Entrades

El nombre de ciutadans europeus que creu que el seu país s’ha beneficiat de la pertinença a la UE va en augment. Concretament, un 64% dels europeus pensen així, un percentatge que puja fins al 70% dels ciutadans quan parlem d’Espanya, el que suposa un increment de 15 punts respecte a l’any passat. Per altra banda, un 57% dels europeus pensa que ser membre de la UE és bo (en el cas d’Espanya, la xifra puja fins al 62%). Aquests són els resultats de la darrera enquesta del Parlament Europeu, que es coneix com a Eurobaròmetre, basat en entrevistes directes a 27.881 ciutadans dels 28 Estats membres, de les quals 1.009 s’han fet a Espanya, entre el 23 de setembre i el 2 d’octubre.

L’enquesta del Parlament Europeu se centra en la visió dels ciutadans sobre la pertinença a la UE i els seus beneficis, si consideren que la seva veu compta a la UE, la percepció que tenen sobre el Parlament Europeu, així com les seves prioritats, accions i missió. L’enquesta confirma la percepció cada cop més favorable dels ciutadans vers la UE, seguint amb la tendència positiva des del 2016. Destaca que el 47% dels enquestats consideren que la seva veu compta a la UE, el que és el millor resultat des de les eleccions europees de 2009.

Millora la imatge del Parlament Europeu

Seu del Parlament a Estrasburg.

El percentatge de ciutadans que tenen una imatge neutral del Parlament Europeu és del 42%, mentre que el 33% en té una imatge positiva, vuit punts més que l’any passat. El 21% dels enquestats diuen tenir una imatge negativa, 7 punts menys que el 2016. Més de la meitat dels enquestats (55%) van declarar estar interessats en les eleccions europees de 2019, i el 47% pensa que el Parlament Europeu hauria de tenir un paper més rellevant en el futur, una opinió que comparteixen més de sis de cada deu espanyols (62%).

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha afirmat: “El resultat d’aquest estudi d’opinió és molt positiu i encoratjador. Mostra que la confiança en les nostres institucions i el nostre treball continua creixent i que estem deixant enrere la crisi dels darrers anys”. També ha valorat que “la gent veu cada cop més a la UE com un actor clau per afrontar els grans reptes i protegir-los contra amenaces comunes com el terrorisme, l’atur o la pobresa i l’exclusió social. Per a nosaltres, com el Parlament dels ciutadans, això significa que hem de lliurar i que treballarem encara més per satisfer les esperances i les expectatives de la gent”.

Una Unió que protegeix…
L’anterior estudi, publicat al març d’enguany, ja mostrava que els ciutadans són cada vegada més conscients que la UE està actuant en àrees que consideren prioritàries i reconeixen aquesta tasca. Per això, esperen que la UE els protegeixi contra determinades amenaces: el terrorisme (58%), l’atur (43%), la pobresa i l’exclusió (42%), i la migració descontrolada (35%). A Espanya les tres principals preocupacions són l’atur (70%), el terrorisme (62%) i la pobresa i l’exclusió (59%).

… i garanteix els drets fonamentals
Els ciutadans esperen que la UE garanteixi també els drets fonamentals (44%), la llibertat de viatjar, treballar i estudiar a tota la UE (36%), drets laborals (34%), pensions adequades (34%) i benestar econòmic (33%). També esperen particularment que el Parlament Europeu defensi els drets humans (56%), la llibertat d’expressió (34%) i la igualtat entre homes i dones (32%).

El dilluns 16 d’octubre es va celebrar el Dia Europeu de Conscienciació de l’Aturada Cardíaca. Aquesta jornada rep el suport de l’oficina d’Europe Direct Tarragona, que col·labora amb el departament de Salut Escolar de l’Ajuntament, en les activitats que s’han organitzat per a la conscienciació sobre l’aturada cardíaca. Enguany, amb el lema “Una societat que salva vides” s’han programat al llarg de tot el mes d’octubre diferents accions per tal de mostrar com actuar davant una aturada cardíaca.

