La Comissió ha llançat la convocatòria de propostes per al 2023 en el marc del programa Erasmus+. Amb un pressupost anual de 4.200 milions d’euros, Erasmus+ augmentarà el seu suport a la inclusió, la ciutadania activa i la participació democràtica, així com a la transformació ecològica i digital a la UE ia escala internacional.

Atès que la mobilitat és la senya d’identitat d’Erasmus+, el programa continuarà recolzant l’any que ve la circulació d’escolars, estudiants d’educació superior i d’educació i formació professionals (EFP), estudiants adults, joves que participen en programes d’aprenentatge no formal , educadors i personal a través de les fronteres, perquè visquin una experiència europea d’ensenyament i de formació. A partir del 2023, el programa inclourà una nova acció de suport perquè els entrenadors esportius participin en projectes de mobilitat, permetent a les organitzacions esportives locals de base i al seu personal gaudir també de les oportunitats de cooperació i aprenentatge transeuropeus.

El programa respondrà als reptes que ens esperen el 2023 proporcionant un suport significatiu als estudiants i al personal educatiu que fugen de la guerra a Ucraïna, esforçant-se per assolir un programa més inclusiu i aprofitant el llegat de l’Any Europeu de la Joventut.

El suport d’Erasmus+ està destinat a activitats que contribueixin a les prioritats del programa en els àmbits de l’educació, l’ensenyament superior i adults, l’EFP, així com la joventut i l’esport. Sobre la base de convocatòries obertes de sol·licituds de projectes, qualsevol organisme públic o privat actiu en els àmbits de l’educació, la formació, la joventut i l’esport pot sol·licitar finançament amb l’ajut de les agències nacionals Erasmus+ (que tenen seu a tots estats membres de la UE i tercers països associats al programa) i de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura.La totalitat del programa Erasmus+ se centra en quatre prioritats clau, entre les quals hi ha la inclusió i la diversitat. Les organitzacions i els participants més desafavorits són al centre d’aquesta prioritat. Per tant, el programa continua finançant els mecanismes d’inclusió dels participants i els recursos específics per eliminar qualsevol obstacle a participar-hi.

També el 2023, com a continuació de l’Any Europeu de la Joventut, el programa continuarà garantint que s’escolti la veu de la joventut a la Unió Europea i fora d’aquesta, especialment mitjançant l’augment de les activitats juvenils finançades a través d’Erasmus+. A més de fomentar en els diferents sectors educatius projectes destinats a donar suport a la transició ecològica, el programa continua esforçant-se per assolir la neutralitat en carboni promovent modes de transport sostenibles i comportaments més responsables des del punt de vista mediambiental.A més, el programa continuarà donant suport a la dimensió de la joventut en les iniciatives i polítiques existents. Alhora, els projectes i les activitats en el marc de la convocatòria 2023 d’Erasmus+ continuaran contribuint al compromís de la UE amb el perfeccionament i reciclatge professional, aportant així una valuosa contribució a la proposta de fer del 2023 l’Any Europeu de les Competències .

Context

Erasmus+, creat fa 35 anys, és un dels programes més emblemàtics de la UE, i gairebé 13 milions de persones han participat al programa fins ara. El programa Erasmus+ 2021-2027, dotat amb un pressupost total de 26.200 milions d’euros, als quals se sumen uns 2.200 milions procedents dels instruments exteriors de la UE, donarà suport a un nombre encara més gran de participants i idees a Europa i fora.

La Comissió ha llançat la convocatòria de propostes en el marc de la convocatòria Erasmus+ per al 2023, després de l’adopció del programa de treball del 2023.

Per tancar l’Any Europeu de la Joventut 2022, el Centre de Documentació Europea de la URV juntament amb Europe Direct Tarragona engeguen la campanya “Coneixes tot el que t’ofereix la Unió Europea?”.

