“Tarragona, Centre Comercial Obert” projecte per a la digitalització comercial, el qual ha rebut un finançament d’1,2M€ dels fons Next GenerationUE

El projecte permetrà impulsar una transformació digital comercial. Consta de 24 accions i 3 eixos d’actuació:

  • Millora tecnològica i transformació digital.
  • Acompanyament en la digitalització i modernització comercial.
  • Sostenibilitat i eficiència energètica.

 

EIX 1: Millora tecnològica i transformació digital 

Consta de nou accions concretes destinades a la implementació de solucions digitals per una millora en les infraestructures tecnològiques als mercats municipals i el seu entorn.

Suma una inversió de 399.663,50 €.

 

EIX 2: Acompanyament en la digitalització i modernització comercial 

Deu actuacions amb l’objectiu de formar, assessorar i acompanyar paradistes, marxants i comerciants en el camí cap a la transformació digital.

La inversió prevista d’aquest segon eix és de 484.605,50€.

 

EIX 3: Sostenibilitat i eficiència energètica 

Quatre accions: destaquen la millora de l’eficiència energètica Mercat de Torreforta, programes de foment d’economia circular i productes de proximitat i instal·lació de punts d’entrega.

Inversió prevista de 457.380,50 €.

 

Com a actuació prèvia a aquests 3 eixos, el projecte preveu una acció inicial imprescindible de constitució d’una oficina tècnica d’implementació i coordinació del procés global del projecte. 

La seva inversió és de 157.300 €.

 

La inversió del projecte, liderat per l’empresa de Mercats de Tarragona, està valorat amb un 1.498.948€ i ha obtingut una subvenció d’1.199.158,40€, el que representa el 80% del global. L’aportació municipal serà de 299.789,60€.

 

Tota la info i accions: https://bit.ly/3j2zMPR

Tarragona: el que es demanava i el concedit

L’Ajuntament de Tarragona esperava rebre un mínim de 12 MEUR dels fons Next Generation per set projectes «madurs» que ja havia començat a tramitar. La inversió global d’aquestes iniciatives ascendiria a uns 16 MEUR i serien per millorar la ciutat en àmbits com la digitalització, la sostenibilitat o la mobilitat. Al maig, el conseller de Serveis Generals, Jordi Fortuny, anunciava que d’aquests 12 MEUR, 6 ja estaven concedits, mentre que la resta eren convocatòries que confiava arribaran a bon port.

El primer projecte que té el finançament garantit és l’anomenat ‘Tarragona cap al 2030’. Té un cost de 5,3 MEUR i rebrà un ajut de 3 MEUR. Té diferents vessants, com l’adquisició de tres autobusos d’hidrogen, l’ampliació de l’aparcament dissuassori de Torroja, la millora de l’aparcament del cementiri, la peatonalització del carrer Canyelles, la urbanització dels carrers López Peláez i Josepa Massanés, o la digitalització del sistema d’autobusos municipals. Les obres han d’estar enllestides abans que comenci l’any 2025

Els altres 3 MEUR que el consistori ja donava per assegurats eren un fons vehiculats des del Ministeri de Turisme i que permetrà millorar el Fòrum de la Colònia i la seva accessibilitat.  El termini d’execució de les obres serà fins a finals d’octubre del 2015.

A banda hi ha quatre projectes més que permetrien rebre fins a 6 MEUR. Per a la transformació digital del consistori es podrien rebre 500.000 euros, que finançarien un import global d’1,8 MEUR. El gruix però seria per a l’Anella Verda i accions de renaturalització d’espais urbans, amb un pressupost de 4,2 MEUR dels quals se n’han sol·licitat 3,6 MEUR als Next Generation. A més, dins de la convocatòria de sostenibilitat turística, Tarragona ha demanat 2,6 MEUR per fer intervencions als camins verds, el front marítim, la plataforma del Miracle i el barri del Serrallo. Finalment, s’han demanat 200.000 euros per millorar el sistema audiovisual del Teatre Tarragona i 3.000 euros per la compra de llibres per a la biblioteca de Torreforta.

Tarragona: rehabilització d’edificis

Finalment, la notícia saltava i la ciutat de Tarragona disposarà de 8,2 MEUR dels fons Next Generation per destinar-los a la rehabilitació d’edificis d’habitatges per tal de millorar-ne l’eficiència energètica, l’accessibilitat i la seguretat. Els diners els hauran de demanar directament les comunitats de propietaris a la Generalitat, si bé la conselleria d’Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona ajudarà en tasques d’assessorament i tramitació. El finançament dels treballs anirà del 40% al 100%, en funció de la convocatòria específica dels fons europeus i dels requisits que compleixin els edificis. Des del consistori s’ha treballat en la definició dels requisits i s’ha decidit que se centrin en barris amb rendes baixes, especialment els de Ponent i del nord.

Entre els requisits que caldrà complir per optar a les subvencions hi ha que siguin edificis d’habitatges plurifamiliars, construïts entre 1950 i 1981 i d’uns barris amb unes rendes mitjanes un 20% inferiors a les dels barris més benestants de la ciutat. Això inclou especialment els barris de Ponent i del nord de la ciutat, però també alguna zona de l’Eixample i barris marítims, com el Serrallo. «Algunes zones quedaran fora, però ja hi ha altres convocatòries. Aquestes dels Next Generation són excepcionals i ens permetran potenciar zones que poden necessitar-ho de forma urgent», assenyalava la consellera d’Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona, Eva Miguel. Les línies d’ajuts s’obriran en els propers mesos i les obres hauran d’estar acabades abans de juny del 2026.

Tarragona: Anella Verda

D’altra banda, el projecte Tarragona Greenbelt’26 de renaturalització d’espais urbans i periurbans de l’Anella Verda ha estat un dels projectes seleccionats per rebre el finançament de la convocatòria d’ajuts al foment d’actuacions dirigides a la renaturalització i resiliència del fons europeu Next Generation. La consellera de Medi Ambient de l’Ajuntament, Eva Miguel, es mostrava satisfeta i expressava que «és una data històrica per a Tarragona perquè mai s’havien invertit tants diners en matèria de medi ambient. Estem davant d’un canvi de paradigma en què els diners que arriben a l’administració local no seran destinats a posar formigó sinó a retirar-lo i renaturalitzar l’espai».

Suposarà la concessió de 3,3 milions d’euros pel Fons Next Generation, que cobririan el 95% de la inversió prevista pel pressupost del projecte (4.256.978,28 €) mentre que l’Ajuntament assumirà el 5% així com l’impost sobre el valor afegit (599.899,17 euros,) ja que segons les bases de la convocatòria, l’IVA no és una despesa subvencionable i ha de ser aportada per part del beneficiari. Un cop rebut el Fons Europeu, el següent pas serà constituir el Consell Municipal de Medi Ambient com a ens fiscalitzador de tot el projecte.

El projecte

Tarragona GreenBelt’26 inclou accions de planificació, intervencions especifiques i iniciatives de governança, participació, comunicació i seguiment. La proposta inclou iniciatives en diferents entorns com el fluvial, marítim o terrestre.

El projecte preveu la creació del Pla de gestió de l’Anella Verda de Tarragona, la renaturalització del riu Francolí i del tram urbà del Riu Clar, el desmantellament de la plataforma de la platja del Miracle, la naturalització de la llacuna del Parc de l’Anella Mediterrània, el foment de la biodiversitat al Parc de Sant Pere i Sant Pau i la restauració d’espais forestals erosionats en l’entorn del Pont del Diable. Un altre àmbit en el qual es vol intervenir de manera destacada son les platges de la ciutat, així com la recuperació de zones humides de la desembocadura del riu Gaià pel foment de la biodiversitat.

Digitalització a Tarragona

Altrament, els fons europeus Next Generation han seleccionat els projectes de transformació digital de l’Ajuntament de Tarragona. Dotat amb 507.779,32 euros, aquests ajuts aniran destinats a dos projectes: el primer és sobre la transformació del lloc de treball de nova generació, segur, en mobilitat i col·laboratiu, així com la implantació d’un millora i ampliació del centre de procés de dades amb l’objectiu de millorar la disponibilitat i capacitat dels serveis que actualment suporta l’Ajuntament de Tarragona.

El segon és la implantació d’un sistema de gestió integral i integrat amb l’objectiu de la millora de qualitat i eficiència de processos i serveis digitals al ciutadà. “Aquest ajut implicarà una millora de la feina dels treballadors i treballadores municipals, ja que tindran al seu abast totes les eines necessàries per desenvolupar les seves funcions en el nou marc de digitalització, sense importar la ubicació física on es troba”, explica el conseller responsable de TIC de l’Ajuntament, Jordi Fortuny. “L’objectiu final també és garantir al màxim la integració i seguretat de la informació així com la millora dels serveis digitals a la ciutadania, entitats i empreses”.

El cas de Reus

L’Associació Comunitat Energètica del polígon Agro-Reus, constituïda amb participació municipal i d’empreses privades per impulsar el projecte de comunitat energètica al polígon Agro-Reus, rebrà 1.994.445,70 € de la segona convocatòria del “Programa de incentivos a proyectos piloto singulares de comunicades energéticas (CE Implementa)” de l’Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. El finançament Next Generation permetrà donar impuls a la comunitat energètica i contribuirà a impulsar noves actuacions en l’àmbit de l’aposta municipal per les energies renovables.

La inversió total en el projecte és de 4.411.532,28 €, un dels més ambiciosos dels 28 projectes que han estat beneficiaris dels 30 milions d’euros de pressupost d’aquesta línia. A nivell català, cinc comunitats han rebut ajuts del programa, dels quals l’ajut concedit a Reus és el més elevat i el segon amb major inversió global. L’ajut concedit representa el 55% del cost subvencionable del projecte: 3.626.264,92 euros.

6 MEU a Salou

Fou, el desembre de 2021, el primer municipi al que se li van aprovar els ajuts. Salou va anunciar encabat, en sessió plenària, que la recepció dels 6 milions d’euros dels Fons Next Generation per posar en marxa el Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació, presentat a la convocatòria extraordinària de Sostenibilidad Turística en Destinos del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, és imminent.

Cal recordar que aquest pla contempla quatre eixos, amb diferents projectes, que tenen com a objectiu principal la transformació de Salou en un municipi sostenible, intel·ligent i desestacionalitzat. Un dels projectes és la creació de nous pàrquings dissuasius, el qual ha estat dotat amb 600.000 euros.

Vila-seca

També a final de l’any passat, a Vila-seca es van aprovar 5 milions d’euros per a la millora del Passeig Marítim de la Pineda, per als nous equipaments de turisme actiu i per a la millora d’equipaments a la platja.

Torredembarra

L’Ajuntament de Torredembarra rebrà 349.555 € per desenvolupar un projecte de foment de la recollida de residus municipals, en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència –finançat per la Unió Europea–Next Generation EU que atorga l’Agència de Residus de Catalunya. Aquesta quantitat representa el 90% del total del cost del projecte que ha elaborat i tramitat la Regidoria de Sostenibilitat i que s’ha de desenvolupar abans de l’1 de març de 2024.

El projecte subvencionat consta de 7 accions:

• Desenvolupament de la recollida Porta a porta en dos nous àmbits (2 accions).

• Desenvolupament de la recollida comercial completa, incloent la fracció resta.
• Implantació de contenidors tancats amb targeta identificativa en el centre del municipi, on predomina l’urbanisme vertical.
• Instal·lació de sistemes per dipositar els cubells en la via pública per als blocs de pisos (penjadors individuals).
• Recollida porta a porta de l’oli domèstic i el tèxtil usat en les zones on es du a terme aquesta tipologia de recollida.
• Millora en la recollida porta a porta de poda, amb l’adquisició d’un nou vehicle dotat amb grua i una biotrituradora.

Un dels requisits imprescindibles per poder desenvolupar aquest projecte és, precisament, posar especial èmfasi en les recollides de material tèxtil i l’oli domèstic, i és per aquest motiu que el projecte presentat incorpora aquestes dues recollides com a pròpies i la especificitat de la seva recollida porta a porta per treure el màxim de contenidors oberts de la via pública.

El Camp fins al mes de maig

La Generalitat anunciava al seu torn que tot i que el Camp de Tarragona representa gairebé el 7% de la població catalana, els seus empresaris han estat capaços de captar un 8,3% de convocatòries estatals assignades a Catalunya. “ Això posa de manifest que el teixit empresarial del Camp de Tarragona està fent la feina i des del Govern de la Generalitat volem encoratjar-lo a seguir per aquest camí”, ha reblat.

Centres de recerca, ens locals i empreses, els principals beneficiaris a Tarragona

Pel que fa a la vegueria del Camp de Tarragona, fins ara ha rebut 29,7 milions d’euros per a projectes impulsats l’any 2021 i 2,8 milions d’euros el 2022, a través de convocatòries públiques i concessions directes. Concretament, l’any passat, es va endur 5,7 M en concessions directes que es van assignar a la Universitat Rovira i Virgili (2,5 milions d’euros) i a l’Ajuntament de Tarragona (3 milions d’euros del programa Impuls Patrimoni). En total, 32,5 milions d’euros que ja estan a la butxaca.

Quant a convocatòries guanyades, la Universitat Rovira i Virgili es va adjudicar 1 milió d’euros del programa d’ajuts per a Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) i 0,4 milions del programa d’ajuts per a la realització de proves de concepte. D’aquest mateix programa, l’Institut Català d’Investigació Química es va adjudicar 0,4 milions d’euros. Tres empreses van rebre diners de dues convocatòries: Aliter Grup Renovables, 0,9 milions d’euros de la convocatòria d’ajuts a Missions Ciència i Innovació; Biosfer Teslab, 0,08 milions d’euros i Creatsens Health, 0,09 milions d’euros, tots dos procedents de la convocatòria 2020 de les ajudes Torres Quevedo. Finalment, el Programa Extraordinari de Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions va anar a parar als ajuntaments de Salou (6M) i el de Vila-Seca (5M) i la Diputació de Tarragona (5M). I el Programa AULA MENTOR ha beneficiat els ajuntaments de Tarragona (0,004M) i Cambrils (0,004M).

El que portem d’any 2022, Tarragona ha rebut 1,9 milions d’euros en concessions directes, la majoria dels quals s’han assignat a la Universitat Rovira i Virgili: 1,7 milions de subvenció per la requalificació del sistema universitari espanyol i 0,13 milions per la modernització i digitalització del sistema universitari. La resta de projectes s’han endut 0,07 milions d’euros. Els ajuntaments de Tarragona (0,5M) i el de Reus (0,4M) s’han adjudicat un total de 0,9 milions d’euros entre tots dos.

Baix Penedès

La renaturalització de la riera de La Bisbal i els torrents del Lluc i Culleré al seu pas pel nucli urbà del Vendrell podria ser una realitat en 2024. El Ministeri per a la Transició Ecològica, a través de la Fundació Biodiversitat, va decidir atorgar una subvenció de 2 milions d’euros dels fons Next Generation a la qual optava l’Ajuntament per a la millora d’aquests tres espais naturals que travessen la ciutat.

