los países y hacer efectivas las sanciones a aquellos miembros que hacen caso omiso de las recomendaciones de la Unión cuando no toman decisiones contrarias a la misma Unión. Hay que lanzar una advertencia seria a determinados gobiernos: no se puede pertenecer a un club sin aceptar las reglas.

Angel Belzunegui Eraso
Profesor de Sociología URV
Centre d’Estudis dels Conflictes Socials

Aquest article ha estat publicat amb data 28/06/18 al Diari de Tarragona.

Victor Rubio és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, en Periodisme, i en Publicitat i Relacions públiques. Actualment és CEO a l’Empresa Wenergy.

A vegades obrim la nevera per veure què hi ha de menjar i després de veure-la plena truquem a un restaurant que ens porti qualsevol cosa pel simple fet de no voler aprofitar el que ja tenim per cuinar. Si canviem nevera per món i menjar per recursos naturals la frase és molt més esfereïdora. I aquesta és la realitat.

Cada any, entre Juliol i Agost, esgotem els recursos naturals que vénen de la natura i estem quatre o cinc mesos sobreexplotant el nostre entorn. El 2 d’agost de l’any passat la humanitat va esgotar tots els recursos naturals que produeix la terra en un any per a mantenir el sistema de producció. I això ho fem a compte de les generacions futures.

Cada any, també, aboquem a les deixalleries uns 9.500.000.000.000 quilos de productes que es poden aprofitar d’una o d’una altra manera. Per això, la brossa no existeix. Perquè la tecnologia avança i desenvolupem maneres d’aprofitar els nostres excedents de producció.

L’economia circular és fàcil d’explicar. Els processos i tecnologies desenvolupats, junt amb els preus de les matèries de segon ús (regulats) fan que es puguin muntar empreses rendibles produint béns de necessitat de productes que Abans s’abocaven i contaminaven el Medi Ambient. D’aquesta nova manera de fer diners neix l’economia circular.

Les institucions europees ja fa més de vint anys que s’han proposat fer d’Europa un model a seguir en gestió de residus. Tant amb Fons Europeus que ajuden a la innovació en el sector com en l’àmbit de consciència social amb programes i institucions que funcionen bé. No obstant això, d’ajuts no pot viure un sector; I per a assolir els reptes que la Comissió Europa proposa per als negocis i les famílies europees s’ha de seguir conscienciant als agents socials de la necessitat d’entendre que la brossa no existeix.

A Catalunya hi ha empreses que ja reaprofitem productes per a convertir-los en nous productes nascuts dels residus que, fins ara, ningú vol. Empreses, com és el cas d’una famosa marca de roba tècnica espanyola, que dissenya roba per a professionals de l’alta muntanya dels residus d’ampolles plàstiques. O com és el nostre cas. O com és el nostre cas; a Wenergy recuperem els blísters de medicaments que van directament a l’abocador per a separar-ne els components I fer-ne nous productes que no sols allarguen el cicle de vida dels materials sinó que, a més, donen marge a fer-ne quelcom útil i bo per a la societat. Com botes de pluja fetes arran del plàstic del blíster de medicament; un projecte que vàrem desenvolupar l’any passat. Aquestes noves empreses han sigut possibles gràcies a l’impuls de l’emprenedoria al país en els darrers anys.

L’emprenedoria juga un paper important en aquest canvi de model, ja que no podem esperar que grans corporacions integrin aquests canvis en el seu interior. I no és pas una crítica, és entendre que quan s’obre una nova línia de negoci hi ha grans oportunitats per a la gent de fora. És molt més fàcil començar de zero un projecte que esperar al fet que una gran empresa que ja “ho té tot fet” inverteixi en això. Per dos motius. Tenen la seva filosofia de producció i serà difícil fer-les entendre aquesta necessitat abans que s’ho vegin a sobre amb taxes d’abocador que no poden pagar.

És més fàcil que un grup de quatre joves aposti per una nova idea, que trobin finançament amb empresaris “seniors” de la seva zona que tinguin ganes d’apostar per aquest nou mercat. Per això, encara que tingui les seves dificultats, a Wenergy estem molt orgullosos del que hem fet des de fa cinc anys. I de les persones, com el nostre fundador que van obrir el nostre camí. Si em permet el lector i la lectora: ¡Gràcies, Juan!

Gràcies a la seva visió hem aconseguit que el blíster no contamini a Catalunya i ser una empresa on ningú passa dels quaranta anys i que recupera més de 1.500 tones anuals de blíster per a fer nous productes.

Per això, els emprenedors agraïm l’enfortiment de les legislacions en matèria d’economia circular perquè suposen un nou ventall d’oportunitats per a una generació que crida la necessitat de canviar el model productiu de totes les empreses del món.

I per això també agraïm oportunitats com la que Europe Direct Tarragona organitza divendres vinent a la Universitat Rovira i Virgili on posen en contacte Eurodiputats de la nostra zona amb els joves emprenedors que hem decidit canviar el món a través de canviar, a poc a poc, el model productiu de la nostra zona. Per això entenem que és un encert encetar iniciatives que recolzin la creació d’empreses d’economia circular en el nou model productiu europeu. Millor que ho veiem plegats divendres. Us esperem a la Jornada d’economia circular i Emprenedoria de Tarragona.

Victor Rubio 
CEO Empresa Wenergy.
Llicenciat enAdministració i Direcció d’Empreses, en Periodisme, i en Publicitat i Relacions Públiques.