S’ha tornat a posar en marxa una nova edició del Programa TLN Mobilicat que promou el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya – SOC (https://serveiocupacio.gencat.cat/ca/soc/ambits-actuacio/mobilitat-laboral/programa-tln-mobilicat/).

Es tracta d’un programa que ofereix a joves en situació d’atur la possibilitat de realitzar un període de pràctiques en una empresa internacional.

El programa subvenciona:

  • Formació lingüística de 120 h
  • Preparació intercultural del país de destí
  • Orientació professional individual
  • Experiència laboral pràctica (3 mesos) on estan cobertes totes les despeses de viatge, allotjament, assegurança i tutoritzacions/seguiment en el país de destí.

 

A nivell de Tarragona, l’entitat OpenEurope disposa de beques per realitzar estades a Alemanya, Itàlia o Irlanda. Us adjunto un document per a que pugueu fer arribar la informació a joves que podrien estar interessats.

Per participar els requisits són els següents:

  • Menor de 30 anys
  • Constar inscrit/ta com a demandant d’ocupació no ocupat/da (DONO) al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya el dia anterior a l’inici de les accions formatives
  • Disposar d’una titulació (com a mínim) de formació secundària obligatòria o bé un certificat de formació per a l’ocupació acreditada amb més de 200h.
  • Experiència laboral inferior a 12 mesos

Les persones interessades en participar o que vulguin ampliar la informació poden posar-se en contacte directament amb l’entitat que gestiona les beques:

 

Open Europe (https://openeurope.es/)

Tlf. 877014736 / 676812003

[email protected]

Europe Direct de Tarragona ha organitzat un taller sobre la New European Bauhaus i el POUM de Tarragona a l’Institut Vidal i Barraquer i a l’Escola Vedruna Sagrat Cor el 20 i 21 de desembre.

L’alumnat de l’Institut Vidal i Barraquer i de l’Escola Vedruna Sagrat Cor han fet un taller on han conegut quins són els objectius del pla New European Bauhaus i com es relaciona directament amb el Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) de la ciutat.

El taller ha començat amb la intervenció de Xavier Puig Andreu, conseller de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Tarragona. El conseller els ha parlat de la importància “d’humanitzar la ciutat”, és a dir, de plantejar un urbanisme que posa el focus en les persones. “Els carrers i les voreres són els principals llocs públics d’una ciutat. Un carrer amb molt de trànsit de persones, potencialment és un carrer segur, i per tant, el repte de l’Ajuntament és cohesionar la ciutat en aquest sentit”, els ha assegurat Puig.

Tot seguit, Marta Domènech, tècnica de l’oficina Europe Direct Tarragona, ha explicat quins són els principis i els objectius del New European Bauhaus i, com tots els països de la Unió Europea han d’adaptar els diversos plans d’urbanisme perquè estiguin alineats al pla europeu.

La New European Bauhaus és una iniciativa creativa i interdisciplinària que connecta el Pacte Verd Europeu amb els nostres espais de vida i experiències. Ens demana imaginar i construir junts un futur sostenible i inclusiu que sigui bonic per als nostres ulls, ments i ànima. També implica pràctiques enriquidores inspirades en l’art i la cultura, responent a necessitats més enllà de la funcionalitat: que sigui sostenible, en harmonia amb la natura, el medi ambient i el nostre planeta i que sigui inclusiu, fomentant el diàleg entre cultures, disciplines, gèneres i edats.

Finalment, per grups, l’alumnat dels centres ha pogut debatre i fer propostes sobre què inclourien al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Tarragona.

Les propostes de l’Institut Vidal i Barraquer han estat les següents:

Mobilitat Sostenible

  • Tenir més carrils bicis que uneixin més punts de la ciutat i més aparcaments de bici.
  • Tenir un transport públic més eficient, amb tarifes més assequibles per col·lectius en situació de vulnerabilitat i amb datàfon. La mobilitat fora de Barcelona és dolenta i cal millorar les freqüències i així afavorir l’ús del transport públic.

