Millor un Pla Schuman que un Pla Marshall

Seguim confinats i amb esperança, veient que les xifres de nous contagiats segueixen baixant i que podem començar a pensar en una vida després del confinament. Aquests dies tot el personal de la Comissió segueix treballant intensament des de casa.

La nostra prioritat segueixen sent els metges, metgesses i tot el personal sanitari o no sanitari que continua salvant vides. Per això estem constituint unes existències comunes d’equips mèdics. Per això estem invertint de manera conjunta en la recerca de vacunes. Per això estem ocupant de la compra dels subministraments més urgents en el mercat mundial de manera conjunta. Per això hem eximit de drets de duana i de l’IVA a les importacions de dispositius mèdics de tercers països. I també per això al començament d’aquest mes vam fer una promesa senzilla, però de gran calat: utilitzarem cada euro disponible que tinguem, de totes les formes possibles, per salvar vides i protegir els mitjans de subsistència de les ciutadanes i els ciutadans europeus. Us en he parlat a altres entrades.

Tanmateix, també tinc col·legues que estan treballant i molt per preparar Europa pel que vindrà després de la crisi sanitària. I el que vindrà és una profunda crisi econòmica. Hi ha gent que l’ha comparada amb la crisi del 2008, o fins i tot amb la situació econòmica que tenia Europa després de la segona guerra mundial. Però no és el mateix. En aquests moments el que tenim són moltes empreses que han aturat la seva activitat. Empreses sòlides i viables, que s’han trobat sense els ingressos de tots nosaltres que estem tancats a casa. Ja us he explicat, que a curt termini hem creat tres xarxes de seguretat per treballadors, empreses i administracions per poder seguir operant, malgrat aquesta gran frenada. Però per tornar a posar-nos en marxa cal un gran pla de reconstrucció.

Això és el que molts consideren un nou pla Marshall. A mi no m’agrada. Entre el pla que vol presentar la Comissió demà als caps d’estat i de govern i el Pla Marshall i ha notables diferències. No ens cal ajut extern. Ho podem fer tots junts, com europeus, perquè ara (a diferència de 1948) ja disposem d’un instrument que compta amb la confiança de tots, que és operatiu, que pot oferir resultats ràpids, que és transparent i que ha demostrat al llarg de el temps que afavoreix la cohesió, la convergència i la inversió. Em refereixo al pressupost Europeu.

Evidentment, caldrà un pressupost europeu a l’altura del desafiament: però té molts avantatges clars respecte a altres opcions que han sortit als mitjans. En primer lloc és un pressupost heptanual que podria concentrar la potencia d’inversió als primers anys de l’exercici, és a dir, ara quan més ho necessitem. En segon lloc té unes prioritats clares: la recuperació econòmica, però també la transformació verda i digital. Podem aprofitar no per tornar on érem abans del COVID19, sinó per a transformar la nostra economia per fer-la sostenible a llarg termini.

Finalment, tot i que aquesta crisi és simètrica, la recuperació no ho serà. Algunes regions es recuperaran més ràpid i altres travessaran dificultats. Per això, la cohesió i la convergència seran més importants que mai. El Mercat Únic i la política de cohesió són dues cares de la mateixa moneda, i es requereixen les dues per garantir la prosperitat en el conjunt de la UE. En altres paraules, aquest pressupost a de posar en pràctica la màxima de Schuman: “Europa es farà gràcies a realitzacions concretes que creïn, en primer lloc un solidaritat de fet”. Per això crec, que més que un pla Marshall el que ens cal es un nou pla Schuman!

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona