L’esperit nadalenc envaeix molts pobles i ciutats europeus molt abans de Nadal. Us convidem a conèixer algunes de les tradicions nadalenques de la resta d’Europa, podreu passejar pels millors mercats i fires que es fan aquest desembre arreu d’Europa i així tindreu la possibilitat de viure el Nadal europeu en totes les seves versions. Voleu seguir-nos en aquest viatge nadalenc per la UE?

Al novembre ja és Nadal… per a alguns
El Nadal comença molt aviat als Països Baixos. A la seva capital, Amsterdam ja a mitjans de novembre arriba Sinterklass (Sant Nicolau), un personatge molt semblant al Pare Noel per la seva llarga barba blanca i barret vermell. També els nens eslovens ja han començat el compte enrere per obrir els regals perquè a Eslovènia la nit del dia 5 de desembre arriba Sveti Miklavž (Sant Nicolau) i reparteix els regals.

Kleeschen, Sant Nicolau, a Luxemburg.

Per altra banda, també el 5 de desembre a Croàcia, Santa Bàrbara (Svieta Bara), marca el moment de plantar blat a les llars croates. El božićna pšenica, el blat de Nadal, és símbol de prosperitat i la creença és que com més alt creixi millor serà l’any que està a punt de començar.

L’endemà, el 6 de desembre, arribarà el torn per als nens i nenes luxemburguesos, que es despertaran impacients per obrir els regals que durant la nit els ha portat Kleeschen (Sant Nicolau). I és que el 6 de desembre és Niklosdag, el dia de Sant Nicolau.

Mercats, pessebres i escenaris de conte
A Polònia, la plaça del Mercat de Cracòvia, la segona ciutat polonesa, el dijous dia 7 s’omplirà de pessebres que són veritables obres d’art gràcies al Szopi Karkowskie, el concurs de pessebres que se celebra el primer dijous del mes de desembre i que es remunta al segle XIX.

Estrasburg, la capital del Nadal.

I si Cracòvia és la capital dels pessebres, la ciutat d’Estrasburg és coneguda com la capital del Nadal gràcies al seu mercat nadalenc, el més antic de França (va començar el 1570), i que és també el més gran d’Europa. En realitat, tota la ciutat és un immens mercat de Nadal, amb més de tres-centes parades repartides per diversos mercats i que s’allarguen cinc setmanes, des de finals de novembre fins al 30 de desembre.

Un altre dels mercats més antics, és el de Viena, que va néixer fa més de set-cents anys. El podeu trobar a la Rathausplatz de Viena (plaça de l’Ajuntament) amb centenars de parades, però també n’hi ha d’altres repartits per tota la ciutat.

A la capital d’Europa, el mercat de Nadal que s’instal·la al centre de Brussel·les és tot un esdeveniment anomenat “Winter Wonders“, que inclou més de 200 parades, atraccions de fira, una pista de gel coberta, actuacions musicals en directe…

Mercat de Brussel·les.

I si us acosteu a Praga, veureu que tota la ciutat s’ha omplert de mercats nadalencs i tothom es prepara per a les festes. Carrers i places guarnits i il·luminats fan que el Nadal a la capital txeca sembli un Nadal de conte.

Festes més sostenibles
A alguns mercats nadalencs europeus, més enllà de les tradicionals compres, també es pot contribuir a un Nadal més sostenible. Per exemple, al bosc de Heidsmörk, l’Associació Forestal de Reykjavík organitza un mercat on venen arbres de Nadal dels seus boscos i permet als visitants tallar-los ells mateixos. Per cada arbre que venen, l’Associació es compromet a plantar-ne 30. Un altre d’aquest mercats on es poden trobar regals respectuosos amb el medi ambient I a més, sense cap producte d’origen animal, es a dir vegans, és el mercat de Glasgow.

Clica en els noms dels països i coneix més tradicions de Nadal a Europa:

PAÏSOS BAIXOS – ALEMANYA – LETÒNIA – BULGÀRIA – ESLOVÈNIA – REPÚBLICA TXECA – POLÒNIA – CROÀCIA – ÀUSTRIA – LUXEMBURG – HONGRIA – IRLANDA – ESTÒNIA – DINAMARCA – ESLOVÀQUIALITUÀNIA – SUÈCIA – XIPRE –ITÀLIAMALTA –  FINLÀNDIA – FRANÇA – REGNE UNIT – ROMANIAPORTUGAL –  BÈLGICA – GRÈCIAESPANYA

Europe Direct Tarragona organitza, el divendres 15 de desembre, una Jornada sobre Economia Circular per donar a conèixer l’estratègia Europa 2020, un propòsit europeu de reducció de residus i aprofitament de recursos, apostant per l’ús d’energies alternatives, que vol afavorir el creixement i l’ocupació als països membres de la Unió Europea. Aquesta jornada compta amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de la Fundació Tarragona Smat Mediterranean City tindrà lloc a Tarragona, a la Sala de Graus del Campus Catalunya.

