,

La UE de la propera generació

La Comissió Europea ha presentat la seva proposta de pla de recuperació econòmica. Per garantir que aquesta recuperació sigui sostenible, inclusiva i justa per a tots els estats membres, la Comissió proposa crear un nou instrument de recuperació econòmica anomenat “La UE de la propera generació”, que s’integrarà en un pressupost europeu a llarg termini potent, modern i renovat. La Comissió també ha donat a conèixer el seu programa de treball actualitzat per al 2020, que donarà prioritat a les mesures necessàries per impulsar la recuperació econòmica i la resiliència d’Europa.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen ha explicat que “el pla de recuperació econòmica farà que l’enorme repte a què hem de fer front sigui una oportunitat no només econòmica, sinó també d’inversió en el nostre futur: el pacte verd i la digitalització europeus impulsaran l’ocupació i el creixement, la resiliència de les nostres societats i la salut del nostre medi ambient. És l’hora d’Europa. La nostra voluntat d’actuar ha de respondre als reptes a què tots hem de fer front. Amb el nou instrument anomenat «la UE de la propera generació» hi donarem una resposta ambiciosa”.

El pressupost de la UE complementa els esforços nacionals i es troba en una situació privilegiada per aconseguir una­ recuperació econòmica justa i restaurar i fer revifar el mercat únic.

Teniu aquesta informació ampliada aquí

Preguntes i respostes sobre el Marc Financer Plurianual (MFP) i l’instrument “La UE de la propera generació” aquí

/0 Comments/by

Degradació ambiental i desplaçaments induïts pel canvi climàtic

Dilluns 18 de maig va tenir lloc la conferència “Migració, degradació ambiental i desplaçaments induïts pel canvi climàtic: quin és l’enfocament de la UE” organitzada per la Càtedra Jean Monnet de Dret Ambiental de la UE, amb la col·laboració del CEDAT i Europe Direct Tarragona.

La xerrada va anar a càrrec d’Esther Pozo, Cap d’Unitat de la DG Home qui va explicar que malgrat les competències en matèria de migració són estatals, la UE treballa per a donar resposta a les diferents crisis migratòries.

Podeu tornar a escoltar la xerrrada aqui

 

/0 Comments/by

Europa, la nostra agricultura i la COVID19

Fa una setmana celebràvem el Dia d’Europa, l’aniversari de l’anomenada “Declaració Schuman” que va marcar l’inici de la construcció europea: un procés gradual, basat en petites passes i en la progressiva integració d’interessos econòmics que, amb el temps, han anat incrementant la integració a nivell polític.

Després de dos mesos de confinament, aquesta és una bona excusa per mirar enrere i veure el que la Comissió Europea ha fet per permetre el funcionament dels mercats agroalimentaris en aquest context tan complicat.

Aquesta crisi ha demostrat la fortalesa del sistema agroalimentari europeu, la resiliència del sector agrícola i la capacitat de les institucions europees per garantir l’accés a l’alimentació als  500 milions de consumidors europeus.

Al llarg d’aquests dos mesos els agricultors i empleats del sector agroalimentari no han parat de treballar per poder garantir el nostre abastiment alimentari diari. La feina incansable d’aquests herois i heroïnes als camps, granges, hivernacles, escorxadors i botigues d’alimentació ens ha permès d’omplir cada dia el plat.

Des de les institucions europees s’ha vetllat de manera permanent perquè uns mercats tan interconnectats i interdependents com ho son els mercats agroalimentaris funcionessin en tot moment i que les diverses cadenes de valor no es tallessin.

En primer lloc, s’ha garantit el funcionament del mercat únic europeu agroalimentari. Durant el mes de març, la Comissió Europea ja va establir els ‘corredors verds’ per reduir al mínim els controls fronterers i garantir el pas de tots els béns, inclosos els agroalimentaris. També es van adoptar accions per garantir que els treballadors temporals del sector agroalimentari, considerats com a treballadors crítics, es poguessin desplaçar entre països.

