Alumnes de l’INS Campclar de Tarragona al Parlament Europeu

Els alumnes de primer de Batxillerat de l’Institut Campclar de Tarragona que participen en el projecte Erasmus+ “Fit for work in Europe” han visitat la seu del Parlament Europeu a Estrasburg. Un viatge que forma part de les activitats del seu projecte, que té com a objectiu ajudar els adolescents a trobar el seu camí en el mercat de treball europeu. A més, se’ls dóna accés a una plataforma en línia que conté informació vital sobre el projecte i els seus resultats, i que continuarà oberta a altres grups un cop finalitzin la seva tasca. Aquesta ha estat la seva experiència:

“La nostra visita al Parlament Europeu va ser una experiència molt satisfactòria. L’entrada ens va impactar, ja que vam haver de passar uns controls de seguretat similars als dels aeroports. Una vegada a l’interior del recinte, la impressió va ser sensacional.

Una vegada dins del Parlament, ens van mostrar dues de les sales on es fan els debats, una de les quals va ser l’hemicicle, i vam visionar un vídeo sobre la història de la Unió Europea.

Totes les sales del Parlament estaven al voltant d’una plaça en la qual hi ha una esfera de ferro, regal per a la institució procedent de Varsòvia (Polònia).

També vam presentar dos dels collages fets sobre el nostre projecte i vam llegir quatre de les preguntes que havíem preparat per als parlamentaris.”

Juan Aguilera, Íngrid Andreu, Alba Avecilla, Sara Guerrero,

Marta Jiménez, Manuel Martínez, Sergi Solà, Andrea Soria

/by

La ciutadania europea, fil conductor del segon #eurotertúlies del 2017

El segon #eurotertúlies del 2017 tracta sobre l’actitud de la ciutadania cap a la UE.

La segona sessió de l’#eurotertúlies, organitzada pel centre d’informació Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, s’endinsarà en el comportament de la societat civil europea envers la UE. Sota el títol “L’actitud de la ciutadania cap a la UE”, el politòleg Jordi Muñoz aprofundirà en qüestions com “Quina relació tenen els ciutadans i ciutadanes europeus amb les institucions de la UE? Què explica el suport, o el rebuig, a la integració? Ha crescut l’euroescepticisme els darrers anys? Per quines raons? En quins països ha crescut més? Quins són els elements que fan que la ciutadania confiï o desconfiï de les institucions europees?”. Una tertúlia en la qual es tractaran aquests temes a partir de l’evidència acumulada per dècades de recerca politològica.

* Jordi Muñoz (@jordimunozm) és investigador Ramón y Cajal a la Universitat de Barcelona des de juliol 2014. Anteriorment havia estat investigador postdoctoral (Juan de la Cierva) a la Universitat Autònoma de Barcelona, i predoctoral a la Universitat Pompeu Fabra, on es va doctorar el 2009 en Ciències Polítiques i Socials. Els seus interessos de recerca se centren en l’anàlisi de les actituds i el comportament polític, i imparteix docència, sobretot, en mètodes quantitatius de recerca i comportament polític.

La cita, com sempre, és oberta a tota la ciutadania, i tindrà lloc dijous 4 de maig a les set de la tarda (una hora més aviat que les que s’han realitzat fins ara) al Museum Cafè de Tarragona (Carrer Sant Llorenç, 5).

Els interessats en assistir-hi poden inscriure’s en aquest enllaç.

/by

Municipis oberts a Europa i al món

Xavier Ferrer és el president del CCME.

Estem en un món canviant, ple d’incerteses i amb dificultats d’albirar un futur clar. Els equilibris polítics es desestabilitzen i donen pas a més actors i a conflictes en diferents àrees del planeta, la solució dels quals és complexa. En el pla econòmic, les coses passen molt de pressa i, propiciat per les noves tecnologies, assistim a una revolució que està canviant les relacions econòmiques, amb empreses que tenen més poder que molts estats i amb incidència important en el mercat de treball. I tot això afecta l’escenari social, que esdevé més inestable, amb importants migracions de caràcter econòmic i també polític, que alteren la cohesió social a les àrees afectades.

A més, Europa travessa per dificultats en l’àmbit econòmic, amb una crisi encara no superada, i en el pla polític ens trobem amb una crisi d’identitat europea propiciada per la dificultat de gestionar l’economia i la immigració, especialment el drama dels refugiats que ha abocat alguns governs europeus a tancar-se i partits polítics a apostar per l’anti europeisme i la xenofòbia. Tot plegat, ha generat un estat de la qüestió que ha propiciat descontentament vers la UE i, en part, ha provocat el Brexit i, en el pla internacional, l’elecció de Trump, i que prediu dificultats en l’escenari immediat del 2017 si no revertim la situació explicant a la ciutadania les virtuts i avantatges d’una Europa unida i democràtica. És per això que, des del municipalisme, s’ha d’apostar per Europa i fer saber les virtuts i avantatges que la UE ofereix a la ciutadania, naturalment millorant-ne el que calgui. Per això ens convé que els municipis, que és la institució més propera a la ciutadania, siguin oberts i actius a la realitat més propera, però també a Europa i al món. La internacionalització de les ciutats i els territoris ja és un fet i una necessitat, i cal ser-ne protagonistes directes.