La inauguració de la jornada anirà a càrrec del conseller d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, Francesc Roca, i del director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la URV, Santiago Castellà. S’allargarà durant tot el matí, amb tres ponències i una taula rodona, moderades pel director d’Eurolocal, Joaquim Millan. Tot plegat per enfocar els reptes de l’economia circular des de diversos vessants: social, econòmic, polític i empresarial.

Ponències i taula de rodona d’experiències
Les temàtiques socials als programes de la UE: gènere, economia circular i altres, serà la primera de les ponències, a càrrec de Paloma Pontón, de la URV. Tot seguit serà el torn de Francesc Gambús, diputat al Parlament Europeu i membre de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI), que contribuirà al debat amb una exposició sobre Una nova manera de produir, una nova manera de consumir.

A mig matí, després d’una petita pausa, es farà una ta taula rodona sobre La transició de l’economia europea cap a un model circular, un repte indefugible, en la qual diversos experts aportaran les seves experiències en economia circular i models més sostenibles, cadascú des del seu àmbit i empresa. Hi participaran el director de Comunicació de BASF a España i Portugal, Xavier Ribera; la sòcia fundadora de Simbiosy, Verònica Kuchinow, que oferirà la seva visió del paper dels municipis; Jordi Collado, col·laborador de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City que presentarà el projecte hélix; i Joaquim Braulio, de CVO de Group381.

Tancarà el debat, amb una ponència de cloenda, el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat (CADS), Arnau Queralt, qui analitzarà les actuacions destacades per l’impuls de l’economia circular a Catalunya.

Europa vol menys residus per a un futur més sostenible
L’economia circular forma part de l’estratègia Europa 2020 per afavorir el creixement i l’ocupació a Europa. Aquesta estratègia, que té el suport del Parlament Europeu i el Consell Europeu, es basa a millorar els resultats econòmics de les empreses fomentant un ús dels recursos més eficient i sostenible. L’objectiu és aconseguir un futur sostenible a llarg termini aprofitant els recursos al màxim i generant el mínim de residus. La jornada és gratuïta i pot ser una bona manera de conèixer aquesta política de futur, només cal confirmar assistència enviant un correu electrònic a:  [email protected]

Programa de la III Jornada d’Emprenedoria Social.

Europe Direct Tarragona participa el pròxim dimecres 13 de desembre a la III Jornada d’Emprenedoria Social, organitzada anualment per Universitat Rovira i Virgili (URV) a través de la Càtedra d’Emprenedoria i Creació d’Empreses (xarxa URV Emprèn), plataforma que coordina les actuacions d’emprenedoria al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Entre aquestes activitats hi ha la jornada anual, aquest any dedicada a l’economia col·laborativa, amb ponències i taules rodones per fomentar l’esperit emprenedor i la generació de noves iniciatives en diferents àmbits del nostre territori.

Tot i que el concepte d’”economia col·laborativa” en si mateix no és gaire conegut, sí que ho són cada vegada més iniciatives que s’emmarquen en aquest tipus de relació, en tots els sectors econòmics, algunes d’elles molt populars, com Verkami (per finançament de projectes) o Wallapop (venda d’articles de segona mà). La jornada de URV Emprèn vol donar a conèixer experiències i institucions implicades en aquest model econòmic alternatiu, entre elles la pròpia Unió Europea.

L’economia col·laborativa, dins a l’agenda Europea
En aquesta jornada, i sota el títol Una Agenda Europea per a l’economia col·laborativa, la responsable de l’oficina d’Informació Europe Direct Tarragona, Marta Domènech, explicarà el paper que juga aquest model productiu en la política de Brussel·les. I és que la UE ja ha manifestat que l’economia col·laborativa, com a emprenedoria social, forma part de l’agenda Europea i ha demanat als països comunitaris que busquin encaix legal per a plataformes com aquestes, ja que són una oportunitat.