En segon lloc, s’ha simplificat l’administració per a tots els beneficiaris de la Política Agrícola Comuna (PAC): s’han flexibilitzat les normes d’ajuts d’estat per permetre noves ajudes al sector, també s’han modificat els terminis de gestió de la PAC, s’han ajornat les sol·licituds, s’han adaptat els controls… i s’han augmentat els avançaments en els pagaments de la PAC als beneficiaris.

En tercer lloc, des de la Comissió Europea també s’ha seguit al detall l’evolució dels diferents mercats agrícoles i s’ha intervingut en els casos on s’han observat desequilibris. Per exemple, en el cas del sector lacti i els càrnics (boví, oví i caprí) des de Brussel·les s’han concedit ajuts a l’emmagatzematge privat. En sectors com el de la fruita, les hortalisses i el vi, es permet als Estats modificar els mecanismes de suport existents per controlar els excessos d’oferta (com les retirades o destil·lació de crisis). També s’han relaxat les normes de competència en els sectors làctic, de flors i patates, per tal de permetre l’autoregulació del sector i poder gestionar així l’excés d’oferta d’aquests mesos.

I després de la gestió de la crisi, ara cal mirar cap al futur i organitzar la reconstrucció. La Comissió Europea està preparant un paquet financer de recuperació econòmica perquè la Unió Europea surti al més aviat possible de la recessió actual. I els propers dies es presentarà una nova estratègia: ‘De la granja a la taula’ per oferir al sector agroalimentari europeu un horitzó a llarg termini que, basat en el model de desenvolupament sostenible, reforci la seva resiliència davant de futures crisis i ens permeti apropar la producció als consumidors.

La Declaració Schuman del 9 de maig de 1950 (ara fa justament 70 anys) establia que Europa es farà gràcies a realitzacions concretes, que creïn en primer lloc una solidaritat de fet. La producció agrícola i l’alimentació són un dels millors exemples d’aquestes ‘realitzacions concretes’ que han construït Europa i que, com s’està demostrant, tenen un impacte directe i positiu en la qualitat de vida dels ciutadans europeus.

Ricard Ramon i Sumoy

Cap d’Unitat adjunt de la Direcció General d’Agricultura de la Comissió Europea

Aquest article ha estat publicat al Diari de Tarragona el 19/05/2020

/0 Comments/by
,

Cap a un sistema alimentari respectuós amb el medi ambient

La Comissió Europea ha aprovat dues noves estratègies, una sobre biodiversitat per tornar a posar la naturalesa en les nostres vides i una altra anomenada “Del camp a taula” per recuperar un sistema alimentari just, sa i respectuós amb el medi ambient. En la mateixa línia que el pacte verd europeu, totes dues estratègies es reforcen mútuament. Fan que naturalesa, agricultors, empreses i consumidors treballin conjuntament per aconseguir un futur sostenible i alhora competitiu.

La nova estratègia sobre la biodiversitat aborda els factors clau de la pèrdua de biodiversitat, com ara l’ús insostenible de la terra i del mar. També tracta sobre la sobreexplotació dels recursos naturals, la contaminació o la presència d’espècies exòtiques invasores.

L’estratègia “Del camp a taula” permetrà fer una transició cap a un sistema alimentari sostenible que protegeixi la seguretat alimentària i garanteixi l’accés a dietes sanes i conreades en un planeta sa. A més, pretén ajudar a reduir la petjada ambiental i climàtica del sistema alimentari europeu i millorar la resiliència tot protegint la salut dels ciutadans i garantint alhora els mitjans de subsistència dels operadors econòmics.

El vicepresident executiu de la Comissió Europea responsable del Pacte Verd Europeu, Frans Timmermans ha manifestat que “el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat són un perill evident i real per a la humanitat. Com a components cabdals del pacte verd europeu, l’estratègia sobre la biodiversitat i l’estratègia “Del camp a taula” aspiren a establir un més bon equilibri entre la naturalesa, els sistemes alimentaris i la biodiversitat, a protegir la salut i el­ benestar dels nostres ciutadans i, alhora, a millorar la competitivitat i la resiliència europees”.