D’aquesta dimensió estratègica internacional de les ciutats i dels territoris en parlarem el pròxim dia 3 de maig a Tarragona, en una jornada amb experts i casos d’èxit i bones pràctiques de municipis i territoris que ja han assumit aquest rol.

L’actual viabilitat del projecte europeu i la inevitable projecció internacional del món local es necessiten per oferir a la seva ciutadania un espai de cohesió, solidari, innovador i de progrés que ens garanteixi una estabilitat política, social i econòmica d’acord amb els valors de l’ètica, la pau i la seguretat.

Xavier Ferrer

President del Consell Català del Moviment Europeu (CCME)

/by

La Unió Europea està de celebració

Malina Gaianu

Malina E. Gaianu és estudiant de Dret a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i representat de la Filial espanyola en la Lliga d’estudiants romanesos a l’estranger (LSRS).

El 2017 és un any de celebració pel bloc europeu. Per començar, perquè es compleix el 60è aniversari del Tractat de Roma, que ha donat lloc al que coneixem avui dia com la Unió Europea. Segonament, perquè el programa Erasmus (actualment Erasmus+) compleix el seu 30è aniversari des que es va implementar. I en darrer lloc, perquè l’1 de gener de 2017 es va celebrar el 10è aniversari de l’adhesió de Romania a la Unió Europea (UE).

Ja ha passat una dècada d’aquest fet i Romania (igual que els altres Estats membres de la UE) compta amb representants en totes les institucions europees i els seus ciutadans gaudeixen dels drets que li atorga la ciutadania europea. Així mateix, el romanès s’ha convertit en llengua oficial de la Unió.

No obstant això, les relacions Romania-UE van començar a principis dels anys 90 amb la firma de l’Acord Europeu d’Associació. El 1995, Romania va sol·licitar la seva adhesió a la Unió Europea. Quatre anys més tard, es va decidir obrir les negociacions en el marc del Consell Europeu d’Hèlsinki, però aquestes no van començar fins al 2000. El Parlament Europeu, el 2005, va donar llum verda a l’adhesió de Romania (i també de Bulgària) i, posteriorment, la Comissió Europea va emetre un informe positiu respecte aquest fet. Finalment, el Consell Europeu va confirmar que Romania entraria a formar part de la UE a partir de l’1 de gener del 2007. Recordo fa deu anys quan la meva ciutat natal, Sibiu, es va vestir de gala per rebre el premi de Capital Cultural Europea sota el lema Ciutat de Cultura, ciutat de cultures.

Pels que encara no coneixen el meu país, aquest es localitza a l’est d’Europa, a unes tres hores amb avió des de Barcelona. Gràcies al romanès Henri Coanda –que va ser pioner en aerodinàmica i el constructor del primer avió de reacció del món–, ara podem utilitzar aquest mitjà de transport. La seva capital és Bucarest (està situada a la mateixa latitud que Venècia o Bordeus). Els Carpats travessen el centre del país (també es coneixen com els Alps de Transsilvània). Després de la novel·la de Bram Stoker Dràcula, publicada el 1897, Transsilvània es va associar a una zona de vampirs. El riu Danubi acaba el seu viatge –després de travessar vuit països– al Mar Negre, formant un dels aiguamolls amb més biodiversitat al món al Delta del Danubi.

Malina E. Gaianu

Estudiant de Dret a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i representat de la Filial espanyola en la Lliga d’estudiants romanesos a l’estranger (LSRS)

/by

El Parlament Europeu fixa les seves condicions per al Brexit

BrexitEls eurodiputats subratllen la importància de garantir un tracte just i equitatiu als ciutadans de la UE que viuen al Regne Unit i als britànics que resideixen en països comunitaris. També recalquen que el Regne Unit seguirà sent membre de la UE fins a la seva sortida oficial. Això comporta drets però també obligacions, inclosos els compromisos financers que vagin més enllà de la data de retirada.

La resolució adoptada pel Ple del Parlament Europeu adverteix contra qualsevol intent de vincular un futur acord econòmic entre la UE i el Regne Unit a qüestions de seguretat i descarta una relació econòmica “a la carta”, basada en acords sectorials, en particular pel que fa als serveis financers.

El Parlament deixa clar que la pertinença al mercat interior i a la unió duanera implica l’acceptació de la llibertat de moviment de béns, capitals, serveis i persones, així com la jurisdicció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, l’aportació al pressupost i l’adhesió a la política comercial comuna.