A més del paper d’Europa, la trobada també oferirà una ponència per conèixer l’opinió i l’experiència d’Albert Cañigueral, fundador i editor de ConsumoColaborativo.com i connector d’OuiShare a Barcelona, i una taula rodona de bones pràctiques. En aquesta taula de debat hi participaran Ricard Espelt, investigador de cooperativisme de la plataforma a l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i membre de Katuma, cooperativa que promou el consum agroecològic de proximitat; Marcel Abbad, director de la Fundació Oportunitas, primera institució microfinancera de l’Estat; i Laura Pelay, vicepresidenta del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).

La inauguració de la IOII Jornada d’Emprenedoria Social, que es farà a la sala de graus de la Facultat d’Economia i Empresa de la URV,  a Reus, anirà a càrrec d’Antonio Terceño, degà d’aquesta facultat; Pere Segarra, director Càtedra URV d’Emprenedoria i Creació d’Empreses; i Josep Miquel Segura, president de l’Assemblea de Creu Roja Reus.

Consulta el programa aquí.

Les inscripcions es poden fer en aquest enllaç.

Europe Direct Tarragona dóna suport aquest cap de setmana a la Festa de la Infància de Mont-roig del Camp. Aquesta segona edició es farà conjuntament diumenge 19 de novembre als poliesportius municipals de Mont-roig i Miami Platja, i inclou activitats per a tota la família.

A la Festa de la Infància, els nens i nenes podran trobar inflables i llit elàstic, jocs gegants i populars, tallers de pinta cares o un taller de pintura, que servirà per escollir la imatge del cartell per l’any vinent entre els dibuixos dels nens i nenes que hi participin. També hi haurà un photocall per tal que tothom es pugui emportar un record de la festa, i un taller dels bons desitjos, on els nens podran penjar els seus desitjos per a l’any vinent en un arbre especial.

La segona edició de la festa de la Infància de Mont-roig vol homenatjar tots els infants del municipi i, en especial, als nounats. Per aquest motiu, al programa destaca l’acte de benvinguda als nadons nascuts entre l’1 de novembre del 2016 i el 31 d’octubre d’aquest 2017, i que són prop d’un centenar.

La festa coincideix amb el Dia Universal dels Drets de l’Infant, que se celebra el 20 de novembre a tot el món des que l’any 1989 les Nacions Unides van aprovar la Convenció sobre els Drets de l’Infant.

Des d’Europe Direct Tarragona són moltes les activitats que s’organitzen per donar a conèixer Europa i els drets fonamentals, com a europeus, dels nens de la província: jocs, xerrades, activitats per a escoles…

PoCosteo és el nom d’un projecte europeu que vol desenvolupar un dispositiu per identificar els individus amb alt risc d’osteoporosi i per tant de fractures. La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona participa en aquest projecte per detectar la malaltia en la fase inicial, juntament amb altres set socis europeus, coordinats per la Universitat de Gant (Bèlgica).

L’objectiu del projecte és desenvolupar i validar un dispositiu de diagnòstic ràpid, al mateix mateix ambulatori, per tal d’identificar les persones amb alt risc d’osteoporosi i fractura osteoporòtica. El sistema PoCOsteo utilitzarà un test que proporcionarà els resultats en temps real durant la consulta. A més, el test, més senzill i que redueix el cost de la prova actual, el podran fer tècnics no qualificats, fins i tot en zones rurals, on l’accés als equipaments és limitat. Per altra banda, també es redueix el dolor i la incomoditat del pacient.

Redueix costos i complicacions per al pacient 

L’envelliment de la població ha fet de l’osteoporosi una prioritat sanitària a molts llocs del món.

La detecció d’individus amb risc d’osteoporosi i l’inici d’un tractament adequat abans de les fractures comportaria un estalvi i una millora important per a la salut de molta gent, ja que com a conseqüència de l’envelliment de la societat, l’osteoporosi (os porós) i les seves complicacions cada vegada són més freqüents, i aquesta malaltia òssia és ja una prioritat sanitària a molts llocs del món.

El projecte compta amb el suport del Programa Marc Horitzó 2020 de la Unió Europea, que financia projectes d’investigació i innovació en diverses àrees en el context europeu, i que preveu una inversió total de gairebé 80.000M€ per al període 2014-2020. Investigadors, empreses, centres tecnològics i entitats públiques poden accedir-hi. Trobareu més informació sobre com participar en aquest programa aquí.

