La Comissió Europea va presentar el seu pla de treball pel 2023 al Consell Europeu. El programa s’emmarca en tres realitats complementàries.

  • La primera és que només es pot fer front de debò a uns reptes de tal magnitud de manera col·lectiva, com una sola Unió. Europa ha demostrat una vegada i una altra que estarà a l’alçada de les circumstàncies, ja sigui en l’àmbit de les vacunes, la recuperació econòmica, les sancions o el suport a Ucraïna.
  • La segona realitat és que aquestes crisis només posen en relleu la necessitat que Europa continuï accelerant la transformació radical anunciada a l’inici d’aquest mandat, ja sigui per fer front a les crisis climàtica i de la natura, per aconseguir que les nostres economies i democràcies siguin més resilients, les nostres indústries més competitives i les nostres societats més justes, o per reforçar la nostra posició geopolítica.
  • La tercera realitat és que aquesta successió de crisi sense precedents, que està afectant tan intensament les vides quotidianes dels europeus, no es pot afrontar mantenint l’statu quo. Caldrà reaccionar amb rapidesa de manera contínua, tant per anticipar els reptes futurs com per respondre a les necessitats més quotidians.

1.Compliment de les sis grans ambicions

1.1 El Pacte Verd Europeu

La Comissió ja ha presentat la majoria de les propostes clau per a la consecució del Pacte Verd Europeu i seguiran prestant ple suport als col·legisladors per garantir que es pugui assolir un acord abans que finalitzi aquesta legislatura. Aquest any, és fonamental assolir un acord ràpid sobre el paquet de mesures «Objectiu 55».

Proposaran una reforma integral del mercat de l’electricitat de la UE a principis de 2023, una de les conseqüències de la qual seria deslligar l’efecte del preu del gas sobre el de l’electricitat.

Per tal de contribuir a ampliar la nostra economia de l’hidrogen verd, crearem un nou Banc Europeu de l’Hidrogen per invertir 3 000 milions EUR en la posada en marxa d’un mercat de l’hidrogen renovable a la UE, una de les funcions del qual serà ajustar l’oferta a la demanda.

El 2023 prendran mesures per reduir els residus i el seu impacte mediambiental, parant especial atenció als residus alimentaris i tèxtils, una de les qüestions que es van debatre durant la Conferència sobre el Futur d’Europa.

Després de consultar les principals parts interessades, proposaran una revisió específica de la legislació relativa al registre, l’avaluació i l’autorització de les substàncies i barreges químiques (REACH) per tal de garantir l’avantatge competitiu i la innovació europees mitjançant la promoció de substàncies químiques sostenibles, la simplificació i la racionalització del procés reglamentari, la reducció de la càrrega i la protecció de la salut humana i el medi ambient.

1.2 Una Europa adaptada a l’era digital

Proposaran una Llei Europea de Matèries Primes Fonamentals que garanteixi un subministrament adequat i diversificat per a l’economia digital d’Europa i per a la transició ecològica, i concedeix prioritat a la reutilització i el reciclatge.

La Comissió proposarà una recomanació sobre la pirateria dels continguts en directe que aportarà un conjunt d’eines per lluitar contra la retransmissió il·legal d’esdeveniments en directe, especialment esportius.

El nostre mercat únic és una eina clau per garantir que la salut i la seguretat de les persones a tota la Unió siguin una prioritat. Per això respondran a la Resolució legislativa del Parlament Europeu amb una proposta sobre detecció, registre i vigilància de l’amiant. Així contribuiran a garantir que tots els Estats membres incrementin els objectius de control, localització i eliminació d’aquesta substància perillosa.

Per tal d’impulsar una mà d’obra que compti amb les capacitats requerides, fomentar la competitivitat de les empreses europees, en particular les pimes, i aprofitar tot el potencial de la doble transició ecològica i digital de manera socialment justa, 2023 serà l’Any Europeu de les Competències, iniciativa amb què s’aspira a oferir el reciclatge i el perfeccionament professional necessaris de la nostra mà d’obra i a atraure les capacitats adequades al nostre continent.

1.3 Una economia al servei de les persones

Hem presentat iniciatives importants encaminades a l’aplicació del Pla d’Acció del Pilar Europeu de Drets Socials. Presentaran una iniciativa sobre la digitalització dels sistemes de seguretat social i les xarxes de seguretat social en suport de la mobilitat laboral, en el marc dels treballs en curs sobre la targeta europea de seguretat social, ESSPASS.

En el context de l’Any Europeu de les Competències, també actualitzaran el marc de qualitat per als períodes de pràctiques per tractar qüestions com ara la remuneració justa i l’accés a la protecció social.

Proposaran una Recomanació del Consell sobre el desenvolupament de les condicions marc per a l’economia social amb l’objectiu d’ajudar els Estats membres a adaptar millor les seves polítiques i la seva legislació a les necessitats específiques de les entitats de la economia social.

Per vetllar perquè la moneda comuna de la Unió estigui adaptada a l’era digital, presentarem una proposta que establirà els principis d’un euro digital abans de la possible emissió per part del Banc Central Europeu.

1.4 Una Europa més forta al món

Les sancions contra Rússia continuaran en vigor mentre continuï l’agressió contra Ucraïna i l’ocupació o l’annexió il·legal de territori ucraïnès. També actualitzarem el nostre conjunt d’instruments de sancions, de manera que contempli la corrupció. La realitat cruel de la guerra confirma la necessitat d’intensificar els esforços de la UE en l’àmbit de la seguretat i la defensa. Prenent com a base la Brúixola Estratègica de la UE, el 2023 presentaran l’estratègia espacial de la UE per a la seguretat i defensa, així com una nova estratègia de seguretat marítima de la UE.

Prosseguiran a la cooperació amb els països candidats dels Balcans Occidentals, juntament amb Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia, amb vista a la seva futura adhesió a la Unió. Mantindranel nostre suport a l’Associació Oriental i al veïnatge meridional. A més, contribuiran activament als treballs de la futura Comunitat Política Europea per arribar a altres països d’Europa que no es troben al procés d’adhesió. També presentaran una nova agenda per a Amèrica Llatina i el Carib.

Continua sent fonamental millorar l’eficiència i l’eficàcia en la prestació de l’ajuda, en particular mitjançant l’augment de les capacitats pròpies de la UE per respondre situacions de crisi. Entre altres mesures, abans de la temporada d’incendis forestals de 2023, duplicarem la nostra capacitat d’extinció d’incendis i afegirem a la nostra flota deu avions amfibis lleugers i tres helicòpters.

1.5 Promoció del nostre mode de vida europeu

L’Any Europeu de la Joventut 2022 ha ofert una immensa quantitat d’oportunitats perquè els joves europeus en reforcin les capacitats, les competències i la participació cívica. Al llarg de l’Any Europeu de les Capacitats seguirem posant especial èmfasi a la joventut.

Atès que només el 15% dels joves han cursat estudis, formació o aprenentatge professional a un altre país de la UE, la Comissió proposarà actualitzar la normativa vigent de la UE en matèria de mobilitat per motius d’aprenentatge perquè els estudiants

puguin transitar més fàcilment entre sistemes educatius: un pas clau cap a l’assoliment d’un Espai Europeu d’Educació d’aquí al 2025.

A l’àmbit de la salut, la Comissió continuarà aplicant l’ambiciós Pla Europeu de Lluita contra el Càncer, un dels pilars d’una Unió Europea de la Salut forta. Presentarem una recomanació sobre els càncers prevenibles mitjançant vacunació i una actualització de la recomanació sobre els entorns lliures de fum. Un altre pilar fonamental de la Unió Europea de la Salut, recomanat per la Conferència sobre el Futur d’Europa, és la creació d’un espai europeu de dades sanitàries. La Comissió respondrà a una altra proposta de la Conferència sobre el Futur de

Europa presentant un enfocament global de la salut mental, una qüestió social de primer ordre que va posar en relleu la pandèmia.

La Comissió proposarà una revisió de la Directiva relativa a la lluita contra els abusos sexuals de menors. Aquesta revisió afrontarà els nous reptes que planteja el canvi tecnològic i atendrà la necessitat d’incrementar la prevenció, la investigació i el

enjudiciament dels delictes d’abús sexual de menors, així com de recolzar i protegir les víctimes infantils, tant a internet com fora d’internet, d’acord amb l’Estratègia Global de la UE sobre els drets de la infància.

1.6 Un nou impuls a la democràcia europea

El 2023, la Comissió presentarà un paquet per a la defensa de la democràcia per tal de conferir més profunditat al Pla d’Acció per a la Democràcia Europea, promoure unes eleccions lliures i justes, lluitar més intensament contra la desinformació i donar suport a la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació, en particular desenvolupant l’espai cívic i la participació ciutadana per consolidar la resiliència democràtica des de dins.

La Comissió ha presentat propostes per reforçar les eleccions al Parlament Europeu donant suport a la seva integritat i promovent una participació més gran a través de normes relatives a la transparència i la segmentació de la publicitat política, a l’estatut i al finançament

dels partits polítics europeus i les fundacions polítiques europees i als drets electorals dels europeus desplaçats. Estem disposats a donar suport també als col·legisladors a la seva feina sobre la proposta del Parlament Europeu relativa a una nova llei electoral. Seria important disposar de les noves normes a temps per a les properes eleccions al Parlament Europeu, que se celebraran el 2024.

La Comissió continuarà construint una Unió de la Igualtat mitjançant una iniciativa emblemàtica en defensa dels drets de les persones amb discapacitat que proposarà la creació duna targeta europea de discapacitat per tal de garantir el reconeixement mutu d’aquesta condició a tots els Estats membres.

La Unió de la Igualtat es veurà encara més reforçada si els col·legisladors arriben a un acord sobre les iniciatives proposades a matèria de lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica i de transparència retributiva. En el context de l’aplicació del Pla d’Acció de la UE Antiracisme per al 2020-2025, la Comissió continuarà treballant per garantir una protecció eficaç contra la discriminació per motius d’origen racial o ètnic, també per part dels cossos i les forces de seguretat.

Amb l’objectiu de garantir que els drets dels consumidors es continuïn protegint i aplicant als mercats, tant a internet com fora d’internet, la Comissió proposarà modificacions de les normes que regeixen la cooperació entre les autoritats de protecció dels consumidors per ajudar a desincentivar les pràctiques comercials deslleials i donar suport a unes investigacions més eficaces sobre les infraccions de la legislació en matèria de protecció dels consumidors. La Comissió cercarà eines per reforçar el seu marc de transparència, en particular pel que fa a l’accés als documents.

Conclusió

L’objectiu és conformar una Unió capaç de posar en comú les seves fortaleses per fer front als reptes més importants, des del canvi climàtic i la pèrdua de naturalesa fins a les pandèmies i la seguretat regional. Una Unió enèrgica que defensi els valors i l’Estat de Dret. Una Unió pròspera, fundada en una economia forta, en la solidaritat intergeneracional i en un mercat únic sense igual, que ofereixi una protecció social sense precedents. Una Unió sense divisions, amb una veu forta al món, que actuï com a líder mundial davant dels reptes generacionals.

Avui la Comissió proposa noves normes sobre envasos per a tota la UE per tal d’escometre aquesta font tant de residus com de frustració per als consumidors que no para de créixer. Cada europeu genera, de mitjana, gairebé 180 kg de residus d’envasos l’any. Els envasos són uns dels principals usuaris de matèries verges: el 40 % del plàstic i el 50 % del paper que es fan servir a la UE es destinen als envasos. Si no es prenen mesures, la UE veurà un augment dels residus d’envasos del 19 % d’ara al 2030, i en el cas dels residus d’envasos de plàstic l’increment arribaria al 46 %.

Aquesta nova normativa pretén aturar aquesta tendència. Pel que fa als consumidors, les normes vetllaran perquè es disposi d’opcions d’envasos reutilitzablesdesapareguin els envasos innecessaris, es limiti el sobreenvasat i s’empri un etiquetatge clar que ajudi a reciclar correctament. Quant a la indústria, aquestes normes generaran noves oportunitats de negoci, especialment per a les empreses petites, reduiran la necessitat de matèries verges, estimularan la capacitat de reciclatge d’Europa i rebaixaran la nostra dependència dels recursos primaris i els proveïdors externs. Les normes situaran el sector de l’embalatge en la direcció adequada per assolir la neutralitat climàtica com a tard el 2050.

La Comissió també aportarà més claredat als consumidors i a la indústria pel que fa als plàstics d’origen biològic, els compostables i els biodegradables, ja que indicarà en quines aplicacions són realment beneficiosos des del punt de vista ambiental i com s’han de dissenyar, eliminar i reciclar.

Les propostes són els elements clau del Pla d’acció per a l’economia circular del Pacte Verd Europeu i estan orientades a fer que els productes sostenibles siguin la norma. També responen a demandes concretes que van expressar els europeus en la Conferència sobre el Futur d’Europa. 

Prevenir els residus d’envasos, impulsar la reutilització i el reomplert i fer que tots els envasos siguin reciclables com a tard el 2030

La revisió de la normativa de la UE en matèria d’envasos i residus d’envasos que es proposa persegueix tres objectius principals. En primer lloc, evitar que es generin residus d’envasos: reduir-ne la quantitat, limitar els envasos innecessaris i fomentar les solucions d’envasos reutilitzables i reomplibles. En segon lloc, impulsar el reciclatge de qualitat («reciclatge de cicle tancat»): fer que, com a tard el 2030, tots els envasos que hi hagi al mercat de la UE siguin reciclables d’una manera que resulti viable econòmicament. I, finalment, reduir la necessitat de recursos naturals primaris i crear un mercat operatiu de matèries primeres secundàries: incrementar l’ús de plàstics reciclats en els envasos mitjançant objectius vinculants.

  • L’objectiu principal és de reduir els residus d’envasos un 15 % per càpita i per estat membre d’ara al 2040, en relació amb els valors de 2018. Això suposaria una disminució global dels residus de la UE d’un 37 % en comparació amb un supòsit en què no canviés la normativa. La reducció s’assolirà mitjançant tant la reutilització com el reciclatge.
  • Per impulsar la reutilització o el reomplert d’envasos, que en els darrers vint anys han registrat una forta davallada, les empreses hauran d’oferir als consumidors un percentatge determinat dels seus productes en envasos reutilitzables o reomplibles; per exemple, les begudes i els àpats per emportar o els paquets del comerç electrònic. També hi haurà una certa estandardització dels formats d’envasos i un etiquetatge clar dels envasos reutilitzables.
  • Per abordar la qüestió dels envasos clarament innecessaris, es prohibiran determinats tipus d’envasos, com ara els envasos d’un sol ús per a aliments i begudes que es consumeixin a l’interior d’un restaurant o cafeteria, els envasos d’un sol ús per a la fruita i la verdura, les ampolles de xampú en miniatura i altres envasos en miniatura dels hotels.
  • Algunes de les mesures busquen que el 2030 els envasos siguin completament reciclables. Un exemple n’és la definició de criteris de disseny per als envasos; la creació de sistemes obligatoris de devolució i retorn de les ampolles de plàstic i les llaunes d’alumini; i la informació clara sobre quins tipus d’envasos ¾molt limitats¾ han de ser compostables perquè els consumidors els puguin llençar a la brossa orgànica.
  • També hi haurà l’obligació que els fabricants incloguin una proporció mínima de contingut reciclat en els envasos de plàstic nous. Això, al seu torn, ajudarà a revaloritzar el plàstic reciclat com a matèria primera, com ha demostrat l’exemple de les ampolles de PET en el context de la Directiva sobre plàstics d’un sol ús.

La proposta dissiparà els dubtes sobre quins envasos van a cada contenidor. Cada envàs durà una etiqueta que indiqui de quin material està fet i a quina categoria de residus pertany. Aquestes mateixes etiquetes figuraran als contenidors de recollida de residus. Arreu de la UE es faran servir els mateixos símbols.

Les mesures que es proposen faran que el 2030 les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle provinents dels envasos s’hagin reduït fins als 43 milions de tones, respecte dels 66 milions que es registrarien si no es modifica la normativa. Aquesta disminució equival aproximadament a les emissions anuals de Croàcia. El consum d’aigua es reduirà en 1,1 milions de m3. Els costos del dany ambiental per a l’economia i la societat es reduiran en 6 400 milions d’euros en comparació amb la hipòtesi de referència de 2030.

Les indústries d’envasos d’un sol ús hauran d’invertir en un procés de transició, però la repercussió econòmica global a la UE i la creació de llocs de treball són positives. Es preveu que només l’impuls de la reutilització generi més de 600 000 llocs de treball en el sector de la reutilització d’ara al 2030, molts dels quals seran en petites o mitjanes empreses locals. Preveiem que apareguin moltes solucions innovadores d’envasat que facilitin la reducció, la reutilització i el reciclatge. També es preveu que les mesures suposin un estalvi: cada europeu podria estalviar-se gairebé 100 euros l’any, si les empreses traslladen la reducció de costos als consumidors. 

Dissipar la confusió al voltant dels plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables

L’ús i la fabricació de plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables no ha parat de créixer. Per tal que aquests plàstics tinguin un efecte mediambiental positiu, cal que es donin certes condicions, d’altra manera no fan més que reforçar la contaminació per plàstics, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat.

El nou marc de la Comissió aclareix com es pot integrar aquests plàstics en un futur sostenible.

La biomassa que es fa servir per produir plàstics d’origen biològic ha de provenir de fonts sostenibles i s’ha d’obtenir sense malmetre el medi ambient i respectant el principi de l’ús en cascada de la biomassa: els fabricants han de donar prioritat a l’ús de residus orgànics i subproductes com a primera matèria. A més, per tal de prevenir el rentat verd i l’engany als consumidors, els fabricants han d’evitar afirmacions genèriques sobre els plàstic com ara «plàstic d’origen biològic» o «bioplàstic». Quan informin sobre productes amb contingut d’origen biològic, els fabricants han d’especificar la proporció exacta i mesurable de plàstic d’origen biològic que conté cada producte (per exemple: «aquest producte conté un 50 % de plàstic d’origen biològic»).

Els plàstics biodegradables s’han de tractar amb prudència. Tenen lloc en un futur sostenible, però cal que es dediquin a aplicacions concretes en què quedin demostrats el benefici ambiental i el valor per a l’economia circular que comporten. Els plàstics biodegradables no poden ser una carta blanca per a la generació de residus. Igualment, cal que estiguin l’etiqueta indiqui quant de temps triguen a biodegradar-se, en quines circumstàncies i en quin entorn. Els productes que és probable que es llencin a la brossa, com ara els que regula la Directiva sobre plàstics d’un sol ús, no es poden descriure ni etiquetar com a biodegradables.

Els plàstics compostables industrialment només s’han de fer servir si reporten beneficis ambientals, si no van en detriment de la qualitat del compost i si es disposa d’un sistema adequat de recollida i tractament de residus biològics. Els envasos compostables industrialment només es permetran en les bossetes de te, les monodosis dures i toves de cafè, les enganxines de la fruita i la verdura i les bosses de plàstic molt lleugeres. Els productes sempre han d’indicar que estan certificats per al compostatge industrial, de conformitat amb les normes de la UE.

Passos següents

Ara el Parlament Europeu i el Consell estudiaran la proposta sobre els envasos i els residus d’envasos en el procediment legislatiu ordinari.

El marc estratègic en matèria de plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables servirà de guia per a la feina futura de la UE en aquest àmbit, com ara els requisits d’ecodisseny per als productes sostenibles, els programes de finançament o els debats internacionals. La Comissió anima la ciutadania, les administracions públiques i les empreses a fer servir aquest marc estratègic en les seves decisions en matèria de polítiques públiques, inversions o adquisicions.

Rerefons

Les mercaderies necessiten envasos per protegir-les i poder-les transportar amb seguretat, però els envasos i els residus d’envasos tenen un efecte significatiu sobre el medi ambient i en l’ús de matèries verges. El volum de residus d’envasos augmenta i, sovint, més ràpid que no pas el PIB. Els residus d’envasos a la UE s’han incrementat més d’un 20 % els últims deu anys i es preveu que d’ara al 2030, si no es prenen mesures, creixin un altre 19 %.

Els plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables estan apareixent en el nostre dia a dia com a alternatives als plàstics convencionals. Els ciutadans els trobaran, per exemple, en els envasos, els béns de consum i els articles tèxtils, entre d’altres. Com que duen la partícula «bio» al nom, els consumidors tenen la percepció que són bons per al medi ambient. Això, però, només és veritat fins a cert punt.

El paquet de mesures que presentem avui per abordar aquestes qüestions arriba després del primer paquet de mesures de l’economia circular, que es va adoptar el març del 2022. Aquest últim estava format pel nou Reglament sobre ecodisseny dels productes sostenibles i l’Estratègia de la UE per als productes tèxtils sostenibles i circulars, i proposava noves mesures per empoderar els consumidors i donar-los un paper més rellevant en la transició verda.

S’engega una campanya de sensibilització adreçada a comerços i mercats per reforçar les bones pràctiques en la gestió de residus derivats del consum

Tarragona es torna a sumar enguany a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus amb una acció conjunta entre Europe Direct Tarragona, la Conselleria de Comerç i l’empresa municipal de Mercats de Tarragona. Es tracta d’una campanya de sensibilització envers la importància de reduir al màxim la producció de residus que s’adreça als comerços i als mercats municipals.

La primera acció ha tingut lloc avui, dimarts 22 de novembre, al mercat ambulant de la plaça Corsini. Diverses educadores ambientals han treballat amb els paradistes d’aquest mercat ambulant i han repartit;bosses de la compra i bosses reutilitzables de fruita i de pa. Aquesta acció es repetirà, en el mateix mercadet, aquest dijous 24 de novembre. Demà, dimecres 23 de novembre i divendres 25 de novembre les educadores ambientals es traslladaran a la zona comercial de la plaça Ponent i de l’avinguda Catalunya per informar tant a comerciants com a clients i clientes.

El conseller de Comerç i president de l’empresa de Mercats de TarragonaDídac Nadal, ha subratllat que “el tractament dels residus als mercats i mercadets de la ciutat ha estat sempre una prioritat per a nosaltres. En col·laboració amb la Conselleria de Neteja Pública de l’Ajuntament, fa temps que apliquem mesures per tal d’optimitzar i fer més eficient la recollida de residus als nostres recintes”. En aquesta ocasió, Nadal ha agraït la tasca que s’ha realitzat des d’Europe Direct Tarragona “per fer possible aquesta nova campanya de sensibilització conjunta”.

Per posar un exemple de la quantitat de residus que es genera en l’àmbit comercial, només al Mercat Central, segons dades recollides l’any passat, es recullen 4.200 quilograms d’orgànica, 756 quilograms de resta i 240 quilograms de caixes de fusta cada setmana.

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus (EWWR), nascuda el 2009 com a projecte de LIFE+ finançat per la Unió Europea, és la campanya de conscienciació més gran sobre la prevenció de residus a Europa. “Enguany ens hem centrat en una acció comunicativa adreçada, especialment, als comerços i als mercats municipals amb l’objectiu d’informar i reforçar les bones pràctiques en la gestió de residus derivats del consum, enfocant-nos amb el cost econòmic i ambiental de gestionar-los malament”, ha manifestat el conseller d’Europe Direct TarragonaManel Castaño.

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus se centra en les tres ‘R’: Reducció de residus, reutilització de productes i reciclatge de materials; i amb altres accions de neteja per conscienciar sobre la problemàtica dels residus abocats al medi natural. “Des de Europe Direct Tarragona treballem aquestes accions, al llarg de l’any, amb la participació d’entitats ambientals i centres educatius”, ha explicat Castaño, que ha recordat que aquesta campanya de sensibilització als comerços i mercats municipals forma part del programa d’activitats d’Europe Direct Tarragona, des d’on continuem treballant amb accions que permeten aterrar en clau local les prioritats que marca la Comissió Europea”.

 

Recull de premsa

Tarragona se suma a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus

https://www.tarragona.cat/comerc/noticies/noticies-2022-1/tarragona-se-suma-a-la-setmana-europea-de-la-prevencio-de-residus

Tarragona se suma a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus

https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/46578/tarragona-se-suma-setmana-europea-prevencio-residus

Tarragona inicia una campanya per a la prevenció de residus a comerços i mercats

https://www.diarimes.com/noticies/tarragona/2022/11/22/tarragona_inicia_una_campanya_per_prevencio_residus_comercos_mercats_130434_1091.html

Campanya entre els paradistes de Corsini i comerciants per reduir l’ús de plàstics i afavorir-ne la reutilització

La Setmana de la Prevenció de residus se centra en els comerços i mercats

http://diaridigital.tarragona21.com/la-setmana-de-la-prevencio-de-residus-se-centra-en-els-comercos-i-mercats/

Tarragona se suma a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus amb una campanya de sensibilització adreçada a comerços i mercats

https://mercatsdetarragona.cat/tarragona-se-suma-la-setmana-europea-de-la-prevencio-de-residus-amb-una-campanya-de-sensibilitzacio

Educar per reduir el plàstic als mercadets de Tarragona

https://www.tac12.tv/tarragona/arxiu-tarragona/item/26098-educar-per-reduir-el-plastic-als-mercadets-de-tarragona

Destí 2030. Capítol 18

https://www.tac12.tv/programes/desti-2030/item/26157-desti-2030-capitol-18?fbclid=PAAaYm90a6AnDoEeOM3VLwlt7mCuZgcrmfNU4TG_gJHMlRXo6Y4P0es3tYi3o

La Comissió Europea ha llançat el cicle de coordinació de política econòmica del semestre europeu 2023. El paquet es basa en les previsions econòmiques de tardor de 2022 que mostren que després d’un primer semestre de l’any fort, l’economia de la UE ha entrat en una fase molt més difícil.

Tot i que la ràpida i coordinada acció política durant la pandèmia de la COVID-19 està donant els seus fruits, les conseqüències de la invasió russa d’Ucraïna confronten la UE amb reptes múltiples i complexes. Uns preus de l’energia històricament alt, elevades taxes d’inflació, l’escassetat de subministraments, l’increment del nivell del deute i l’augment dels costes d’endeutament estan afectant l’activitat empresarial i erosionant el poder adquisitiu de les llars. Aquests reptes requereixen accions coordinades per garantir un subministrament energètic estable i assumible, salvaguardar l’estabilitat econòmica i financera protegir les llars i empreses vulnerables així com les finances públiques.

Al mateix temps, cal una acció ràpida per impulsar el creixement potencial, la creació de llocs de treball de qualitat i complir les transicions ecològiques i digitals.  La coordinació de les polítiques econòmiques a través del semestre europeu ajudarà els Estats Membres a aconseguir aquests objectius tot fixant prioritats i proporcionant orientacions polítiques clares i ben coordinades per a l’any que ve.

Trobareu tots els comunicats de la Representació de la Comissió Europea a la sala de premsa del web de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

La Comissió va presentar una proposta per reduir la contaminació atmosfèrica provinent dels vehicles de motor nous que es venguin a la UE per tal de complir l’objectiu de contaminació zero del Pacte Verd Europeu, alhora que els vehicles continuen sent assequibles per als consumidors i que es promou la competitivitat d’Europa.

El transport per carretera és la principal font de contaminació atmosfèrica a les ciutats. Les noves normes Euro 7 suposaran la presència de vehicles més nets a les carreteres i milloraran la qualitat de l’aire, de manera que protegiran la salut dels nostres ciutadans i el medi ambient. Les normes Euro 7 i les normes sobre emissions de CO2 per als vehicles treballen a l’una en pro de la qualitat de l’aire per als ciutadans, especialment si tenim en compte que l’ús creixent del vehicle elèctric per part de la ciutadania també comporta certs beneficis pel que fa a la qualitat de l’aire. Aquests dos conjunts de normes mostren clarament la via perquè la cadena de valor automobilística redueixi les emissions contaminants, també amb l’ús de tecnologies digitals.

Les noves normes d’emissions Euro 7 garantiran que els turismes, les furgonetes, els camions i els autobusos siguin molt més nets en condicions de conducció reals que reflecteixen molt més bé la situació a les ciutats, que és on es concentren els problemes de contaminació atmosfèrica, i durant un període més llarg que no amb les normes actuals. La proposta aborda les emissions dels tubs d’escapament així com les dels frens i els pneumàtics. També contribueix a assolir les noves normes sobre al qualitat de l’aire, més exigents, que la Comissió va proposar el 26 d’octubre de 2022.

Si bé les normes sobre emissions de CO2 impulsaran l’ús dels vehicles de zero emissions, és important assegurar-nos que tots els vehicles que circulen per les nostres carreteres són més nets. El 2035 tots els turismes i les furgonetes que es comercialitzin a la UE seran de zero emissions de CO2. No obstant, es preveu que el 2050 més del 20 % dels turismes i les furgonetes i més de la meitat dels vehicles pesants que circulin pels nostres carrers continuïn emetent contaminants pel tub d’escapament. Els vehicles elèctrics amb bateries també poden generar contaminació provinent dels frens i microplàstics dels pneumàtics.

Les normes Euro 7 reduiran totes aquestes emissions i faran que els vehicles continuïn sent assequibles per als consumidors.

Els nous requisits segons les normes Euro 7

La proposta substitueix i simplifica la normativa anterior sobre emissions, que estava dividida en una norma per a turismes i furgonetes (Euro 6) i una altra per a camions i autobusos (Euro VI). Les normes Euro 7 agrupen els límits d’emissions per a tots els vehicles de motor —cotxes, furgonetes, camions i autobusos— en un únic conjunt de regles. La nova normativa, que és neutral pel que fa als combustibles i la tecnologia i marca els mateixos límits independentment de si el vehicle funciona amb gasolina, gasoli, sistemes de tracció elèctrics o combustibles alternatius, contribuirà a:

  • Millorar el control de les emissions de contaminants atmosfèrics provinents de tots els vehicles nous, ja que amplia el ventall de condicions de conducció que abasten els assajos d’emissions en carretera. Des d’ara s’hi reflectirà més bé la diversitat de condicions a què poden estar sotmesos els vehicles arreu d’Europa, com ara temperatures de fins a 45 ºC o trajectes curts típics dels desplaçaments pendulars quotidians.
  • Actualitzar i endurir el límits d’emissions contaminants: s’enduriran els límits per als camions i els autobusos, mentre que ara als turismes i les furgonetes se’ls aplicaran els límits més baixos dels existents independentment del combustible amb què funcioni el vehicle. La nova normativa també estableix límits d’emissions de contaminants que fins ara no estaven regulats, com ara les emissions d’òxid nitrós provinents dels vehicles pesants.
  • Regular les emissions que generen els frens i els pneumàtics: la normativa Euro 7 serà la primera de tot el món que no es limita a regular les emissions dels tubs d’escapament sinó que també fixa límits per a emissions de partícules provocades pels frens i regles sobre les emissions de microplàstics provinents dels pneumàtics. Aquestes regles seran aplicables a tots els vehicles, també els elèctrics.
  • Garantir que els vehicles nous són nets durant més temps: tots els vehicles hauran de complir la normativa durant un període més llarg que fins ara. En el cas dels turismes i les furgonetes, es comprovarà que la compleixen fins als 200 000 quilòmetres i els deu anys d’antiguitat. Això suposa doblar el període de subjecció a la normativa que establien les normes Euro 6 i Euro VI (100 000 quilòmetres i cinc anys d’antiguitat). Els camions i els autobusos experimentaran uns increments similars.
  • Fomentar l’ús dels vehicles elèctrics: les noves normes regularan la durabilitat de les bateries instal·lades en els turismes i les furgonetes per tal d’augmentar la confiança dels consumidors en aquests vehicles. Això també reduirà la necessitat de substituir les bateries al principi de la vida d’un vehicle i, per tant, l’ús de matèries primeres fonamentals necessàries per a la fabricació de bateries.
  • Aprofitar al màxim les possibilitats digitals: les normes Euro 7 garantiran que no es manipulin els vehicles i que les autoritats puguin controlar les emissions fàcilment amb l’ús de sensors instal·lats en els vehicles que permetin mesurar-ne les emissions als llarg de la seva vida útil.

Properes etapes

La Comissió trametrà la seva proposta al Parlament Europeu i el Consell amb vista a la seva adopció per part dels colegisladors.

Rerefons

El transport per carretera és la principal font de contaminació atmosfèrica a les ciutats. El 2018, a la UE, més del 39 % de les emissions d’òxids de nitrogen i el 10 % de les emissions primàries de PM2,5 i PM10 es van originar en el transport per carretera. Aquests valors són molt més elevats en les ciutats, on el transport sol ser el principal causant de la contaminació atmosfèrica. Es calcula que el transport per carretera va causar unes 70 000 morts prematures a la EU-28 el 2018.

El 2035, l’Euro 7 reduirà les emissions totals d’òxids de nitrogen provinents de turismes i furgonetes un 35 % en relació a l’Euro 6 i les provinents d’autobusos i camions un 56 % en relació amb l’Euro VI. Alhora, es reduiran les partícules provinents dels tubs d’escapament un 13 % en el cas dels turismes i les furgonetes i un 39 % les dels autobusos i els camions, mentre que les partícules provinents dels frens es reduiran un 27 %.

Arran de l’escàndol del «dieselgate», la Comissió va introduir nous assajos per mesurar les emissions del transport per carretera (el mètode de les emissions en condicions reals de conducció ¾RDE, per les seves sigles en anglès¾)i ha reforçat les competències de vigilància del mercat dels estats membres i de la Comissió per tal de garantir que els vehicles són tan nets com marca la normativa Euro 6.

La normativa sobre emissions contaminants és complementària de la relativa a les emissions de CO2. En aquesta proposta s’ha tingut en compte l’objectiu que es va acordar de reduir el 100 % de les emissions de CO2 dels cotxes i les furgonetes com a tard el 2035. En els pròxims mesos la Comissió revisarà les normes en matèria de CO2 aplicables als camions i els autobusos.

La Comissió ha pres mesures legals contra 11 Estats membres, instant-los a accelerar l’aplicació de la Directiva sobre plàstics d’un sol ús i reduir així l’impacte de determinats productes de plàstic al medi ambient i la salut humana. Bèlgica, Dinamarca, Estònia, Irlanda, França, Croàcia, Letònia, Polònia, Portugal, Eslovènia i Finlàndia no han comunicat a la Comissió les mesures necessàries per garantir la plena transposició de la Directiva.

Als nostres mars, oceans i platges s’acumulen productes de plàstic d’un sol ús. En utilitzar-se només una vegada o durant poc temps abans de rebutjar-se, és més probable que aquests productes vagin a parar als nostres mars que en el cas de les alternatives reutilitzables. Tot i que els plàstics són un material pràctic, útil i valuós, els plàstics rebutjats provoquen danys mediambientals i incideixen negativament en la nostra economia. Més del 80% dels residus marins són plàstics, els quals ocasionen danys al medi ambient, especialment danys directes a la vida i les aus marines, i fins i tot poden entrar a la cadena alimentària humana quan es descomponen en microplàstics. Els efectes negatius dels plàstics rebutjats a l’economia són palpables en sectors com el turisme, la pesca i el transport marítim.

A través del Pacte Verd Europeu, la Comissió ha proposat polítiques i mesures per a una economia circular en què els plàstics s’utilitzin de manera més sostenible i es reutilitzin i reciclin, reduint així els residus, la contaminació i els costos de netejar-los. La Directiva sobre els plàstics d’un sol ús és un component fonamental de l’Estratègia sobre el Plàstic de la Comissió i del Pla d’Acció per a l’Economia Circular, ja que estimula la producció i ús d’alternatives sostenibles que evitin les escombraries marines. A més a més, la Directiva contribueix a l’objectiu europeu de contaminació zero, en benefici de la salut pública, el medi ambient i la neutralitat climàtica. El seu objectiu és reduir les escombraries plàstiques abocades al mar en un mínim del 50 % d’aquí al 2030.

Aplicació de la Directiva sobre plàstics d’un sol ús

La Directiva va entrar en vigor el 3 de juliol de 2019, i els Estats membres tenien 2 anys per incorporar-la al Dret nacional, de manera que es comencessin a aplicar sobre el terreny les obligacions que se’n deriven. Però no tots els Estats membres han incorporat la Directiva a la legislació en el termini estipulat.

Quan un Estat membre no introdueix mesures que incorporin plenament al dret nacional les disposicions d’una directiva europea en el termini establert, es priva els ciutadans dels beneficis i els drets que s’hi preveuen.

El gener de 2022, la Comissió va incoar procediments d’infracció, enviant com a primer pas cartes d’emplaçament a setze Estats membres que encara no havien incorporat plenament la Directiva al dret nacional. D’aquests setze casos, un (Espanya) es va arxivar en el marc del paquet de procediments d’infracció del juliol i quatre més s’arxiven avui (Xipre, Lituània, Luxemburg i Eslovàquia) en haver-se adoptat les mesures necessàries. Dos casos estan pendents de l’anàlisi de les mesures comunicades (Txèquia i Malta). Tot i això, continuen faltant les mesures de transposició completes en el cas de Bèlgica, Estònia, Irlanda, Croàcia, Letònia, Polònia, Portugal, Eslovènia i Finlàndia, per la qual cosa la Comissió ha decidit enviar dictàmens motivats a aquests països. Aquests Estats membres tenen ara dos mesos per respondre i prendre les mesures necessàries. Si no ho fa, la Comissió podria optar per remetre els assumptes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb una proposta d’imposició de sancions financeres.

A més, Dinamarca i França havien indicat inicialment que la seva transposició estava completa, però després de l’anàlisi corresponent, la Comissió va constatar que faltaven algunes disposicions. Per tant, la Comissió ha decidit enviar també dues cartes d’emplaçament a aquests dos Estats membres. Dinamarca i França tenen des d’ara dos mesos per respondre i posar remei a la situació; altrament, la Comissió els podria dirigir un dictamen motivat.

Context

Les mesures d’execució que la Comissió adopta busquen protegir els ciutadans i el medi ambient de la contaminació deguda als plàstics i, alhora, impulsar el creixement i la innovació. Es tracta de donar suport a la transició cap a una economia més sostenible i circular i contribuir a situar les empreses i els consumidors europeus en primera línia de la producció i ús d’alternatives sostenibles, que evitin les deixalles marines i la contaminació dels oceans, abordant així un problema que té conseqüències a tot el planeta.

Les mesures clau que en virtut de la Directiva sobre plàstics d’un sol ús han d’adoptar els Estats membres són les següents:

  • Impedir que s’introdueixin al mercat productes de plàstic d’un sol ús quan hi hagi alternatives sostenibles, fàcilment disponibles i assequibles. Això s’aplica als deu residus de plàstic d’un sol ús que més sovint apareixen a les platges d’Europa: bastonets de cotó, coberts, plats, palletes i agitadors, globus i palets per a globus, gots i recipients d’aliments i begudes, burilles, bosses de plàstic, paquets i embolcalls, tovalloletes humides i articles sanitaris. Juntament amb els aparells de pesca, representen el 70% de totes les deixalles marines a la UE.
  • Reduir el consum de recipients per a aliments i gots per a begudes i impulsar alternatives reutilitzables.
  • Establir règims de responsabilitat ampliada del productor per als productes de plàstic d’un sol ús. Això garantirà que els productors cobreixin els costos de la recollida de residus, la recopilació i la comunicació de dades i la neteja de les escombraries derivades d’aquests productes.
  • Retirar de la circulació el 90% de les ampolles per a begudes de plàstic d’un sol ús d’aquí al 2029, per exemple, a través de sistemes de dipòsit i reemborsament. A més, seran aplicables requisits de disseny dels productes: les ampolles hauran de contenir quantitats mínimes de plàstic reciclat, i els taps i tapes dels recipients hauran de romandre units a aquests.
  • Introduir requisits d’etiquetatge per als gots, productes sanitaris i productes del tabac d’un sol ús. Per evitar l’impacte negatiu dels abocaments d’escombraries, cal informar el públic de la presència de plàstic al producte i aconsellar-vos sobre la manera adequada de rebutjar-lo.
  • Els productors d’aparells de pesca fets de plàstic hauran de córrer amb els costos de la recollida de residus per part de les instal·lacions portuàries receptores i els costos del seu transport i tractament. També han de cobrir les despeses de les mesures de sensibilització.

Objectius específics fixats per la Directiva

  • A més tardar el 2025, el 77% de les ampolles de plàstic s’hauran de recollir per separat, percentatge que augmentarà al 90% el 2029.
  • A partir del 2025, les ampolles de PET destinades a begudes hauran de contenir almenys un 25% de plàstic reciclat, ia partir del 2030, totes les ampolles de plàstic destinades a begudes, un 30%.

El procediment d’infracció, consagrat als Tractats de la UE, estableix que la Comissió pot emprendre accions legals contra els Estats membres que no transposin de manera oportuna i precisa les directives a la legislació nacional.

Per evitar efectes nocius en la salut humana i en el medi ambient, s’han establert normes mediambientals que reflecteixen les dades sanitàries i tècniques més recents. La deficient aplicació de la legislació i les polítiques en matèria mediambiental comporta a la societat costos mediambientals, econòmics i socials, i genera desigualtat en les condicions de competència entre els agents econòmics.

Prop de 80 persones han participat en les diferents activitats de la Jornada Fem Francolí, que enguany ha arribat a la desena edició.

 S’ha realitzat una acció de voluntariat a la llera del riu i una sortida de descoberta per donar a conèixer l’entorn fluvial.

 La jornada ha comptat amb la presència, entre d’altres responsables polítics, d’Eva Miguel, consellera de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona.

En la 10a edició de la Jornada Fem Francolí!, organitzada per l’Associació Aurora, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, i la col·laboració d’Europe Direct Tarragona i de GATA-Ecologistes de Tarragona, han participat prop de 80 persones.

S’ha realitzat una actuació de voluntariat ambiental de conservació i manteniment de les darreres plantacions de la llera del riu, al costat del pont de Santa Tecla. En concret, s’han netejat escocells de les plantes, s’han regat i se’ls hi ha afegit triturat de restes vegetals per ajudar a conservar la humitat. També s’han realitzat treballs de retirada de canya. A més, s’ha dut a terme una sortida per a donar a conèixer l’entorn fluvial i les principals espècies de flora i fauna que es poden trobar al tram baix del riu Francolí.

Aquestes activitats, a més de contribuir a la conservació de l’entorn fluvial del riu Francolí, pretenen donar a conèixer els seus valors naturals i conscienciar a la ciutadania que els espais naturals són llocs que cal cuidar i preservar.

La jornada ha comptat amb la presència d’Eva Miguel, consellera de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, que ha destacat la tasca que porta a terme l’Associació Aurora i la voluntat de l’Ajuntament de Tarragona de recuperar el riu Francolí.

L’Associació Aurora, que integra social i laboralment persones amb problemes de salut mental, té un conveni de custòdia fluvial amb l’Agència Catalana de l’Aigua al curs baix del riu Francolí i porta prop de 15 anys impulsant actuacions de recuperació de l’entorn fluvial del riu Francolí.

 

 

Font: Associació Aurora – Salut Mental, Territori i Paisatge

Els ambaixadors europeus del Pacte Climàtic informen, inspiren i donen suport a la política i l’acció climàtica a les seves comunitats i xarxes. També connecten les seves xarxes amb altres del Pacte Climàtic. 

Actualment estan acollint sol·licituds d’ambaixador només de persones que són líders a: comunitats locals, xarxes, organitzacions de la societat civil, iniciatives juvenils i estudiantils, així com alcaldes, altres càrrecs públics, líders d’opinió i influencers, d’arreu d’Europa.

Els sol·licitants han d’estar ubicats en un país de la UE per esdevenir ambaixadors del Pacte Climàtic Europeu. 

Alternativament, si no compliu aquests criteris, podeu convertir-vos en “Amic del Pacte Climàtic Europeu”. 

  

Beneficis de participar-hi: 

  • Reconeixement de la Comissió Europea i una biografia individual al web del Pacte Climàtic Europeu 
  • Accés a una xarxa local i europea d’ambaixadors del Pacte Climàtic 
  • Accés a recursos i caixes d’eines sobre canvi climàtic, el Pacte, eines per implicar i comunicar-se amb els altres 
  • Ús de materials de marca del Pacte Climàtic Europeu per a la creació de xarxes socials i web 
  • Oportunitats per guanyar visibilitat per a la vostra acció i defensa climàtica al lloc web del Pacte i al contingut de les xarxes socials 
  • Oportunitats per participar en esdeveniments del Pacte Climàtic Europeu a tot Europa
  • Accés dedicat a tallers en línia i presencials amb experts en polítiques de la Comissió Europea sobre temes relacionats amb l’acció climàtica, així com suport ad hoc per a la creació de capacitats

 

La jornada s’ha centrat en una recollida de residus i una activitat d’educació ambiental.

Els residus més presents són diferents plàstics, pellets i burilles.

250 voluntaris i voluntàries han participat en el 31è Dia de Platja de Mare Terra Fundació Mediterrània, l’ONG ecologista de Tarragona. La jornada s’ha centrat en una recollida de residus per la Platja Llarga de Tarragona i la seva classificació. La brossa que més s’ha trobat són burilles, diferents tipus de plàstics i nombrosos pellets: residus de poc volum però amb un greu impacte ambiental.

Després de la recollida, s’han dut a terme dues activitats d’educació ambiental. Els infants i joves han creat els seus murals responent a preguntes sobre la situació del mar i els oceans, amb missatges que ens encoratgen a ser més sostenibles i a protegir els ecosistemes. Seguidament, s’han fet dos contacontes sobre el medi ambient i els oceans.

Per acabar l’activitat, les sirenes de la Sirenas Mediterranean Academy han visitat als participants a la platja i els hi han portat un missatge: “El nostre somni és tornar a recuperar un mar ple de vida, i amb l’ajuda de tots i totes ho podrem aconseguir. Gràcies per ajudar-nos!”

Per petits que siguin els residus recollits, el seu impacte ambiental és realment greu, com demostren les xifres. I aquest és el missatge que les educadores han traslladat als participants: conscienciació i acció ambiental. “Volem platges naturals i ecosistemes vius” reclama la Fundació.

El Dia de Platja ha finalitzat amb l’entrega d’un obsequi a tot el voluntariat.

L’activitat està organitzada per Mare Terra Fundació Mediterrània, amb la participació del Club de Vela de la Platja Llarga, el Campus l’ADT, el Racing CF Bonavista i el Club Tennis Tarragona. I amb la col·laboració de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET), l’Ajuntament de Tarragona, Europe Direct Tarragona, la Sirenas Mediterranean Academy, Sirusa, Ematsa, EMT, EcoFundaciones, UICN, MIO-ECSDE, UGT, Dow, Covestro, Cator, Griñó i l’Ecoplanta.

Les lliçons que hem après de la pandèmia i ara de la guerra a Ucraïna han reforçat el paper central de la Unió Europea i exigeixen la remodelació de determinades iniciatives i polítiques europees. En aquest context, la Comissió Europea ha convocat una reunió general de tots els centres EUROPE DIRECT a Milà, per fer balanç de l’evolució de la situació i proporcionar als centres els instruments per adaptar les seves activitats de comunicació sobre el terreny.

En aquestes circumstàncies sense precedents, la Comissió pretén rellançar l’associació amb els organismes públics, les administracions locals i les ONG que acullen els centres EUROPE DIRECT i reforçar-ne la capacitat per transmetre localment el missatge europeu.

Europe Direct és una xarxa de comunicació i, la seva missió, és fer que Europa sigui accessible als ciutadans a nivell local, col·laborant amb els ciutadans sobre la UE, les seves polítiques, les seves prioritats i el seu futur. Aquesta xarxa col·labora estretament amb els mitjans de comunicació locals per lluitar contra la desinformació i promou la ciutadania europea activa a les escoles.

L’Assemblea General de centres EUROPE DIRECT se celebra en un moment en què la presència física de la UE a nivell local s’ha reactivat plenament després de dos anys de confinament per la COVID, i Milà és el lloc simbòlic on es va detectar per primera vegada la pandèmia a Europa.

El comissari Paolo Gentiloni i la vicepresidenta del Parlament Europeu, Pina Picierno, pronunciven els discursos inaugurals de la conferència.

El comissari Gentiloni ha declarat sobre això: «La UE ha donat una resposta sense precedents a la pertorbació econòmica causada per la COVID-19, i estem responent amb la mateixa determinació a la nova crisi provocada per l’agressió de Rússia a Ucraïna. En aquests temps d’incertesa, comunicar sobre Europa és més important que mai i més difícil. Els nostres centres EUROPE DIRECT tenen un paper fonamental a exercir en aquest esforç, com a punts de contacte clau entre els nostres ciutadans i les institucionsde la UE. Tots han de saber on es troba el seu centre local EUROPE DIRECT perquè puguin informar-se del que fa la UE».

Vam inaugurar l’Assemblea General el dilluns 30 de maig amb la plantació de l’Arbre d’Europa a la regió de Bosco Verticale de Milà. Aquest arbre és un regal de Giuseppe Sala, alcalde de Milà, a les institucions europees, com a símbol de solidaritat i pau.

 

Què s’ha tractat a la jornada de treball

Un dels temes estrelles han estat els fons Next Generation. Els fons Next Generation son una bona forma de mostrar què fa Europa davant la crisi que estem patint. Son fons ben dissenyats, no és només teoria i els resultats es veuran aviat”. Un dels grans reptes dels Europe Direct els propers mesos doncs, és explicar a la ciutadania d’on provenen els fons dels projectes que porten l’etiqueta Next Generation. Vam aprofitar per fer-ne propostes.

Dimecres vam començar  a treballar de cara a les eleccions del Parlament Europeu que se celebraran el 2024. Què fa Europa per a mi? A la meva regió, a la meva vida? L’estratègia passa per la focalització, el treball en xarxa, la mobilització i la descentralització. 

I per últim, vam poder compartir experiències amb altres Europe Direct del treball a les escoles i els instituts. És una part important del nostre dia a dia.