Entrades

Discurs de la presidenta Ursula von der Leyen en la sessió plenària de Parlament Europeu sobre la resposta coordinada europea al brot de la COVID-19

Només és autèntic el text pronunciat

Excel·lentíssim senyor President:
Senyories:
En primer lloc vull donar les gràcies a tots els que han fet possible la celebració d’aquesta sessió extraordinària en aquestes circumstàncies no menys extraordinàries. Resulta difícil concebre fins a quin punt i de quina manera ha canviat el món des de la nostra última trobada. En un instant, un virus sorgit en l’altre extrem de l’planeta s’ha transformat en una pandèmia letal amb conseqüències tràgiques també aquí, a Europa.

D’un dia a l’altre han canviat les nostres maneres de vida. Els nostres carrers han quedat deserts. Les nostres portes s’han tancat. I hem passat de la rutina quotidiana al combat de la nostra vida. En aquest temps hem estat testimonis de la fragilitat de la vida. I hem assistit, al cor d’Europa, a una tragèdia de dimensions inimaginables fa tot just unes setmanes. El meu més profund sentir està amb totes les víctimes i tots els seus cercles pròxims. I els meus pensaments i els meus millors desitjos es dirigeixen als que estan lluitant per les seves vides en aquest mateix moment, o als que estan malalts a casa seva. No esteu sols.

Però per dur que colpegi el virus, la seva fortalesa no és més gran que la de la ciutadania europea. Voldria retre homenatge a les dones i als homes implicats en aquesta lluita. Penso en el personal d’infermeria, els metges i els assistents sanitaris, a Itàlia i a tot Europa, que s’han llançat al combat sense la més mínima vacil·lació. Herois que no escatimen cap esforç, dia rere dia, per salvar els nostres pares i avis, als nostres amics i companys, a propis i estranys. Europa té amb tots vostès un deute de gratitud. Penso en els reposadors i en els recollidors d’escombraries. Al personal funerari i en els assistents escolars. En els transportistes i en el personal de neteja. En els obrers i en els que treballen a les fleques. En tots aquells que contribueixen al fet que el nostre món segueixi girant. Europa té amb tots vostès un deute de gratitud.

Però si alguna cosa fa única a aquesta lluita és que cada un de nosaltres té un paper que exercir. Cada un de nosaltres pot ajudar a pagar aquest deute. Mantenint la distància de separació, podem frenar la propagació de virus. Les xifres dels últims dies mostren que és possible invertir la tendència, però només si cada un de nosaltres fa el que li correspon. Sí, és dolorós mantenir-nos allunyats dels nostres familiars, especialment quan ens preocupa la seva salut física i mental. És dolorós que alguns hagin de romandre en una llar que no és per a ells un lloc grat o un lloc segur. És dolorós que alguns hagin hagut de cacel·lar plans o vegin perillar objectius pels quals havien treballat dur. Per això estic convençuda que, malgrat que estiguem guardant una distància major de l’habitual entre nosaltres, també hem de col·laborar més estretament que mai.

Hem de vetllar els uns pels altres i recolzar-nos mútuament en aquest tràngol. Perquè, si hi ha alguna cosa més contagiosa que aquest virus és l’amor i la compassió. I enfront de l’adversitat, el poble europeu està mostrant com de forts podem ser. Els petits gestos de bondat, compassió i solidaritat estan ajudant a difondre l’esperança per tot Europa. De les tasques de voluntariat a les cançons entonades als balcons. De l’enviament de postals als que estan sols a la realització de compres per als més grans. Dels hotels que ofereixen habitacions als restaurants que donen aliments. Dels perfumistes de luxe i els fabricants de vodka que ara produeixen gel desinfectant als fabricants d’automòbils i les cases de moda que ara produeixen màscares de protecció. Aquest és l’exemple que ha de seguir la Unió Europea. Aportant cada un de nosaltres el nostre granet de sorra, aconseguirem ajudar-nos mútuament.

I el nostre paper com a institucions europees i responsables polítics i líders d’Europa és demostrar aquesta mateixa confiança, aquesta mateixa unitat i aquest mateix lideratge. Tots nosaltres compartim aquesta responsabilitat. Cap de nosaltres pot obrar pel seu compte i, per descomptat, cap Estat membre pot fer front a aquesta crisi en solitari. Perquè en aquesta crisi, i en general en la nostra Unió, només ajudant-nos mútuament ens ajudarem a nosaltres mateixos.

No obstant això, part del que va passar les últimes setmanes resulta dolorós de relatar. Quan Europa realment necessitava suport mutu, hi va haver massa Estats que només van mirar pel seu propi interès en un primer moment. Quan Europa realment necessitava un afany de «tots per un», hi va haver massa Estats que van optar per respondre «tot per a mi» en un primer moment. I quan Europa realment necessitava demostrar que la nostra Unió no és només «per quan brilla el sol», massa Estats es van negar a compartir el seu paraigua en un primer moment. Però no hi va haver d’esperar molt abans que alguns sentissin les conseqüències de les seves pròpies actuacions descoordinades. Per això en les últimes setmanes hem pres mesures excepcionals i extraordinàries per coordinar i fer possible l’actuació necessària.

Des de llavors la situació ha anat millorant i els Estats membres estan començant a ajudar-se mútuament i, per tant, a ajudar-se a si mateixos. Ara Europa està intensificant realment la seva actuació. Però la ciutadania europea està pendent dels passos que es donaran a continuació. I tots sabem el que està en joc. El que fem ara importa, a dia d’avui i de cara a el futur.

Senyories:

El brot de coronavirus és, sobretot, una emergència de salut pública. I res ens aturarà en el nostre afany per salvar vides. Per a això, tenim la sort de comptar amb els millors professionals sanitaris de l’món. A Milà i a Madrid i en moltes altres localitats estan obrant miracles cada dia. Però com hem vist, tant allà com en altres llocs la magnitud del brot està posant a prova les seves capacitats fins a l’extrem. Necessiten amb urgència els equips adequats, els necessiten en les quantitats adequades i els necessiten ara mateix. Però, en comptes d’això, hem assistit a el bloqueig de remeses crucials encallades durant dies en alguns punts o en les fronteres.

Per això hem hagut d’assumir la nostra responsabilitat i fer tot el possible per posar fi a aquests bloquejos. Per això estem constituint la primera reserva d’emergència europea d’equips mèdics, com respiradors, màscares de protecció i material de laboratori. La Comissió finançarà el 90% d’aquesta reserva d’emergència a través de RescEU.

Per això hem pres mesures de calat per protegir la disponibilitat de subministraments essencials d’equips, com màscares de protecció i roba de protecció, sotmetent-los a una autorització d’exportació. Per això hem posat en marxa diversos procediments d’adquisició conjunta amb els Estats membres per kits de diagnòstic, respiradors i equips de protecció. S’han sumat vint Estats membres.

Des de dimarts, sabem que els productors poden atendre les seves comandes de màscares de protecció, guants, ulleres protectores i pantalles facials. Està previst que els primers lliuraments comencin en les pròximes setmanes. I, tenint en compte que davant d’una pandèmia el coneixement salva vides, hem establert un equip europeu d’experts científics perquè ens ajudi a prendre mesures coordinades que tots puguem seguir. Estic dirigint personalment les seves reunions dos cops per setmana, el que no ha fet més que refermar la meva convicció que necessitem recórrer a tot el que ens fa forts per superar junts aquesta situació i més endavant poder aixecar-nos de nou.

I per això el nostre actiu més sòlid és el nostre singular mercat únic. Una resposta europea eficaç només pot coordinar-se si el nostre mercat interior i les nostres fronteres funcionen com cal. Una crisi sense fronteres no pot resoldre erigint barreres entre nosaltres. No obstant això, aquest va ser exactament el primer reflex de molts països europeus. No té cap sentit. I a més contravé l’essència del nostre esperit europeu. Perquè no hi ha ni un sol Estat membre que pugui satisfer les seves pròpies necessitats quan es tracta de subministraments i equips mèdics vitals. Ni un de sol.

Així doncs, la lliure circulació de béns i serveis és el nostre actiu més sòlid -i, sent sincers, l’únic- per assegurar que els subministraments puguin arribar allà on són més necessaris. No té sentit que alguns països decidissin unilateralment paralitzar les exportacions a altres països dins el mercat interior. Per això va intervenir la Comissió quan alguns països van bloquejar les exportacions d’equips de protecció a Itàlia. Per això hem emès unes directrius sobre mesures frontereres per protegir la salut i mantenir la disponibilitat de béns i de serveis essencials. Per això estem demanant «carrils verds» prioritaris per al transport de mercaderies essencials.

Aquests corredors han d’assegurar que travessar la frontera no porti més de quinze minuts. I contribuiran a garantir que els béns i subministraments puguin arribar allà on es necessitin i que tots puguem evitar les situacions d’escassetat. Em dol que hàgim hagut de fer-ho, però el nostre enfocament coordinat està aportant els seus fruits. El mercat interior ja està funcionant millor. I tots ens alegrem quan sentim que hi ha hospitals de Saxònia que han acollit pacients de la Llombardia, mentre altres pacients de la regió francesa del Gran Est estan sent atesos al Gran Ducat de Luxemburg. Dos exemples que demostren que només ajudant-nos mútuament podem ajudar-nos de veritat a nosaltres mateixos.

