Àliter Group Renovables és una empresa amb seu a Reus que treballa de manera integral en el negoci de les energies renovables. Ara presenta el dispositiu STORM, un gestor intel·ligent de plantes fotovoltaiques amb sistemes d’emmagatzematge.

Panell solar energiaUn projecte que rebrà l’impuls de la Unió Europea en el marc del projecte Horizon2020 SME Instrument. Així, se li concediran 50.000 euros per finançar un estudi de viabilitat d’aquest nou producte, per avaluar la seva possible entrada al mercat. Tot plegat en un context en què el desenvolupament i la penetració de les energies renovables, especialment l’energia solar fotovoltaica, a la UE, així com el previsible creixement de la potència instal·lada, exigeix noves funcions i capacitats de les instal·lacions d’energia fotovoltaica.

Aquesta companyia és només una de les nou PIMES catalanes que rebran fons de la UE per dur a terme projectes innovadors. Arreu de la UE se n’han seleccionat 189 de 24 països diferents, amb una inversió total de la Comissió Europea de més de 9 milions d’euros. A més dels diners per destinar a l’estudi de viabilitat, les empreses també poden demanar un màxim de tres dies d’assessorament gratuït. Les altres iniciatives catalanes seleccionades han presentat innovacions en camps tan diferents com els teixits intel·ligents, energies renovables, salut o TIC.

Cal recordar que l’oficina Europe Direct de Tarragona, per tal de reflexionar sobre la Unió Energètica i debatre com ha de ser el futur energètic a la UE, organitza una jornada adreçada, principalment, a empreses locals. D’aquesta manera posa sobre la taula un tema de molta actualitat i es posa al costat de les companyies tarragonines per oferir-los tot el seu suport.

El Teatre El Magatzem de Tarragona acull, aquest dissabte 22 d’octubre a les 20.30 hores, l’obra teatral “La idea d’Europa”. Es tracta de l’adaptació que Òscar Intente ha fet de l’obra homònima de George Steiner, un dels pensadors europeus més reconeguts. Intente, director, productor i protagonista de l’obra, presenta un monòleg que interpel·la l’espectador sobre la seva identitat, el fet de ser europeu o el pes de la història i la cultura europees. Així mateix, convida el públic a reflexionar sobre conceptes com ara la civilitat, la raó, la solidaritat o la justícia.

Obra teatral La idea d'Europa

El músic Ferran Martínez acompanya Òscar Intente a l’escenari.

Per tal de complementar la representació, a les 20 hores, mitja hora abans de l’espectacle, tres convidats reflexionaran i debatran sobre la idea d’Europa des de diferents perspectives. Els ponents seran Santiago Castellà, professor de Dret internacional de la Universitat Rovira i Virgili; Josep-Lluís Carod-Rovira, director de la Càtedra sobre diversitat social de la Universitat Pompeu Fabra; i Cinta S. Bellmunt, periodista, arqueòloga i autora de diversos llibres.

Trobareu més informació i podreu comprar entrades per a l’espectacle en aquest enllaç.

L’oficina Europe Direct Tarragona, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, la Comissió Europea i l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), organitza pel pròxim dijous 27 d’octubre una jornada titulada “L’impacte de la Unió Energètica a les empreses de Tarragona”. Una sessió que tindrà lloc al Centre Tarraconense – El Seminari i que està oberta a la ciutadania, tot i que es dirigeix especialment a les empreses de l’AEQT i de serveis, la Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), la Cambra de Comerç de Tarragona, representants polítics, sindicals i periodistes.

web_cartell-jornada-energiaL’activitat comptarà amb convidats de primera línia i experts en la matèria, com són Brendan Devlin, coordinador del Directorate General Energy de la Comissió Europea; Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona; Ruben Folgado, director tècnic de Messer i president de la Comissió d’Energia de l’AEQT; i Maria Llop, directora de la Càtedra d’Energia i Desenvolupament de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

També les qüestions que s’hi tractaran són d’actualitat i interès pel sector, com ara xarxes de distribució elèctrica tancades, l’impacte econòmic de les polítiques energètiques al territori, el risc de deslocalització de les empreses o el Pla Europeu d’Inversions. I és que l’objectiu és aprofundir en la Unió Energètica i la seva afectació al teixit empresarial tarragoní.