Durant aquesta setmana (avui dia 17 i dijous dia 19) i fins a finals d’octubre (els dies 24 i 31) al matí (d’11 h a 14) i a la tarda (de les 17 h a les 20 h) s’impartiran cursos gratuïts de 3 hores sobre com reconèixer una aturada cardiorespiratòria, fer les maniobres bàsiques de reanimació o l’ús del desfibril·lador adreçats a tothom. Les inscripcions es poden fer a l’oficina del Servei Municipal de Promoció de la Salut (Pl. Imperial Tàrraco, 1r 1a) o a l’adreça: [email protected]. També s’ha fet una exposició per sensibilitzar sobre l’aturada cardíaca a l’Oficina Jove del Tarragonès (Pl. Imperial Tarraco, 1), que es pot visitar fins al divendres vinent.

El Dia Europeu de Conscienciació de l’Aturada Cardíaca es va crear amb el suport del Parlament Europeu i se celebra cada any el 16 d’octubre. Amb la campanya d’enguany es vol conscienciar la població sobre la importància de saber reaccionar davant una emergència com aquesta i a la vegada difondre el missatge que tothom pot aprendre a fer les maniobres bàsiques de reanimació per ajudar a salvar la vida d’algú que ha patit una aturada cardíaca, per això s’han organitzat cursos a escoles i institucions públiques de tota Europa. Podeu trobar més informació a: restartaheart.eu

Si sou graduats universitaris, teniu fins al 15 d’octubre a mitjanit per presentar la vostra sol·licitud a les anomenades beques Robert Schuman, períodes de pràctiques al Parlament Europeu. S’hi convoquen 300 places i les pràctiques tenen una durada de cinc mesos –de l’1 de març al 31 de juliol de 2018– no prorrogables.

Les beques Robert Schuman tenen com a objectiu que els joves puguin completar els coneixements adquirits durant els seus estudis i que coneguin l’activitat de la Unió Europea i, en concret, del Parlament Europeu. Els sol·licitants han d’estar en possessió del títol universitari abans que clogui la convocatòria de la beca, el 15 d’octubre.

Candidatures en línia

Hi ha tres modalitats: l’opció general està oberta a tots els titulats universitaris, la modalitat de periodisme i la modalitat Premi Sàkharov, aquesta darrera pensada per a candidats interessats a aprofundir en la feina del Parlament Europeu relacionada amb els drets humans.

La candidatura s’ha de presentar a través de l’acta de candidatura en línia habilitada pel Parlament Europeu i el formulari ha d’emplenar-se, en un temps màxim de 30 minuts, en anglès, francès o alemany.

A més de la modalitat triada, els candidats hauran d’indicar les seves preferències per realitzar les pràctiques: alguna de les tres seus del Parlament Europeu –Estrasburg, Brussel·les o Luxemburg– o alguna de les ciutats on el Parlament Europeu té una Oficina d’Informació.

Actualment el sou de la beca són 1.293,96€ al mes per als becaris a Brussel·les o Luxemburg, mentre que a Espanya és de 1.139,98€, però cada 1 de gener aquest import s’actualitza.

La propera oportunitat al març

Aproximadament vuit setmanes després de la data límit de presentació de la convocatòria, els candidats rebran un missatge per comunicar-los si han estat o no seleccionats o inclosos en una llista de reserva (per si algun dels candidats escollits rebutja la beca).

El Parlament Europeu convoca dos cops a l’any aquestes beques: Les inscripcions per a la propera convocatòria es podran fer del 15 de març fins al 15 de maig a mitjanit i el període de pràctiques anirà de l’1 d’octubre al 28/29 de febrer.

El Parlament Europeu ha donat llum verda a la iniciativa WIFI4EU amb l’objectiu d’oferir wifi gratuït a espais públics com biblioteques, hospitals, parcs i museus. Es preveu instal·lar punts wifi gratuïts a més de 6.000 localitats de tota Europa abans del 2020.

El Parlament, la Comissió i el Consell han previst un pressupost de 120 milions d’euros per a aquest projecte, tot i que aquesta xifra encara no és definitiva. En una segona fase, fins al 2025, el projecte també preveu que la tecnologia 5G d’accés a Internet arribi a totes les àrees urbanes, les principals carreteres i la xarxa ferroviària.