Senyories:

El ventall de mesures que hem adoptat posa de manifest que ens trobem en una situació sense precedents. Ara bé, com he assenyalat abans, els ciutadans europeus estan pendents del que passarà a continuació. Per descomptat, esperen que fem tot el que estigui al nostre abast per salvar el major nombre de vides possible, però també estan pensant en el dia després. Estan pensant a quin lloc de treball tornaran, què passarà amb la seva empresa o amb el seu ocupador, amb els seus estalvis o amb la seva hipoteca. Estaran preocupats pels seus pares, pels seus veïns i per la comunitat en què viuen. Sabran que els seus governs van haver de prendre decisions difícils per salvar vides.

Ara bé, també recordaran qui va estar aquí per ajudar-los i qui no. Recordaran a qui van fer alguna cosa i als que no van fer res. I recordaran les decisions que prenguem avui i les que no prenguem. El fet és que d’aquí a no gaire temps arribarà el dia després. I la nostra tasca és garantir que aquell dia, i tots els dies successius, la UE estigui a disposició dels que la necessitin. El que estem fent ara realment sí que importa.

Per això hem llançat la Iniciativa d’Inversió en Resposta al Coronavirus per facilitar l’assignació de 37 000 milions EUR a mitigar les repercussions de la crisi i a salvar vides, llocs de treball i empreses. Per això hem adoptat les normes temporals sobre ajudes estatals més flexibles que s’hagin conegut, perquè els Estats membres puguin oferir un salvavides a les empreses. Els primers expedients han estat aprovats en un temps rècord, en qüestió d’hores.

Per això hem activat per primera vegada en la nostra història la clàusula general de salvaguarda de l’Pacte d’Estabilitat i Creixement. Això significa que els Estats membres poden fer servir tota la seva capacitat per donar suport als que treballen i als que no treballen, per donar suport a les empreses, grans i petites, i per ajudar els ciutadans en aquests moments difícils, siguin qui siguin, vinguin d’on vinguin.

Senyories:

Aquesta és l’Europa que hauria de recordar la gent el dia després. Una Europa que treballa contra rellotge quan sembla que el món sencer s’ha aturat. Una Europa que està a disposició dels seus ciutadans i els seus Estats membres quan més ho necessiten. Una Europa que anteposa l’empatia i la compassió a tota la resta.

Una Europa que en moments de necessitat és a el mateix temps resistent i altruista. Aquesta és l’Europa que anhelem. És justament l’Europa amb la qual somiaven els homes i les dones que van fundar aquest projecte, els nostres pares i mares, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial. Quan van crear aquesta unió de persones i nacions, eren conscients de les doloroses conseqüències que comporten l’egoisme i el nacionalisme exacerbat. Tenien davant seu la tasca de forjar una aliança que, basada en la confiança mútua, desenvolupés una força comuna. I a partir d’aquella gran idea va sorgir, en algunes dècades, una comunitat singular de llibertat i pau: la nostra Unió Europea.

Avui un enemic invisible posa a prova els valors fonamentals de la nostra Unió. Un cop més, hem de confiar mútuament entre nosaltres. Un cop més, hem de ajudar-nos els uns als altres en aquests difícils moments. La nostra obligació i la nostra prioritat són ara, en primera instància, salvar les vides i els mitjans de subsistència de les europees i els europeus. Però arribarà el dia, espero que en un futur no molt llunyà, en què haurem de mirar cap endavant i forjar entre tots la recuperació.

Serà el moment d’extreure lliçons i decidir què Unió Europea volem per a el futur. I, en aquest procés, hem d’evitar caure en el debat fals i estèril de si necessitem més o menys Europa. El nostre esforç ha de centrar-se més aviat en determinar com podem aprofitar aquesta tempesta perquè aconseguim resistir millor la propera.

Perquè ens uneix a tots -de nord a sud, d’est a oest- el desig d’una pàtria, Europa, resistent i en la qual valgui la pena viure. Hem de ser conscients d’això! Les decisions que estem prenent avui romandran en la memòria durant molt de temps. I s’asseuran les bases de la Unió Europea esdevenidora.

Ens trobem davant d’una cruïlla. Ens dividirà aquest virus definitivament entre rics i pobres? ¿Entre els que tenen molt i els que no tenen res? O ens mantindrem com un continent sòlid, com un interlocutor seriós en l’escena mundial? Podrem fins i tot sortir enfortits d’aquesta situació? Davant la crisi, ¿seran les nostres comunitats capaços d’unir-se més, podran les nostres democràcies guanyar en estimació?

Tots els gestos d’ajuda, afecte i dignitat que estem observant a tot Europa ens mostren que tenim motius per ser optimistes de cara a el futur. La nostra Europa té a la mà tot el necessari -i estem disposats a fer el que faci falta- per superar aquesta crisi. Senyories: en els últims dies, molts de vosaltres heu citat aquella frase de Jean Monnet en la qual deia que Europa es forjaria en les crisis. Aquesta frase segueix plenament vigent.

Però hi ha una cita d’un altre dels nostres pares fundadors que, al meu entendre, resumeix també on ens trobem ara. Konrad Adenauer va dir: «La història és la suma total de les coses que es podrien haver evitat». Benvolguts amics, la història ens observa. Fem el correcte junts, amb un cor gran, no amb vint petits.