Cal tenir en compte que tot i que Tarragona és un indret atractiu per moltes empreses, hi ha elements que actuen en contra de la seva competitivitat, com ara l’encariment de les tarifes elèctriques (malgrat que a Tarragona es produeix més del 70% de l’energia elèctrica que es consumeix a Catalunya). És en aquest context que es debatrà sobre el paper de l’energia en el desenvolupament econòmic del territori, així com de la regulació de mercats i formació de preus, la sostenibilitat energètica i ambiental, l’eficiència energètica, la tecnologia energètica i la indústria.

Per una Unió Energètica

Tot plegat, s’emmarca en la política energètica de la Unió Europea, que persegueix tres objectius principals: seguretat d’abastament, competitivitat i sostenibilitat. Per assolir-los, la Comissió Europea ha engegat un pla per crear una Unió Energètica i garantir als ciutadans i empreses europees un subministrament energètic segur, assequible i respectuós amb el clima. Entre les mesures que proposa la CE per arribar a aquest horitzó hi ha la moderació de la demanda d’energia o el desenvolupament d’un mercat interior efectiu i plenament integrat.

Programa de la jornada

D’una banda, Brendan Devlin pronunciarà una conferència titulada “Objectiu: Unió Energètica”, en la qual exposarà les bases d’aquest objectiu europeu i en detallarà els requisits per arribar-hi. Devlin és un dels responsables d’un dels 33 departaments específics en polítiques de la CE, concretament del que s’encarrega d’implementar la política energètica europea.

D’altra banda, s’ha preparat una taula d’experts i un debat a càrrec de Ruben Folgado, Ferran Tarradellas i Maria Llop que, com a especialistes i amplis coneixedors de la política energètica europea, donaran la seva visió sobre el tema i posaran sobre la taula les qüestions que més preocupen els empresaris tarragonins, orientant-los sobre la millor manera d’assolir els objectius de la Unió Energètica.

L’activitat de la jornada s’allargarà de les deu del matí a la una del migdia.

Tots els interessats en assistir-hi han d’adreçar un correu amb les seves dades a [email protected].

Tens més de 18 anys? Vols col·laborar amb un projecte de la Unió Europea? Habitualment et mous en cotxe per Tarragona? Tens un smartphone amb el sistema Android?  Si has contestat afirmativament a les preguntes anteriors ets el candidat ideal per convertir-te en voluntari del RERUM!

rerumTarragona participa en el projecte RERUM (Reliable, Resilient and secUreloT for sMartcityapplications), que fa recerca en seguretat i protecció de dades aplicada a les ciutats intel·ligents i té com a objectiu desenvolupar tecnologies per millorar la seguretat mitjançant la creació d’aplicacions que garanteixin la confidencialitat, l’autenticitat i la integritat en el seu ús, un dels factors més importants en el desenvolupament de noves tecnologies.

L’estat del trànsit a l’instant

rerum-trafficA la nostra ciutat en concret es treballa en el transport intel·ligent, per tal d’aconseguir una estimació de trànsit en temps real. Per això s’han desplegat sensors fixos, col·locats en els semàfors i pals de llum, i també mòbils (per exemple en els autobusos de Tarragona que ja es localitzen per GPS). En aquesta darrera modalitat és on entren el joc els voluntaris, i és que tant ciutadans com turistes poden utilitzar els seus telèfons mòbils (amb l’app RERUM Traffic Car, només disponible per a Android) per contribuir a la detecció marc participatiu.

Per començar a col·laborar amb el projecte només cal instal·lar l’aplicació i començar-la a utilitzar (en aquest document trobareu tots els detalls). Així mateix, cal que els usuaris que la facin servir contestin una petita enquesta en català o en castellà.