Per la seva banda, la comissària de Salut i Seguretat Alimentària, Stella Kyriakides ha exploicat que “hem de tirar endavant i fer que el sistema alimentari europeu esdevingui un impulsor de la sostenibilitat. L’estratègia «Del camp a taula» ha de suposar un punt i a part pel que fa a la manera com produïm, comprem i consumim els nostres aliments i tot plegat ha de redundar en benefici de la salut dels nostres ciutadans, de les nostres societats i del medi ambient en general. A més, aquesta estratègia ofereix l’oportunitat de conciliar els nostres sistemes alimentaris amb la salut del nostre planeta, garanteix la seguretat alimentària i satisfà el desig dels europeus de disposar d’una alimentació sana, equitativa i ecològica”.

La Comissió convida ara al Parlament Europeu i el Consell a aprovar totes dues estratègies i els seus compromisos.

Podeu trobar més informació aquí

/0 Comments/by

Les pimes, punta de llança de la recuperació econòmica

Avui es commemora el Dia Europeu de les pimes, una ocasió per celebrar i reivindicar els 25 milions de petites i mitjanes empreses que constitueixen el 99% del teixit empresarial de la Unió Europea. Crec que elles també es mereixen un aplaudiment. Hi ha molts herois també entre els empresaris i les empresàries que s’han deixat la pell per salvar llocs de treball i activitat econòmica.

Les pimes són actors clau sense les quals no s’entendria el desenvolupament i creixement econòmic de la UE. Aquestes empreses suposen la meitat del PIB de la Unió, donen feina a dos terços dels empleats, creen el 85% de tots els nous llocs de treball i generen tres cinquenes parts del valor afegit europeu.

És per això que en el context actual de resposta a la COVID-19, en un moment en què moltes han vist frenada sobtadament la seva activitat econòmica, cal escoltar i protegir aquest sector vital del teixit econòmic europeu. Les solucions que es proposin per encarrilar l’economia i tornar a la via del creixement han de tenir les necessitats d’aquestes com a prioritat.

La Comissió Europea és sensible a les demandes de les pimes. El 13 de març, la institució es va comprometre a que a l’abril hi hauria capital disponible per a les empreses més afectades per les conseqüències de la COVID-19.  En aquest sentit, a principis del mes passat, la Comissió va desbloquejar 1.000 milions d’euros del Fons Europeu d’Inversions Estratègiques (ESIF), com a garantia perquè el Fons Europeu d’Inversions (EIF) pugui fer arribar finançament a almenys 100 mil pimes europees per un total estimat de 8.000 milions.

Aquesta mesura té sentit en un context en què moltes empreses tenen més difícil l’accés al finançament dels bancs, degut a la cautela amb què es concedeixen en un moment en què es percep més incertesa. És per això que la Comissió vol garantir que les pimes comptin amb finançament per poder fer front i superar les dificultats d’aquest període.

Tot i això, el suport de la Comissió a les pimes no es limita només al context actual. Durant els primers mesos de la legislatura, el nou executiu ha estat elaborant l’Estratègia per a les pimes per a una Europa sostenible i digital. Anunciat pel comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, el 10 de març, aquest pla vol involucrar a les petites i mitjanes empreses en la consecució de les sis prioritats de la nova Comissió. En altres paraules, ajudar-les a beneficiar-se de la digitalització i adaptar-se als reptes de la neutralitat climàtica, així com facilitar-los l’accés al finançament.

Així doncs, és vital donar suport a les petites i mitjanes empreses que pateixen les conseqüències de setmanes de confinament i de mesures per contenir la propagació del virus. Al mateix temps, cal seguir apostant, més que mai, per les prioritats que la Comissió es va marcar a l’inici de la legislatura. La transició cap a una economia verda i sostenible i la digitalització són, sens dubte, oportunitats per enfortir el teixit econòmic que representen aquestes empreses.