El text diu que només després d’aconseguir “avenços substancials” en les converses per a l’acord de retirada, podran començar les negociacions sobre possibles disposicions transitòries. En qualsevol cas, els acords transitoris no es podran estendre més enllà de tres anys.

Finalment, el Parlament emfatitza que un acord sobre la futura relació només podrà concloure després de la sortida de la Unió.

Eleccions avançades al Regne Unit

Pocs dies després del ple, la primera ministra britànica, Theresa May, ha convocat eleccions avançades al parlament britànic per al 8 de juny. May fa nou mesos que és al càrrec, després d’haver agafat el relleu de David Cameron, que va dimitir després de la victòria del Brexit en el referèndum del juny passat. Segons la primera ministra, la decisió mira de buscar unitat, per tal que durant el procés de negociació del Brexit amb la UE, hi hagi estabilitat i un lideratge fort.

/by

Derecho de Asilo: investigación, estudio y análisis político, social y jurídico

Jorge Regidor és jurista i col·laborador d’Europe Direct Tarragona.

El derecho de asilo es un derecho humano reconocible y de obligatorio cumplimiento para todos los Estados que estén obligados en la medida que tengan firmados Convenios Internacionales sobre la materia. Es uno de los derechos humanos más antiguos de la humanidad, ya que desde la edad media se produjeron numerosas oleadas de perseguidos por motivos religiosos o territoriales.

Da lugar al principio de inmunidad, por la cuál una persona deber ser siempre respetada y no violentada. Debe definirse como una protección que presta un Estado en su territorio a personas que no son nacionales suyos y que llegan a él perseguidas por motivos políticos u de otra índole, y que se hallan en situación de grave peligro individual en el Estado de procedencia o, en términos de derecho internacional, Estado perseguidor.

En definitiva, un refugiado es una persona que se ha visto abocada a llevar a cabo un desplazamiento forzoso de su país por haber sufrido graves violaciones de derechos humanos debido a la descomposición de las instituciones democráticas, la proliferación de agentes no estatales perseguidores, la diversidad de diferentes formas de criminalidad, problemas económicos, conflictos bélicos y otras e infinidades formas de persecución y de violación sistemática de los derechos humanos.

A nivel normativo, la regulación genérica del derecho de asilo se halla en el Art. 14 de la DUDH “en caso de persecución, toda persona tiene derecho a buscar asilo y a disfrutar de él, en cualquier país. Este derecho no podrá ser invocado contra una acción judicial realmente originada por delitos comunes o por actos opuestos a los propósitos y principios de las Naciones Unidas”.

La problemática de los refugiados en guerras y conflictos de África, más conocidos como refugiados en masa, los desplazados por terrorismo, el caso de los refugiados haitianos en las costas de Alta mar en los EEUU, el desastre humanitario que significó en conflicto de la ex-Yugoslavia, los kurdos, los refugiados palestinos con apoyo jurídico de la UNRWA (oficina de socorro para la ayuda de Palestina), los casos de refugiados medioambientales debido al cambio climático o los últimos refugiados en Italia de Libia y Túnez y los actuales refugiados que provienen de Siria son muchos de los diferentes casos que existen a nivel mundial.

Desde los gobiernos actuales se debe fomentar la política de asilo desde la perspectiva de facilitar, promover y ayudar al interesado a solicitar sin temor una petición de y reforzar ante los gobiernos las garantías de asistencia jurídica gratuita en el acceso al procedimiento y durante el mismo.

Jorge Regidor Sánchez

Jurista, col·laborador d’Europe Direct Tarragona

/by

Més de 100 experts comparteixen estratègies i experiències per millorar la comunicació sobre Europa

Fotografia de grup dels assistents a la trobada a Madrid.

Més d’un centenar d’experts en comunicació europea -entre els quals la representant d’Europe Direct Tarragona i d’altres centres d’informació Europe Direct de tota Espanya i Centres de Documentació Europea, representants d’Eurodesk, del Punt Europeu de Consumidors, del Punt de Contacte Cultural i Ciutadà i de NARIC- s’han reunit a Madrid aquesta setmana passada per tal de continuar impulsant el debat sobre el futur d’Europa, reforçat amb el recent llançament del Llibre Blanc, publicat per la Comissió Europea i que planteja 5 escenaris per a l’avanç de la Unió Europea.

Aquesta trobada arriba en un moment clau, després de la celebració del 60 aniversari de la signatura dels Tractats de Roma i enmig del debat sobre el Brexit. En aquest sentit, els centres Europe Direct de tota Espanya són un instrument fonamental per a articular aquest debat en l’àmbit local i regional, per així recollir les opinions dels ciutadans i informar-los a través de la premsa i les xarxes socials.