Des d’accions de voluntariat fins a programes de mobilitat, la Unió Europea desenvolupa tot un seguit d’iniciatives i polítiques dirigides a la joventut, entre les quals destaquem:

• Cos europeu de solidaritat i voluntariat
• Treballar en institucions europees
  • Pràctiques a la Comissió Europea
  • Pràctiques al Parlament Europeu
  • Més pràctiques a la UE
• Treballar en algun altre país d’Europa
• Discover eu
• Erasmus +
• Suport a la recerca de joves investigadors, programa Marie Skłodowska Curie Actions, amb beques per finançar la recerca doctoral i postdoctoral.”

L’Any Europeu de la Joventut 2022 vol posar de rellevància els joves europeus per construir un futur millor: més ecològic, més inclusiu i digital. Durant el 2022 s’han organitzat diverses activitats i iniciatives centrades en el joves a tots els estats membres. L’objectiu és promocionar les possibilitats que els ofereix la Unió Europea i el diferents organismes relacionats, per tal d’implicar als joves a l’acció política tan interior com exterior de la Unió.

Més informació:

• Portal de l’Any Europeu de la Joventut 2022 https://youth.europa.eu/year-of-youth_es#content
• Any Europeu de la Joventut 2022 per apoderar els joves https://www.europarl.europa.eu/spain/barcelona/ca/premsa/2022-any-europeu-joventut

L’acte central de la Nit Europea de la Recerca ha reunit prop de 200 investigadores i investigadors de la URV i dels instituts de recerca del territori, que han preparat una quarantena de tallers científics de diferents disciplines, amb l’objectiu d’omplir de ciència el carrer durant tota la tarda amb activitats interactives i lúdiques. La Nit Europea de la Recerca és un esdeveniment públic dedicat a la divulgació de la ciència que es fa a més de 300 ciutats de 30 països d’Europa alhora, i que la Universitat Rovira i Virgili coordina i organitza per cinquè any consecutiu a les comarques de Tarragona, amb el cofinançament de la Unió Europea.

La fira de tallers científics té com a destinatari públic familiar d’edat molt diversa i implica el contacte directe entre investigadors i audiència a través de tallers que combinen l’educació científica i la participació directa. S’han impartit una quarantena de tallers de diferents disciplines que han permès el públic circular de l’un a l’altre de forma lliure. Les propostes han inclòs aspectes relacionats amb pràcticament totes les disciplines científiques amb el lema comú de “Recerca pel canvi”. Els i les joves que han accedit, han disposat d’un passaport científic que han anat omplint al finalitzar els diferents tallers i després se’ls ha donat accés a obsequis relacionats amb la Nit Europea de la Recerca.

Els i les investigadores que han participat són persones involucrades amb la divulgació científica que de forma altruista han apropat i explicat la ciència amb l’objectiu de despertar la curiositat entre el públic assistent. Pertanyen a la URV i també als instituts de recerca del territori: ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i IISPV (Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili).

L’Ajuntament de Tarragona, a través d’Europe Direct és el patrocinador principal d’aquesta activitat, en la que també ha col·laborat el Mercat Central de Tarragona i l’empresa Borges i Ematsa.

En el marc de la Nit Europea de la Recerca, els alumnes de secundària i batxillerat també tenen la seva proposta científica adaptada. Investigadores i investigadors de la URV i els instituts de recerca han impartit xerrades i tallers científics als centres de la demarcació que ho han sol·licitat.

Un projecte conjunt a Catalunya

El projecte de la Nit Europea de la Recerca és possible gràcies al cofinançament del programa de recerca i innovació Horizon Europe de la Unió Europea, i a la col·laboració del consorci format per la Universitat Rovira i Virgili, que coordina el node de Tarragona, la Universitat de Girona (UdG), entitat coordinadora del projecte i del node de Girona, la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), entitats coordinadores del node de Barcelona, la Universitat de Lleida (UdL), coordinadora del node de Lleida, i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic), coordinadora del node de Catalunya central. L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) s’encarrega de la coordinació dels diferents nodes. Aquest projecte conjunt coordina investigadores i investigadors de més de 50 entitats científiques de tot Catalunya, i es fa cada any a més de 300 ciutats de 30 països d’Europa alhora. En aquesta cinquena edició, a més, s’hi afegeix la Fundació Jaume Bofill, que en el marc del programa Magnet, impulsarà 15 projectes de recerca a centres educatius de primària i secundària per tal d’apropar els equips de recerca a l’alumnat, famílies i veïnats, al llarg de l’any.