Millora dels barris

  • Cal potenciar la reinserció laboral amb ajudes econòmiques pels per les persones que tenen menys estudis.
  • Més habitatges socials i assequibles amb facilitat d’inserció laboral amb intercanvi de feines.
  • Afavorir el treball comunitari. Enlloc de donar ajuts, fer feines als barris (neteja, curs de gent gran i infants…) i que siguin unes feines remunerades.
  • Rehabilitació de pisos buits abans de construir-ne de nous.
  • Adequació dels carrers i carreteres que uneixen els barris del centre.
  • Posar més fonts públiques d’aigua potable.
  • Arreglar els ponts de l’autovia que uneixen Av. Catalunya amb Sant Pere i Sant Pau.
  • Augmentar la seguretat als barris.

Sostenibilitat

  • Fer la ciutat lliure de fums.
  • Fomentar un turisme de qualitat i sostenible.
  • Millorar el reciclatge i fomentar la bona separació de residus.

Les propostes del Sagrat Cor – Escola Vedruna han estat les següents:

Millora dels barris

  • Renovar la Part Alta: reformar façanes, millorar neteja i més seguretat.
  • Millorar les propostes d’oci pels joves, amb més discoteques o espais on poder divertir-se en comptes d’haver d’anar a Salou.
  • Fer voreres més amples perquè hi càpiguen cadires de rodes, cotxets, etc.
  • Tenir cura amb les tanques a de les voreres i amb els forats que hi ha a terra.
  • Netejar a fons la ciutat.
  • Manteniment constant dels parcs i connectar-los amb el centre de la ciutat.
  • Fer carrers peatonals a la part superior de la Rambla.

Mobilitat Sostenible

  • Millorar la mobilitat nocturna.
  • Facilitar la mobilitat per a persones invidents.
  • Autobusos més petits pels llocs on costa passar o hi viu poca gent.
  • Més autobusos elèctrics i millorar-ne les freqüències.
  • Aprofitar els espais naturals, per exemple el Pont del Diable, que queda molt lluny i s’hi podria millorar l’accés.
  • Horaris de bus més freqüents i posar datàfons.
  • Millorar la connexió AVE Reus-Valls-Tarragona.
  • Allargar fins als 18 anys la gratuïtat dels busos.
  • Semàfors amb més temps pels vianants.

Noves propostes

  • Millorar els espais de lleure pels joves. A la Rambla hi ha locals tancats i fa pena. Promoure nous comerços enfocats a la gent jove i amb activitats on els joves se sentin segurs.
  • Més zones d’oci nocturn.
  • Arreglar i renovar el Parc de Sant Rafael i fer-lo un espai segur. Fer-hi algun tipus mercadet que pugui interessar als joves.
  • Treure més rendiment a la zona del Francolí; arreglar els camins.
  • Donar ús a la Tabacalera, per exemple, traslladar-hi la laboral.
  • Més aparcament a l’antiga zona d’autovia per quan hi ha partits del Nàstic.
  • Treure profit de l’edifici de Caixa Tarragona.

Turisme

  • Aprofitar més el turisme. Fer activitats amb realitat virtual com es fa a Roma.
  • Potenciar el Teatre Romà amb activitats amb realitat virtual.

 

La Comissió ha llançat la convocatòria de propostes per al 2023 en el marc del programa Erasmus+. Amb un pressupost anual de 4.200 milions d’euros, Erasmus+ augmentarà el seu suport a la inclusió, la ciutadania activa i la participació democràtica, així com a la transformació ecològica i digital a la UE ia escala internacional.

Atès que la mobilitat és la senya d’identitat d’Erasmus+, el programa continuarà recolzant l’any que ve la circulació d’escolars, estudiants d’educació superior i d’educació i formació professionals (EFP), estudiants adults, joves que participen en programes d’aprenentatge no formal , educadors i personal a través de les fronteres, perquè visquin una experiència europea d’ensenyament i de formació. A partir del 2023, el programa inclourà una nova acció de suport perquè els entrenadors esportius participin en projectes de mobilitat, permetent a les organitzacions esportives locals de base i al seu personal gaudir també de les oportunitats de cooperació i aprenentatge transeuropeus.

El programa respondrà als reptes que ens esperen el 2023 proporcionant un suport significatiu als estudiants i al personal educatiu que fugen de la guerra a Ucraïna, esforçant-se per assolir un programa més inclusiu i aprofitant el llegat de l’Any Europeu de la Joventut.