En total, van sol·licitar aquests fons 230 projectes de tota Espanya i només 37 han rebut llum verda per part del ministeri. En el cas del Vendrell, està previst que al llarg del 2023 es dugui a terme la redacció d’un projecte per a millorar l’entorn de la riera i els torrents i que la seva execució comenci ja en 2024. El cost previst és de 2,5 milions d’euros, dels quals les arques municipals haurien d’assumir 500.000.

Tarragona va presentar un projecte per a la construcció d’un total de 223 d’habitatges de lloguer social

 

Peticions de Tarragona

Ajuntament de Tarragona va presentar un projecte per a la construcció d’un total de 223 d’habitatges de lloguer social a la convocatòria del Programa d’ajuts a la construcció d’habitatges en arrendament social en edificis energèticament eficients que preveu el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea Next Generation UE. Està previst que aquesta convocatòria es resolgui abans de l’octubre del 2022 i que les promocions es finalitzin abans del juny de 2026. La consellera d’Habitatge i presidenta d’SMHAUSA Eva Miguel destacava que aquest projecte «vol per una banda, facilitar l’accés al lloguer a persones que actualment, amb els preus de mercat, no poden accedir a un habitatge. I per l’altra, incidir amb els preus de mercat a la ciutat, amb aquest augment exponencial del parc d’habitatge de lloguer públic.»

SMHAUSA ha presentat dos sol·licituds, la primera és per la construcció a la parcel·la M3 del Pla Parcial 10 de 160 habitatges de 78m2 útils computables de mitjana amb 160 places d’aparcament, 160 trasters, així com 2 locals comercials i 25 places d’aparcament comercial en dos edificis de 6 i 14 plantes d’alçada més àtic, amb zona ajardinada i eficients energèticament. El pressupost de construcció és de 28,7 milions d’euros i s’ha demanat una subvenció de 6,9 milions d’euros. Els habitatges es llogaran a 6,63€/m2 i els aparcaments a 3,31€/m2. Es preveu que almenys el 25% dels habitatges estiguin reservats per a joves menors de 35 anys i un altre 25% per a persones majors de 65 o amb grau de discapacitat.

La mancomunitat que aplega els municipis de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Tivissa i Pratdip (MIDIT). Foto: Cedida

Què volia Reus

L’ajuntament de Reus ha presentat diversos projectes que presentarà per acollir-se als fons de recuperació econòmica de la UE Next Generation. En total el consistori aspira a fer-se amb 93 milions d’euros que han de servir per finançar, completament o parcialment, diverses actuacions que entren dins dels requisits establerts. És a dir, i més enllà de criteris de sostenibilitat i lligats a les noves tecnologies, que els projectes presentats estiguin documentalment elaborats o en fase d’aplicació i tinguin un període de concreció ajustat a les bases dels fons. En 2023, Reus haurà d’haver establert zones de baixes emissions dins del casc urbà, a les quals estarà prohibit l’accés de vehicles contaminants. Aquesta obligació europea per a les ciutats de més de 50.000 habitants requerirà per part de l’ajuntament d’una selecció de zones que no s’han fet públiques encara.

Vandellòs i entorn

La mancomunitat que aplega els municipis de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Tivissa i Pratdip (MIDIT) ha sol·licitat acollir-se al Plan de Sostenibilidad Turística en Destinos del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo per promoure el model de desenvolupament turístic ‘Terres de Mestral, Outdoor Park de la Costa Daurada’. Els projectes presentats a aquest Pla aspiren a ser finançats pels fons europeus Next Generation i han tenir com a objectiu modernitzar, transformar i fer més competitives i sostenibles les seves infraestructures i serveis d’ús turístic.

Això és el que persegueix el projecte ‘Terres de Mestral, Outdoor Park de la Costa Daurada’, que té previst una sèrie d’actuacions que ascendeixen a més d’1,8 milions d’euros. Es tracta d’una aposta per convertir aquest territori en una destinació líder en turisme actiu a través de la creació d’un parc d’oci a l’aire lliure únic a Catalunya amb una oferta d’activitats atractiva i competitiva de mar (surf, vela, paddle surf, busseig, snorkel…) i de muntanya (senderisme, cicloturisme, vies ferrades, escalada…), disponible tant a l’estiu com a l’hivern i adreçada a diferents públics però, en especial, a les famílies.

Cambrils

Els ajuntaments d’Eivissa, Dénia i Cambrils han presentat el programa de turisme actiu i conscienciació Viu la Posidònia als fons europeus Next Generation del Pla de Recuperación, Transformación y Resiliencia del Ministerio de Industria Comercio y Turismo. L’alcalde d’Eivissa, Rafa Ruiz, l’alcalde de Dénia, Vicent Grimald, i l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, han presentat el projecte Viu la Posidònia, que va néixer a Eivissa l’any 2017, i que es ve desenvolupant des dels seus inicis de manera continuada amb diferents accions de promoció i conscienciació. A l’acte hi han assistit també les regidores de Turisme d’Eivissa, Dessiré Ruiz; la regidora de Fons i Projectes Europeus de l’Ajuntament d’Eivissa, Elena López, i la regidora de Turisme de Cambrils, Yolanda Burgos.

 

Font: Tots21

L’ampliació de la Via Verda de Tortosa a la Ràpita, la Ròtula Delta i el projecte de turisme sostenible d’Amposta van rebre els fons de la convocatòria 2021, per executar en tres anys

En breu es preveu que arrenquin a les Terres de l’Ebre els tres projectes finançats per fons europeus Next Generation amb 9 milions d’euros, que volen ser una palanca per al desenvolupament turístic del territori, per afavorir la desestacionalització i fer créixer les pernoctacions. Es tracta de l’ampliació de la Via Verda entre Roquetes, Tortosa, Amposta i la Ràpita, que rep 5 milions d’euros; el Pla de sostenibilitat turística d’Amposta, amb 2 milions d’euros; i Ròtula Delta, a la Ràpita, també amb una inversió de 2 milions d’euros. Les tres iniciatives han aconseguit els ajuts en la convocatòria extraordinària 2021 de la Generalitat dels Plans de sostenibilitat turística en destinacions, pensats per donar suport a les destinacions turístiques catalanes en el seu procés de transformació en clau sostenible.

«Es tracta de crear estructura perquè després hi sorgeixin productes turístics al seu voltant», explicà la directora general de Turisme de la Generalitat, Marta Domènech, en una trobada a Amposta amb alcaldes i representants del sector a les Terres de l’Ebre. Segons els càlculs de la Generalitat, aquesta inversió de 9 milions d’euros aportarà al territori uns 15,5 milions d’euros addicionals d’inversió induïda, un 72 % més sobre la inversió inicial.

Sobre el projecte de la Via Verda impulsat des del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, amb els ajuntaments de Roquetes, la Ràpita, Amposta i Tortosa, la vicepresidenta de la Diputació de Tarragona, presidenta del Patronat de Turisme i alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, remarcà que «volem fer més quilòmetres de vies pedalables per unir el territori, especialment els parcs naturals del Delta de l’Ebre i dels Ports». Així, la via s’allargarà en 23 nous quilòmetres; es desenvoluparan projectes de mobilitat urbana en aquests mateixos trams, s’instal·larà fibra òptica al llarg de tot el recorregut, senyalització intel·ligent i es garantirà la seguretat amb passarel·les metàl·liques sobre l’AP-7, la C-12 i l’N-340, així com l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda.

Per la seva part, l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, expicà que el projecte de la capital del Montsià «permet recuperar la façana fluvial i aprofitar tot el seu potencial com a actiu turístic, apostant per la sostenibilitat amb un vaixell elèctric (amb capacitat per a 120 viatgers) i la connexió de la Via Verda i els carrils bici». En efecte, el projecte integra el traçat de la Via Verda per l’interior del nucli urbà amb la instal·lació d’un centre de serveis cicloturístics i un restaurant a les cases del Castell, així com nous punts de recàrrega de vehicles elèctrics.

