Àliter Group Renovables és una empresa amb seu a Reus que treballa de manera integral en el negoci de les energies renovables. Ara presenta el dispositiu STORM, un gestor intel·ligent de plantes fotovoltaiques amb sistemes d’emmagatzematge.

Panell solar energiaUn projecte que rebrà l’impuls de la Unió Europea en el marc del projecte Horizon2020 SME Instrument. Així, se li concediran 50.000 euros per finançar un estudi de viabilitat d’aquest nou producte, per avaluar la seva possible entrada al mercat. Tot plegat en un context en què el desenvolupament i la penetració de les energies renovables, especialment l’energia solar fotovoltaica, a la UE, així com el previsible creixement de la potència instal·lada, exigeix noves funcions i capacitats de les instal·lacions d’energia fotovoltaica.

Aquesta companyia és només una de les nou PIMES catalanes que rebran fons de la UE per dur a terme projectes innovadors. Arreu de la UE se n’han seleccionat 189 de 24 països diferents, amb una inversió total de la Comissió Europea de més de 9 milions d’euros. A més dels diners per destinar a l’estudi de viabilitat, les empreses també poden demanar un màxim de tres dies d’assessorament gratuït. Les altres iniciatives catalanes seleccionades han presentat innovacions en camps tan diferents com els teixits intel·ligents, energies renovables, salut o TIC.

Cal recordar que l’oficina Europe Direct de Tarragona, per tal de reflexionar sobre la Unió Energètica i debatre com ha de ser el futur energètic a la UE, organitza una jornada adreçada, principalment, a empreses locals. D’aquesta manera posa sobre la taula un tema de molta actualitat i es posa al costat de les companyies tarragonines per oferir-los tot el seu suport.

La intervenció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en el cas de l’acomiadament d’una treballadora interina de l’Administració espanyola ha jugat a favor, recentment, d’aquesta ciutadana. I és que el TJUE ha conclòs que a l’hora de pagar-li la indemnització no hi ha d’haver diferències entre ella i un treballador indefinit que realitzi la mateixa feina. Amb aquest cas com a referència, Marta Enrech, estudiant del màster en Advocacia, reflexiona sobre el tema.

INDEMNITZACIONS A TREBALLADORS INTERINS, A L’EXPECTATIVA DESPRÉS DE LA INTERVENCIÓ DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UE

Marta EnrechL’Estat Espanyol és un dels estats europeus amb un mercat laboral amb més contractes temporals i parcials, especialment en el sector juvenil. Així ho afirmen les dades de l’Organització Internacional del Treball. Al costat d’Espanya se situen altres països com Xipre, Romania i Eslovàquia.

Pel que fa a les indemnitzacions derivades de la finalització de la relació laboral, es dóna una diferència de tracte entre treballadors indefinits i temporals, tal com es preveu pels contractes d’interinitat, regulades a l’article 49.1.c) de l’Estatut dels Treballadors (ET), on s’estableix que «no comport[en] l’abonament de cap indemnització».

Davant d’aquesta situació, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) planteja una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per tal que analitzi si està justificada la diferència en la indemnització per la finalització del contracte d’una treballadora interina del Ministeri de Defensa que feia set anys que ocupava el mateix càrrec, respecte d’un treballador indefinit comparable.

El TJUE ha analitzat si existeix alguna justificació de caràcter objectiu per tal que es doni aquesta diferència de tracte entre un cas i l’altre, ambdós realitzant un treball idèntic. Segons el tribunal de la Unió, la diferència de tracte ha de ser basada en les tasques a realitzar per una i altra, i no exclusivament en la naturalesa temporal del contracte. En virtut d’aquest raonament, el TSJM, ha resolt concedint una indemnització de 20 dies per any treballat prevista a l’article 52 ET a la treballadora amb contracte d’interinitat, no podent existir una discriminació per part de l’empresari o de l’Administració Pública.

A Catalunya, gairebé la meitat dels treballadors temporals de l’Administració són interins. D’aquesta manera, la sentència dictada pel TSJM pot tenir conseqüències molt significatives en el món laboral, a més d’un fort efecte econòmic. I és que aquest nou escenari obre les portes a possibles reclamacions judicials per part de treballadors interins que hagin estat acomiadats recentment, i que considerin que tenen dret a rebre una indemnització, per trobar-se amb una anàloga situació a la demandant.