Joves arribant a la seu del Parlament l’edició del 2014. Imatge: © European Union 2014 – European Parliament

La seu del Parlament Europeu a Estrasburg obrirà de nou les seves portes a milers de joves de tota la UE els propers 1 i 2 de juny de 2018. Es tracta de la tercera edició de l’EYE (European Youth Event), unes jornades on es convida a tots els joves europeus a reunir-se amb responsables polítics de la UE per intercanviar idees sobre qüestions relacionades amb el futur d’Europa i la joventut. Els assistents tindran l’oportunitat de debatre amb els eurodiputats i altres responsables polítics i les conclusions de les jornades es recolliran en un informe, que es farà arribar al juliol a tots els eurodiputats i es debatran la tardor de l’any vinent amb alguns dels joves participants.

Qui pot assistir?
Si tens entre 16 i 30 anys, sou almenys un grup de 10 persones i voleu fer arribar les vostres idees als eurodiputats, ara teniu una oportunitat única, a més podreu conèixer joves d’arreu d’Europa. Teniu fins al 31 de desembre per inscriure-us i participar en l’EYE2018 a través del portal web de les jornades. Cada grup haurà de tenir un representant major d’edat (18 anys o més), que serà l’encarregat de fer la inscripció. L’assistència és gratuïta, però els participants han de pagar les despeses del viatge, l’allotjament i la manutenció.

Si voleu participar, però no heu aconseguit formar un grup de 10 joves, poseu-vos en contacte amb nosaltres al correu electrònic [email protected].

Fins a 8.000 joves
Com us explicàvem, les inscripcions es poden fer fins al 31 de desembre o fins que s’arribi al límit de participants registrats (8.000 joves). Pots descarregar-te el programa complet en aquest enllaç.

A les jornades de l’EYE2016 van assistir 7.500 joves de tota Europa. Dues terceres parts dels participants tenien entre 18 i 24 anys i la majoria eren noies. Com seran els participants d’aquesta edició? Ben aviat ho sabrem.

I si no pots anar, participa en línia
L’EYE2018 no és només reservat per als joves que viatgin fins a Estrasburg; qualsevol podrà participar a través de les xarxes i debatre sobre els cinc grans temes de l’esdeveniment (la revolució digital, desigualtats entre rics i pobres, una Europa més forta, seguretat i globalització) via streaming. Podreu fer preguntes i deixar les vostres aportacions a les xarxes amb el hashtag #EYE2018.

La Comissió Europea ha presentat aquesta setmana els seus objectius per completar la feina engegada pel president Juncker en el seu discurs sobre l’Estat de la Unió del setembre i una sèrie d’iniciatives de cara al futur abans que acabi el seu mandat el 2019.

Resultats concrets: passar de les propostes a la pràctica
«Europa s’està recuperant amb força i hem d’aprofitar aquest nou impuls. Ara la prioritat ha de ser passar de les propostes legislatives a la normativa i a la pràctica. Com abans enllesteixin la seva feina el Parlament Europeu i el Consell, abans collirem els beneficis de tots els nostres esforços», ha declarat el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker.

En paraules del vicepresident primer, Frans Timmermans: «El programa de treball de la Comissió garantirà que Europa es pugui concentrar en allò en què l’actuació europea pugui tenir més valor afegit. La Unió Europea no serà jutjada pel nombre de directives i reglaments que puguem aprovar, sinó pels resultats concrets que les nostres polítiques oferiran a ciutadans i empreses».

La Comissió vol oferir resultats i per això recupera 66 propostes prioritàries que estan pendents i que han estat presentades en els últims dos anys, perquè puguin ser ràpidament aprovades pel Parlament i pel Consell.

Una Europa més unida i més forta més enllà del 2025
D’altra banda, el programa de treball presentat inclou vint-i-sis noves iniciatives, tant mesures legislatives específiques en àmbits polítics prioritaris, com altres actuacions amb molta més perspectiva de futur de cara al 2025 i encara més enllà.

La Comissió continuarà treballant en iniciatives per impulsar l’ocupació, el creixement i la inversió, per enllestir el mercat únic digital, la unió energètica, la unió de mercats de capitals, la unió econòmica i monetària i la unió bancària. A més, una iniciativa sobre la fiscalitat de l’economia digital, un paquet de mesures sobre justícia social i una proposta per millorar la cadena alimentària a la UE contribuiran a fer el mercat interior més just, amb una base industrial enfortida. També es proposa l’adopció de més mesures per completar la unió de la seguretat (per exemple, en la lluita contra el terrorisme), per afrontar l’enorme pressió migratòria i millorar el mecanisme de protecció civil de la Unió.