El suport d’Erasmus+ està destinat a activitats que contribueixin a les prioritats del programa en els àmbits de l’educació, l’ensenyament superior i adults, l’EFP, així com la joventut i l’esport. Sobre la base de convocatòries obertes de sol·licituds de projectes, qualsevol organisme públic o privat actiu en els àmbits de l’educació, la formació, la joventut i l’esport pot sol·licitar finançament amb l’ajut de les agències nacionals Erasmus+ (que tenen seu a tots estats membres de la UE i tercers països associats al programa) i de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura.La totalitat del programa Erasmus+ se centra en quatre prioritats clau, entre les quals hi ha la inclusió i la diversitat. Les organitzacions i els participants més desafavorits són al centre d’aquesta prioritat. Per tant, el programa continua finançant els mecanismes d’inclusió dels participants i els recursos específics per eliminar qualsevol obstacle a participar-hi.

També el 2023, com a continuació de l’Any Europeu de la Joventut, el programa continuarà garantint que s’escolti la veu de la joventut a la Unió Europea i fora d’aquesta, especialment mitjançant l’augment de les activitats juvenils finançades a través d’Erasmus+. A més de fomentar en els diferents sectors educatius projectes destinats a donar suport a la transició ecològica, el programa continua esforçant-se per assolir la neutralitat en carboni promovent modes de transport sostenibles i comportaments més responsables des del punt de vista mediambiental.A més, el programa continuarà donant suport a la dimensió de la joventut en les iniciatives i polítiques existents. Alhora, els projectes i les activitats en el marc de la convocatòria 2023 d’Erasmus+ continuaran contribuint al compromís de la UE amb el perfeccionament i reciclatge professional, aportant així una valuosa contribució a la proposta de fer del 2023 l’Any Europeu de les Competències .

Context

Erasmus+, creat fa 35 anys, és un dels programes més emblemàtics de la UE, i gairebé 13 milions de persones han participat al programa fins ara. El programa Erasmus+ 2021-2027, dotat amb un pressupost total de 26.200 milions d’euros, als quals se sumen uns 2.200 milions procedents dels instruments exteriors de la UE, donarà suport a un nombre encara més gran de participants i idees a Europa i fora.

La Comissió ha llançat la convocatòria de propostes en el marc de la convocatòria Erasmus+ per al 2023, després de l’adopció del programa de treball del 2023.

Vam estar a La Salle de Tarragona parlant sobre la Unió Europea i les diferents institucions. Hem aprofitat també per jugar a jocs interactius amb temàtica europea.

 

 

 

Per tancar l’Any Europeu de la Joventut 2022, el Centre de Documentació Europea de la URV juntament amb Europe Direct Tarragona engeguen la campanya “Coneixes tot el que t’ofereix la Unió Europea?”.

Des d’accions de voluntariat fins a programes de mobilitat, la Unió Europea desenvolupa tot un seguit d’iniciatives i polítiques dirigides a la joventut, entre les quals destaquem:

L’Any Europeu de la Joventut 2022 vol posar de rellevància els joves europeus per construir un futur millor: més ecològic, més inclusiu i digital. Durant el 2022 s’han organitzat diverses activitats i iniciatives centrades en el joves a tots els estats membres. L’objectiu és promocionar les possibilitats que els ofereix la Unió Europea i el diferents organismes relacionats, per tal d’implicar als joves a l’acció política tan interior com exterior de la Unió.

 

Més informació:

L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona ha visitat aquest dilluns, 21 de novembre, l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, un dels tretze centres educatius que participen en el programa Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu a Catalunya pel curs 2022/2023, dos dels quals són de la província de Tarragona.

Aquest matí els 49 alumnes de l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona que participen del programa Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu han rebut de part del cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera, acreditacions com a ambaixadors júniors de la institució. En un diàleg amb els estudiants s’ha parlat sobre actualitat europea, el funcionament de la institució, les tasques de l’Oficina a Barcelona i què ofereix la UE als joves, entre d’altres qüestions. Aquest és el tercer any que aquest centre educatiu participa d’aquest programa.

Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu és una iniciativa de la Direcció General de Comunicació, que es va inaugurar pel curs acadèmic 2015/2016, amb l’objectiu d’apropar el funcionament del treball legislatiu i polític de la institució als alumnes de centres d’ensenyament secundari, en particular als grups de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat i al grau mitjà de Formació Professional.