El debat se situa ara sobre si aquesta sentència, motivada per la intervenció del tribunal europeu, pot desencadenar situacions de conflictivitat laboral i d’inseguretat jurídica, i si comportarà la simplificació de la modalitat contractual actual o un equilibri en les indemnitzacions, sigui a l’alça o a la baixa. Per tot plegat, caldrà veure la reacció dels Tribunals en els propers casos judicials per tenir més pistes sobre quin impacte real acabarà tenint aquesta sentència.

Marta Enrech Calbet (@martaenca),

estudiant del màster en Advocacia

Ruben Folgado és enginyer tècnic industrial i MBA per la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ha desenvolupat la seva carrera professional a l’empresa gasista Messer Ibèrica, on ha tingut diferents responsabilitats dins de l’àrea de producció i energia fins a assolir el càrrec de director tècnic des del 2003. A més, col·labora activament amb altres entitats relacionades amb el món de l’energia, com el Technical Board del grup Messer o el Consell executiu de l’Associació Espanyola d’Empreses amb Gran Consum d’Energia. També és vocal de la junta directiva i president de la comissió d’energia de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) des de l’any 2003. En aquest rol cal destacar els treballs d’aquesta comissió en la defensa de les xarxes tancades de distribució elèctrica com necessari element per aportar seguretat jurídica i millora de la competitivitat de la indústria química en l’entorn europeu. També representa l’AEQT en la comissió d’energia de la Federació Espanyola d’Empreses Químiques (FEIQUE).

Ruben Folgado AEQT energia

Ruben Folgado, president de la Comissió d’Energia de l’AEQT i director tècnic de Messer.

EDTGN. La Unió Europea està apostant per una línia d’unió energètica, que en garanteixi l’abastiment, la competitivitat i la sostenibilitat mediambiental (lliure circulació, preus competitius, energies renovables i eficiència energètica). Com valoren des de l’AEQT aquesta política energètica europea?

Ruben Folgado. Valorem molt positivament totes les iniciatives i directives que tractin d’homogeneïtzar les polítiques energètiques tan dispars desplegades actualment pels Estats membres. La qüestió energètica és un tema crucial per tal de consolidar una veritable unió política i econòmica a la zona Euro. Els mercats energètics a Europa haurien de tendir a un acoblament en preu i mateixes condicions de seguretat de subministrament. Així s’assolirien similars condicions de competitivitat en un aspecte tan sensible com és l’energia. També compartim la necessària visió de fomentar l’ús d’energies que siguin respectuoses amb el medi ambient per lluitar de forma efectiva contra el repte del canvi climàtic i fomentar la reducció del consum i despesa energètica mitjançant mesures d’eficiència energètica.

EDTGN. Segons el vostre punt de vista, per on hauria de passar el futur de l’energia a escala europea?

R. F. Un dels punts que més faran avançar i de forma més efectiva la Unió Energètica seran tots els projectes d’interconnexions de xarxes elèctriques i de gas pendents d’execució. Per raons polítiques aquestes interconnexions s’han estat endarrerint els últims anys. La interconnexió de les xarxes és l’element que més ràpidament aporta l’acoblament dels preus, la millora de la seguretat de subministrament i una millor integració de les tecnologies de producció renovable. El Consell Europeu estableix com un objectiu prioritari en les polítiques energètiques que els Estats membres disposin d’interconnexions de les seves xarxes amb els països veïns d’ almenys un 10% de la seva màxima demanda l’any 2020 i d’un 15% el 2030. Com a exemple, actualment la capacitat d’interconnexió entre França i Espanya és només del 5% quan a Alemanya es multiplica per quatre aquesta ràtio d’interconnexió.

Des dels anys noranta, la participació de la indústria en el PIB dels Estats membres s’ha reduït contínuament i especialment a Espanya. Els països amb un teixit industrial sòlid han demostrat estar millor preparats per passar per una crisi econòmica de dimensions globals com la iniciada el 2008. Des de llavors, a Europa hem perdut gairebé 4 milions de llocs de treball en la indústria manufacturera. La UE ha analitzat aquest problema i té com a objectiu per als seus països membres aconseguir per a l’any 2020 una participació en el PIB de la indústria de l’ordre del 20%. Es venen sentint veus de reindustrialització o renaixement industrial a Europa des de fa temps, però aquesta política hauria de plantejar-se de forma tangible i urgent, ja que s’està perdent massa industrial cada dia en favor de zones geogràfiques amb preus de l’energia més competitius com Orient Mitjà, Xina, Àsia Pacífic i els Estats Units. Aquestes amenaces van en augment amb l’abaratiment del cost del transport marítim i noves rutes de navegació que poden posar en risc la viabilitat del teixit industrial a Europa i la pèrdua de futures inversions tan importants per la seva economia.