¡Viva Europa! Long live Europe! Vive L’Europe!

Brussel·les 26 de març de 2020

El Parlament votarà mesures contra el coronavirus aquest dijous en un ple en el qual per primera vegada els eurodiputats no hi seran presents i emetran el seu vot de forma remota.

A l’agenda de la sessió hi figuren la Iniciativa d’inversió en resposta al coronavirus, que posarà a disposició dels països 37.000 milions d’euros del Fons de Cohesió per mitigar els efectes de la malaltia. També es presentarà una proposta per estendre l’abast del Fons europeu de solidaritat per a cobrir emergències de salut pública i permetre ajuda financera a aquells que estan greument afectats pel COVID-19. Finalment, es votarà una modificació legislativa per acabar amb els anomenats “vols fantasma” provocats per l’epidèmia.

La UE porta setmanes actuant per lluitar contra el coronavirus en aquells àmbits en els quals té competència. No obstant això, l’organització i gestió dels sistemes sanitaris segueixen sent responsabilitat de cada Estat membre. Per aquest motiu, la UE s’està centrant en ajudar els Estats membre en quatre àrees:

  • Limitar l’expansió del virus.
  • Garantir la disponibilitat de l’equipament mèdic.
  • Impulsar la recerca d’una vacuna.
  • Ajudar els Estats membre a afrontar l’impacte social i econòmic del virus.

Quines decisions et farien sentir més orgullós de formar part del projecte de la Unió Europea? Com ha de ser el futur ideal de la UE? Amb més energies renovables? Més seguretat? Salaris equitatius a tots els països membres? I com es pot millorar l’educació i la formació? Tria quines mesures creus que s’han de prioritzar per reduir la desigualtat en els 27 estats comunitaris… Aquestes són algunes de les preguntes de l’enquesta en línia que ha posat en marxa la Comissió Europea per consultar a la ciutadania de la Unió sobre l’Europa del futur.

Aquesta consulta ciutadana vol ser un altaveu per als més de 500.000 ciutadans de la Unió; un instruments de participació per poder definir el futur d’Europa, les seves prioritats i la direcció de les seves polítiques en temes claus com Educació, Medi Ambient, Seguretat, Economia, Immigració, Igualtat, Economia i Democràcia. L’enquesta, que consta de 12 preguntes, ha estat elaborada per 96 ciutadans dels 27 països membres, juntament amb el Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE). La iniciativa en si és un exercici de democràcia participativa únic que posa el ciutadà europeu al centre de les polítiques sobre la Unió.

Des de Europe Direct Tarragona t’animem a participar en l’enquesta, fent arribar la veu dels tarragonins i els tarragonines a la UE:

Aquesta consulta ciutadana no és un fet aïllat, sinó que forma part del Llibre Blanc de la Comissió, una iniciativa de la Comissió Europea que compta amb el suport organitzatiu dels Estats per impulsar el debat ciutadà sobre el futur de la UE dels 27. Des de l’any 2012 s’han organitzat més de 700 debats diàlegs amb ciutadans, i l’objectiu és fer-ne 500 més en els propers mesos, abans de les eleccions del maig de 2019. Podeu participar i seguir el debat Europeu a l’etiqueta #FuturofEurope.

Des de EDTGN també organitzem activitats com la Simulació al Parlament Europeu o les #eurotertúlies per fer arribar el debat europeu a la ciutadania. Podeu seguir tota la nostra actualitat al nostre blog i xarxes socials: Facebook, Twitter i Instagram.

Debat, comissions, introduir esmenes, negociació, com portar al Plenari una proposta de resolució; regular o no intervenir? Drets fonamentals o llibertats personals? Un centenar d’alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han tingut aquest dimecres l’oportunitat de posar-se en la pell dels eurodiputats i les eurodiputades i familiaritzar-se amb el dia a dia de l’activitat política del Parlament Europeu (PE), tot reflexionant sobre el paper de les institucions comunitàries.

Un centenar d’alumnes de la URV van viure l’experiència de ser eurodiputat per un dia.

L’experiència ha estat possible gràcies al centre d’informació Europe Direct Tarragona (EDTgn) i la facultat de Ciències Jurídiques de la URV, organitzadors de la V Simulació del Parlament Europeu al Campus Catalunya, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, així com del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City, i l’Observatori de la Igualtat de la URV.

Segons coincidien els seus participants, tots ells estudiants universitaris, ha estat “una gran experiència”, ja que “tot i la brevetat, ets conscient de com és la dinàmica parlamentària i ha estat molt enriquidor”, diuen Paula Biosca i Santiago Mateo. Aquests dos estudiants, de segon curs de grau de Dret a Tarragona,  creuen que és molt interessant conèixer i reflexionar sobre l’impacte de les decisions del PE i dels 751 eurodiputats, que representen a 505 milions d’habitants dels 28 Estats membres de la Unió Europea (UE). “Ho tornaria a repetir”, diuen quan se’ls pregunta per la seva participació en la iniciativa d’eurodiputats per un dia.

