Tarragona: el que es demanava i el concedit
L’Ajuntament de Tarragona esperava rebre un mínim de 12 MEUR dels fons Next Generation per set projectes «madurs» que ja havia començat a tramitar. La inversió global d’aquestes iniciatives ascendiria a uns 16 MEUR i serien per millorar la ciutat en àmbits com la digitalització, la sostenibilitat o la mobilitat. Al maig, el conseller de Serveis Generals, Jordi Fortuny, anunciava que d’aquests 12 MEUR, 6 ja estaven concedits, mentre que la resta eren convocatòries que confiava arribaran a bon port.
El primer projecte que té el finançament garantit és l’anomenat ‘Tarragona cap al 2030’. Té un cost de 5,3 MEUR i rebrà un ajut de 3 MEUR. Té diferents vessants, com l’adquisició de tres autobusos d’hidrogen, l’ampliació de l’aparcament dissuassori de Torroja, la millora de l’aparcament del cementiri, la peatonalització del carrer Canyelles, la urbanització dels carrers López Peláez i Josepa Massanés, o la digitalització del sistema d’autobusos municipals. Les obres han d’estar enllestides abans que comenci l’any 2025
Els altres 3 MEUR que el consistori ja donava per assegurats eren un fons vehiculats des del Ministeri de Turisme i que permetrà millorar el Fòrum de la Colònia i la seva accessibilitat. El termini d’execució de les obres serà fins a finals d’octubre del 2015.
A banda hi ha quatre projectes més que permetrien rebre fins a 6 MEUR. Per a la transformació digital del consistori es podrien rebre 500.000 euros, que finançarien un import global d’1,8 MEUR. El gruix però seria per a l’Anella Verda i accions de renaturalització d’espais urbans, amb un pressupost de 4,2 MEUR dels quals se n’han sol·licitat 3,6 MEUR als Next Generation. A més, dins de la convocatòria de sostenibilitat turística, Tarragona ha demanat 2,6 MEUR per fer intervencions als camins verds, el front marítim, la plataforma del Miracle i el barri del Serrallo. Finalment, s’han demanat 200.000 euros per millorar el sistema audiovisual del Teatre Tarragona i 3.000 euros per la compra de llibres per a la biblioteca de Torreforta.
Tarragona: rehabilització d’edificis
Finalment, la notícia saltava i la ciutat de Tarragona disposarà de 8,2 MEUR dels fons Next Generation per destinar-los a la rehabilitació d’edificis d’habitatges per tal de millorar-ne l’eficiència energètica, l’accessibilitat i la seguretat. Els diners els hauran de demanar directament les comunitats de propietaris a la Generalitat, si bé la conselleria d’Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona ajudarà en tasques d’assessorament i tramitació. El finançament dels treballs anirà del 40% al 100%, en funció de la convocatòria específica dels fons europeus i dels requisits que compleixin els edificis. Des del consistori s’ha treballat en la definició dels requisits i s’ha decidit que se centrin en barris amb rendes baixes, especialment els de Ponent i del nord.
Entre els requisits que caldrà complir per optar a les subvencions hi ha que siguin edificis d’habitatges plurifamiliars, construïts entre 1950 i 1981 i d’uns barris amb unes rendes mitjanes un 20% inferiors a les dels barris més benestants de la ciutat. Això inclou especialment els barris de Ponent i del nord de la ciutat, però també alguna zona de l’Eixample i barris marítims, com el Serrallo. «Algunes zones quedaran fora, però ja hi ha altres convocatòries. Aquestes dels Next Generation són excepcionals i ens permetran potenciar zones que poden necessitar-ho de forma urgent», assenyalava la consellera d’Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona, Eva Miguel. Les línies d’ajuts s’obriran en els propers mesos i les obres hauran d’estar acabades abans de juny del 2026.
Tarragona: Anella Verda
D’altra banda, el projecte Tarragona Greenbelt’26 de renaturalització d’espais urbans i periurbans de l’Anella Verda ha estat un dels projectes seleccionats per rebre el finançament de la convocatòria d’ajuts al foment d’actuacions dirigides a la renaturalització i resiliència del fons europeu Next Generation. La consellera de Medi Ambient de l’Ajuntament, Eva Miguel, es mostrava satisfeta i expressava que «és una data històrica per a Tarragona perquè mai s’havien invertit tants diners en matèria de medi ambient. Estem davant d’un canvi de paradigma en què els diners que arriben a l’administració local no seran destinats a posar formigó sinó a retirar-lo i renaturalitzar l’espai».