Els canals d’informació de la UE permeten respondre nombroses preguntes dels ciutadans, des de les més generals, com ara què fa Europa per protegir-los davant del terrorisme o què pot fer per a crear més llocs de treball; fins a altres qüestions més particulars, sobre com apuntar-se al nou Cos Europeu de Solidaritat o com realitzar un període de pràctiques d’FP a l’estranger.

Durant les jornades de treball s’ha presentat als experts la campanya d’informació sobre el Pla d’Inversions per a Europa que la Comissió Europea portarà a terme enguany a Espanya, i que inclou una ronda de 17 seminaris en diverses províncies.

45 centres Europe Direct

Europe Direct és una xarxa d’informació que té com a missió ajudar a entendre i resoldre preguntes dels ciutadans sobre la UE. A Espanya existeixen 45 centres Europe Direct repartits per tot el territori. Així mateix, hi ha un servei central i una xarxa descentralitzada en 500 ciutats europees. Un servei que s’encarrega de contestar les preguntes dels ciutadans sobre Europa o de dirigir-los als serveis especialitzats.

Una xarxa paneuropea

El passat mes d’octubre, més de 500 experts i directius dels centres Europe Direct dels 28 Estats Membres de la UE van celebrar a Madrid la seva trobada anual per analitzar i debatre sobre les claus de la comunicació de la UE. Entre aquestes, van valorar especialment l’eficàcia dels programes i activitats educatives en infants, a la vegada que van coincidir en la necessitat d’intensificar la comunicació de les prioritats europees.

En aquest enllaç pots veure el vídeo de resum d’aquesta reunió.

/by

Tarragona acull una jornada d’internacionalització de ciutats i territoris

El Centre Cultural El Seminari de Tarragona serà l’escenari, dimecres 3 de maig, de la jornada “La necessària internacionalització de les ciutats i territoris”, organitzada pel Consell Català del Moviment Europeu i el centre d’informació Europe Direct Tarragona i dirigida a càrrecs electes i tècnics responsables d’aquest àmbit en els governs locals. L’objectiu és informar i formar els assistents sobre la necessitat d’internacionalitzar els municipis i els seus territoris.

Clica per veure el cartell i consultar el programa de la jornada.

El programa que s’ha preparat contempla debats com ara “La dimensió estratègica de la internacionalització de les ciutats”, “Com passem de la teoria a la pràctica per internacionalitzar-nos”, “Com aprofitar programes, projectes i xarxes per ser presents i visibles internacionalment”, així com “Casos d’èxit i de bones pràctiques de municipis i territoris”.

Entre els ponents hi haurà experts com Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu; Xavier Tiana, responsable de Relacions Internacionals de l’AMB; Joan Chicón, cap de Servei de Relacions Europees i Internacionals i Projecció de la Ciutat de l’Ajuntament de Terrassa; així com membres d’altres consistoris catalans que exposaran les seves experiències.

Els interessats a assistir a la jornada ja es poden inscriure enviant les seves dades al correu electrònic [email protected].

/by

La idea d’Europa, teatre per a reflexionar i debatre amb motiu del Dia d’Europa a Tarragona

Clica per ampliar el cartell i veure tota la informació.

La idea d’Europa és el títol de l’obra de teatre que es representarà a la Sala Eutyches del Palau de Congressos de Tarragona el pròxim 10 de maig. Es tracta d’una proposta teatral que s’emmarca en la programació de la celebració del Dia d’Europa, que es commemora cada 9 de maig.

L’obra és un monòleg dirigit i interpretat per Òscar Intente, inspirat en una conferència de George Steiner, un dels pensadors més reconeguts del vell continent. Una proposta que vol interpel·lar l’espectador sobre la seva identitat, sobre el fet de ser europeu i sobre el pes de la història i la cultura europees. Un muntatge en què també hi té un paper destacat la música, present a l’escenari gràcies a l’acordió de Ferran Martínez.

A més, i per tal de complementar l’activitat, un cop finalitzada l’obra s’obrirà un debat amb el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, on tots els assistents podran participar activament i reflexionar sobre aquelles qüestions que l’intèrpret hagi posat sobre la taula durant l’espectacle.

La representació tindrà lloc a les 11 del matí i, per tal d’assistir-hi, us podeu inscriure a través d’aquesta pàgina web, tant si voleu gaudir-ne a títol individual com si sou, per exemple, professors i creieu que l’obra pot ser d’interès pels vostres alumnes.

Celebrem el Dia d’Europa

Aquesta obra de teatre forma part de la programació que el centre d’informació Europe Direct a Tarragona està preparant per a commemorar el Dia d’Europa, el 9 de maig. Una programació on també hi haurà concerts, xerrades i moltes altres activitats.

Si voleu estar al dia de les propostes que us hem preparat pel Dia d’Europa, podeu consultar aquesta pàgina web.

/by