Més informació:

https://www.eif.org/what_we_do/guarantees/single_eu_debt_instrument/cosme-loan-facility-growth/index.htm

https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/en/ip_20_569

https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/sme-strategy-launched-european-commission

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/0 Comments/by

“Units en la diversitat”

El 9 de maig se celebra el Dia d’Europa amb motiu de la solemne declaració feta a paris per Robert Schuman, aleshores ministre d’Afers Exteriors francès, i de la què enguany en celebrem el 70è aniversari. Aquest any, però, la celebració serà ben diferent, feta des del confinament fruit de la pandèmia mundial ocasionada per la Covid19. “Europa es farà a través de realitzacions concretes que crearan una solidaritat de fet”, va dir Schuman el 9 de maig de 1950. Més que mai, el lema “Units en la diversitat” es fa necessari en aquesta Europa que tant ha patit.

Vivim temps excepcionals i per tant des del centre d’informació Europe Direct Tarragona també hem preparat un seguit d’activitats excepcionals que s’han pogut anar seguint des de les xarxes socials.

Una mirada a les celebracions del Dia d’Europa des d’EDTGN

  • Descobrim l’últim capítol del conte “Units en la Diversitat”
  • Vídeo de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, en motiu del Dia d’Europa
  • Els alumnes de saxo i clarinet de l’Escola Municipal de Música de Tarragona ens interpreten l’Himne d’Europa!
  • Vídeo de Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona
  • Els alumnes de percussió de l’Escola Municipal de Música de Tarragona ens interpreten l’Himne d’Europa!
  • Descobrim el videoconte sencer “Units en la Diversitat”
  • Article d’opinió del director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, amb motiu del Dia d’Europa
  • Final del concurs #EuropaEnCasa.
  • Els alumnes de guitarra de l’Escola Municipal de Música de Tarragona ens interpreten l’Himne d’Europa!
  • Vídeo en commemoració del Dia d’Europa realitzat en col·laboració amb diferents EDIC’s (centres d’informació europea) europeus
/0 Comments/by

Un dia per a la solidaritat

Avui, 9 de maig, és el Dia d’Europa. Celebrem que avui fa 70 anys Robert Schuman va proposar un pla per a que cada país d’Europa treballés amb els altres i no contra els altres. “Europa es farà a través de realitzacions concretes que crearan una solidaritat de fet”, va dir Schuman el 9 de maig de 1950. Cada cop que els Europeus hem aplicat aquesta “solidaritat de fet” ens ha anat molt millor. Cada cop que no ho hem fet, hem fracassat. Ho hem vist també en aquesta crisi. Quan el Coronavirus va colpejar Europa, inicialment els estats membres oblidar aquesta lliçó i van pensar primer en ells. Alguns fins i tot van limitar l’exportació de material mèdic. Tal i com va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al seu discurs davant del Parlament Europeu, “Quan Europa necessitava realment que estiguéssim tots allà, vetllant els uns pels altres, molts van optar per mirar només cap a ells mateixos. I quan Europa necessitava un veritable esperit de ‘tots a l’una’, molts van donar tot primer una resposta de ‘només per a mi’ i van rebutjar compartir el seu aixopluc’.

Afortunadament, ha estat una reacció de curta durada. Només junts, en un esperit d’autèntica solidaritat, podrem fer front a aquesta nova crisi. Junts hem pogut aconseguir més material mèdic i de protecció als mercats internacionals; junts hem aconseguit que retornin a casa seva milers de ciutadans que s’havien quedat atrapats a l’estranger; junts hem aconseguit que els productes essencials arribin on més falta fan i junts podrem trobar la cura o la vacuna per a vèncer al coronavirus unint la força dels nostres investigadors. Aquest esperit de solidaritat s’ha anat estenent i ara els països que blocaven la sortida de material mèdic n’envien gratuïtament, accepten pacients d’altres països o envien equips mèdics a les zones crítiques. La solidaritat ja no és l’excepció, és la norma.

