Entrades

BrexitEls eurodiputats subratllen la importància de garantir un tracte just i equitatiu als ciutadans de la UE que viuen al Regne Unit i als britànics que resideixen en països comunitaris. També recalquen que el Regne Unit seguirà sent membre de la UE fins a la seva sortida oficial. Això comporta drets però també obligacions, inclosos els compromisos financers que vagin més enllà de la data de retirada.

La resolució adoptada pel Ple del Parlament Europeu adverteix contra qualsevol intent de vincular un futur acord econòmic entre la UE i el Regne Unit a qüestions de seguretat i descarta una relació econòmica “a la carta”, basada en acords sectorials, en particular pel que fa als serveis financers.

El Parlament deixa clar que la pertinença al mercat interior i a la unió duanera implica l’acceptació de la llibertat de moviment de béns, capitals, serveis i persones, així com la jurisdicció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, l’aportació al pressupost i l’adhesió a la política comercial comuna.

El text diu que només després d’aconseguir “avenços substancials” en les converses per a l’acord de retirada, podran començar les negociacions sobre possibles disposicions transitòries. En qualsevol cas, els acords transitoris no es podran estendre més enllà de tres anys.

Finalment, el Parlament emfatitza que un acord sobre la futura relació només podrà concloure després de la sortida de la Unió.

Eleccions avançades al Regne Unit

Pocs dies després del ple, la primera ministra britànica, Theresa May, ha convocat eleccions avançades al parlament britànic per al 8 de juny. May fa nou mesos que és al càrrec, després d’haver agafat el relleu de David Cameron, que va dimitir després de la victòria del Brexit en el referèndum del juny passat. Segons la primera ministra, la decisió mira de buscar unitat, per tal que durant el procés de negociació del Brexit amb la UE, hi hagi estabilitat i un lideratge fort.

Una de les votacions durant la sessió plenària.

150 alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de batxillerat de tres centres tarragonins s’han convertit, aquest dimarts, en els protagonistes de la IV Simulació del Parlament Europeu. Es tracta d’una iniciativa organitzada pel centre d’informació Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, gràcies a la qual els joves s’han pogut posar a la pell dels eurodiputats per conèixer el funcionament d’aquesta institució europea. Així, han participat en debats sobre qüestions de plena actualitat a través de comissions parlamentàries i grups polítics, i posteriorment els han portat al Ple simulat del Parlament, que avui s’ha celebrat a l’Aula Magna del Campus Catalunya i que ha estat presidit per la directora de l’Oficina del Parlament a Barcelona, Maria Teresa Calvo.

“Activitats com aquesta aporten aprenentatge en valors i consciència democràtica”, remarca Calvo, alhora que veu molt positiu que els joves “vegin que els temes són complexos, que s’han de generar consensos”. Així, creu que és “fonamental” impulsar iniciatives com la de la simulació, que “permet que els dirigents del futur tinguin aquesta consciència europeista”. En el mateix sentit es pronuncia la responsable del centre d’informació Europe Direct Tarragona, Marta Domènech, que valora molt positivament l’experiència i, sobretot, “la bona resposta dels alumnes de batxillerat” de La Salle Tarragona, l’Institut Tarragona i el Sagrat Cor, “que és el que ens permetrà créixer”, assegura.

Viure el Parlament Europeu des de dins

Reunió d’una de les comissions sectorials.

Entre els joves que han assistit a la simulació hi ha alumnes de Dret de la URV com Daniel Arévalo o Kopil Manuel Domingo. “Hem après coses que desconeixíem”, reconeixen, “i és molt enriquidor veure què opina la resta de la gent, defensar diferents ideologies…”. A més, tot i que havien treballat el funcionament del Parlament Europeu a classe, “aquí ho vius i és molt fàcil d’entendre el desenvolupament de la dinàmica parlamentària”. “Hem vist la importància que té el Parlament Europeu a l’hora de prendre decisions que afecten molta gent, fins ara no n’érem conscients”, exposen per la seva banda Laia Cunillera i Clara Marquiegui, estudiants de batxillerat del Sagrat Cor.

