,

La Comissió proposa noves normes per a la millora del benestar animal

Com va anunciar la nostra estratègia «Del camp a taula» –el programa del Pacte Verd Europeu per a l’agricultura sostenible i la producció d’aliments–, avui la Comissió ha proposat la reforma més ambiciosa dels últims vint anys de les normes de la UE sobre benestar animal durant el transport.

Com va anunciar la nostra estratègia «Del camp a taula» –el programa del Pacte Verd Europeu per a l’agricultura sostenible i la producció d’aliments–, avui la Comissió ha proposat la reforma més ambiciosa dels últims vint anys de les normes de la UE sobre benestar animal durant el transport. La Comissió també ha proposat, per primera vegada, noves normes de la UE pel que fa al benestar i la traçabilitat dels gossos i els gats que es crien, mantenen i comercien com a animals de companyia amb finalitats lucratives.

En el paquet de mesures hi trobem una revisió de les normes actuals de la UE pel que fa al transport d’animals que millorarà el benestar dels 1 600 milions d’animals que es transporten cada any cap a la UE i dins de la UE. Les noves normes reflecteixen les dades i coneixements científics més recents i els avenços tecnològics.

Les noves normes sobre el benestar i la traçabilitat dels gossos i els gats establiran, per primera vegada, regles uniformes de la UE per a la cria, allotjament i manipulació de gossos i gats en establiments de cria i botigues d’animals, així com en refugis. La traçabilitat dels gossos i els gats també es reforçarà a través de l’obligatorietat d’identificació i registre en bases de dades nacionals a fi de combatre’n el comerç il·legal i millorar el control de les condicions de benestar animal en els diversos establiments.

Per últim, la Comissió ha proposat noves accions per respondre a la iniciativa ciutadana europea «Fur Free Europe» (Una Europa sense pells), que demana que es prohibeixin a la UE les granges pelleteres i la venda en el mercat comú d’articles que continguin pell d’aquesta procedència. La Comissió aplaudeix la iniciativa i reconeix que el benestar animal és una gran preocupació per als ciutadans europeus.

Normes més adequades per al transport d’animals

Les normes vigents de la UE en matèria de transport d’animals tenen vint anys. Ja no reflecteixen la realitat actual, els últims dictàmens i consells científics, els objectius de sostenibilitat o la legítima preocupació dels nostres ciutadans pel que fa al benestar animal. La proposta que presentem avui se centra en àmbits clau que són fonamentals per garantir el benestar animal en el transport:

·      S’escurçarà la durada dels viatges i, en els trajectes llargs, caldrà descarregar els animals perquè puguin descansar, menjar i beure. S’aplicaran normes especials als animals d’abastament i als animals vulnerables com ara els vedells lactants i els animals prenyats.

·      L’import dels ajuts per garantir un espai mínim per als diferents animals augmentarà i variarà en funció de l’espècie.

·      El transport en condicions de temperatures extremes estarà sotmès a condicions estrictes, com ara que el transport es faci només durant la nit quan la temperatura sigui superior a 30 °C. A més, quan les temperatures baixin dels 0 ºC els vehicles de carretera hauran d’anar coberts i caldrà controlar la circulació d’aire en el compartiment per al bestiar a fi de protegir-lo de l’efecte refredador del vent durant el viatge. Si les temperatures són inferiors a – 5 °C, a més de les mesures anteriors, la durada del viatge no podrà superar les nou hores.

·      S’enduriran les normes per a l’exportació d’animals vius des de la Unió, per exemple amb l’augment dels controls en països tercers perquè compleixin normes equivalents a les de la UE.

·      Aprofitarem al màxim les eines digitals per facilitar l’aplicació de les normes de transport (per exemple, mitjançant el posicionament dels vehicles en temps real i una base de dades central).

 

Més benestar per als gossos i els gats

Aproximadament el 44 % de les llars de la UE tenen un animal de companyia. En els últims anys ha crescut considerablement el comerç de gossos i gats, que té un valor anual de 1 300 milions d’euros. Les normes de benestar animal a què s’han d’atenir els professionals de cria, allotjament i venda de gossos i gats divergeixen molt d’un estat membre a un altre. A més, hi ha moltes proves de pràctiques que no compleixen la normativa i d’abusos.

A més, s’ha disparat el comerç il·legal de gossos i gats a causa en part de l’augment de les vendes en línia, que actualment suposen el 60 % de totes les vendes de gossos i gats a la UE. Un nou informe que es publica avui denuncia l’abast de la venda il·legal de gossos i gats així com els buits legals actuals que la fan possible.

La proposta d’avui no presenta noves regles per a la ciutadania ni per als propietaris d’animals de companyia, sinó que estableix normes uniformes de la UE per al benestar dels gossos i els gats en els establiments de cria, en les botigues i en els refugis per a animals.

·      Per primera vegada s’aplicaran unes condicions mínimes a la cria, allotjament, cura i tractament d’aquests animals arreu de la UE.

·      Uns requisits de traçabilitat estrictes, juntament amb controls automatitzats de les vendes en línia, ajudaran les autoritats en la vigilància de la cria i comerç de gossos i gats, i permetran als compradors comprovar la identificació i registre de l’animal.

·      Els estats membres hauran d’oferir formació als qui treballen amb animals, i s’informarà tothom que compri un gos o un gat sobre la importància de la tinença responsable.

·      La importació de gossos i gats haurà de complir amb normes de benestar equivalents.

 

Resposta a la iniciativa ciutadana europea «Fur Free Europe» (Una Europa sense pells)

Avui la Comissió també ha respost a la iniciativa ciutadana europea «Fur Free Europe» (Una Europa sense pells), que demana a la Comissió que actuï per prohibir: i) la tinença i sacrifici d’animals quan la finalitat única o principal sigui la producció de pells, i ii) la comercialització en el mercat de la UE de pells provinents de granges i d’articles que en continguin. També planteja qüestions importants pel que fa a la protecció de la salut humana, animal i mediambiental, i la Comissió les analitzarà a partir del seu plantejament «Una sola salut», que té com a principi fonamental el reconeixement que la salut humana, animal i mediambiental estan indissolublement lligades.

La Comissió ha encarregat a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) un dictamen científic sobre el benestar dels animals en les granges pelleteres. A partir d’aquestes aportacions científiques, i mitjançant una avaluació dels efectes econòmics i socials, la Comissió es pronunciarà sobre quines són les mesures més adequades.

 

Pròxims passos

Les dues propostes legislatives es trametran al Parlament Europeu i al Consell. Quant a la iniciativa ciutadana europea, l’EFSA iniciarà l’avaluació científica arran de la petició de la Comissió i emetrà el seu dictamen científic com a tard el març de 2025.

La Comissió també continuarà treballant en la formulació d’altres propostes de benestar animal, tal com es va anunciar en l’estratègia «Del camp a taula».

