La intervenció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en el cas de l’acomiadament d’una treballadora interina de l’Administració espanyola ha jugat a favor, recentment, d’aquesta ciutadana. I és que el TJUE ha conclòs que a l’hora de pagar-li la indemnització no hi ha d’haver diferències entre ella i un treballador indefinit que realitzi la mateixa feina. Amb aquest cas com a referència, Marta Enrech, estudiant del màster en Advocacia, reflexiona sobre el tema.

INDEMNITZACIONS A TREBALLADORS INTERINS, A L’EXPECTATIVA DESPRÉS DE LA INTERVENCIÓ DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UE

Marta EnrechL’Estat Espanyol és un dels estats europeus amb un mercat laboral amb més contractes temporals i parcials, especialment en el sector juvenil. Així ho afirmen les dades de l’Organització Internacional del Treball. Al costat d’Espanya se situen altres països com Xipre, Romania i Eslovàquia.

Pel que fa a les indemnitzacions derivades de la finalització de la relació laboral, es dóna una diferència de tracte entre treballadors indefinits i temporals, tal com es preveu pels contractes d’interinitat, regulades a l’article 49.1.c) de l’Estatut dels Treballadors (ET), on s’estableix que «no comport[en] l’abonament de cap indemnització».

Davant d’aquesta situació, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) planteja una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per tal que analitzi si està justificada la diferència en la indemnització per la finalització del contracte d’una treballadora interina del Ministeri de Defensa que feia set anys que ocupava el mateix càrrec, respecte d’un treballador indefinit comparable.

El TJUE ha analitzat si existeix alguna justificació de caràcter objectiu per tal que es doni aquesta diferència de tracte entre un cas i l’altre, ambdós realitzant un treball idèntic. Segons el tribunal de la Unió, la diferència de tracte ha de ser basada en les tasques a realitzar per una i altra, i no exclusivament en la naturalesa temporal del contracte. En virtut d’aquest raonament, el TSJM, ha resolt concedint una indemnització de 20 dies per any treballat prevista a l’article 52 ET a la treballadora amb contracte d’interinitat, no podent existir una discriminació per part de l’empresari o de l’Administració Pública.

A Catalunya, gairebé la meitat dels treballadors temporals de l’Administració són interins. D’aquesta manera, la sentència dictada pel TSJM pot tenir conseqüències molt significatives en el món laboral, a més d’un fort efecte econòmic. I és que aquest nou escenari obre les portes a possibles reclamacions judicials per part de treballadors interins que hagin estat acomiadats recentment, i que considerin que tenen dret a rebre una indemnització, per trobar-se amb una anàloga situació a la demandant.

El debat se situa ara sobre si aquesta sentència, motivada per la intervenció del tribunal europeu, pot desencadenar situacions de conflictivitat laboral i d’inseguretat jurídica, i si comportarà la simplificació de la modalitat contractual actual o un equilibri en les indemnitzacions, sigui a l’alça o a la baixa. Per tot plegat, caldrà veure la reacció dels Tribunals en els propers casos judicials per tenir més pistes sobre quin impacte real acabarà tenint aquesta sentència.

Marta Enrech Calbet (@martaenca),

estudiant del màster en Advocacia