Ells han estat ponents d’algunes de les resolucions i també portaveus de diferents grups polítics, de manera que han simulat ser un dels 751 eurodiputats i eurodiputades que conformen el Parlament Europeu, procedents dels seus 28 Estats membres, els quals treballen diàriament en 24 llengües.

Un debat intens sobre qüestions d’actualitat

Marta Domènech, d’Europe Direct Tarragona, donant la benvinguda als participants.

Els participants han pogut debatre sobre algunes qüestions de l’actualitat europea com a membres de quatre dels grups que formen el Parlament Europeu: Democristians Europeus, Socialdemòcrates Europeus, Esquerra Verda Europea i Liberals Europeus; i en el marc de comissions sectorials: Llibertats civils, justícia i afers interns; Medi ambient, salut pública i seguretat alimentària; Afers constitucionals, i Cultura i educació.

Al Parlament Europeu, per tirar endavant una iniciativa cal una majoria absoluta de 376 vots. La d’avui era una simulació, però les resolucions que s’han aprovat en el Ple de l’Aula Magna es faran arribar als eurodiputats catalans. A més, en aquesta edició s’han aprovat les quatre que es presentaven, uns textos que, segons la presidenta de la sessió, Maria Teresa Calvo, han estat “de molt alt nivell tècnic”.

Així, aquest dimarts s’ha donat llum verda a propostes per millorar la gestió de les fronteres de la UE davant l’actual situació de fluxos de refugiats; per negociar la sortida de la UE del Regne Unit; per impulsar una economia circular, una millor gestió dels residus i una potenciació dels materials reciclats; i, finalment, per modificar i fer més accessibles programes de mobilitat com l’Erasmus+.

El debat de la IV Simulació del Parlament Europeu s’ha pogut seguir a les xarxes a través de l’etiqueta #europarlaTGN, i tindrà continuïtat amb actes com l’#eurotertúlies que tindrà lloc el pròxim 4 d’abril o un debat amb eurodiputats el 19 de maig.

Per a més informació de les activitats europeistes a la ciutat, podeu consultar la pàgina web d’Europe Direct Tarragona i seguir els seus perfils a les xarxes socials, tant a Facebook com a Twitter. Pel que fa a l’activitat del Parlament Europeu es pot seguir a través de la web de l’Oficina del Parlament a Barcelona i també als seus perfils de Facebook i Twitter.

GALERIA D’IMATGES (clica per veure en gran)

Votació en una sessió plenària del Parlament Europeu.

El ple del Parlament Europeu va aprovar la setmana passada un projecte legislatiu que estableix que el percentatge de residus reciclats a la Unió Europea augmenti del 44% actual a un 70% el 2030. Els eurodiputats també es plantegen limitar el percentatge d’abocaments al 5% pel seu gran impacte ambiental, i reduir a la meitat el malbaratament alimentari. L’Eurocambra haurà de negociar ara el text amb el Consell de Ministres. Segons dades d’Eurostat, el 44% de les deixalles municipals es van reciclar o destinar al compostatge el 2014. El 2004, el percentatge era del 31%. L’objectiu és assolir el 50% el 2020.

Justament la qüestió del medi ambient, la salut pública i la seguretat alimentària serà un dels temes que es posarà sobre la taula a la IV Simulació del Parlament Europeu que tindrà lloc el pròxim dimarts 28 de març a Tarragona. Una de les comissions girarà al voltant de “L’economia circular: per una Europa més ecològica i competitiva. Generar energia amb residus”.

Residus i envasos

El 2030, almenys el 70% del pes total de les anomenades “escombraries municipals” (procedents de llars i empreses) hauran de ser reciclades o posades a punt per ser reutilitzades (és a dir, comprovades, netejades o reparades), segons el Parlament. La Comissió va proposar un objectiu del 65%.

Pel que fa al material de paquets i envasos, com paper i cartró, plàstic, vidre, metall i fusta, els eurodiputats volen que el 2030 se’n recicli el 80%, amb objectius intermedis fixats per cada material el 2025.

Abocaments

El projecte de la Comissió limita al 10% el percentatge de residus municipals que el 2030 podran acabar en abocadors. Els eurodiputats volen reduir-lo al 5%, encara que amb una possible extensió de cinc anys, sota certes condicions, per als països en els quals els abocaments representaven més del 65% de les escombraries municipals el 2013.