 

/0 Comments/by
,

ORGANITZEM LA SETMANA EUROPEA DE LA PREVENCIÓ DE RESIDUS A TARRAGONA

L’oficina d’Europe Direct a la ciutat engega una campanya amb Mercats de Tarragona centrada a reduir els envasos en les compres

Del 18 de al 26 de novembre, Tarragona se suma a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus a través de l’oficina d’Europe Direct a la ciutat. L’objectiu d’aquesta setmana és organitzar arreu d’Europa accions de sensibilització sobre la prevenció de residus.

Enguany la campanya que engega Europe Direct a la ciutat se centra a reduir els envasos de la compra als mercats, tot recordant tant a comerciants com a persones consumidores, que poden portar carmanyoles reutilitzables per comprar productes com la carn, el peix, els productes a granel, el menjar per emportar, etc., i d’aquesta manera, evitar els embolcalls d’usar i llençar.

Aquesta campanya vol contribuir, doncs, a revertir la situació actual en matèria de residus, ja que es calcula que cada persona a Catalunya produeix una mitjana de 527 quilograms de residus a l’any (2019) i d’aquests, més de la meitat van directament al contenidor de resta.

La consellera de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adan, valora molt positivament la iniciativa “perquè contribueix a un comerç més compromès amb el medi ambient i alhora és un exemple de les sinergies que es poden crear entre diferents ens municipals i públics, locals i europeus per treballar plegats en la sostenibilitat del planeta”.

Una campanya amb diferents fronts

La campanya, segons explica l’oficina Europe Direct Tarragona, té com a principal objectiu la sensibilització en dos targets prioritaris: d’una banda, les persones que van a fer la compra als mercats i de l’altra, els comerciants i paradistes. Com a segon objectiu, es busca la visibilització de la prevenció de residus, per la qual cosa també hi haurà accions més genèriques adreçades a tota la ciutadania.

En aquest sentit, per arribar al consumidor final es plantegen accions als mercats de Tarragona, sobretot de les parades de peix, carn i xarcuteria, convidant els clients a sumar-se al repte de reduir l’ús d’envasos d’usar i llençar; la distribució d’un imant de sensibilització per recordar que abans de sortir de casa s’agafin envasos reutilitzablees per anar a comprar; el passi del vídeo de la campanya “Amb el teu envàs” en una tauleta; i informació sobre els quilos de plàstic que els catalans generen, per emplaçar a l’acció i el compromís.

Pel que fa als paradistes, les accions van des d’informar als comerços que actualment el Reial Decret 1021/2022 d’higiene i comerç al detall de productes alimentaris permet als consumidors anar a comprar amb el seu envàs, fins a un missatge de WhatsApp als paradistes avisant de la campanya i d’una visita per explicar-los els beneficis de reduir els residus i les eines que tenen els comerços per fer-ne difusió. A més a més, també se’ls facilitarà un cartell que podran penjar o clavar convidant la clientela a venir a comprar amb el seu envàs.

El calendari d’aquestes accions amb clientela i paradistes serà el dimarts 21 de novembre, al Mercat Central; dimecres 22, al Mercat del Fòrum; dijous 23, al Mercat de Torreforta; i divendres 24, al Mercat de Sant Pere i Sant Pau.

La campanya es completa amb accions que busquen impactar en més persones, com ara publicitat exterior (plafó) a la Rambla, vinilat a terra als mercats Central i de Torreforta, imatge de la campanya a la pantalla gegant del Mercat Central i una campanya de continguts a les xarxes socials de l’Ajuntament, de Mercats de Tarragona i d’Europe Direct TGN.

 

/0 Comments/by
,

La Comissió proposa una llista de principis per impulsar l’ús de la bicicleta a tot Europa

La proposta per a una Declaració europea sobre l’ús de la bicicleta adoptada per la Comissió Europea, reconeix la bicicleta com una manera de transport sostenible, accessible, inclusiva, assequible i saludable, amb un gran valor afegit per a l’economia de la Unió Europea. La Declaració enumera els principis que guiaran la Unió Europea en el futur per impulsar l’ús de la bicicleta. Es necessiten compromisos clars, com una xarxa de carrils bici segurs i coherents a les ciutats, millors connexions amb el transport públic, llocs segurs per aparcar, el desenvolupament de punts de recàrrega per a bicis elèctriques o vies ràpides per a bicicletes que connectin a les ciutats amb les àrees rurals, per millorar la qualitat, la quantitat, la continuïtat i l’atractiu de les infraestructures per a l’ús de la bicicleta a tots els Estats membres.

La Comissària Europea de Transports, Adina Vălean, ha declarat: «La seguretat és un requisit imprescindible per impulsar l’ús de la bicicleta, ja que els ciclistes són usuaris vulnerables – un 9% de les morts per accident a la carretera a la Unió Europea són de ciclistes. Juntament amb infraestructures més segures, com ara carrils bici separats, cal aplicar tots els elements de l’enfocament del «sistema segur» tant a bicicletes com a cotxes. Parlem d’una velocitat i ús segur de les carreteres, així com un compliment adequat de les normes de trànsit. A més de contribuir a la seguretat viària, aquesta Declaració ajudarà a estimular la creació de llocs de treball de qualitat, també als àmbits de la formació i el cicloturisme. El 2022, es van fabricar a la Unió Europea un total de 14,7 milions de bicicletes, fet que suposa un increment d’un 29% entre el 2012 i el 2022».

La Declaració europea es va presentar durant la celebració de les Jornades de Mobilitat Urbana a Sevilla, i és una acció més en els esforços per millorar la seguretat viària, com ho és la campanya de seguretat viària llançada recentment per l’ONU i JCDecaux.

Els principis proposats en aquesta Declaració ajudaran la Unió Europea a assolir els seus objectius marcats al Pacte Verd Europeu, l’Estratègia de Mobilitat Sostenible i Intel·ligent i el Pla d’Acció de Contaminació Zero. Pel que fa al finançament, la Comissió Europea continuarà donant suport a l’ús de la bicicleta a través del Fons Social per al Clima, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional, el Fons de Cohesió, el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, l’Instrument de Suport Tècnic i el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

En una fase següent, el Parlament Europeu i el Consell Europeu revisaran el text i afegiran més compromisos on calgui, per millorar la implementació d’aquesta Declaració no vinculant, que serà signada per les tres institucions.

/0 Comments/by
,

Eurobaròmetre: la majoria dels europeus considera que la transició ecològica s’ha d’accelerar

La immensa majoria dels europeus (93%) creu que el canvi climàtic és un problema greu per al món, segons una nova enquesta de l’Eurobaròmetre. Més de la meitat (58%) pensa que s’ha d’accelerar la transició cap a una economia ecològica davant de les pujades dels preus de l’energia i la preocupació pel subministrament de gas després de la invasió russa d’Ucraïna. Des d’una perspectiva econòmica, el 73% dels europeus està d’acord que el cost dels danys provocats pel canvi climàtic és molt superior al de les inversions necessàries per a la transició ecològica i tres quartes parts dels europeus (el 75% ) coincideixen que l’adopció de mesures en matèria de clima conduirà a la innovació.

Suport a la reducció d’emissions, les energies renovables i l’eficiència energètica
Gairebé nou de cada deu ciutadans de la UE (el 88 %) creuen que s’haurien de reduir al mínim les emissions de gasos d’efecte hivernacle i compensar-se les emissions restants, de manera que la UE sigui climàticament neutra d’aquí al 2050. Prop de nou de cada deu europeus (el 87 %) considera importants que la (el 85%) creu que és important que la UE prengui mesures per millorar l’eficiència energètica, per exemple animant les persones a aïllar casa, instal·lar panells solars o adquirir cotxes elèctrics. Set de cada deu enquestats (el 70%) creuen que disminuir les importacions de combustibles fòssils pot millorar la seguretat energètica i beneficiar la UE des del punt de vista econòmic.

Ciutadans compromesos amb l’acció individual i la reforma estructural
La majoria dels ciutadans de la UE ja estan prenent mesures en matèria de clima en el seu àmbit personal (el 93%) i opten conscientment per la sostenibilitat a la seva vida quotidiana. Tot i això, a la pregunta de qui incumbeix la lluita contra el canvi climàtic, els ciutadans posen èmfasi en la necessitat d’altres reformes que complementin l’acció individual i assenyalen també la responsabilitat dels governs nacionals (el 56 %), de la UE (el 56 %) i de les empreses i la indústria (el 53 %).
Els ciutadans europeus també perceben l’amenaça del canvi climàtic a la seva vida quotidiana. De mitjana, més d’un terç dels europeus se senten personalment exposats a riscos i amenaces relacionats amb el clima i el medi ambient, i en set Estats membres, principalment al sud d’Europa, però també a Polònia i Hongria, són més de la meitat els que se senten així. El 84% dels europeus està d’acord que abordar el canvi climàtic i les qüestions mediambientals ha de ser una prioritat per millorar la salut pública, mentre que el 63% dels enquestats coincideix que la preparació davant dels efectes del canvi climàtic pot tenir resultats positius per als ciutadans de la UE.

Context
L’Eurobaròmetre especial 538 sobre el canvi climàtic va enquestar 26 358 ciutadans de diferents grups socials i demogràfics als vint-i-set Estats membres de la UE. L’enquesta es va dur a terme entre el 10 de maig i el 15 de juny de 2023. Totes les entrevistes es van realitzar en presència dels enquestats, ja fos físicament a casa seva oa través de videotrucades.
Els resultats del darrer Eurobaròmetre estàndard de primavera del 2023, publicat recentment el 10 de juliol, coincideixen plenament amb els d’aquesta enquesta específica sobre el canvi climàtic. L’Eurobaròmetre estàndard va posar de manifest que els ciutadans de la UE continuen recolzant aclaparadorament la transició energètica, consideren el medi ambient i el canvi climàtic com un dels problemes importants a què s’enfronta la UE i esperen una inversió massiva en energies renovables.
El Pacte Verd Europeu figura entre les màximes prioritats de la Comissió Europea. Transformarà la UE en una economia verda moderna, eficient en l’ús dels recursos i competitiva, sense deixar enrere ningú ni enlloc. La Llei Europea del Clima estableix un objectiu de neutralitat climàtica jurídicament vinculant per al 2050 i introdueix l’objectiu intermedi de reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle com a mínim un 55 %, respecte als nivells del 1990, d’aquí al 2030 amb el paquet de propostes legislatives «Objectiu 55. Aquest paquet legislatiu està actualment en una fase molt avançada i propera a l’adopció. Els progressos recents a la Llei de Restauració de la Natura, el Reglament sobre la desforestació i les iniciatives per promoure productes sostenibles i reduir els residus d’envasos garantiran, així mateix, que la Unió Europea posi fi a la pèrdua de biodiversitat i avenç cap a una economia circular.

/0 Comments/by
, ,

300 alumnes de Ponent participen a l’activitat ‘Un arbre per Europa’

L’alumnat ha plantat pins i plantes aromàtiques al costat del pavelló de Riu Clar

Aquest matí uns 300 infants i joves de la ciutat han participat a l’activitat Un arbre per Europa, programada per la Conselleria de Parcs i Jardins, l’Insitut Municipal d’Educació (IMET) i l’oficina Europe Direct Tarragona. A l’esplanada entre Torreforta i Riu Clar, al costat del pavelló esportiu de Riu Clar, s’ha dut a terme una plantada de pins i plantes aromàtiques. A l’acte també hi ha assistit la consellera de Parcs i Jardins, Elvira Vidal, que ha apuntat que “un any més ens hem posat tots d’acord per embellir la nostra ciutat, plantant un arbre de forma simbòlica, i fer-ho amb nens i nenes i gent jove, que sempre es molt profitós de cara al futur”.

L’alumnat de secundària i la Fundació Onada s’han encarregat de plantar els pins, mentre que l’alumnat de primària ha plantat les plantes aromàtiques. Les diferents activitats han estat dinamitzades per un equip tècnic de l’Ajuntament i de l’Onada, que els ha acompanyat en tot moment.

L’alumnat de Primària venia de l’Escola Riu Clar; de l’Escola Torreforta i de l’Escola de la Floresta, tots alumnes de 5è i 6è. Pel que fa a l’alumnat de secundària, els nois i noies eren de La Salle Torreforta i l’Institut Torreforta. També han vingut membres d’Onada que han estat treballant per tal de donar un cop de ma a la resta de nois i noies.

 

/0 Comments/by
,

Programa de treball de la Comissió Europea pel 2023

La Comissió Europea va presentar el seu pla de treball pel 2023 al Consell Europeu. El programa s’emmarca en tres realitats complementàries.

  • La primera és que només es pot fer front de debò a uns reptes de tal magnitud de manera col·lectiva, com una sola Unió. Europa ha demostrat una vegada i una altra que estarà a l’alçada de les circumstàncies, ja sigui en l’àmbit de les vacunes, la recuperació econòmica, les sancions o el suport a Ucraïna.
  • La segona realitat és que aquestes crisis només posen en relleu la necessitat que Europa continuï accelerant la transformació radical anunciada a l’inici d’aquest mandat, ja sigui per fer front a les crisis climàtica i de la natura, per aconseguir que les nostres economies i democràcies siguin més resilients, les nostres indústries més competitives i les nostres societats més justes, o per reforçar la nostra posició geopolítica.
  • La tercera realitat és que aquesta successió de crisi sense precedents, que està afectant tan intensament les vides quotidianes dels europeus, no es pot afrontar mantenint l’statu quo. Caldrà reaccionar amb rapidesa de manera contínua, tant per anticipar els reptes futurs com per respondre a les necessitats més quotidians.

1.Compliment de les sis grans ambicions

1.1 El Pacte Verd Europeu

La Comissió ja ha presentat la majoria de les propostes clau per a la consecució del Pacte Verd Europeu i seguiran prestant ple suport als col·legisladors per garantir que es pugui assolir un acord abans que finalitzi aquesta legislatura. Aquest any, és fonamental assolir un acord ràpid sobre el paquet de mesures «Objectiu 55».

Proposaran una reforma integral del mercat de l’electricitat de la UE a principis de 2023, una de les conseqüències de la qual seria deslligar l’efecte del preu del gas sobre el de l’electricitat.

Per tal de contribuir a ampliar la nostra economia de l’hidrogen verd, crearem un nou Banc Europeu de l’Hidrogen per invertir 3 000 milions EUR en la posada en marxa d’un mercat de l’hidrogen renovable a la UE, una de les funcions del qual serà ajustar l’oferta a la demanda.

El 2023 prendran mesures per reduir els residus i el seu impacte mediambiental, parant especial atenció als residus alimentaris i tèxtils, una de les qüestions que es van debatre durant la Conferència sobre el Futur d’Europa.

Després de consultar les principals parts interessades, proposaran una revisió específica de la legislació relativa al registre, l’avaluació i l’autorització de les substàncies i barreges químiques (REACH) per tal de garantir l’avantatge competitiu i la innovació europees mitjançant la promoció de substàncies químiques sostenibles, la simplificació i la racionalització del procés reglamentari, la reducció de la càrrega i la protecció de la salut humana i el medi ambient.

1.2 Una Europa adaptada a l’era digital

Proposaran una Llei Europea de Matèries Primes Fonamentals que garanteixi un subministrament adequat i diversificat per a l’economia digital d’Europa i per a la transició ecològica, i concedeix prioritat a la reutilització i el reciclatge.

La Comissió proposarà una recomanació sobre la pirateria dels continguts en directe que aportarà un conjunt d’eines per lluitar contra la retransmissió il·legal d’esdeveniments en directe, especialment esportius.

El nostre mercat únic és una eina clau per garantir que la salut i la seguretat de les persones a tota la Unió siguin una prioritat. Per això respondran a la Resolució legislativa del Parlament Europeu amb una proposta sobre detecció, registre i vigilància de l’amiant. Així contribuiran a garantir que tots els Estats membres incrementin els objectius de control, localització i eliminació d’aquesta substància perillosa.

Per tal d’impulsar una mà d’obra que compti amb les capacitats requerides, fomentar la competitivitat de les empreses europees, en particular les pimes, i aprofitar tot el potencial de la doble transició ecològica i digital de manera socialment justa, 2023 serà l’Any Europeu de les Competències, iniciativa amb què s’aspira a oferir el reciclatge i el perfeccionament professional necessaris de la nostra mà d’obra i a atraure les capacitats adequades al nostre continent.

1.3 Una economia al servei de les persones

Hem presentat iniciatives importants encaminades a l’aplicació del Pla d’Acció del Pilar Europeu de Drets Socials. Presentaran una iniciativa sobre la digitalització dels sistemes de seguretat social i les xarxes de seguretat social en suport de la mobilitat laboral, en el marc dels treballs en curs sobre la targeta europea de seguretat social, ESSPASS.

En el context de l’Any Europeu de les Competències, també actualitzaran el marc de qualitat per als períodes de pràctiques per tractar qüestions com ara la remuneració justa i l’accés a la protecció social.

Proposaran una Recomanació del Consell sobre el desenvolupament de les condicions marc per a l’economia social amb l’objectiu d’ajudar els Estats membres a adaptar millor les seves polítiques i la seva legislació a les necessitats específiques de les entitats de la economia social.

Per vetllar perquè la moneda comuna de la Unió estigui adaptada a l’era digital, presentarem una proposta que establirà els principis d’un euro digital abans de la possible emissió per part del Banc Central Europeu.

1.4 Una Europa més forta al món

Les sancions contra Rússia continuaran en vigor mentre continuï l’agressió contra Ucraïna i l’ocupació o l’annexió il·legal de territori ucraïnès. També actualitzarem el nostre conjunt d’instruments de sancions, de manera que contempli la corrupció. La realitat cruel de la guerra confirma la necessitat d’intensificar els esforços de la UE en l’àmbit de la seguretat i la defensa. Prenent com a base la Brúixola Estratègica de la UE, el 2023 presentaran l’estratègia espacial de la UE per a la seguretat i defensa, així com una nova estratègia de seguretat marítima de la UE.

Prosseguiran a la cooperació amb els països candidats dels Balcans Occidentals, juntament amb Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia, amb vista a la seva futura adhesió a la Unió. Mantindranel nostre suport a l’Associació Oriental i al veïnatge meridional. A més, contribuiran activament als treballs de la futura Comunitat Política Europea per arribar a altres països d’Europa que no es troben al procés d’adhesió. També presentaran una nova agenda per a Amèrica Llatina i el Carib.

Continua sent fonamental millorar l’eficiència i l’eficàcia en la prestació de l’ajuda, en particular mitjançant l’augment de les capacitats pròpies de la UE per respondre situacions de crisi. Entre altres mesures, abans de la temporada d’incendis forestals de 2023, duplicarem la nostra capacitat d’extinció d’incendis i afegirem a la nostra flota deu avions amfibis lleugers i tres helicòpters.

1.5 Promoció del nostre mode de vida europeu

L’Any Europeu de la Joventut 2022 ha ofert una immensa quantitat d’oportunitats perquè els joves europeus en reforcin les capacitats, les competències i la participació cívica. Al llarg de l’Any Europeu de les Capacitats seguirem posant especial èmfasi a la joventut.

Atès que només el 15% dels joves han cursat estudis, formació o aprenentatge professional a un altre país de la UE, la Comissió proposarà actualitzar la normativa vigent de la UE en matèria de mobilitat per motius d’aprenentatge perquè els estudiants

puguin transitar més fàcilment entre sistemes educatius: un pas clau cap a l’assoliment d’un Espai Europeu d’Educació d’aquí al 2025.

A l’àmbit de la salut, la Comissió continuarà aplicant l’ambiciós Pla Europeu de Lluita contra el Càncer, un dels pilars d’una Unió Europea de la Salut forta. Presentarem una recomanació sobre els càncers prevenibles mitjançant vacunació i una actualització de la recomanació sobre els entorns lliures de fum. Un altre pilar fonamental de la Unió Europea de la Salut, recomanat per la Conferència sobre el Futur d’Europa, és la creació d’un espai europeu de dades sanitàries. La Comissió respondrà a una altra proposta de la Conferència sobre el Futur de

Europa presentant un enfocament global de la salut mental, una qüestió social de primer ordre que va posar en relleu la pandèmia.

La Comissió proposarà una revisió de la Directiva relativa a la lluita contra els abusos sexuals de menors. Aquesta revisió afrontarà els nous reptes que planteja el canvi tecnològic i atendrà la necessitat d’incrementar la prevenció, la investigació i el

enjudiciament dels delictes d’abús sexual de menors, així com de recolzar i protegir les víctimes infantils, tant a internet com fora d’internet, d’acord amb l’Estratègia Global de la UE sobre els drets de la infància.

1.6 Un nou impuls a la democràcia europea

El 2023, la Comissió presentarà un paquet per a la defensa de la democràcia per tal de conferir més profunditat al Pla d’Acció per a la Democràcia Europea, promoure unes eleccions lliures i justes, lluitar més intensament contra la desinformació i donar suport a la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació, en particular desenvolupant l’espai cívic i la participació ciutadana per consolidar la resiliència democràtica des de dins.

La Comissió ha presentat propostes per reforçar les eleccions al Parlament Europeu donant suport a la seva integritat i promovent una participació més gran a través de normes relatives a la transparència i la segmentació de la publicitat política, a l’estatut i al finançament

dels partits polítics europeus i les fundacions polítiques europees i als drets electorals dels europeus desplaçats. Estem disposats a donar suport també als col·legisladors a la seva feina sobre la proposta del Parlament Europeu relativa a una nova llei electoral. Seria important disposar de les noves normes a temps per a les properes eleccions al Parlament Europeu, que se celebraran el 2024.

La Comissió continuarà construint una Unió de la Igualtat mitjançant una iniciativa emblemàtica en defensa dels drets de les persones amb discapacitat que proposarà la creació duna targeta europea de discapacitat per tal de garantir el reconeixement mutu d’aquesta condició a tots els Estats membres.

La Unió de la Igualtat es veurà encara més reforçada si els col·legisladors arriben a un acord sobre les iniciatives proposades a matèria de lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica i de transparència retributiva. En el context de l’aplicació del Pla d’Acció de la UE Antiracisme per al 2020-2025, la Comissió continuarà treballant per garantir una protecció eficaç contra la discriminació per motius d’origen racial o ètnic, també per part dels cossos i les forces de seguretat.

Amb l’objectiu de garantir que els drets dels consumidors es continuïn protegint i aplicant als mercats, tant a internet com fora d’internet, la Comissió proposarà modificacions de les normes que regeixen la cooperació entre les autoritats de protecció dels consumidors per ajudar a desincentivar les pràctiques comercials deslleials i donar suport a unes investigacions més eficaces sobre les infraccions de la legislació en matèria de protecció dels consumidors. La Comissió cercarà eines per reforçar el seu marc de transparència, en particular pel que fa a l’accés als documents.

Conclusió

L’objectiu és conformar una Unió capaç de posar en comú les seves fortaleses per fer front als reptes més importants, des del canvi climàtic i la pèrdua de naturalesa fins a les pandèmies i la seguretat regional. Una Unió enèrgica que defensi els valors i l’Estat de Dret. Una Unió pròspera, fundada en una economia forta, en la solidaritat intergeneracional i en un mercat únic sense igual, que ofereixi una protecció social sense precedents. Una Unió sense divisions, amb una veu forta al món, que actuï com a líder mundial davant dels reptes generacionals.

/0 Comments/by
,

Pacte Verd Europeu: posar fi a l’excés d’envasos i impulsar la reutilització i el reciclatge

Avui la Comissió proposa noves normes sobre envasos per a tota la UE per tal d’escometre aquesta font tant de residus com de frustració per als consumidors que no para de créixer. Cada europeu genera, de mitjana, gairebé 180 kg de residus d’envasos l’any. Els envasos són uns dels principals usuaris de matèries verges: el 40 % del plàstic i el 50 % del paper que es fan servir a la UE es destinen als envasos. Si no es prenen mesures, la UE veurà un augment dels residus d’envasos del 19 % d’ara al 2030, i en el cas dels residus d’envasos de plàstic l’increment arribaria al 46 %.

Aquesta nova normativa pretén aturar aquesta tendència. Pel que fa als consumidors, les normes vetllaran perquè es disposi d’opcions d’envasos reutilitzables, desapareguin els envasos innecessaris, es limiti el sobreenvasat i s’empri un etiquetatge clar que ajudi a reciclar correctament. Quant a la indústria, aquestes normes generaran noves oportunitats de negoci, especialment per a les empreses petites, reduiran la necessitat de matèries verges, estimularan la capacitat de reciclatge d’Europa i rebaixaran la nostra dependència dels recursos primaris i els proveïdors externs. Les normes situaran el sector de l’embalatge en la direcció adequada per assolir la neutralitat climàtica com a tard el 2050.

La Comissió també aportarà més claredat als consumidors i a la indústria pel que fa als plàstics d’origen biològic, els compostables i els biodegradables, ja que indicarà en quines aplicacions són realment beneficiosos des del punt de vista ambiental i com s’han de dissenyar, eliminar i reciclar.

Les propostes són els elements clau del Pla d’acció per a l’economia circular del Pacte Verd Europeu i estan orientades a fer que els productes sostenibles siguin la norma. També responen a demandes concretes que van expressar els europeus en la Conferència sobre el Futur d’Europa. 

Prevenir els residus d’envasos, impulsar la reutilització i el reomplert i fer que tots els envasos siguin reciclables com a tard el 2030

La revisió de la normativa de la UE en matèria d’envasos i residus d’envasos que es proposa persegueix tres objectius principals. En primer lloc, evitar que es generin residus d’envasos: reduir-ne la quantitat, limitar els envasos innecessaris i fomentar les solucions d’envasos reutilitzables i reomplibles. En segon lloc, impulsar el reciclatge de qualitat («reciclatge de cicle tancat»): fer que, com a tard el 2030, tots els envasos que hi hagi al mercat de la UE siguin reciclables d’una manera que resulti viable econòmicament. I, finalment, reduir la necessitat de recursos naturals primaris i crear un mercat operatiu de matèries primeres secundàries: incrementar l’ús de plàstics reciclats en els envasos mitjançant objectius vinculants.

  • L’objectiu principal és de reduir els residus d’envasos un 15 % per càpita i per estat membre d’ara al 2040, en relació amb els valors de 2018. Això suposaria una disminució global dels residus de la UE d’un 37 % en comparació amb un supòsit en què no canviés la normativa. La reducció s’assolirà mitjançant tant la reutilització com el reciclatge.
  • Per impulsar la reutilització o el reomplert d’envasos, que en els darrers vint anys han registrat una forta davallada, les empreses hauran d’oferir als consumidors un percentatge determinat dels seus productes en envasos reutilitzables o reomplibles; per exemple, les begudes i els àpats per emportar o els paquets del comerç electrònic. També hi haurà una certa estandardització dels formats d’envasos i un etiquetatge clar dels envasos reutilitzables.
  • Per abordar la qüestió dels envasos clarament innecessaris, es prohibiran determinats tipus d’envasos, com ara els envasos d’un sol ús per a aliments i begudes que es consumeixin a l’interior d’un restaurant o cafeteria, els envasos d’un sol ús per a la fruita i la verdura, les ampolles de xampú en miniatura i altres envasos en miniatura dels hotels.
  • Algunes de les mesures busquen que el 2030 els envasos siguin completament reciclables. Un exemple n’és la definició de criteris de disseny per als envasos; la creació de sistemes obligatoris de devolució i retorn de les ampolles de plàstic i les llaunes d’alumini; i la informació clara sobre quins tipus d’envasos ¾molt limitats¾ han de ser compostables perquè els consumidors els puguin llençar a la brossa orgànica.
  • També hi haurà l’obligació que els fabricants incloguin una proporció mínima de contingut reciclat en els envasos de plàstic nous. Això, al seu torn, ajudarà a revaloritzar el plàstic reciclat com a matèria primera, com ha demostrat l’exemple de les ampolles de PET en el context de la Directiva sobre plàstics d’un sol ús.

La proposta dissiparà els dubtes sobre quins envasos van a cada contenidor. Cada envàs durà una etiqueta que indiqui de quin material està fet i a quina categoria de residus pertany. Aquestes mateixes etiquetes figuraran als contenidors de recollida de residus. Arreu de la UE es faran servir els mateixos símbols.

Les mesures que es proposen faran que el 2030 les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle provinents dels envasos s’hagin reduït fins als 43 milions de tones, respecte dels 66 milions que es registrarien si no es modifica la normativa. Aquesta disminució equival aproximadament a les emissions anuals de Croàcia. El consum d’aigua es reduirà en 1,1 milions de m3. Els costos del dany ambiental per a l’economia i la societat es reduiran en 6 400 milions d’euros en comparació amb la hipòtesi de referència de 2030.

Les indústries d’envasos d’un sol ús hauran d’invertir en un procés de transició, però la repercussió econòmica global a la UE i la creació de llocs de treball són positives. Es preveu que només l’impuls de la reutilització generi més de 600 000 llocs de treball en el sector de la reutilització d’ara al 2030, molts dels quals seran en petites o mitjanes empreses locals. Preveiem que apareguin moltes solucions innovadores d’envasat que facilitin la reducció, la reutilització i el reciclatge. També es preveu que les mesures suposin un estalvi: cada europeu podria estalviar-se gairebé 100 euros l’any, si les empreses traslladen la reducció de costos als consumidors. 

Dissipar la confusió al voltant dels plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables

L’ús i la fabricació de plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables no ha parat de créixer. Per tal que aquests plàstics tinguin un efecte mediambiental positiu, cal que es donin certes condicions, d’altra manera no fan més que reforçar la contaminació per plàstics, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat.

El nou marc de la Comissió aclareix com es pot integrar aquests plàstics en un futur sostenible.

La biomassa que es fa servir per produir plàstics d’origen biològic ha de provenir de fonts sostenibles i s’ha d’obtenir sense malmetre el medi ambient i respectant el principi de l’ús en cascada de la biomassa: els fabricants han de donar prioritat a l’ús de residus orgànics i subproductes com a primera matèria. A més, per tal de prevenir el rentat verd i l’engany als consumidors, els fabricants han d’evitar afirmacions genèriques sobre els plàstic com ara «plàstic d’origen biològic» o «bioplàstic». Quan informin sobre productes amb contingut d’origen biològic, els fabricants han d’especificar la proporció exacta i mesurable de plàstic d’origen biològic que conté cada producte (per exemple: «aquest producte conté un 50 % de plàstic d’origen biològic»).

Els plàstics biodegradables s’han de tractar amb prudència. Tenen lloc en un futur sostenible, però cal que es dediquin a aplicacions concretes en què quedin demostrats el benefici ambiental i el valor per a l’economia circular que comporten. Els plàstics biodegradables no poden ser una carta blanca per a la generació de residus. Igualment, cal que estiguin l’etiqueta indiqui quant de temps triguen a biodegradar-se, en quines circumstàncies i en quin entorn. Els productes que és probable que es llencin a la brossa, com ara els que regula la Directiva sobre plàstics d’un sol ús, no es poden descriure ni etiquetar com a biodegradables.

Els plàstics compostables industrialment només s’han de fer servir si reporten beneficis ambientals, si no van en detriment de la qualitat del compost i si es disposa d’un sistema adequat de recollida i tractament de residus biològics. Els envasos compostables industrialment només es permetran en les bossetes de te, les monodosis dures i toves de cafè, les enganxines de la fruita i la verdura i les bosses de plàstic molt lleugeres. Els productes sempre han d’indicar que estan certificats per al compostatge industrial, de conformitat amb les normes de la UE.

Passos següents

Ara el Parlament Europeu i el Consell estudiaran la proposta sobre els envasos i els residus d’envasos en el procediment legislatiu ordinari.

El marc estratègic en matèria de plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables servirà de guia per a la feina futura de la UE en aquest àmbit, com ara els requisits d’ecodisseny per als productes sostenibles, els programes de finançament o els debats internacionals. La Comissió anima la ciutadania, les administracions públiques i les empreses a fer servir aquest marc estratègic en les seves decisions en matèria de polítiques públiques, inversions o adquisicions.

Rerefons

Les mercaderies necessiten envasos per protegir-les i poder-les transportar amb seguretat, però els envasos i els residus d’envasos tenen un efecte significatiu sobre el medi ambient i en l’ús de matèries verges. El volum de residus d’envasos augmenta i, sovint, més ràpid que no pas el PIB. Els residus d’envasos a la UE s’han incrementat més d’un 20 % els últims deu anys i es preveu que d’ara al 2030, si no es prenen mesures, creixin un altre 19 %.

Els plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables estan apareixent en el nostre dia a dia com a alternatives als plàstics convencionals. Els ciutadans els trobaran, per exemple, en els envasos, els béns de consum i els articles tèxtils, entre d’altres. Com que duen la partícula «bio» al nom, els consumidors tenen la percepció que són bons per al medi ambient. Això, però, només és veritat fins a cert punt.

El paquet de mesures que presentem avui per abordar aquestes qüestions arriba després del primer paquet de mesures de l’economia circular, que es va adoptar el març del 2022. Aquest últim estava format pel nou Reglament sobre ecodisseny dels productes sostenibles i l’Estratègia de la UE per als productes tèxtils sostenibles i circulars, i proposava noves mesures per empoderar els consumidors i donar-los un paper més rellevant en la transició verda.

/0 Comments/by
,

Tarragona se suma a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus

S’engega una campanya de sensibilització adreçada a comerços i mercats per reforçar les bones pràctiques en la gestió de residus derivats del consum

Tarragona es torna a sumar enguany a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus amb una acció conjunta entre Europe Direct Tarragona, la Conselleria de Comerç i l’empresa municipal de Mercats de Tarragona. Es tracta d’una campanya de sensibilització envers la importància de reduir al màxim la producció de residus que s’adreça als comerços i als mercats municipals.

La primera acció ha tingut lloc avui, dimarts 22 de novembre, al mercat ambulant de la plaça Corsini. Diverses educadores ambientals han treballat amb els paradistes d’aquest mercat ambulant i han repartit;bosses de la compra i bosses reutilitzables de fruita i de pa. Aquesta acció es repetirà, en el mateix mercadet, aquest dijous 24 de novembre. Demà, dimecres 23 de novembre i divendres 25 de novembre les educadores ambientals es traslladaran a la zona comercial de la plaça Ponent i de l’avinguda Catalunya per informar tant a comerciants com a clients i clientes.

El conseller de Comerç i president de l’empresa de Mercats de Tarragona, Dídac Nadal, ha subratllat que “el tractament dels residus als mercats i mercadets de la ciutat ha estat sempre una prioritat per a nosaltres. En col·laboració amb la Conselleria de Neteja Pública de l’Ajuntament, fa temps que apliquem mesures per tal d’optimitzar i fer més eficient la recollida de residus als nostres recintes”. En aquesta ocasió, Nadal ha agraït la tasca que s’ha realitzat des d’Europe Direct Tarragona “per fer possible aquesta nova campanya de sensibilització conjunta”.

Per posar un exemple de la quantitat de residus que es genera en l’àmbit comercial, només al Mercat Central, segons dades recollides l’any passat, es recullen 4.200 quilograms d’orgànica, 756 quilograms de resta i 240 quilograms de caixes de fusta cada setmana.

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus (EWWR), nascuda el 2009 com a projecte de LIFE+ finançat per la Unió Europea, és la campanya de conscienciació més gran sobre la prevenció de residus a Europa. “Enguany ens hem centrat en una acció comunicativa adreçada, especialment, als comerços i als mercats municipals amb l’objectiu d’informar i reforçar les bones pràctiques en la gestió de residus derivats del consum, enfocant-nos amb el cost econòmic i ambiental de gestionar-los malament”, ha manifestat el conseller d’Europe Direct Tarragona, Manel Castaño.

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus se centra en les tres ‘R’: Reducció de residus, reutilització de productes i reciclatge de materials; i amb altres accions de neteja per conscienciar sobre la problemàtica dels residus abocats al medi natural. “Des de Europe Direct Tarragona treballem aquestes accions, al llarg de l’any, amb la participació d’entitats ambientals i centres educatius”, ha explicat Castaño, que ha recordat que aquesta campanya de sensibilització als comerços i mercats municipals forma part del programa d’activitats d’Europe Direct Tarragona, des d’on continuem treballant amb accions que permeten aterrar en clau local les prioritats que marca la Comissió Europea”.

 

Recull de premsa

Tarragona se suma a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus

https://www.tarragona.cat/comerc/noticies/noticies-2022-1/tarragona-se-suma-a-la-setmana-europea-de-la-prevencio-de-residus

Tarragona se suma a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus

https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/46578/tarragona-se-suma-setmana-europea-prevencio-residus

Tarragona inicia una campanya per a la prevenció de residus a comerços i mercats

https://www.diarimes.com/noticies/tarragona/2022/11/22/tarragona_inicia_una_campanya_per_prevencio_residus_comercos_mercats_130434_1091.html

Campanya entre els paradistes de Corsini i comerciants per reduir l’ús de plàstics i afavorir-ne la reutilització

Campanya entre els paradistes de Corsini i comerciants per reduir l’ús de plàstics i afavorir-ne la reutilització

La Setmana de la Prevenció de residus se centra en els comerços i mercats

http://diaridigital.tarragona21.com/la-setmana-de-la-prevencio-de-residus-se-centra-en-els-comercos-i-mercats/

Tarragona se suma a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus amb una campanya de sensibilització adreçada a comerços i mercats

https://mercatsdetarragona.cat/tarragona-se-suma-la-setmana-europea-de-la-prevencio-de-residus-amb-una-campanya-de-sensibilitzacio

Educar per reduir el plàstic als mercadets de Tarragona

https://www.tac12.tv/tarragona/arxiu-tarragona/item/26098-educar-per-reduir-el-plastic-als-mercadets-de-tarragona

Destí 2030. Capítol 18

https://www.tac12.tv/programes/desti-2030/item/26157-desti-2030-capitol-18?fbclid=PAAaYm90a6AnDoEeOM3VLwlt7mCuZgcrmfNU4TG_gJHMlRXo6Y4P0es3tYi3o

/0 Comments/by
,

La Comissió estableix orientacions per ajudar a fer front a la crisi energètica i aconseguir que Europa sigui més verda i digital

La Comissió Europea ha llançat el cicle de coordinació de política econòmica del semestre europeu 2023. El paquet es basa en les previsions econòmiques de tardor de 2022 que mostren que després d’un primer semestre de l’any fort, l’economia de la UE ha entrat en una fase molt més difícil.

Tot i que la ràpida i coordinada acció política durant la pandèmia de la COVID-19 està donant els seus fruits, les conseqüències de la invasió russa d’Ucraïna confronten la UE amb reptes múltiples i complexes. Uns preus de l’energia històricament alt, elevades taxes d’inflació, l’escassetat de subministraments, l’increment del nivell del deute i l’augment dels costes d’endeutament estan afectant l’activitat empresarial i erosionant el poder adquisitiu de les llars. Aquests reptes requereixen accions coordinades per garantir un subministrament energètic estable i assumible, salvaguardar l’estabilitat econòmica i financera protegir les llars i empreses vulnerables així com les finances públiques.

Al mateix temps, cal una acció ràpida per impulsar el creixement potencial, la creació de llocs de treball de qualitat i complir les transicions ecològiques i digitals.  La coordinació de les polítiques econòmiques a través del semestre europeu ajudarà els Estats Membres a aconseguir aquests objectius tot fixant prioritats i proporcionant orientacions polítiques clares i ben coordinades per a l’any que ve.

Trobareu tots els comunicats de la Representació de la Comissió Europea a la sala de premsa del web de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

/0 Comments/by
,

La Comissió proposa les noves normes Euro 7 per reduir les emissions contaminants dels vehicles i millorar la qualitat de l’aire

La Comissió va presentar una proposta per reduir la contaminació atmosfèrica provinent dels vehicles de motor nous que es venguin a la UE per tal de complir l’objectiu de contaminació zero del Pacte Verd Europeu, alhora que els vehicles continuen sent assequibles per als consumidors i que es promou la competitivitat d’Europa.

El transport per carretera és la principal font de contaminació atmosfèrica a les ciutats. Les noves normes Euro 7 suposaran la presència de vehicles més nets a les carreteres i milloraran la qualitat de l’aire, de manera que protegiran la salut dels nostres ciutadans i el medi ambient. Les normes Euro 7 i les normes sobre emissions de CO2 per als vehicles treballen a l’una en pro de la qualitat de l’aire per als ciutadans, especialment si tenim en compte que l’ús creixent del vehicle elèctric per part de la ciutadania també comporta certs beneficis pel que fa a la qualitat de l’aire. Aquests dos conjunts de normes mostren clarament la via perquè la cadena de valor automobilística redueixi les emissions contaminants, també amb l’ús de tecnologies digitals.

Les noves normes d’emissions Euro 7 garantiran que els turismes, les furgonetes, els camions i els autobusos siguin molt més nets en condicions de conducció reals que reflecteixen molt més bé la situació a les ciutats, que és on es concentren els problemes de contaminació atmosfèrica, i durant un període més llarg que no amb les normes actuals. La proposta aborda les emissions dels tubs d’escapament així com les dels frens i els pneumàtics. També contribueix a assolir les noves normes sobre al qualitat de l’aire, més exigents, que la Comissió va proposar el 26 d’octubre de 2022.

Si bé les normes sobre emissions de CO2 impulsaran l’ús dels vehicles de zero emissions, és important assegurar-nos que tots els vehicles que circulen per les nostres carreteres són més nets. El 2035 tots els turismes i les furgonetes que es comercialitzin a la UE seran de zero emissions de CO2. No obstant, es preveu que el 2050 més del 20 % dels turismes i les furgonetes i més de la meitat dels vehicles pesants que circulin pels nostres carrers continuïn emetent contaminants pel tub d’escapament. Els vehicles elèctrics amb bateries també poden generar contaminació provinent dels frens i microplàstics dels pneumàtics.

Les normes Euro 7 reduiran totes aquestes emissions i faran que els vehicles continuïn sent assequibles per als consumidors.

Els nous requisits segons les normes Euro 7

La proposta substitueix i simplifica la normativa anterior sobre emissions, que estava dividida en una norma per a turismes i furgonetes (Euro 6) i una altra per a camions i autobusos (Euro VI). Les normes Euro 7 agrupen els límits d’emissions per a tots els vehicles de motor —cotxes, furgonetes, camions i autobusos— en un únic conjunt de regles. La nova normativa, que és neutral pel que fa als combustibles i la tecnologia i marca els mateixos límits independentment de si el vehicle funciona amb gasolina, gasoli, sistemes de tracció elèctrics o combustibles alternatius, contribuirà a:

  • Millorar el control de les emissions de contaminants atmosfèrics provinents de tots els vehicles nous, ja que amplia el ventall de condicions de conducció que abasten els assajos d’emissions en carretera. Des d’ara s’hi reflectirà més bé la diversitat de condicions a què poden estar sotmesos els vehicles arreu d’Europa, com ara temperatures de fins a 45 ºC o trajectes curts típics dels desplaçaments pendulars quotidians.
  • Actualitzar i endurir el límits d’emissions contaminants: s’enduriran els límits per als camions i els autobusos, mentre que ara als turismes i les furgonetes se’ls aplicaran els límits més baixos dels existents independentment del combustible amb què funcioni el vehicle. La nova normativa també estableix límits d’emissions de contaminants que fins ara no estaven regulats, com ara les emissions d’òxid nitrós provinents dels vehicles pesants.
  • Regular les emissions que generen els frens i els pneumàtics: la normativa Euro 7 serà la primera de tot el món que no es limita a regular les emissions dels tubs d’escapament sinó que també fixa límits per a emissions de partícules provocades pels frens i regles sobre les emissions de microplàstics provinents dels pneumàtics. Aquestes regles seran aplicables a tots els vehicles, també els elèctrics.
  • Garantir que els vehicles nous són nets durant més temps: tots els vehicles hauran de complir la normativa durant un període més llarg que fins ara. En el cas dels turismes i les furgonetes, es comprovarà que la compleixen fins als 200 000 quilòmetres i els deu anys d’antiguitat. Això suposa doblar el període de subjecció a la normativa que establien les normes Euro 6 i Euro VI (100 000 quilòmetres i cinc anys d’antiguitat). Els camions i els autobusos experimentaran uns increments similars.
  • Fomentar l’ús dels vehicles elèctrics: les noves normes regularan la durabilitat de les bateries instal·lades en els turismes i les furgonetes per tal d’augmentar la confiança dels consumidors en aquests vehicles. Això també reduirà la necessitat de substituir les bateries al principi de la vida d’un vehicle i, per tant, l’ús de matèries primeres fonamentals necessàries per a la fabricació de bateries.
  • Aprofitar al màxim les possibilitats digitals: les normes Euro 7 garantiran que no es manipulin els vehicles i que les autoritats puguin controlar les emissions fàcilment amb l’ús de sensors instal·lats en els vehicles que permetin mesurar-ne les emissions als llarg de la seva vida útil.

Properes etapes

La Comissió trametrà la seva proposta al Parlament Europeu i el Consell amb vista a la seva adopció per part dels colegisladors.

Rerefons

El transport per carretera és la principal font de contaminació atmosfèrica a les ciutats. El 2018, a la UE, més del 39 % de les emissions d’òxids de nitrogen i el 10 % de les emissions primàries de PM2,5 i PM10 es van originar en el transport per carretera. Aquests valors són molt més elevats en les ciutats, on el transport sol ser el principal causant de la contaminació atmosfèrica. Es calcula que el transport per carretera va causar unes 70 000 morts prematures a la EU-28 el 2018.

El 2035, l’Euro 7 reduirà les emissions totals d’òxids de nitrogen provinents de turismes i furgonetes un 35 % en relació a l’Euro 6 i les provinents d’autobusos i camions un 56 % en relació amb l’Euro VI. Alhora, es reduiran les partícules provinents dels tubs d’escapament un 13 % en el cas dels turismes i les furgonetes i un 39 % les dels autobusos i els camions, mentre que les partícules provinents dels frens es reduiran un 27 %.

Arran de l’escàndol del «dieselgate», la Comissió va introduir nous assajos per mesurar les emissions del transport per carretera (el mètode de les emissions en condicions reals de conducció ¾RDE, per les seves sigles en anglès¾)i ha reforçat les competències de vigilància del mercat dels estats membres i de la Comissió per tal de garantir que els vehicles són tan nets com marca la normativa Euro 6.

La normativa sobre emissions contaminants és complementària de la relativa a les emissions de CO2. En aquesta proposta s’ha tingut en compte l’objectiu que es va acordar de reduir el 100 % de les emissions de CO2 dels cotxes i les furgonetes com a tard el 2035. En els pròxims mesos la Comissió revisarà les normes en matèria de CO2 aplicables als camions i els autobusos.

/0 Comments/by