En el paper dels eurodiputats
La Simulació del PE ha estat un matí d’intensa activitat al Campus Catalunya de la URV, on els joves tarragonins han pogut debatre sobre qüestions de summa actualitat, que formen part de l’agenda europea i ciutadana, com la igualtat de gènere i la bretxa socials entre homes i dones, la minimització dels residus o l’impacte de les fake news.

Els alumnes han defensat la postura política del seu grup en les Comissions de la Simulació.

La metodologia de treball de la Simulació ha estat, a més, molt enriquidora, ja que primer s’han reunit per tractar els temes en grups polítics, per després defensar els “seus” posicionaments en les Comissions Parlamentàries on hi són representats eurodiputats de tots els partits: “El que més els ha costat és assumir el rol ideològic, ja que alguns s’han trobat defensant idees contraposades o diferents de les seves pròpies, però això ho ha fet encara més interessant”, explica Susana Borràs, professora de Dret Internacional de la URV i una de les dinamitzadores de la jornada per assegurar que el contingut de les resolucions eren competència de les institucions europees i que el sentit del vot ha estat legal i correcte. Cal tenir en compte que EDTgn farà arribar les resolucions adoptades en la Simulació als eurodiputats catalans.

A l’igual que destaquen els alumnes, per a aquesta professora la Simulació “ha estat un exercici molt instructiu, que complementa molt bé la teoria que aprenen a les aules i que els ajuda a entendre el funcionament del Parlament Europeu”. “Hem tractat els temes molt ràpid, i són qüestions que requereixen molta reflexió, ja que a mesura que entres en el debat vas canviant de posició i vas matisant”, explica Jordi Creixell. “T’adones de la necessitat d’aprofundir i dominar molt un tema, no es pot tractar de manera superficial, calen molts estudis perquè el que es decideix afecta a la vida de milions de persones i és molta la responsabilitat d’un eurodiputat”, coincideixen Biosca i Mateo.

Consciència europeista

Taula sessió plenària simulació parlament europeu presidida per Sergi Barrera. Asessor jurídic principal Alfonso González Bondia i, Secretari José Castellá Surribas.

De fet, el coordinador de l’Oficina del PE a Barcelona, Sergi Barrera, que avui presidia la sessió plenària simulada a la universitat, ha instat als joves a prendre consciència que els temes que es decideixen a la Unió, i que es voten en el Parlament, ens afecten a tots com a ciutadans. I els ha posat d’exemple qüestions que els interessen, com les compres en línia o la privacitat a les xarxes socials, per dir-los que “cal una legislació europea, no només en l’àmbit local o regional. I els joves, que sou el futur, heu de ser els principals defensors d’Europa, perquè si no decidiu quin futur voleu per Europa ho farà un altre”.

La tramitació d’una proposta de llei, que en la Simulació s’ha fet en un matí, tarda en realitat una mitjana de 16 mesos en el PE, però l’important és conèixer les institucions i prendre consciència europeista. “Hi ha hagut debat, i diferents postures també; i hem vist que a vegades, moltes vegades, han estat difícils de casar per arribar a un acord, com la realitat mateixa”, diu la directora d’EDTgn, Marta Domènech, que ja pensa en la següent edició de la Simulació del PE per l’any vinent, mentre repassa el debat que s’ha produït a la xarxa amb l’etiqueta #europarlaTGN, i que tindrà continuïtat en el debat amb eurodiputats que ja s’està preparant per al pròxim 7 de maig.

Segueix-nos!

Per estar al dia de les activitats europeistes a Tarragona, seguiu la pàgina web d’Europe Direct Tarragona i els nostres perfils a les xarxes socials, tant a Facebook com a Twitter. També podeu estar al dia de l’activitat del Parlament Europeu a través de la web de l’Oficina del Parlament a Barcelona i dels seus perfils de Facebook i Twitter.

Clica a les fotos per veure el recull de fotos de la V Simulació Parlament Europeu

Cartell de la V Simulació del Parlament Europeu a Tarragona.

Europe Direct Tarragona, la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Oficina d’informació del Parlament Europeu a Barcelona organitzen la V edició de la Simulació del Parlament Europeu a la ciutat de Tarragona, una activitat oberta als estudiants d’Instituts i de la URV on els alumnes tarragonins es podran posar a la pell d’un eurodiputat per un dia, i aprendre de primera mà sobre el funcionament d’aquesta institució europea.

En la Simulació, el Parlament Europeu estarà format per alumnes eurodiputats i eurodiputats que es distribuiran equitativament en quatre comissions parlamentàries per debatre sobre l’actualitat europea i del territori: la Comissió dels Drets de la dona i igualtat de gènere, Comissió de Medi ambient, salut pública i seguretat alimentària, Comissió de Desenvolupament, i “Fake News”.