Finalment, l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, apuntà que Ròtula Delta és un projecte que «permetrà transformar el nostre municipi i, també, el territori, perquè connectarà diferents infraestructures i espais de la Ràpita amb el Delta de l’Ebre. Aquest projecte esdevindrà un punt de trobada per als visitants que vol revaloritzar els espais naturals, mitigar els efectes del canvi climàtic i apostar per la mobilitat sostenible i la dinamització turística». Entre altres, contempla la restauració del cabal del canal Carles III i l’adaptació de la infraestructura al turisme i per fer front al canvi climàtic. S’articularà una connexió urbana-rural i s’instal·larà un Smart Destination Centre.

Els projectes tenen tres anys per ser executats. Pel que fa a l’ampliació de la Via Verda, s’estan acabant de redactar els projectes executius. A Amposta, ja hi ha alguna primera obra iniciada, com és el cas d’un tram de via ciclable al passeig del Canal; mentre que a la Ràpita s’estan tramitant també els projectes executius, per començar obra l’any que ve.

Deltebre

A més d’aquesta convocatòria extraordinària finançada amb fons europeus, les Terres de l’Ebre també han rebut 2,8 milions d’euros de la convocatòria ordinària corresponent a 2022 pel projecte de mobilitat sostenible al Delta de l’Ebre, presentat per l’Ajuntament de Deltebre. La iniciativa preveu unificar els itineraris de baixa densitat de les carreteres rurals amb el nucli urbà, així com la implementació d’un hub de mobilitat recuperant l’antiga estació ferroviària. L’actuació està projectada per al període 2023-2025, cofinançada per la Generalitat, l’ens local i el govern de l’Estat.

Font: Diari de Tarragona

Després de la reforma, Canyelles esdevé íntegrament per a vianants, exceptuant vehicles d’emergències

Avui s’han inaugurat les obres de remodelació del carrer Canyelles que es van iniciar el passat mes d’abril i han tingut un pressupost de 425.000 €, 316.000 € dels quals procedents dels Fons Next Generation. En la seva intervenció, l’alcalde Pau Ricomà ha destacat que “aquesta remodelació integral és el primer gran pas de la futura Illa Corsini, un espai en el qual el vianant serà el gran protagonista”. Ricomà ha afegit que “aquesta actuació s’emmarca en l’aposta de la ciutat per donar més protagonisme a les persones. Volem omplir les places i els carrers de vida, que siguin espais de trobada entre els veïns i veïnes”.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Xavier Puig, ha explicat que “hem transformat el carrer en una plaça amable i accessible, amb presència del verd, ombra i amb molts bancs perquè esdevingui un punt de trobada”.  Per la seva banda, la consellera de Parcs i Jardins, Elvira Vidal, ha expressat que “celebrem la inauguració del carrer Canyelles amb zones verdes amabilitzant un espai que reivindica la recuperació d’un punt neuràlgic”.

Després de la reforma, Canyelles esdevé íntegrament per a vianants, exceptuant vehicles d’emergències. S’ha canviat la pavimentació del carrer i s’han instal·lat bancs i s’han substituït els antics parterres per grans jardineres, que també serveixen de zona de descans i trobada per als vianants. Un altre aspecte a destacar de la intervenció és el major protagonisme del verd. En total, s’han plantat més de quinze espècies diferents, idònies per l’espai. S’han buscat plantes rústiques que aguanten bé la sequera com til·lers, troanes i pruneres bordes; arbusts i plantes herbàcies com la gallàrdia, seneci, begònies i gazànies, entre d’altres; així com també ornaments florals i entapissats tipus festuques i poes. També s’ha instal·lat un sistema de reg nou telegestionat per garantir un consum eficient. Finalment, s’ha aprofitat la intervenció per soterrar les xarxes de telefonia i baixa tensió.

La inauguració ha conclòs amb un espectacle de carrer ofert per la txaranga Pujats de To acompanyats per la companyia Camaleon.

 

Font: Ajuntament de Tarragona

El projecte del Banc d’Espanya i la digitalització dels mercats són algunes de les resolucions pendents, que s’hauran de resoldre en els propers mesos

A finals de la setmana passada va arribar la resolució definitiva segons la qual l’Estat, a través del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat, ha atorgat una subvenció de 3 milions d’euros per a la rehabilitació i el manteniment del Fòrum de la Colònia procedents dels fons europeus Next Generation. L’anunci ja s’havia fet fa uns mesos. Tot i això, aquesta és la confirmació definitiva que permet activar tota la maquinària perquè l’actuació pugui posar-se en marxa com més aviat millor.

Els fons assignats per a aquest projecte representen pràcticament un terç dels ajuts que fins ara ha rebut l’Ajuntament de Tarragona procedent d’aquest Pla de Reactivació, Transformació i Resiliència, que va activar Europa per fer front a la crisi econòmica generada per la covid-19 . A hores d’ara, el volum de les subvencions concedides a l’administració local és de 10.840.688,7 euros, una xifra que permetrà accelerar unes inversions que en alguns casos estaven en cartera i en d’altres fins i tot en vies d’execució. “Això implica que tenim una resolució i que l’Ajuntament té els projectes adjudicats i en alguns casos han finalitzat, perquè podíem demanar els diners per a coses que estaven començades el 2020 i encara no s’havien acabat”, explica el regidor de Serveis Generals, Jordi Fortuny.

La part més significativa de la inversió correspon al Greenbelt’26, una iniciativa liderada des del departament de Medi Ambient, que inclou diferents actuacions al litoral tarragonins i les conques dels rius Francolí i Gaià. En aquest cas, els Next Generation aportaran una partida de 3,3 milions d’euros, que també inclouen el desmuntatge de la plataforma de formigó de la platja del Miracle, que era una reivindicació de les entitats ecologistes i mediambientalistes que serà finançada amb fons europeus.

La major part dels projectes han d’estar acabats i justificats el 31 de desembre de 2025

La compra de tres autobusos d’hidrogen, l’ampliació del pàrquing Torroja i la urbanització dels carrers López Peláez i Josepa Massanés són altres intervencions que es duran a terme en matèria de mobilitat sostenible. En aquest cas, la partida assignada també era de tres milions d’euros, cosa que ha permès finançar les obres de conversió en zona de vianants del carrer Canyelles.

A l’apartat d’actuacions que ja estan finalitzades també s’hi inclou la digitalització dels llocs de treball a l’Ajuntament per valor de 310.726,38 euros. Mentre que el projecte IRIS, que permetrà el canvi informàtic de l’administració local ha rebut gairebé 200.000 euros més. Sobre això, Fortuny afirma que «implica que arriben uns diners que en certa manera ja teníem, però ara ens permet aprofitar aquesta subvenció».

Cadascun d’aquests projectes s’ha tramitat individualment i les convocatòries depenen ministeris diferents o fins i tot d’administracions diferents, ja que en alguns casos són línies que ha obert directament la Generalitat. Això fa que cadascuna de les subvencions tingui uns terminis diferents quant a calendaris o sobre qui paga lIVA. «Cadascú té un pare i una mare», afegeix.

L’Ajuntament de Tarragona, no obstant, confia que la xifra rebuda fins ara es pugui incrementar els propers mesos, fins a arribar a doblar-se la quantitat rebuda. Sobre això, hi ha sis sol·licituds pendents de resolució més que en total sumen un import d’uns 50 milions d’euros, dels quals l’administració local calcula que podria rebre aproximadament uns 23 milions.

