Maria Teresa Calvo, representant del Parlament Europeu a Barcelona.
Maria Teresa Calvo, portaveu de l’Oficina d’Informació del Parlament a Barcelona, presideix el plenari de la III Simulació del Parlament Europeu a Tarragona, una iniciativa de l’Oficina Europe Direct Tarragona perquè els ciutadans visquin en primera persona l’experiència de ser eurodiputats i eurodiputades. A més de debatre i votar els temes proposats pels participants, Calvo elevarà al Parlament les resolucions que es prenguin durant la jornada.
EDTGN. El Parlament Europeu (PE) és la institució més democràtica de la Unió Europea, ja que és la única escollida directament per la ciutadania. Tot i així, la seva activitat és poc coneguda, ens la sentim llunyana i té una imatge molt burocratitzada. Què pensa quan sent aquestes crítiques?
MARIA TERESA CALVO. Efectivament, cada cinc anys els ciutadans estan cridats a les urnes a tota la UE per escollir els seus representants al Parlament Europeu (PE), en un gran exercici de democràcia transnacional. Penso que moltes de les crítiques de llunyania i burocratització responen a tòpics que es podrien també relacionar amb els Parlaments nacionals, molt més propers geogràficament. Sí que estic d’acord en què el funcionament pot sembla complex, però estem parlant d’una Cambra composta per 751 diputats procedents de 28 Estats membres, pertanyents a 211 partits polítics nacionals i que treballa en 24 llengües. En tot cas és innegable que cada cop el PE, per la seva tasca legislativa i poder d’influència, té més presència en els mitjans de comunicació i és més conegut pels ciutadans.
EDTGN. Fer una política comú per 28 Estats i 500 milions de ciutadans, cadascun amb les seves peculiaritats, no deu ser fàcil. Com s’organitzen per fer una legislació comuna?
M. T. C. Actualment al PE hi ha vuit grups polítics plurinacionals en els quals s’agrupen els diputats per afinitats ideològiques. S’imposa una política d’aliances, ja que no hi ha cap grup polític que, per si sol, tingui la majoria absoluta de 376 vots per aprovar lleis. Per tant, en la pràctica cal arribar a un consens que representi l’interès de la majoria i concessions a les minories.
EDTGN. La sensació des de dins és la d’un parlament federal, on es dirimeixen qüestions territorials, o el fet que els parlamentaris s’organitzin per famílies fa que els temes siguin transversals?
Cada grup polític ha d’estar integrat per diputats escollits en almenys una quarta part dels Estats membres, és a dir, procedents com a mínim de 7 països diferents, la qual cosa fa que el component ideològic preval sobre el nacional.
EDTGN. Els països grans tenen més pes a Europa? No quant a nombre de diputats, que és evident, sinó quant a poder real, a l’hora de decidir les polítiques comuns. Que pesa més a l’hora de legislar?
M. T. C. El poder legislatiu a la UE és cosa de dos: el Parlament, que representa els interessos comunitaris, i el Consell, que representa els interessos dels Estats. Cal que les dos institucions arribin a un acord per adoptar les lleis. Això explica que en alguns casos el procediment s’allargui i que hi hagin vàries lectures (anada i vinguda dels dossiers entre Parlament i Consell).
Cambra composta per 751 diputats procedents de 28 Estats membres, pertanyents a 211 partits polítics nacionals i que treballa en 24 llengües. Hi ha vuit grups polítics plurinacionals i cal una majoria absoluta de 376 vots per aprovar lleis
EDTGN. Com és la relació amb l’executiu europeu? Quin pes té la Comissió en les lleis europees que tira endavant el Parlament?
M. T. C. La Comissió europea és l’encarregada d’interpretar l’interès comunitari i presentar les propostes de llei. També li correspon controlar que les lleis aprovades s’apliquin correctament en els diferents Estats membres.
EDTGN. Perquè té dos seus el PE, Brussel·les i Estrasburg?
M. T. C. La seu oficial del PE és Estrasburg, tot i que té també dos llocs habituals de treball (Brussel·les i Luxemburg). Es va establir així als Tractats constitutius molt influenciats pel projecte de pau que representava la UE i el fet que Estrasburg representava el símbol de la reconciliació franco-alemanya. Actualment, es fan a Estrasburg 12 sessions plenàries; les comissions parlamentàries es reuneixen a Brussel·les i també s’hi celebren algunes sessions plenàries reduïdes. Per canviar-ho caldria que hi hagués la unanimitat de tots els Estats membres.
EDTGN. Quin grau d’accessibilitat té el ciutadà europeu al seu Parlament?
M. T. C. Tots els debats del PE plenàries i comissions parlamentàries són públics i accessibles en directe per internet (streaming). Els contactes dels diputats (telèfons i correus electrònics) i funcionaris també ho són i tot ciutadà s´hi pot adreçar lliurement. També es poden adreçar peticions a la comissió de peticions si es considera que no s’aplica correctament la legislació comunitària com és el cas de la petició sobre el cabdal del Delta de l’Ebre que, recentment va donar lloc a una visita d’una delegació de diputats.