Suposarà la concessió de 3,3 milions d’euros pel Fons Next Generation, que cobririan el 95% de la inversió prevista pel pressupost del projecte (4.256.978,28 €) mentre que l’Ajuntament assumirà el 5% així com l’impost sobre el valor afegit (599.899,17 euros,) ja que segons les bases de la convocatòria, l’IVA no és una despesa subvencionable i ha de ser aportada per part del beneficiari. Un cop rebut el Fons Europeu, el següent pas serà constituir el Consell Municipal de Medi Ambient com a ens fiscalitzador de tot el projecte.
El projecte
Tarragona GreenBelt’26 inclou accions de planificació, intervencions especifiques i iniciatives de governança, participació, comunicació i seguiment. La proposta inclou iniciatives en diferents entorns com el fluvial, marítim o terrestre.
El projecte preveu la creació del Pla de gestió de l’Anella Verda de Tarragona, la renaturalització del riu Francolí i del tram urbà del Riu Clar, el desmantellament de la plataforma de la platja del Miracle, la naturalització de la llacuna del Parc de l’Anella Mediterrània, el foment de la biodiversitat al Parc de Sant Pere i Sant Pau i la restauració d’espais forestals erosionats en l’entorn del Pont del Diable. Un altre àmbit en el qual es vol intervenir de manera destacada son les platges de la ciutat, així com la recuperació de zones humides de la desembocadura del riu Gaià pel foment de la biodiversitat.
Digitalització a Tarragona
Altrament, els fons europeus Next Generation han seleccionat els projectes de transformació digital de l’Ajuntament de Tarragona. Dotat amb 507.779,32 euros, aquests ajuts aniran destinats a dos projectes: el primer és sobre la transformació del lloc de treball de nova generació, segur, en mobilitat i col·laboratiu, així com la implantació d’un millora i ampliació del centre de procés de dades amb l’objectiu de millorar la disponibilitat i capacitat dels serveis que actualment suporta l’Ajuntament de Tarragona.
El segon és la implantació d’un sistema de gestió integral i integrat amb l’objectiu de la millora de qualitat i eficiència de processos i serveis digitals al ciutadà. “Aquest ajut implicarà una millora de la feina dels treballadors i treballadores municipals, ja que tindran al seu abast totes les eines necessàries per desenvolupar les seves funcions en el nou marc de digitalització, sense importar la ubicació física on es troba”, explica el conseller responsable de TIC de l’Ajuntament, Jordi Fortuny. “L’objectiu final també és garantir al màxim la integració i seguretat de la informació així com la millora dels serveis digitals a la ciutadania, entitats i empreses”.
El cas de Reus
L’Associació Comunitat Energètica del polígon Agro-Reus, constituïda amb participació municipal i d’empreses privades per impulsar el projecte de comunitat energètica al polígon Agro-Reus, rebrà 1.994.445,70 € de la segona convocatòria del “Programa de incentivos a proyectos piloto singulares de comunicades energéticas (CE Implementa)” de l’Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. El finançament Next Generation permetrà donar impuls a la comunitat energètica i contribuirà a impulsar noves actuacions en l’àmbit de l’aposta municipal per les energies renovables.
La inversió total en el projecte és de 4.411.532,28 €, un dels més ambiciosos dels 28 projectes que han estat beneficiaris dels 30 milions d’euros de pressupost d’aquesta línia. A nivell català, cinc comunitats han rebut ajuts del programa, dels quals l’ajut concedit a Reus és el més elevat i el segon amb major inversió global. L’ajut concedit representa el 55% del cost subvencionable del projecte: 3.626.264,92 euros.
6 MEU a Salou
Fou, el desembre de 2021, el primer municipi al que se li van aprovar els ajuts. Salou va anunciar encabat, en sessió plenària, que la recepció dels 6 milions d’euros dels Fons Next Generation per posar en marxa el Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació, presentat a la convocatòria extraordinària de Sostenibilidad Turística en Destinos del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, és imminent.
Cal recordar que aquest pla contempla quatre eixos, amb diferents projectes, que tenen com a objectiu principal la transformació de Salou en un municipi sostenible, intel·ligent i desestacionalitzat. Un dels projectes és la creació de nous pàrquings dissuasius, el qual ha estat dotat amb 600.000 euros.
Vila-seca
També a final de l’any passat, a Vila-seca es van aprovar 5 milions d’euros per a la millora del Passeig Marítim de la Pineda, per als nous equipaments de turisme actiu i per a la millora d’equipaments a la platja.
Torredembarra
L’Ajuntament de Torredembarra rebrà 349.555 € per desenvolupar un projecte de foment de la recollida de residus municipals, en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència –finançat per la Unió Europea–Next Generation EU que atorga l’Agència de Residus de Catalunya. Aquesta quantitat representa el 90% del total del cost del projecte que ha elaborat i tramitat la Regidoria de Sostenibilitat i que s’ha de desenvolupar abans de l’1 de març de 2024.