L’alumnat de l’INS Martí i Franquès va gaudir el 6 de maig de la visita de l’Eurodiputada Diana Riba, qui els ha parlat de la seva experiència al Parlament Europeu i ha pogut conversar amb els joves sobre aquelles qüestions que més els preocupen. El seu pas per Tarragona ha finalitzat amb una xerrada sobre gènere, a l’INS Vidal i Barraquer.

La jornada matinal ha començat a l’Ins Martí i Franquès que, des de fa dos cursos, és Escola Ambaixadora del Parlament Europeu. L’eurodiputada ha assistit al final de tot un seguit d’activitats realitzades durant el curs i que han tingut com a objectiu apropar a l’alumnat del centre l’actualitat europea i el funcionament de les seves institucions.

Diana Riba, en la seva intervenció inicial, ha recordat el paper de les principals institucions europees i ha assegurat que sense l’espai europeu perdríem, com a societat i a nivell personal, moltes seguretats i fortaleses. Malgrat tot, ha recordat que Europa, i les seves institucions, no tenen competències en tots els àmbits.

Tot seguit, l’alumnat ha volgut plantejar-li com la Unió Europea està abordant algunes qüestions de gran actualitat, com per exemple el cas Pegasus. Riba ha explicat que no és el primer cop que es donen espiionatges en països europeus. És per això que s’ha creat una comissió d’investigació al Parlament Europeu que en el termini de 12 mesos haurà d’esclarir els casos detectats i esbrinar des d’on prové l’espionatge, quant costa als Estats… L’eurodiputada, directament afectada pel cas Pegasus, ha reclamat la necessitat d’aprovar una normativa per legislar sobre aquest tema dins de l’espai de drets i llibertats europeu.

L’alumnat de l’Ins Martí i Franquès també ha mostrat la seva preocupació per l’actual situació de guerra a Ucraïna. En aquest sentit, Riba ha explicat que a cada ple del Parlament s’aproven noves mesures i resolucions, però que la situació és molt complexa perquè cada dia hi ha novetats. Des de la Unió Europea s’està ajudant a Ucraïna a defensar-se, però també se segueixen comprant grans quantitats de gas a Rússia. La lectura positiva que ha fet Riba sobre aquesta situació és que per primer cop Europa ha fet una acollida de persones refugiades de forma legal i donant asil, gràcies a un reglament aprovat fa molts anys i que s’ha pogut aplicar per primer cop.

Més enllà d’aquests temes de rigorosa actualitat, també hi ha hagut espai per parlar sobre emergència climàtica. Riba ha volgut destacar que el jovent europeu està demostrant que vol fer canvis. És per això que s’ha convertit en un tema transversal entre tots els grups parlamentaris. I el Pacte Verd Europeu n’és l’evidència. En relació a la transició energètica ha reconegut que la situació de guerra ha accelerat el procés i que ara cal abordar-la de forma legislativa.

Sobre el futur de l’energia nuclear, s’ha mostrat ferma en la necessitat urgent de transformar-la en una que sigui més sostenible, investigant altres fonts d’energia com ho poden ser les onades del mar, per exemple i buscant solucions per la gran quantitat de residus que genera i que són de difícil gestió. Riba ha reconegut que no es pot eliminar totalment doncs fem consum desmesurat d’energia i per aquest motiu, ha assegurat que només hi haurà una transició energètica de veritat si tots canviem els nostres hàbits.