En aquest enllaç es pot consultar el mapa de trànsit resultant de les dades recollides en el marc del RERUM.

Tarragona s’integra en aquest projecte juntament amb 11 socis (empreses, universitats, centres de recerca i municipis) de sis països europeus (Regne Unit, Suècia, Alemanya, Grècia, Romania i Espanya).

Per a més informació podeu consultar la pàgina web del projecte.

Aquest dissabte 15 d’octubre és la data límit perquè graduats universitaris puguin sol·licitar una de les 300 places disponibles de les beques Robert Schuman per fer pràctiques al Parlament Europeu. Les persones que siguin acceptades duran a terme la seva tasca entre l’1 de març i el 31 de juliol de 20017.

Es tracta d’unes ajudes que es convoquen dues vegades a l’any en opció general, de periodisme o Premi Sàkharov, i que estan pensades per a candidats interessats amb la feina del Parlament Europeu relacionada amb els drets humans. Així, les beques Robert Schuman permeten completar els coneixements adquirits durant els estudis, familiaritzar-se amb l’activitat de la UE i, en concret, del Parlament Europeu i conèixer les tasques d’una oficina de premsa.

Els períodes de pràctiques duren cinc mesos –no prorrogables– i contemplen dues opcions: remunerada i no remunerada. Actualment el sou de la beca són 1.252,26€  al mes per als becaris a Brussel·les o Luxemburg. La beca també inclou un viatge a Estrasburg per participar de les tasques administratives o informatives de la institució durant una sessió plenària.

Com es pot presentar la candidatura?

Els tràmits s’han de fer a través del portal online habilitat pel Parlament Europeu, i el formulari ha d’omplir-se en anglès, francès o alemany. Entre les dades que es requereixen hi ha informació general del candidat/a, coneixements lingüístics, formació, coneixements informàtics i motivació. Cadascun dels apartats s’ha d’omplir en un temps límit de 30 minuts. Finalment, els candidats han d’indicar les seves preferències per realitzar les pràctiques: alguna de les tres seus del Parlament Europeu –Estrasburg, Brussel·les o Luxemburg– o qualsevol  de les altres 33 ciutats on el Parlament Europeu té una Oficina d’Informació, com ara Barcelona. A més de les 28 capitals dels Estats membres, la ciutat comtal disposa d’una Oficina d’Informació del Parlament Europeu juntament amb Breslau, Edimburg, Marsella, Estrasburg, Milà, Munic i una als EUA, a Washington DC.

Altres convocatòries

La gran majoria de les institucions i organismes de la Unió Europea convoquen regularment períodes de pràctiques: el Parlament Europeu, la Comissió Europea, el Consell de la UE, el BCE, el Comitè de les Regions, el BEI, el Comitè Econòmic i Social Europeu, el Defensor del Poble Europeu, el Tribunal de Comptes Europeu o el Tribunal de Justícia de la Unió Europea són alguns exemples.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre les beques Robert Schuman i altres convocatòries de pràctiques.

El programa Erasmus+, a més de d’oferir oportunitats a les persones per a la formació o estudis a Europa, també posa a l’abast dels l’opció de participar en programes de voluntariat (a través del Servei de Voluntariat Europeu) amb l’objectiu que desenvolupin les seves capacitats tot col·laborant en la feina diària d’organitzacions que es dediquin, entre d’altres coses, a l’assistència social, la protecció del medi ambient o la cultura.

Justament, el Servei de Voluntariat Europeu és l’eix central del vídeo #històriesUE d’aquest mes de setembre, on la Rut Martí exposa com va anar a Irlanda per participar en un programa de voluntariat i això li ha permès ampliar horitzons.

#històriesUE

Aquest any 2016 se celebra el 30è aniversari de l’adhesió d’Espanya a la UE. Per això, des de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona es publica una història cada mes sobre la vessant més personal del què es pot aconseguir amb els ajuts europeus. Darrera cada una d’aquestes històries, la majoria sobre persones anònimes, hi ha el somni de poder tirar endavant un projecte gràcies a l’ajut rebut per part de la UE a través d’alguns dels seus programes.