A partir del 30 del mes de març del 2019, la Unió Europea passarà a tenir vint-i-set estats membres i, per tant, és el moment de donar forma a una Europa més unida, més forta i més democràtica, va concloure Juncker tant al debat del setembre com ara, a la presentació de les prioritats de la Comissió.

El nombre de ciutadans europeus que creu que el seu país s’ha beneficiat de la pertinença a la UE va en augment. Concretament, un 64% dels europeus pensen així, un percentatge que puja fins al 70% dels ciutadans quan parlem d’Espanya, el que suposa un increment de 15 punts respecte a l’any passat. Per altra banda, un 57% dels europeus pensa que ser membre de la UE és bo (en el cas d’Espanya, la xifra puja fins al 62%). Aquests són els resultats de la darrera enquesta del Parlament Europeu, que es coneix com a Eurobaròmetre, basat en entrevistes directes a 27.881 ciutadans dels 28 Estats membres, de les quals 1.009 s’han fet a Espanya, entre el 23 de setembre i el 2 d’octubre.

L’enquesta del Parlament Europeu se centra en la visió dels ciutadans sobre la pertinença a la UE i els seus beneficis, si consideren que la seva veu compta a la UE, la percepció que tenen sobre el Parlament Europeu, així com les seves prioritats, accions i missió. L’enquesta confirma la percepció cada cop més favorable dels ciutadans vers la UE, seguint amb la tendència positiva des del 2016. Destaca que el 47% dels enquestats consideren que la seva veu compta a la UE, el que és el millor resultat des de les eleccions europees de 2009.

Millora la imatge del Parlament Europeu

Seu del Parlament a Estrasburg.

El percentatge de ciutadans que tenen una imatge neutral del Parlament Europeu és del 42%, mentre que el 33% en té una imatge positiva, vuit punts més que l’any passat. El 21% dels enquestats diuen tenir una imatge negativa, 7 punts menys que el 2016. Més de la meitat dels enquestats (55%) van declarar estar interessats en les eleccions europees de 2019, i el 47% pensa que el Parlament Europeu hauria de tenir un paper més rellevant en el futur, una opinió que comparteixen més de sis de cada deu espanyols (62%).

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha afirmat: “El resultat d’aquest estudi d’opinió és molt positiu i encoratjador. Mostra que la confiança en les nostres institucions i el nostre treball continua creixent i que estem deixant enrere la crisi dels darrers anys”. També ha valorat que “la gent veu cada cop més a la UE com un actor clau per afrontar els grans reptes i protegir-los contra amenaces comunes com el terrorisme, l’atur o la pobresa i l’exclusió social. Per a nosaltres, com el Parlament dels ciutadans, això significa que hem de lliurar i que treballarem encara més per satisfer les esperances i les expectatives de la gent”.

Una Unió que protegeix…
L’anterior estudi, publicat al març d’enguany, ja mostrava que els ciutadans són cada vegada més conscients que la UE està actuant en àrees que consideren prioritàries i reconeixen aquesta tasca. Per això, esperen que la UE els protegeixi contra determinades amenaces: el terrorisme (58%), l’atur (43%), la pobresa i l’exclusió (42%), i la migració descontrolada (35%). A Espanya les tres principals preocupacions són l’atur (70%), el terrorisme (62%) i la pobresa i l’exclusió (59%).

… i garanteix els drets fonamentals
Els ciutadans esperen que la UE garanteixi també els drets fonamentals (44%), la llibertat de viatjar, treballar i estudiar a tota la UE (36%), drets laborals (34%), pensions adequades (34%) i benestar econòmic (33%). També esperen particularment que el Parlament Europeu defensi els drets humans (56%), la llibertat d’expressió (34%) i la igualtat entre homes i dones (32%).

El nombre de ciutadans europeus que creu que el seu país s’ha beneficiat de la pertinença a la UE va en augment. Concretament, un 64% dels europeus pensen així, un percentatge que puja fins al 70% dels ciutadans quan parlem d’Espanya, el que suposa un increment de 15 punts respecte a l’any passat. Per altra banda, un 57% dels europeus pensa que ser membre de la UE és bo (en el cas d’Espanya, la xifra puja fins al 62%). Aquests són els resultats de la darrera enquesta del Parlament Europeu, que es coneix com a Eurobaròmetre, basat en entrevistes directes a 27.881 ciutadans dels 28 Estats membres, de les quals 1.009 s’han fet a Espanya, entre el 23 de setembre i el 2 d’octubre.