Connexió sense restriccions

La convocatòria per optar als fons s’obrirà previsiblement a principis de 2018 i aleshores cada entitat podrà enviar la seva sol·licitud, que es tramitarà només a través del portal web. En principi, l’assignació del finançament es farà per ordre de sol·licitud, tot i que es buscarà aconseguir un cert equilibri geogràfic en la distribució dels beneficiaris.

Els organismes públics que vulguin optar al programa hauran d’oferir una connexió gratuïta, lliure de qualsevol restricció de temps o data, i no podrà aparèixer publicitat ni fer servir les dades personals amb finalitats comercials.

En paraules de l’eurodiputat portuguès Carlos Zorrinho, la iniciativa WIFI4EU “contribuirà a fer la societat europea més competitiva i inclusiva”, ja que “amb independència del seu lloc de residència i nivell d’ingressos, tots els ciutadans europeus podran gaudir d’una connexió wifi de qualitat”.

El ple del Parlament Europeu d’aquest dimecres s’ha centrat en el referèndum català. És la primera vegada que l’Eurocambra aborda la situació a Catalunya i ho ha fet per demanar diàleg a les institucions.

El vicepresident primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans ha iniciat el debat titulat “Estat de dret, Constitució i drets fonamentals a Espanya, arran dels esdeveniments a Catalunya” dient que: “No es pot ignorar la llei. És fonamental que les Constitucions de cadascun dels nostres Estats membres siguin respectades”. D’altra banda, Timmermans ha condemnat la violència el diumenge 1 d’octubre a Catalunya: “Tots hem vist unes imatges espantoses. La violència no és una resposta a res en política, ni una solució. Ho sabem bé a Europa”, per això ha fet una crida a passar de la confrontació al diàleg: “És l’hora de parlar i trobar una sortida dins de l’ordre constitucional d’Espanya”.

També altres líders europeus, com l’alemany Manfred Weber, president del Partit Popular Europeu, ha dit que “la violència no és una resposta” i ha reclamat diàleg, “unitat en lloc de divisió”: “Seieu tots junts. Cal un diàleg pacífic”.

El líder del grup socialdemòcrata, Gianni Pitella, també ha reclamat el mateix: “És l’hora de la unitat, no de les divisions. Pareu”. “La gestió d’aquesta crisi s’hauria d’haver fet de manera diferent. Canviar la Constitució és possible”, ha dit l’italià, que no renunciarà “a la idea que es pot ser català, espanyol i europeu sense crear noves fronteres”.

Ryszard Antoni Legutko, dels Conservadors i Reformistes Europeus, criticava la gestió de la crisi: “ha estat horrorosa. Desoladora. Ens quedaran les imatges en la memòria durant molt de temps”, ha descrit. D’altra banda, ha defensat que correspon al Govern espanyol i al Govern català trobar una solució al problema.

El líder dels liberals, Guy Verhofstadt, ha declarat que “no es pot anar contra la llei, però no pots solucionar una divisió tan profunda com aquesta només amb la llei”. I ha demanat diàleg: “Cal parlar. És l’única sortida”. El líder dels liberals sosté que “hi ha una solució per a la situació a Espanya: una Espanya federal en una Espanya europea. El futur és una Espanya multilingüe i multicultural en una Europa multilingüe i multicultural”.

Patrick Le Hyaric, de l’Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica, ha reclamat a la Comissió Europea “que condemni la violència, la repressió a Catalunya”. “No podem acceptar la proclamació unilateral de Catalunya”, però tampoc no es pot ignorar l’aspiració democràtica a expressar-se dels catalans: “els pobles tenen dret a l’autodeterminació”.

La co-presidenta dels Verds/ALE, Ska Keller, creu que Europa s’ha d’involucrar en la mediació per resoldre el problema i que “el que ha passat a Espanya és inacceptable. Una violència tan desproporcionada no es pot justificar, es pensi el que es pensi sobre el referèndum”. Per això, “cal una solució política

Raymond Finch, del grup Europa de la Llibertat i de la Democràcia Directa, ha sol·licitat al Govern espanyol la “creació d’una comissió d’investigació independent sobre la violència” i que, un cop aquesta hagi presentat els seus resultats, s’acordi la celebració d’un referèndum vinculant.