EDTGN. A Europa també s’està fent un esforç per dotar de major transparència la seva administració? Com es troben en aquest punt?
M. T. C. Si hagués de posar una nota sobre l’accessibilitat i la transparència de la institució seria molt alta perquè crec que s´han fet molts esforços en aquesta direcció, afavorits també per les facilitats de les noves tecnologies (informació accessible a internet, streamings dels debats, accés a documents). Si avaluem la percepció que en té el ciutadà potser la nota no seria tant alta i el que falla seria la comunicació per part nostra de totes les possibilitats d’accés i transparència existents.
EDTGN. L’elecció dels nostres representants al PE no ajuda gaire, es vota més en clau nacional que no pas europea. S’han plantejat canvis per reforçar la seva representativitat?
M. T. C. Les eleccions europees tenen una participació mitjana. Evidentment que seria desitjable una major participació, però també cal assenyalar que en tot cas es no hi ha una tendència decreixent. Les darreres eleccions del 2014 varen significar un punt d’inflexió en el sentit d’una campanya realment europea, en la qual els principals partits polítics europeus varen presentar un candidat a presidir la Comissió europea. I el líder designat pel grup polític guanyador, el Sr. Juncker del Partit Popular Europeu, es va sotmetre després al vot d’investidura del Parlament Europeu.
EDTGN. Vostè és la màxima representant de l’Oficina del Parlament Europeu a casa nostra. Quina és la seva funció?
M. T. C. El PE té oficines d’informació a les capitals dels Estats membres i a altres capitals rellevants com són Munich, Edimburg, Milà, Marsella i Barcelona. La nostra tasca és informar els ciutadans i els mitjans de comunicació sobre la institució, l’activitat legislativa, i facilitar el contacte entre els eurodiputats i els mitjans de comunicació, els grups d’interès i el públic en general. Informem sobre la legislació adoptada per l’Eurocambra, i també duem a terme campanyes de comunicació sobre valors europeus (drets humans, amb el Premi Sajarov a la llibertat de consciència) i en suport de la diversitat cultural (amb el Premi Lux de Cinema).
EDTGN. En quins temes està actualment treballant el PE? Hi ha algun tema especialment rellevant pels ciutadans del nostre país?
M. T. C. El PE està legislant sobre els temes més candents de l’actualitat: protecció de dades, mercat únic de l’energia (liberalització de mercats i seguretat energètica), mercat digital únic, millora de la xarxa de transports ferroviaris, seguretat aviació, protecció medi ambient, qualitat de l’aire, unió bancària, condicions asil, visats, tràfic d’armes, normes sobre seguretat i registre de passatgers, entre altres, per citar-ne alguns de rellevants.
EDTGN. Repassant aquests temes es posa en evidència el seu paper capital, doncs…
M. T. C. Sí, sens dubte, I pensem que a més el PE és el responsable del pressupost comunitari i també l’encarregat d’exercir la funció de control de l’executiu, a més a més de tenir la darrera paraula en l’aprovació dels acords internacionals amb països tercers.
MARIA TERESA CALVO MAYALS
Llicenciada en Dret i Diplomada en Economia. És funcionària de la Generalitat de Catalunya en excedència, i funcionària del Parlament Europeu des de l’any 1987. Va treballar com a lletrada de comissions i delegacions parlamentàries a Luxemburg i Brussel·les, fins al 2002. Des d’aquell any, treballa a la Direcció General de Comunicació del Parlament Europeu, primer a l’Oficina d’Informació de Madrid i actualment a la de Barcelona. Presideix la III Simulació del Parlament Europeu a Tarragona.
Podeu seguir las seva activitat a través del web: www.europarlbarcelona.eu, al perfil de twitter: @Europarl_CAT, a la pàgina facebook de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i a instagram a través del perfil @parlamenteuropeu.
Com els eurodiputats en seu parlamentària, els participants en la simulació hauran de treballar en el marc de grups polítics i comissions sectorials, i hauran de debatre sobre algunes qüestions d’actualitat europea. En concret, treballaran simuladament com a membres dels grups de Democristians Europeus, Socialdemòcrates Europeus, Esquerra-Verda Europea i Liberals Europeus, i hauran de debatre en les comissions sectorials de Llibertats Civils; Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària; Afers constitucionals; i Drets de la Dona i Igualtat de Gènere.
Pocs dies després, el divendres 8 d’abril, i amb l’objectiu que els tarragonins puguin aprofundir en la tasca que porten a terme els diputats europeus, l’Oficina Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques organitzaran un col·loqui amb Francesc Gambús, eurodiputat del Partit Popular Europeu, Ramon Tremosa, de l’Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa, i Ernest Maragall, dels Verds/ALE. El debat estarà moderat pel periodista Xavier Grasset, i tindrà lloc a les 12 hores a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV.