L’enquesta del Parlament Europeu se centra en la visió dels ciutadans sobre la pertinença a la UE i els seus beneficis, si consideren que la seva veu compta a la UE, la percepció que tenen sobre el Parlament Europeu, així com les seves prioritats, accions i missió. L’enquesta confirma la percepció cada cop més favorable dels ciutadans vers la UE, seguint amb la tendència positiva des del 2016. Destaca que el 47% dels enquestats consideren que la seva veu compta a la UE, el que és el millor resultat des de les eleccions europees de 2009.

Millora la imatge del Parlament Europeu

Seu del Parlament a Estrasburg.

El percentatge de ciutadans que tenen una imatge neutral del Parlament Europeu és del 42%, mentre que el 33% en té una imatge positiva, vuit punts més que l’any passat. El 21% dels enquestats diuen tenir una imatge negativa, 7 punts menys que el 2016. Més de la meitat dels enquestats (55%) van declarar estar interessats en les eleccions europees de 2019, i el 47% pensa que el Parlament Europeu hauria de tenir un paper més rellevant en el futur, una opinió que comparteixen més de sis de cada deu espanyols (62%).

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha afirmat: “El resultat d’aquest estudi d’opinió és molt positiu i encoratjador. Mostra que la confiança en les nostres institucions i el nostre treball continua creixent i que estem deixant enrere la crisi dels darrers anys”. També ha valorat que “la gent veu cada cop més a la UE com un actor clau per afrontar els grans reptes i protegir-los contra amenaces comunes com el terrorisme, l’atur o la pobresa i l’exclusió social. Per a nosaltres, com el Parlament dels ciutadans, això significa que hem de lliurar i que treballarem encara més per satisfer les esperances i les expectatives de la gent”.

Una Unió que protegeix…
L’anterior estudi, publicat al març d’enguany, ja mostrava que els ciutadans són cada vegada més conscients que la UE està actuant en àrees que consideren prioritàries i reconeixen aquesta tasca. Per això, esperen que la UE els protegeixi contra determinades amenaces: el terrorisme (58%), l’atur (43%), la pobresa i l’exclusió (42%), i la migració descontrolada (35%). A Espanya les tres principals preocupacions són l’atur (70%), el terrorisme (62%) i la pobresa i l’exclusió (59%).

… i garanteix els drets fonamentals
Els ciutadans esperen que la UE garanteixi també els drets fonamentals (44%), la llibertat de viatjar, treballar i estudiar a tota la UE (36%), drets laborals (34%), pensions adequades (34%) i benestar econòmic (33%). També esperen particularment que el Parlament Europeu defensi els drets humans (56%), la llibertat d’expressió (34%) i la igualtat entre homes i dones (32%).

El dilluns 16 d’octubre es va celebrar el Dia Europeu de Conscienciació de l’Aturada Cardíaca. Aquesta jornada rep el suport de l’oficina d’Europe Direct Tarragona, que col·labora amb el departament de Salut Escolar de l’Ajuntament, en les activitats que s’han organitzat per a la conscienciació sobre l’aturada cardíaca. Enguany, amb el lema “Una societat que salva vides” s’han programat al llarg de tot el mes d’octubre diferents accions per tal de mostrar com actuar davant una aturada cardíaca.

Durant aquesta setmana (avui dia 17 i dijous dia 19) i fins a finals d’octubre (els dies 24 i 31) al matí (d’11 h a 14) i a la tarda (de les 17 h a les 20 h) s’impartiran cursos gratuïts de 3 hores sobre com reconèixer una aturada cardiorespiratòria, fer les maniobres bàsiques de reanimació o l’ús del desfibril·lador adreçats a tothom. Les inscripcions es poden fer a l’oficina del Servei Municipal de Promoció de la Salut (Pl. Imperial Tàrraco, 1r 1a) o a l’adreça: [email protected]. També s’ha fet una exposició per sensibilitzar sobre l’aturada cardíaca a l’Oficina Jove del Tarragonès (Pl. Imperial Tarraco, 1), que es pot visitar fins al divendres vinent.

El Dia Europeu de Conscienciació de l’Aturada Cardíaca es va crear amb el suport del Parlament Europeu i se celebra cada any el 16 d’octubre. Amb la campanya d’enguany es vol conscienciar la població sobre la importància de saber reaccionar davant una emergència com aquesta i a la vegada difondre el missatge que tothom pot aprendre a fer les maniobres bàsiques de reanimació per ajudar a salvar la vida d’algú que ha patit una aturada cardíaca, per això s’han organitzat cursos a escoles i institucions públiques de tota Europa. Podeu trobar més informació a: restartaheart.eu