Si sou graduats universitaris, teniu fins al 15 d’octubre a mitjanit per presentar la vostra sol·licitud a les anomenades beques Robert Schuman, períodes de pràctiques al Parlament Europeu. S’hi convoquen 300 places i les pràctiques tenen una durada de cinc mesos –de l’1 de març al 31 de juliol de 2018– no prorrogables.
Les beques Robert Schuman tenen com a objectiu que els joves puguin completar els coneixements adquirits durant els seus estudis i que coneguin l’activitat de la Unió Europea i, en concret, del Parlament Europeu. Els sol·licitants han d’estar en possessió del títol universitari abans que clogui la convocatòria de la beca, el 15 d’octubre.
Candidatures en línia
Hi ha tres modalitats: l’opció general està oberta a tots els titulats universitaris, la modalitat de periodisme i la modalitat Premi Sàkharov, aquesta darrera pensada per a candidats interessats a aprofundir en la feina del Parlament Europeu relacionada amb els drets humans.
La candidatura s’ha de presentar a través de l’acta de candidatura en línia habilitada pel Parlament Europeu i el formulari ha d’emplenar-se, en un temps màxim de 30 minuts, en anglès, francès o alemany.
A més de la modalitat triada, els candidats hauran d’indicar les seves preferències per realitzar les pràctiques: alguna de les tres seus del Parlament Europeu –Estrasburg, Brussel·les o Luxemburg– o alguna de les ciutats on el Parlament Europeu té una Oficina d’Informació.
Actualment el sou de la beca són 1.293,96€ al mes per als becaris a Brussel·les o Luxemburg, mentre que a Espanya és de 1.139,98€, però cada 1 de gener aquest import s’actualitza.
La propera oportunitat al març
Aproximadament vuit setmanes després de la data límit de presentació de la convocatòria, els candidats rebran un missatge per comunicar-los si han estat o no seleccionats o inclosos en una llista de reserva (per si algun dels candidats escollits rebutja la beca).
El Parlament Europeu convoca dos cops a l’any aquestes beques: Les inscripcions per a la propera convocatòria es podran fer del 15 de març fins al 15 de maig a mitjanit i el període de pràctiques anirà de l’1 d’octubre al 28/29 de febrer.
El debat es fa cada any, però en aquesta edició pren especial rellevància, ja que Europa es troba en un context de canvi del panorama polític i econòmic, amb el Brexit al centre del debat i també els problemes en matèria de seguretat i lluita contra el terrorisme. Davant aquest context, la resposta de la UE ha de garantir un futur segur, pròsper i integrador per a Europa. En aquest sentit, la Comissió Europea ha plantejat en el 
La crisi de refugiats, el Brexit, l’euroescepticisme o la independència catalana són només alguns dels temes que s’han posat sobre la taula en el col·loqui amb tres eurodiputats catalans que ha tingut lloc aquest divendres a Tarragona. En aquesta ocasió, els representants europeus que han visitat la ciutat han estat Santiago Fisas (Partit Popular Europeu), Ramon Tremosa (Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa) i Jordi Solé (Verds/Aliança Lliure Europea), que han participat en aquesta activitat organitzada pel centre d’informació Europe Direct Tarragona, l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili.
El tema que ha encetat el col·loqui ha estat l’aplicació de l’article 7 dels Tractats de la Unió Europea a països com Hongria o Polònia, per haver-se apartat dels valors democràtics europeus. Lligat a aquesta qüestió s’ha parlat també de l’eurofòbia, i de què hauria passat si a les darreres eleccions franceses hagués guanyat Le Pen i no Macron.
Un altre punt que s’ha tractat àmpliament és la crisi dels refugiats i el perquè Catalunya no ha pogut acollir la xifra que estava preparada per rebre. Solé s’ha preguntat “per què no se sanciona aquells estats que s’han compromès a acollir i després no compleixen”, a la vegada que ha lamentat, com Tremosa, que Europa no tingui competències en aquest sentit. De fet, aquest últim ha qualificat de la situació de “lamentable”. Per la seva banda, Fisas ha volgut diferenciar “els refugiats polítics, amb els quals tenim el deure europeu d’acollir-los, dels immigrants econòmics, amb qui les circumstàncies són diferents”.
Els alumnes de primer de Batxillerat de l’Institut Campclar de Tarragona que participen en el projecte Erasmus+ “Fit for work in Europe” han visitat la seu del Parlament Europeu a Estrasburg. Un viatge que forma part de les activitats del seu projecte, que té com a objectiu ajudar els adolescents a trobar el seu camí en el mercat de treball europeu. A més, se’ls dóna accés a una plataforma en línia que conté informació vital sobre el projecte i els seus resultats, i que continuarà oberta a altres grups un cop finalitzin la seva tasca. Aquesta ha estat la seva experiència:
Una vegada dins del Parlament, ens van mostrar dues de les sales on es fan els debats, una de les quals va ser l’hemicicle, i vam visionar un vídeo sobre la història de la Unió Europea.
Els eurodiputats subratllen la importància de garantir un tracte just i equitatiu als ciutadans de la UE que viuen al Regne Unit i als britànics que resideixen en països comunitaris. També recalquen que el Regne Unit seguirà sent membre de la UE fins a la seva sortida oficial. Això comporta drets però també obligacions, inclosos els compromisos financers que vagin més enllà de la data de retirada.