«No tenim perquè pensar que no ens ho donaran, perquè s’està tramitant molt bé i fins i tot estem repetint algunes convocatòries», certifica Fortuny. És el cas de la línia d’ajuts destinats a la mobilitat sostenible, que en aquesta ocasió vol abordar la implantació de la Zona de Baixes Emissions i per això s’ha presentat un projecte per valor d’1,4 milions d’euros.

La rehabilitació del Banc d’Espanya, per al Banc de la Ciència i el Coneixement (3 milions), o la digitalització dels mercats i el comerç són altres de les actuacions que estan esperant conèixer-se si obtindran els fons. En aquesta mateixa categoria s’inclou també la construcció de 223 habitatges públics a l’àmbit del Pla Parcial 10, una convocatòria que en aquest cas depèn de la Generalitat i suma més de trenta milions d’inversió.

«Hem de ser molt curosos amb tot el que sol·licitem, per complir els terminis»
Fortuny explica que el conjunt de les sol·licituds presentades responen a «actuacions que ja tenien els projectes executius fets o molt avançats per tal d’assumir-ne els terminis, que són molt precisos». El 31 de desembre de 2026 totes les actuacions han d’estar tancades i justificades a Brussel·les, cosa que significa que l’Ajuntament té fins al 31 de desembre de 2025 per rendir comptes davant del Govern estatal, amb l’excepció d’algunes convocatòries molt específiques. Per aquest motiu, el primer tinent d’alcalde defensa que «a partir d’ara hem de ser molt curosos amb tot allò que sol·licitem, per complir els terminis i que hi hagi una musculatura financera i humana». «Estem en una fase de prudència», afegeix.

L´Ajuntament de Tarragona va crear un equip de quatre persones que s´encarrega específicament de la gestió dels fons Next Generation. Aquest fet fa un seguiment exhaustiu de totes les convocatòries que s’obren i sobre l’estat de tramitació dels diferents projectes. I és que, si no es compleixen els terminis que es van justificar, l’administració local es veurà abocada a tornar els recursos.

A través de la pàgina web de l’Ajuntament de Tarragona podeu accedir al portal Next Generation, que permet conèixer tota la informació sobre les sol·licituds presentades i la resolució de les convocatòries.

La web també posa a disposició el pla de mesures antifrau, que es va haver de fer per evitar possibles situacions que poguessin despertar sospites. I, en aquest sentit, fins i tot hi ha un portal de denúncies totalment confidencial a disposició de la ciutadania, per denunciar qualsevol possible irregularitat. Europa fa un exhaustiu control dels recursos a disposició dels estats, cosa que obliga a una densa burocràcia.

 

Font: Diari de Tarragona

 

El departament d’Economia i Hisenda ha anunciat que la Generalitat de Catalunya invertirà al Camp de Tarragona i l’Ebre 32,2 milions d’euros de l’instrument REACT-UE, procedents dels fons europeus Next Generation EU, per fer actuacions de reforma en centres escolars i d’assistència primària. L’objectiu d’aquestes actuacions és millorar les infraestructures socials i, en el cas de les escoles, millorar-ne l’eficiència energètica, ampliar-les i reformar-ne l’estructura quan s’escaigui. 

Per vegueries, es destinaran 23,6 milions d’euros al Camp de Tarragona que serviran per iniciar la construcció d’un nou institut a Maspujols, ampliar els instituts de Cambirls i dels Pallaresos i fer actuacions de rehabilitació per millorar el consum energètic al CAP Torreforta i a 31 centres escolars. 

La inversió a les Terres de l’Ebre serà de 8,6 milions que es dedicaran a rehabilitar els centres d’assistència primària a l’Ametlla de Mar i Roquetes i a fer ores relacionades amb la calefacció i els tancaments a 14 instituts més.  

El 2021, la Comissió Europea va autoritzar la reprogramació del Programa Operatiu FEDER de Catalunya per al període 2014-2020, amb l’objectiu de reassignar els recursos per fer front a les conseqüències socials i econòmiques de la COVID-19 i reactivar l’economia després de l’impacte de la pandèmia per un import de 1.023 milions d’euros. En aquest context, la Generalitat va reassignar els recursos al voltant de quatre línies estratègiques amb l’objectiu de reactivar l’economia després de la pandèmia. Aquestes línies són “Productes i serveis de la salut”, “Suport a les inversions que contribueixin a la transició cap a una economia digital”, “Suport a les inversions que contribueixin a la transició cap a una economia verda” i “Suport a les inversions en estructures que present serveis bàsics als ciutadans”. 

 

Font: Generalitat – Acció exterior

  • Assegura que “són una oportunitat pel territori, sempre que el desplegament es faci de la manera adequada”
  • El Camp de Tarragona ja ha rebut 32,5 milions d’euros de fons Next Generation EU

La secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya, ha animat el teixit econòmic i social del Camp de Tarragona a “aprofitar al màxim els fons Next Generation” perquè són “una oportunitat pel territori, sempre que el desplegament es faci de la manera adequada”. En aquest sentit, Villarroya ha explicat que el Govern “està d’acord” amb el Pla plantejat pel Govern espanyol, però no amb com l’està desenvolupant. “El Govern l’està desplegant de manera centralitzada. Ell decideix i ens diu a les comunitats autònomes què hem de fer i quines convocatòries hem de treure”, ha lamentat. “Les comunitats hauríem de tenir capacitat de decisió sobre aquests fons”, ha reblat.

Durant la seva intervenció, Villarroya ha destacat que els fons Next Generation, com el seu nom indica, “estan enfocats per a les generacions del futur i per transformar el model econòmic actual i fer-lo més digital, verd, resilient i just”. És per això que ha insistit a empresaris i institucions que “no tirin la tovallola” i els ha ofert el suport del Departament d’Economia i Hisenda per ajudar-los a fer els tràmits que necessitin per presentar-se a les convocatòries.

De fet, segons ha dit, tot i que el Camp de Tarragona representa gairebé el 7% de la població catalana, els seus empresaris han estat capaços de captar un 8,3% de convocatòries estatals. *“ Això posa de manifest que el teixit empresarial del Camp de Tarragona està fent la feina i des del Govern de la Generalitat volem encoratjar-lo a seguir per aquest camí”*, ha reblat.

32 actuacions de la Generalitat per un import de 423,9 M dels recursos provinents del MRR

El Govern ha publicat, a dia d’avui, un total de 32 convocatòries i licitacions dels fons Next Generation EU, que mobilitzaran 423,9 milions d’euros. Són actuacions provinents dels fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) que representen un 27,4% dels 1.545,3 milions ingressats a Catalunya (dels 2.141,5 assignats fins al moment).

En concret, es tracta de 22 convocatòries i 10 licitacions impulsades per diferents departaments de la Generalitat (Educació; Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; Justícia; Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori; Drets Socials; Igualtat i Feminismes; Empresa i Treball), que es destinaran a cofinançar projectes en àmbits com la mobilitat elèctrica, la rehabilitació energètica d’edificis, la millora de la sostenibilitat i competitivitat de l’agricultura i la ramaderia, l’adaptació social i laboral de persones treballadores amb discapacitat o la transformació de flotes de transport de viatgers i mercaderies, entre d’altres.

Centres de recerca, ens locals i empreses, els principals beneficiaris a Tarragona

Des de mitjans de 2021 i fins avui s’han assignat a Catalunya 2.610 milions d’euros del fons europeus MRR, provinents de convocatòries o transferències directes del Govern espanyol o d’assignacions de l’Estat a la Generalitat. Aquest import es distribueix entre els 1.900,4 milions que es van assignar a Catalunya l’any passat i els 725,5 milions d’aquest exercici, assignats fins al moment.