Aquestes són totes les històries:

En aquest enllaç podeu trobar les diferents oportunitats que ofereix Europa en diferents àmbits (formació, ocupació, voluntariat…).

També podeu trobar tots els vídeos del projecte #històriesUE i altres peces interessants a l’apartat de Videoteca de la nostra pàgina web.

Telèfon mòbil roamingLes persones que utilitzin la targeta SIM d’un Estat membre de la UE on resideixen (o amb el qual mantenen vincles estables) i viatgin a un altre país de la UE podran, a partir del 15 de juny de 2017, utilitzar el seu dispositiu mòbil de la mateixa manera que ho farien al seu. S’entén per vincles estables els treballadors que diàriament passen a un altre país a treballar, treballadors expatriats que tornen freqüentment al seu país d’origen o els estudiants d’Erasmus. Els usuaris que estiguin dins d’aquestes condicions pagaran els preus del seu país d’origen en fer trucades, enviar missatges de text o navegar per la xarxa amb els seus dispositius mòbils.

Aquest és el nou enfocament que els membres del Col·legi de Comissaris han acordat de cara a una eliminació de les tarifes d’itinerància que beneficiï tots els europeus. També han conclòs que no es poden imposar als consumidors límits temporals o de volum en l’ús dels seus dispositius mòbils en altres països de la UE i, a la vegada, proporcionen eines de salvaguarda a les operadores davant de possibles abusos.

Així, les operadores podran advertir els seus usuaris i aplicar petits recàrrecs en cas de detectar, per exemple, un tràfic de dades nacional insignificant comparat amb el d’itinerància o llargs períodes d’inactivitat d’una determinada targeta SIM lligats a un ús principal en itinerància.

La proposta definitiva s’adoptarà de cara al 15 de desembre de 2016, una vegada l’Organisme de Reguladors Europeus de Comunicacions Electròniques (ORECE), els Estats membres i totes les parts interessades hi hagin dit la seva.

Història de la fi del roaming

Des de fa gairebé deu anys la CE ha treballat per reduir les tarifes d’itinerància que les operadors aplicaven als seus clients quan utilitzaven el seu dispositiu mòbil des d’un altre país. Des del 2007 aquests preus han disminuït més d’un 90%. La fi del roaming arribarà el juny de l’any que ve.

Per a més informació podeu consultar aquest enllaç.

L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona ha editat una sèrie de vídeos que retraten la feina dels nou eurodiputats catalans que formen part de la VIIIa legislatura de la institució (2014-2019). Es tracta de peces curtes, d’un minut i mig de durada, en què ells mateixos expliquen la seva tasca, com treballen i les qüestions que més els preocupen. Tots ells, a més, posen en valor la feina que es fa des de l’eurocambra, un punt de trobada de tots els Estats membres de la UE.

Així, s’han posat davant de la càmera a exposar el seu dia a dia Santiago Fisas, Teresa Giménez Barbat, Francesc Gambús, Javi López, Ernest Maragall, Javier Nart, Josep Maria Terricabras, Ramon Tremosa i Ernest Urtasun.

Des d’aquest vídeo podeu accedir a la llista de reproducció amb els perfils dels nou eurodiputats.

Quins són els reptes més urgents de la Unió Europea i quina és la visió de futur dels nostres representants polítics a Estrasburg?

Seguiu aquí en directe el discurs sobre l’estat de la Unió

#SOTEU 2016

Avui dimecres 14 de setembre, a partir de les 9 del matí, els ciutadans europeus tenim l’oportunitat de seguir en directe el debat sobre l’estat de la Unió, una cita anual que obre el curs polític a Europa des de fa sis anys. Així, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, es dirigirà als europarlamentaris per exposar-los la situació europea i fer balanç de la gestió de l’executiu comunitari el darrer any, repassant els avenços del programa de govern establert al novembre del 2014, quan va prendre possessió del càrrec de president (les deu prioritats Junker). Per endavant, també, els reptes més importants que la UE en aquests moments: política migratòria, creixement econòmic i recuperació de la inversió, i quin és el futur d’Europa després del resultat del Brèxit.