Els centres que participen al programa Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu es comprometen a mantenir un InfoPoint sobre el Parlament Europeu actualitzat al centre educatiu; treballar materials en línia proporcionats per la institució (disponibles en els 24 idiomes oficials de la UE i les llengües co-oficials a Espanya); realitzar activitats al llarg del curs acadèmic relacionades amb la UE; i celebrar el 9 de maig, Dia d’Europa.

En aquesta vuitena edició participen a Espanya un total de 117 Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu, 13 de les quals a Catalunya i 2 a la província de Tarragona: l’Institut Antoni de Martí i Franquès i l’escola Vedruna Sagrat Cor.

L’acte central de la Nit Europea de la Recerca ha reunit prop de 200 investigadores i investigadors de la URV i dels instituts de recerca del territori, que han preparat una quarantena de tallers científics de diferents disciplines, amb l’objectiu d’omplir de ciència el carrer durant tota la tarda amb activitats interactives i lúdiques. La Nit Europea de la Recerca és un esdeveniment públic dedicat a la divulgació de la ciència que es fa a més de 300 ciutats de 30 països d’Europa alhora, i que la Universitat Rovira i Virgili coordina i organitza per cinquè any consecutiu a les comarques de Tarragona, amb el cofinançament de la Unió Europea.

La fira de tallers científics té com a destinatari públic familiar d’edat molt diversa i implica el contacte directe entre investigadors i audiència a través de tallers que combinen l’educació científica i la participació directa. S’han impartit una quarantena de tallers de diferents disciplines que han permès el públic circular de l’un a l’altre de forma lliure. Les propostes han inclòs aspectes relacionats amb pràcticament totes les disciplines científiques amb el lema comú de “Recerca pel canvi”. Els i les joves que han accedit, han disposat d’un passaport científic que han anat omplint al finalitzar els diferents tallers i després se’ls ha donat accés a obsequis relacionats amb la Nit Europea de la Recerca.

Els i les investigadores que han participat són persones involucrades amb la divulgació científica que de forma altruista han apropat i explicat la ciència amb l’objectiu de despertar la curiositat entre el públic assistent. Pertanyen a la URV i també als instituts de recerca del territori: ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i IISPV (Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili).

L’Ajuntament de Tarragona, a través d’Europe Direct és el patrocinador principal d’aquesta activitat, en la que també ha col·laborat el Mercat Central de Tarragona i l’empresa Borges i Ematsa.

En el marc de la Nit Europea de la Recerca, els alumnes de secundària i batxillerat també tenen la seva proposta científica adaptada. Investigadores i investigadors de la URV i els instituts de recerca han impartit xerrades i tallers científics als centres de la demarcació que ho han sol·licitat.

Un projecte conjunt a Catalunya

El projecte de la Nit Europea de la Recerca és possible gràcies al cofinançament del programa de recerca i innovació Horizon Europe de la Unió Europea, i a la col·laboració del consorci format per la Universitat Rovira i Virgili, que coordina el node de Tarragona, la Universitat de Girona (UdG), entitat coordinadora del projecte i del node de Girona, la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), entitats coordinadores del node de Barcelona, la Universitat de Lleida (UdL), coordinadora del node de Lleida, i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic), coordinadora del node de Catalunya central. L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) s’encarrega de la coordinació dels diferents nodes. Aquest projecte conjunt coordina investigadores i investigadors de més de 50 entitats científiques de tot Catalunya, i es fa cada any a més de 300 ciutats de 30 països d’Europa alhora. En aquesta cinquena edició, a més, s’hi afegeix la Fundació Jaume Bofill, que en el marc del programa Magnet, impulsarà 15 projectes de recerca a centres educatius de primària i secundària per tal d’apropar els equips de recerca a l’alumnat, famílies i veïnats, al llarg de l’any.

Els actes que vam preparar en motiu del Dia d’Europa han estat tot un èxit amb molta participació. Hi havia actes de tot tipus:

Conta-contes “Kalòpsia: un planeta no tan diferent” editat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona que explica de forma amena i dinàmica què és la Unió Europea i quins són els seus orígens i com de gran és la diversitat que uneix i enriqueix tots els seus ciutadans i ciutadanes.

Xerrada i visita de l’eurodiputada Diana Riba als instituts Martí i Franquès i Vidal i Barraquer.

Let’s Clean Up Europe l’Associació Aurora i les escoles de Tarragona. Vam netejar la zona de La Floresta, el Pont del Diable, el Llorito i la Platja de la Savinosa.

És una acció comuna a tot Europa per conscienciar sobre la quantitat de residus que es llencen de forma incontrolada a la natura i promoure accions de sensibilització a través de la recollida d’aquests residus abocats il·legalment als boscos, platges, marges de rius, etc.

Cicle de Cinema Europeu Premi del Públic LUX a l’Antiga Audiència, en col·laboració amb el Festival REC.

I l’activitat central d’aquesta commemoració, va tenir lloc el 9 de maig a la plaça Corsini i va ser un acte per les escoles amb moltes activitats diferents per apropar la idea d’Europa a alumnes de Cicle Superior de diferents escoles de la ciutat. L’alumnat d’Animació Sociocultural de l’Institut Vidal i Barraquer va dinamitzar la jornada.

L’alumnat de l’INS Martí i Franquès va gaudir el 6 de maig de la visita de l’Eurodiputada Diana Riba, qui els ha parlat de la seva experiència al Parlament Europeu i ha pogut conversar amb els joves sobre aquelles qüestions que més els preocupen. El seu pas per Tarragona ha finalitzat amb una xerrada sobre gènere, a l’INS Vidal i Barraquer.

La jornada matinal ha començat a l’Ins Martí i Franquès que, des de fa dos cursos, és Escola Ambaixadora del Parlament Europeu. L’eurodiputada ha assistit al final de tot un seguit d’activitats realitzades durant el curs i que han tingut com a objectiu apropar a l’alumnat del centre l’actualitat europea i el funcionament de les seves institucions.

Diana Riba, en la seva intervenció inicial, ha recordat el paper de les principals institucions europees i ha assegurat que sense l’espai europeu perdríem, com a societat i a nivell personal, moltes seguretats i fortaleses. Malgrat tot, ha recordat que Europa, i les seves institucions, no tenen competències en tots els àmbits.

Tot seguit, l’alumnat ha volgut plantejar-li com la Unió Europea està abordant algunes qüestions de gran actualitat, com per exemple el cas Pegasus. Riba ha explicat que no és el primer cop que es donen espiionatges en països europeus. És per això que s’ha creat una comissió d’investigació al Parlament Europeu que en el termini de 12 mesos haurà d’esclarir els casos detectats i esbrinar des d’on prové l’espionatge, quant costa als Estats… L’eurodiputada, directament afectada pel cas Pegasus, ha reclamat la necessitat d’aprovar una normativa per legislar sobre aquest tema dins de l’espai de drets i llibertats europeu.

L’alumnat de l’Ins Martí i Franquès també ha mostrat la seva preocupació per l’actual situació de guerra a Ucraïna. En aquest sentit, Riba ha explicat que a cada ple del Parlament s’aproven noves mesures i resolucions, però que la situació és molt complexa perquè cada dia hi ha novetats. Des de la Unió Europea s’està ajudant a Ucraïna a defensar-se, però també se segueixen comprant grans quantitats de gas a Rússia. La lectura positiva que ha fet Riba sobre aquesta situació és que per primer cop Europa ha fet una acollida de persones refugiades de forma legal i donant asil, gràcies a un reglament aprovat fa molts anys i que s’ha pogut aplicar per primer cop.

Més enllà d’aquests temes de rigorosa actualitat, també hi ha hagut espai per parlar sobre emergència climàtica. Riba ha volgut destacar que el jovent europeu està demostrant que vol fer canvis. És per això que s’ha convertit en un tema transversal entre tots els grups parlamentaris. I el Pacte Verd Europeu n’és l’evidència. En relació a la transició energètica ha reconegut que la situació de guerra ha accelerat el procés i que ara cal abordar-la de forma legislativa.