Pel que fa a la vegueria del Camp de Tarragona, fins ara ha rebut 29,7 milions d’euros per a projectes impulsats l’any 2021 i 2,8 milions d’euros el 2022, a través de convocatòries públiques i concessions directes. Concretament, l’any passat, es va endur 5,7 M en concessions directes que es van assignar a la Universitat Rovira i Virgili (2,5 milions d’euros) i a l’Ajuntament de Tarragona (3 milions d’euros del programa Impuls Patrimoni).

Quant a convocatòries guanyades, la Universitat Rovira i Virgili es va adjudicar 1 milió d’euros del programa d’ajuts per a Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) i 0,4 milions del programa d’ajuts per a la realització de proves de concepte. D’aquest mateix programa, l’Institut Català d’Investigació Química es va adjudicar 0,4 milions d’euros. Tres empreses van rebre diners de dues convocatòries: Aliter Grup Renovables, 0,9 milions d’euros de la convocatòria d’ajuts a Missions Ciència i Innovació; Biosfer Teslab, 0,08 milions d’euros i Creatsens Health, 0,09 milions d’euros, tots dos procedents de la convocatòria 2020 de les ajudes Torres Quevedo. Finalment, el Programa Extraordinari de Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions va anar a parar als ajuntaments de Salou (6M) i el de Vila-Seca (5M) i la diputació de Tarragona (5M). I el Programa AULA MENTOR ha beneficiat els ajuntaments de Tarragona (0,004M) i Cambrils (0,004M).

El que portem d’any 2022, Tarragona ha rebut 1,9 milions d’euros en concessions directes, la majoria dels quals s’han assignat a la Universitat Rovira i Virgili: 1,7 milions de subvenció per la requalificació del sistema universitari espanyol i 0,13 milions per la modernització i digitalització del sistema universitari. La resta de projectes s’han endut 0,07 milions d’euros. Els ajuntaments de Tarragona (0,5M) i el de Reus (0,4M) s’han adjudicat un total de 0,9 milions d’euros entre tots dos.

Tretze projectes per transformar el teixit productiu català cap a la digitalització i la sostenibilitat

El Govern ha proposat 13 projectes agrupats en tres grans blocs que persegueixen la transformació del teixit productiu català cap a les noves tecnologies i el respecte pel medi ambient, comptant amb les infraestructures necessàries per fer-ho. Aquests 13 projectes són part dels 27 que es van seleccionar en el marc del “Next Generation Catalonia” l’any 2020. La resta són projectes que ja podien ser finançats parcialment per les convocatòries del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i els fons REACT-EU, els que es van incloure dins els PERTE del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme i els que podien trobar finançament a través del FEDER o el FSE. Finalment, les propostes escollides sumen un total de 2.089 milions d’euros, que mobilitzaran una inversió final de 5.222 milions.

fonseuropeus.gencat.cat, el web de referència dels fons europeus a Catalunya

El nou web fonseuropeus.gencat.cat, el portal de referència dels fons europeus a Catalunya, inclou tots els que gestiona la Generalitat: el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu Plus (FSE+), el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), el Fons Europeu Marítim, de Pesca i Aqüicultura (FEMPA), la RIS3CAT i els Next Generation Catalunya (NGEUCat). Destaca especialment l’espai dedicat a aquests últims fons, que són l‘instrument que la UE ha posat a disposició dels països membres per fer front als efectes de la pandèmia de la COVID-19.

El web recull tota la informació vinculada a aquests recursos: origen, trajectòria i context, informació relativa al sistema de governança o els principals textos normatius de l’àmbit europeu, estatal i català que en regulen el desplegament. Compta, a més, amb altres materials de suport com són el recull de recursos gràfics sobre els Next Generation Catalunya, generats per aportar informació sobre diferents temàtiques vinculades als fons, o l’apartat amb les preguntes més freqüents per resoldre els dubtes més habituals amb què es poden trobar els ciutadans, empresaris i entitats públiques a l’hora d’accedir a les convocatòries o licitacions dels NGEUCat.

El web també ofereix una eina que facilita l’accés àgil i fàcil, en temps real, a totes les convocatòries que es fan per poder accedir als recursos procedents dels fons Next Generation, tant les d’àmbit estatal com les d’àmbit català, i permet acotar la recerca d’acord amb els interessos i preferències de cadascú. Així, el buscador consta de tres filtres: el seguiment de l’execució, des del qual es podrà accedir a la informació que es demani, segons els paràmetres que s’hagin indicat de terminis, estat, àmbit territorial, òrgan convocant, beneficiari, etcètera. Una segona pestanya amb la descripció de les convocatòries, on l’usuari trobarà més detall de la cerca que hagi fet. I un tercer apartat amb el calendari, amb la previsió de publicació de cada convocatòria.

Solucions de finançament, nou apartat al web de fons europeus

En el marc dels fons Next Generation EU, la Generalitat posa a disposició de les empreses diferents solucions de finançament per avançar les subvencions, complementar les aportacions per als projectes d’inversió o presentar avals davant les administracions públiques. Ho fa a través de l’Institut Català de Finances (ICF), Avalis de Catalunya SGR o el conveni signat amb les entitats financeres per facilitar el finançament d’obres de rehabilitació energètica residencial. Tota aquesta informació està recollida al web de fons europeus de la Generalitat: fonseuropeus.gencat.cat, que conté un apartat específic on s’expliquen tots els instruments financers que tant empreses com particulars tenen al seu abast.

Entre els instruments més destacats hi ha els préstecs pel finançament de projectes Next Generation EU i altres inversions associades que l’ICF posa a l’abast de les empreses, o els avals que tant ICF com Avalis faciliten a pimes i a grans empreses que vulguin accedir al PERTE del vehicle elèctric. En aquest últim cas, els avals estaran bonificats pel Departament d’Economia i Hisenda, que n’assumirà el 50% de les comissions d’administració i risc durant els primers cinc anys de l’aval i el 50% de la mutualitat.

NGEUCat, una marca inclusiva i propera, per mostrar les actuacions de Catalunya en el marc dels Next Generation

La Generalitat ha creat la marca Next Generation Catalunya (NGEUCat), una marca inclusiva que pretén assegurar la màxima difusió de tots els recursos que arriben a Catalunya a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i de la iniciativa REACT-EU i mostrar les actuacions que es duen a terme a Catalunya en el marc d’aquests fons.

El concepte creatiu està representat per un imagotip (unió gràfica de símbol i text), composat pel nom de la marca i els colors que identifiquen els tres objectius dels fons Next Generation: la digitalització (blau), la transició ecològica (verd) i la transformació industrial (taronja). El logotip està format per sis quadrats disposats de manera que evoquen el mapa de Catalunya, però també la F majúscula, la primera lletra de la paraula fons.

 

Font: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/421652/la-secretaria-d-afers-economics-i-fons-europeus-de-la-generalitat-anima-el-teixit-economic-i-social-del-camp-de-tarragona-a-aprofitar-al-maxim-els-fons-next-generation

Les lliçons que hem après de la pandèmia i ara de la guerra a Ucraïna han reforçat el paper central de la Unió Europea i exigeixen la remodelació de determinades iniciatives i polítiques europees. En aquest context, la Comissió Europea ha convocat una reunió general de tots els centres EUROPE DIRECT a Milà, per fer balanç de l’evolució de la situació i proporcionar als centres els instruments per adaptar les seves activitats de comunicació sobre el terreny.

En aquestes circumstàncies sense precedents, la Comissió pretén rellançar l’associació amb els organismes públics, les administracions locals i les ONG que acullen els centres EUROPE DIRECT i reforçar-ne la capacitat per transmetre localment el missatge europeu.

Europe Direct és una xarxa de comunicació i, la seva missió, és fer que Europa sigui accessible als ciutadans a nivell local, col·laborant amb els ciutadans sobre la UE, les seves polítiques, les seves prioritats i el seu futur. Aquesta xarxa col·labora estretament amb els mitjans de comunicació locals per lluitar contra la desinformació i promou la ciutadania europea activa a les escoles.

L’Assemblea General de centres EUROPE DIRECT se celebra en un moment en què la presència física de la UE a nivell local s’ha reactivat plenament després de dos anys de confinament per la COVID, i Milà és el lloc simbòlic on es va detectar per primera vegada la pandèmia a Europa.

El comissari Paolo Gentiloni i la vicepresidenta del Parlament Europeu, Pina Picierno, pronunciven els discursos inaugurals de la conferència.

El comissari Gentiloni ha declarat sobre això: «La UE ha donat una resposta sense precedents a la pertorbació econòmica causada per la COVID-19, i estem responent amb la mateixa determinació a la nova crisi provocada per l’agressió de Rússia a Ucraïna. En aquests temps d’incertesa, comunicar sobre Europa és més important que mai i més difícil. Els nostres centres EUROPE DIRECT tenen un paper fonamental a exercir en aquest esforç, com a punts de contacte clau entre els nostres ciutadans i les institucionsde la UE. Tots han de saber on es troba el seu centre local EUROPE DIRECT perquè puguin informar-se del que fa la UE».

Vam inaugurar l’Assemblea General el dilluns 30 de maig amb la plantació de l’Arbre d’Europa a la regió de Bosco Verticale de Milà. Aquest arbre és un regal de Giuseppe Sala, alcalde de Milà, a les institucions europees, com a símbol de solidaritat i pau.

 

Què s’ha tractat a la jornada de treball

Un dels temes estrelles han estat els fons Next Generation. Els fons Next Generation son una bona forma de mostrar què fa Europa davant la crisi que estem patint. Son fons ben dissenyats, no és només teoria i els resultats es veuran aviat”. Un dels grans reptes dels Europe Direct els propers mesos doncs, és explicar a la ciutadania d’on provenen els fons dels projectes que porten l’etiqueta Next Generation. Vam aprofitar per fer-ne propostes.

Dimecres vam començar  a treballar de cara a les eleccions del Parlament Europeu que se celebraran el 2024. Què fa Europa per a mi? A la meva regió, a la meva vida? L’estratègia passa per la focalització, el treball en xarxa, la mobilització i la descentralització. 

I per últim, vam poder compartir experiències amb altres Europe Direct del treball a les escoles i els instituts. És una part important del nostre dia a dia.

Un dels set projectes que presenta l’Ajuntament als fons europeus ja compta amb el finançament europeu

La sostenibilitat, la mobilitat i les noves tecnologies, conceptes clau dels Next Generation als quals opta Tarragona
Foto: Tjerk van der Meulen.

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Jordi Fortuny, han presentat aquest dijous el gruix dels projectes que s’estan treballant per obtenir fons europeus de recuperació, els Next Generation. Els serveis tècnics de les diferents conselleries del consistori, així com les empreses públiques i organismes autònoms fa mesos que elaboren els projectes, molts ja existents, i que aquestes convocatòries europees els aportaran una nova via de finançament. Així mateix, aquests projectes europeus també permetran impulsar-ne de nous, com l’ampliació de l’aparcament de Torroja o l’ampliació del dissuasiu del Cementiri. “El model de ciutat, sostenible i transformadora, impulsat per l’Ajuntament de Tarragona fa que molts dels projectes de mandat previstos encaixin en les línies estratègiques d’aquests fons europeus de recuperació econòmica”, subratlla l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà.

Ll’Ajuntament de Tarragona opta a set projectes dels fons europeus de recuperació, Next Generation, un d’ells ja aprovat. “Aquest és un primer paquet de projectes als quals ens hem presentat. Ara estem a l’expectativa d’altres i de properes convocatòries a les quals ja estem preparats per presentar-nos”, afegeix el conseller responsable dels fons europeus, Jordi Fortuny, qui assegura que l’equip tècnic que treballa en els fons europeus “està permanentment pendent de les convocatòries dels Next Generation que van sortint. Estem satisfets del projecte Tarragona cap al 2030 perquè demostra que tenim projectes molt treballats que ara, a més, rebran un impuls econòmic important. I això ens permetrà destinar la despesa que havíem previst per finançar aquests projectes en altres també necessaris per a la ciutat”.

PROJECTES APROVATS

TARRAGONA CAP AL 2030

Té un cost de 5.337.500 € i estarà finançat en 3.003.080,67 € pels fons europeus. El termini d’execució és fins al 31 de desembre de 2024. Aquest projecte consisteix en:

  • Adquisició de tres autobusos impulsats per hidrogen. Una de les principals línies de treball de l’EMT és la renovació de la flota de transport públic avançant cap a la introducció de vehicles més sostenibles que, a la llarga, permetin aconseguir l’objectiu zero emissions de CO2. La pila de combustible amb hidrogen verd és una tecnologia que permet caminar cap a aquest objectiu.
  • Ampliació de l’aparcament de dissuassori Torroja. Permetrà incrementar les places disponibles a un preu màxim d’1 euro al dia en una zona estratègica de la ciutat, a tocar de la Part Alta de Tarragona.
  • Aparcament de dissuassori zona nord / Cementiri. Actualment hi ha un solar un aparquen els vehicles. El projecte dignificarà l’aparcament gràcies a la pavimentació i ordenació de l’espai.
  • Peatonalització del carrer Canyelles. Aquest cèntric carrer que uneix la plaça Corsini i la Rambla Nova és un tram clau del centre la ciutat. El projecte permet posar-lo a disposició de la ciutadania i alliberar el centre de trànsit rodat.
  • Urbanització dels carrers López Peláez i Josepa Massanés. Es tracta d’una remodelació integral: es millorarà la pavimentació, la il·luminació, la xarxa d’aigua, s’incorporarà nova vegetació i s’actuarà en aspectes de mobilitat per dotar de més seguretat el vianant, que és el principal beneficiat d’aquesta reforma.
  • Digitalització de l’activitat dels serveis públics de transport. Les ajudes aniran destinades a l’adquisició d’un sistema informàtic actualitzat i especialitzat en la gestió del servei públic de transport de viatgers urbà de Tarragona.

Dades d’execució:

  • Pressupost de despeses: 4.882.491,3 € sol·licitat.
  • Pressupost concedit: 3.003.080,67 €.
  • Termini d’execució: 31/12/2024.

CIUTATS PATRIMONI DE LA HUMANITAT

El gruix de la inversió (dos milions d’euros) que rebrà l’Ajuntament de Tarragona es dedicarà al projecte de rehabilitació i millora de l’accessibilitat del Fòrum de la Colònia i la resta s’aniran desenvolupant en diferents projectes al voltant del patrimoni que s’hauran d’executar en els propers anys. “Aquesta és una oportunitat única perquè podrem adequar el nostre patrimoni perquè tingui encara més accessibilitat i excel·lència. Aquest fons europeu ens permetrà donar l’impuls definitiu que li cal al Fòrum de la Colònia”. Les actuacions que es finançaran amb aquest programa inclouen la rehabilitació d’immobles considerats Béns d’Interès Cultural, la renovació de paviments i adequació per a persones amb mobilitat reduïda, la substitució de sistemes d’il·luminació per estalviar energia o l’adequació de patrimoni per a ús turístic, entre d’altres.