El projecte subvencionat consta de 7 accions:
• Desenvolupament de la recollida Porta a porta en dos nous àmbits (2 accions).
• Desenvolupament de la recollida comercial completa, incloent la fracció resta.
• Implantació de contenidors tancats amb targeta identificativa en el centre del municipi, on predomina l’urbanisme vertical.
• Instal·lació de sistemes per dipositar els cubells en la via pública per als blocs de pisos (penjadors individuals).
• Recollida porta a porta de l’oli domèstic i el tèxtil usat en les zones on es du a terme aquesta tipologia de recollida.
• Millora en la recollida porta a porta de poda, amb l’adquisició d’un nou vehicle dotat amb grua i una biotrituradora.
Un dels requisits imprescindibles per poder desenvolupar aquest projecte és, precisament, posar especial èmfasi en les recollides de material tèxtil i l’oli domèstic, i és per aquest motiu que el projecte presentat incorpora aquestes dues recollides com a pròpies i la especificitat de la seva recollida porta a porta per treure el màxim de contenidors oberts de la via pública.
El Camp fins al mes de maig
La Generalitat anunciava al seu torn que tot i que el Camp de Tarragona representa gairebé el 7% de la població catalana, els seus empresaris han estat capaços de captar un 8,3% de convocatòries estatals assignades a Catalunya. “ Això posa de manifest que el teixit empresarial del Camp de Tarragona està fent la feina i des del Govern de la Generalitat volem encoratjar-lo a seguir per aquest camí”, ha reblat.
Centres de recerca, ens locals i empreses, els principals beneficiaris a Tarragona
Pel que fa a la vegueria del Camp de Tarragona, fins ara ha rebut 29,7 milions d’euros per a projectes impulsats l’any 2021 i 2,8 milions d’euros el 2022, a través de convocatòries públiques i concessions directes. Concretament, l’any passat, es va endur 5,7 M en concessions directes que es van assignar a la Universitat Rovira i Virgili (2,5 milions d’euros) i a l’Ajuntament de Tarragona (3 milions d’euros del programa Impuls Patrimoni). En total, 32,5 milions d’euros que ja estan a la butxaca.
Quant a convocatòries guanyades, la Universitat Rovira i Virgili es va adjudicar 1 milió d’euros del programa d’ajuts per a Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) i 0,4 milions del programa d’ajuts per a la realització de proves de concepte. D’aquest mateix programa, l’Institut Català d’Investigació Química es va adjudicar 0,4 milions d’euros. Tres empreses van rebre diners de dues convocatòries: Aliter Grup Renovables, 0,9 milions d’euros de la convocatòria d’ajuts a Missions Ciència i Innovació; Biosfer Teslab, 0,08 milions d’euros i Creatsens Health, 0,09 milions d’euros, tots dos procedents de la convocatòria 2020 de les ajudes Torres Quevedo. Finalment, el Programa Extraordinari de Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions va anar a parar als ajuntaments de Salou (6M) i el de Vila-Seca (5M) i la Diputació de Tarragona (5M). I el Programa AULA MENTOR ha beneficiat els ajuntaments de Tarragona (0,004M) i Cambrils (0,004M).
El que portem d’any 2022, Tarragona ha rebut 1,9 milions d’euros en concessions directes, la majoria dels quals s’han assignat a la Universitat Rovira i Virgili: 1,7 milions de subvenció per la requalificació del sistema universitari espanyol i 0,13 milions per la modernització i digitalització del sistema universitari. La resta de projectes s’han endut 0,07 milions d’euros. Els ajuntaments de Tarragona (0,5M) i el de Reus (0,4M) s’han adjudicat un total de 0,9 milions d’euros entre tots dos.
Baix Penedès
La renaturalització de la riera de La Bisbal i els torrents del Lluc i Culleré al seu pas pel nucli urbà del Vendrell podria ser una realitat en 2024. El Ministeri per a la Transició Ecològica, a través de la Fundació Biodiversitat, va decidir atorgar una subvenció de 2 milions d’euros dels fons Next Generation a la qual optava l’Ajuntament per a la millora d’aquests tres espais naturals que travessen la ciutat.
En total, van sol·licitar aquests fons 230 projectes de tota Espanya i només 37 han rebut llum verda per part del ministeri. En el cas del Vendrell, està previst que al llarg del 2023 es dugui a terme la redacció d’un projecte per a millorar l’entorn de la riera i els torrents i que la seva execució comenci ja en 2024. El cost previst és de 2,5 milions d’euros, dels quals les arques municipals haurien d’assumir 500.000.