Aquesta mateixa solidaritat ha mogut a les institucions europees a fer front també al terratrèmol econòmic que està causant l’aturada de la nostra activitat. La Comissió Europea ha destinat tot el que tenia disponible al seu pressupost per ajudar en les primeres mesures sanitàries i econòmiques. Ha relaxat completament les regles fiscals per permetre als estats desenvolupar programes de xoc i de reactivació. El Banc Central Europeu ha protegit els nostres països amb un programa de compra de deute equivalent a set vegades el pressupost comunitari. A més la Comissió Europea s’endeutarà per a poder sostenir els plans de desocupació temporals (els ERTOs), el Banc Europeu d’Inversions injectarà un torrent de liquiditat a les empreses sense activitat, i el Mecanisme Europeu d’Estabilitat oferirà una línia de finançament perquè els estats puguin pagar, sense cap condicionant, la despesa sanitària de la lluita contra la COVID19. Una triple xarxa de seguretat de més de mig bilió d’euros per treballadors, empreses i administracions que compta amb l’aval de tots els ministres de finances de la UE.

Ara cal fer un nou pas endavant aplicant el principi de solidaritat que Schuman va crear fa 70 anys. La crisi econòmica a què ens enfrontem ha estat comparada amb la que va seguir a la segona Guerra Mundial. No hi estic d’acord. És cert que el coronavirus ha matat desenes de milers de persones, però no és comparable a la guerra mundial, que va segar desenes de milions de vides. També és veritat que s’ha aturat la nostra economia, però Europa als anys cinquanta estava en ruïnes. I la diferència més important: aleshores Europa estava dividida i ara estem junts. Per això ara no ens calen uns ajuts que vinguin de fora, com el pla Marshall, sinó el nostre propi pla de reconstrucció, un nou pla Schuman. I per fer-lo tenim al nostre abast un instrument que compta amb la confiança de tots els estats membres, està ja operatiu, pot oferir resultats ràpids, és transparent i ha demostrat al llarg de el temps que afavoreix la cohesió, la convergència i la inversió: el pressupost europeu.

A diferència del dels estats membres, el pressupost europeu té una durada d’un septenni i això permet concentrar els primers anys les inversions clau per a la recuperació. Perquè aquesta crisi és diferent de qualsevol altra que haguem conegut: està afectant greument a empreses perfectament viables perquè la vida pública s’ha frenat en sec. Cal tornar-les a posar en marxa. A més a més, pot ser una oportunitat única no només per a reactivar la nostra economia sinó per a transformar-la en un model més resilient, ecològic i digital. Tal i com va passar amb el pla Schuman als anys 50, no es tracta de tornar a l’Europa d’abans de la pandèmia, sinó de construir una Europa molt millor.

Per això volem que el Dia d’Europa sigui una ocasió per commemorar la solidaritat. En anys anteriors el Centre Europe Direct de Tarragona havia organitzat per aquesta diada activitats infantils i propostes ciutadanes al carrer. Aquest any la celebració haurà de ser diferent, a Tarragona i arreu, però el rerefons preval i és, de fet, més vigent que mai. Ens recorda que només junts superarem les dificultats.

El 9 de maig de 1950 Robert Schuman va albirar una meta, un objectiu: fer d’Europa un continent de pau amb els països avançant, junts, cap a una prosperitat compartida. I va marcar-nos el camí. La via és solidaritat, ja sigui en els gestos quotidians o en les decisions de les institucions i els líders polítics. Junts superarem aquest repte i junts en sortirem més forts. Feliç dia de la solidaritat, feliç dia d’Europa.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

 

Aquest article ha estat publicat al Diari de Tarragona el dia 9/05/2020

/0 Comments/by

Mirant a Europa al seu dia

Avui, 9 de maig, és el dia d’Europa. Europa comença amb la lletra E, d’esperança. L’esperança en un gran territori, on la pau, el progrés social, els drets humans i les oportunitats laborals i econòmiques van ser els anhels que van originar de les actuals institucions europees.

Tanmateix, tenim la sensació que queden massa lluny les grans aspiracions col·lectives. Les desigualtats socials s’han intensificat dramàticament i la incapacitat de donar resposta a la vulneració dels drets humans ha esdevingut manifesta en temes tan importants com la defensa de la mínima dignitat vital pels refugiats polítics i econòmics, alhora que permet l’escandalosa existència de presos polítics en el seu territori, com bé sabem els catalans.