Malbaratament d’aliments

A la UE, al voltant de 89 milions de tones de menjar, equivalents a 180 quilos per persona, acaben cada any a les escombraries. L’Eurocambra aspira a reduir el malbaratament de menjar en un 30% el 2025 respecte a 2014, i deixar-lo a la meitat el 2030. Proposa disminuir el mateix percentatge pel que fa a les deixalles marines.

Per a més informació, podeu consultar aquest document del Servei de Recerca del Parlament Europeu: Paquet d’economia circular.

Per quart any consecutiu la ciutat de Tarragona acull la IV Simulació del Parlament Europeu, una activitat oberta on 150 ciutadans es podran posar a la pell d’un eurodiputat per un dia, i tenir l’experiència simulada de viure des de dins com funciona aquesta institució.

150 ciutadans es posaran a la pell d’un europarlamentari per un dia

La simulació està organitzada pel centre d’informació Europe Direct Tarragona, organisme encarregat de fomentar el coneixement de les institucions europees entre els ciutadans de les nostres comarques, i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili. Es portarà a terme al Campus Catalunya de la URV dimarts 28 de març, entre les 8.30 i les 14.30 hores, i comptarà amb la presència de la cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Maria Teresa Calvo.

Debat al voltant de l’actualitat europea

Com els eurodiputats en seu parlamentària, els participants en la simulació hauran de treballar en el marc de grups polítics i comissions sectorials, i hauran de debatre sobre algunes qüestions d’actualitat europea. En concret, treballaran simuladament com a membres dels grups de Socialdemòcrates Europeus, Liberals Europeus, Esquerra verda Europea i Democristians Europeus. Pel que fa a les comissions, hauran de debatre sobre Afers constitucionals; Medi ambient, salut pública i seguretat alimentària; Llibertats civils, justícia i afers interns; i Cultura i educació.

Tot plegat, reproduint les dinàmiques parlamentàries d’Estrasburg, amb una sessió plenària al final de la jornada on es presentaran i es votaran les propostes treballades en les comissions sectorials i debatudes amb els grups polítics. La cap de l’Oficina del Parlament a Barcelona i professors de la URV assessoraran jurídicament els grups de treball i redactaran les actes aplicant el reglament, com si es tractés d’una sessió real. La sessió plenària estarà oberta a la ciutadania i als mitjans de comunicació, a partir de les 12.15 hores.

Entre els assistents a l’activitat hi haurà alumnes de l’escola La Salle i el Sagrat Cor, així com de l’Institut Tarragona. La resta de participants seran estudiants de la URV i ciutadania en general. Val a dir que enguany, en total, assistiran a la simulació 150 persones. Les inscripcions, però, ja estan tancades.

Debat sobre qüestions reals

Imatge del ple celebrat en la III Simulació del Parlament Europeu, fa un any.

Per tal que l’activitat sigui el més real possible, els temes que es tractaran a les diferents comissions són totalment d’actualitat. Així, a la d’Afers institucionals es conversarà sobre “El posicionament de la UE davant les negociacions amb el Regne Unit”; a la de Medi ambient, salut pública i seguretat alimentària, sobre “L’economia circular: per una Europa més ecològica i competitiva. Generar energia amb residus”; a la de Llibertats civils, justícia i afers interns, sobre “Els sistemes de control de fronteres i els fluxos migratoris”; i a la de Cultura i educació, sobre “Erasmus+: un instrument per a posar en alça els valors europeus fomentant la mobilitat dels joves”.

A cada comissió hi haurà un dinamitzador que conduirà el debat, mentre que un assessor jurídic s’encarregarà que la proposta que en surti sigui matèria de competència de les institucions europees. Unes propostes de resolució que després es presentaran als grups polítics i també a la sessió plenària.

Centre d’informació de la UE a la ciutat

Aquesta simulació forma part de les activitats que organitza Europe Direct Tarragona per donar a conèixer el centre d’informació a la ciutadania situada a la plaça Imperial Tàrraco, fomentar el debat sobre temes europeus a la ciutat i canalitzar les reaccions dels ciutadans cap a les institucions de la UE.