Compartim també la política energètica que la UE està desenvolupant per reduir la seva dependència exterior liderant la implantació d’energies renovables i autòctones en el seu mix de generació. Aquesta política energètica tan necessària a escala mediambiental a mitjà o llarg termini requereix grans inversions però a curt termini es traduirà en majors increments de preu de l’energia elèctrica. El repte d’Europa serà com gestionar aquest procés de transició energètica a curt termini perquè la competitivitat de la indústria en general no es vegi greument deteriorada per competir en aquestes condicions d’inferioritat.

EDTGN. I ja al territori, com afecta la política energètica de la UE a les empreses tarragonines? Què es podria millorar?

R. F. Els costos energètics incideixen directament en la competitivitat de l’activitat industrial. La qüestió energètica s’ha convertit en un factor decisiu a l’hora de prendre decisions per a noves inversions de la indústria en general i particularment preocupant per a la indústria química local. Davant una demanda mundial de productes químics creixent, les noves inversions estan tenint com a destinació les regions on els costos energètics són clarament més competitius. Les inversions en indústria química es decanten per altres regions del món on el preu final de l’energia elèctrica és fins a dues vegades menor, com els Estats Units o l’Orient Mitjà. I la situació és encara pitjor quan ens referim al gas natural. L’amenaça d’una producció química a gran escala amb costos molt competitius des d’aquestes regions és evident. Els alts costos energètics de la indústria química a Europa són un llast que les empreses no poden transferir als seus clients que operen en mercats globals. La sobrecapacitat productiva que es preveu per als pròxims anys provocarà el tancament o transformació de plantes químiques a Europa. És inqüestionable que les plantes menys competitives d’Europa seran les més amenaçades.

El marge de millora en el cas de l’Estat Espanyol és evident. En molts aspectes Espanya contínua sent una illa energètica. Tenim mercats més cars, volàtils i inestables que altres zones d’Europa. Els preus dels mercats majoristes espanyols són dels més alts de la zona Euro amb diferències de fins a 20 €/MWh amb països com Alemanya. Aquest és un aspecte inacceptable que hauria de minimitzar-se en els pròxims anys.

Per una altra banda es carreguen conceptes a la factura elèctrica dels consumidors industrials que corresponen a decisions polítiques. Aquests conceptes superen el 45% del cost final de l’energia. S’hauria de replantejar quins d’aquests conceptes cal carregar directament a la factura de les empreses impactant en la seva competitivitat i revisar la fiscalitat de la factura energètica dels grans consumidors tal com fan els països més industrialitzats d’Europa.

Tampoc ajuda molt a les empreses a l’hora de prendre decisions la situació d’incertesa provocada pels continus canvis regulatius.

En resum, la UE ha de desenvolupar una política energètica homogènia a tots els Estats membres amb visió a llarg termini per donar les condicions de competitivitat i d’estabilitat requerides per a la indústria per mantenir-se i atreure’n de nova.

EDTGN. Pel que fa als compromisos europeus per reduir els gasos d’efecte hivernacle o augmentar l’eficiència energètica en els pròxims anys, les empreses del territori estan fent la feina en aquest sentit?

R. F. Malgrat que els preus en el Mercat Europeu de Comerç d’Emissions han estat baixos els últims anys és un factor que obliga les empreses a controlar i reduir les seves emissions. La problemàtica sorgeix quan aquests productes que incorporen aquests costos al cost final de producció competeixen amb productes de països extracomunitaris que no l’assumeixen.

 A més a més, dins la UE existeixen regulacions que distorsionen aquests mercats d’emissions. Hi ha països europeus on es compensen aquests costos indirectes de les empreses. Aquestes pràctiques haurien de ser més homogènies per facilitar la competitivitat.