Marcel de Graaff, copresident del grup Europa de les Nacions i les Llibertats, ha insistit que ”la violència no forma part de la política” i ha estat molt crític amb la Comissió Europea i el Parlament, tot i que “estic a favor de l’Estat de Dret”.

Steven Woolfe, diputat no adscrit, ha dit que la UE hauria d’haver condemnat immediatament la violència.

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha finalitzat el debat amb una declaració afirmant que del Parlament surt una crida a favor del diàleg i demanant “que torni la política a les institucions”.

 

Seguiu l’actualitat europea a Tarragona a través del blog d’Europe Direct Tarragona, el punt d’informació i assessorament de l’Ajuntament de Tarragona per tot allò que té relació amb la Unió Europea. També ens podeu seguir a Facebook, al nostre perfil de Twitter i ens trobareu a la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona ciutat. A més, l’Oficina d’Europe Direct a Tarragona organitza activitats per apropar la UE a la ciutadania; podeu consultar-les totes aquí.

Cada setembre, el president de la Comissió Europea dóna el tret de sortida al curs polític europeu amb el debat sobre l’estat de la Unió, que s’ha celebrat avui dimecres al Parlament Europeu. El discurs d’avui del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, s’ha pogut seguir a través de web streamingFacebook i a Twitter, amb el hashtag #SOTEU. El debat ja es va obrir previament a les aportacions dels 500 milions de ciutadans que formen part de la Unió Europea, també els tarragonins, que van poder emplenar un qüestionari, que la Comissió Europea va posar a la seva disposició.

Enguany, el discurs del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, prenia especial rellevància pels reptes que afronta la UE després del Brexit, i en matèria de seguretat i lluita contra el terrorisme després dels últims atemptats a Barcelona i Cambrils.

“Un sol capità” per a la Comissió i pel Consell

El debat sobre l’Estat de la Unió (SOTEU per les seves sigles en anglès) ha començat a les 9 h amb unes paraules a càrrec del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, i ha seguit amb el discurs de Jean-Claude Juncker, per acabar amb les intervencions dels líders dels vuit grups al Parlament Europeu i altres eurodiputats.

Durant el seu discurs, Juncker ha fet balanç de la gestió de l’executiu comunitari durant l’últim any i ha fet algunes propostes molt concretes. Sobre el funcionament de la Unió, per exemple, la seva idea és unificar en una sola figura les presidències de la Comissió Europea i del Consell perquè “Europa tingui un sol capità” i sigui més fàcil d’entendre per als ciutadans.

També ha parlat sobre els nous reptes de seguretat davant el terrorisme i la crisi migratòria que viu el continent: “Europa és i ha de ser el continent de solidaritat on aquells que fugen de la persecució puguin trobar refugi.” I ha agraït a Itàlia la seva feina “incansable i noble”: “Itàlia està salvant l’honor d’Europa en el Mediterrani”. En la mateixa línia, s’ha referit al Cos Europeu de Solidaritat: “Estic particularment orgullós dels joves europeus i del Cos de Solidaritat europeu”.

Una Europa més forta i més unida
Des del debat de 2016, hi ha hagut importants canvis polítics, com el Brexit i la futura sortida del Regne Unit, que segons Juncker “no és el final de tot”. En contrapartida, el president de la Comissió aposta per l’entrada d’altres països membres a l’euro i una Europa més unida en el futur: “Ara és el temps per construir una Europa més forta, més unida i més democràtica per 2025”.

El curs polític europeu comença aquest 13 de setembre amb el debat sobre l’estat de la Unió. Un debat on es decidirà el futur de la Unió Europea en els anys vinents i que està obert a les aportacions dels 500 milions de ciutadans que formen part de la Unió Europea.

