Avui, 9 de maig, és el Dia d’Europa. Celebrem que avui fa 70 anys Robert Schuman va proposar un pla per a que cada país d’Europa treballés amb els altres i no contra els altres. “Europa es farà a través de realitzacions concretes que crearan una solidaritat de fet”, va dir Schuman el 9 de maig de 1950. Cada cop que els Europeus hem aplicat aquesta “solidaritat de fet” ens ha anat molt millor. Cada cop que no ho hem fet, hem fracassat. Ho hem vist també en aquesta crisi. Quan el Coronavirus va colpejar Europa, inicialment els estats membres oblidar aquesta lliçó i van pensar primer en ells. Alguns fins i tot van limitar l’exportació de material mèdic. Tal i com va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al seu discurs davant del Parlament Europeu, “Quan Europa necessitava realment que estiguéssim tots allà, vetllant els uns pels altres, molts van optar per mirar només cap a ells mateixos. I quan Europa necessitava un veritable esperit de ‘tots a l’una’, molts van donar tot primer una resposta de ‘només per a mi’ i van rebutjar compartir el seu aixopluc’.

Afortunadament, ha estat una reacció de curta durada. Només junts, en un esperit d’autèntica solidaritat, podrem fer front a aquesta nova crisi. Junts hem pogut aconseguir més material mèdic i de protecció als mercats internacionals; junts hem aconseguit que retornin a casa seva milers de ciutadans que s’havien quedat atrapats a l’estranger; junts hem aconseguit que els productes essencials arribin on més falta fan i junts podrem trobar la cura o la vacuna per a vèncer al coronavirus unint la força dels nostres investigadors. Aquest esperit de solidaritat s’ha anat estenent i ara els països que blocaven la sortida de material mèdic n’envien gratuïtament, accepten pacients d’altres països o envien equips mèdics a les zones crítiques. La solidaritat ja no és l’excepció, és la norma.

Aquesta mateixa solidaritat ha mogut a les institucions europees a fer front també al terratrèmol econòmic que està causant l’aturada de la nostra activitat. La Comissió Europea ha destinat tot el que tenia disponible al seu pressupost per ajudar en les primeres mesures sanitàries i econòmiques. Ha relaxat completament les regles fiscals per permetre als estats desenvolupar programes de xoc i de reactivació. El Banc Central Europeu ha protegit els nostres països amb un programa de compra de deute equivalent a set vegades el pressupost comunitari. A més la Comissió Europea s’endeutarà per a poder sostenir els plans de desocupació temporals (els ERTOs), el Banc Europeu d’Inversions injectarà un torrent de liquiditat a les empreses sense activitat, i el Mecanisme Europeu d’Estabilitat oferirà una línia de finançament perquè els estats puguin pagar, sense cap condicionant, la despesa sanitària de la lluita contra la COVID19. Una triple xarxa de seguretat de més de mig bilió d’euros per treballadors, empreses i administracions que compta amb l’aval de tots els ministres de finances de la UE.

Ara cal fer un nou pas endavant aplicant el principi de solidaritat que Schuman va crear fa 70 anys. La crisi econòmica a què ens enfrontem ha estat comparada amb la que va seguir a la segona Guerra Mundial. No hi estic d’acord. És cert que el coronavirus ha matat desenes de milers de persones, però no és comparable a la guerra mundial, que va segar desenes de milions de vides. També és veritat que s’ha aturat la nostra economia, però Europa als anys cinquanta estava en ruïnes. I la diferència més important: aleshores Europa estava dividida i ara estem junts. Per això ara no ens calen uns ajuts que vinguin de fora, com el pla Marshall, sinó el nostre propi pla de reconstrucció, un nou pla Schuman. I per fer-lo tenim al nostre abast un instrument que compta amb la confiança de tots els estats membres, està ja operatiu, pot oferir resultats ràpids, és transparent i ha demostrat al llarg de el temps que afavoreix la cohesió, la convergència i la inversió: el pressupost europeu.

A diferència del dels estats membres, el pressupost europeu té una durada d’un septenni i això permet concentrar els primers anys les inversions clau per a la recuperació. Perquè aquesta crisi és diferent de qualsevol altra que haguem conegut: està afectant greument a empreses perfectament viables perquè la vida pública s’ha frenat en sec. Cal tornar-les a posar en marxa. A més a més, pot ser una oportunitat única no només per a reactivar la nostra economia sinó per a transformar-la en un model més resilient, ecològic i digital. Tal i com va passar amb el pla Schuman als anys 50, no es tracta de tornar a l’Europa d’abans de la pandèmia, sinó de construir una Europa molt millor.

Per això volem que el Dia d’Europa sigui una ocasió per commemorar la solidaritat. En anys anteriors el Centre Europe Direct de Tarragona havia organitzat per aquesta diada activitats infantils i propostes ciutadanes al carrer. Aquest any la celebració haurà de ser diferent, a Tarragona i arreu, però el rerefons preval i és, de fet, més vigent que mai. Ens recorda que només junts superarem les dificultats.

El 9 de maig de 1950 Robert Schuman va albirar una meta, un objectiu: fer d’Europa un continent de pau amb els països avançant, junts, cap a una prosperitat compartida. I va marcar-nos el camí. La via és solidaritat, ja sigui en els gestos quotidians o en les decisions de les institucions i els líders polítics. Junts superarem aquest repte i junts en sortirem més forts. Feliç dia de la solidaritat, feliç dia d’Europa.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

 

Aquest article ha estat publicat al Diari de Tarragona el dia 9/05/2020

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.