En el cas de l’eficiència energètica el camí és de llarg recorregut i no es pot deixar mai. Per part de les empreses fa molts anys que s’introdueixen millores tecnològiques i solucions d’eficiència per reduir els seus consums i, en conseqüència, la seva despesa energètica per seguir sent competitives. En aquest aspecte, la crisi econòmica ha jugat a favor d’una revisió exhaustiva dels processos per tal de minimitzar l’impacte de les despeses energètiques en el compte de resultats de les empreses.

La legislació a nivell escala en el camp de l’eficiència arriba tard i no és prou concreta. Malgrat tot, en els darrers temps el baix cost del cru i dels recursos financers han fet possible que es puguin materialitzar nous projectes d’eficiència energètica a les empreses.

EDTGN. En matèria d’innovació energètica, s’han fet avenços destacables des del territori?

R. F. En matèria d’innovació energètica la Comissió Europea prioritza la presència més gran d’energies renovables amb remuneració fixada pel mercat, el desenvolupament de xarxes intel·ligents i noves tecnologies de generació descentralitzada, que permetran als consumidors exercir un paper més actiu i promouran una millor gestió des del punt de vista de la demanda.

Els sistemes i mercats energètics a Espanya no estan prou desenvolupats per materialitzar alguns projectes d’innovació energètica. El sistema ha hagut de retallar despeses i incentius a tots els actors per tal d’equilibrar els seus comptes per la davallada del consum. L’actual legislació penalitza el desenvolupament en el camp de la innovació energètica en favor de la capacitat de generació ja instal·lada i l’ús de les xarxes. Malgrat tot, amb la utilització d’ajuts provinents de fons europeus, es tiren endavant projectes d’innovació energètica a les empreses. La indústria química és líder en la innovació de materials en moltes de les tecnologies de producció renovable com és el cas de l’eòlica.

EDTGN. L’AEQT és tota una institució en un territori com el nostre tan vinculat a l’energia i la química. Quins són els temes en què estan treballant ara mateix des de l’associació?

R. F. Des de l’AEQT hem estat treballant intensament en el reconeixement de les xarxes tancades de distribució elèctrica per als nostres polígons químics. Aquesta configuració especial de subministrament està reconeguda en la Directiva 2009/72/CE del Parlament Europeu i del Consell d’Europa que preveu els complexos químics dins de la categoria de xarxes de distribució tancades. Aquesta directiva indica explícitament la particular naturalesa dels polígons químics per a poder-se establir com a xarxes tancades de distribució, però aquesta figura no s’ha traslladat a l’ordenament jurídic estatal encara. Mitjançant aquest reconeixement s’afavoriria la implantació de noves activitats en disposar de ATRs més competitius i no haver d’invertir en instal·lacions de subministrament ineficients i innecessàries.

El nostre pla estratègic en el camp de l’energia pivotarà sobre aquestes quatre línies estratègiques en els pròxims anys:

  • Potenciar les sinergies existents entre empreses en el camp de l’energia i desenvolupament de noves.
  • Seguiment del marc regulatiu i el seu impacte en els costs energètics.
  • Impulsar models de xarxes tancades pels polígons químics amb accés a peatges de transport de 220KV.
  • Estudiar l’impacte cost /benefici d’una xarxa conjunta de subministrament de vapor.

EDTGN. I per últim, el dia 27 d’octubre l’Oficina Europe Direct Tarragona organitza, amb el suport de l’AEQT, la jornada “L’impacte de la Unió Energètica a les empreses de Tarragona”. Com valora aquesta iniciativa?

R. F. Molt positiva. És important que administracions i reguladors obrin aquestes vies de diàleg per tal de conèixer necessitats i inquietuds dels consumidors finals. És una bona fórmula per poder crear relacions i marcs més favorables per un creixement econòmic i sostenible.

EDTGN. Quina relació tenen amb l’oficina europea a Tarragona? Els agradaria poder col·laborar més en un futur?

R. F. Som un sector que opera des del territori cap al món. Que les institucions creïn espais que connectin la nostra activitat amb la resta del mercat europeu és molt interessant, ja que ens hi apropa ja no com a empreses, sinó com a territori. Per descomptat seria interessant poder mantenir i intensificar aquesta col·laboració en el futur.

Podeu conèixer més sobre la tasca de l’AEQT a la seva pàgina web i a través del seu compte de Twitter.