I és que a falta d’un, aquest any els temes escollits són: “L’impacte de les polítiques fiscals en la igualtat de gènere”, “La problemàtica mediambiental derivada dels sediments retinguts als embassaments de la conca de l’Ebre”, “Agenda Urbana Europea: mobilitat sostenible”.  Actualment al Parlament Europeu està configurat per 751 eurodiputats i 24 comissions parlamentàries.

T’interessa?
La cita tindrà lloc el dimecres 21 de març al Campus Catalunya (URV) i es podrà seguir en xarxes socials a través de l’etiqueta #europarlaTGN. Si ets professor d’institut i vols que els teus alumnes participin d’aquesta activitat posa’t en contacte amb nosaltres a: europedirect@tarragona.cat o a través del nostre web.

El Centre Europe Direct Tarragona
El Centre Europe Direct Tarragona organitza diferents activitats europeistes a la ciutat, i per a escoles i instituts. Podeu consultar la nostra activitat a la pàgina Europe Direct Tarragona i seguir els seus perfils a les xarxes socials, tant a Facebook com a Twitter.

Joves arribant a la seu del Parlament l’edició del 2014. Imatge: © European Union 2014 – European Parliament

La seu del Parlament Europeu a Estrasburg obrirà de nou les seves portes a milers de joves de tota la UE els propers 1 i 2 de juny de 2018. Es tracta de la tercera edició de l’EYE (European Youth Event), unes jornades on es convida a tots els joves europeus a reunir-se amb responsables polítics de la UE per intercanviar idees sobre qüestions relacionades amb el futur d’Europa i la joventut. Els assistents tindran l’oportunitat de debatre amb els eurodiputats i altres responsables polítics i les conclusions de les jornades es recolliran en un informe, que es farà arribar al juliol a tots els eurodiputats i es debatran la tardor de l’any vinent amb alguns dels joves participants.

Qui pot assistir?
Si tens entre 16 i 30 anys, sou almenys un grup de 10 persones i voleu fer arribar les vostres idees als eurodiputats, ara teniu una oportunitat única, a més podreu conèixer joves d’arreu d’Europa. Teniu fins al 31 de desembre per inscriure-us i participar en l’EYE2018 a través del portal web de les jornades. Cada grup haurà de tenir un representant major d’edat (18 anys o més), que serà l’encarregat de fer la inscripció. L’assistència és gratuïta, però els participants han de pagar les despeses del viatge, l’allotjament i la manutenció.

Si voleu participar, però no heu aconseguit formar un grup de 10 joves, poseu-vos en contacte amb nosaltres al correu electrònic europedirect@tarragona.cat.

Fins a 8.000 joves
Com us explicàvem, les inscripcions es poden fer fins al 31 de desembre o fins que s’arribi al límit de participants registrats (8.000 joves). Pots descarregar-te el programa complet en aquest enllaç.

A les jornades de l’EYE2016 van assistir 7.500 joves de tota Europa. Dues terceres parts dels participants tenien entre 18 i 24 anys i la majoria eren noies. Com seran els participants d’aquesta edició? Ben aviat ho sabrem.

I si no pots anar, participa en línia
L’EYE2018 no és només reservat per als joves que viatgin fins a Estrasburg; qualsevol podrà participar a través de les xarxes i debatre sobre els cinc grans temes de l’esdeveniment (la revolució digital, desigualtats entre rics i pobres, una Europa més forta, seguretat i globalització) via streaming. Podreu fer preguntes i deixar les vostres aportacions a les xarxes amb el hashtag #EYE2018.

El nombre de ciutadans europeus que creu que el seu país s’ha beneficiat de la pertinença a la UE va en augment. Concretament, un 64% dels europeus pensen així, un percentatge que puja fins al 70% dels ciutadans quan parlem d’Espanya, el que suposa un increment de 15 punts respecte a l’any passat. Per altra banda, un 57% dels europeus pensa que ser membre de la UE és bo (en el cas d’Espanya, la xifra puja fins al 62%). Aquests són els resultats de la darrera enquesta del Parlament Europeu, que es coneix com a Eurobaròmetre, basat en entrevistes directes a 27.881 ciutadans dels 28 Estats membres, de les quals 1.009 s’han fet a Espanya, entre el 23 de setembre i el 2 d’octubre.

L’enquesta del Parlament Europeu se centra en la visió dels ciutadans sobre la pertinença a la UE i els seus beneficis, si consideren que la seva veu compta a la UE, la percepció que tenen sobre el Parlament Europeu, així com les seves prioritats, accions i missió. L’enquesta confirma la percepció cada cop més favorable dels ciutadans vers la UE, seguint amb la tendència positiva des del 2016. Destaca que el 47% dels enquestats consideren que la seva veu compta a la UE, el que és el millor resultat des de les eleccions europees de 2009.