Per a més informació podeu visitar aquest enllaç de la nostra pàgina web o les nostres xarxes socials, al facebook a la pàgina Europe Direct Tarragona i al twitter com a @EuropeDirectTGN. En aquest últim compte es podrà seguir la simulació amb l’etiqueta #simulacióPE i #europarlaTGN.

Inma Pastor és directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV.

Celebrar, de nou i cada any, el dia 8 de març per reclamar igualtat entre homes i dones pot semblar, per a moltes persones, una celebració irrellevant i una reiteració. I potser tenen raó: fa més de 20 anys que les Nacions Unides, a la quarta Conferència Mundial sobre les Dones a Beijing, van acordar la manera com calia superar les desigualtats, el “mainstreaming” de gènere; recorden el concepte? I fa també poc més o menys els mateixos anys, que la Unió Europea, amb l’aprovació del Tractat d’Amsterdam, va fer seu el principi d’igualtat entre homes i dones com un objectiu en l’execució de totes les polítiques. Des d’aquell moment han estat diverses les iniciatives polítiques, públiques i institucionals, però també del sector privat, d’empreses i organitzacions, que s’han sumat a la idea que la igualtat és un dret i, incorporar dones, una bona estratègia pel creixement. Tanmateix, la vida quotidiana ens mostra realitats diferents per homes i dones, o almenys per la majoria. Són molts els exemples que podríem posar per mostrar-ho: la menor participació de les dones en representació política, menor accés de les dones a càrrecs de poder i decisió, més atur i salaris més baixos també per elles… Podríem, també, referir-nos a la realitat d’altres països on la situació de les dones és encara pitjor: on la igualtat ni tan sols està reconeguda en la legislació, països on les dones reben prohibicions directes que limiten enormement la seva vida, països on la violència masclista és una pandèmia… Totes aquestes realitats les podem quantificar i reflectir en xifres. De fet, avui en dia tenim xifres per mesurar i quantificar tota –o gairebé tota– la realitat.

Tanmateix, en moltes ocasions, aquest esforç d’objectivar la desigualtat no aconsegueix canviar la realitat de manera contundent. Perquè això és el que necessitem les dones: un canvi profund en les mentalitats, un canvi contundent en l’organització de la societat, una transformació radical dels estereotips i rols que assignem a les dones i als homes i que ens col·loquen, sistemàticament, com un grup qüestionable, criticable, millorable. Les dones que es dediquen a la política viuen en primera pell aquestes crítiques quan són objecte de burles per la seva manera de vestir o quan són menyspreades les seves opinions; però també les noies joves –molt joves diria– són objecte dels estereotips quan estan sotmeses a una moda hipersexualitzada que les incita a tenir cossos perfectes, a mostrar el seu cos com si fos un objecte de consum per als homes–un objecte més–. I també ho són les mares que han de triar entre treball i família perquè cuidar dels menors o, cada vegada més, cuidar dels grans, continua sense ser una tasca compartida per la major part dels homes.

Celebrar un altre 8 de març ens permet recordar que queda molt per fer si volem que homes i dones visquin igualment lliures. Ens permet recordar que tot i els avenços de la Unió Europea en matèria d’igualtat necessitem més que mai el compromís de les institucions amb la igualtat. La Unió Europea ha mostrat el seu compromís a través de programes com “Drets, igualtat i ciutadania” que preveu el finançament de projectes per la igualtat, de documents com el Compromís Estratègic per la igualtat de gènere 2016-2019, d’organismes com l’Institut Europeu de Gènere que ha desenvolupat eines importantíssimes com l’Índex Europeu d’Igualtat de Gènere. Ara necessitem també el compromís individual de cadascun dels ciutadans perquè davant d’europarlamentaris que s’atreveixen a insultar i menysprear les dones cal una postura també contundent per mantenir, sense retrocessos, el principi d’igualtat entre homes i dones.

Inma Pastor Gosálbez

Directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV

Maria Teresa Calvo, representant del Parlament Europeu a Barcelona.