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Aquí cinc arguments, que són els cinc pilars de la transformació del sistema energètic que ha emprès la UE. Seguretat energètica: importem la meitat de l’energia que consumim i això ens fa massa vulnerables en termes econòmics i polítics. Ens cal un mercat plenament integrat que permeti que l’energia que sobra en un país es pugui consumir en un altre, doni més opcions als consumidors i faci abaixar els preus. Eficiència energètica, per reduir la dependència i ser més competitius i descarbonització, amb mesures per impulsar les renovables i perquè l’energia que es genera localment pugui ser absorbida per la xarxa de manera fàcil i eficaç. Finalment, recerca i innovació: la tecnologia de les renovables ocupa més d’un milió de persones a la UE, genera 130.000 milions d’euros i la UE concentra el 40% del total de patents del sector. Europa té el talent, l’experiència i la motivació per mantenir i reforçar aquest lideratge.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

El Teatre El Magatzem de Tarragona acull, aquest dissabte 22 d’octubre a les 20.30 hores, l’obra teatral “La idea d’Europa”. Es tracta de l’adaptació que Òscar Intente ha fet de l’obra homònima de George Steiner, un dels pensadors europeus més reconeguts. Intente, director, productor i protagonista de l’obra, presenta un monòleg que interpel·la l’espectador sobre la seva identitat, el fet de ser europeu o el pes de la història i la cultura europees. Així mateix, convida el públic a reflexionar sobre conceptes com ara la civilitat, la raó, la solidaritat o la justícia.

Obra teatral La idea d'Europa

El músic Ferran Martínez acompanya Òscar Intente a l’escenari.

Per tal de complementar la representació, a les 20 hores, mitja hora abans de l’espectacle, tres convidats reflexionaran i debatran sobre la idea d’Europa des de diferents perspectives. Els ponents seran Santiago Castellà, professor de Dret internacional de la Universitat Rovira i Virgili; Josep-Lluís Carod-Rovira, director de la Càtedra sobre diversitat social de la Universitat Pompeu Fabra; i Cinta S. Bellmunt, periodista, arqueòloga i autora de diversos llibres.

Trobareu més informació i podreu comprar entrades per a l’espectacle en aquest enllaç.

L’oficina Europe Direct Tarragona, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, la Comissió Europea i l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), organitza pel pròxim dijous 27 d’octubre una jornada titulada “L’impacte de la Unió Energètica a les empreses de Tarragona”. Una sessió que tindrà lloc al Centre Tarraconense – El Seminari i que està oberta a la ciutadania, tot i que es dirigeix especialment a les empreses de l’AEQT i de serveis, la Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), la Cambra de Comerç de Tarragona, representants polítics, sindicals i periodistes.

web_cartell-jornada-energiaL’activitat comptarà amb convidats de primera línia i experts en la matèria, com són Brendan Devlin, coordinador del Directorate General Energy de la Comissió Europea; Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona; Ruben Folgado, director tècnic de Messer i president de la Comissió d’Energia de l’AEQT; i Maria Llop, directora de la Càtedra d’Energia i Desenvolupament de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

També les qüestions que s’hi tractaran són d’actualitat i interès pel sector, com ara xarxes de distribució elèctrica tancades, l’impacte econòmic de les polítiques energètiques al territori, el risc de deslocalització de les empreses o el Pla Europeu d’Inversions. I és que l’objectiu és aprofundir en la Unió Energètica i la seva afectació al teixit empresarial tarragoní.

Cal tenir en compte que tot i que Tarragona és un indret atractiu per moltes empreses, hi ha elements que actuen en contra de la seva competitivitat, com ara l’encariment de les tarifes elèctriques (malgrat que a Tarragona es produeix més del 70% de l’energia elèctrica que es consumeix a Catalunya). És en aquest context que es debatrà sobre el paper de l’energia en el desenvolupament econòmic del territori, així com de la regulació de mercats i formació de preus, la sostenibilitat energètica i ambiental, l’eficiència energètica, la tecnologia energètica i la indústria.

Per una Unió Energètica

Tot plegat, s’emmarca en la política energètica de la Unió Europea, que persegueix tres objectius principals: seguretat d’abastament, competitivitat i sostenibilitat. Per assolir-los, la Comissió Europea ha engegat un pla per crear una Unió Energètica i garantir als ciutadans i empreses europees un subministrament energètic segur, assequible i respectuós amb el clima. Entre les mesures que proposa la CE per arribar a aquest horitzó hi ha la moderació de la demanda d’energia o el desenvolupament d’un mercat interior efectiu i plenament integrat.