Millora la imatge del Parlament Europeu

Seu del Parlament a Estrasburg.

El percentatge de ciutadans que tenen una imatge neutral del Parlament Europeu és del 42%, mentre que el 33% en té una imatge positiva, vuit punts més que l’any passat. El 21% dels enquestats diuen tenir una imatge negativa, 7 punts menys que el 2016. Més de la meitat dels enquestats (55%) van declarar estar interessats en les eleccions europees de 2019, i el 47% pensa que el Parlament Europeu hauria de tenir un paper més rellevant en el futur, una opinió que comparteixen més de sis de cada deu espanyols (62%).

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha afirmat: “El resultat d’aquest estudi d’opinió és molt positiu i encoratjador. Mostra que la confiança en les nostres institucions i el nostre treball continua creixent i que estem deixant enrere la crisi dels darrers anys”. També ha valorat que “la gent veu cada cop més a la UE com un actor clau per afrontar els grans reptes i protegir-los contra amenaces comunes com el terrorisme, l’atur o la pobresa i l’exclusió social. Per a nosaltres, com el Parlament dels ciutadans, això significa que hem de lliurar i que treballarem encara més per satisfer les esperances i les expectatives de la gent”.

Una Unió que protegeix…
L’anterior estudi, publicat al març d’enguany, ja mostrava que els ciutadans són cada vegada més conscients que la UE està actuant en àrees que consideren prioritàries i reconeixen aquesta tasca. Per això, esperen que la UE els protegeixi contra determinades amenaces: el terrorisme (58%), l’atur (43%), la pobresa i l’exclusió (42%), i la migració descontrolada (35%). A Espanya les tres principals preocupacions són l’atur (70%), el terrorisme (62%) i la pobresa i l’exclusió (59%).

… i garanteix els drets fonamentals
Els ciutadans esperen que la UE garanteixi també els drets fonamentals (44%), la llibertat de viatjar, treballar i estudiar a tota la UE (36%), drets laborals (34%), pensions adequades (34%) i benestar econòmic (33%). També esperen particularment que el Parlament Europeu defensi els drets humans (56%), la llibertat d’expressió (34%) i la igualtat entre homes i dones (32%).

El nombre de ciutadans europeus que creu que el seu país s’ha beneficiat de la pertinença a la UE va en augment. Concretament, un 64% dels europeus pensen així, un percentatge que puja fins al 70% dels ciutadans quan parlem d’Espanya, el que suposa un increment de 15 punts respecte a l’any passat. Per altra banda, un 57% dels europeus pensa que ser membre de la UE és bo (en el cas d’Espanya, la xifra puja fins al 62%). Aquests són els resultats de la darrera enquesta del Parlament Europeu, que es coneix com a Eurobaròmetre, basat en entrevistes directes a 27.881 ciutadans dels 28 Estats membres, de les quals 1.009 s’han fet a Espanya, entre el 23 de setembre i el 2 d’octubre.

L’enquesta del Parlament Europeu se centra en la visió dels ciutadans sobre la pertinença a la UE i els seus beneficis, si consideren que la seva veu compta a la UE, la percepció que tenen sobre el Parlament Europeu, així com les seves prioritats, accions i missió. L’enquesta confirma la percepció cada cop més favorable dels ciutadans vers la UE, seguint amb la tendència positiva des del 2016. Destaca que el 47% dels enquestats consideren que la seva veu compta a la UE, el que és el millor resultat des de les eleccions europees de 2009.

Millora la imatge del Parlament Europeu

Seu del Parlament a Estrasburg.

El percentatge de ciutadans que tenen una imatge neutral del Parlament Europeu és del 42%, mentre que el 33% en té una imatge positiva, vuit punts més que l’any passat. El 21% dels enquestats diuen tenir una imatge negativa, 7 punts menys que el 2016. Més de la meitat dels enquestats (55%) van declarar estar interessats en les eleccions europees de 2019, i el 47% pensa que el Parlament Europeu hauria de tenir un paper més rellevant en el futur, una opinió que comparteixen més de sis de cada deu espanyols (62%).

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha afirmat: “El resultat d’aquest estudi d’opinió és molt positiu i encoratjador. Mostra que la confiança en les nostres institucions i el nostre treball continua creixent i que estem deixant enrere la crisi dels darrers anys”. També ha valorat que “la gent veu cada cop més a la UE com un actor clau per afrontar els grans reptes i protegir-los contra amenaces comunes com el terrorisme, l’atur o la pobresa i l’exclusió social. Per a nosaltres, com el Parlament dels ciutadans, això significa que hem de lliurar i que treballarem encara més per satisfer les esperances i les expectatives de la gent”.