Tarragona va presentar un projecte per a la construcció d’un total de 223 d’habitatges de lloguer social
Peticions de Tarragona
Ajuntament de Tarragona va presentar un projecte per a la construcció d’un total de 223 d’habitatges de lloguer social a la convocatòria del Programa d’ajuts a la construcció d’habitatges en arrendament social en edificis energèticament eficients que preveu el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea Next Generation UE. Està previst que aquesta convocatòria es resolgui abans de l’octubre del 2022 i que les promocions es finalitzin abans del juny de 2026. La consellera d’Habitatge i presidenta d’SMHAUSA Eva Miguel destacava que aquest projecte «vol per una banda, facilitar l’accés al lloguer a persones que actualment, amb els preus de mercat, no poden accedir a un habitatge. I per l’altra, incidir amb els preus de mercat a la ciutat, amb aquest augment exponencial del parc d’habitatge de lloguer públic.»
SMHAUSA ha presentat dos sol·licituds, la primera és per la construcció a la parcel·la M3 del Pla Parcial 10 de 160 habitatges de 78m2 útils computables de mitjana amb 160 places d’aparcament, 160 trasters, així com 2 locals comercials i 25 places d’aparcament comercial en dos edificis de 6 i 14 plantes d’alçada més àtic, amb zona ajardinada i eficients energèticament. El pressupost de construcció és de 28,7 milions d’euros i s’ha demanat una subvenció de 6,9 milions d’euros. Els habitatges es llogaran a 6,63€/m2 i els aparcaments a 3,31€/m2. Es preveu que almenys el 25% dels habitatges estiguin reservats per a joves menors de 35 anys i un altre 25% per a persones majors de 65 o amb grau de discapacitat.
La mancomunitat que aplega els municipis de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Tivissa i Pratdip (MIDIT). Foto: Cedida
Què volia Reus
L’ajuntament de Reus ha presentat diversos projectes que presentarà per acollir-se als fons de recuperació econòmica de la UE Next Generation. En total el consistori aspira a fer-se amb 93 milions d’euros que han de servir per finançar, completament o parcialment, diverses actuacions que entren dins dels requisits establerts. És a dir, i més enllà de criteris de sostenibilitat i lligats a les noves tecnologies, que els projectes presentats estiguin documentalment elaborats o en fase d’aplicació i tinguin un període de concreció ajustat a les bases dels fons. En 2023, Reus haurà d’haver establert zones de baixes emissions dins del casc urbà, a les quals estarà prohibit l’accés de vehicles contaminants. Aquesta obligació europea per a les ciutats de més de 50.000 habitants requerirà per part de l’ajuntament d’una selecció de zones que no s’han fet públiques encara.
Vandellòs i entorn
La mancomunitat que aplega els municipis de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Tivissa i Pratdip (MIDIT) ha sol·licitat acollir-se al Plan de Sostenibilidad Turística en Destinos del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo per promoure el model de desenvolupament turístic ‘Terres de Mestral, Outdoor Park de la Costa Daurada’. Els projectes presentats a aquest Pla aspiren a ser finançats pels fons europeus Next Generation i han tenir com a objectiu modernitzar, transformar i fer més competitives i sostenibles les seves infraestructures i serveis d’ús turístic.
Això és el que persegueix el projecte ‘Terres de Mestral, Outdoor Park de la Costa Daurada’, que té previst una sèrie d’actuacions que ascendeixen a més d’1,8 milions d’euros. Es tracta d’una aposta per convertir aquest territori en una destinació líder en turisme actiu a través de la creació d’un parc d’oci a l’aire lliure únic a Catalunya amb una oferta d’activitats atractiva i competitiva de mar (surf, vela, paddle surf, busseig, snorkel…) i de muntanya (senderisme, cicloturisme, vies ferrades, escalada…), disponible tant a l’estiu com a l’hivern i adreçada a diferents públics però, en especial, a les famílies.
Cambrils
Els ajuntaments d’Eivissa, Dénia i Cambrils han presentat el programa de turisme actiu i conscienciació Viu la Posidònia als fons europeus Next Generation del Pla de Recuperación, Transformación y Resiliencia del Ministerio de Industria Comercio y Turismo. L’alcalde d’Eivissa, Rafa Ruiz, l’alcalde de Dénia, Vicent Grimald, i l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, han presentat el projecte Viu la Posidònia, que va néixer a Eivissa l’any 2017, i que es ve desenvolupant des dels seus inicis de manera continuada amb diferents accions de promoció i conscienciació. A l’acte hi han assistit també les regidores de Turisme d’Eivissa, Dessiré Ruiz; la regidora de Fons i Projectes Europeus de l’Ajuntament d’Eivissa, Elena López, i la regidora de Turisme de Cambrils, Yolanda Burgos.
Font: Tots21