Programa de la jornada

D’una banda, Brendan Devlin pronunciarà una conferència titulada “Objectiu: Unió Energètica”, en la qual exposarà les bases d’aquest objectiu europeu i en detallarà els requisits per arribar-hi. Devlin és un dels responsables d’un dels 33 departaments específics en polítiques de la CE, concretament del que s’encarrega d’implementar la política energètica europea.

D’altra banda, s’ha preparat una taula d’experts i un debat a càrrec de Ruben Folgado, Ferran Tarradellas i Maria Llop que, com a especialistes i amplis coneixedors de la política energètica europea, donaran la seva visió sobre el tema i posaran sobre la taula les qüestions que més preocupen els empresaris tarragonins, orientant-los sobre la millor manera d’assolir els objectius de la Unió Energètica.

L’activitat de la jornada s’allargarà de les deu del matí a la una del migdia.

Tots els interessats en assistir-hi han d’adreçar un correu amb les seves dades a [email protected].

Tens més de 18 anys? Vols col·laborar amb un projecte de la Unió Europea? Habitualment et mous en cotxe per Tarragona? Tens un smartphone amb el sistema Android?  Si has contestat afirmativament a les preguntes anteriors ets el candidat ideal per convertir-te en voluntari del RERUM!

rerumTarragona participa en el projecte RERUM (Reliable, Resilient and secUreloT for sMartcityapplications), que fa recerca en seguretat i protecció de dades aplicada a les ciutats intel·ligents i té com a objectiu desenvolupar tecnologies per millorar la seguretat mitjançant la creació d’aplicacions que garanteixin la confidencialitat, l’autenticitat i la integritat en el seu ús, un dels factors més importants en el desenvolupament de noves tecnologies.

L’estat del trànsit a l’instant

rerum-trafficA la nostra ciutat en concret es treballa en el transport intel·ligent, per tal d’aconseguir una estimació de trànsit en temps real. Per això s’han desplegat sensors fixos, col·locats en els semàfors i pals de llum, i també mòbils (per exemple en els autobusos de Tarragona que ja es localitzen per GPS). En aquesta darrera modalitat és on entren el joc els voluntaris, i és que tant ciutadans com turistes poden utilitzar els seus telèfons mòbils (amb l’app RERUM Traffic Car, només disponible per a Android) per contribuir a la detecció marc participatiu.

Per començar a col·laborar amb el projecte només cal instal·lar l’aplicació i començar-la a utilitzar (en aquest document trobareu tots els detalls). Així mateix, cal que els usuaris que la facin servir contestin una petita enquesta en català o en castellà.

En aquest enllaç es pot consultar el mapa de trànsit resultant de les dades recollides en el marc del RERUM.

Tarragona s’integra en aquest projecte juntament amb 11 socis (empreses, universitats, centres de recerca i municipis) de sis països europeus (Regne Unit, Suècia, Alemanya, Grècia, Romania i Espanya).

Per a més informació podeu consultar la pàgina web del projecte.

Aquest dissabte 15 d’octubre és la data límit perquè graduats universitaris puguin sol·licitar una de les 300 places disponibles de les beques Robert Schuman per fer pràctiques al Parlament Europeu. Les persones que siguin acceptades duran a terme la seva tasca entre l’1 de març i el 31 de juliol de 20017.

Es tracta d’unes ajudes que es convoquen dues vegades a l’any en opció general, de periodisme o Premi Sàkharov, i que estan pensades per a candidats interessats amb la feina del Parlament Europeu relacionada amb els drets humans. Així, les beques Robert Schuman permeten completar els coneixements adquirits durant els estudis, familiaritzar-se amb l’activitat de la UE i, en concret, del Parlament Europeu i conèixer les tasques d’una oficina de premsa.

Els períodes de pràctiques duren cinc mesos –no prorrogables– i contemplen dues opcions: remunerada i no remunerada. Actualment el sou de la beca són 1.252,26€  al mes per als becaris a Brussel·les o Luxemburg. La beca també inclou un viatge a Estrasburg per participar de les tasques administratives o informatives de la institució durant una sessió plenària.