Després de la intervenció del president de la Comissió, intervindran els líders dels vuit grups polítics amb representació al Parlament Europeu i altres eurodiputats, en un debat que es preveu que s’allargui fins al voltant de les 12 del migdia, un cop Junker doni resposta a les preguntes i intervencions dels membres de l’eurocambra.

#SOTEU a les xarxes socials

El debat sobre l’estat de la Unió que es pot seguir a les xarxes socials amb l’etiqueta #SOTEU, per les seves sigles en anglès. També, per primera vegada, serà retransmès en directe en català pel Canal 3/24 de Televisió de Catalunya, gràcies a  la col·laboració de les institucions europees a Barcelona, que també organitzen un esmorzar-debat a l’Aula Europa de la capital catalana per seguir aquesta retransmissió. Així, un cop acabi el discurs, promouran el debat amb diversos ponents: Kolja Bienert, president d’Horitzó EuropaXavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment EuropeuEsther Gabarró de Sexy Europe; Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona; i Pere Almeda, membre de la Fundació Catalunya Europa. El debat serà moderat per: Jaume Ríos, president de deba-t.org.

I com és habitual, la retransmissió del debat al Parlament Europeu estarà disponible pel canal audiovisual de notícies de la Comissió.

I a la pàgina web sobre l’estat de la Unió de la Comissió Europea.

Seguiu-nos a twitter i facebook.

112El Número Europeu d’Emergències, el 112, celebra avui, divendres 26 de juliol, el seu 25 aniversari. El 1991 els Estats Membres van decidir introduir el 112 com a número d’emergències per a tot Europa. Gràcies a aquest conveni, tant la Policia com la Guàrdia Civil, els bombers i els serveis mèdics tenen ordinadors connectats directament amb els del 112, de manera que els agents poden veure des del primer segon en les seves pantalles i en temps real les dades que es van aportant a l’operador del 112.

El que va començar 25 anys enrere, s’ha transformat en una història d’èxit: en lloc de més de 40 números diferents d’emergència nacionals, el centre de control d’emergències pot ser contactat marcant només un número, a través de tot Europa, el 112. El nombre 112 és accessible gratuïtament i en qualsevol part de la UE tant des dels telèfons fixos com des dels mòbils. Disponible ja en diverses llengües europees, el 112 posa en contacte a la persona que truca amb el servei d’urgència del que necessita. El servei es troba disponible de dilluns a diumenge les 24 hores.

A Catalunya es va posar en marxa l’1 de febrer de 1999

Gestionat pel Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya (CAT112) es dóna atenció a totes les trucades urgents per oferir els serveis públics d’urgències sanitàries, extinció d’incendis i salvaments, seguretat ciutadana i protecció; accidents, incendis, robatoris, agressions, violència masclista, rescats, catàstrofes o qualsevol altra que requereixi resposta immediata.

Des del 112 s’atenen trucades en català, castellà, anglès, francès i alemany però per garantir l’accés universal a tota la ciutadania, des de l’any 2013, existeix un servei especial per a persones sordes. A través d’una aplicació mòbil que utilitza pictogrames de representació d’emergències i la glocalització. Aquest servei es pot sol·licitar a la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA) i a l’Associació provincial de Laringectomitzats de Lleida. A més les persones sordes disposen de dues vies més d’accés al 112: per SMS (679 436 200) o fax (900 500 112).

A més a més, des de l’any 2014, el CAT112 disposa també d’un servei per a turistes estrangers que, mitjançant una aplicació per telèfons intel·ligents i un sistema de pictogrames, els permet contactar en àrab, italià, japonès, polonès, rus i xinès. L’aplicació està disponible a Apple Store i a Google Play.