Si no es fan canvis significatius, caldran 70 anys per aconseguir a la UE la igualtat de retribució entre dones i homes per una mateixa feina, 40 anys per aconseguir un repartiment equitatiu de les tasques domèstiques, 30 anys per aconseguir que la taxa d’ocupació de les dones sigui del 70%, i 20 anys per assolir l’equilibri de gènere en política. El Parlament Europeu aprovarà la setmana vinent a Estrasburg, en sessió plenària, un informe de la comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere, del qual n’és ponent l’eurodiputat Ernest Urtasun, on es reclama que “no hauríem d’acceptar que calgui esperar diverses dècades per assolir una veritable igualtat de gènere a Europa”.

La directiva europea del 2006 per promoure la igualtat de gènere en el mercat laboral no ha aconseguit tancar la bretxa salarial entre homes i dones; tot i que les dones ja comptem de mitjana amb un nivell educatiu superior al dels homes, a la UE encara cobren de mitjana el 16,1% menys que els homes -xifres del 2014-, tot i que hi ha diferències significatives en els diferents països de la UE (a Espanya ronda el 15%).

El 2015, el 43% de les dones entre 30 i 34 anys havien completat estudis superiors, davant un 34% dels homes. L’objectiu de l’agenda Europa 2020 era arribar al 40% i les dones ja el vam superar l’any 2012, mentre que els homes segueixen diversos punts per sota d’aquesta marca. Amb tot, malgrat els majors nivells d’èxit educatius entre les dones, continuem infrarepresentades en àmbits com la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques, on la nostra participació està sobre el 12% des de fa ja molts anys i no mostra signes de millora; i en posicions de direcció, on només el 6,5% d’aquests llocs a les empreses que cotitzen en borsa a la UE són dones. Pel que fa a la representació de les dones en la vida política, representem el 37% dels membres al Parlament Europeu, mentre que som de mitjana el 29% als parlaments nacionals dels 28 Estats membres; i només dos Estats membres tenen paritat de gènere als seus governs: Suècia i França.

Si la bretxa salarial és important, la diferència en la quantia de les pensions és encara més gran, a causa de la desigualtat en el mercat de treball, ja que un major percentatge de dones té ocupacions a mitja jornada, una remuneració més baixa per hora o s’acullen a permisos parentals o per a la cura de familiars. En 2014, la bretxa en pensions entre homes i dones ascendia al 40,2% de mitjana, segons l’Índex d’Igualtat de Gènere que realitza l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE, per les seves sigles en anglès). A més, entre l’11% i el 36% de les dones a set països de la UE -Àustria, Bèlgica, Espanya, Grècia, Irlanda, Itàlia i Malta- no perceben cap pensió.

Segons un Eurobaròmetre del 2016, una majoria (55%) dels ciutadans europeus vol una major implicació de la UE en matèria d’igualtat de gènere. En resum, la Unió Europea encara està a mig camí cap a la igualtat de gènere, i els avenços han estat lents, amb una millora insuficientment perceptible en la darrera dècada. El Parlament Europeu està promovent un seguit d’accions per posar fi a aquesta bretxa. Actuem juntes!

M. Teresa Calvo Mayals

Cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona

Aquest dissabte 15 d’octubre és la data límit perquè graduats universitaris puguin sol·licitar una de les 300 places disponibles de les beques Robert Schuman per fer pràctiques al Parlament Europeu. Les persones que siguin acceptades duran a terme la seva tasca entre l’1 de març i el 31 de juliol de 20017.

Es tracta d’unes ajudes que es convoquen dues vegades a l’any en opció general, de periodisme o Premi Sàkharov, i que estan pensades per a candidats interessats amb la feina del Parlament Europeu relacionada amb els drets humans. Així, les beques Robert Schuman permeten completar els coneixements adquirits durant els estudis, familiaritzar-se amb l’activitat de la UE i, en concret, del Parlament Europeu i conèixer les tasques d’una oficina de premsa.

Els períodes de pràctiques duren cinc mesos –no prorrogables– i contemplen dues opcions: remunerada i no remunerada. Actualment el sou de la beca són 1.252,26€  al mes per als becaris a Brussel·les o Luxemburg. La beca també inclou un viatge a Estrasburg per participar de les tasques administratives o informatives de la institució durant una sessió plenària.