Xerrada sobre gènere i feminisme a l’INS Vidal i Barraquer

Un cop ha finalitzat la trobada de l’eurodiputada amb l’alumnat de l’INS Martí i Franquès, Diana Riba s’ha desplaçat a l’INS Vidal i Barraquer per conversar sobre gènere i feminisme amb els joves, com a coordinadora de la FEMM, la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere.

Ha explicat, orgullosa, que podrà finalitzar la legislatura havent creat una nova directiva sobre violències masclistes a la UE. Tot i així, els propers anys s’haurà de treballar per resoldre situacions de violència que s’estan donant com les masclistes, les mèdiques, les institucionals. A Europa, una de cada tres dones han patit violència masclista. Diana Riba ha destacat que per poder evolucionar i viure en un espai de drets i llibertats cal avançar en la gestió de les violències masclistes. El camí cap a la igualtat és molt complicat i els canvis han de començar al nostre entorn.

Ha reconegut que el Parlament ha canviat molt els darrers anys i que tot i que les dones hi són representades, encara costa molt que s’ubiquin en llocs de poder. Riba ha destacat que és importantíssim que les dones s’apoderin cada vegada més alhora que els homes acceptin que és moment de fer un pas al costat.

La trobada a l’INS Vidal i Barraquer ha finalitzat amb Diana Riba animant a l’alumnat a implicar-se amb la política europea després de rebre moltes preguntes relacionades amb la seva tasca com a eurodiputada.

En el marc de ‘Tarragona, Vila Florida’, la Conselleria de Parcs i Jardins organitzarà plantades col·laboratives a les escoles de la ciutat com ja ha vingut fent als barris

La Conselleria de Parcs i Jardins estén les plantades col·laboratives que ha vingut fent als barris de Tarragona a les escoles de la ciutat. Aquesta iniciativa, que s’emmarca en el moviment “Tarragona, Vila Florida”, té per objectiu fomentar el respecte pels espais verds i promoure els valors de les Escoles Verdes mentre s’embelleix la ciutat.

Segons explica la consellera de Parcs i Jardins, Elvira Vidal, “les plantades van en paral·lel a les que ja s’estan fent als barris de la ciutat, amb la complicitat de les associacions de veïns i veïnes”. Vidal assegura que “l’experiència està sent molt positiva perquè implicar a la ciutadania en la cura del paisatge microurbà fomenta el respecte cap als espais comuns”. La conselleria també està treballant per ampliar aquest projecte amb altres accions més endavant. Per la seva part, el conseller d’Educació, Manel Castaño, destaca que “en un context com l’actual, de canvi climàtic, és imprescindible que des de l’escola es fomentin els valors de la sostenibilitat i del medi ambient, així com la implicació de l’alumnat des de ben petit en la cura dels espais verds”.

Per donar la benvinguda a la primavera es repartiran trenta torretes de colors, de tres mides diferents, a les escoles de Tarragona, prioritzant aquelles amb certificat d’Escola Verda que acrediti el seu compromís amb la sostenibilitat. La primera plantada va ser a l’escola Saavedra, ara ha estat el torn de l’Escola Sant Salvador, i pròximament s’unirà l’escola Pau Delclòs. Aquesta iniciativa de la conselleria de Parcs i Jardins compta amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Educació i l’oficina europea Europe Direct.

Què és ‘Tarragona, Vila Florida’?

Viles Florides és una iniciativa que promou la transformació dels pobles i ciutats de Catalunya a través d’espais verds urbans i enjardinats, i posa en valor la riquesa natural i paisatgística. Amb aquesta filosofia, reconeix públicament aquells indrets que són un exemple a seguir en aquest àmbit. El 2020 Tarragona va entrar a formar part d’aquesta xarxa com la vila florida més gran de Catalunya. Durant el mes de setembre de 2021, la ciutat ha estat guardonada amb 3 Flors d’Honor, una distinció atorgada per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya, impulsora de la iniciativa.