Fa poc dies vaig sentir a Pere Portabella que criticava que la construcció europea s’havia fet sense comptar amb la Cultura. Ho qualificava de terrible i potser sí que ho és. Si tenim en compte que un dels significats de Cultura és la forma de relacionar-se de les persones, en aquest cas persones de diferents orígens, que parlen diferents llengües i que professen diferents religions, sembla que ningú no ha fet l’esforç de generar un espai compartit, inclusiu i amb una enorme capacitat d’influència en la resta de món.

I això que tenim un immens rebost abarrotat de producció cultural que més enllà de la seva nació d’origen ha influït determinadament amb la manera que tenim els europeus de qualsevol indret de sentir i d’interpretar el món. M’atreveixo a començar amb Casals, Cervantes, Marx, Wilde, Maquiavel,Ciceró, Plató, Freud… però no puc acabar perquè la llista és gairebé infinita i l’herència cultural que hem rebut gairebé tots alhora és immensa. Doncs sí. Sembla mentida però amb aquests fangs no hem sabut fer un bon càntir.

Ara, Europa, s’enfronta a una nova crisi econòmica i social que no resoldrà posant els ciutadans d’esquenes als uns als altres. El COVID-19 ens força a superar el repte de la reactivació econòmica i social per recuperar. Europa ha de guanyar aquest repte, ho deu a la seva gent i s’ho deu ella mateixa si vol mantenir la influència al món. S’ha de mostrar intel·ligent i valenta. No pot encarar aquesta crisi amb les retallades propiciades fa 10 anys, no van servir llavors i molt menys ens serveixen ara. Si els ciutadans europeus no veuen que les seves institucions els ajuden quan més ho necessiten, la E d’escepticisme avançarà en substitució de l’esperança.

No ens ho podem permetre i les institucions europees tenen una gran oportunitat per reconciliar-se amb la seva població. Avui és un bon dia per pensar-hi.

Pau Ricomà Vallhonrat

Alcalde de Tarragona

 

/0 Comments/by

Una crisi simètrica amb una recuperació asimètrica

La principal raó de les mesures de confinament era evitar el col·lapse del nostre sistema sanitari i salvar vides. Ara hem de fer molt bé el desconfinament perquè, a més de salvar vides, salvem també llocs de treball i empreses. Hem de salvar l’economia. Si no fem bé el desconfinament i hi ha un rebrot, a part de sotmetre de nou als nostres metges a una pressió inacceptable, és possible que moltes empreses (especialment pimes) no aguantin el cop i es perdin molts i molt llocs de treball. Hem de mantenir les precaucions per protegir-nos, per protegir la sanitat i per protegir l’economia.

Previsions econòmiques de primavera: els factors clau

Aquest és, bàsicament, el missatge de les perspectives econòmiques de primavera que ahir va presentar la Comissió Europea i que podeu baixar-vos aquí. La veritat és que és una lectura dura, però amb elements per l’esperança. La crisi del COVID19 ha alterat totes les nostres previsions econòmiques i queda clar que la UE ha entrat en la pitjor recessió de la seva història. L’economia europea es troba en una mena d’estat d’hibernació.

Però la situació ens permet pensar que la recuperació també podria ser ràpida si es compleixen tres condicions:

  1. Que s’aixequin gradualment les mesures de confinament
  2. Que no es produeixi un rebrot
  3. Que les mesures preses per reduir l’impacte de la crisi econòmica limitin el mal que ha patit el teixit econòmic

D’aquí, com us deia, la importància de fer el desconfinament de forma rigorosa. Fins i tot si aconseguim complir les tres condicions, la recuperació que tindrà lloc el 2021 no equivaldrà a la totalitat de la caiguda. En altres paraules: venen temps difícils.

Per fer-ho més complicat, malgrat que el virus ha colpejat tothom (crisi simètrica), no tots els països es veuran igualment afectats. Espanya, amb una caiguda del 9,4% del PIB, patirà la recessió més profunda després de Grècia i Itàlia. Al contrari que durant la crisi financera, no podrem comptar massa en el sector exterior i les exportacions, perquè la recessió econòmica serà global. Això castiga especialment països com el nostre, on el sector turístic és important. Per això la Comissió està treballant en una estratègia europea pensada per aquest sector en particular.