  • Pressupost de despeses: 3.000.000 € sol·licitat
  • Pressupost concedit: 3.000.000 €
  • Termini d’execució: 31/10/2025

PROJECTES PRESENTATS I PENDENTS DE RESOLUCIÓ

TRANSFORMACIÓ DIGITAL I MODERNITZACIÓ D’ENTITATS LOCALS

Un altre dels projectes que ha presentat l’Ajuntament de Tarragona —i està pendent que es resolgui— és l’IRIS Sistema d’informació integral. Es tracta d’un nou sistema d’informació, gestió i tramitació corporativa que suposarà una nova mirada de l’administració, del sistema de funcionament intern i de l’organització del treball. El nou sistema es basa en una gestió de dades integral i integrada i un motor de tramitació transversal que permet l’intercanvi i la reutilització de la informació.

L’homogeneïtzació i la transversalitat, de fet, són dos dels pilars bàsics de la modernització de l’administració municipal, que té també com a altres objectius:

  • La fluïdesa del coneixement a través de tota la corporació, mitjançant el concepte de dada única i la reutilització de la informació per afavorir l’experiència de les persones usuàries.
  • La millora i ampliació dels serveis públics digitals a l’empleat/ada municipal i a la ciutadania, més automatitzats, en mobilitat; l’obertura de la corporació per defecte, i l’oferta de serveis més proactius i personalitzats a la ciutadania.

El consistori s’ha fixat l’objectiu de transformar l’organització  i la gestió municipals, així com de millorar els serveis que es presten a la ciutadania. “Els proper anys es dotarà d’un nou sistema d’informació, gestió i tramitació corporativa, que permetrà l’intercanvi i la reutilització de la informació”, explica el conseller responsable de TIC de l’Ajuntament, Jordi Fortuny.

  • Pressupost de despeses: 1.829.074,77 €
  • Data de presentació: 14/12/2021
  • Previsió resolució: finals de juny 2022.
  • Termini d’execució: 31/12/2022

TARRAGONA GREENBELT ’26

L’Ajuntament de Tarragona també opta amb la proposta GreenBelt’26 de renaturalització d’espais urbans i periurbans de l’Anella Verda a la convocatòria d’ajuts al foment d’actuacions dirigides a la renaturalització i resiliència de fons europeus Next Generation. El projecte presentat té un pressupost total de 4.256.978,28€ i inclou accions de planificació, intervencions especifiques i iniciatives de governança, participació, comunicació i seguiment. La proposta inclou iniciatives en diferents entorns com el fluvial, marítim o terrestre.

El projecte preveu la creació del Pla de gestió de l’Anella Verda de Tarragona com la naturalització de la llacuna del Parc de l’Anella Mediterrània, el foment de la biodiversitat al Parc de Sant Pere i Sant Pau i la restauració d’espais forestals erosionats en l’entorn del Pont del Diable. Un altre àmbit en el qual es vol intervenir de manera destacada son les platges de la ciutat, així com la desembocadura del riu Gaià, el riu Francolí i la renaturalització del tram urbà del Riu Clar.

També inclou actuacions en diferents ecosistemes, així com la creació d’un pla de governança i participació que s’instituirà en el Consell Municipal del Medi Ambient de Tarragona. Finalment, es contempla la creació d’un pla de comunicació i sensibilitació que per una banda inclourà un programa d’educació ambiental per a escoles i famílies i per l’altra s’implementarà en un Pla de comunicació del projecte a través de les xarxes socials de l’Ajuntament.

  • Pressupost de despeses: 3.604.816,11 € sol·licitat
  • Data de presentació: 31/12/2021
  • Data de resolució: juny/juliol 2022
  • Termini d’execució: 31/12/2025

INFRAESTRUCTURES D’EQUIPAMENTS ESCÈNICS I MUSICALS

La millora del sistema audiovisual del Teatre Tarragona (projecció, so i il·luminació) també és un dels projectes als que aspira l’Ajuntament de Tarragona a obtenir fons europeus.

  • Pressupost de despeses: 200.000 €
  • Data de presentació: 14/12/2022
  • Data de resolució: juny 2022
  • Termini d’execució: 31/12/2022

COMPRA DE LLIBRES BIBLIOTECA PEPITA FERRER DE TORREFORTA

Finalment, també es pretén aconseguir finançament per adquirir llibres per la biblioteca Pepita Ferrer de Torreforta.

  • Pressupost de despeses: 3.000 €
  • Data de presentació: 22/01/2022
  • Data de resolució: finals maig 2022
  • Termini d’execució: 31/12/2022

PENDENT DE PRESENTACIÓ

SOSTENIBILITAT TURÍSTICA EN DESTÍ

Aquest projecte, pendent de presentar-se, està destinat a donar suport a la transformació de la ciutat en una destinació més sostenible, innovadora i resilient, alhora que avança cap a una major cohesió territorial, no només relacionada amb l’oferta del destí, sinó creant connexions amb destinacions de l’entorn i de diferents regions.

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà apunta que “Tarragona té una oportunitat en aquesta convocatòria per complementar l’oferta turística actual —sobretot cultural i urbana— amb una oferta de patrimoni natural al voltant del nucli urbà que, amb la gestió adequada, pot esdevenir un recurs de primera per a un ecoturisme sostenible allunyat del model de sol i platja”. “L’adequació ecoturística d’aquests recursos naturals permetrà diversificar l’oferta turística de manera que la natura complementi la visita cultural, que és el primer motiu de visita dels nostres turistes”, afegeix l’alcalde.

La readequació dels recursos naturals que planteja el pla presentat aconsegueix, d’altra banda, ampliar l’espai turístic i descongestionar així les zones més saturades, i també vol contribuir a desestacionalitzar i ampliar la temporada turística si es genera una oferta associada als valors mediambientals, com per exemple el cicloturisme. El Pla de Sostenibilitat Turística de Destí en la categoria de “destí urbà amb identitat turística” s’articularia al voltant d’una oferta ecoturística de qualitat, basada en els valors naturals de la ciutat, diversificada i més desestacionalitzada. És a dir: crear propostes d’ecoturisme en les àrees naturals de la ciutat per complementar i diversificar l’oferta de la destinació i millorar l’experiència turística. Es tracta a més d’un Pla adaptat a les noves tendències del turisme, orientat al model de desenvolupament de compromís amb els Objectius de Desdenvolupament Sostenible (ODS) i alineat amb l’estratègia de transició energètica d’Espanya 2030.

Intervencions als camins verds, el front marítim i el Serrallo

El Pla de Sostenibilitat Turística de Destí intervindrà en la restauració mediambiental dels recursos naturals de l’àrea de litoral. Aquesta restauració és fonamental per dinamitzar itineraris que, mitjançant una aplicació digital o amb visites guiades, recorrin espais d’interès paisatgístic, com platges de sorra, sistemes dunars, comunitats vegetals i avifauna. Aquestes actuacions es faran extensibles als senders de l’Anella Verda. L’oferta es complementarà amb una reconversió sostenible dels serveis que ofereixen les platges urbanes, com ara sistemes per reduir els residus, la incorporació de punts de càrrega per a cotxes i bicicletes elèctrics o la millora de la il·luminació amb tecnologia LED al Front Marítim. La intervenció també actuarà en una de les àrees més emblemàtiques de Tarragona: el barri del Serrallo, amb la incorporació de wifi 5G i la pacificació del trànsit dels carrers interiors, col·laborant així a la millora de l’experiència del visitant i, a la vegada, dinamitzant el comerç local, especialitzat en la gastronomia marinera.

  • Pressupost de despeses: 2.617.000 € sol·licitat
  • Data de presentació: 31/03/2022

Font: Ajuntament de Tarragona