Els tarragonins també poden traslladar la seva visió sobre el futur d’Europa emplenant aquest qüestionari. Les aportacions poden servir per al discurs sobre l’estat de la Unió, que pronunciarà el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, davant el Parlament Europeu i on exposarà la seva visió d’Europa per al 2025.

El debat es fa cada any, però en aquesta edició pren especial rellevància, ja que Europa es troba en un context de canvi del panorama polític i econòmic, amb el Brexit al centre del debat i també els problemes en matèria de seguretat i lluita contra el terrorisme. Davant aquest context, la resposta de la UE ha de garantir un futur segur, pròsper i integrador per a Europa. En aquest sentit, la Comissió Europea ha plantejat en el Llibre Blanc sobre el futur d’Europa, que es va presentar al març, cinc escenaris possibles per al futur europeu:

  • Escenari 1: Seguir igual. La UE dels 27 se centra en el compliment de les directrius que va presentar Jean-Claude Juncker a la Comissió en ser escollit president el 2014.
  • Escenari 2: Només mercat únic. La UE dels 27 se centra gradualment en el mercat únic en no arribar a acords els diferents Estats membres en altres àmbits.
  • Escenari 3: Els que volen fer més, poden fer més. La UE dels 27 segueix funcionant com fins ara, però permet als Estats membres que ho demanin una major col·laboració en àmbits específics, com defensa, seguretat interior o temes socials.
  • Escenari 4: Fer menys, però ser més eficients: L’atenció se centra a augmentar i accelerar actuacions en determinats àmbits escollits com a prioritaris i deixa de banda altres que no ho són.
  • Escenari 5: Fer molt més i conjuntament. Els estats membres decideixen compartir més competències, recursos i decisions en tots els àmbits.

Per seguir el debat minut a minut

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, pronunciarà el discurs el 13 de setembre i es podrà seguir a través de web streaming amb traducció simultània al castellà. També s’ha creat un esdeveniment de Facebook, on es podrà debatre amb altres usuaris, i a Twitter es podrà seguir i participar amb el hashtag #SOTEU.

La crisi de refugiats, el Brexit, l’euroescepticisme o la independència catalana són només alguns dels temes que s’han posat sobre la taula en el col·loqui amb tres eurodiputats catalans que ha tingut lloc aquest divendres a Tarragona. En aquesta ocasió, els representants europeus que han visitat la ciutat han estat Santiago Fisas (Partit Popular Europeu), Ramon Tremosa (Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa) i Jordi Solé (Verds/Aliança Lliure Europea), que han participat en aquesta activitat organitzada pel centre d’informació Europe Direct Tarragona, l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili.

Un debat conduït pel periodista Xavier Graset que ha tingut lloc a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV, i en què han conversat directament amb el públic, majoritàriament joves universitaris, sobre els temes més candents i controvertits de l’agenda europea.

Alta implicació i participació del públic

El tema que ha encetat el col·loqui ha estat l’aplicació de l’article 7 dels Tractats de la Unió Europea a països com Hongria o Polònia, per haver-se apartat dels valors democràtics europeus. Lligat a aquesta qüestió s’ha parlat també de l’eurofòbia, i de què hauria passat si a les darreres eleccions franceses hagués guanyat Le Pen i no Macron.

Pel que fa al Brexit, potser un dels assumptes que ha comportat més discussió, Fisas ha remarcat que “no és bo que el Regne Unit surti de la Unió Europea”, però al mateix temps ho veu com “una oportunitat, perquè en segons quins aspectes, era un llast i frenava el seu funcionament”. Per Tremosa, “perdem un gran país, però Europa perd un equilibri nord-sud”, mentre que Solé ha assegurat que “perdem un Estat membre que no hi ha estat mai del tot”.

Un altre punt que s’ha tractat àmpliament és la crisi dels refugiats i el perquè Catalunya no ha pogut acollir la xifra que estava preparada per rebre. Solé s’ha preguntat “per què no se sanciona aquells estats que s’han compromès a acollir i després no compleixen”, a la vegada que ha lamentat, com Tremosa, que Europa no tingui competències en aquest sentit. De fet, aquest últim ha qualificat de la situació de “lamentable”. Per la seva banda, Fisas ha volgut diferenciar “els refugiats polítics, amb els quals tenim el deure europeu d’acollir-los, dels immigrants econòmics, amb qui les circumstàncies són diferents”.