Com es pot presentar la candidatura?

Els tràmits s’han de fer a través del portal online habilitat pel Parlament Europeu, i el formulari ha d’omplir-se en anglès, francès o alemany. Entre les dades que es requereixen hi ha informació general del candidat/a, coneixements lingüístics, formació, coneixements informàtics i motivació. Cadascun dels apartats s’ha d’omplir en un temps límit de 30 minuts. Finalment, els candidats han d’indicar les seves preferències per realitzar les pràctiques: alguna de les tres seus del Parlament Europeu –Estrasburg, Brussel·les o Luxemburg– o qualsevol  de les altres 33 ciutats on el Parlament Europeu té una Oficina d’Informació, com ara Barcelona. A més de les 28 capitals dels Estats membres, la ciutat comtal disposa d’una Oficina d’Informació del Parlament Europeu juntament amb Breslau, Edimburg, Marsella, Estrasburg, Milà, Munic i una als EUA, a Washington DC.

Altres convocatòries

La gran majoria de les institucions i organismes de la Unió Europea convoquen regularment períodes de pràctiques: el Parlament Europeu, la Comissió Europea, el Consell de la UE, el BCE, el Comitè de les Regions, el BEI, el Comitè Econòmic i Social Europeu, el Defensor del Poble Europeu, el Tribunal de Comptes Europeu o el Tribunal de Justícia de la Unió Europea són alguns exemples.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre les beques Robert Schuman i altres convocatòries de pràctiques.

L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona ha editat una sèrie de vídeos que retraten la feina dels nou eurodiputats catalans que formen part de la VIIIa legislatura de la institució (2014-2019). Es tracta de peces curtes, d’un minut i mig de durada, en què ells mateixos expliquen la seva tasca, com treballen i les qüestions que més els preocupen. Tots ells, a més, posen en valor la feina que es fa des de l’eurocambra, un punt de trobada de tots els Estats membres de la UE.

Així, s’han posat davant de la càmera a exposar el seu dia a dia Santiago Fisas, Teresa Giménez Barbat, Francesc Gambús, Javi López, Ernest Maragall, Javier Nart, Josep Maria Terricabras, Ramon Tremosa i Ernest Urtasun.

Des d’aquest vídeo podeu accedir a la llista de reproducció amb els perfils dels nou eurodiputats.

 Tres eurodiputats catalans han participat avui a Tarragona en un col·loqui organitzat per l’Oficina Europe Direct i la facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per donar a conèixer la Unió Europea i apropar les temes de l’actualitat europea a la ciutadania tarragonina. Francesc Gambús, eurodiputat del Partit Popular Europeu, Ramon Tremosa, de l’Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa, i Ernest Maragall, dels Verds/ALE, han abordat a l’Aula Magna de la Universitat totes les preguntes que els han fet des del públic, format majoritàriament per alumnes universitaris, i sense defugir els temes més controvertits de la política de la Unió, com la crisi dels refugiats de Síria.

La crisi humanitària derivada de la guerra civil siriana ha estat un dels temes que més interès ha aixecat entre el públic, i davant el qual els tres parlamentaris han defensat la necessitat de “més Europa”. Per Ramon Tremosa, tenir “una política europea comuna és essencial per afrontar temes com el de Síria”, ja que “va molt més enllà de la frontera d’un estat”. Maragall ha anat més enllà i ha compartit públicament les crítiques que també fa la ciutadania davant la decisió de deportar els refugiats, deixant clar que “el Parlament Europeu no ha pogut debatre ni votar el pacte UE-Túrquia”. “Turquia és la policia europea i Grècia, la presó d’Europa”, ha sentenciat.

Un altre dels temes abordats ha estat la necessitat de fer front al jihadisme, també de manera conjunta, com han demostrat els atemptats de Brussel·les del mes passat: “Cal un servei d’Intel·ligència comú, una millor gestió de les fronteres i major fluïdesa en l’intercanvi d’informació policial”, ha afirmat Francesc Gambús, com Tremosa, que ha demanat treballar per una “millor coordinació i unió policial”.