Una Unió que protegeix…
L’anterior estudi, publicat al març d’enguany, ja mostrava que els ciutadans són cada vegada més conscients que la UE està actuant en àrees que consideren prioritàries i reconeixen aquesta tasca. Per això, esperen que la UE els protegeixi contra determinades amenaces: el terrorisme (58%), l’atur (43%), la pobresa i l’exclusió (42%), i la migració descontrolada (35%). A Espanya les tres principals preocupacions són l’atur (70%), el terrorisme (62%) i la pobresa i l’exclusió (59%).

… i garanteix els drets fonamentals
Els ciutadans esperen que la UE garanteixi també els drets fonamentals (44%), la llibertat de viatjar, treballar i estudiar a tota la UE (36%), drets laborals (34%), pensions adequades (34%) i benestar econòmic (33%). També esperen particularment que el Parlament Europeu defensi els drets humans (56%), la llibertat d’expressió (34%) i la igualtat entre homes i dones (32%).

El dilluns 16 d’octubre es va celebrar el Dia Europeu de Conscienciació de l’Aturada Cardíaca. Aquesta jornada rep el suport de l’oficina d’Europe Direct Tarragona, que col·labora amb el departament de Salut Escolar de l’Ajuntament, en les activitats que s’han organitzat per a la conscienciació sobre l’aturada cardíaca. Enguany, amb el lema “Una societat que salva vides” s’han programat al llarg de tot el mes d’octubre diferents accions per tal de mostrar com actuar davant una aturada cardíaca.

Durant aquesta setmana (avui dia 17 i dijous dia 19) i fins a finals d’octubre (els dies 24 i 31) al matí (d’11 h a 14) i a la tarda (de les 17 h a les 20 h) s’impartiran cursos gratuïts de 3 hores sobre com reconèixer una aturada cardiorespiratòria, fer les maniobres bàsiques de reanimació o l’ús del desfibril·lador adreçats a tothom. Les inscripcions es poden fer a l’oficina del Servei Municipal de Promoció de la Salut (Pl. Imperial Tàrraco, 1r 1a) o a l’adreça: salutescolar@gmail.com. També s’ha fet una exposició per sensibilitzar sobre l’aturada cardíaca a l’Oficina Jove del Tarragonès (Pl. Imperial Tarraco, 1), que es pot visitar fins al divendres vinent.

El Dia Europeu de Conscienciació de l’Aturada Cardíaca es va crear amb el suport del Parlament Europeu i se celebra cada any el 16 d’octubre. Amb la campanya d’enguany es vol conscienciar la població sobre la importància de saber reaccionar davant una emergència com aquesta i a la vegada difondre el missatge que tothom pot aprendre a fer les maniobres bàsiques de reanimació per ajudar a salvar la vida d’algú que ha patit una aturada cardíaca, per això s’han organitzat cursos a escoles i institucions públiques de tota Europa. Podeu trobar més informació a: restartaheart.eu

Si sou graduats universitaris, teniu fins al 15 d’octubre a mitjanit per presentar la vostra sol·licitud a les anomenades beques Robert Schuman, períodes de pràctiques al Parlament Europeu. S’hi convoquen 300 places i les pràctiques tenen una durada de cinc mesos –de l’1 de març al 31 de juliol de 2018– no prorrogables.

Les beques Robert Schuman tenen com a objectiu que els joves puguin completar els coneixements adquirits durant els seus estudis i que coneguin l’activitat de la Unió Europea i, en concret, del Parlament Europeu. Els sol·licitants han d’estar en possessió del títol universitari abans que clogui la convocatòria de la beca, el 15 d’octubre.

Candidatures en línia

Hi ha tres modalitats: l’opció general està oberta a tots els titulats universitaris, la modalitat de periodisme i la modalitat Premi Sàkharov, aquesta darrera pensada per a candidats interessats a aprofundir en la feina del Parlament Europeu relacionada amb els drets humans.

La candidatura s’ha de presentar a través de l’acta de candidatura en línia habilitada pel Parlament Europeu i el formulari ha d’emplenar-se, en un temps màxim de 30 minuts, en anglès, francès o alemany.

A més de la modalitat triada, els candidats hauran d’indicar les seves preferències per realitzar les pràctiques: alguna de les tres seus del Parlament Europeu –Estrasburg, Brussel·les o Luxemburg– o alguna de les ciutats on el Parlament Europeu té una Oficina d’Informació.

Actualment el sou de la beca són 1.293,96€ al mes per als becaris a Brussel·les o Luxemburg, mentre que a Espanya és de 1.139,98€, però cada 1 de gener aquest import s’actualitza.

La propera oportunitat al març

Aproximadament vuit setmanes després de la data límit de presentació de la convocatòria, els candidats rebran un missatge per comunicar-los si han estat o no seleccionats o inclosos en una llista de reserva (per si algun dels candidats escollits rebutja la beca).

El Parlament Europeu convoca dos cops a l’any aquestes beques: Les inscripcions per a la propera convocatòria es podran fer del 15 de març fins al 15 de maig a mitjanit i el període de pràctiques anirà de l’1 d’octubre al 28/29 de febrer.