Com es pot presentar la candidatura?

Els tràmits s’han de fer a través del portal online habilitat pel Parlament Europeu, i el formulari ha d’omplir-se en anglès, francès o alemany. Entre les dades que es requereixen hi ha informació general del candidat/a, coneixements lingüístics, formació, coneixements informàtics i motivació. Cadascun dels apartats s’ha d’omplir en un temps límit de 30 minuts. Finalment, els candidats han d’indicar les seves preferències per realitzar les pràctiques: alguna de les tres seus del Parlament Europeu –Estrasburg, Brussel·les o Luxemburg– o qualsevol  de les altres 33 ciutats on el Parlament Europeu té una Oficina d’Informació, com ara Barcelona. A més de les 28 capitals dels Estats membres, la ciutat comtal disposa d’una Oficina d’Informació del Parlament Europeu juntament amb Breslau, Edimburg, Marsella, Estrasburg, Milà, Munic i una als EUA, a Washington DC.

Altres convocatòries

La gran majoria de les institucions i organismes de la Unió Europea convoquen regularment períodes de pràctiques: el Parlament Europeu, la Comissió Europea, el Consell de la UE, el BCE, el Comitè de les Regions, el BEI, el Comitè Econòmic i Social Europeu, el Defensor del Poble Europeu, el Tribunal de Comptes Europeu o el Tribunal de Justícia de la Unió Europea són alguns exemples.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre les beques Robert Schuman i altres convocatòries de pràctiques.

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Un dels grans èxits de la Unió Europea ha estat l’eliminació de fronteres interiors. Amb la creació del mercat únic es van permetre la lliure circulació de bens, serveis, capitals i persones, i amb la signatura del tractat de Schengen, també l’eliminació dels controls fronterers. Tots ens hem acostumat a viatjar per Europa amb les mans a la butxaca, sense passaport, ni visats, amb la mateixa llibertat amb la que ens movem dins els nostres Estats membres.

L’eliminació de les fronteres interiors implica que ara tots tenim unes fronteres exteriors comunes. Qui arriba, posem per cas, a l’aeroport de Munich, no només entra a Alemanya, sinó que també ho fa Europa. Amb la creació de l’espai Schengen, tots els Estats membres confiaven en el control fronterer dels seus socis comunitaris, però per desgracia, l’arribada massiva de refugiats i immigrants, ha posat sota pressió moltes fronteres europees, en especial les dels països costaners. Només cal recordar que el mes d’octubre del 2015 arribaven a Grècia, de mitjana, 10.000 refugiats diaris.

És impossible practicar una política migratòria i de refugiats responsable, lluitar contra el crim organitzat i preservar al mateix temps la llibertat de moviment sense un control efectiu de les nostres fronteres exteriors. És un problema europeu que precisa una resposta europea. Nou mesos enrere, la Comissió va fer la proposta per a crear la Guàrdia Europea de Costes i Fronteres. Gràcies a l’aprovació del Consell i del Parlament en un temps rècord, aquesta nova guàrdia ja és una realitat.

En la seva declaració de 1950, Robert Shcuman va dir: “la unitat d’Europa no es farà de cop ni mitjançant un pla únic: es farà mitjançant realitzacions concretes i, primer de tot, creant una solidaritat de fet”. La Guàrdia Europea de Costes i Fronteres posa en pràctica el principi de la solidaritat de fet amb els països fronterers per a benefici de tots.

El nou cos comptarà amb un equip de 1.500 persones que s’ocuparan de facilitar les tasques de cerca i salvament al mar, controlar els fluxos migratoris, gestionar les fronteres exteriors i oferir ajuda operacional i tècnica als Estats membres i a les agències europees existents en la seva tasca guarda-costanera. El nou cos continua la feina que fins ara feia Frontex. Cal recordar que des del 2015 les operacions de la UE al mar mediterrani han contribuït a salvar la vida de més de 400.000 persones i han desactivat 303 embarcacions utilitzades per xarxes de criminals traficants de persones.

Si volem una Europa que ens protegeixi i que vetlli per la nostra seguretat, necessitem una gestió comuna de les nostres fronteres. Si volem que l’espai Schengen funcioni i poder moure’ns sense controls interiors és necessari millorar la protecció de les fronteres exteriors. El nou cos suposa un pas de gegant en aquesta direcció.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona