Amb motiu de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, ens han visitat el Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea (Coreper I) a Tarragona.

El Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea (Coreper I) han tingut unes jornades a Tarragona intenses. Han pogut fer una ruta per conèixer la Tàrraco romana, acabant amb un sopà a l’amfiteatre amb representants de l’Ajuntament de Tarragona.

També han pogut visitar el complex industrial de Repsol a Tarragona i ha conegut els projectes de transformació que la companyia desenvolupa en els seus centres de la Península Ibèrica (Tarragona, Puertollano, Bilbao, A Coruña, Cartagena i Sines) per convertir-los en pols multienergètics descarbonitzats, adaptant-los a l’ús de noves matèries primeres i al desenvolupament de l’economia circular. Les palanques per a aquest canvi són, principalment, l’economia circular, l’hidrogen renovable i les tecnologies de captura, ús i emmagatzematge de CO2.

Han pogut també fer visites al Monestir de Poblet, on han poder parlar amb el Pare abat, Octavi Vilà, que els ha rebut a la sala capitular; i al Parc Samà de Cambrils.

Aquesta visita és l’única prevista per als membres del Coreper I a Espanya durant la Presidència espanyola del Consell de la UE.

 

COREPER I

El Coreper és el principal òrgan preparatori del Consell de la Unió Europea. El Coreper I està format pels representants permanents adjunts de cada Estat membre de la Unió, amb rang d’ambaixador, i prepara els treballs del Consell sobre Energia, Transport, MediAmbient i Indústria, entre altres.

 

Per saber-ne més podeu escoltar l’entrevista que ens van fer a Ràdio Ciuat Tarragona: https://rctgn.cat/podcast/programes/carrer-major-tarragona/la-visita-tarragonina-de-membres-representats-de-tots-els-paisos-de-la-ue/

 

La immensa majoria dels europeus (93%) creu que el canvi climàtic és un problema greu per al món, segons una nova enquesta de l’Eurobaròmetre. Més de la meitat (58%) pensa que s’ha d’accelerar la transició cap a una economia ecològica davant de les pujades dels preus de l’energia i la preocupació pel subministrament de gas després de la invasió russa d’Ucraïna. Des d’una perspectiva econòmica, el 73% dels europeus està d’acord que el cost dels danys provocats pel canvi climàtic és molt superior al de les inversions necessàries per a la transició ecològica i tres quartes parts dels europeus (el 75% ) coincideixen que l’adopció de mesures en matèria de clima conduirà a la innovació.

Suport a la reducció d’emissions, les energies renovables i l’eficiència energètica
Gairebé nou de cada deu ciutadans de la UE (el 88 %) creuen que s’haurien de reduir al mínim les emissions de gasos d’efecte hivernacle i compensar-se les emissions restants, de manera que la UE sigui climàticament neutra d’aquí al 2050. Prop de nou de cada deu europeus (el 87 %) considera importants que la (el 85%) creu que és important que la UE prengui mesures per millorar l’eficiència energètica, per exemple animant les persones a aïllar casa, instal·lar panells solars o adquirir cotxes elèctrics. Set de cada deu enquestats (el 70%) creuen que disminuir les importacions de combustibles fòssils pot millorar la seguretat energètica i beneficiar la UE des del punt de vista econòmic.

Ciutadans compromesos amb l’acció individual i la reforma estructural
La majoria dels ciutadans de la UE ja estan prenent mesures en matèria de clima en el seu àmbit personal (el 93%) i opten conscientment per la sostenibilitat a la seva vida quotidiana. Tot i això, a la pregunta de qui incumbeix la lluita contra el canvi climàtic, els ciutadans posen èmfasi en la necessitat d’altres reformes que complementin l’acció individual i assenyalen també la responsabilitat dels governs nacionals (el 56 %), de la UE (el 56 %) i de les empreses i la indústria (el 53 %).
Els ciutadans europeus també perceben l’amenaça del canvi climàtic a la seva vida quotidiana. De mitjana, més d’un terç dels europeus se senten personalment exposats a riscos i amenaces relacionats amb el clima i el medi ambient, i en set Estats membres, principalment al sud d’Europa, però també a Polònia i Hongria, són més de la meitat els que se senten així. El 84% dels europeus està d’acord que abordar el canvi climàtic i les qüestions mediambientals ha de ser una prioritat per millorar la salut pública, mentre que el 63% dels enquestats coincideix que la preparació davant dels efectes del canvi climàtic pot tenir resultats positius per als ciutadans de la UE.

Context
L’Eurobaròmetre especial 538 sobre el canvi climàtic va enquestar 26 358 ciutadans de diferents grups socials i demogràfics als vint-i-set Estats membres de la UE. L’enquesta es va dur a terme entre el 10 de maig i el 15 de juny de 2023. Totes les entrevistes es van realitzar en presència dels enquestats, ja fos físicament a casa seva oa través de videotrucades.
Els resultats del darrer Eurobaròmetre estàndard de primavera del 2023, publicat recentment el 10 de juliol, coincideixen plenament amb els d’aquesta enquesta específica sobre el canvi climàtic. L’Eurobaròmetre estàndard va posar de manifest que els ciutadans de la UE continuen recolzant aclaparadorament la transició energètica, consideren el medi ambient i el canvi climàtic com un dels problemes importants a què s’enfronta la UE i esperen una inversió massiva en energies renovables.
El Pacte Verd Europeu figura entre les màximes prioritats de la Comissió Europea. Transformarà la UE en una economia verda moderna, eficient en l’ús dels recursos i competitiva, sense deixar enrere ningú ni enlloc. La Llei Europea del Clima estableix un objectiu de neutralitat climàtica jurídicament vinculant per al 2050 i introdueix l’objectiu intermedi de reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle com a mínim un 55 %, respecte als nivells del 1990, d’aquí al 2030 amb el paquet de propostes legislatives «Objectiu 55. Aquest paquet legislatiu està actualment en una fase molt avançada i propera a l’adopció. Els progressos recents a la Llei de Restauració de la Natura, el Reglament sobre la desforestació i les iniciatives per promoure productes sostenibles i reduir els residus d’envasos garantiran, així mateix, que la Unió Europea posi fi a la pèrdua de biodiversitat i avenç cap a una economia circular.

El programa Tarragona Moves On ofereix pràctiques en empreses europees a l’alumnat dels cursos de formació del Servei Municipal d’Ocupació

El programa de mobilitat internacional Tarragona Moves On permet fer estades de formació professional en empreses d’estats membres de la Unió Europea. Subvencionada dins el programa educatiu europeu Erasmus +, la iniciativa permet a l’alumnat dels cursos impartits pel Servei Municipal d’Ocupació – Tarragona Impulsa acreditats amb un Certificat de Professionalitat realitzar unes pràctiques laborals a l’estranger.

“Es tracta d’un valor afegit a la formació i experiència rebuda”, explica la tècnica de Tarragona Impulsa encarregada del programa, Sonsoles Martín. Es mantenen reunions regulars amb la persona interessada i, en cas de disposar de competències lingüístiques, se’ls envia habitualment a Països Baixos o Polònia, territoris que utilitzen l’anglès com a llengua vehicular.

L’idioma no és un inconvenient

Si no és el cas, els alumnes es desplacen a Itàlia, on gràcies a les similituds respecte el català i el castellà és molt més fàcil fer-se entendre. Des de Tarragona Impulsa remarquen que “el no saber idiomes no ha de ser un inconvenient i a interessar-se igualment per aquestes pràctiques”. A més, el projecte ofereix la possibilitat d’estudiar un curs d’idioma en línia per millorar les competències, a més de fer diverses sessions per treballar amb els participants temes d’interès del país de destinació.

Els participants de Tarragona Moves On porten a terme pràctiques durant un mes en una empresa del sector on han fet la formació de Tarragona Impulsa. L’objectiu no és altre que posar en pràctica els coneixements adquirits durant el curs en un altre país. El projecte està totalment subvencionat i inclou des de la gestió de recerca d’empreses, el viatge d’anada i tornada, l’estada i un pocket money per cobrir les despeses diàries.

Un programa de mobilitat internacional per a totes les edats

Des de Tarragona Impulsa s’intenta que l’alumne no hagi de posar diners pel seu compte i, fins i tot, Sonsoles Martín explica que “els animem a organitzar-se els diners perquè els caps de setmana facin petits viatges i coneguin la zona”. “Més enllà d’una experiència professional, volem que coneguin altres ciutats i facin turisme i integració cultural”, detalla la tècnica.

Sonsoles Martín defineix Tarragona Moves One com un programa interessant, en el qual es troben amb perfils de persones adultes. Explica que en moltes ocasions “les estades a l’estranger es relacionen amb els joves i aquí hi pot participar tothom”. De fet, creu que la gent més gran que ha obtingut la beca marxa “encara amb més il·lusió”. És un fet que ressalta Martín, ja que per a ells l’important és gaudir de la vivència, sortir de la zona de confort i viure en un altre país. “Els empodera moltíssim i tornen a casa canviats i motivats per l’experiència viscuda”, comenta la Sonsoles.

Una experiència recomanable ‘al mil per cent’

El Hamza Khyar ha tornat fa uns mesos d’Itàlia. Havia estudiat una formació professional dual de gericultura a Tarragona i va desplaçar-se al país de la pasta i la pizza per treballar en una residència a Forli, una ciutat mitjana situada a mig camí entre Bolonya i San Marino. Recomana fer la beca de mobilitat internacional “al mil per cent” i la qualifica “com una experiència molt bonica en un altre país i una cultura diferent”.

Al Hamza li agrada molt viatjar, conèixer altres cultures i idiomes. Gairebé no parlava italià però l’idioma no ha estat pas un impediment per poder desenvolupar la seva feina i gaudir del país. Li ha servit per guanyar experiència i ha conegut altres mètodes “que no utilitzem a Espanya”.

El tarragoní té clar que els coneixements adquirits li serviran per a les oportunitats laborals que obtingui a Tarragona. De moment, a la Xarxa Santa Tecla. Just quan es trobava a Bolonya li van trucar per incorporar-se en el seu retorn. De la vivència, el Hamza destaca “l’exquisit tracte de la gent i el bé que em van tractar, tant els meus companys de feina com els pacients”.

Dues beques pendents

Actualment, s’està fent procés de selecció per dues beques que queden pendents de Tarragona Moves On (una per a Països Baixos i una altra per Polònia) i resten a l’espera de la resolució de les noves beques sol·licitades per l’any 2023-2024.

La visualització interactiva proporciona informació sobre els beneficiaris de les convocatòries estatals i catalanes a Catalunya finançades pel Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). Cal tenir en compte que les dades que es mostren estan en constant evolució i s’actualitzaran de manera periòdica a partir de dades oficials, sense pretendre ser una font de dades exhaustiva.

L’origen de les dades prové de les resolucions definitives d’atorgament publicades a la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya, la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS), les pàgines web dels ministeris i d’altres organismes dependents convocants.

Pots personalitzar la visualització de les dades d’acord amb els teus interessos i preferències.

https://fonseuropeus.gencat.cat/

 

Avui comença la presidència d’Espanya del Consell de la Unió Europea. Durarà 6 mesos, des de l’1 de juliol del 2023 fins al 31 de desembre.

Però això què comporta?

La Presidència del Consell de la UE és una funció crucial per a l’estabilitat i el funcionament d’Europa. A més, la Presidència no exerceix un individu, sinó un país sencer.

El sistema de Presidències rotatòries existeix des dels inicis de la integració europea. Aquesta funció situa el focus de l’atenció política del continent sobre cadascun dels vint-i-set Estats membres durant un semestre, en què asseguraran el funcionament correcte de gran part de la UE.

Des del mercat únic —que és el mercat únic més gran del món— fins al medi ambient, passant per la seguretat o el subministrament energètic, pràcticament res a Europa escapa a la seva tasca.

La Presidència recau a cada Estat membre només una vegada cada tretze anys i mig, i és tot un esdeveniment.

La presidència s’assigna a un estat membre.

La Presidència -representada per un membre del Govern del país que l’exerceix- presideix les reunions del Consell. Ara mateix és el torn de Suècia.

Els ministres dels vint-i-set països es reuneixen al Consell per debatre sobre legislació que serà aplicable a tota la UE i per assolir acords sobre això. Els ministres participen als debats del Consell que entren dins l’àmbit de les seves responsabilitats.

Per exemple, si s’està debatent la legislació mediambiental, es reuniran els ministres de Medi Ambient de tots els Estats. Bàsicament, la Presidència rotatòria presideix tota la tasca del Consell.

 

La Presidència té quatre comeses principals al si del Consell:

  • la continuïtat del programa de la UE;
  • l’elaboració de legislació ben concebuda;
  • la cooperació entre Estats membres;
  • la cooperació i coordinació amb les altres institucions de la UE

 

 

 

La Presidència fa de «mediador neutral», situant-se per sobre dels seus propis interessos nacionals, per garantir així l’eficàcia. La Presidència exerceix una tasca fonamental juntament amb les altres institucions, ja que la col·laboració és indispensable perquè la UE pugui complir els seus objectius.

Funció de la Presidència

Presideix la majoria de reunions, comitès i grups de treball del Consell. Una excepció important són les reunions del Consell d’Afers Exteriors, presidides per l’alt representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, elegit per a un mandat de cinc anys.

La Presidencia planifica y preside las reuniones de ministres i òrgans preparatoris (10 formacions + 150 grups de treball).

La Presidència del Consell també organitza reunions formals i informals a Brussel·les, a Luxemburg i al país amfitrió.

Amb això, es dóna més visibilitat a assumptes destacats i pot tenir un paper important a l’hora de connectar amb la ciutadania i els seus problemes.

Per exemple, el setembre del 2022, Txèquia, que ocupava la Presidència, va organitzar una reunió especial de ministres d’Energia per abordar l’augment desenfrenat de les factures de gas i d’electricitat dels consumidors.

La Presidència representa el Consell en les relacions amb altres institucions de la UE. Negocia texts legislatius amb el Parlament Europeu i tracta amb la Comissió Europea.

Aquesta estreta col·laboració permet a les institucions assolir acords sobre legislació mitjançant debats i negociacions informals.

De fet, la Presidència transforma les prioritats de la UE en decisions formals concretes, guiada pel Consell Europeu.

El Consell Europeu (els dirigents de la UE) es reuneix periòdicament per fixar la direcció i les prioritats polítiques generals de la UE.

La Presidencia también colabora con el presidente del Consejo Europeo (que, recordemos, es distinto del Consejo de la UE) y con el alto representante de la Unión para Asuntos Exteriores y Política de Seguridad.