Col·loqui amb Eurodiputats

Imatge dels eurodiputats Francesc Gambús, Ramon Tremosa, Ernest Maragall i el moderador Xavier Graset, avui a Tarragona.

Tots tres representants de la Unió s’han mostrat ferms defensors dels valors democràtics i del paper que juga la Unió Europea en el món i en la vida dels ciutadans. Conscients de les crítiques ciutadanes a polítiques de la UE, Tremosa ha matisat que “cal tenir en compte que els èxits d’Europa han estat assumits com a propis pels països membres, s’han nacionalitzat. Mentre que s’han atribuït a Europa fracassos que en molts casos són dels Estats”. Segons Maragall, el problema no és Europa. El problema és “NO a Europa” i Gambús ha afegit que “Catalunya no s’ha d’aixecar de la taula Europea en favor del procés”.

La visita dels europarlamentaris catalans a la ciutat també ha servit per trobar-se amb els pescadors de peix blau de Tarragona, afectats per la crisi de preus. Gambús, Tremosa i Maragall s’han compromès a fer front comú perquè la Comissió Europea pressioni l’Estat espanyol per fer els estudis necessaris per millorar la situació i garantir el futur del sector, després d’escoltar les preocupacions dels pescadors amb la seva situació econòmica, però també amb la mida cada vegada més petita de les captures.

Activitats de l’oficina europea a la ciutat

La d’avui és una nova activitat per donar a conèixer la Unió Europea als ciutadans de Tarragona de les que periòdicament organitza l’Oficina Europe Direct Tarragona, situada a la plaça Imperial Tàrraco. Aquest debat, a més, ha donat continuïtat a la III Simulació del Parlament Europeu que es va celebrar dilluns d’aquesta mateixa setmana, també en col·laboració amb la Universitat, i amb l’objectiu d’apropar les institucions de la Unió a la ciutadania. Al igual com en el Simulacre, el debat s’ha pogut seguir a les xarxes socials amb l’etiqueta #europarlaTGN.

Més informació de les activitats europeistes a la ciutat, podeu consultar el blog Europa Direct: http://blocs.tarragona.cat/europedirect, o als perfils en xarxes socials de l’oficina Europe Direct Tarragona al seu facebook https://www.facebook.com/europedirect.tgna i al seu perfil twitter https://twitter.com/EuropeDirectTGN.

Pel que fa a l’activitat del Parlament Europeu es pot seguir a través de l’Oficina del Parlament a Barcelona, a través del web: www.europarlbarcelona.eu, al perfil de twitter: @Europarl_CAT, a la seva pàgina facebook https://www.facebook.com/parlamenteuropeu i a instagram a través del perfil @parlamenteuropeu.

Tarragona ha acollit aquest dilluns la Simulació del Parlament Europeu, una iniciativa que per tercer any consecutiu ha proposat a la ciutadania tarragonina posar-se en el paper dels seus eurodiputats per conèixer el funcionament de la institució europea. L’experiència, organitzada per l’oficina Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha permès als ciutadans participar en debats d’actualitat a través de comissions parlamentàries i grups polítics, com en la dinàmica parlamentària real. Un cop treballats els temes s’han portat al Ple simulat del Parlament, que avui s’ha celebrat a l’Aula Magna del Campus Catalunya, i que ha estat presidit per la portaveu de l’Oficina d’Informació del Parlament a Barcelona, Maria Teresa Calvo.

Imatge d'una de les comissions sectorials de la Simulació del Parlament Europeu avui a Tarragona.

Imatge d’una de les comissions sectorials de la Simulació del Parlament Europeu avui a Tarragona.

“Actes com aquest ajuden a comprendre la realitat política i a opinar amb coneixement de causa. Molt interessant”, explica Ruben Espuny, un dels ciutadans tarragonins que avui ha participat en la Simulació. Europeista convençut, ell ha simulat aquest matí ser un dels 751 eurodiputats i eurodiputades que conformen el Parlament Europeu procedents dels seus 28 Estats membres, els quals treballen diàriament en 24 llengües. Espuny ha viscut l’experiència com a integrant del grup parlamentari democristià i dins la comissió de Medi Ambient. “Una cosa és la teoria i l’altra la pràctica, no és tan fàcil com sembla el funcionament d’un parlament, és la suma de molts factors el que fa que una llei tiri endavant o no, és molt fàcil criticar sense conèixer-ho”, afegeix.