En clau tarragonina, les úniques matèries que s’han tractat són els Jocs Mediterranis del 2018 i la situació del Delta de l’Ebre. Referent a la primera qüestió, Fisas s’ha mostrat optimista respecte al finançament, alhora que ha assegurat que “s’està fent un projecte sostenible”. Pel que fa a la segona, Tremosa ha afirmat que “estem demanant la implicació del govern espanyol per salvar el delta” i, en la mateixa línia, Solé creu que “no s’ha entès el clam del territori”. Per Fisas “s’ha de fer tot per evitar la regressió del delta, però també buscar l’equilibri amb l’aprofitament de l’aigua per part dels regants”.

Acostar Europa a la ciutadania

L’objectiu d’aquesta trobada és fomentar el debat sobre els temes que es tracten a Brussel·les i acostar l’activitat europarlamentària a la ciutat de Tarragona. Una activitat que s’organitza anualment, juntament amb d’altres que miren de donar a conèixer la Unió Europea als ciutadans.

GALERIA D’IMATGES (clica per veure-les en gran)

Clica per veure el cartell en gran.

Divendres 19 de maig, a les 12 del migdia i a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV, tindrà lloc una nova edició del col·loqui amb eurodiputats que organitzen periòdicament el centre d’informació Europe Direct Tarragona, l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili.

En aquesta ocasió, els ponents seran Santiago Fisas (PPE), Ramon Tremosa (ALDE) i Jordi Solé (Verds/ALE), que es posaran a l’abast de la ciutadania i hi conversaran per tal de fer-li arribar el dia a dia de la seva tasca a Brussel·les. I és que l’objectiu d’aquesta trobada és fomentar el debat sobre els temes més candents de l’agenda europea i acostar l’activitat europarlamentària a la ciutat de Tarragona. L’acte serà moderat pel periodista Xavier Graset.

Aquest debat té lloc tan sols uns dies després de la celebració del Dia d’Europa. Si hi voleu assistir, confirmeu la vostra presència al correu electrònic [email protected]. També el podreu seguir a les xarxes socials a través de l’etiqueta #europarlaTGN.

Per seguir l’activitat d’Europe Direct Tarragona podeu visitar el web d’Europe Direct TGN, el blog Directe a Europa o les xarxes socials Facebook, a la pàgina Europe Direct Tarragona, i a Twitter, amb l’usuari @EuropeDirectTGN.

Els alumnes de primer de Batxillerat de l’Institut Campclar de Tarragona que participen en el projecte Erasmus+ “Fit for work in Europe” han visitat la seu del Parlament Europeu a Estrasburg. Un viatge que forma part de les activitats del seu projecte, que té com a objectiu ajudar els adolescents a trobar el seu camí en el mercat de treball europeu. A més, se’ls dóna accés a una plataforma en línia que conté informació vital sobre el projecte i els seus resultats, i que continuarà oberta a altres grups un cop finalitzin la seva tasca. Aquesta ha estat la seva experiència:

“La nostra visita al Parlament Europeu va ser una experiència molt satisfactòria. L’entrada ens va impactar, ja que vam haver de passar uns controls de seguretat similars als dels aeroports. Una vegada a l’interior del recinte, la impressió va ser sensacional.

Una vegada dins del Parlament, ens van mostrar dues de les sales on es fan els debats, una de les quals va ser l’hemicicle, i vam visionar un vídeo sobre la història de la Unió Europea.

Totes les sales del Parlament estaven al voltant d’una plaça en la qual hi ha una esfera de ferro, regal per a la institució procedent de Varsòvia (Polònia).

També vam presentar dos dels collages fets sobre el nostre projecte i vam llegir quatre de les preguntes que havíem preparat per als parlamentaris.”

Juan Aguilera, Íngrid Andreu, Alba Avecilla, Sara Guerrero,

Marta Jiménez, Manuel Martínez, Sergi Solà, Andrea Soria