Tanmateix, hi ha elements per a l’esperança. Malgrat la caiguda inicial dels mercats financers, moltes borses s’han recuperat, degut en part a les decisions preses a nivell europeu i als estats membres per assegurar l’estabilitat financera i la liquiditat a treballadors i empreses. El sistema financer, després de les reformes impulsades per la Comissió, ha resistit el cop i segurament podrà afrontar la recessió i proveir fiançament quan es produeixi la recuperació.

El consum intern –com a qualsevol crisi- patirà una contracció, aquest cop sense precedents. Jo animaria els que pugueu a ajudar les empreses, botigues o negocis locals si teniu marge per al consum, tot i entenent que la prudència s’imposa en temps incerts.

La pandèmia s’ha carregat tota l’ocupació que s’havia creat la darrera dècada i la taxa d’atur passarà del 7,5% el 2019 al 9,6% el 2020. A Espanya l’evolució va del 14,1% fins al 18,9%. En aquestes circumstàncies i amb el preu del petroli per terra, la inflació no aixecarà el cap més amunt d’un 0,6% del PIB (quan l’objectiu Europeu és que ha d’estar per sota, però a prop del 2%).

En resum: anem cap a una terrible caiguda econòmica que es podria recuperar relativament ràpid en els propers dos anys si fem les coses bé. Malgrat tot, hi ha un munt d’incerteses i riscos que s’han de tenir en compte (com un rebrot, un increment de les divergències al mercat interior o una crisi econòmica global més pronunciada). A la llum d’aquestes dades, la Comissió presentarà aviat la seva proposta d’un pressupost europeu per a la recuperació que pot ajudar a fer la recessió menys profunda i la recuperació més ràpida.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea

/0 Comments/by

Previsions econòmiques de primavera de 2020

Les previsions econòmiques de primavera de 2020 apunten que l’economia de la zona de l’euro es contraurà en un percentatge rècord del 7% el 2020, per créixer de nou a un 6% en 2021. L’economia de la UE es contraurà un 7% el 2020 i creixerà al voltant de el 6% el 2021. Respecte a les previsions econòmiques de tardor de 2019, les previsions de creixement per a la UE i la zona de l’euro s’han revisat doncs a la baixa en uns nou punts percentuals.

Es preveu que la taxa d’atur a la zona de l’euro passi del 7,5% el 2019 al 9% el 2020, per caure novament al 8% el 2021. A la UE, es preveu que la taxa d’atur pugi de el 6, 7% en 2019 a el 9% el 2020, per baixar a l’entorn del 8% el 2021. En alguns Estats membres, l’augment de la desocupació serà més significatiu que en altres. Els joves que en aquest moment s’incorporen a el mercat de treball tindran més dificultats per trobar la primera feina.

Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu responsable d’Una Economia al Servei de les Persones, ha declarat que “estem davant d’un xoc simètric: tots els països de la UE es veuen afectats, i en tots es preveu una recessió aquest any. Per mitigar l’impacte, la UE i els Estats membres ja han acordat mesures extraordinàries. La nostra recuperació col·lectiva dependrà que mantinguem respostes fermes i coordinades tant a nivell nacional com de la UE. Junts som més forts “.

Paolo Gentiloni, Comissari Europeu d’Economia, ha declarat per la seva banda que “Europa pateix un xoc econòmic sense precedents des de la Gran Depressió. Tant la profunditat de la recessió com el vigor de la recuperació seran desiguals, condicionades per la rapidesa amb la que pugui aixecar el confinament, la importància de serveis com el turisme a cada economia i els recursos financers de cada país. Hem d’estar a l’altura de el repte. “

La pandèmia de coronavirus ha afectat greument la despesa dels consumidors, la producció industrial, la inversió, el comerç, els fluxos de capital i les cadenes de subministrament. No s’espera que l’economia de la UE recuperi totalment les pèrdues d’aquest any abans de finals de 2021. La inversió seguirà sent baixa i el mercat de treball no s’haurà recuperat completament.

/0 Comments/by