 

Un debat molt ric organitzat en comissions sectorials i famílies polítiques
Els participants han pogut debatre sobre algunes qüestions de l’actualitat europea en el marc de grups polítics i comissions sectorials, com a membres de quatre dels vuit grups plurinacionals del Parlament Europeu: Democristians Europeus, Socialdemòcrates Europeus, Esquerra-Verda Europea i Liberals Europeus, i dins les comissions sectorials de Llibertats Civils; Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària; Afers Constitucionals; i Drets de la Dona i Igualtat de Gènere. “Ha estat un debat molt ric i molt ordenat, els participants han estat molt posats en el seu paper i això ens ha fet viure un debat molt intens amb rèpliques molt interessants”, afirma la responsable de l’Oficina Europe Direct Tarragona, Marta Domènech.

Al Parlament Europeu, per tirar una iniciativa endavant cal una majoria absoluta de 376 vots. La d’avui era una simulació però les resolucions que s’han aprovat en el Ple de l’Aula Magna es faran arribar als eurodiputats catalans. Tan sols una s’ha aprovat per unanimitat, la que feia referència als drets de la dona i la igualtat de gènere. Els ciutadans tarragonins han instat al Parlament a iniciar els treballs per aprovar una directiva sobre violència de gènere que sigui d’obligat compliment a tots els Estats membres, “un exemple de com és d’important la Unió Europea en les nostres vides”, diu Màriam Lufti, una de les estudiants de Jurídiques de la URV que també ha participat en la simulació.

Imatge del ple celebrat en la Simulació del Parlament Europeu, avui a Tarragona.

Imatge del ple celebrat en la Simulació del Parlament Europeu, avui a Tarragona.

La participació i accessibilitat dels ciutadans al Parlament Europeu és un dels valors que destaca la representant de la seva Oficina d’Informació a Barcelona, Maria Teresa Calvo, que avui ha estat a Tarragona: “Tots els debats plenaris i les comissions parlamentàries són públics i accessibles en directe per internet (streaming), igual que els contactes dels diputats (telèfons i correus electrònics) i funcionaris també ho són i tot ciutadà s´hi pot adreçar lliurement. I es poden adreçar peticions a la comissió de peticions si es considera que no s’aplica correctament la legislació comunitària, com és el cas de la petició sobre el cabal del Delta de l’Ebre que, recentment va donar lloc a una visita d’una delegació de diputats”.

El debat de la III Simulació del Parlament Europeu s’ha pogut seguir a les xarxes a través de l’etiqueta #europarlaTGN, i tindrà continuïtat aquest divendres també amb un acte a la Universitat, a Tarragona.

 

Divendres #europarlaTGN amb un col·loqui amb tres eurodiputats
CARTELL DEBAT EURODIPUTATSI és que aquesta activitat forma part del conjunt d’actuacions que impulsa l’Oficina Europe Direct de Tarragona per apropar la Unió Europea a la ciutadania i fomentar el coneixement de les institucions entre els ciutadans de les nostres comarques.

Aquest divendres, l’activitat continua amb l’organització d’un col·loqui amb diputats catalans, també de manera coordinada amb la facultat de Jurídiques de la URV. Es tracta d’un debat amb Francesc Gambús, eurodiputat del Partit Popular Europeu, Ramon Tremosa, de l’Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa, i Ernest Maragall, dels Verds/ALE. L’acte serà moderat pel periodista Xavier Grasset, i tindrà lloc a les 12 hores a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV.

Més informació de les activitats europeistes a la ciutat, podeu consultar en aquest mateix bloc, on trobareu una entrevista completa a Maria Teresa Calvo. També podeu seguir els perfils en xarxes socials de l’oficina Europe Direct Tarragona al seu facebook i al seu perfil twitter.

Pel que fa a l’activitat del Parlament Europeu es pot seguir a través de l’Oficina del Parlament a Barcelona, a través del seu web, al perfil de twitter: @Europarl_CAT, a la seva pàgina facebook i a instagram a través del perfil @parlamenteuropeu.