Sobre el futur de l’energia nuclear, s’ha mostrat ferma en la necessitat urgent de transformar-la en una que sigui més sostenible, investigant altres fonts d’energia com ho poden ser les onades del mar, per exemple i buscant solucions per la gran quantitat de residus que genera i que són de difícil gestió. Riba ha reconegut que no es pot eliminar totalment doncs fem consum desmesurat d’energia i per aquest motiu, ha assegurat que només hi haurà una transició energètica de veritat si tots canviem els nostres hàbits.

Xerrada sobre gènere i feminisme a l’INS Vidal i Barraquer

Un cop ha finalitzat la trobada de l’eurodiputada amb l’alumnat de l’INS Martí i Franquès, Diana Riba s’ha desplaçat a l’INS Vidal i Barraquer per conversar sobre gènere i feminisme amb els joves, com a coordinadora de la FEMM, la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere.

Ha explicat, orgullosa, que podrà finalitzar la legislatura havent creat una nova directiva sobre violències masclistes a la UE. Tot i així, els propers anys s’haurà de treballar per resoldre situacions de violència que s’estan donant com les masclistes, les mèdiques, les institucionals. A Europa, una de cada tres dones han patit violència masclista. Diana Riba ha destacat que per poder evolucionar i viure en un espai de drets i llibertats cal avançar en la gestió de les violències masclistes. El camí cap a la igualtat és molt complicat i els canvis han de començar al nostre entorn.

Ha reconegut que el Parlament ha canviat molt els darrers anys i que tot i que les dones hi són representades, encara costa molt que s’ubiquin en llocs de poder. Riba ha destacat que és importantíssim que les dones s’apoderin cada vegada més alhora que els homes acceptin que és moment de fer un pas al costat.

La trobada a l’INS Vidal i Barraquer ha finalitzat amb Diana Riba animant a l’alumnat a implicar-se amb la política europea després de rebre moltes preguntes relacionades amb la seva tasca com a eurodiputada.

Avui divendres 11 de març, les escoles de Tarragona han fet una crida a la pau. L’Escola Saavedra, Carmelites i el Pau Delclòs s’han reunit a la Plaça Corsini de Tarragona i l’escola d’Els Àngels i l’escola La Floresta a Torreforta, per fer una actuació musical i llegir el manifest que podreu llegir a continuació. La resta d’escoles també han escenificat al seu pati un acte de protesta.

 

El Manifest

Bon dia a tots els nens i nenes, adolescents i joves, al professorat i tota la comunitat educativa de Tarragona que participeu en aquest acte de rebuig a totes les guerres, a Ucraïna i arreu el món, i en solidaritat amb les víctimes i les persones desplaçades.

Fa unes setmanes celebràvem el Dia Escolar de la No violència i la Pau, demanàvem un món més just i sostenible, solidari amb les persones més necessitades i, sobre-tot UN MÓN EN PAU, sense violències, injustícies NI GUERRES. 

Avui tristament, compartim amb tots els centres educatius de Tarragona aquest acte, per manifestar el nostre desig de pau i el sentiment de solidaritat amb les víctimes de la guerra d’Ucraïna i de totes les guerres.

De sobte, la guerra ha deixat milions d’infants i adolescents com nosaltres sense escola, sense família, sense casa…alguns d’ells ja han arribat a la nostra ciutat. Des de Tarragona volem acollir-los i poder ajudar a totes les persones que han hagut d’abandonar casa seva i els seus éssers estimats i buscar refugi en països com el nostre.  

Desitgem una pau construïda entre tots i totes, fent UN MÓN I UNES CIUTATS AMB JUSTÍCIA, SALUDABLES, ON TOTS ELS INFANTS I ADOLESCENTS PUGUIN VIURE FELIÇOS, on tot-hom hi tingui cabuda, vingui d’on vingui, i on el diàleg substitueixi les armes i les paraules als insults i les baralles.  

Tota la comunitat educativa de Tarragona ens comprometem a promoure la pau, la solidaritat i la sostenibilitat: DE CASA A L’ESCOLA I DE TARRAGONA AL MÓN.

Recordem, com hem fet en les trobades del DENIP, les paraules de Mahatma Gandhi: 

No hi ha camí per a la Pau. La Pau és el camí. 

DEMANEM LA PAU, NO VOLEM LA GUERRA!!! NI A UCRAÏNA NI ENLLOC

Aquest acte ha estat organitzat per l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona i Europe Direct Tarragona.